dissabte, 18 de febrer de 2017

MÉS DE 165.000 PERSONES A LA MANIFESTACIÓ "VOLEM ACOLLIR!" A BARCELONA, EN LA QUE ÉS LA MAJOR MANIFESTACIÓ FETA MAI A EUROPA EN FAVOR DELS REFUGIATS. Segons els organitzadors hi han assistit 500.000 persones





La manifestació d'aquesta tarda a Barcelona convocada per la campanya "Volem acollir" de la campanya Casa Nostra és Casa Vostra, ha estat èxit amb 160.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana  i 500.000 segons els organitzadors. Tot i que jo crec més correcta la xifra de la Guàrdia Urbana, sigui com sigui, a les 6 de la tarda, dues hores després de començar la manifestació, encara hi havia gent esperant per començar a baixar a la plaça Urquinaona. I a les 4, a l´hora de començar, a Via Laietana l'alaçada de La Caixa, davant de la capçalera, tota la part inferior de la Via Laietana ja estava plena de gent. Una participació que fa que tal com ja va passar amb les manifestacions contra la guerra d'Irak, la capital catalana sigui capdavantera en la defensa del drets del refugiats. Mitja hora abans de començar li he preguntat a un al càrrec de la Generalitat, que fa anys havia portat el programes de cooperació internacional solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona, quant gent pensava que hi assistiria i m'ha dit, "espero que al menys 30.000 persones". Doncs bé, aquesta xifra s'ha multiplicat per sis o per deu, segons quina xifra de participants considerem.
Hi havia una primera capçalera -amb milers de persones davant que ocupaven ja la Via Laietana- amb la pancarta portada per immigrants i refugiats, músics i actors i, també, Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, que amb el vaixell Astral ha estat rescatant gent a Grècia i Itàlia. Més endarrere, amb milers d persones al mig, hi havia una segona pancarta de capçalera portada per membres d'entitats i ONG. I molt més enrere una tercera capçalera en la que hi havien consellers de la Generalitat, i diputats, alcades i regidors del PEDCAT, ERC, PSC, Catalunya sí que es pot, Iniciativa, Podemos... i la CUP. Hi havia algun càrrec públic de Ciutadans, però cap del PP.
En arribar la capçalera al parc de la Barceloneta, amb guent que encara esperava per començar a caminar a Urquinaona, s'ha llegit el manifest de la campanya, i uns metres més enllà, a la platja la Fura dels Baus, des del vaixell Astral de Proactiva Open Arms, han simulat el rescat d'uns naúfrags. Tot seguit han començat una sèrie d'actuacions musicals, i han parlat diversos refugiats que han explicat el seu testimoni i han demanat que Europa Espanya i Catalunya obri la porta als refugiats. Ruben Wagseimberg de Casa Nostra és casa Vostra ha recordat que aquesta tarda mentre és feia la manifestació, s'havien rescatat 400 persones al mar entre Líbia i Itàlia i prop d'un centenar podrien haver desaparegut, i Dolors Serra, també de Casa Nostra és Casa Vostra, ha demanat vies segueres per l'arribada de refugiats.
Tot seguit hi han hagut més actuacions musicals i els organitzadors han anat al Palau de la Generalitat que han estat rebuts pel president Carles Puigdemont.   




























 




 









 Amb Ahmaed sandalio Jalifa, el Brahim i el Fuad del Centre Euroàrab i la Casa Palestina

 Un servidor amb la Maite quan he baixat del balcó des d'on feia les fotos
 La Samia Ben Tecaya m'ha pescat fent fotos des d'aquell balcó....
                   


EL JUTJAT DE REUS DECRETA QUE ES JUTGI LA CÚPULA DE PXC DE L'ANY 2011 PER LA PROPAGANDA ELECTORAL QUE VAN REPARTIR A LA CAMPANYA DE LES MUNICIPALS. D'altra banda PxC demanda civilment a Anglada, 3 anys després de la seva expulsió, perquè torni 206.000 euros, i el jutge de Vic arxiva una denúncia contra Anglada per apropiació de diners del grup municipal

Anglada, la primera vegada que va declarar al jutjat de Reus per aquest cas, poc abans de ser expulsat de PxC

El jutjat d'Instrucció número 3 de Reus va comunicar dijous a les parts, que les onze persones que eren membres de l'Executiva de Plataforma per Catalunya (PxC), el maig de 2011, seran jutjats per un delicte d'incitació a l'odi, tipificat en l'article 510 del Codi Penal, fet, presumptament, durant la campanya electoral de les municipals de 2011. El delicte s'hauria comés amb la propaganda electoral que PxC va repartir al centenar de municipis catalans en els que es va presentar. Propaganda en la que és qualificava als immigrants gairebé com paràsits, ganduls i aprofitats, donant unes dades falses sobre els ajuts que donava la Generalitat als estrangers en perjudici dels ciutadans autòctons, aportant còpia d'un suposat xec de 4.000 euros que es regalava a cada immigrant.

