dijous, 13 de setembre de 2018

PRESENTACIÓ DE L'EDICIÓ AMPLIADA DEL LLIBRE "AROMA ÀRAB, RECEPTES I RELATS" DE SALAH JAMAL. Gastronomia, ingredients, foc lent, relats, olors, esperances, pors, ironia, i històries cuinades magistralment



El metge i escriptor palestí, arrelat a Catalunya, Salah Jamal, autor de diferents llibres sobre el conflicte palestí, i que va donar-se a conèixer també pel seu llibre de cuina "Aroma Àrab, receptes i relats", del que es van fer nou edicions en castellà i quatre en català, ha presentat aquest migdia la reedició ampliada i millorada amb noves receptes i narracions, i fotos de Marta Torrent, editada en català per Cossetània Edicions i en castellà per Planeta Gastro. Presentació a la que hem assitit una trentena de periodistes de disciplines o temàtiques tant diferents com cuïna, llibres, cultura o política internacional i món àrab.



Aquesta foto no és de les del llibre, és d'un dels plats que hem degustat a la presentació

Si al llibre "Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina" uneix la narració dels fets històrics de Palestina, amb les seves vivències i records de cada un d'aquells moments al Nablús on va néixer i dels seu exili posterior, a Aroma Àrab  barreja una cinquantena de receptes amb històries i anècdotes relacionades o no amb algun dels ingredient del plat, viscut per ell mateix o que ha conegut per altres persones, fent que el lector salti de la gastronomia a la política, vagi de les aromes dels fogons a les sensacions de les passions humanes, mostrant-nos la diversitat cultural del món àrab, les seves diferències i, també, xocs i malentesos entre persones, llegües i cultures, sovint divertits.
Primera pàgina d'una de les històries o narracions


El llibre, que manté el pròleg inicial de l'escriptor Ignasi Riera que el va definir com molt més que un llibre de cuina en ser "una sabia reflexió antropològica", ha estat presentat per Ferran Adrià aquest migdia en un dinar en un cèntric restaurant libanès de Barcelona. Adrià ha qualificat el llibre d'increïble, no només per l'aspecte culinari, sinó també "perquè la cuina i la cultura àrab estan poc representades a la nostra societat".   

Per la seva banda Salah Jamal ha explicat com ell, que no es considera cuiner "donat que cuino a la meva manera, ara poso això i ara una mica d'allò", va ser animat a fer un llibre de cuina per una amic de l'Ateneu Barcelonès, cosa que finalment va acceptar però publicant al costat de cada recepta un conte o narració. Personalment jo afegiria que el que hi ha cada història o anècdota és una reflexió sobre la vida, el compartir, els plaers, les olors, les pors, les esperances i els sabors.






dimecres, 12 de setembre de 2018

LA POLICÍA DESALOJA A LOS ULTRAS DEL HOGAR SOCIAL MADRID DE SU OCTAVA SEDE, LA ANTIGUA SEDE DEL COLEGIO DE REGISTRADORES DE LA PROPIEDAD

La policía ha desalojado a los ultras del Hogar Social Madrid del edificio que ocuparon hace 28 días, la antigua sede del Colegio de Registradores de la Propidad, en la calle Príncipe de Vergara  número 72 de Madrid en el barrio de Salamanca. La acción se ha realizada a las siete de la mañana por agentes de la Unidades de Intervención Policial y agentes del Grupo XXX (30) de la Brigada Provincial de Información. Este edificio es el más espacioso ocupado por los ultras dado que consta de doce pisos. 
El Hogar Social Madrid está liderado por Melisa Domínguez Ruiz que propugna que las ayudas sociales sean sólo para españoles de origen, no para inmigrantes, ni españoles de origen inmigrantes (que paradoja!). Por ello sirve comida y da alojamiento a españoles necesitados.
 

dimarts, 11 de setembre de 2018

L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?


 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 
TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.
Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.
Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de barcelona i Girona i l'amabaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.
El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 



La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.
Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imans i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.


