La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.
La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.
Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.
Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.
I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.
Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.
Negocien els homes d'Abascal
Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.
Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.
I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.
Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.
Negocien els homes d'Abascal
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.
Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.
S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.
L'accent català de l'extrema dreta
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.
Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no podrà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada