dijous, 21 de març de 2019

DISSABTE, MANIFESTACIÓ A BARCELONA PER ATURAR VOX

Pel proper dissabte a les 17 hores, s'ha convocat una manifestació antifeixista a Barcelona, sota el lema "Aturem l'extrema dreta, #STOP VOX". Aquest és el manifest de la convocatòria:

L’alarmant pujada del partit d’extrema dreta, VOX, se suma al creixement del feixisme arreu d’Europa i l’auge dels discursos d’odi a escala mundial.
A més, la situació a les fronteres segueix sent de barbàrie: les devolucions en calent a la frontera sud, la vulneració dels drets dels refugiats i les refugiades, les morts a la Mediterrània… i també el racisme que impregna la nostra societat: la islamofòbia als mitjans, les identificacions per perfil ètnic o les persecucions policials…
També s’està vivint un augment del masclisme i de la LGTBIfòbia. Des de les declaracions retrògrades de Trump i Bolsonaro fins als atacs contra els drets i les llibertats de les dones i les persones LGTBI que impulsa VOX (i ara sovint el PP i Cs), ens trobem davant d’un greu intent de tornar a un passat més opressiu.
El nacionalisme ultra i excloent de VOX només planteja el retorn a la “Una, Grande y Libre” del franquisme.
Tot això evidencia el que es venia anunciant feia temps: el creixement de l’extrema dreta i del racisme és una realitat i cal fer-hi front.
Però de res serveix el derrotisme, és hora de demostrar que nosaltres som més.
L’estratègia de silenci i inacció davant les campanyes i violències de l’extrema dreta —per “no donar-los publicitat”— ha fracassat. En canvi, organitzar una resposta unitària des de baix sí que pot aturar-la.
És aquí on rau el sentit de la mobilització del 16-23 de març, una mobilització internacional que denunciï, de forma coordinada i unitària, l’auge del feixisme, les polítiques racistes de barbàrie i els discursos d’odi —islamofòbia, antisemitisme, romafòbia , masclisme, LGTBIfòbia…— que abonen el feixisme i la ultradreta.
Amb l’espai worldagainstracism.org, proposem lluitar de forma conjunta i global contra una extrema dreta que, malgrat tingui una expressió peculiar a cada país o regió, també s’està organitzant internacionalment i comparteix trets comuns.
A Barcelona ens manifestarem el dissabte, 23 de març de 2019, amb una sèrie de demandes urgents:

  • StopVOX! Ni VOX ni qui defensi les mateixes polítiques.
  • No al racisme institucional; drets cívics i drets humans per a tothom.
  • Prou impunitat per al feixisme. Prou criminalització de l’antifeixisme.
  • Cap pas enrere en la igualtat: no al masclisme, no a la LGTBIfòbia.
  • Contra la islamofòbia, l’antisemitisme, la romafòbia i la negrefòbia.
  • Per la convivència en la diversitat
  • Per un món sense racisme.
Nosaltres hi serem. I tu?

 

 Signants:

