Safety Journalist Plataform, Plataforma del Consell d'Europa que vetlla per la segurerat del periodistes i l'exercici del periodisme fa una alerta per les amenaces que vaig reber a Twitter després de la meva intervenció a Equipo de Investigación

 
                

La plataforma del Consell d'Europa que promou la protecció del periodisme i la seguretat del periodistes    del Consell d'Europa que ha denunciat les les amenaces de mort  que vaig rebre a Twitter  arran de la meva participació seva participació en el programa Equipo de investigación de La Sexta. En el programa d'Equipo de Investigación, titulat Los cachorros ultras, emès el divendres 19 d'octubre. En el programa yo explicava qui era el grup Rius va parlar del grup ultra Bastión Frontal  i, després de la meva intervenció seva emissió, vaig rebre amenaces de mort i insults part del compte –@AironTheGod–  com "Xavier Rius, maricón", "Et matarem" o "Sí, la violència es combat amb violència. Heil, Hitler". Aqustes piulades van estar 48 hores al seu compte fins que Twitter les va eliminar diumenge i poc després el compte va ser tancat.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya, la Federaci ó Europea de Periodistes i Reporters sense Fronteres van fer arribar la denúncia a la plataforma europea, que ha fet pública una alerta de nivell 2, ja que es tracta d'amenaces greus contra la llibertat dels mitjans de comunicació. Després de llançar l'alerta, la plataforma del Consell d'Europa confia en rebre explicacions del govern espanyol sobre el fet denunciat.Aquest any la plataforma ha presentat 223 alertes (vuit són espanyoles). Entre les alertes que feien referència a Espanya n'hi havia una de centrada en la jutge que va exigir al director d'Eldiario.es, Ignacio Escolar, que revelés les seves fonts i d'altres sobre periodistes amenaçats o copejats en manifestacions antivacunes o a favor de Pablo Hasél, o les amenaces de Vox contra El Jueves.

Agraeixo les mostres de suport rebuts aquest dies. 

 

Spain

No. 224/2021

Death Threats against Journalist Xavier Rius Sant

No State reply yet

Created 29 Nov 2021

Partners : efj/ifj ; rsf

Attacks on physical safety and integrity of journalists   Source of threat: Non-StateLevel 2  

Journalist Xavier Rius Sant, who specialises in covering far-right movements, received death threats on Twitter on 19 November 2021 after he appeared on the TV channel La Sexta’s show "Equipo de Investigacion". The journalist had commented on the activities of the nationalist youth group Bastion Frontal. Shortly after his intervention, the holder of the Twitter account @AironTheGod, which has since been closed, sent him insults and death threats. One of the tweets stated: "We will kill you". On 23 November, with the support of the Spanish Federation of Journalists' Unions (FESP), the journalist filed a complaint with the police.

Additional information

Statement by the Union of Journalists of Catalonia (SPC): "El periodista experto en ultraderecha Xavier Rius Sant denuncia a los Mossos las amenazas de muerte recibidas"

Copy of the complaint filed by the journalist

Statement by the Federation of Journalists Unions (FeSp): “'Te vamos a matar, Xavier Rius'” 

 

 Alerta de Safety of Journalists Plataform

Federación de Sindicatos de Periodistas 

 Informació al diari ARA

Informació a VilaWeb 

Información en Vertele 

LomejorTV 

 

 

 último vídeo, últim, La Sexta, entrevista, Equipo de Investigación

Qui són els ultres de Blanquerna que han d'entrar a la presó? Informació al Telenotícies Vespre de TV3. Pedro Chaparro diu que "ho tornaria a fer!"

                   

Vídeo del Telenotícies Vespre on explico qui són els ultres condemants per l'atac de Blanquerna de 2013 que hauran d'entra a la presó      

Clica per veure la notícia a la web de TV3

"Ho tornaria a fer, però potser d'una altra manera", afirma Pedro Cahaparro, Secretari General de Democracia Nacional, que té ordre d'ingrés a presó per l'atac de Blanquerna. Tot i l'informe negatiu del Suprem a algunes peticions d'indult, els condemanats confien que l'indult podria arribar un cop entrin a presó o que alguns d'ells vegin suspès de nou l'entrada a presó. Chaparro demana un ajornament per la seva propera paternitat. Deu dels catorze condemnats ja tenen l'ordre d'ingrés, un és a presó, un altre fugit i dos estarien esperant encara l'informe sobre l'indult

            

Ahir a la tarda, Pedro Chaparro, Secretari General de Democracia Nacional, que és un dels deu condemnats per l'atac de Blanquerna, que han rebut la citació per que ingressin a presó els propers dies, va afirmar en la roda de premsa que va fer en un Hotel de L'Hospitalet que "no es penedia de res i que ho tornaria a fer, tot i que potser ho faria d'una altra manera", amb una argumentació que recordava el que va dir Jordi Cuixart en acabar el judici del Procés. A Chaparro i a altres vuit o deu condemnats per l'assalt a Blanquerna fet l'11 de setembre de 2013, el Tribunal Suprem, ha fet un informe negatiu sobre la seva petició d'indult.  Aquest vuit o deu (hi ha informacions contradictòries) tenen ordre d'ingressar a la presó els propers dies. N'hi ha dos que encara no han rebut l'ordre d'ingrés en estar a l'espera de l'informe sobre l'indult, i Tomàs Bor, simpatitzant de La Falange que no es va presentar en un anterior citació va ser declarat en cerca i captura i va entrar a la presó fa més de mig any. El catorzè condemnat, Juan Luis López García, vinculat a La Falange, va fugir d'Espanya fa quatre anys i està en cerca i captura. 