Aquella propaganda va ser denunciada per diferents entitats i partits, entre els que destaca Iniciativa per Catalunya, la Direcció General d'Immigració de la Generalitat, el Síndic de Greuges o l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Però, finalment, després de donar moltes voltes, la causa es centralitza als jutjats de Reus, donat que és on l'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'associació Al Watani, va ser el primer que va posar una denúncia. I ha estat el jutge instructor del Penal número 3 de Reus, Diego Álvarez de Juan, és el que es va fer càrrec de continuar les diligències i va imputar i prendre declaració com "investigats" als qui formaven part de l'Executiva de Plataforma X Catalunya el maig de 2011. També està imputat o investigat, i anirà a judici, Albert Tafalla, que no era membre de l'executiva del partit, però era cap de llista a Reus. 
Ara el jutge ha ordenat la celebració del judici, i la fiscalia i l'acusació han de fer el seu escrit de petició de pena.
La propaganda electoral de maig de 2011, contenia aquest suposat xec que la Generalitat regalava a tots els immigrants
L'advocat Hilal Tarkou, que porta l'acusació contra l'antiga direcció de PxC per la propaganda de 2011
CONTINUEN LES DENÚNCIES I QUERELLES CRUADES ENTRE JOSEP ANGLADA I L'ACTUAL DIRECCIÓ DE PxC 

D'altra banda, tres anys després de la destitució i expulsió de Josep Anglada de Plataforma X Catalunya  continua el rifirafe judicial entre Anglada i els que el van expulsar. Tot i que de moment Anglada se n'ha sortit de la majoria de denúncies i querelles que van posar contra ell.


Així aquest dimarts 14 de febrer ha quedat interposada una demanda civil contra Josep Anglada per a què retorni a Plataforma per Catalunya (PxC) i als seus afiliats la xifra de 206.863,06 euros que suposadament s'hauria apropiat quan era president del partit. Segons PxC aquesta és la quantitat que va retenir en ser destituït dels seus càrrecs i expulsat del partit, i a més, se li reclamen les costes derivades d’aquest procés. De totes maneres sorprèn que la demanda s'interposi tres anys després de la seva destitució.
 PxC ha interposat aquesta demanada, dies després que el Jutge Victor Casillas Agüero, titular del Jutjat d’Instrucció nº 4 de Vic, dictés el 13 de gener de 2017 un auto on acordava el sobreseïment de la denuncia interposada per Joan Carles Fuentes, Pilar Catalán i Cristina Gayoso, el febrer de 2014, contra el president de Som Identitaris (SOMI) i actual regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l’Ajuntament de Vic, Josep Anglada, per un presumpte delicte de desviació d’uns diners del grup municipal de Vic. 

Al marge d'aquestes denúncies i querelles creuades, l'ex Secretari General de PxC, Robert Hernando, i altres dos membres de la direcció de PxC estan imputats o investigats per la suposada temptativa i conspiració d'homicidi i atemptat a càrrec públic, pel suposat pla per provocar un accident de tràfic a Anglada en un revolt de la carretera de Tavèrnoles.  També està pendent el probable judici contra els membres de la direcció de PxC, per l'apropiació dels comptes de mail, facebook i twitter de Josep Anglada i Marta Riera, prèviament a la seva destitució, i difondre els continguts del mails personals.
Sigui com sigui, potser per la voluntat d'apartar-se o d'abandonar la militància d'alguns dels dirigents de PxC involucrats en diverses causes judicials, sigui per la necessitat de que la cúpula de PxC que ha d'afrontar les municipals de 2019, no tingui causes penals, PxC ha posar al capdavant de la direcció persones no imputades, com la regidora de Mataró, Mònica Lora, l'ex dirigent de PxC expulsat el 2010, Pablo Barranco, o el qui va ser numero dos del MSR, Jordi de la Fuente.  

