diumenge, 19 de novembre de 2017

LA ULTRADRETA NO PARTICIPARÀ A LES ELECCIONS DEL 21-D. PxC ja no es va presentar a les de 2015. L'exigència per les candidatures extraparlamentàries d'aportar el 0,1% de signatures dels cens electoral (5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona) frena la presentació de partits extraparlamentaris. Tot i això, a la llista provisional de candidatures presentades que recull avui el BOE, hi ha Democracia Nacional, i Família i Vida, per Barcelona, que en el cas que no aportin els propers dies les signatures -DN segur que no les té- cauran i no seran proclamades.


 El BOE d'avui recull la candidatura de Democracia Nacional, però en ser incomplerta i no aportar les 3.500 signatures o avals, caurà i no serà proclamada

Tal com era d'esperar la ultradreta no participarà a les eleccions catalanes del 21 de desembre. L'obligació als partits i candidatures extraparlamentàries d'aportar 0,1% de signatures del cens electoral, 5.500 per tot Catalunya, 3.500 per Barcelona, que s'exigeix des de fa set anys, ha reduit a un terç el nombre de partits que s'hi presenten.
El BOE publica avui el llistat provisional de candidatures presentades i, de l'àmbit ultra, només hi ha Democracia Nacional que es presenta per Barcelona amb Albert Bruguera -molt actiu a les manifestacions d'aquest últims mesos contra diverses mesquites i contra la independència i el referèndum- de cap de llista. Ara bé, al marge que la llista conté diverses irregularitats, com posar-hi només tres candidats a la llista, que hauria de ser de 85 persones, la Junta Electoral els hi exigirà les 3.500 signatures que dubto que tinguin, pel que cauran de la llista i la seva candidatura no serà proclamada. (A la web de DN demanen signatures)
També si presenta, i ignoro si té o no les sigantures, Familia i Vida, que tot i negar ser d'ultradreta, a les eleccions europees de 2014 es van presentar en coalició amb Alternativa Española AES del gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, i amb la Comunión Carlista.   Competint amb Família i Vida hi ha una lista que desconec qui són i si tenen els avals, anomenada "La Familia, paz y libertad".  
Foto de la reunió de fa dues setmanes a Mataró de l'Executiva de PxC amb España 2000 i Partido X La Libertad, que formen la federació RESPETO, en la que van acordar no presentar-se
 
VOX no s'hi presenta. I l'únic partit de l'àmbit ultra o identitari que tindria unes mínimes possibilitats, no d'entrar al Parlament, però sí de tenir algunes desenes de milers de vots, seria Plataforma per Catalunya ja va va anunciar fa dues setmanes que no es presenta.  Així en el comunicat que va fer PxC deia que "malgrat tenir bons candidats, un cap de llista espectacular" i la capacitat d'aconseguir els avals o signatures que la llei exigeix a les candidatures extraparalmentàries, donat que les eleccions tindran caràcter plebiscitari sobre la independència o la unitat d'Espanya,  per no debilitar el bloc unionista "per patriotisme ha decidit no presentar-s'hi i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu mal menor" a l'hora de votar. PxC no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%.  
 Pel que fa a Som Identitaris, partit de Josep Anglada, en el Comité Executiu celebrat ahir a Vic van confirmar que tampoc hi concorrerien i que se centrerien en les municipals de 2019.
La decisió es va prendre en el Consell Executiu de Respeto celebrat aquest cap de setmana a Mataró, cosa que va permetre als dirigents de PxC, España 2000 i PxL participar a la manifestació contra la independència que es va fer a la capital del Maresme. 
 Reunió del Consell Executiu de Som Identitaris d'ahir a Vic

dijous, 16 de novembre de 2017

ELS MOSSOS IDENTIFIQUEN SIS ULTRES PER DIVERSES AGRESSIONS A MANIFESTACIONS UNIONISTES. LA FISCALIA D'ODI INSTRUIRÀ LA INVESTIGACIÓ. MANQUEN PER IDENTIFICAR ENCARA ELS AUTORS DE 8 AGRESSIONS MÉS COM EL TRENCAMENT DE VIDRES A CATALUNYA RÀDIO

Segons han informat avui els Mossos d'Equadra, han resolt quatre investigacions que es van iniciar arran de les agressions per raons ideològiques que van patir diversos ciutadans en el decurs o al final de manifestacions unionistes o ultradretades convocades en les darreres setmanes. Els investigadors van identificar els presumptes agressors després de les denúncies de les víctimes o de declaracions de testimonis que ho van posar en coneixement del Cos de Mossos d’Esquadra, així com l’anàlisi de les imatges publicades a les xarxes socials on es pot veure en la majoria dels casos les agressions.


El primer fet va passar el 22 de setembre, a les 19.00h, en el decurs d’una mobilització no comunicada convocada per Democracia Nacional i a la que també i va participar Plataforma per Catalunya, Somatemps i la Hermadad de Legionarios. Primer es van manifestar dant la seu de l'Assemblea Nacional Catalna al carrer Marina i acabat l'acte van manifestar-se fins a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia. En aquest carrer, un jove va cridar alguna expressió contrària a la manifestació i com a reacció a aquest crit alguns manifestants es van encarar contra ell i el van colpejar. L’agressió, efectuada per dues persones, va comportar -segons el comunicat del Mossos- unes lesions lleus que van requerir assistència mèdica amb posterioritat. La víctima de l’agressió va denunciar els fets. Aquell dia es van produir altres incidents amb veïns que eren als portals, a un bar o als balcons i mostraven banderes estalades. Em consta que alguns dirigents de DN van demanar a algun manifestant que iniciava els insults i s'abrandava cap els veïns que s'aturés, però el fet és que es van produir diverses agressions.  
 Imatge de la manifestació del 22 de setembre en la que va haver-hi algunes agressions



Segons els Mossos els agressors identificats, són  veïns de Vila- Seca (Tarragonès) i han quedat investigats o imputats com a presumptes autors d'un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació per raons ideològiques. Un d’ells té antecedents per amenaces i lesions i l’altre per maltractaments en l'àmbit de la llar, diversos robatoris amb força i per amenaces i lesions.