Chaparro va dir que si finalment se'ls indulta es veurà que "nosaltres som els presos polítics que hi ha Espanya amb el Govern que indulta als independentistes del Procés i no a nosaltres". Chaparro va rebutjar les comparacions que s'ha fet amb el seu cas i la seva condemna de  dos anys i set o nou mesos amb altres casos com el d'Altsasu, quan "nosaltres només vam fer una acció de 60 segons en que vam tirar a terra un faristol i un micro i vam trencar una porta, danys que ja hem pagat".

Un llarg procés judicial

Chaparro va explicar que havia convocat la roda de premsa "no per provocar, sinó per aclarir algunes coses del procediment judicial que en portarà a la presó". I va detallar el llarg recorregut jurídic, amb una primera condemna de l'Audiència Provincial de Madrid d'entre 6 i 8 mesos de presó. Un recurs de Fiscalia i la Generalitat al Tribunal Suprem que estimar que s'havia d'aplicar l'agreujant de discriminació ideològica posant una pena de quatre anys de presó. Els condemnats van recórrer al Tribunal Constitucional aconseguint que se suspengués l'ordre d'entrada a presó que a última hora. El gener de 2020 el Constitucional va admetre el recurs anul·lant la sentència del Suprem, que va haver de suspendre la deliberació per fixar la nova sentència en haver un jutge que havia participat en la redacció de la primera. I finalment el juliol de 2020 va redactar la sentència definitiva de dos anys i set o nou mesos de presó. Tot i això el passat mes d'abril l'Audiència de Madrid va tornar a suspendre l'ordre d'ingrés a presó. Ara amb els informes negatius a l'indult fets pel Tribunal Suprem, la Secció 30 ha donat l'ordre perquè la majoria d'ells entrin a presó.

Chaparro va atribuir el fet que de moment hagin pogut esquivar la presó a la mobilització popular i a la bona feina dels equips jurídics dels catorze condemnats. I va denunciar també l'escarni que per ells ha significat el judici i es va solidaritzar amb el líder de Forza Nova italiana, Roberto Fiore, empresonat a Itàlia per les proteses contra les vacunes i el passe Covid.  

Un cop acabada la roda de premsa va fer una breu intervencio amb més contingut polític dirigida a la vintena de militatnst del partit que eren a al sala. En previsió que hi pogués haver alguna concentració antifeixista davant l'hotel, ubicat a en límit dels municipis de l'Hospitalet i Barcelona, al costat de la Fira, el Mossos d'Esquadra van preparar un discret operatiu amb agents de paisà dins l'hotel i unes furgonetes en un lloc proper que no es van haver d'activar. 

Una vintena de militants o simpatitzants eren a la sala als qui Chaparro es va dirigir en acabar la roda de premsa

HOOLIGANS DEL FUTBOL, IDEES NEONAZIS, I "CADELLS" RECLUTATS PER NEGOCIS DELICTIUS O IL·LÍCITS. El ultres de Sabadell, alguns ex Brigadas Blanquiazules, detinguts per liderar un nou grup delictiu al voltant del Boixos Nois. Els seus membres tenien l'accés prohibit al camp, sí que hi entrava i provocava incidents abans de la pandèmia quan el Barça jugava fora. Com els desarticulats Casuals del Barça jutjats el 2012 o els Cusos d'Stroika i els Ultras Sur, repetien el triangle de fútbol, idees neonazis i utilitzaven els "cadells" pels seus negocis i activitats delictives o il·lícites

      

Dídac González al mig de la foto i Sergi Verdaguer a l'extrem dret de la foto, en una concentració davant l'Audiència de Barcelona. 

(Actualitzat de nou! Trobat mort a la seva cel·la a la presó de Quatre Camins el 17 de juny de 2022, Genís Vila Pujol, que va veure revocada la seva llibertat condicional per la condenma a 18 anys per Stroika. Era l'únic dels detinguts pels Casuals que aquí informo que estava el juny a presó) 

Resulta recurrent. Un cop més són membres dels cercles ultres de Sabadell i municipis propers del Vallès, els qui lideren un nou grup o moviment d'ideologia ultra. Grup ara vinculat ara als Boixos Nois, del que es van detenir 14 persones en l'operació feta pel Cos Nacional de Policia Nacional el dimarts 2 de novembre, seguint la instrucció oberta pel Jutjat número 1 de Sabadell. Amb l'operació s'ha desarticulat un grup delictiu vinculat als Boixos Nois, que servint-se de cadells hooligans del Barça, feia activitats d'extorsió, robatoris, venda d'estupefaents i drogues, blanqueig de capitals i temptativa d'homicidi. Grup format també per ex dirigents de les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol, que d'alguna manera hauria substituït o ocupat l'espai dels anteriors Casuals, desarticulats i condemnats l'any 2013, a lleus penes de presó. I aquest grup, com el desarticulats Casuals o els CUSOS de l'atac d'Stroika o els Ultras Sur del Madrid, reclutaven entre joves hooligans, "cadells" per les seves activitats i negocis delictius. El triangle de hooligans d'un equip de futbol, idees neonazis i negocis o pràctiques delictives es repeteix. Un dels detinguts i empresonats, estava en llibertat provisonal després de complir vuit anys de presó per l'atac d'Stroika de 2012 perpetrat pels CUSOS .

L'operació feta pública avui,  va començar el passat 2 de novembre quan agents de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia van entrar a un domicili del carrer Lepant número 30 de Sabadell que es considera lloc de trobada del grup desarticulat i epicentre de l'organització. Aquell mateix dia i els posteriors, en un operatiu en el que van participat agents de policia judicial, estrangeria, i de la Brigada o Comissaria d'Informació, es van detenir catorze persones i van ser registrats de divuit domicilis a Sabadell, Polinyà, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès i Torrelles de Llobregat. Alguns dels detinguts havien estat membres del desaparegut Casal Tramuntana, del grup Último Bastión i també de les Brigadas Blanquizazules de l'Espanyol. Concretament un dels detinguts, Genís Vila, condemnat a 19 anys de presó pel cas Stroika, havia estat membre del CUSOS, grup hooligan seguidor dels Ultras Sur i de Brigadas Blanquiazules. 

