Vídeo de la meva intervenció i posterior debat a la jornada del Col·legi de Periodistes sobre com informar sobre l'extrema dreta

 

Vídeo de la meva intervenció a la jornada.

 Més informació sobre la jornada, clica.

 Com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació, públics i privats, a nivell local.

Aquesta és la pregunta que va centrar la jornada del passt dimart al Col·legi de Periodistes de Catalunya.  

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense blanquejar els seus discursos.

 

Clica per veure el vídeo complert de totes les intervencions. 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol

 

 

Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit. 

Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox.  Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit  l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego  critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".

Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.

Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup. 

Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general.  Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.

Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat  Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.

 

Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP

 

  Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat

 

 

 

El president de Vox a la ciutat de Barcelona, Gonzalo de Oro Pulido, probable cap de llista a les municipals per Barcelona. El partit també pensa en la diputada M Elisa García Fuster. Vox canvia de plans donat que havia optat pel diputat Joan Garriga, però ara aquest haurà de dedicar més temps al Parlament en ser molts dies a Madrid el seu cosí, Ignacio, nou secretari general. Francisco González serà cap de llista a L'Hospitalet

       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

María Elisa García Fuster i Gonzalo de Oro Pulido                                   

 

El nomenament d’Ignacio Garriga com nou secretari general de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, anunciat el passat dia 6, obliga al partit ultra a canviar de plans de cara a la candidatura per la ciutat de Barcelona a les municipals de maig. No perquè Ignacio Garriga pensés repetir com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, sinó perquè el seu cosí i també diputat al Parlament i portaveu del grup a la cambra catalana, Joan Garriga Domenech, president del comitè executiu provincial de Vox, que era la persona que havia de ser el candidat a l’Ajuntament de Barcelona, haurà de dedicar molt més temps a la coordinació del grup parlamentari, en passar a partir d’ara part de la setmana Ignacio Garriga a Madrid per exercir la tasca de secretari general del partit.

Ignacio Garriga fa mesos ja s’havia descartat per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona i en cap cas ho podria ara ser després de ser nomenat secretari general de Vox, donat que l’excusa per la que s’ha apartat Ortega Smith de la Secretaria General, és que Ortega havia de centrar el seus esforços en la candidatura a l’alcaldia de Madrid, on és regidor, a la tasca de diputat al Congrés i també al seguiment del recursos presentats a diverses lleis per Vox al Tribunal Constitucional, que fins fa quatre mesos portava Macarena Olona. Així doncs, segons fonts de Vox, donat que Joan Garriga Domenech també ha quedat descartat en haver d’assumir part de la feina que feia el seu cosí Ignacio a Parlament, el partit pensa en la diputada María Elisa García Fuster i en el president de Vox a la ciutat de Barcelona i consultor financer, Gonzalo de Oro Pulido com a probables alcaldables. García Fuster és metgessa anestesista de l’Hospital de Bellvitge, actualment en excedència en ser diputada.  Tot i això, sembla que García Fuster no acaba de decidir-se o que el seu perfil no acaba d'agradar i qui té més probabilitats de ser designat és el desconegut Gonzalo de Oro Pulido. L'encara regidor del PP, Josep Bou, que no repetirà a la llista del partit de Feijóo i té bones relacions amb els dirigents de Vox a Madrid està descartat que encapçali la candidatura de Vox a Barcelona pel seu caràcter de vegades incontrolable.  

 

Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, no serà candidat a l'alcadia donat que ha de dedicar més temps al Parlament, en ser molts dies a Madrid el seu cosí Ignacio, nou secretari general. A la dreta de la foto hi veiem Gonzalo de Oro Pulido, probable alcaldable.

Després de la supressió de les primàries per triar als candidats, és el Comitè Executiu Nacional (CEP) de Vox qui confecciona totes les llistes, després d’escoltar la proposta del president del Comitè Executiu Provincial, que a barcelona és Joan Garriga Domenech. La persona que presideix l’equip que per indicació del CEN està triant els candidats de les properes eleccions municipals i autonòmiques de maig és el fins ara poc conegut a Vox, Ignacio (Íñigo) Hoces Iníguez.