La pugna entre PxC i Josep Anglada, que ara presideix la el nou partit Som Identitaris, continua també en l'àmbit local. Així, mentre Anglada va participar el passat octubre i novembre a diverses mobilitzacións a Pineda de Mar contra la construcció de la mesquita,  i semblava que els membre de l'Associació de Veïns de Can Bel que impulsaven la campanya de rebuig estaven amb Anglada, ara el qui era president d'aquesta associació ha entrat a PxC de cara a implantar el partit islamòfob al municipi i presentar-se d'aquí dos anys a les municipals.

dilluns, 13 de febrer de 2017

DISSABTE, MANIFESTACIÓ "VOLEM ACOLLIR" l’organització demana als assistents que hi vagin vestits de blau, amb cartells de color blau, o amb les banderoles blaves de Casa nostra, casa vostra

Dissabte 18 de febrer, manifestació a Barcelona de la campanya Casa Nostra és Casa Vostra, Volem acollir. Inici, 16 hores, Pça Urquinaona. Ves a la web de la campanya.
 #Volemacollir


Una marea blava de la plaça Urquinaona fins al mar: la primera gran manifestació d’Europa pel dret a refugi 

Un grup de persones refugiades i migrants duran una pancarta amb el lema “Prou excuses! Acollim ara!"

La Manifestació Volem Acollir vol provocar un canvi de les polítiques europees de fronteres i refugi, i apel·la al compromís de totes les institucions amb l’acollida

 La campanya unitària Casa nostra, casa vostra prepara per a aquest dissabte 18 de febrer la Manifestació Volem Acollir, que serà la mobilització més gran d’Europa per exigir un canvi global de les polítiques de fronteres i de refugi. La marxa insta el govern espanyol a complir la legalitat internacional i els compromisos d’acollida, i apel·la les institucions catalanes a donar una resposta clara i contundent a la crisi del refugi que viu Europa.

Nombroses personalitats de tots els àmbits, representants polítics i institucionals i organitzacions socials i culturals de tota Catalunya ja han confirmat l’assitència a la manifestació. Una marea blava fins al mar 

 La Manifestació Volem Acollir surt de la plaça Urquianona dissabte a les 16 h i va fins al passeig Marítim, a l’altura del parc de la Barceloneta. La ciutadania sortirà del centre de la ciutat, i portarà el seu clam fins al Mediterrani, on l’any passat van morir més de 5.000 persones per culpa de les polítiques de fronteres de la Unió Europea. 

La manifestació serà una gran marea blava i, per això, l’organització demana als assistents que hi vagin vestits de blau, amb cartells de color blau, o amb les banderoles blaves de Casa nostra, casa vostra, que es poden aconseguir al web casanostracasavostra.cat/banderoles, en un local a Barcelona (c. Còrsega, 515 Escala A Entresòl 3 C, de 18 h a 20 h) o a la mateixa manifestació.

La capçalera de la manifestació: “Prou excuses! Acollim ara”La Manifestació Volem Acollir porta per lema “Prou excuses! Acollim ara!”. 

Això és el que hi haurà escrit a la pancarta que obrirà la marxa, i que duran un grup de persones refugiades i migrants. Al darrere, una altra pancarta amb l’eslògan “No més morts. Obrim fronteres!” obrirà un bloc d’organitzacions socials que treballen migració i refugi. I el tercer bloc aplegarà entitats de la societat civil, amb la pancarta “Catalunya, terra d’acollida”.

Al darrere, hi haurà persones migrants, un bloc juvenil, i un grup de la Xarxa Educativa, que, en els últims mesos, ha portat a les escoles el clam per l’acollida i ha mobilitzat la comunitat educativa i les famílies. 

El tancament: l’Astral i la Fura dels Baus 

La Manifestació Volem Acollir és previst que arribi a les 18 h al parc de la Barceloneta. Allà, hi haurà una escenografia muntada per la Fura dels Baus, que va ser la responsable també del Gran Concert del Palau Sant Jordi. I, al port, hi haurà atracat el veler Astral, de Proactiva Open Arms. Intervindrà la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, i hi haurà parlaments de dues persones refugiades: Dara Ljubojevic, que va arribar a Catalunya durant la guerra dels Balcans, i Meera Zaroor, que va venir de Síria ara fa tres anys. L’acte de tancament, el presentarà la periodista Mònica Terribas.  Mobilització des de tot el territori 

Els grups territorials de Casa nostra, casa vostra, diversos ajuntaments i organitzacions socials de tota Catalunya estan organitzant autobusos per facilitar el desplaçament a Barcelona. Molts altres municipis, sobretot de l’àrea metropolitana, han convocat viatges conjunts en metro, tren o bus.