 Segons la nota feta pública per la Policia Nacional, "la investigació es va iniciar el primer trimestre del 2020, quan els investigadors van detectar com aquest entramat delinqüencial, el nexe d'unió del qual seria el grup ultra Boixos Nois, actuava com una veritable organització criminal jeràrquica i disciplinada, i amb un excessiu caràcter violent que manifestaven front altres organitzacions i clans que els intentaven disputar les zones d'actuació".  I s'han incautat deu armes de foc, nombroses armes blanques, un quilo de cocaïna, més de 5.000 plantes de marihuana, haixix, diferents substàncies estupefaents i nombrós material de caràcter supremacista i neonazi.El grup roabava marihuana a narcotraficants, venia anabolitzants, blaquejava capitals, i obligava a dones a prostituir-se.  També es van trobar banderes i material relacionat amb el grup Hooligans Vallès, una secció violenta d'aficionats del CE Sabadell.

                              

El detinguts havien creat fa uns anys el grup Último Bastión (No confondre amb Bastión Frontal)

Segons la Policia Nacional Dídac González i Iván Chicano, de 37 anys, amb un ampli historial ultra eren dos dels líders del grup. També el liderava Genís Vila Pujol, que es trobava en règimen de llibertat provisional després d'haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat pel cas Stroika. També han entrat a presó els coneguts ultres Francisco Pérez García ‘Paco’ i Sergi Verdaguer Corral.

 Genís Vila Pujol va ser condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika.

Chicano, González i Vila controlaven una xarxa de distribució d'estupefaents que després els dits "cadells" dels grup distribuïen. Chicano, amb un llarg historial, va ser condemnat per la justícia juvenil com a responsable d'una agressió a la plaça d’Espanya de Sabadell l’any 2002. Més tard va ser candidat del Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003 i a les Generals de 2004, i després ho va ser per Alianza Nacional. Va ser condemnat per agredir el 2008 a un mosso d'esquadra i va haver de complir condemna set anys a la presó. Pel que fa a Dídac Gónzález, com altres dels detinguts, va col·laborar amb Plataforma per Catalunya, sent candidat per Terrassa l'any 2015. Dídac González i el també detingut Sergi Verdaguer van participar, per exemple en els incidents i enfrontaments a les portes de l'Audiència de Barcelona el 9 d'octubre de 2014, on una vintena d'ultres, majoritàriament del Vallès Occidental, van anar a donar suport a l'últra de Sabadell, Alejandro Fernández. Fernández, ex dirigent del MSR, que llavors militava a PxC i actualment a Vox, compareixia aquell dia en un judici per una agressió que certament ell havia patit tres anys abans.

Entre els detinguts i empresonats també s'hi troba  Francisco Pérez García ‘Paco’, detingut a Torrelles de Llobregat. Va ser "Paco", membre també del Àngels de l'Infern (Hell Angels), qui va organitzar una trobada entre els dos grups per acabar amb el enfrontaments o competència delictiva i territorial que havia sorgit entre els dos grups.  

                                           

 Dídac Gónzález va militar i ser canadidat de Plataforma per Catalunya. Aquí amb Josep Anglada

 

 

                  EL RETORN DELS BOIXOS

Com vaig explicar aquí al blog, al setembre i octubre de 2018 els Boixos Nois van reapareixer als voltants del Camp Nou,  tot i tenir els seus membres més coneguts prohibida l'entra a l'estadi. I des de llavors van provocar alguns incidents als voltants de l'estadi a Barcelona, i a dintre o fora dels estadis diverses vegades que el Barça va jugar fora de casa. Així el 21 d'abril de 2018 van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a  amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús, anant també a la plaça on es reunien els Biris sevillans, d'ideologia esquerra, als que van fer sortir corrents. Al Wanda Metropolitano, on no tenen prohibida l'entrada, van seguir el partit des del Fondo Sur.

I a la vegada que els ultres de Sabadell i el Vallès, ara detinguts, agafaven més poder dins dels Boixos Nois, es donava també una transferència de membres entre un grup aliè als Boixos, els Supporters, cap els Boixos i sovint tots dos grups s'ajunten fora del camp coincidint en els anomenats "Corteos" i en alguns dels aldarulls que hi va haver els dos anys anteriors a la pandèmia , s'hi van veure implicats membres dels dos grups.  Els Supporters és un dels grups que sí té accés a la Grada d'Animació on s'hi ubiquen també  membres de la penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Creu Sant Jordi i Front 532.

El 31 de maig de 2019 va tancar el bar La Jarra al carrer Arístides Maillol, on es reunien els Boixos abans o després dels partits. Allà el Mossos hi van trobar armes blanques, punys americans i barres de ferro.  En aquell moment Ivan Chicano i altres dels ara detinguts ja havien fet valdre el seu poder i la seva influència dins dels Boixos. I el 25 de gener de 2020 membre dels Boixos Nois es van enfrontar als ultres del grup Yomus del València al camp de Mestalla.  Després va venir la pandèmia i es van tancar els camps. 

Fa uns dies els Boixos Nois van demanar a Joan Laporta que es fes un minut de silenci l'estadi abans de començar el partit del Barça Espanyol del diumenge passat 21 de novembre, com homenatge a Valentín Moreno, l'autor del crim de la Vila Olímpica de l'any 2000, aparegut mort d'un tret al cap fa uns dies a Sant Adrià del Besos, tal com es va fer l'any 1997 per Sergi Soto. El club evidentment s'hi va negar.