EL CONSELLER DE TREBALL, EL HOMRANI, CRIDA A MOIÀ A PERSEVERAR I EVITAR FRACTURAR EL PAÍS

"És un dia complicat i vivim una situació agredolça amb companys a la presó, però només els ajudarem si perseverem amb força", ha dit el conseller de Treball, Benestar Social i Família, Chakir El Homrani, a l'ofrena floral i acte de celebració de la diada a Moià, vila natal de Rafel Casanova. El Homrani, que a més de lloar Rafel Casanova i recordar al coronel Pere Bricfeus i Terns, natural de Castellterçol, que lluità a la batalla de Talamanca, ha afirmat que "ens pertoca lluitar per continuar sent un sol poble front els que en volen fracturar. Un poble amb tots i totes, vinguin d'on vinguin. Fa deu anys ningú no hagués imaginat arribar on hem arribat, i per això Cal continuar treballant pe fer realitat la República".

Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, després de referir-se "al referèndum que vam aconseguir fer" ha dit que "tot i no donar el fruit que esperàvem, ara cal que busquem noves vies, un camí ample on hi siguem tots perquè lluitem per la llibertat de tots, en un país que no arreli la llavor del feixisme i no ens faci com ells".

L'acte, en el que també ha intervingut la poetessa moianesa, Clara Solà, i han fet la seva ofrena floral els deu ajuntaments de la comarca i una vintena d'entitats, ha acabat amb el cant del segadors 
 El conseller vistant l'Ajuntament, acompanyat d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès 


 Els Falcons de Castellcir

La poetessa. Clara Solà





diumenge, 9 de setembre de 2018

VOX COMENÇA EL CURS POLÍTIC A BARCELONA AMB LA MANIFESTACIÓ UNIONISTA AMB FORTA PRESÈNCIA ULTRA, CONFIANT AGAFAR EL LIDERATGE AL CARRER I ENTRAR A LES INSTITUCIONS A LES ELECCIONS DE MAIG. Crec que VOX juntarà el discurs espanyolista radical amb les crítiques a la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats, i als tribunals belgues, escocesos i alemanys per rebutjar les extradicions



J M Opazo, Santiago Abascal i Javier Ortega de VOX a la manifestació (foto obtinguda de Twitter)


Si ara fa un any l'unionisme més combatiu, vinculat a la ultradreta i liderat per Democracia Nacional va fer la seva primera mobilització important el 22 de setembre, davant de la seu de l'ANC i la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, avui ha sigut VOX qui ha marcat la pauta i donat el tret de sortida a la mobilitzacions espanyolistes amb vinculacions a ultres, amb la manifestació d'entre dos i sis mil persones a Plaça Espanya i Montjuïc.  Una manifestació a la que no han donat suport ni Ciudadanos ni el PP, més enllà que algun dels seus dirigents hi ha anat, perquè ha estat l'inici d'unes mobilitacions que es barrejaran amb la campanya preelectoral de VOX per obtenir representació a les properes eleccions europees, municipals i en algunes comunitats, també autonòmiques. I tot i que sigui improbable que VOX entri a gaires ajuntaments catalans, la repercussió mediàtica del lideratge de les mobilitzacions a Catalunya els hi serà rentable elctoralment a la resta de l'Estat.  

