dimarts, 15 de gener de 2019

LA REGIDORA DE PxC AL VENDRELL, ARACELI BUNDÓ, ABANDONA (O ES EXPULSADA) PxC, CRÍTICA AMB L'ACOSTAMENT DE PLATAFORMA A VOX. Josep Anglada presenta a l'excaporal de la Guàrdia Urbana, Paco Zambrana, com a cap de llista per Manlleu per SOM Identitaris de Manlleu


La regidora de Plataforma per Catalunya (PxC) al Vendrell, Araceli Bundó, ha decidit deixar PxC per discrepàncies amb la línia del partit pel que fa a la situació de Catalunya i l'acostament de Plataforma a Vox de cara a fer un coalició o a integrar-se en blog dins del partit d'Abascal i Ortega Smith. Com ha passat altres vegades que menbres de PxC abandonen el partit, Plataforma ha replicat dient que no era Bundo qui prenia la iniciativa de marxar, sinó que el partit l'havia expulsat, i ha acusat a Bundó d'haver-se venut al govern de coalició del PSC i PDECAT que presideix Martí Carnicer, oferint el seu vot a la futura aprovació dels presupostos. Segons PxC l'expulsió s'hauria aprovat a la reunió que va fer l'Executiva de PxC el dissabte passat a Esplugues de Llobregat, executiva convocada per debatre la possible integració a Vox i dissolució de PxC. Però no seria possible que hagués esta expulsada dissabte, donat que per fer-ho cal iniciar un procediment administratiu dins del partit que triga mes d'un mes. Sigui com sigui, PxC té ara només 7 regidors arreu de Catalunya: dos al Vendrell, un a Roquetes, un a Mataró, dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià.
La situació de PxC al Vendrell era peculiar donat que el passat abril la regidora Araceli Bundó anuncià, a la premsa, acompanyada de l´ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, que per diferents problemàtiques es creava una gestora de PxC al Vendrell, que dirigiria fins les properes eleccions municipals, Jordi de la Fuente. Això va generar especulacions sobre si el president del partit i regidor del Vendrell, August Armengol, es retirava. I semblava que Armengol estava disposat a encapçalar de nou la llista de PxC al Vendrell, però amb De la Fuente de número dos, per retirar-se Armengol poc després. 
D'altra banda, pel que fa a les negociacions o contactes de PxC amb Vox, Vox manté la seva postura de que seran benvinguts, però que han d'entrar individualment deixant prèviament PxC, o en bloc dissolent PxC. Des del meu punt de vista com més trigui PxC en prendre la decisió, pitjor ho tindrà donat que els grups locals de Vox s'estan consolidant, i sembla que un dels esculls perquè PxC es dissolgui i entri a Vox és que no es garanteix a tots els dirigents o regidors de PxC que seran ells o elles qui encapçalarien la candidatura de Vox als seus municipis, més quan el partit farà uns primàries el més vinent.  Si per les entrades individuals a Vox només cal que es donin de baixa de PxC, per fer-ho en grup i dissoldre el partit, cal fer un congrés extraordinari, cosa que podria fer-se al febrer. El plets, denúncies i judicis pendents entre la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, seria també un dels arguments per no dissoldre PxC. L'actual direcció de PxC encara pleiteja per temes econòmics amb Anglada, i si desapareix els plets no arribarien al seu final.

 L'EXCAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE MANLLEU, PACO ZAMBRANA, CAP DE LLISTA DE SOM IDENTITARIS (partit d'Anglada) A MANLLEU
D'altra banda, l'excaporal de la Guàrdia Urbana de Manlleu, Paco Zambrana, serà el cap de llista per Manlleu de SOM Identitaris, partit de Josep Anglada. Zambrana de 61 anys, es va jubilar fa uns mesos.
Si bé Anglada havia rebut propostes i suports de fora de Catalunya per presentar llistes de SOMI, la irrupció de Vox deixen poc marge a l'expansió del partit d'Anglada fora de Catalunya, però en canvi, sobretot si PxC s'integra a Vox, li permetrà fer un discurs menys anticatalà, diferenciat de Vox que vol la supressió de l'autonomia catalana i el tancament de TV3.   
Zambrana amb Anglada

divendres, 11 de gener de 2019

MOVIMENTS I CANVIS A LA ULTRADRETA RELACIONATS O NO AMB LA PUJADA DE VOX. PxC debat demà si es dissol per entrar a Vox (tot i que ja fan tard), Josep Alsina deixa la presidència de Somatemps (i estrena nova revista La Emboscadura), Societat Civil Catalana (que va ser creada pels fundadors de Somatemps per suggerència de Llanos de Luna) sembla que ajorna la seva crisis amb Josep Ramon Bosch a l'ombra, i Ramon Corpas (que substituïa a Albert Bruguera) ja no coordina DN a Barcelona

Aquest any 2019 comença amb molts canvis a l'univers ultra, identitari o de l'espanyolisme més centralista. La pujada de Vox té part de responsabilitat en alguns canvis, però en d'altres no.

 PxC demà dissabte al matí té una reunió de la seva Executiva a Esplugues de Llobregat (ampliada potser a més militants) per decidir si es dissolen i entren en bloc a Vox o no. Vox rebutja la proposta de PxC de fer coalició a les municipals. Alguns militant i ex dirigents de PxC ja són a Vox, però les garanties que volien alguns membres de PxC de poder encapçalar les llistes de Vox als seus municipis, que Vox no els hi ha donat, ha endarrerit la decissió.  Si haguessin pres la decisió fa cinc setmanes haguessin entrat a Vox en una situació més favorable que ara, a menys de tres mesos de la data oficial de presentació de candidatures. Sigui com sigui, per dissoldre's, PxC hauria de celebrar un congrés extraordinari.