                                 

Dídac González al mig, Francisco Pérez García, "Paco", tercer per la dreta, i a la dreta del tot, Sergi Verdaguer el dia dels incidents a Mestalla

Cal recordar que va ser amb Joan Laporta fa dinou anys que es va aplicar la tolerància cero vers els Boixos que els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004, i gairebé els va fer desaparèixer, tot i continuar vigent pel que fa a l'entrada dins del camp, ja no significa que el grup, amb els seus comportaments violents, estigui desactivat. Amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.  Ara es tornen  a fer sentir fora de l'estadi a Barcelona i dins i fora dels estadis en els desplaçaments.  Però cal deixar clar que la majoria de membres dels Boixos no són violents ni fan activitats delictives, tot que grusp com abans els Casuals i ara el grup desarticulat hi capten cadell pels seus negocis, extorsions i activitats delictives.

 

                               

Iván Chicano

 

Material incautado por la Policía Nacional a los detenidos

 

NOTA DE PREMSA DE LA POLICIA NACIONAL:

 En un operativo desplegado en Barcelona a principios de mes

La Policía Nacional descabeza la cúpula radical del grupo Boixos Nois

Los arrestados lideraban una organización criminal extremadamente violenta con un marcado carácter polidelictivo, especializada en presuntos ilícitos como el tráfico de drogas, prostitución coactiva o la importación de medicamentos ilegales

La investigación ha culminado con la detención de 14 personas y un total de 18 registros domiciliarios en los que se han intervenido diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana, hachís, distintas sustancias estupefacientes y numeroso material de carácter supremacista relativo a este grupo ultra radical

Estas actuaciones preventivas desarrolladas por la Policía Nacional se encuentran en la línea de actuación marcada por la Estrategia Nacional contra el Terrorismo en lo referente a los extremismos violentos

25/11/21

Agentes de la Policía Nacional han detenido en Barcelona a los miembros más violentos de los Boixos Nois y de su entorno más cercano. El operativo, llevado a cabo de forma coordinada por distintas unidades especializadas de la Policía Nacional el pasado día dos del presente mes, fue realizado bajo la dirección del Juzgado número 1 de Sabadell (Barcelona) quien decretó el secreto de las actuaciones hasta el día de ayer. Esta actuación policial se ha saldado con el arresto de 14 personas, a los que se les imputan presuntos delitos graves contra la salud pública, explotación para la prostitución de mujeres, tenencia ilícita de armas o el subsiguiente blanqueo de capitales, entre otros. Siete de ellos han ingresado en prisión.

Los agentes realizaron la entrada y registro en 18 viviendas y locales, dando como resultado la incautación de diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana y 42 kilos de cogollos, así como distintas sustancias estupefacientes como cocaína rosa y hachís. También se ha intervenido numeroso material de carácter supremacista, relativo a este grupo ultra radical “Boixos Nois” y a la banda motera “Hells Angels”, a la cual pertenecía uno de sus cabecillas.

Por otra parte, se han bloqueado más de 20 cuentas bancarias,  embargado tres viviendas y 27 vehículos, e intervenido más de  300.000 euros en efectivo, proveniente presuntamente de las actividades ilícitas realizadas por la organización. 

Boixos Nois como nexo de un entramado delincuencial

La investigación se inició en el primer trimestre de 2020, cuando los investigadores detectaron como este entramado delincuencial, cuyo nexo de unión sería el grupo ultra Boixos Nois, actuaba como una verdadera organización criminal jerárquica y disciplinada, y con un excesivo carácter violento que manifestaban frente a otras organizaciones y clanes que les intentaban disputar sus zonas de actuación. 

Durante el desarrollo de la investigación, tutelada por el órgano judicial, se determinó que presuntamente para su financiación estarían cometiendo una amplia gama de delitos graves. En cuanto al tráfico de drogas, no discriminaban respecto al tipo de droga distribuida, apoyándose en una compleja red de productores y redistribuidores de las sustancias, con los que evitaban mantener contacto alguno. 

Otro ilícito constatado ha sido la importación de medicamentos ilegales, principalmente de medicamentos anabólicos, algunos de los cuales se desconoce el origen, careciendo de autorización por la Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios, y cuyo consumo puede llegar incluso a causar la muerte. 

Neutralización de un piso destinado a la explotación sexual 

Un hecho significativo en este operativo ha sido la neutralización de un piso destinado a la prostitución coactiva de mujeres, ámbito de lucha importante para la Policía Nacional, que utiliza como uno de sus principales referentes el “Plan de la Policía Nacional contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual”. Los réditos económicos resultantes de esta actividad ilícita se convertían en la base de financiación de sus actividades, principalmente relacionadas con la asistencia a eventos musicales y deportivos para la difusión de odio, hostilidad y violencia hacia otros colectivos vulnerables o antagónicos.

Esta facción radical sería la heredera de la conocida como ‘Casuals’, desarticulada hace unos años con la detención y encarcelación de algunos de sus miembros acusados de extorsión y secuestro.

Las investigaciones continúan en curso bajo la dirección del Juez titular del Juzgado de Instrucción número 1 de Sabadell (Barcelona), quien ha recibido a todos los detenidos en declaración y ha decretado el ingreso en prisión para siete de ellos.

Grupo ultra Boixos Nois

El grupo ultra Boixos Nois fue fundado en 1981. Desde entonces, algunos de sus miembros han participado en numerosas agresiones a colectivos ultras ideológicamente antagónicos y han sido objeto de diferentes operaciones policiales vinculadas principalmente al tráfico de drogas, blanqueo de capitales, extorsiones, amenazas, detenciones ilegales, agresiones violentas, etc.