A la manifestació hi havia membres del GDR o "brigadas" que arrenquen llaços grocs,  ultres del Bages amb samarretes demanant la llibertat de l'ultra de Balsareny, Raúl Macià -condemnat per atracament i tràfic de drogues-, dirigents de la ultradreta com el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i militants habituals de Democracia Nacional, partit que canvia de lideratges tant a Catalunya com a nivell espanyol, i que va destituir fa uns dies al seu delegat o cap a Catalunya, Albert Bruguera, que era fins fa poc la cara pública de l'unionisme ultra.   Han estat membres de Democracia Nacional els que han participat en els incidents que hi ha hagut al carrer Blai del Poble Sec. Els de l'incident i agressió del metro del Clot crec que eren ultres del Vallès.      
També hi eren els militants de Legión Urbana Barcelona que lidera Jesús Cañadas i que el passat 17 d'agost van formar part del Servicio de Orden de la Unión Monárquic a Plaça Catalunya en l'acte de l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. I des de la tribuna ha intervingut el dirigent de Somatemps, Javier Barraycoa. Però les estrelles de l'acte d'avui han estat el president de VOX, Javier Ortega, el seu Secretari General, Santiago Abascal, i l'empresari José Manuel Opazo -que va participar en la mobilització dels legionaris i la Unión Monárquica el 17 d'agost a Plaça Catalunya i La Rambla, ara ja plenament decantat a jugar fort al costat de VOX. 

Ara caldrà veure si VOX, que va fer un acte multitudinari a Barcelona al juny, si més a més de defensar la unitat d'Espanya i acusar al PP i Ciudadanos de no haver aplicat l'article 155 fins al final, i acusar als tribunals alemanys, escocesos i belgues de donar oxígen a l'independentisme en rebutjar les extradicions,  acabarà d'agafar, com jo crec, el discurs xenòfob i racista front la immigració, i ho concreta amb propostes contràries a les polítiques de la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats. 



 


dijous, 6 de setembre de 2018

DIMITE MANUEL CANDUELA DE LA PRESIDENCIA DE DEMOCRACIA NACIONAL. EL VICEPRESIDENTE PEDRO CHAPARRO EJERCERÁ INTERINAMENTE EL CARGO JUNTO A LUIS MATEO Y GONZALO MARTÍN. ESTA DIMISIÓN SE PRODUCE POCO DESPUÉS DE LA DESTITUCIÓN DEL DELEGADO DE D.N. EN CATALUNYA, ALBERT BRUGUERA. No se nombará de momento nuevo delegado para Catalunya, si bien Ramón Corpas será el nuevo delegado provincial en Barcelona




Canduela en la manifestación contra la mezquita de Sant Feliu de Llobregat en julio de 2017

El presidente de  Democracia Nacional, el valenciano Manuel Canduela, ha hecho pública hoy mediante comunicado su decisión de dimitir al frente del partido ultra tomada, de hecho, hace algunos meses. Canduela, que anteriormente fue miembro fundador del grupo musical de RAC (Rock Against Communism) División 250, abandona el cargo tras catorce años de liderazgo.
Pese que no hace público los motivos de su decisión, se debería sobretodo a motivos personales, si bien su perfil ideológico es algo distinto al de otros partidos ultras o identitarios como Alternativa Española (AES) o Falange Española de las JONS con los que DN concurrirá en las elecciones europeas y tal vez locales y autonómicas del próximo mayo. 
Hasta que DN realice su congreso el próximo año, dirigirán el partido el ahora vicepresidente Pedro Chaparro, junto a otros miembros de la Mesa Nacional como Luis Mateos, Gonzalo Martín y el responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro.


 Pedro Chaparro

Esta dimisión coincide con la destitución de  Albert Bruguera, delegado de DN en Catalunya
que tuvo un papel muy activo en las mobilizaciones españolistas contra el referéndum del 1 de octubre, si bien esta destitución no tiene relación con los motivos de la dimisión de Canduela. 
De momento la Mesa Nacional de DN no nombrará un nuevo delegado para toda Catalunya, si bien nombrará a Ramon Corpas, nuevo delegado en la provincia de Barcelona. Corpas fue candidato a la alcaldia de Ripollet en 2011 por el Movimiento Social Republicano (MSR)