Es dóna la circumstància que aquestes dues persones van participar el mateix dia a Vila-Seca en un altre incident quan es van encarar a tres persones que estaven enganxant cartells i els hi van sostreure i trencar i van agafar pel coll i empentar a una dona per tal d’evitar que enregistrés cap imatge amb el telèfon mòbil. També els van amenaçar perquè no pengessin nous cartells.


El passat 8 d'octubre a la manifestació multitudinària convocada per Societat Civil Catalana i altres entitats, que  va transcórrer per Via Laietana i va finalitzar a l'Estació de França, alguns dels participants van protagonitzar diferents incidents contra efectius policials i mitjans de comunicació.

Posteriorment es va tenir coneixement mitjançant imatges penjades en xarxes socials que al vespre d’una agressió al metro de Barcelona, per part de dues persones que havien participat hores abans en aquesta marxa. A través d’imatges publicades a les xarxes socials es va poder identificar aquestes persones realitzant salutacions hitlerianes davant els mitjans de comunicació a Via Laietana just abans de les agressions. Els dos agressors residents a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tenen antecedents policials per delicte de falsificació documental i delicte d’usurpació d’estat civil i també per delicte d’amenaces.


Finalment, el 27 d'octubre, va tenir lloc una convocatòria no comunicada que va recórrer el centre de la ciutat. Davant d’un bar del carrer Mallorca, un grup de persones que estaven a  la manifestació es van encarar a un grup de persones independentistes i com dues persones de la manifestació unionista van increpar i posteriorment agredir una persona. Un dels agressors és una dona veïna de Rubí, que ha quedat investigada com a presumpta autora d'un delicte contra l'exercici de drets fonamentals i llibertats públiques. Segons els Mossos, té antecedents per robatori amb força a interior de vehicle i atemptat als agents de l’autoritat. L’altra persona ha quedat investigada  com a presumpte autor d'un delicte de lesions lleus amb l'agreujant d'odi, a més d'un delicte contra l'exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques. Té antecedents per robatori amb violència i intimidació, per robatori i furt d’ús de vehicles, maltractaments en l’àmbit de la llar.

Actualment, els Mossos d’Esquadra estan investigant conjuntament amb la Fiscalia d’Odi i Discriminació, vuit casos més per agressions a persones per motius ideològics entre esl que hi ha alguna agressió i amenaces a periodistes i el trencament de vidres de Catalunya Ràdio
Jo vaig explicar i analitzar aquestes agressions a l'article que vaig publicar al Periódico "La ultradreta troba el seu espai".
D'altra banda el Grupo 30 (XXX) de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional de Madrid i agents del complex barceloní de la Verneda van detenir dimarts a Madrid i Barcelona a 21 persones, la majoria membres dels Ultras Sur i del Sabadell, per la baralla que es va produir el 12 d'octubre en acabar la manifestació de Societat Civil Catalana al bar Zurich de Plaça Catalunya entre els que hi ha el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño"i el seu lloctinent,"Javi el Bombero".

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ADMET A TRÀMIT EL RECURS D'EMPARA DELS 6 DE BLANQUERNA MEMBRES DE FALANGE I A.N, i SUSPÈN L'ENTRADA A PRESÓ QUE S'HAVIA AJORNAT DIVERSES VEGADES. La mesura també acabarà afectant als de Democracia Nacional que havien demanat l'indult i encara no tenien ordre d'ingrés



El Tribunal Constitucional ha admès avui a tràmit els recursos d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a 4 anys de presó, interposats pels quatre dirigents de Falange i els dos membres d'Alianza Nacional que tenien ordre d'entrar a presó, però dimarts van aconseguir un nou ajornament a l'ingrés.  Així ho han informat els seus advocats i s'ha publicat després al Facebook Auxilio Azul. Entre aquests sis hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i el dirigent d'Alianza Nacional, Íñigo Pérez de Herrasti.
La Sala segona del Constitucional també ha admès que, mentre no es resolgui la petició de revisó de la sentència del Tribunal Suprem que va multiplicar per sis o per vuit les penes inicials imposades per l'Audiència de Madrid que ara valorarà, se suspengui la seva entrada a presó. Així doncs, aquest sis condemnats, que tenien una ordre d'ingrés ajornada diverses vegades des de finals de setembre, no hauran d'entrar a presó.  Ignoro quina és la situació legal del membre de Falange condemnat, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peshmergues iazidites, en el grup que lidera l’ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort.
Pel que fa als cinc membres de Democracia Nacional, entre els que hi ha el Vicepresident, Pedro Chaparro, i els dos del desaparegut Nudo Patriota, que de moment no tenien ordre d'ingrés a presó en haver demanat l'indult -petició que encara no s'ha resolt-, també s'acabaran beneficiant de la revisió que farà el Constitucional de la sentència del Suprem que va apujar unes penes de sis o vuit mesos a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos.   

Llegir a Nació Digital

dimecres, 15 de novembre de 2017

DETENIDOS EN MADRID Y BARCELONA POR LA POLICÍA NACIONAL 21 ULTRAS POR LA PELEA DEL 12 DE OCTUBRE EN BARCELONA AL ACABAR LA MANIFESTACIÓN DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. Entre los detenidos hay líderes de los Ultras Sur con reiterados antecedentes como" El Niño "y "El Bombero"


Agentes del Grupo 30 (XXX) de la Brigada y la Comisaria General de Información del Cuerpo Nacional de Policía de Madrid y agentes del complejo policial de La Verneda, detuvieron ayer  a 14 ultraderechistas en Madrid y 7 en Barcelona, vinculados a grupos radicales de hooligans del fútbol, que protagonizaron una pelea en el interior y la terraza exterior del bar Zurich de la Plaza Catalunya de Barcelona, el pasado 12 de octubre, tras concluir la manifestación de Societat Civil Catalana.  
Si bien inicialmente se dijo que la pelea habia estado protagonizada por seguidores de los Yomus del Valencia, del Frente Atlético y Hooligans Vallès del Sabadell,  ni los Yomus, ni el Frente Atlético participaron en la trifulca. La pelea se produjo entre seguidores del Centre Esports Sabadell  (ahora en Segunda B) y miembros de los  Outlaw-Hammerskin de los Ultras Sur del Real Madrid, entre los que se encontraba Antonio Menéndez, "Antonio el Niño"  y sus lugartenientes "Javi el Bombero, y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", además de algunos seguidores del Atlético de Madrid pero sin relación con el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 