La possibilitat de que Vox obtingui representació a l’ajuntament de la capital catalana dependrà molt de què passi amb el PP i de Ciudadanos que encara no han definit es seves candidatures. Per entrar a l’ajuntament cal un 5% dels vots, percentatge que a Barcelona dona d’entrada dos regidors, i el nombre de vots aconseguits pel partit ultra a la ciutat ha canviat molt segons una o altra eleccions. Així a les municipals de maig de 2019, en que va fer una mala campanya, només va obtenir 8,751 vots, un 1,15%.  A les generals de novembre de 2019 va tenir 43.475, un 5,3%. I a les del Parlament del febrer de 2021, 44.280, un 7,13%,  percentatge que en unes eleccions municipals hagués significat tres regidors.

A les passades municipals de 2019 Vox va fracassar a Catalunya en aconseguir entrar només a Salt amb 3 regidors, dos dels qual ja eren regidors per Plataforma per Catalunya. Un dels errors que Vox reconeix que va cometre llavors va ser convertir les taules i carpes de la campanya electoral en tauletes de venda de clauers i polseres, i no redactar ni repartir programes electorals específics i diferents per cada municipi, ni implicar-se amb anterioritat en les problemàtiques diferentes de cada municipi. De moment Vox a tot Catalunya impulsa la campanya "Barrios seguros" liderada per l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" en la que identifica i vincula immigració amb inseguretat, cosa que no evita a molts barris estiguin entranat a Vox immigrants llatinoamericans.

                          

Gonzalo de Oro Pulido, coordinador de Vox barcelona y probable alcaldable, en la protesta de l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" a la Plaça Artós de Bareclona el passar 23 de juny

Vox aposta fort a L'Hospitalet

Pel que fa a la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el candidat serà el dirigent local Francisco González, que encapçalarà una candidatura gairebé nova en comparació amb la de fa 4 anys, que va tenir com a cap de llista a l’ex dirigent de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco que no vivia a la ciutat. A L’Hospitalet a les municipals del maig de 2019 Vox va aconseguir 2.664 vots, un 2,66%, molt lluny del 5% necessari per aconseguir regidors. 

                         

Francisco González, alcaldable per L'Hospitalet amb Ignacio Garriga

El partit va tenir en contra al fins llavors coordinador de Vox a L’Hospitalet, Daniel Clemente, i bona part dels militants locals que van denunciar que els havien apartat dels llocs de dalt de la llista i s’havia fet una llista en la que la majoria dels seus membres no vivien a L’Hospitalet. A les eleccions al Parlament de Catalunya de febrer de 2021 Vox va ser la tercera força a L’Hospitalet amb 7.729 vots, un 9,60%, pel que Vox ara està apostant fort per la candidatura d’aquesta ciutat, confiant aconseguir diversos regidors. La ultradreta va obtenir bons resultats a L’Hospitalet l’any 2011 amb Daniel Ordóñez com a cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC) que va tenir 6.207 vots, un 7,32% i dos regidors. El 2015, amb Plataforma immersa en un profunda crisi, Ordóñez va tornar a encapçalat la llista, però no va aconseguir representació. Després d’això el líder de PxC a L’Hospitalet va deixar Plataforma, marxant a viure a Madrid on es va presentar a oposicions al Servei de Vigilància Duanera sent nomenat Cap de Vigilància Duanera de l’Aeroport de Barajas

 

 

Com s'ha d'informar des dels mitjans locals de l'extrema dreta? Dimarts participo a les jornades del Col·legi de Periodistes

 

Dimarts participo  a la jormada del Col·legi de Periodistes de Catalunya, sobre com han d'informar els mitjans locals sobre l'extrema dreta. Cal inscriure's per assistir-hi.

Com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació, públics i privats, a nivell local.

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense blanquejar els seus discursos.

Per aquest motiu, el Col·legi de Periodistes i la Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) organitzen aquesta jornada sobre el tractament de l'extrema dreta el pròxim dimarts 25 d'octubre, de 10.00 h a 13.00 h, a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). La sessió també es podrà seguir online.

Programa

• 9:45 Benvinguda del Degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros

• 10 h - Taula d’experts:

  • Helena Castellà, politòloga

  • Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta

• 11 h - L’extrema dreta al món - Debat entre corresponsals

  • Anna Buj, corresponsal de La Vanguardia a Itàlia

  • Xesco Reverter, excorresponsal de TV3 a Washington 

  • Oriol Serra, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Alemanya

• 12 h - L’extrema dreta als mitjans locals

  • Rosa Giralt, directora de Nova Ràdio Lloret

  • Albert Sabater, director de Ràdio Tordera

  • Julià Guerrero, director de Ràdio Castellar i secretari de la FMCLCat

INSCRIPCIONS

 Informació a la web del Col·legi de Periodistes

Abascal mou fitxa per afermar el seu cabdillatge a Vox. Nomena Ignacio Garriga nou secretari general i aparta a Ortega Smith. Ho explico a Nació Digital

 

Xavier Rius Sant, Nacio Digital, dissabte 8 d'octubre de 2022

La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.