 Albert Bruguera



  Ramón Corpas, será nombrado delegado o responsable de DN en Barcelona
  
 Manuel Canduela

dimarts, 28 d’agost de 2018

LA ULTRADRETA TRADICIONAL AFRONTA EL CURS POLÍTIC SENSE ESPERANÇA D'OBTENIR DIPUTATS A LES ELECCIONS EUROPEES, COSA QUE SÍ PODRIA ACONSEGUIR VOX. PxC INTENTARÀ MANTENIR REPRESENTACIÓ A SALT, EL VENDRELL I MATARÓ, MENTRE ANGLADA PRETÉN REVALIDAR LA SEVA ACTA DE REGIDOR A VIC I ACONSEGUIR-NE A ALTRES MUNICIPIS DINS I FORA DE CATALUNYA. PEL QUE FA A DEMOCRACIA NACIONAL, QUE HA LIDERAT LA CAMPANYA ANTI MESQUITA DE NOU BARRIS I HA DINAMITZAT ELS GRUPS ANTI INDEPENDÈNCIA, PODRIA PATIR A CATALUNYA UNA CRISIS DE LIDERATGE. Jo crec que el vot ultra anirà a VOX i C'S

La ultradreta tradicional -és a dir excloent VOX- encara el curs polític a Catalunya que comença la setmana vinent, sense cap mena d'esperança d'aconseguir representació amb el seus companys de l'estat a les eleccions europees de maig. En aquestes eleccions, que es fan llistes úniques per tot Espanya, han signat un acord de coalició Democracia Nacional, Alternativa Española (AES) del gendre de Blas Piñar, Rafael López-Diéguez, La Falange-FE (Sector Andrino, abans a La España en Marcha)  y també -aquesta és la novetat- amb Falange Española de las JONS (sector Norberto Pico).

 CRISIS DE LIDERATGE A DEMOCRACIA NACIONAL?
Democracia Nacional, que a partir de la manifestació a Barcelona de 22 de setembre passat, va liderar i dinamitzar les mobilitzacions i l'acció directa anti-independència, convocant i estant present en mobilitzacions de vegades fetes amb altres sigles, i que també va agafar un fort protagonisme en la campanya contra l'obertura de l'oratori del carrer Japó a Nou Barris, sembla que viu una crisis de lideratge, no només per la marxa a Dénia (Alacant) de Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, sinó per la possible destitució o renúncia del delegat a Catalunya, Albert Bruguera.
A Bruguera, que gràcies a diverses aparicions a TV3 ha aconseguit un cert protagonisme mediàtic, se li ha censurat des de sectors de Democracia Nacional de dins i fora de Catalunya no haver sabut gestionar el que consideren un excesiu hooliganisme d'alguns militants de la província de Barcelona, que hauria arribat al seu extrem amb la irrupció d'una quinzena de membres de DN a Nou Barris el passat 24 de juliol que es van produir agressions o amenaces a persones que havien anat una manifestació antifeixista en una evident inferioritat numèrica, i encarant-se mostrant simbologia nazi a la Guàrdia Urbana. Una imatge que els socis de coalició a les europees i potser a les municipals de DN, Alternativa Española y Falange de las JONS volen evitar a tota costa. No tinc clar, però, si el motiu principal de que s'aparti a Bruguera de la direcció del partit és aquest hooliganisme d'alguns militants que es va mostrar el 24 de juliol o el fet d'haver decidit ell presentar-se allà es una situació d'inferioritat numèrica. 
És fa difícil avaluar què passaria si determinats militants rellevants de DN, alguns amb causes judicials pendents, quedessin fora del partit com afectaria i si continuarien actuant en l'espectre anti-independentisme per lliure o es reubicarien als diferents col·lectius tipus GDR, DUE, Legión Urbana, etc... que han secundat les mobilitzacions impulsades per DN.
Raúl Macià, l'ultra de Balsareny, que estava en tercer grau penitenciari i llibertat condicional per una condemna per delictes comuns, i que ha estat presentat com una víctima de l'independentisme, tornarà a entrar a la presó de Lledoners dimecres, per haver trencat la "bona conducta" quan va participar en l'agressió a set independentistes el 30 de juliol a Manresa. DN ha qualificat a Macià com a "pres polític". Caldrà veure si es tornen a manifestar en favor seu.