 Imagen de una de las detenciones

ELS 6 ACUSATS DE L'AGRESSIÓ A UN GRUP D'ULTRES A UN BAR DE SANTS EL 12-10-2013 NEGUEN SER-NE AUTORS, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA DEMANA QUE S'INVALIDIN ELS VÍDEOS FETS PELS MOSSOS DE QUAN SURTEN DE CAN VIES CAP EL LLOC DE L'ATAC. Els agredits, una veïna i el propietari del bar coincideixen en la brutalitat de l'atac pepetrat amb barres, pedres i ampolles per un grun de joves, la majoria encaputxats o amb passamuntanyes. El testimoni dels mossos que van seguir als atacants i l'acceptació o no per part de jutge de les imatges serà determinant.


Els sis joves acusats per seva suposada participació en l'atac a un grup de militants o simpatitzants ultres que eren a un bar a Sants a les quatre de la tarda del 12 d'octubre de 2013,  han negat la seva participació en els fets, en  la primera sessió del judici celebrada avui en el Jutjat del Penal 22 de Barcelona. L'advocada de tres dels acusats, Laia Serra ha demanat que s'invalidi el valor probatori dels vídeos i fotos fetes pels Mossos d'Esquadra que aquell dia, en previsió de possibles enfrontaments entre ultres i antifeixistes, feien un operatiu de vigilància del centre social ocupat de Can Vies, d'on van sortir el grup de més de dotze persones -de les qual només van identificar a sis- amb barres, pedres i passamuntanyes que van perpetrar l'agressió. Els altres defensors, Andrés García Berrio -advocat de Tanquem els CIE- i Jordi Oliveras s'han sumat a aquesta petició.
Aquesta petició d'invalidació de les proves ha molestat al Ministeri Públic, exercit pel Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que tot i defensar la validesa i la legalitat de les imatges i la seva cadena de custòdia, s'ha queixat de que les defenses no haguessin demanat l'anul·lació del valor provatori de les imatges durant els tres anys de la instrucció del sumari o en les conclusions provisionals presentades per l'inici del judici.  El jutge ha respós que dirà si accepta o no la validesa de les imatges i vídeos en el text de la sentència. 
Els sis acusats, que només han respost a les preguntes de les defenses, cinc homes i una dona han dit bé, no ser a Barcelona aquell dia o no ser la persona que surt a les fotos o vídeos del sumari, i no haver participat en l'atac. Alguns han denunciat que se'ls hi va fer fotos dels tatuatges del cos, a fi d'identificar-los comparant ambaltres imatges, sense presència del seu advocat. Així doncs, no han respost ni a les preguntes del fiscal ni de l'acusació particular sobre si ells eren els que van sortir de Can Vies amb passamuntanyes i barres, després de saber per un twit que en aquell bar de la Carretera de La Bordeta hi havia un grup de vuit ultres prenent unes begudes després d'haver participat a l'acte de Montjuïc. Els acusats s'han queixat de portat quatre anys havent d epersonar-se al jutjat cada quinze dies i que se'ls hi probís participar o assistir a actes polítics o manifestacions a la via pública.
Cinc dels agredits, la veïna del pis de sobre i el propietari del bar han coincidit en afirmar que van aparèixer de sobte un grup de unes quinze o més persones, alguns d'ells amb la cara tapada, portant pals i pedres, agredit als que eren asseguts a la terrassa del bar, llençant també pedres i ampolles i les mateixes cadires del bar. Tres dels agredits van patir cops i talls a la mà i al cap, i tots els agredits van coincidir en que l'atac va començar sense provocació prèvia i amb crist de "nazis" o "feixistes" "us matarem", "fills de puta", etc.
El judici continuarà dimecres vinent que declararan diversos Mossos d'Esquadra i serà quan les parts podran qüestionar o defensar la validesa de les imatges o vídeos i de les identificacions fetes pels Mossos dels sis acusats. El fiscal demana per cada un dels acusats 15 anys de presó pels delictes de danys i lesions, amb l'agravant d'odi ideològic.  
 Concentració a la porta de la Ciutat de la Justícia.

dimarts, 14 de novembre de 2017

ELS CONDEMNATS DE BLANQUERNA MILITANTS DE FALANGE O A.N, QUE DESPRÉS DE DIVERSOS AJORNAMENTS, HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ AVUI O DEMÀ, HAN OBTINGUT UN NOU AJORNAMENT EN ESPERA DE SI EL T. CONSTITUCIONAL ADMET EL RECURS D'EMPARA CONTRA L'INCREMENT DE PENES IMPOSAT PEL SUPREM QUE VA APUJAR LES PENES DE 6 o 8 MESOS A QUATRE ANYS. Els que militen a Democracia Nacional a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i de moment no tenen ordre d'ingrés