 

 

 

 

 


dijous, 2 de febrer de 2017

JUTJAT PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF, VULNERANT ELS DRETS D'AUTOR QUE REQUEIEN A L'ESTAT DE BAVIERA, QUE HAVIA PROHIBIT LA VENDA. EL FISCAL DEMANA UN ANY I MIG DE PRESÓ I LA PROHIBICIÓ DE EXERCIR D'EDITOR, MENTRE LA DEFENSA DEMANA L'ABSOLUCIÓ EN BASE A LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE 1879 I NEGANT LA LEGITIMITAT A LA LLEI DE DESNAZIFICACIÓ ALEMANYA QUE MOTIVÀ L'ATORGAMENT A BAVIERA DELS DRETS D'AUTOR




Imatge del judici. Al fons l'advocat, Fernando Oriente, que ha fet una al.legat contra llei de desnazificació que va privar dels drets d'autor de l'obra de Hitler a la seva família

Aquest matí s'ha celebrat el judici contra Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, ara precintada, per un suposat delicte contra la propietat intel·lectual, tipificat en els articles 270.1 i 271 del Codi Penal, en haver editat i distribuït en castellà entre 1997 i 2010 més de quatre mil exemplars el Mein Kampf, Mi lucha, d'Adolf Hitler, del que en tenia els drets d'autor l'Estat alemany de Baviera i no n'havia autoritzat la venda i edició. Aquest judici, centrat exclusivament en un tema de propietat intel·lectual i drets d'autor, al que s'arriba vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.
I més enllà de la discussió entre l'advocat de Varela, Fernando Oriente, i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, sobre si el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició és o no aplicable a Espanya, o sobre si s'ha d'aplicar la llei de propietat intel·lectual de 1879 o la vigent de 1987, àmbit legal en el que s'ha mantingut Aguilar per justificar la seva petició d'un any i mig de presó per Varela, Oriente ha fet un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera. 
Oriente, amb vincles personals i ideològics amb la División Azul -tropes espanyoles que anaren a Rússia a lluitar al costat de Hitler- després d'argumentar que Varela no sabia que pogués estar prohibida l'edició del Mein Kampf, o que en haver-se editat a Espanya des de 1935 la seva publicació era legal en base la llei de 1879, ha negat tota legitimitat a la llei alemanya de desnazificació feta pels "ocupants" i a la posterior expropiació dels drets d'autor i drets intel·lectuals de l'obra d'Adolf Hitler. 
Segons Oriente, "els ocupants, els aliats vencedors el 1948, vulnerant la legislació alemanya i la internacional, expropien sense indemnització a la germana i resta de família de Hitler dels drets per l'obra intel·lectual i el llegat de Hitler. Van fer una expropiació de la propietat privada, els drets econòmics i intel·lectuals dels hereus, vulnerant els drets humans i la legalitat, donat que sempre que s'expropia, tant la llei alemanya com les internacionals, queda clar que ha d'haver-hi una indeminització". Tant vehement ha sigut Oriente en les conclusions finals, que no ha amagat les seva antipatia cap els vencedors de la Segona Guerra Mundial. 
Oriente també ha recordat que des de 2015 ja es pot editar el Mein Kampf i que, tot i haver-se iniciat el procés fa 8 anys amb la denúncia del consol alemany, després no s'han personat en el sumari, absència que justificaria l'arxivament del cas. També s'ha preguntat com és que aquest cas, que s'hagués pogut jutjar sis mesos després de la denúncia, arriba a judici 8 anys més tard i, indirectament, ha responsabilitzat al fiscal de Delictes d'Odi d'obsecar-se amb Pedro Varela.
El fiscal Aguilar, que ha rebaixat la petició de pena dels dos anys de presó a un any i mig en considerar l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici, ha recordat que "és de sobres conegut que els drets d'autor de Hitler no eren lliures fins al 2015", i que no és creïble que Varela no sapigués que l'estat de Baviera en tenia els drets i n'havia prohibit l'edició, "donat que Varela és un epert en la Segona Guerra Mundial, ha editat molts llibres, i sabia perfectament que estava cometent una il·legalitat, més tenint en compte que és un historiador amb una gran formació". Oriente també ha justificat el dret a editar "Mi Lucha", donat que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx".
Varela, que en l'interrogatori inicial ha estat molt curós i tranquil, fins i tot amb les preguntes del fiscal, al·legant la seva ignorància a que estigués prohibida la seva edició, en arribar-li en acabar el judici el seu torn a dir l'última paraula, ha fet un al·legat sobre el seu dret a editar en castellà "Mi Lucha" d'Adolf Hitler, mostrant a la jutgessa, al fiscal i al públic exemplars en castellà de diverses editorials i èpoques, mentre deia que ell només s'havia posat a la cua a l'hora d'editar-lo, donat que abans d'ell 40 editorials l'havien editat i distribuït a Espanya. I finalment, recordant que des d'abril de 2015, en fer-se el 70 anys de la mort de Hitler, Baviera ha hagut d'aixecar la prohibició d'editar-lo, ha mostrat un exemplar en alemany d'ara. 
En el judici han declarat diversos agents dels Mossos d'Esquadra de la Comissària General d'Informació, alguns protegits darrera una mampara per no ser reconeguts, que van escorcollar la llibreria Europa, i van confiscar exemplars de Mein Kampf, material informàtic i programari per editar llibres. Després de l'anàlisi d'aquest material, els Mossos d'Esquadra han constatat que s'havien distribuït almenys 4.375 exemplars a Espanya i a altres països com Xile o Mèxic. El judici ha quedat vist per sentència amb la petició d'absolució per part de Fernando d'Oriente, mentre el que el fiscal Aguilar ha demanat -rebaixant sis mesos la pena per la demora indeguda- 15 mesos de presó, una multa de 10.800 euros, la inhabilitació durant tres anys perquè exerceixi de comerciant i editor i una indemnització per l'Estat de Baviera de 67.637 euros. 
Abans de l'inici del judici, una vintena de militants o simpatitzants ultres s'han concentrat per donar suport a Varela a la porta de la Ciutat de la Justícia portant banderes espanyoles amb àguila franquista (o de Sant Joan) i una pancarta de Democràcia Nacional. Dins de la sala, on hi havia poques cadires pel públic, només han pogut entrar sis d'aquests ultres, entre ells membres d'Ediciones Ojeda i l'escriptor negacionista, Joaquín Bochaca. En acabar el judici, a les 14 hores, la resta de simpatitzants ultres, que esperaven al passadís, han aplaudit a Pedro Varela.   