Uno de los momentos más negros de la historia de este grupo radical fue en 1991, cuando cinco de sus miembros asesinaron a puñaladas a un joven de 20 años seguidor del RCD Espanyol de Barcelona en los alrededores del antiguo Estadio Sarriá, convirtiéndose así en la primera muerte ultra en España.

Su última acción violenta más conocida tuvo lugar el pasado 25 de enero 2020 en Valencia, cuando protagonizaron unos graves enfrentamientos contra el grupo ultra Yomus, en los aledaños del estadio valenciano de Mestalla. En esta pelea participaron los principales cabecillas que ahora han sido detenidos en esta operación de la Policía Nacional.

En el año 2003, les fue negada la entrada a estadios de fútbol alegando su violencia y peligrosidad. Además, en 2019, la Comisión Permanente de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el Deporte les declaró “grupo peligroso”.

 

 

Poso denúncia per les amenaces de mort cap a mi fetes des d'un compte de Twitter després de la meva intervenció al programa "Los Cachorros Ultras" d'Equipo de Investigación a La Sexta

 
                                                   

                                        

Davant de les amenaces cap a al meva persona fetes per un militant ultra des del seu compte de Twitter després de la meva intervenció al programa d’Equipo de Investigación de La Sexta, "Los cachorros ultras" de divendres passat, he posat deúncia a la Comissaria de Mossos d’Esquadra de la Plaça Espanya de Barcelona, on hi ha el servei d’atenció per Delictes d’Odi.

Le amenaces de mort cap a la meva persona les va fer l’usuari @AironTheGod “Airon Winter”, minuts després de la mena intervenció en el programa emès el divendres passat, 19 de novembre a partir de les 22 hores i 20 minuts. Jo vaig intervenir en el programa explicant qui eren el grup ultra “Bastión Frontal” al que pertany la jove madrilenya, Isabel Medina Peralta, que va ser notícia fa vuit mesos pel seu discurs contra els jueus en un acte d’homenatge a la División Azul. Grup que centrava bona part del programa.

Aquest usuari @aironthegod, que va fer diversos tuits sobre el programa des del seu compte de Twitter, té de foto de capçalera del mateix a Adolf Hitler, i com a foto de perfil seva tenia divendres al vespre una persona amb una caputxa, però  dissabte la va canviar per la del jove americà, Kyle Rittenhouse, que la setmana passada fou absolt de l’homicidi de dos manifestants antiracistes a Wisconsin.

Els tuïts que va fer cap a mi, aproximadament a les 22,45 hores, deien : “TE VAMOS A MATAR XavierRius" i “Xavier Rius MARICÓN”. Diumenge aquestes piulades i altres d’exaltació nacional socialista relatius al programa varen ser esborrats o eliminats per “infringir les normes de Twitter”. Tot i això el compte continua avui dimecres actiu.

Aquesta no és ni la primera ni la segona vegada que com periodista expert en ultradreta pateixo  amenaces anònimes o grups ultres, si bé és la primera vegada que són manifestament de mort. Jo continuaré fent la meva feina i d’aquí un mes i mig publico un nou llibre en català sobre la ultradreta, tant de la extraparlamentària com de la que ha arribat als parlaments de Catalunya i l’Estat espanyol.

                                                            

¿Quién ha salido perjudicado y quién beneficiado con el programa ‘Los cachorros ultras’ de La Sexta? El Triangle

 Qui ha sortit perjudicat i qui beneficiat amb el programa ‘Los cachorros ultras’ de La Sexta? El Triangle  

El periodista Xavier Rius Sant denuncia als Mossos les amenaces d’un ultra Les amenaces van venir arran de la seva intervenció a un programa de La Sexta sobre l'extrema dreta. VilaWeb

El periodista Xavier Rius Sant denuncia un ultra per amenaces de mort.Comunicació21

“Te vamos a matar, Xavier Rius”. Federación de Sindicatos de Periodistas 

El periodista experto en ultraderecha Xavier Rius Sant denuncia a los Mossos las amenazas de muerte recibidas. Sindicat de Periodistes de Catalunya 

 

 

¿Qué es Bastión Frontal? Grupo surgido hace menos de dos años. Mi intervención en el programa "Los cachorros ultras" de Equipo de Investigación en La Sexta

 

 Ver el programa completo aquí.

          

Mán información: 

Nace Bastión Frontal, nuevo grupo ultra

Bastions Frontal y Juventud Nacional convoca homenaje a la Divsión Azul 

La Audiencia de Madrid ordena el ingreso en prisión de diez de los catorce condenados por Blanquerna. Una de ellos, Tomás Bor, ya ingresó hace medio año y disfruta ya del Tercer Grado, otro está huido y dos todavía no han recibido notificación

          

Diez de los catorce condenados por el asalto o irrupción por la fuerza al Centro Cultural Blanquerna del 11 de septiembre de 2013, deberán ingresar en prisión a mediados de diciembre, tras diversos aplazamientos y suspensiones, al haber recibido la citación para acudir a la Audiencia Provincial de Madrid los días 25 y 29 de este mes para recoger el documento de ingreso e indicar en qué prisión desean cumplir la pena. Por ello se estima que, si no hay un nuevo aplazamiento de última hora como en ocasiones anteriores, deberán ingresar en prisión a mediados de diciembre. El indulto que solicitaron, de momento no ha sido concedido, habiendo dos de los catorce condenados que todavía no han recibido la citación de la Audiencia para ingresar en prisión. 

La Sección 30 de la Audiencia Provincial motiva las órdenes de ingreso en prisión para dar cumplimiento de la sentencia condenatoria a dos años y siete o nueve meses de prisión, en el hecho que "la Sección Segunda del Tribunal Constitucional acordó el 28 de abril de 2021 la inadmisión de los recursos de amparo números 62227/2020 (y de otros similares correlativos de otros condenados en la misma causa) por falta de especial trascendencia constitucional".