Albert Bruguera podria quedar fora de direcció de Democracia Nacional

PLATAFORMA PER CATALUNYA VOL MANTENIR ELS REGIDORS DE MATARÓ, SALT I EL VENDRELL I RECUPERAR PRESÈNCIA A ALGUN ALTRE

PxC, que el maig de 2015, després de l'expulsió d'Anglada, es va enfonsar, passant de 67 a només 8 regidors voldria mantenir la seva presència a Salt (dos regidors), Mataró (un, la Secretaria General de PxC, Mònica Lora) i El Vendrell, on tenen tres regidors, un d'ells el president August Armengol. S'ha incorporat a nucli de PxC del Baix Penedès, amb la creació d'una gestora, l'ex MSR, Jordi de la Fuente, que podria anar de número dos a la candidatura vendrellenca. També desitgen recuperar presència en alguns altres municipis on l'havien aconseguit el 2011 com Olot, però jo ho veig molt difícil.
La proposta de la regidora de Mataró, Mònica Lora, -únic electe de PxC a la província de Barcelona- d'integrar a les candidatures la marca i grups de l'entorn Tabàrnia o grups com els anomenats "Segadors del Maresme" y els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL) que lidera José Casado -un sector dels antics GDR-, no crec que  prosperi.

Jordi de la Fuente dirigeix ara la gestora de PxC al Vendrell, on tenen tres regidors


A Respeto, molt influenciats pel discurs ultracatòlic i antiavortament de VOX i Alternativa Española, s'ha gestionat una retirada de protagonisme del fundador de España 2000, el valencià José Luis Roberto, qui va ser durant molt temps membre directiu de l'Asociación Nacional de Locales de Alterne (ANELA). Hi ha qui pensa que dir-se "España 2000" l'any 2019 -que votaran els nascuts el 2001- és un error i que la consigna "Respeto! que somos españoles!" és un error encara més gran. PxC i la resta de RESPETO encara no han decidit si fan candidatura a les eleccions europees.  


ANGLADA, QUE ÉS REGIDOR DE VIC, VOL PRESENTAR AMB "SOM IDENTITARIS" CANDIDATUES A LA CATALUNYA INTERIOR, A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I AL BAIX CAMP I POTSER TAMBÉ FORA DE CATALUNYA

Josep Anglada que va ser expulsat de PxC el febrer de 2014  va aconseguir el maig de 2015 ser escollit regidor de Vic amb 836 vots, mentre els seus excompanys de PxC només n'obtenien 56. I tot i mantenir activa la sigla local Plataforma Vigatana, va crear el partit SOM Identitaris.

Anglada vol mantenir el seu lloc de regidor a Vic i aconseguir entrar a altres ajuntament de Catalunya i potser de fora. Jo que crec que Ciudadanos i VOX li agafarà els vots

Amb aquest nou partit vol fer llistes, no només a Osona i el Bages, sinó també a alguns municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Vallès i a la demarcació de Tarragona. També com "Somos Identitarios" podría presentar-se en alguns municipis de fora de Catalunya. 
Personalment dubto que les candidatures anti-immigració i anti-musulmans tinguin moltes possibilitats a Catalunya donat que la qüestió independestista continuarà centrant el debat polític, i molts dels possibles votants d'Anglada o PxC optaran per VOX o Ciudadanos. 
RESULTATS DE LA ULTRADRETA A LES EUROPEES DE MAIG DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  vots 
(10.031 vots eL 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 vots
(Alternativa Española AES 19.583 el 2009. Familia y Vida 10.456 el 2009)
         
LEM     (AlianzaNacional+MCE+NPE+La Falange FE       16.879 vots
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 vots. (9.950 el 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 vots.  (6.009 el 2009)
VOX, que amb una candidatura encapçalada el 2014 per l'ex Vicepresident del Parlament Europeu, Vidal Quadras, no feia llavors un discurs clarament ultradretà ni molt menys euroescèptic, va obtenir 244.929 vots, faltant menys de 6000 per aconseguir l'ascó.