 Josep Alsina en un acte a Manresa

Josep Alsina, fundador i president de Somatemps, explica que deixa la presidència de l'entitat en una carta publicada a la web de l'entitat   en la que anuncia que y serà responsable d'un nou projecte de Somatemps: la Cátedra “Eugeni D’Ors” de pensamient Hispànic. En el seu escric informa que Javier Baraycoa és el nou president. El que no explica al seu escrit Alsina és que és el cap de redacció de la nova revista La Emboscadura en la que, per cert, no es parla malament de Vox.  Alsina, Barraycoa, Josep Ramon Bosch  i Juan Antonio Llopart, juntament amb altres persones foren els fundadors de Somatemps l'any 2013. I Bosch juntament amb altres dirigents de Somatemps van crear mesos més tard Societat Civil Catalana després d'una reunió amb la Delegada del Gobierno, Maria de los Llanos de Luna que va comentar que seria raonable tenir una sigla o plataforma anti-independentista més àmplia on no fossin tots els seus mebres de la ultradreta. Aquests dies Societat Civil Catalana ha esta a punt de trencar-se amb dos sectors, un el de José Rosiñol -que té el suport del fundador de SCC, l´ultra Josep Ramon Bosch- i l'altre liderat per Álex Ramos. Les dues assemblees del dies 17 i 19 s'han ajornat.
 Bosch i Barraycoa amb Llanos de Luna


El passat mes de setembre, coincidint amb la formació de la coalició per les europees ADÑ, de Falange de la Jons, la Falange-FE, Alternativa Española AES y Democracia Nacional, el president i fundador de DN, Manuel Canduela dimitia, i el delegat a Catalunya de DN, Albert Bruguera, molt actiu en manifestacions contra el procés era cessat del seu càrrec i abandonava el partit, sent substituït en la direcció o coordinació de DN a Barcelona per l'exmilitant del MSR Ramón Corpas. Doncs bé, Corpas ja no és el responsable de DN a Barcelona quedant el grup sota la supervisió de Juan de Haro y Pedro Chaparro


 Juan de Haro
 
Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa cinc setmanes. Al centre José Casado dels "Segadors del Maresme"
 José Alsina

dijous, 10 de gener de 2019

SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió



El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 
Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.


Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 
Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.


Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.
Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.
Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)


dilluns, 7 de gener de 2019

LÓPEZ DIÉGUEZ DESMIENTE SU PASO A VOX EN UN MOMENTO QUE EL PARTIDO DE ABASCAL Y ORTEGA SMITH DEJA SIN ESPACIO AL RESTO DE GRUPOS ULTRAS, SOCIAL-PATRIOTAS O IDENTITARIOS. Vox anuncia que ya ha creado grupo en Mataró con críticas a aquellos que procedentes del PP o PxC "querían entrar para seguir viviendo de la política", cosa que podría entenderse como una referencia a Mònica Lora. PxC se reune este sábado para debatir su entrada o coalición con Vox. La coalición Vox la descarta y la entrada será con menos garantías de que los ex-PxC encabecen listas, por la cercanía electoral y la demora de PxC en tomar la decisión

l

En un momento que Vox, tras la obtención de doce escaños en Andalucía, está dejando sin espacio al resto de grupos de ultraderecha, y que militantes históricos y simpatizantes del área ultra, socialpatriota o identitaria (cada qual que la defina como quiera!) están ingresando en Vox de cara a la creación de grupos locales y provinciales, para formar parte de las listas municipales, autonómicas y europeas, y que coaliciones como ADÑ, ven como pierden militantes y no encuentran los apoyos económicos que esperaban, Rafael López Diéguez, el presidente de Alternativa Española (AES), que forma parte de la coalición ADÑ, ha dejado claro mediante una entrevista publicada en el digital Hispanidad.com que no piensa pasarse a Vox.
Y para ello arremete contra Vox por la ambiguedad de dicho partido en cuestiones como el aborto y el matrimonio homosexual. Y concluye que "por ello, no apoyaré con mi voto a ningún proyecto político que no defienda el fin de la UE y la vuelta a un concierto de Patrias que defiendan la independencia e identidad de cada una de ellas, además de la justicia social y las raíces cristianas de Europa. Esta es la razón de que mi apoyo y el de AES estará con la coalición euroescéptica ADÑ, donde se defienden todos los Principios a los que me vengo refiriendo". López Diéguez es abogado y yerno del fallecido Blas Piñar López.

ADÑ está formada por Democracia Nacional, Falange Española de las JONS (Norberto Pico), La Falange-FE (Manuel Andrino) y Alternativa Española (AES). Coincidiendo con el ingreso de DN en ADÑ -hitóricamente alejada Democracia Nacional de las posturas más moderadas de AES- algunos dirigentes de DN, como su fundador Manuel Canduela, dimitió y abandonó el cargo, a la vez que otros miembros del partido, como el delegado en Catalunya, Albert Bruguera, fue cesado. Bruguera fue reemplazado por el exmilitante del MSR, Ramón Corpas, que asumió la coordinación o dirección de DN en la provincia de Barcelona, pero Corpas hace un mes dejó el cargo.
(Me han llegado informaciones sin confirmar que el motivo de la dureza de López Diéguez hacia Vox, es que Vox ha rechazado que él entrara el partido) 

VOX ANUNCIA QUE HA CREADO GRUPO EN MATARÓ "DESCARTANDO PARÁSITOS QUE QUERÍAN SEGUIR VIVIENDO DE LA POLÍTICA"