El pasado 8 de abril trece de los condenados, vieron suspendida su orden de ingresar en prisión. Sí bien Tomás Bor, vinculado a La Falange, que siguió una estrategia jurídica distinta y estuvo un tyiempo en busca y captura, al no plantear los recursos y peticiones de suspensión de la condena como sus compañeros, sí ingresó en prisión y ya goza del Tercer Grado en el centro Victoria Kent, con permisos de salida para trabajar. Otro de los condenados, Juan Luis López García, con una pena de dos años y nueve meses, huyó de España a inicios de 2017. Y si bien inicialmente se dijo que había ido a Iraq a luchar contra el Daesh, actualmente está en otro lugar.

Los catorce ultras vinculados La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota y Alianza Nacional,  fueron incialmente condenados por la Audiencia Provincial de Madrid a penas de entre 6 y 8 meses de prisión. Posteriormente el Tribunal Supremo elevó la condena a cuatro años de prisión. Los condenados recurrieron al Tribunal Constitucional que anuló la sentencia del Tribunal Supremo, ordenando que se fijaran de nuevo las penas sin contemplar ciertos agravantes. Y finalmente en julio de 2020 el Supremó dictó la sentencia definitiva de dos años y siete meses para doce de los condenados y dos años y nueve meses para los dos restantes.

Pedro Chaparro, secretario general de Democracia Nacional, que es uno de los condenados, realizará posiblemnte una rueda de prensa en Barcelona el día 27 de noviembre. dado que l'Audiencia de madrid ha solicitado al Tribunal Supremo el estado de la tramitación del informe sobre las peticiones de indulto de dos de los condenados, tal vez por aquí podría darse un nuevo aplazamiento o una pista de si van a ser o no indultados.

 

 

                                         

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      

--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

LIDERATGES I RESPONSABILITAT. Analitzo al Punt Avui moció de censura a Albiol, com la manca de lideratge del PSC va ser aprofitat per Albiol, i la necessitat que els partits que han fet la moció tinguin un projecte per Badalona

 

 

Xavier Rius Sant

El Punt Avui, dimarts 9 de novembre de 2021 

Des d’ahir al migdia Rubén Guijarro és el nou alcalde de Badalona gràcies a la moció de censura que ha posat punt final al segon mandat d’Albiol. Els grups del nou govern han repetit que cal girar full a un període d’inestabilitat i afrontar el futur amb un projecte que posi els veïns en el centre. Però part de la responsabilitat de la manca de rumb que ha tingut Badalona està en la falta de lideratges dins del partit que torna a exercir l’alcaldia, i a la manca d’unitat de les esquerres des de fa una any i mig, quan va dimitir Álex Pastor. I aquesta divisió de les esquerres i la manca de lideratge que afecta el PSC des de fa molts anys la va saber rendibilitzar Albiol amb proximitat a certs sectors de veïns i amb xenofòbia vers aquells que per la seva condició d’estrangers no podien votar. Badalona va ser governada pel PSC des del 1983 amb Joan Blanch, que va ser alcalde fins al 1999. Però el PSC a Badalona no el controlava ell, sinó el polèmic empresari exdirigent de la UGT, Fermín Casquete, president de l’empresa de transport de Badalona, Tusgsal, la Tusa. I es deia que era Casquete qui amb unes maneres poc ortodoxes ho decidia tot a Badalona. El fet és que Joan Blanch va perdre el suport del partit el 1999, i amb un PSC dividit la nova alcaldessa va ser Maite Arqué, mentre que el jove regidor del PP, Xavier García Albiol es guanyava una imatge de proximitat i feia propostes ben rebudes per certs sectors dels autòctons. 

Sent dirigent d’un partit que governava en molts llocs d’Espanya, va fer campanyes contra l’obertura de mesquites a la vegada que acusava la Generalitat i l’Ajuntament d’actuar amb favoritisme vers els immigrants i permetre que aquests incomplissin les ordenances. Unes afirmacions que el PP no podia fer on governava com ara a València o Madrid, perquè seria tirar-se pedres a la teulada. I amb una Badalona que canviava amb l’arribada de la nova immigració, va encarregar a Iván Redondo la campanya del 2007. Va ser Redondo qui va fer el polèmic vídeo que es va repartir a totes les bústies, en què veïns escollits, presentats com a ciutadans anònims, es queixaven que “hi havia massa immigració legal i il·legal” i tot seguit Albiol s’oferia per posar ordre.

El PSC va perdre el 2007 la tercera part dels vots, catorze mil, una xifra que coincidia amb l’increment de l’abstenció. El PSC baixà de 12 a 9 regidors. Arqué va dimitir d’alcaldessa i es va nomenar Jordi Serra nou alcalde, que governà en coalició amb CiU i ERC. Albiol, tot i la campanya de Redondo, pujà poc en nombre de vots, però el fort increment de l’abstenció va fer-lo pujar de 5 a 7 regidors. Soc del parer que el vídeo de Redondo, més que incrementar els vots d’Albiol, va desmotivar molts votants del PSC. I al cap de quatre anys Albiol aconseguia l’alcaldia. Després va arribar Dolors Sabater, que al cap de tres anys va rebre la moció de censura d’Álex Pastor. I tot seguit va venir el que va venir, en una ciutat que no té pressupostos des del 2019. Caldrà ara que els partits que han fet la moció de censura vagin a l’una, tot i la proximitat de les noves eleccions municipals.