 

dilluns, 30 de gener de 2017

LA REGIDORA DE BADALONA, FÀTIMA TALEB, DESPRÉS DE SER INSULTADA I AGREDIDA LA SETMANA PASSADA, DENUNCIA ELS REITERATS ATACS A LA SEVA PERSONA I EN RESPONSABILITZA AL CLIMA CREAT PER GARCIA ALBIOL. L'ex alcalde respon sense comdemnar les agressions i en responsabilitza a Taleb



La regidora de Participació i Convivència de Badalona i regidora del Districte 6è, Artigues-Sant Roc, Fátima Taleb, de Guanyem Badalona en Comú, ha denunciat avui haver estat víctima de diverses situacions de xenofòbia pel seu origen marroquí i la seva fe musulmana des de fa un any i mig quan va entrar a l'ajuntament i el seu grup, gràcies al suport d'altres partits, va desbancar de l'alcaldia al popular, Xavier García Albiol. "Les últimes dues ocasions que ha estat insultada, agredida o amenaçada han estat la setmana passada", explica Taleb en una carta publicada a la pàgina web de  Guanyem Badalona en Comú i al al seu Facebook. Així explica que dilluns passat va rebre insults i escopinades d'un home al mig del carrer i dijous, tres dies després, una noia jove va començar a insultar-la, "i poc després s'hi van unir familiars seus i persones alienes que passaven pel carrer pensant que tenien el dret" a fer-ho".