Els sis condemnats per l'atac de Blanquerna, militants de La Falange o Alianza Nacional, que després de diversos ajornaments, havien d'entrar avui i demà a la presó, han obtingut un nou ajornament. Segons fonts de La Falange el motiu de l'ajornament seria esperar si el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs que van fer els catorze condemnats contra l'increment de penes imposat pel Tribunal Suprem, que va pujar les penes inicials de sis o vuit mesos, a tres anys i onze mesos o quatre anys i dos mesos. Els altres set condemnats, miltants de Democracia Nacional, entre els que hi ha el seu Vicepresident, Pedro Chaparro, i els del desaparegut Nudo Patriota, a més de recórrer al Constitucional van demanar l'indult i, de moment, no han rebut cap ordre d'ingrés a presó. 
Els tres o quatre ajornaments a l'ordre d'ingrés a presó de fa dos mesos, fan pensar que el Govern de Mariano Rajoy potser es plantejaria indultar-los o seria partidari que el Tribunal Constitucional suspengués l'increment de penes dictades pel Suprem. En el cas hipotètic que la Moncloa vulgués afluixar la pressió judicial a l'independentisme, sigui via la Fiscalia General de l'Estat, sigui mitjançant un futur indult, perdonar o suspendre les condemnes als ultres de Blanquerna seria la torna perfecte per justificar-ho. Tot i que l'indult només l'ha demanat la meitat dels condemnats, el Govern el pot concedir també a aquells que no l'han sol·licitat.
Entre els que havien d'entrar a presó avui o demà hi ha el Cap Nacional de La Falange, Manuel Andrino, i Íñigo Pérez de Herrasti, d'Alianza Nacional, que va complir condemna de presó per un intent d'atemptat a un autocar que portava familiars de presos d'ETA.
Hi ha un condemnat de Falange -Juan Luis López- que estaria actualment a l'Irak combatent amb els kurds yazidites a la unitat que lidera l'utra valencià  Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort 
(Anar a Facebook, Auxilio Azul-Blanquerna) 
 

UNITAT CONTRA EL FEIXISME TRENCA AMB EL PSC PER LA SEVA PARTICIPACIÓ A LES MANIFESTACIONS DE SOCIETAT CIVIL CATALANA, A LA QUE S'HI SUMEN HABITUALMENT GRUPS FEIXISTES, i PER LA REITERACIÓ D'AGRESSIONS I AMENACES QUE FAN MILITANTS ULTRES EN AQUESTES MANIFESTACIONS DE SCC. Entenc aquest trencament, donat que els ideals originals del PSC haurien de ser incompatibles amb la participació en actes i manifestacions d'una entitat (SCC) que va ser fundada fa 3 anys per franquistes i neofeixistes i, tot i que recentment hagi apartat a alguns d'aquests de la seva directiva, sempre es manifesta acompanya de la ultradreta



Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) ha decidit trencar amb el PSC a causa de la participació del partit i del seu Primer Secretari, Miquel Iceta, a les últimes manifestacions de Societat Civil Catalana entitat que, al marge que els seus fundadors, com el primer president Josep Ramon Bosch, fossin membres directius del grup ultra Somatemps i participessin en actes d'homenatge al franquisme, diversos grups ultres han continuat participant de forma activa i amb els seves pròpies pancartes a les manifestacions convocades per SCC.
En la majoria d'actes i manifestacions de SCC s'han produit agressions i amenaces tant contra persones alienes a l'acte, com contra periodistes, l'últim el passat divendres a Sabadell, i si bé si en una manifestació de desenes de milers de persones l'organització no seria responsable d'una agressió puntual, sí que ho és i ho ha d'evitar quan aquestes agressions passen a manifestacions de només cinc centes persones, o quan es repeteixen tant a les manifestacions multitudinàries com a les de només uns centenars de persones.
Personalment, jo ja vaig criticar que el PSC col·loqui a la llista a del 21 de desembre a Álex Ramos, vicepresident de SCC. Diversos dirigents i militants del PSC participaven des de fa anys a les reunions, actes i manifestacions d'UCFR.


COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME:
Lamentem comunicar que hi ha una separació de camins entre UCFR i el PSC com a partit, fruit de diferents maneres d’afrontar el creixement de l’extrema dreta a l’ombra de Societat Civil Catalana.
La crida fundacional d’UCFR diu “Cap espai públic per a la Plataforma per Catalunya ni per a cap grup feixista!”. L’any 2014 vam rebutjar un acte organitzat per Societat Civil Catalana amb motiu del 12 d’octubre on diversos grups feixistes havien anunciat la seva participació. Fa pocs dies hem denunciat “Les reiterades accions violentes i agressions per part de grups feixistes i la manca de rebuig per part de l'organització Societat Civil Catalana, de la presència de catorze grups feixistes en la mobilització del dia 8 d’octubre convocada per aquella entitat.”
El PSC, seguint els seus processos interns, ha anat adoptant una manera de tractar aquesta qüestió diferent a la que hem defensat aquests anys com a UCFR. De fet, a gran part d’Europa els moviments socials i l’ampli ventall de les esquerres tampoc comparteixen l’estratègia d’UCFR; però les estratègies que apliquen no estan aturant el creixement del feixisme.
Ens sap molt greu per allò que hem compartit, i sabem que moltes persones del PSC estan fermament en contra del feixisme i el racisme, però la situació actual ens obliga a reconèixer que aquesta diferència important existeix, i ens porta a acordar aquesta separació de camins.
Esperem que en un futur, i a la llum de l’experiència, les discrepàncies actuals entre el PSC i la resta d’UCFR se superin. Mentre, evidentment, seguim animant les persones de l’entorn del PSC, com tota persona que comparteixi la nostra lluita contra el feixisme, a participar en les nostres activitats.
UCFR manté el compromís de construir un espai unitari i plural contra el feixisme i el racisme; és i seguirà essent un espai ampli, amb idees diverses sobre molts altres temes.

dijous, 9 de novembre de 2017

DIMERCRES COMENÇA EL JUDICI A 6 ANTIFEIXISTES ACUSATS DE L'AGRESSIÓ EL 12-10-2013 A UNS ULTRADRETANS QUE EREN A UN BAR A SANTS.