José María Pérez Garrido, ex militante del PP, que también fue miembro de Vox en 2014 y 2015, ha anunciado hoy la creación del grupo de Vox en la comarca barcelonesa del Maresme. Lo significativo de sus declaraciones a La Vanguardia es que afirma que presentarán candidatura en Mataró y que para formar el grupo de Vox en el Maresme,  “hemos tenido que rechazar a muchos parásitos y desmentir a muchos candidatos falsos”. Personas procedentes de otras formaciones políticas, como PP, Plataforma per Catalunya o Ciudadanos “que pretendían seguir viviendo de la política”
Como es sabido Plataforma per Catalunya lleva dos meses demorando su ingreso en Vox, aspirando a una improbable coalición de igual a igual entre Vox y PxC. Antes de las elecciones andaluzas PxC se reunió con dirigentes de Vox, proponiéndo PxC una coalición o la integración de PxC en Vox, a lo que Ortega Smith respondió que les ofrecían que entraran en bloque a Vox, pero que primero debían romper con la España 2000 y la federación Respeto, cosa que PxC acordó por unanimidad en la Ejecutiva del 1 de diciembre, el día anterior a las elecciones andaluzas. Vox pidió que a continuación disolverieran Plataforma per Catalunya, dado que no puede haber doble militancia.
Más allá de argumentar los dirigentes de Plataforma que la disolución del partido no era conveniente al tener diversas causas penales abiertas y un pleito por la vía civil contra Josep Anglada, a quién acusan de apropiarse de fondos del partido, PxC exigió para disolver su partido, garantías a que determinados miembres de PxC, entre ellos la secretaria general, Mónica Lora, que es concejal en Mataró, pudieran encabezar la candidatura de Vox en sus municipios. Al no obtener PxC la garantía de que sus dirigentes podrían encabezar las listas en los muncipios que tienen presencia, dicha integración se ha demorado y, a medida que se acercan las elecciones (estamos a tres meses de la fecha de presentación de candidaturas), la situación de PxC empeora, no sólo porque ya hay más gente en los grupos locales de Vox, sinó también porque los dirigentes de Vox están centrados en cuestiones de más caldo como las negociaciones con el PP para la investidura en Andalucía, la aprobación de los programas electorales y la consolidación de los grupos provinciales y locales, haciendo casi irrelevente la negociación para el encaje de, como mucho, un centenar de militantes de PxC y ocho concejales. Por poner un ejemplo, si los dos concejales de PxC de Salt, el de Sant Miquel de Fluvià y el grupo, ahora sin representación de Olot, que lidera Nacho Mulleras, se hubieran integrado en Vox hace un mes, hubieran sido el núcleo fundador de Vox en la demarcación de Girona, pero ahora ese núcleo ya existe y más gente habrá delante de ellos como lo hagan en febrero. La opción de la coalición resulta poco probable. Y evidentement no es lo mismo económicamente ser cabeza de lista y concejal portavoz del grupo municipal en una ciudad -con dedicación exclusiva-, que ser el número tres de la lista, cobrando sólo 400 euros al mes más las dietas por cada pleno y comisión informativa.
Así están las cosas, y el próximo sábado PxC celebra otra reunión de su Ejecutiva para debatir qué hacer. Pero el tiempo pasa y muchos militantes o exmilitantes de PxC ya se han pasado por su cuenta a Vox, conscientes de que, cómo más se demore la decisión, en peores condiciones se hará la hipotética integración de los miembros de PxC en Vox. 
Ortega Smith y Mónica Lora en Girona, hace un mes (foto: Q Sallés)


divendres, 28 de desembre de 2018

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra


Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018
Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.


dimarts, 18 de desembre de 2018

VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma


 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.
L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.


El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.

dijous, 13 de desembre de 2018

El Partido por la Libertad (PxL), socio de PxC, e integrado en la federación Respeto, se disuelve tras "el tsunami de Vox". El pasado sábado Plataforma per Catalunya abandonó la federación Respeto formada por PxC, PxL, España 2000 y grupos locales de Albacete, Jaén y El Escorial


El lunes pasado aquí en el blog anunciaba que Plataforma per Catalunya abandonaba la federación Respeto y que sus militantes deseaban coaligarse, converger o entrar en Vox,  mientras que el Partido por la Libertad -miembro también de Respeto- caminaba hacia su disolución. Esta mañana el presidente y fundador del Partido por la Libertad, el abogado José María Ruiz Puerta, confimaba en el programa raidófonico de Santiago Fontenla, Altnews, que PxL se disuelve. Y los motivos que ha esgrimido para justificar el fin del proyecto de PxL son bastante similares por los que PxC ha abandonado la federación Respeto, en la que sólo permanecen España 2000, Alternativa Municipal del Escorial, Iniciativa por Albacete y el grupo de Respeto de Jaén.
Según José María Ruiz Puerta el partido se disuelve ante la voluntad de la mayoría de militantes de apoyar a Vox, formación con la que "tenemos propuestas, discurso y objetivos similares y no hay que entorpecer la marea o tsunami de votos que ha conseguido". Si bien ha añadido que serán los militantes "quienes individualmente decidirán si se integran en Vox o España 2000". Por su parte él seguirá colaborando o ayudando como abogado a España 2000 en cuestiones legales ya iniciadas, y más adelante ya decidirá si se integra en Vox o colabora con dicha formación desde la vertiente jurídica.


Primer acto público de PxL en junio de 2012, realizado en Torrejón. En el centro Josep Anglada y Ruiz Puerta

PxL comenzó su andadura el 30 de junio de 2012, denominándose inicialmente Plataforma por la Libertad, pretendiendo ser la marca española de PxC y Josep Anglada, el cual participó en el acto que se hizo ese día en Torrejón de Ardoz en contra de una mezquita. Posteriormente PxL pasó a llamarse Partido por La Libertad y, más tarde, añadió a su nombre o sigla la frase "con las Manos Limpias", al intentar, con el beneplácito del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, hacer converger el pseudo-sindicato de funcionarios que interponía querellas de todo tipo y se personaba como acusación popular en numerosos casos, con su partido. Precisamente la querella de Manos Limpias contra el juez Baltasar Garzón, por investigar los crímenes del fascismo la interpuso José M Ruiz Puerta.


J.M. Ruiz Puerta, Miguel Bernad y Robert Hernando (PxC) 
En las elecciones municipales de 2015 PxL sólo obtuvo dos concejales, uno en el pequeño municipio madileño de Valdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo en Cantabria. Ruiz Puerta encabezaba la lista en la ciudad madrileña de Parla, y al no llegar con los 2.243 votos que obtuvo al 5%, no obtuvo acta de concejal. (Vox tampoco entró pero obtuvos sólo 723 votos) En aquellas elecciones España 2000 consiguió siete, seis de ellos en el Corredor de Henares madrileño, y Plataforma per Catalunya -que había expulsado a su fundador Josep Anglada- se hundia de los 67 concejales de 2011 obtenía sólo 8.
Tras la detención y encarcelamiento del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, en abril de 2018, acusado de extrosion y chantajes, José María Ruiz anunció en un comunicado que él sólo participaba en Manos Limpias como abaogada de causas concretas, y a la vez el partido eliminó la coletilla de "con la Manos Limpias" en su nombre y su sigla. Días después PxL formaba con PxC y España 2000 la Federación Respeto.
Ruiz Puerta anteriormente había ayudado en diversas ocasiones a Plataforma per Catalunya, aportando o recaudando los 50.000 euros que costaron las furgonetas de campaña electoral de PxC en Catalunya de las elecciones generales del 20 de noviembre de 2011. Él creía que si Anglada entraba en el Parlament de Catalunya o el Congreso de los Diputados, la ultraderecha (o partidos identitarios como él los denomina) española coaligada con Anglada tendría la misma suerte. Anteriormente como abogado defendió al editor neonazi y propietario de la Librería Europa, Pedro Varela.
Dicha librería estaba ublicada en la calle Séneca de Barcelona en los mismo local que tuvo su sede hasta 1993 el colectivo intelectual nacionalsocialista CEDADE. Ruiz Puerta consta en Wikipedia, Metapedia y algún libro que fue precisamente, el último presidente de Cedade.
 (Actualizado, viernes 14 de diciembre 2018: En el cometario suyo inferior que ha remitido niega haber sido "el último presidente de CEDADE". Preguntaré a otros exmiembros cuál fue su vinculación con Cedade y sus cargos directivos)