Tot i que anteriorment, sense fer-ne difusió, havia denunciat a la policia diversos insults i amenaces, ara, a part de denunciar-ho a la policia local, ha decidit fer-ho públic. "Sóc conscient que aquests atacs es deuen al fet que sóc membre destacada i visible d'una comunitat minoritària de Badalona. Els dic a totes i a tots que tornaré a denunciar aquests actes, racistes, xenòfobs, islamòfobs, que molta gent pateix cada dia en silenci, veïns i veïnes musulmanes i d'altres col·lectius minoritaris d'origen estranger i gitano. Actes, fruit de la política del senyor Albiol del Partit Popular, que es va dedicar durant el seu mandat a sembrar l'odi i a dividir la ciutadania".
Mentre la seva denúncia pública ha motivat mostres de suports de polítics de diferents colors, des de Junts pel Sí a la CUP, l'exalcalde Xavier García Albiol, a qui Taleb responsabilitza en part de les mostres d'hostilitat que pateix, en lloc de condemnar les agressions verbals i físiques que ha patit Taleb com a regidora i com a ciutadana,  ha fet un twitt dient que "Que una concejal musulmana de #badalona me acuse porque se meten con ella por la calle, es una buena excusa para tapar su incompetencia".

Fàtima Taleb, de 41 anys, escollida regidora les passades eleccions de maig de 2015 i membre de l'equip de Govern que lidera Dolors Sabater, arribà a Badalona quan tenia 22 anys i acabava de llicenciar-se en Llengües Modernes al Marroc. Va implicar-se en diversos projectes culturals i socials, Ha treballat com a mediadora per diferntes a administracions i, després de més deu anys resident legalment a Espanya, va obtenir la nacionalitat. Va ser proposada per anar a la llista de Guanyem Badalona i el 25 de maig de 2015, la primera vegada que podia votar aquí, va ser escollida regidora. Evidentment li dono tot el meu suport i l'encoratjo a continuar fent la feina com a regidora.




dissabte, 28 de gener de 2017

DISSABTE 18 DE FEBRER, MANIFESTACIÓ


Les grans dates de la campanya Casa nostra, casa vostra

5-F Gran recollida de signatures
Nombroses ciutats de tota Catalunya preparen una gran mobilització simultània per donar a conèixer la campanya a tot el territori i multiplicar el número d’adhesions al manifest
11-F Gran concert per a les persones refugiades
Una cinquantena d’artistes pugen a l’escenari del Palau Sant Jordi en un espectacle a favor de l’acollida
18-F Gran manifestació a Barcelona
La mobilització més gran que s’hagi fet mai a Europa des de l’esclat de l’actual crisi del refugi arrencarà de la plaça Universitat i acabarà davant del mar Mediterrani, on l’any passat més de 5.000 persones van perdre la vida.
Web de la campanya i manifestació


La campanya per l’acollida Casa nostra, casa vostra reunirà una cinquantena dels artistes més destacats del país al Gran Concert per a les Persones Refugiades, que es farà el dissabte 11 de febrer al Palau Sant Jordi de Barcelona. Tots els beneficis que s’obtinguin del concert es destinaran a projectes d’organitzacions que treballen en migració i refugi a Catalunya o als països d’origen o de de trànsit.
Els artistes que participaran al Gran Concert per a les Persones Refugiades són: Txarango; Antonio Orozco; Lluís Llach i Sílvia Bel; Manolo García; Macaco; Sílvia Pérez Cruz, Sopa de Cabra; Amaral; Los chichos; Roger Mas; Paco Ibañez; Joan Dausà; Marina Rossell; Ismael Serrano; Aziza Brahim; Barcelona Gipsy Balkan Orchestra; Feras Almalat; Cheb Balowsky; 1st African Gospel Choir; Peripatètics de Merlí; Colla Vella dels Xiquets de Valls; Minyons de Terrassa; Castellers de Vilafranca; Colla Jove de Tarragona; Orquestra Simfònica de l'ESMUC; Coral Carmina; Manu Guix; Companyia Elèctrica Dharma; Santi Balmes; Gossos; Jofre Bardagí; Feras Almalat; Gemma Humet; Judit Neddermann; Sílvia Comas; Núria Graham; Pemi Fortuny; Lucrecia; Gertrudis; Lax'n'Busto; Bonobos; Itaca Band; La Sra. Tomasa; Clara Peya; Guillem Roma; Oriol Barri; Joan Masdeu; Sara Pi; Edna i Kathy Say; Anna Roig; Andrea Motis; Elena Gadel i Ivette Nadal.
Casa nostra, casa vostra es reserva algunes sorpreses grosses per incorporar al cartell en els pròxims dies.
L’espectacle es fa amb la direcció artística de Casa nostra, casa vostra, la direcció escènica de La Fura dels Baus, la producció del Primavera Sound i la col·laboració de Canet Rock.