  
 

Fotos de les ferides que van patir les víctimes de l'agressió

El proper dimecres 15 de novembre començarà al Jutjat Penal 22 de Barcelona el judici a sis antifeixistes acusats de les agressions a uns militants o simpatitzants de la ultradreta el 12 d'octubre de 2013, que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.
Segons l'escrit del fiscal que pots llegir íntegrament aquí al blog (eliminant cognoms i dades personals)  els acusats formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado hi havia uns militants ultres,  van sortir del Centre Social Can Vies, portant alguns d'ells pals, barres, totxos, candaus i navalles, i després de posar-se caputxes o passamuntanyes, sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda" .  
El fiscal els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un delicte de anys i tres faltes de lesions, amb els agravants d'odi i discriminació per motius ideològics, d'abús de superioritat, i d'anat enacaputxats.
El judici està previst que duri tres dies: el 15, 22 i 29 de novembre. Per dissabte al matí col·lectius antifeixistes han convocat una manifestació al migdia als Jadinets de Gràcia. Aquest serà el segon judici que se celebra a Barcelona per agressions realitzades per militants antifeixistes cap a militants d'ultrdreta un 12 d'octubre. Fa dos anys es va condemnar a dos antifeixistes per l'agressió que va patir el militant de PxC i el MSR, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local The Other Place del Poble Nou a Barcelona, on Democracia Nacional feia un acte.
Com he dit reiterades vegades considero totalment equivocada aquesta estratègia de confrontació violenta i rebutjo les agressions físiques. Que una persona militi o simpatitzi amb la ultradreta no dóna dret a ningú a agredir-lo físicament.  

 

dimecres, 8 de novembre de 2017

LA VAGA PUNXA, PERÒ ELS COMITÈS DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA TALLEN LES CARRETERES ARREU DE CATALUNYA, TRAMS DE LA XARXA DE TRENS I BLOQUEGEN TOT ELS DIA FRONTERES I LES ESTACIONS DE L'AVE. Les accions es desenvolupen sense violència ni piquets contra els qui decideixen treballar. Multitudinària assistència a l'acte de la Plaça de la Catedral a Barcelona. Al Moianès es fa el primer tall de carreteres de la seva història.





 Agustí Alcoberro de l'ANC
La jornada de vaga general, convocada només pel minoritari Confederació Sindical de Catalunya (CSC), amb el suport d'Omnium, l'ANC i els anomenats Comitès de Defensa de la República, no ha paralitzat el país, però sí l'ensenyament universitari i parcialment el de primària i secundària. UGT i Comissions han donat suport a les concentracions del migdia amb aturades, però no la vaga. Però el més significatiu han estat els talls de carreteres arreu de Catalunya i les ocupacions de les estacions de l'AVE de Barcelona i Girona que han durat gairebé tot el dia. 
Afortunadament no s'han produït incidents violents que tan bé anirien al Govern central per deslegitimar les protestes. I en compliment de la intervenció de l'Estat amb l'article 155, els Mossos d'Esquadra han estat a les ordres del Ministeri de l'Interior i el Delegat del Govern central Enric Millo, intervenint per intentar evitar les ocupacions d'estacions i els talls de carreteres de manera conjunta els Mossos amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, sense que els cossos policials hagin aplicat la violència desbocada que van fer us l'1 d'octubre. L'operatiu d'actuació conjunt dels Mossos amb el Cos Nacional de Policia i Guardia Civil es va dissenyar ahir al matí a la Delegació del Govern central on el cap del Mossos, el comissari Ferran López, es va reunir amb els cap dels altres cossos, els responsables del Ministeri i el mateix Millo. 
Tot i que jo no tenia clar la idoneitat de convocar una vaga general -perquè imaginava que no seria majoritària-, i em feia por que hi hagués violència i coaccions, aixó no ha passat, pel que no en faig una valoració en cap cas gens negativa. Tampoc s'han fet cremades de neumàtics a carreteres o entrades de polígons industrials que, d'haver-se fet les imatges s'haguessin utililtzat en certs mitjans per qualificar de violents als piquets.
Poso aquí  sota algunes fotos dels talls de carreteres a Moià, tant cap a Vic i Manresa (Nacional 141-C), com cap a Barcelona (C-59). També poso fotos de l'acte multitudinari de la plaça de la Catedral que s'ha quedat petita per les 25.000 persones que hi han participat. A l'acte, presentat per Bel Olid, han parlat representants de difernets moviments juvenils i universitaris, del sindicat CSC, d'USTEC, Joan Caball de la Unió de Pagesos, Marcel Mauri d'Omnium i Agustí Alcoberro de l'ANC. També hi ha intervingut Camil Ros de la UGT, sindicat que donava suport a les mobilitzacions d'avui però no a la vaga general, que ha estat escridassat.
Alcoberro ha cridat a participar massivament a la manifestació de dissabte a Barcelona al carrer Marina
  



 Cesc Freixas cantant "Que volen aquesta gent que vene de matinada"


 Joan Caball d'Unió de Pagesos

 Sindicat Universitari
 Camil Ros d'UGT

 CSC
Marcel Mauri d'Omnium

  Talls de carretera a Moià (fotos de Núria Padrisa i Assumpta Clusella)