 


Ruiz Puerta no obtuvo acta de concejal en Parla, donde se presentaba
"PxL-con las Manos Limpias" se presentó a las municipales de 2015 en diferentes lugares de España y sólo obtuvo dos concejales. Yolanda Couceiro Morín, cabeza de lista en Portugalete. Dicho cartel no gustó al sector ultracatólico, partidario de la familia tradicional católica


ACTUALIZACIÓN ARTÍCULO EN RELACIÓN A LA POLÉMICA SOBRE SI J.M. RUIZ PUERTA FUE EL ÚLTIMO PRESIDENTE DE LA NEONAZI CEDADE (Sábado 15 a las 22 horas)

A lo largo del día de hoy se han publicado en este artículo diversos comentarios sobre si José María Ruiz Puerta fue o no el último presidente de CEDADE.  El primero de los comentarios ha sido precisamente del interesado desmintiendo dicha afirmación. Yo le he respondido que así se recoge en Wikipedia y Metapedia, en diversos libros que no tenía a mano y en diferentes noticias publicadas en medios como Diario Público. Otra persona ha añadido más links con dicha afirmación: Diario El País.

He consultado el libro Neonazis en España de Xavier Casals y en la página 183 se afirma que en 1989 se nombra a "José María Ruiz Puerta como vicepresidente de CEDADE".
Y en la 185 se añade que el 11 de enero de 1993, poco antes de disolver CEDADE "se creó un órgano o dirección colegiada de tres miembros: Laureano Luna, E. Arroyo y José M. Ruiz" 

  





dilluns, 10 de desembre de 2018

Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la Federació Respeto. Aixó facilita la convergència, entrada individual o integració de la majoria de regidors i miltants de PxC a/ amb Vox


Tal com ja anunciava dimecres, Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la federació Respeto, nascuda fa dos anys i mig amb la confluència del Partido X la Libertad (PxL) i España 2000 i independents o exmilitants d'altres grups, a la que s'hi va sumar com Iniciativa por Albacete, un grup de Jaén i una candidatura del Escorial. Els mals resultats de Respeto a Andalusia i el bons de Vox, han accelerat la descomposició de Respeto. Així ho van comunicar els dirigents de PxC, encapçalats pel seu president, August Armengol, a la reunió de Respeto d'aquest dissabte a Madrid. 
Mentre PxL va cap la seva dissolució, no està clar com continuarà España 2000 que vivia una certa bifurcació entre els sis regidors del Corredor de Henares, liderats per Rafa Ripoll, i el líder històric del partit, l'últra valencià, José Luis Roberto. Aquest cap de setmana persones influents de Respeto no vinculades a España 2000, con Inma Sequí, han tret la sigla Respeto del seu perfil a les xarxes socials.  Caldrà veure que fan els grups de Respeto del Escorial, Jaén i Albacete. Segons m'han confirmat dirigents de España 2000, ells continuaran a Respeto fidels als seus compromisos i, si els toca i s'ha de fer, "serem nosaltres els últims que tanquem la porta i apaguem la llum". No és cap secret que José Luis Roberto pel seu passat com a Secretari General Tècnic d'ANELA (Asociación Nacional de Locales de Alterne) està lluny de l'ideari de Vox de família cristiana i contra l'avortament.
 Pel que fa a Plataforma per Catalunya, PxC tindrà les mans lliures bé, per integrar-se individualment la majoria dels seus militants i regidors a Vox, bé per intentar una poc probable coalició amb Vox de cara a les municipals i europees. La Secretària General de PxC, Mònica Lora, va parlar d'aquesta qüestió amb Javier Ortega Smith a l'acte que van fer dijous a Girona, i no sembla que Vox vulgui coaligar-se amb el que queda de PxC, però sí acceptaria als seus militants i regidors, sobretot perquè tenen implantació local en algunes comarques que Vox no en té.
 Javier Ortega Smith, José Casado (Segadors del Maresme) i Mónica Lora, dijous a Girona (Foto Quico Sallès)
Respeto el dia de la seva creació

dimecres, 5 de desembre de 2018

EL DOCUMENTAL SOBRE VOX D'EIDER HURTADO, LA PERSONALITAT D'ABASCAL, DUBTES DEL FINANÇAMENT DE VOX TAMBÉ A CATALUNYA, I EL SEMBLA SEGUR ENFONSAMENT O DESAPARICIÓ DE PxC, QUE HA FELICIAT A VOX PEL SEUS BONS RESULTATS. Alguns dels exdirigents de Vox que surten al documental, com Carlos A. Caldito, van ser a la reunió de Madrid de fa dues setmanes amb Anglada, si bé la pujada de Vox sembla que deixarà sense espai per l'expansió de Somos Identitarios a nivell espanyol.