El 2009 van concòrrer a las europees Alternativa Española (AES) que obtingué 19.583 vots; Familia y Vida, que obtingué 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970;
Movimiento Social Republicano, 6.009; i Falange Auténtica, 5.165 vots.

dilluns, 20 d’agost de 2018

Pertinença, violència i reinterpretació de l’Alcorà. Analitzo a Nació Digital els motius del terrorisme gihadista i explico que fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts musulmans que creuran que el correcte és fer atemptats


 Xavier Rius Sant, 20 d'agost de 2018. Nació Digital

«Per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal deixar-la de veure com sustentada en valors o creences equivocades a combatre o canviar»

 El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà, és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres respondrien, i el més probable era que resultés mort.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.

 Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per  Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.

L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.

"Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís"

 A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam, revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament trenta imams francesos entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís. 

 llegir a Nació Digital

 

    

divendres, 17 d’agost de 2018

ULTRES DE LEGIÓN URBANA, GRDs I UNIÓN MONÁRQUICA MUNTEN UN SERVEI D'ORDRE A CANALETES DURANT L'ACTE INSTITUCIONAL, FAN CRITS VIVA EL REI A PÇ CATALUNYA I ESCRIDASSEN A GEMMA NIERGA QUAN PARLAVA EN CATALÀ



Una quarantena de militants ultres, liderats per Jesús Cañadas de Legión Urbana i de "Por España me atrevo"  (proper a Democracia Nacional), així com per alguns militants dels  Grupos de Defensa y Resistencia (GDR) s'han concentrat avui a les 9.30h a Canaletes amb armilles reflectants, barrets amb la cinta de la bandera espanyola, transmissors i una credencial de "Servicio de Orden 17-A Unión Monárquica", i han provocat diversos incidents en arrencar cartells a persones independentistes que pujaven per la Rambla. 
Tot i que els Mossos d'Esquadra han estat advertits d'aquest suposat servei d'ordre que controlava el tram final de la Rambla de Canaletes, han estat allà gairebé una hora fins que uns han marxat cap a l'edifici de la part alta de Plaça Catalunya, on hi havia una pancarta contra el rei d'Espanya, per demanar que es retirés. Altres, amb barrets blancs i banderes espanyoles, han accedit al centre la plaça amb la resta del públic, fent reiterats crits en favor del rei, la Guàrdia Civil i escridassant Gemma Nierga quan ha fet el seu parlament en català.

Si mirem la web d'aquesta nova entitat, Unión Monarquica, que ha convocat la concentració de suport a Felip VI, hi podem veure fotos d'actes recents en què hi participen membres dels GDR, Legión Urbana i també exmembres rellevants del Movimiento Social Republicano (MSR). 

Llegir a Nació Digital

Fent un servei d'ordre...


Servicio de orden 17A Unión Monárquica



 Alguns han anat a increpar la Guàrdia Urbana i Mossos perquè no han tret la pancarta contra el rei de l'edifici (calia ordre judicial)


  José Manuel Opazo, amb el barret i la cinta, també era amb aquest grup si bé no portava la credencial de Servicio de Orden



Els membres d'aquest grup d'han col·locat a prop de les autoritats i han fet reiterats crits en favor del rei i han escridassat Gemma Nierga quan ha parlat en català


El centre de la plaça no era ple. com a molt 4.000 persones
El president Torra ha anat acompanyat de Laura Masvidal, l'esposa del conseller que va gestionar els atemptats, Joaquim Forn







Crits al rei quan abandona l'acte i va cap a la cantó amb Portal de l'Àngel on hi ha els cotxes. Una dona amb una estalada i un noi amb la bandera de la República criden contra el Borbó mentre una dona del grup de Canaletes (el barret la identifica) intenta tapar-los de la vista de monarca