IMPUTATS O INVESTIGATS 13 ULTRES VALENCIANS PER LES AGRESSIONS DEL 9 D'OCTUBRE


(Foto agafada d'agència)
El jutjat d’instrucció número 15 de València ha imputat o declarat com "investigats" a 13 ultres valencians per les agressions fetes a la manifestació del Nou d’Octubre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. S’atribuex als 13 presumptes delictes d’odi, desordres públics i danys, tot i que un d'aquests també està investigat per un  presumpte delicte de robatori amb violència en grau de temptativa, que hauria comés quan va intentar prendre la càmera a un fotògraf. Hores d'ara enca a no se sap el nombre total de persones que van resultar ferides entre les quals hi ha el periodista Miquel Ramos, al que una dona  va llençar-li a la cara te bullint mentre gravava.
Les agressions van començar poc abans de les 5 de la tarda a la plaça de Sant Agustí, on hi havia la capçalera de la manifestació convocada per la  “Comissió 9 d’Octubre”, integrada per Acció Cultural del País Valencià, PSPV-PSOE, Compromís, Podems, Esquerra Unida del País Valencià, Intersindical Valenciana, UGT, CCOO, etc. I la policia no va poder contenir als ultres donada la manca d'efectius pel trasllat de les unitats antidisturbis a Catalunya. Una situació d'impotència policial per manaca d'efectius que també va passar que el 24 de setembre a l'acte de Podemos a Saragossa quan un grup d'ultres va encerclar el pavelló Siglo XXI d'on no van poder sortir durant una llarga estona els participants entre els que hi havia nombrosos diputats. Podem i Compromís van demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per la falta de seguretat durant la manifestació i per haver autoritzat la contramanifestació ultra.
 A la causa judicial s’hi ha incorporat l'informe de la policia, el de la fiscalia, i la denúncia del Movimiento contra la Intolerancia. Segons l’atestat policial, al menys nou dels tretze ultres identificats estan relacionats amb "l'entorn actiu d’ideologies pròximes a la dreta més radical" del País Valencià. L'atestat diu que pertanyen al grup Yomus, format per aficionats al València CF. membres del Yomus van ser un dels bàndols de la violenta baralla que va haver-hi el 12 d'octubre al bar Zurich de Plaça Catalunya, que estaven assistint a l'acte constitucionalista. No queda clar si també es vincularà la pertanyença d'alguns a España 2000, formació que va convocar a contramanifestar-se contra els grups d'esquerra o catalanistes.
Entre els identificats hi ha Rubén Año Año de 26 anys, veí de Llombai (València), Juan Manuel Bustos Vázquezde 41 años, de Valencia; Francisco José Sargues Muñoz, de 47 anys, d'Albal (València) i militant d'“Avant Albal”, grup que tés dos regidors a l'ajuntament; Victor Manuel Ramos Calvo de 29 años, veí de Sagunt (València); Néstor Franco Castelló, de 26 anys de Daimús (València); i Vicente Javier Estruch Cortes. “El Alfarrasí”, de 42 años, veí d'Alfarrasí (València)
El jutge ha ofert a l’Ajuntament de València la possibilitat de personar-se com acusació per reclamar els danys que va patir el mobiliari urbà durant les agressions del Nou d’Octubre.



dilluns, 6 de novembre de 2017

PLATAFORMA X CATALUNYA ACORDA QUE, "MALGRAT TENIR CAPACITAT PER FER UNA CANDIDATURA AMB POSSIBILITATS PEL 21-D", NO S'HI PRESENTA PER NO DEBILITAR EL FRONT UNIONISTA. El Consell Executiu de la Federació Respeto ho va decidir aquest cap de setmana a Mataró, on van assistir a la manifestació unionista amb PP i C'S



L'advocat J.M. Ruiz Puerta de PxL, l'ex-Secretari d'Organització de PxC, David Parada, i  Rafael Ripoll i Christian Ruiz d'España 2000, a la manifestació de Mataró (Fotos de Twitters de PxC)

 
Plataforma X Catalunya ha informat avui  en un comunicat signat pel regidor d'España 2000 d'Alcalá d'Henares, Rafa Ripoll, que es president de la Federació RESPETO, que agrupa a PxC, España 2000, Partido X La Libertad i AME de San Lorenzo del Escorial, que PxC finalment no es presentarà a les eleccions catalanes del dia 21 de desembre. 
En el comunicat s'afirma que, malgrat tenir bons candidats, "un cap de llista espectacular" i la capacitat d'aconseguir els avals o signatures que la llei exigeix a les candidatures extraparalmentàries, donat que les eleccions tindran caràcter plebiscitari sobre la independència o la unitat d'Espanya,  per no debilitar el bloc unionista "per patriotisme ha decidit no presentar-s'hi i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu mal menor" a l'hora de votar. El comunicat també informa que PxC i Respeto va mantenir contactes infructuosos amb altres forces per fer una llista àmplia o bloc unitari contra el separatisme. 
PxC no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%. 
La decisió es va prendre en el Consell Executiu de Respeto celebrat aquest cap de setmana a Mataró, cosa que va permetre als dirigents de PxC, España 2000 i PxL participar a la manifestació contra la independència que es va fer a la capital del Maresme. Manifestació que ha estat notícia per l'agressió, produida quan la marxa ja havia acabat, a una parella a la porta de casa seva. Els regidors de PxC, PP i C'S que van assistir a la manifestació, van condemnar l'agressió.
Amb l'escenari de les eleccions municipals a un any i mig estan entran a Respeto persones dels àmbits ultra, identitari espanyol o social-patriota, com la exdirigent de VOX, Inma Sequí de Cuenca, o el politòleg de Jaén, Mario Martos.

Mónica Lora, única regidora de PxC a la província de Barcelona, a la manifestació de dissabte a Mataró on es va celebrar el Consell Executiu

COMUNICAT DE PxC-FEDERACIÓ RESPETO (PxC, España2000 y Partido x la Libertad)
1. Haver mantingut diverses converses amb diferents formacions, encara que no ha estat possible configurar un bloc unitari entre les forces polítiques majoritàries, incloent a Plataforma per Catalunya (PxC) en nom de #Respecte. Aquesta idea va sorgir davant la possibilitat que els partits separatistes tornin a unir-se en una sola coalició i que puguin tornar a governar la Generalitat, a causa del sistema de repartiment de diputats injust i no proporcional (Llei d'Hondt i el major pes del vot en províncies menys poblades) que els donaria més representació.
2. Aquestes eleccions, convocades per acabar amb la il·legalitat en les institucions catalanes, s'han convocat amb tanta rapidesa per part del Govern per dos motius: per augmentar les disputes entre partits separatistes, i perquè el moviment nascut als carrers que ha unit a tots els catalans que se senten espanyols en successives manifestacions a tot Catalunya no pugui ser encapçalat pels que en bona part ho estem coordinant dins les nostres possibilitats, entre ells, PxC - #Respecte.
3. Tenim candidats potents i un cap de llista espectacular; tenim capacitat per aconseguir molts més dels avals necessaris per concórrer en aquestes eleccions; tenim els recursos i els afiliats necessaris com per plantar cara i aconseguir un resultat digne, fins i tot arribar a obtenir representació dins el Parlament de Catalunya.
Lamentablement, aquestes eleccions s'han plantejat com el que l'independentisme desitja: com un "plebiscit" en què no es votaran programes polítics, ni s'escoltaran les demandes de la població sobre seguretat, treball, immigració o justícia social: l'únic eix de debat serà independència sí, independència No. Els electors tindran enormes dificultats perquè algun mitjà parli de les seves demandes reals, que PxC - #Respecte si escolta i debat.
4. És possible que la nostra presència electoral i les nostres desenes de milers de vots puguin aconseguir l'efecte contrari al que desitgem: pot ser que no sumem al bloc contrari a la independència, donant-li més espai i vots al bloc independentista que tornaria a governar, i amb ell la inestabilitat, la improvisació i la fractura social que ha trencat la societat catalana. És per això, per responsabilitat i patriotisme, que #Respecte ha decidit no presentar-se a aquestes eleccions catalanes, i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu "mal menor" a l'hora de participar en aquests comicis.
Ara que PxC - #Respecte està novament preparada per tornar a participar en les eleccions autonòmiques i representar la veu dels catalans al Parlament, considerem necessari actuar amb seny i responsabilitat. Estem en condicions de somriure mentre pensem que en les pròximes eleccions catalanes si podrem estar presents i obtenir els nostres primers diputats. Però ara mateix hem de seguir treballant durament des de baix per a estar presents en més municipis i ajudar directament a la societat, cansada del debat independentista. Hem de passar pàgina, tots junts.