Més enllà de l'èxit del documental d'Eider Hurtado d'Euskal Telebista, ETB, en castellà sobre Vox, que va tenir una audiència del 25,3% a Catalunya, el programa ens relata els orígens del partit i la trajectòria de Santiago Abascal  al que mostra com una persona freda, que va muntar el partit pel seu lucre personal, i apunta, sense poder demostrar-ho, el finançament il·licit del partit. El programa passa gairebé per alt la figura de l'advocat Javier Ortega Smith que, des del meu punt de vista, amb la presentació de querelles i personant-se a les causes del Procés català, ha donat al partit aquest any una volada mediàticat, sense la qual no hagués obtingut els bons resultats de diumenge a Andalusia. El documental d'EITB retrata personatges com el matrimoni de Rocio Monasterio i Iván Espinosa, l'ombra de l'organització ultra El Yunque i els suports que tenia i ara augmentaran d'Steve Bannon. 
Alguns dels exdirigents de Vox que apareixen criticant o denunciant el funcionament opac i les maneres d'Abascal, com Carlos Aurelio Caldito, van estar a la reunió de fa dues setmanes de Somos Identitarios a Madrid amb Josep Anglada. Un projecte que després de l'èxit de Vox a Andalusia i del fracàs estrepitós de l'altre padrí del projecte, Armando Robles, el director d'Alerta Digital, que presentava el seu partit Soluciona per Màlaga i només va obtenir 496 vots (el 0,033%), es pot considerar ja mort. Davant de la pujada de Vox i de les seves propostes de dissoldre totes les autonomies, sembla que Anglada s'oblidarà d'intentar implantar-se fora de Catalunya i se centrarà en presentar candidatures a Vic, a Manlleu i a alguns altres municipis catalans.
El reportatge d'Eider Hurtado (eitb.eus) es pregunta molt pel finançament de Vox, sigui d'Iran o d'empreses espanyoles o de possibles donacions de la ultradreta d'altres països, sobretot en els seus origen fa cinc anys. D'aquell època hi ha un episodi a Catalunya gens investigat, com quan el febrer de 2014, tots els militants del fantasmagòric partit de Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia, es passen en blog a Vox Catalunya, liderats per Ariadna Hernández que va anar de número 7 a la llista encapçalada per Vidal Quadras a les europees.  Hernández, com també l'ex-Secretari General de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, que també va entrar a Vox, van plegar després de la patacada europea quan el partit d'Abascal es va quedar fora del Parlament Europeu en faltar-li 4.000 vots.   



 La delegada a Catalunya de Sociedad Civil y Democracia es va passar gairebé tots els afiliats de Barcelona a Vox i anà de número 7 a les europees

DESAPAREIX PxC, PxL i LA FEDERACIÓ RESPETO?
El partit o partits ultres que resulten més perjudicats per la pujada de Vox són Plataforma per Catalunya i España 2000 de la Comunitat de Madrid, que formaven part de la federació Respeto que ja es pot donar per finiquitada. L'home fort de Respeto a Andalusia,  Mario Martos, que havia substituït al valencià José Luis Roberto a l'executiva nacional de Respeto, va presentar-se per Jaén i només ha obtingut 1.032 vots, un 0'33 % front els 27.671 de Vox a la demarcació.
La Secretaria General de  Plataforma per Catalunya i regidora de Mataró, Mónica Lora, va fer una piulada diumenge felicitant Vox pels seus resultats. I en l'actual context que la federació Respeto agonitza, sigui quina sigui la decisió dels sis regidors d'España 2000-Respeto al Corredor d'Henares a Madrid, liderats per Rafa Ripoll, sembla que Respeto jo no té cap futur com a projecte estatal i podria anunciar la seva dissolució en una o dues setmanes. El Partido x la Libertad (PxL) també desapareixerà. 
I pel que fa als altres nuclis de PxC a Catalunya, l'exdirigent del MSR, Jordi de la Fuente, va assumir direcció de la gestora del partit al Vendrell on és regidor el president de PxC, August Armengol, que semblava que volia plegar i es plantejava presentar-se de nou de número 1, però amb De la Fuente de segon, per passar-li el relleu després de les municipals. Però aquest traspàs al Vendrell sembla que ja no serà possible donat que pot ser que també PxC es dissolgui.
A Salt PxC continua tenint dos regidors, Sergi Fabri i Sergio Concepción que s'han mantingut bastant al marge dels problemes de PxC i de Respeto. El tuit de Mònica Lora felicitant a Vox, que ja va proposar a Mataró fer una candidatura conjunta de PxC amb Tabàrnia i grups com els Segadors del Maresme, apunta que voldria oferir-se a Vox per anar junts. Tot fa pensar que PxC i Respeto ja no existiran al mes de maig, i seria Vox qui decidiria si acceptava als regidors de PxC i si els hi donaria garanties de que podrien encapçalar les llistes a Salt o Mataró al maig.  Als que la pujada de Vox no afectarà serà a la coalició ADÑ (les dues Falanges, DN i AES) perquè no tenen regidors i a les europees on sí que es presentaran, ja no tenien cap possibilitat.

dimarts, 4 de desembre de 2018

JUZGADOS EN LA AUDIENCIA DE TOLEDO ÓSCAR DEL PINO Y OTROS TRES ULTRAS SUR ACUSADOS DE MATAR Y DESCUARTIZAR AL EMPRESARIO JOSÉ LUIS VÁZQUEZ ESCARPA. En principio hay acuerdo de conformidad con fiscalía y serán condenados a diez años y medio Del Pino y entre cuatro y medio y cinco y medio los otros. Además deberán indemnizar a la familia con 80.000 euros. Éste es uno de los tres casos recientes que militantes o ex militantes ultras asesinan y descuartizas a sus victimas: Del Pino a J.L Vázquez Escarpa, Artur Segarra (ex-PxC i Boixos Nois) a David Bernat, y César Román (ex PxM-PxC) a Heydi Paz




Hoy se ha celebrado en la Audiencia Provincial de Toledo la primera sesión del juicio contra el dirigente de los Ultras Sur, Oscar del Pino por secuestar, asesinar, descuartizar y lanzar al río Tajo en mayo de 2014, el cuerpo del empresario José Luis Vázquez Escarpa. Sorprendentemente se ha llegado a un pacto de conformidad y Del Pino será condenado a diez años y medio, y los otros tres a penas de cuatro años y medio o cinco años y cuatro meses, además de indemnizar a la familia del fallecido con 80.000 euros, la misma cantidad que solicitaron los hoy juzgados por su rescate en el momento del secuestro. Los tres ultras que se sientan en el banquillo son Óscar López, Alberto del Val y Mario Belvis. 