Llegir-ho al Punt Avui 

                                            

 

Nueva denuncia de la Fiscalía contra la dirigente de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta. Actualmente se encuentra en Alemania formándose con el partido nenonazi Der III Weg, El Tercer Camino

 

Isabel Medina Peralta recibiendo la insignia de la Asociación de Amigos de Léon Degrelle.                                      

Manifestación en la que se produjeron la declaraciones, motivo de la denuncia de Fiscalía

La Fiscalía Provincial de Madrid ha presentado una nueva denuncia contra la militante de Bastión Frontal,  Isabel Medina Peraltapor un presunto delito de incitación al odio, la violencia o la discriminación, tipificado en el artículo 510 del Código Penal, por una unas manifestaciones realizadas durante una concentración organizada por Bastión Frontal el pasado 18 de mayo frente a la embajada de Marruecos. 

La joven neonazi, que saltó a los medios peor su intervención en el cementerio de la Almudena del pasado 13 de febrero en el acto de homenaje a la División Azul y que fue homenajeada el pasado 10 de junio por la Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle, estaría actualmente en Dusseldorf para formarse en técnicas de propaganda con miembros del partido neonazi  Der III Weg (El Tercer Camino),  una escision del partido NPD. 

                              

Según denuncia la Fiscalía de Delitos de Odio de madrid, urante el acto la denunciada leyó un manifiesto "con el que venía a apremiar a la violencia y hostilidad contra migrantes marroquíes y musulmanes".La Fiscalía expone en la denuncia que desde la cuenta de Twitter de Bastión Frontal   se publicitó la convocatoria una concentración –que no contaba con autorización por la Delegación de Gobierno de Madrid-, la cual tuvo lugar el pasado 18 de mayo, por la tarde, en la calle Serrano, número 179, de Madrid, frente a la embajada de Marruecos, con eslóganes como “Alto a la invasión” y “Marruecos estado terrorista”. Aquellos días tuvo lugar la entrad de miles de jóevenes marrqouíes por Ceuta en el marco d ela crisis por el ingreso en un hopsital español del líder del Frente Polisario, Brahim Gali.

Condemnats a tres mesos de presó dos ultres del RCDE FIRM de l'Espanyol, per l'agressió a un membre d'una altra penya l'1 de maig de 2016, en declarar-se culpables amb una sentència de confomitat que ha evitat el risc d'una condemna de presó que sí haguessin hagut de complir. Aquests i altres nou ultres implicats en l'agressió, també han estat condemnats a una multa i a indemnitzar la víctima.

                               

La jutge titular del Jutjat Penal 9 de Barcelona, María de la Encina Fernández Castro, ha condemnat a dos ultres de l'Espanyol membres dels RCDE FIRM a tres mesos de presó per agredir la matinada de l'1 de maig de 2016 i deixar inconscient a V.G.S, membre de la Peña Juvenil Espanyolista 1991. 

La sentència s'ha dictat després d'un acord de conformitat entre els onze acusats que es van declarar culpables, la Fiscalia i la víctima, pel que el judici com a tal no es va celebrar. Inicialment el Fiscal de Delictes d'Odi demanava per ells 3 anys de presó. Tant els dos condemnats a tres mesos de presó, J.Josep P.M i A.T.J, com altres nou acusats han estat condemnats  per  un delicte de lesions amb els agreujants d'abús de superioritat i discriminació per motius d'ideologia a multes d'entre 3.600 i 1.800 euros, a l'allunyament de  vers la víctima i de l'Estadi de l'Espanyol, i entre tots l'hauran d'indemnitzar amb 22.496 euros. Tres dels condemnats són germans. I alguns d'aquests vestien samarretes o portaven simbols del Hogar Social o del desparaegut Casal Tramuntana i l'Hogar Social Madrid.

La sentència afirma que els onze joves ultres pertanyen a RCDE FIRM, secció d'extrema dreta de l'Associació La Curva, els quals tenen hostilitat vers la Penya Juvenil Espanyolista 1991, a la qual pertany la víctima, V.G.S, “que creuen que té tendència ideològica propera als col·lectius de extrema esquerra, davant de la que mantenen, per considerar-la antagònica la seva, que defensa valors socials extrems propis de l'extrema dreta, una posició bel·ligerant".  Alguns d'aquest joves tenien ta

La sentència considera provat que la matinada de l'1 de maig del 2016, durant la celebració de la Fira d'Abril al recinte de Fòrum, els acusats  C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., membres de la penya de ultradreta, RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, van anar a la carpa que havia instal·lat la Penya Juvenil Espanyolista 1991.Van localitzar a la zona de la barra V. G., a qui van sorprendre mentre, acompanyat de dos amics: M. F. i A. P. S., gaudia de l'esdeveniment. Un cop situats al costat de V.G el van abordar exigint-li J. J. P. M. informació sobre un altre membre de la Penya Juvenil Espanyolista 1991. Al no acceptar a allò pretès, i després de reprendre'l Á.T. J. per la seva negativa, J. P. M. va carregar contra V. G. propinant-li un fort cop de puny al cap. A aquesta acció es van sumar, gairebé simultàniament, J. M. C., C. V. S. i M. V. S., observant la resta la brutal agressió sense fer res per evitar-la ni per ajudar la víctima, reforçant amb la seva presència l'acció dels anteriors i facilitant l'execució de l'agressió. Com a conseqüència dels cops que va rebre d'aquests quatre acusats, V.G, que amb prou feines va tenir possibilitat de defensa o de fugida atesa la superioritat numèrica dels agressors i la ubicació a què l'havien portat: arraconat d'esquena a la barra, va caure inconscient a terra, on, ja a mercè de tots ells, va rebre per tot el cos puntades i puntades de peu, tant d'aquells quatre acusats com de J.V.S, Á. H. T., E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G. i C. S. A., que l'havien envoltat. 