Rafael Ripoll, President de #Respecte

Imatge de la reunió, dissabte a Mataró

dissabte, 4 de novembre de 2017

LA ULTRADRETA TROBA EL SEU ESPAI. Publico al Periódico. Els grups ultres s'han mobilitzat i trobat espai amb el conflicte català deixant de banda el tema migratori








LA ULTRADRETA TROBA EL SEU ESPAI
El Periódico, (dissabte 4) diumenge 5 de novembre de 2017 
L’absència d’un partit ultra contrari a la immigració amb representació parlamentària és un fet que diferencia el mapa polític espanyol i català de la resta de països europeus. Això es deu a les eternes lluites caïnites que viuen aquests grups, la falta de líders i la seva incapacitat per allunyar-se del franquisme. L’únic grup que va poder fer el salt va ser Plataforma per Catalunya el 2010, que va estar a punt d’entrar al Parlament. Mesos després PxC va obtenir 67 regidors.
Però ja sigui perquè el procés sobiranista va apartar el tema de la immigració de l’agenda, ja sigui per les lluites internes que van provocar l’expulsió del seu líder, Josep Anglada, a les municipals del 2015 només va obtenir vuit regidors, al marge d’Anglada que, per lliure, va mantenir la seva cadira a l’ajuntament de Vic. I en les eleccions europees del 2014 en què la ultradreta va créixer a la majoria de països, a Espanya es van presentar per separat cinc candidatures que van aconseguir menys de 80.000 vots.
Un dels intents de reconstrucció de la ultradreta va ser L’Espanya en Marxa que agrupava partits com la Falange, Aliança Nacional i Democràcia Nacional, que com a acció més coneguda va ser atacar o irrompre al centre Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l’Onze de Setembre del 2013. Però mesos després aquesta coordinadora es va trencar. Els autors d’aquella acció van ser condemnats a quatre anys de presó pel Tribunal Suprem, però ja han obtingut tres ajornaments al seu ingrés a la presó, i tot sembla que, o bé el Constitucional anul·larà aquella sentència o, potser, el Consell de Ministres els oferirà l’indult. L’indult o suspensió de la sentència es donava per segur, al ser la torna perfecta, en el cas que hagués tingut èxit l’acord que va estar a punt d’acceptar Carles Puigdemont per no fer la DUI, que hagués implicat una disminució de la pressió a l’independentisme. 

Important presència als carrers

Fins fa uns mesos la presència a Catalunya de la ultradreta era pràcticament irrellevant, més enllà de la seva participació explícita en els actes del 12 d’octubre a Montjuïc i diluïda en el de la plaça de Catalunya. Però des de finals de setembre ha tingut una important presència als carrers, oposant-se al referèndum i de la declaració d’independència. Societat Civil Catalana inclou avui gent de diverses ideologies, però va ser impulsada als seus inicis per membres del grup ultra Somatemps. Ara es limita a demanar que s’eviti lluir a les seves convocatòries banderes amb l’escut preconstitucional.
«Els carrers seran sempre nostres» es va cridar el 20 de setembre al costat de la seu de la CUP i la Conselleria d’Economia, però la ultradreta deixant de banda el tema de la immigració també va voler marcar el seu propi espai als carrers. La primera manifestació important que va fer va ser la concentració que va convocar Democracia Nacional amb altres grups sota el lema Per Espanya m’atreveixo el 22 de setembre davant la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, en la qual van participar mig miler de persones, incloent-hi militants de PxC i Somatemps, que va acabar davant la caserna de la Guàrdia Civil de travessera de Gràcia. En aquella manifestació es van viure moments de tensió amb veïns que tenien estelades penjades als balcons.

Altercats a la plaça de Catalunya

En les posteriors manifestacions contràries al procés sobiranista del 9, 12 i 29 d’octubre, consignes exclusives fins llavors de les manifestacions ultres de Montjuïc, com ara España es una y no cinquenta y una Puigdemont a prisión, van ser corejades per milers de persones. En l’acte constitucionalista de la plaça de Catalunya del dia 12,  al qual van assistir grups ultres vinguts de diversos llocs, es van produir altercats, com ara la batalla campal de la cafeteria Zuric, i els Mossos d’Esquadra van confiscar bengales, barres i punys americans que portaven els neonazis del Hogar Social Madrid.
En l’última manifestació multitudinària del diumenge 29 d’octubre, es van produir diverses agressions a mossos, immigrants i transeünts. I si bé no es pot responsabilitzar els convocants d’una manifestació en la qual participen desenes o centenars de milers de persones dels actes violents d’uns quants, aquesta violència també s’ha produït en actes més minoritaris, convocats especificament per la ultradreta, com la manifestació davant de Catalunya Ràdio del passat dia 27, en què es van trencar els vidres de l’emissora. I davant aquests comportaments els convocants no poden eludir la seva responsabilitat.
 Llegir al Periódico



 LA ULTRADERECHA ENCUENTRA SU ESPACIO
 El Periódico, sábado 5 (domingo 6) de noviembre de 2017
Xavier Rius
La ausencia de un partido ultra contrario a la inmigración con representación parlamentaria es un hecho que diferencia el mapa político español y catalán del resto de países europeos. Ello se debe a las eternas luchas cainitas que viven dichos grupos, la falta de líderes y su incapacidad para alejarse del franquismo. El único grupo que pudo dar el salto fue Plataforma per Catalunya en el 2010, que estuvo a punto de entrar en el Parlament. Meses después PxC obtuvo 67 concejales.
Pero fuera porque el proceso soberanista apartó el tema de la inmigración de la agenda, sea por las luchas internas que provocaron la expulsión de su líder, Josep Anglada, en las municipales del 2015 solo obtuvo ocho concejales, al margen de Anglada que, por libre, mantuvo su silla en el ayuntamiento de Vic. Y en las elecciones europeas del 2014 en las que la ultraderecha creció en la mayoría de países, en España se presentaron por separado cinco candidaturas que consiguieron menos de 80.000 votos. 