 
 (Foto Antena3)
 Oscar del Pino y los otros acusados formaban parte de la facción radical y violenta de los Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada a los Hammerskin, liderada por Antonio Menéndez "El Niño", que el otoño de 2013 se enfrentaron al líder histórico del grupo, el abogado Álvaro Cadenas y a José Luis Ochaíta en una dipsuta que tenía por motivo el control de los conciertos de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material de los Ultras Sur y los fondos de la venta de entradas que facilitaba el club. Óscar del Pino fue detenido por la Guardia Civil el 14 de octubre de 2015 cuando, según la Unidad de Crimen Organizado de la Guárdia Civil la Guardia Civil estaban planeando realizar nuevos secuestros y asesinatos de empresarios matar y descuartizar a otras víctimas. Los abogados de la defensa y la acusación llegaron a un acuerdo con la jueza instructora y la Fiscalía. El pacto ha consistido en que Óscar del Pino asume el secuestro y asesinato de José Luis Vázquez y revelará dónde esta el cuerpo, a cambio de una sustancial rebaja de la condena. Y los cuatro acusados indemnizarán alpadre de la víctima con los 80.000 euros que cobraron por el secuestro. Del Pino ya ha conseguido en anteriores ocasiones sustanciales disminuciones de las penas propuestas por ficalía. Algo que también consiguió el líder de los Casuals de los Boixos Nois, Ricardo Mateo en 2013, si bien Mateo no fue juzgado por asesinato.  
   Óscar del Pino

 El Niño (no está acusado ni juzgado en esta causa) ha sido encarcelado por otros delitos de violencia y extorsión.
 Artur Segarra
 El asesinato de Vázquez Escarpa realizado por miembros de los Ultras Sur, es el primero de los tres casos recientes de asesinato y descuartizamiento de la víctima realizado por miembros o ex miembros de grupos de ultraderecha.  En Bangkok fue condenado a muerte (pero no ejecutado) el ex candidato de PxC, ex miembro de los Boixos Nois y conferenciante en la Librería Europa, Artur Segarra, por el asesinato y descuartizamiento del empresario David Bernat. 
 Y hace tres semanas fue detenido César Román, "el Rey de Cachopo" por matar y descuartizar a su última pareja Heydi Paz el pasado agosto. César Román en 2004 y 2005, asumió la propuesta de Josep Anglada de extender el partido Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid con la sigla de Plataforma por Madrid PxM y con similares propuestas hacia la inmigración tipo "Primero los de casa". La cosa acabó mal al cabo de dos años, con deudas a la seguridad social que tuvo que asumir Anglada.

César Román con Anglada impulsando Plataforma por Madrid

dilluns, 3 de desembre de 2018

LA ULTRADRETA JA ÉS AQUÍ, Ho analitzo a Nació Digital


La ultradreta ja és aquí amb dotze diputats al Parlament andalús i preparada per obtenir-ne al Congrés dels Diputats tan aviat se celebrin eleccions generals. I abans eleccions municipals, europees i en algunes comunitats també autonòmiques. Un cop oberta la síndria, és imprevisible què pot passar a les properes eleccions catalanes.

L’Estat espanyol era una de les poques excepcions a Europa que no tenia ni en el seu parlament estatal ni els cantonals o regionals, diputats ultres. El novembre de 2010 Josep Anglada de Plataforma per Catalunya, amb 75.321 vots, va estar a punt d’entrar al Parlament català. Però l’expulsió dos mesos abans del secretari general de PxC, Pablo Barranco, que ja s’encuidà durant la campanya de ventilar draps bruts d’Anglada, sumat als  errors garrafals de màrqueting de PxC, com permetre que un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll  s'assegués a primera fila en l´únic acte que TV3 va anar durant la campanya i que els telenotícies traguessin profit de la imatge, li van fer perdre uns vots que el van deixar Plataforma fora del Parlament. Després, a  les municipals de 2011, PxC va obtenir 67 regidors a tot Catalunya a la vegada que Albiol guanyava a Badalona. Però des del primer dia van haver-hi pugnes internes i desercions en cadena de regidors a molts municipis. I el febrer de 2014 Anglada fou destituït de la presidència del partit i expulsat, acabant d’enfonsar-se PxC a les municipals de maig de 2015 que només va obtenir 8 regidors a tot Catalunya. Sembla, també, que el Procés català va treure el fenomen migratori de l’agenda política, i el sentiment identitari a Catalunya no basculava entre els “de casa i el de fora”, com argumentava Anglada, sinó al voltant del debat independentista. Pel que fa al PP, li va anar bé tenir Albiol governant Badalona, però no podia assumir a nivell estatal el seu discurs de que els immigrants eren incívics, no paguen impostos i tenen masses privilegis, perquè era tirar-se pedres a la teulada en aquells llocs que governava.

La resta de grups ultres de l’estat van continuar amb les seves lluites caïnites, i amb un discurs lligat a l’enyorança del franquisme, parlant més de la unitat d’Espanya que d’immigració.  A la vegada el PP  deixava orfe l’espai ultracatòlic, quan Rajoy incompleix la promesa electoral de derogar la llei de l’avortament de Zapatero.  I aquí és on entra Vox, un partit nou el 2014 fundat per l’expopular, Santiago Abascal, que posa de  cap de llista a les europees l’ex-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras. Però en aquell moment el discurs de Vox no era antieuropeista ni antisistema, sinó més aviat centrat en el rebuig a l’estat autonòmic i amb unes primeres pinzellades xenòfobes. L’ex-Secretari  General de PxC, Pablo Barranco hi va entrar i va anar a la llista al número 47, mentre Ariadna Hernández, vinculada al Casal Tramuntana i parella d’un regidor de PxC, esdevenia la delegada de Vox a Barcelona, i anava de número 7.  Però a Vox li van mancar quatre mil vots per obtenir escó a Estrasburg, el partit es va desinflar i  va perdre la major part de la militància. Hernández i Barranco també van plegar.