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN A MADRID I 65 A BARCELONA CONTRA LA CONDEMNA DE 4 ANYS DE PRESÓ PEL 14 ULTRES DE BLANQUERNA



Ara fa un any, l'Audiència Provincial de Madrid, va imposar penes de 6, 7 o 8 mesos de presó als 14 acusats, que si no tenien antecedents, ningú no havia de complir. Ara, tret que ho recorrin al Tribunal Constitucional i que aquest suspengui l'ingrés a presó mentre estudia el recurs, tots hauran d'entrar a presó.  L'atac de Blanquerna va ser perpetrat per La España en Marcha, plataforma ja desapareguda que agrupava a Democracia Nacional, Alianza Nacional, Falange-FE, Movimiento Católico Español i Nudo Patriota. 
  Vídeo de la manifestació. Els convocants afirmen que no ere 500 persones, sinó eren més de mil.


La foto de Pedro Chaparro era a les pancartes de DN, tant a Madrid com a Barcelona



La manifestació de Madrid, ha sortit poc abans de les 12 de la Puerta del Sol i ha acabat a pocs metres de la seu de Blanquerna on han intervingut José Pedro Cruz, el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro (imputat ara per una altra causa) i el dirigent de La Falange FE, Jesús Muñoz. 
Els manifestants portaven banderes espanyoles, algunes amb l'escut franquista o àguila de Sant Joan i banderes i pancartes de La Falange i Democracia Nacional amb lemes com "Defender Es`paña no es un delito" o "Defender España no es un crímen", i al llarg de la manifestació han fet crits com "¡No nos engañan, Cataluña es España!", "¡Gloria eterna a los de Blanquerna!" o "Jueces del Supremo,¡prevaricadores!"


A pocs metres de Blanquerna, al costat del Círculo de Bellas Artes, amb un cordó policial impedint acostar-se a la seu catalana, José Pedro Cruz -que és un dels condemnats- ha dit que "els 14 condemnats som només la moneda de canvi dún Govern deslleial que ens utilitza com pagament d ela seva traició. Som les 14 monedes amb les que els 14 judes que ens governen pretene comprar el silenci còmplice", referint-se que amb aquesta sentencia de presó el Govern vol mostar neutralitat front els propers judicis a Artur Mas i altres dirigents independentistes catalans. I ha afirmat que "Al menys, Judas, va tenir 40 monedes!" i que aniran a la presó per dir "Catalanitat és Hispanitat!". Cruz també s'ha referit a qüestions jurídiques, com que ni la Policia i els jutges han comés irregularitats en trencar la cadena de custòdia del pot de gas-pebre que es va llençar a Blanquerna i de les gravacions de TV3 que, segons ell, van ser tallades i manipulades.  

 Els altres dos oradors, Chaparro i Muñoz, s'ha referit als fonament de la sentència que els hi aplica l'agravant d'odi o discrepància ideològica per incrementar les penes inicials de 6,7 o 8 mesos a 3 anys i 11 mesos i 4 anys i un mes, afirmant que aquest agravant no s'ha tingut en compte en altres casos rcents com el de la líder de Podemos, Rita Maestre, a la capella de la Universitat, i han denunciat que se'ls ha conmdenat per defensar la unitat d'Espanya.  Segosn Chaparro "Els espanyols vivim desamparats per unes institucions inoperants que permeten tota mena d'atacs a Espanya".

 Imatges de la concentració a Barcelona

Per la seva banda, unes 65 persones s'han manifestat a les 11 del migdia a Barcelona, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Lluís Companys, demanant també l'absolució del 14 de Blanquerna. Entre els que ha intervingut hi havia Sergio Reguillón, de La Falange, un dels condemnats. A una de les les pancartes hi havia la imatge de Pedro Chaparro -que era a Madrid-, hi havia banderes de Falange i Democracia Nacional, i entre els presents també hi havia membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i Somatemps. S'han fet tres breus parlaments amb un megafon en el que a part de defensar la unitat d'Espanya i condemnar el separatisme han afirmat que no els fa por entrar a presó i que a qualsevol independentsita que hagués fet un acte semblant segur que l'haguessin absolt.  

 Imatge del judici, ara fa un any
 El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.