Uno de los intentos de reconstrucción de la ultraderecha fue La España en Marcha que agrupaba a partidos como La Falange, Alianza Nacional y Democracia Nacional, cuya acción más conocida fue su ataque o irrupción en el centro Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, el 11 de septiembre de 2013. Pero meses después esta coordinadora se rompió. Los autores de dicha acción fueron condenados a cuatro años de cárcel por el Tribunal Supremo, pero han obtenido ya tres aplazamientos a su ingreso en prisión, y todo parece que, o bien el Constitucional anulará dicha sentencia o, tal vez, el Consejo de Ministros les ofrecerá el indulto. El indulto o suspensión de la sentencia se daba por seguro, al ser la torna perfecta, en el caso que hubiera cuajado el acuerdo que estuvo a punto de aceptar Carles Puigdemont para no hacer la DUI, que hubiera implicado una disminución de la presión al independentismo. 

Importante presencia en las calles

Hasta hace unos meses la presencia en Catalunya de la ultraderecha era prácticamente irrelevante, más allá de su participación explícita en los actos del 12 de octubre en Montjuïc y diluida en el de la plaza de Catalunya. Pero desde finales de septiembre ha tenido una importante presencia en las calles, oponiéndose al referéndum y de la declaración de independencia. Sociedad Civil Catalana incluye hoy a gente de diversas ideologías, pero fue impulsada en sus inicios por miembros del grupo ultra Somatemps. Ahora se limita a pedir que se evite lucir en sus convocatorias banderas con el escudo preconstitucional.


«Els carrers seran sempre nostres» se gritó el 20 de septiembre junto a la sede de la CUP y la Conselleria d’Economia, pero la ultraderecha dejando de lado el tema de la inmigración también quiso marcar su espacio en la calles. La primera manifestación importante que hizo fue la concentración que convocó Democracia Nacional con otros grupos bajo el lema Por España me atrevo el 22 de septiembre ante la sede de la Assemblea Nacional Catalana, en la que participó medio millar de personas, incluidos militantes de PxC y Somatemps, que acabó delante del cuartel de la Guardia Civil de Travesera de Gràcia. En dicha manifestación se vivieron momentos de tensión con vecinos que tenían esteladas en sus balcones.

Altercados en la plaza de Catalunya

En las posteriores manifestaciones contrarias al proceso soberanista del 9, 12 y 29 de octubre, consignas exclusivas hasta entonces de las manifestaciones ultras de Montjuïc, como España es una, no cincuenta y una o Puigdemont a prisión, fueron coreadas por miles de personas. En el acto constitucionalista de la plaza de Catalunya del día 12,  al que acudieron grupos ultras venidos de diversos lugares, se produjeron altercados, como la batalla campal de la cafetería Zúrich, y los Mossos d’Esquadra se incautaron de bengalas, barras y puños americanos que llevaban los neonazis del Hogar Social Madrid.
En la última manifestación multitudinaria del domingo 29 de octubre, se produjeron diversas agresiones a mossos, inmigrantes y transeúntes. Y si bien no se puede responsabilizar a los convocantes de una manifestación en la que participan decenas o cientos de miles de personas de los actos violentos de unos pocos, esta violencia también se ha producido en actos más minoritarios, convocados especificamente por la ultraderecha, como la manifestación ante Catalunya Ràdio del pasado día 27, en la que se rompieron sus cristales. Y ante tales comportamientos esos convocantes no pueden eludir su responsabilidad.

dijous, 2 de novembre de 2017

600 PERSONES ES MANIFESTEN A MOIÀ PER LA LLIBERTAT DEL GOVERN, ELS JORDIS I LA REPÚBLICA



 llegir-ho a Nació Digital
Unes sis-centes persones han participat a la concentració que d'aquest vespre a Moià, per la llibertat dels membres del Govern de la Generalitat empresonats o a l'exili, de Jordi Cuixat i Jordi Sànchez, i en favor de la República. L'acte, amb emocions a flor de pell per la notícia dels empresonaments coneguda dues hores abans, s'ha fet a la plaça de l'Ajuntament, amb la presència dels alcaldes i regidors dels deu municipis del Moianès. 
 Marc Capdevila ha presentat l'acte


 Manel Puig de l'ANC de Castellterçol
El primer en intervenir ha estat Manel Puig de l'ANC de Castellterçol, que ha llegit el manifest de l'Assemblea i, tot seguit, ha parlat l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras que ha tingut unes paraules de record pel conseller Toni Comín, ara a Brussel·les, amb vincles familiars i de residència a Castellterçol. S'ha referit als vuit conseller presos que "tractats com si fossin terroristes han estat repartits per diferents presons de l'Estat espanyol", i ha recordat com hem arribat on som ara, després del referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació de la República, divendres passat, i l'aplicació de l'article 155. "Va haver-hi moments divendres i dissabte passat, què no sabíem què passava amb la Declaració d'Independència, amb la República i el Govern, però vam mantenir la confiança i la mantindrem perquè som República". I després exhortar a seguir confiant amb el Govern, estigui a la presó o a l'exili, Guiteras ha acabat amb un "Visca la República i Visca Catalunya". Tot seguit s'ha cantat Els Segadors.





 .....