La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.

Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.

Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.

I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.

Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.

Negocien els homes d'Abascal

 
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.

Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.

S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.


L'accent català de l'extrema dreta

 
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.

Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no podrà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya. 

 

Llegir a Nació Digital

Tras el fin (o disminución) de la actividad del Hogar Social Madrid, el grupo que de alguna manera le sucedió, Bastión Frontal, se disuelve tras diversas crisis de liderazgo y problemas económicos. No obstante la sección valenciana de Bastión desea continuar activa y ayer colgó fotos en Telegram

                                              

El pasado 24 de agosto actualicé el artículo de mi blog del 1 de agosto, e informaba que Armando Bastión, uno de los nuevos líderes o caras públicas de Bastión Frontal, abandonaba el mismo. Ello ocurría en un momento que el grupo ultra nacido hace dos años aprovechando las protestas contra los confinamientos y cierres por la pandemia, parecía que se estaba expandiendo con grupos en Castilla La Mancha, Extremadura, Sevilla, Valencia, Castellón, Navarra y Cataluña, y había podido superar situaciones como la detención y entrada en prisión a finales de enero su líder Rodrigo Miguélez por la brutal agresión a un ultra catalán del Vallès, y a polémicas y acciones judiciales como la motivada por las declaraciones de su lideresa, Isabel Medina Peralta, realizadas en homenaje a la División Azul en el cementerio de la Almudena, o la imputación judicial por una manifestaciçón ante la embajada de Marruecos. Medina Peralta ya se desvinculó de Bastión hace meses.

Pero finalmente el grupo ultra, neonazi o nacionalrevolucionario al quedarse sin un núcleo organizado en Madrid, con algunas de sus redes sociales cerradas o supendidas  y sin suficientes miltantes en la capital de España para continuar pagando el alquiler de su local en el barrio de Tres Olivos, ha decidido abandonar el local y disolverse. No obstante parte de sus militantes valencianos desean continuar con dicho nombre y ayer mismo colgaron fotos en su Telegram que pongo aqui debajo. 

Telegram de Bastión Frontal Valencia de ayer martes día 4 de octubre
 

El fin del proyecto de Bastión Frontal  ocurre tras el cese de actividad del Hogar Social Madrid, que anuncié aquí en el blog el pasado 21 de septiembre. Cese de actividad que quedó confirmado con el silencio del HSM en sus redes, más allá que poco después que yo publicase que el Hogar Social había dejado de funcionar en julio, publicaran un tuit con unas fotos de un reparto de alimentos de hace meses. Parte de los dirigentes y militantes de Bastión Frontal, como Rodrigo M, antes habían militado en el Hogar Social. 

La cuestión es saber ahora qué nuevo grupo podría surgir, más cuando el otro grupo cercano a Bastión, las supuestas asociaciones de vecinos ultras, lideradas por el histórico Ultras Sur, Alberto Ayala de Cantalicio, que convocaron hace un año la polémica manifestación en Chueca, parecen inactivas y su cuenta de Twitter está en silencio desde febrero.

Lo que está claro es que hay poco espacio tras la irrupción de Vox para grupos xenófobos que piden ayudas sociales para los nacionales, exigen "barrios seguros" y hacen propuestas demagógicas para problemáticas como la de los menores extranjeros no acompañados o las bandas latinas.  Eso ya lo hace Vox que, como veremos este próximo sábado en su Fiesta Viva 22, vuelve a contratar al rapero neonazi G-Babe  que el pasado año cantó en la fiesta de Vox temas como este. También actuará este sábado en la fiesta de Vox el rapero Santaflow, que en su tema ‘Las cartas sobre la mesa’ afirma esto: “Me he follado a tantas divas que no sé si tengo el sida. Quiero pegar al mariconazo de Jorge Javier. Y que quede muda la burra de Belén Esteban”. En otro afirma: Me follo a la virgen en su portal por el ojal