Però tot canvia fa dos anys, després de la detenció i empresonament del Secretari General de Manos Limpias, Miguel Bernad, que es personava com acusació popular en tota mena de casos mediàtics. Vox ocuparà hàbilment aquest espai, denunciant o personant-se en tots els casos referents al Procés català, i l’advocat José Ortega Smith agafa una gran rellevància pública. S’ha dit sovint que els partits i moviments ultres necessiten un “mascle alfa” que el lideri. I aquest és sense cap mena de dubte Ortega Smith. I Vox té l’habilitat d’entroncar aquella realitat intrínseca de la ultradreta espanyola que és, per sobre de tot, franquista i defensora a mort de la unitat d’Espanya, demanant no només més mà dura amb Catalunya, sinó derogar totes les autonomies, amb un discurs que no condemna el franquisme i proposa la derogació de la llei de la Memòria Històrica. És ultracatòlic, qüestiona el matrimoni homosexual i demana la derogació de la llei de l’avortament. I en sintonia amb referents com Trump o Salvini assumeix un discurs masclista, demana la derogació de la llei contra la violència de gènere, i agafa sense complexos un discurs contrari a la immigració i en favor d’una defensa de les fronteres front l’arribada de migrants i refugiats. Les demandes sobrevingudes d’Albert Rivera i Pablo Casado d’aplicar de nou el 155, però de veritat, i de més duresa amb la immigració, no fa més que donar la raó a Vox que criticarà que el PP no ho hagués fet fa un any quan governava.
Ara, més enllà de com evolucioni el Procés català i de com reaccionin el PP i Ciutadans, que podran governar Andalusia gràcies a Vox, el partit d’Abascal i Ortega Smith es prepararà per assaltar els ajuntaments, obtenir diputats als parlaments autonòmics que fan eleccions al maig i a Estrasburg. I per tenir bons resultats a les municipals sacsejaran sens dubte la por a la immigració. I els lacònics precs fets ahir per Susana Diaz i altres líders del PSOE de fer cordó sanitari als ultres, ni el PP ni Ciudadanos els escoltaran. 
 Llegir a Nació Digital

divendres, 30 de novembre de 2018

L'EMPRESARI JOSÉ MANUEL OPAZO, QUE HAVIA DEMANAT PRIMER EL PERMÍS O COMUNICACIÓ PER LA MANIFESTACIÓ ESPANYOLISTA ULTRA DE MADRID DE DEMÀ, LA DESCONVOCA PER LA SEVA RIVALITAT AMB VOX I LES ENTITATS I PLATAFORMES PROPERES AL PARTIT COM LA ESPAÑA VIVA I DENAES. Somatemps i España i catalans s'hi sumen




L'empresari José Manuel Opazo, resident a Zúrich (conegut com el Suís per la seva denúncia a la companyia Swiss Airlains per utilñitzar el català en els seus vols a Barcelona) mecenes i militant actiu de moltes iniciatives espanyolistes a Catalunya, habitualent de la mà de la ultradreta, ha desconvocat la manifestació de demà a Madrid que ell havia convocat i fet la comunicació preceptiva a la Delegació del Govern, en haver convocat amb posterioritat Vox -per mitjà o amb l'acord de la plataforma La España Viva i DENAES- a la mateixa hora una concentració similar. Aquesta vegada Vox, en la pugna pel control de mobilitzacions espanyolistes demanant més mà dura contra l'independentisme, s'ha negat a sumar-s'hi, com sí va fer a Barcelona el 9 de setmbre amb la que havia convocat i organitzat Opazo. 

I així  DENAES i La España Viva amb el vistiplau o l'acord amb Vox, han convocat un acte a Madrid al mateix lloc i la mateixa hora.  Grups com Espanya i Catalans o Somatemps, que a la del 9 de setembre a Barcelona anaven a la pancarta de sortida al costat d'Opazo, Abascal i Ortega Smith donen també suport a la convocatòria de La España Viva i DENAES. La manifestació de la que s'endurà els beneficis mediàtics Vox, es fa el dia de reflexió de les eleccions andaluses, però legalment no es pot argumentar que Vox trenca el dia de reflexió donat que ni ha demanat el permís el partit, ni es fa a la comunitat autònoma que celebra les eleccions.

Opazo ha intentat que el Tribunal Superior de Justicia de Madrid anul·lés la convocatòria de Vox, però el tribunal ha entès que les dues eren compatibles. Davant d'aquesta no prohibició de la convocatòria de Vox, Opazo ha decidir desconvocar la seva que aquesta vegada la feia sota la sigla de Fundación España Responde. Darrera d'aquest enfrontament hi ha la lluita per ocupar l'espai electoral i polític ultra que està conquerint Vox a marxes forçades

Segons he pogut saber, hi ha qui acusa a Opazo d'haver-se avançat, quan ja es parlava de fer la manifestació a Madrid el dia de reflexió de les andaluses, i presentar la comunicació (no és de fet una petició de permís) a la Delegació del Govern a Madrid en solitari, com si fos una iniciativa d'ell. El resultat de tot és que una de les persones que havia despuntat i trobat el seu espai mediàtic i polític a la contra del Procés català i contra Pedro Sánchez per pactar amb "els colpistes catalans i els amics d'ETA", ha jugat malament les seves cartes, donat que sembla que fora del paraigües de Vox serà impossible fer-se un lloc.   

Jordi de la Fuente (PxC) amb barretina, Javier Barraycoa (Somatemps) amb txapela, Santiago Abascal, Opazo i Ortega Smith a la manifestació de Barcelona del 9 de setembre que va convocar Opazo i a la que Vox i les entitats afins com España Viva i DENAES, a diferència del que ha passat ara a Madrid, sí que s'hi va sumar


Opazo el passat 17 d'agost a Barcelona la concentracio monàrquica de grups ultres.

Convocatòria de la manifestació de les entitats properes a Vox, en la que Vox no hi apareix

FALLO DEL TSJ DE MADRID:
“Los preceptos citados, concordantes y demás de general y pertinente aplicación FALLAMOS Que debemos DESESTIMAR el recurso contencioso administrativo interpuesto por D. José Manuel Opazo Quintas, contra la resolución del Delegado del Gobierno de Madrid de 18 de noviembre de 2018, por el que se autorizaba la concentración convocada por D. Enrique Cabanas Burkhalter, en representación de Plataforma España Viva, que se llevará a cabo en Madrid, el día 1 de diciembre de 2018, en el que ha sido parte el Ministerio Fiscal, y la plataforma España Viva, con expresa imposición de costas procesales a la parte recurrente, hasta un máximo de 300 euros para cada uno de los demandados. Así, por esta nuestra sentencia, contra la que no cabe recurso, juzgando, lo pronunciamos mandamos y firmamos. Fdo.- Amparo Guilló Sánchez Galiano; Fdo: Rafael Botella García Lastra; Fdo.- Juana Patricia Rivas Moreno y Fdo.- María del Pilar García Ruiz. PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior sentencia por la Magistrada Ponente, estando la Sala celebrando audiencia pública, de lo que como Letrado de la Administración de Justicia certifico”. Madrid (España), jueves 29 de noviembre de 2018.