Una persona aliena als implicats va recriminar al grup atacant el seu comportament. Aquesta reacció va sorprendre els seus membres que van abandonar immediatament el lloc dels fets, deixant inconscient i ferit la seva víctima. A terra de la carpa va romandre fins que va ser atès pel servei d'emergències del recinte, i posteriorment traslladat a l'Hospital de Bellvitge.

 Els acusats van emprar mètodes de similar intensitat i eficàcia lesiva en l'escomesa conjunta ia l'uníson del que van fer objecte a V.G. Com a conseqüència del mateix, aquest va patir lesions consistents en una ferida contusa parietal esquerra i poli contusions en rostre, peu dret i extremitat superior esquerra, que van trigar a estabilitzar 15 dies dels quals 3 va estar incapacitat per al seu treball i vida habitual i van precisar per a la seva sanitat de tractament mèdic quirúrgic consistent en sutura i analgèsics, amb visites de control i seguiments per a aplicació de protocols de fisioteràpia. Com a seqüela li resta una cicatriu de 3 cm a zona parietal esquerra. La sensació de vulnerabilitat derivada de la gratuïtat i la desproporció de l'atac així com la connotació despectiva i degradant de la manera buscada per a l'execució (veient-se tractada com a rebuig) va tenir en VG. un impacte emocional que es va traduir en sensacions anímiques d'inquietud, temor i vexació .

 

"Els ultres són aquí", nou llibre que publico al gener amb Pòrtic-Grup62

 Surt al gener, després de Reis el meu nou llibre, "ELS ULTRES SÓN AQUÍ,  de Plataforma per Catalunya a Vox". (Pòrtic, Grup62, Planeta)   Clica per anar a la fitxa del llibre a la web d'Editorial Pòrtic, Grup62.                 

-----------------

Libro, nuevo libro, último libro, vídeo, nou llibre, últim llibre,  Xavier Rius, Sant

Dignitat dels habitatges i conflictes socials. Article a NacióDigital-NacióManresa

            

 

 Llegir a NacióDigital-NacióManresa

 Xavier Rius Sant, 3 de novembre de 2021

Segons dades municipals a Manresa s'han ocupat 450 pisos en l'últim any, 750 en els últims dos. L'okupació de pisos no ha de significar necessàriament conflictivitat social quan el pis pertany a algun banc o està immers en un plet entre constructores i bancs i en molts casos és una solució transitòria per a persones amb greus problemes econòmics o un espai d'aprenentatge vital de joves que volen emancipar-se i viure en col·lectivitat.

Però sí que genera un problema i un greu perjudici si la casa o pis que s'ocupa per la força pertany a un particular o a alguna herència que per la seva complexitat o divergències entre els hereus està pendent de ser acceptada. Pot ser una solució temporal a un problema social i habitacional de persones sense feina sempre i quan no usurpin l'habitatge o segona residència d'un ciutadà o una família.

 Però massa vegades les ocupacions generen problemes pel comportament dels que hi viuen o perquè alguns d'aquests viuen d'activitats problemàtiques o delictives. Deixant de banda l'ocupació de pisos de promocions urbanístiques que van quedar penjades o de blocs acabats immersos en plets, en molts casos l'okupació, com passa en moltes de les okupacions a Manresa, és l'última fase d'una deixadesa i una gestió equivocada del pisos i cases per part dels particulars i poders públics, que acabava amb una major degradació dels habitatges i un evident perjudici per als veïns. 

Vaig estudiar a fons aquest fenomen fa uns anys quan escrivia el meu llibre Xenofòbia a Catalunya. I en aquells municipis que en arribar una important quantitat d'immigració estrangera, els autòctons no abandonaven massivament el barri històric o els blocs de pisos construïts els anys seixanta en el que vivia la immigració del sud d'Espanya, no es generaven problemes socials. Però quan els autòctons abandonaven massivament uns barris i llogaven els pisos i cases antigues sense reformar-les, ni posar-hi calefacció, ni reformar banys i canonades, els pisos entraven en una progressiva degradació, i els autòctons que hi quedaven patien l'anomenat efecte atrapat. Ara voldrien vendre el seu pis i canviar de barri, però donada la situació del bloc o del carrer, el seu pis havia baixat molt de preu i els hi era impossible marxar.

 M'explicava el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casòliva, que, a diferència del que passava a Cervera, a Guissona, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, els autòctons no havien abandonat el casc antic i la nombrosa població nouvinguda no vivia en carrers i blocs on gairebé tothom era estranger. I els propietaris que llogaven el seu pis a un immigrant, miraven d'arreglar-lo abans perquè sabien que si el llogaven en mal estat es degradaria ràpidament.

En canvi a la veïna Cervera molts autòctons van abandonar el barri antic, llogant sense reformar les cases antigues a immigrants magribins, que quedaven amb els anys buides, donat que ningú hi volia viure pel seu estat. I això és el que ha passat a moltes cases del centre i altres barris de Manresa que els propietaris autòctons, en marxar del barri no es van plantejar reformar el pis, pensant que per uns marroquins la casa ja estava bé. I el fet és que al final, tothom té la seva dignitat i molts immigrants tampoc no volien viure en habitatges en mal estat, iniciant-se una degradació del que l'okupació, de vegades per persones o grups conflictius és l'últim estadi de vegades sense retorn.

 La Generalitat i els ajuntaments van fer molt fa uns anys amb els Plans de Barris per millorar barris d'arreu de Catalunya. Però si el propietari de l'immoble no assumeix prèviament les seves responsabilitats, la degradació de moltes cases i blocs, amb l'evident perjudici per als veïns, és inevitable. I si l'ocupació del pis o la casa ho fan grups de persones conflictives acaben perjudicant als qui dignament, siguin d'on siguin, viuen en els edificis contigus. I per revertir això cal molt més que un pla de barris.