NOTA DE PRENSA.
"ESPAÑA RESPONDE" SE VE OBLIGADA A CANCELAR SU MANIFESTACIÓN.
Ante la demanda interpuesta por Don Jose Manuel Opazo, convocante de la manifestación del dia 1 de diciembre en Madrid por la coincidencia de una convocatoria posterior de España Viva (Vox), el tribunal Superior de Justicia de Madrid ha determinado que ambas son compatibles.
No vamos a la manifestación en estas condiciones.
Así no.
ESPAÑA RESPONDE es una plataforma ajena a partidos políticos que pretende unir al pueblo soberano en la tarea de fiscalizar las malas prácticas de los políticos y, por lo tanto, no podemos permitir que un partido político se persone en nuestra manifestación.
Nuestros amigos y simpatizantes, el pueblo, no lo aprobarían.
José Manuel Opazo, presentará Recurso ante el Tribunal Constitucional o si fuera necesario, ante el Tribunal de derechos Humanos. Aceptar esta sentencia crearía un precedente gravísimo donde un partido grande podría acallar otra manifestación más pequeña.
Ante esa lamentable situación de confusión, Don José Manuel Opazo se ve en la obligación de desconvocar la manifestación en cuestión y pide disculpas por las molestias causadas.
Próximamente convocaremos de nuevo a todos los españoles a acudir a Madrid con sus banderas españolas o autonómicas a decir al Señor Pedro Sanchez que rompa los acuerdos firmados con los amigos de los terroristas y con los separatistas.
¡España no es moneda de cambio para llegar al poder…! ¡
Queremos elecciones generales ya..!
Madrid, 29 de noviembre de 2018
José Manuel Opazo Tel: 0041764406274
fundación.espanaresponde@gmail.com


dimecres, 28 de novembre de 2018

UCRAÏNA, PÀTRIA O FRONTERA? Analitzo al Punt Avui el conflicte entre Rússia i Ucraïna














Etimològicament, en rus i altres llegües eslaves, u-kraïna significa ‘els límits’ o ‘la terra de la frontera’. Però en ucraïnès la paraula va evolucionar i significa ‘la pàtria’ o ‘el país’. Ucraïna era la terra fronterera o els límits de l’imperi rus amb Occident, i també s’anomenava la Kraïna la franja del que avui és Croàcia, poblada fa un temps per camperols i guerrers serbis que defensaven la frontera amb Bòsnia, que era el límit de l’imperi otomà.

Ara es compleix un segle de la fi de la Primera Guerra Mundial, que va començar després de l’assassinat de l’hereu del tron austrohongarès a mans d’un serbi. Esdeveniment que va convertir en mundials les disputes que en aquell extrem d’Europa tenien tres imperis i tres religions: l’otomà, musulmana; el rus, ortodoxa, i l’austrohongarès, catòlica. I precisament els problemes per sortir a la Mediterrània que tenia Rússia, que sovint veia obstaculitzat o gravat amb impostos excessius el pas dels seus vaixells per l’estret del Bòsfor, havien estat un dels motius de les guerres balcàniques de principis del segle XX, en què Bulgària –aliada amb Rússia– perdia la sortida al Mediterrani, per una franja que ara pertany a Grècia.
 
Ucraïna, des de l’època dels tsars, era el graner de Rússia. Però la col·lectivització del camp feta per Stalin, els assassinats en massa de camperols propietaris i l’enviament de la major part del blat cap a Rússia van causar la mort per fam de milions d’ucraïnesos. I, després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va deportar els tàrtars, poble turcòfon, de Crimea, i la va repoblar d’eslaus.

La relació entre Kíev i Rússia era difícil després de la caiguda de la Unió Soviètica. Van quedar a Ucraïna ciutats com Odessa, Donetsk i Lugansk, més de set milions de població russòfona. I, després de la independència d’Ucraïna, Rússia només podia accedir a la Mediterrània i al mar Negre pel mar d’Azov, que comparteix amb Ucraïna. I al mar d’Azov, hi desemboca el riu Don, que es comunica amb el Volga per un canal que permet la sortida en vaixell dels productes des del mar Caspi.

L’any 2014, amb la revolta del Maidan, el president ucraïnès prorús, Víktor Ianukóvitx, cau i fuig a Rússia. Tot seguit, Rússia ocupa Crimea, annexió que no ha estat reconeguda internacionalment, i dificulta la sortida al mar Negre i al Mediterrani de la flota comercial i militar ucraïnesa. L’annexió de Crimea acosta més el nou govern de Kíev a la Unió Europea i a Washington i, després, com a resposta a la voluntat centralitzadora de Kíev i les restriccions a la llengua russa als territoris de majoria russòfona, esclata la guerra al sud i a l’est d’Ucraïna, i milícies russòfones adquireixen el control de Donetsk i Lugansk, i en proclamen la independència. Els últims episodis d’aquest conflicte són l’acord del 2017 d’associació econòmica d’Ucraïna amb la Unió Europea –que no agrada a Moscou– i la construcció del pont a l’estret de Kertx, que uneix la península de Crimea amb Rússia, i l’ocupació de les aigües sota el pont per vaixells militars russos, fet que posa traves burocràtiques o retarda el pas dels vaixells ucraïnesos per unes aigües teòricament compartides pels dos estats.

Més enllà de qui tingui més responsabilitat en l’incident en què tres embarcacions ucraïneses van ser capturades per la marina russa, el president Petró Poroixenko ho ha presentat com un acte hostil i ha declarat l’estat d’excepció. A Poroixenko el beneficia aquesta situació quan falten quatre mesos per a les eleccions, a les quals es torna a presentar. Però si aquesta tensió en el que és una línia de col·lisió de la nova guerra freda entre Washington i la Unió Europea amb Moscou es descontrola amb una escalada bèl·lica, els que hi sortiran perdent seran, de nou, els ciutadans d’Ucraïna.