 Abrera en Comú
ACATHI, Migració, refugi i diversitats LGTBI+
Almena Cooperativa Feminista
Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
Amical de Mauthausen i altres camps
AMIC-UGT
Antonete Vive, Colectivo Federalista
Aragón Si Puede
Arran Barberà
Asamblea contra el Racismo y la Discriminación de Cantabria
Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya
Asociación de Permacultura ATTA
Asociación Humanista, Elda
Asociación Intercultural Nakeramos
Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona
Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas
Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi
Assemblea de Cambrils
Assemblea de Joves del Besòs
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Assemblea pels drets socials del Garraf
Assemblea Territorial de Nou Barris de l’Assemblea Nacional Catalana
Associació 17 de Maig, entitat LGTBI
Associació 500×20
Associació AltraItalia
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Associació d’Estudiants de l’Hospitalet
Associació d’olotins i olotines per la convivència
Associacio de Comerciants Trinitat Vella
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Feminista Les Bruixes
Associació Festival de Cinema Jueu
Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
Associació IMPLICAT – Immigrants x la Integració a CAT
Associació Intercultural Llatins
Associació Juvenil Sàhara Dempeus
Associació Juvenil Sociocultural Roket Project, Kasal de Joves de Roquetes
Associació Sociocultural Refugiarte
Asturies Pa Toes
Ateneu de Memòria Popular
Ateneu Popular 9 Barris
Ateneu Vilanoví
Atzavara-arrels
Avalot – Joves de la UGT
AVV Riu Sud, Asociación de vecinos y vecinas Riu Sud
AVV. Sant Marti de Provençals
Badia en Comú
Bar Coral
Barcelona En Comú
Barri Obert Gràcia
Batzac, Joventuts Llibertàries
Be Artsy
Bluebeat FM, Programa radiofònic
Boulder Rocodrom a BCN
Brasileiras Contra o Fascismo – Bcn
Ca la Dona
Canal Migrantes
Cantautora y activista Espacio del inmigrante
Caravana Obrim Fronteres, Catalunya
Casal Popular 3 Voltes Rebel
Castellers de Barcelona
Catàrsia, Col.lectiu d’asiàticdescendents
CCOO de Catalunya
CDR La Marina
Centre Cultural Islàmic Català
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Centre Islàmic Camí de la Pau
CGT de Catalunya
Círculo Podem Masies Catalanes-L’Albiol
Colectic
Colectivo Anticapitalista de Burgos
Colectivo editorial de Kaosenlared.net
Colectivo Perromuerto Santa Coloma de Gramenet
Colectivo Salou LGTBI
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Comitè de solidaritat Oscar Romero
Comunidad Activa, Cooperativa
Comunistes #Polinya
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya-Sabadell
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Convivim Sant Marti Espacio de Convivencia Intercultural
Coordinadora Euia Sabadell
Cornellà Sense Fronteres
Crida Constituent
Crida LGBTI
Crida Premianenca, Candidatura Municipal
CUP – Candidatura d’Unitat Popular
CUP Capgirem Barcelona
CUP Castellbisbal
Dones ANC
Dones x Dones
Ecolectia, plataforma de Comercio Justo
Emergencia Frontera Sur
ENTREPOBLES
EQUIS-MGF
ERCGramenet
Espacio del Inmigrante
Espai País Valencià
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
FAGC
FAVB
Favgram, Federación de asociaciones de vecinos de Santa Coloma de Gramenet
Federació Besòs 4.0 de la Joventut Obrera Cristiana
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa
Fem Manresa
Feministes autonomes
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Gender and LGBT Lab (Gayles.tv)
Generació del Ritme, Asociación Cultural
Ger, entitat cultural i esportiva
GOAC. Germanor Obrera d’Acció Catolica
Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat
Guanyar Alcoi
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Cerdanyola
Guanyem Sant Boi
Hèkates col.lectiu feminista
HU-Entiende LGTB+, Huesca
IAC
Iaioflautas
ICV
ICV Montcada
Irídia
Itacat – Agència de Comunicació Intercultural
Joventut Comunista de Catalunya
Joventut Multicultural Musulmana (JMM)
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joventuts d’Esquerra Republicana
Joves d’Esquerra Verda
Joves En Comú Badalona
Juventut Comunista de Catalunya
L’Espai roig del Bages
La Binza, Asociación cultural murcianista
La Ciutat Invisible, SCCL
La Clau (casal popular del Baix Montseny)
La Conca Terra d’Acollida
La Diversa, cooperativa d’habitatge
La Masia de la Guineueta
La Tremenda · Comunicació Cultural
La Troca: escola comunitària de formació permanent
LaFundició, Cooperativa cultural
Lliga dels Drets dels Pobles
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista
Marx21.net, xarxa anticapitalista
Marxa Mundial de Dones
Metromuster SCCL
MigrantasRacializadas8M
Moolaade col.lectiva feminista
Movem Martorell
Mulheres brasileiras em Barcelona contra o Fascismo
My Name is Not Refugee
Obrir Escletxa
Observatorio de los derechos humanos de los pueblos
Òmnium Cultural
Paicam Maresme
Partit de l’Esquerra Europea
Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC viu)
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma d’Afectats per la Crisi (P.A.C) de Mataró
Podem Manresa
Podem Reus
Procés Constituent
Raíces Solidarias
Red de Solidaridad Popular-Murcia
Rubí Solidari
Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
SEPC Badalona
Sindicat Co.bas comissions de base, Catalunya
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Sinistra Italiana Barcellona
Soisloscerdos Netlabel
Solidaritat Obrera Sindicat Oficis Varis Barcelona
Som VNG, Candidatura municipalista de Vilanova i la Geltrú
Somsó Batucada – Associació Dones i Repercussió
SOS Racisme Catalunya
Sota el mateix cel
Stop Mare Mortum
TAMAIA viure sense violència sccl, Ámbito de las violencias machistas
Tanquem els CIE
Teatracció
Tras la Manta
UCFR Garraf
UCFR Henares
UCFR Reus – A Reus Primer les Persones
UCFR Valles Oriental
UGT de Catalunya
UM9-CUP
Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT)
Unió de Pacients per la Regularització del Cànnabis
USTEC-STEs
Veus Gitanes
VOLEMataró, partido político
Women’s March Barcelona – Barcelona Resisters
Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Xarxa Europea de dones periodistes
Xarxa internacional de periodistes amb visió de Gènere
Fundació Solidària Flama
Asociación La Tregua. Arte y Transformación Social
XAMIGRA Xarxa migrades i refugiades de Gràcia
MiA Barcelona
Orquestra de Ermesinde
Forn de teatre Pa’tothom
Solidaritat Catalana Terrassa
Centre d anàlisi i programes Sanitaris (CAPS)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge




dimecres, 20 de març de 2019

EL REGIDOR DE PxC AL VENDRELL, JOAN CARRASCO, i ALTRES MILITANTS DE PLATAFORMA ES PRESENTARAN A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDÈS SOTA LA SIGLA DE SOM IDENTITARIS, PARTIT D'ANGLADA. La dissolució de PxC per entrar els seus membres a Vox troba molts entrabancs. Carrasco reivindica un discurs menys ultra que Vox pel que a les dones o els homosexuals, però mantindrà el de sempre front la immigració.

Joan Carrasco al centre de la imatge, a la roda de premsa d'avui, acompanyat d'altres membres de PxC aniran a la llista de SOMI

Tal com ja anunciava aquí al blog fa una setmana i detallava el el passat dissabte, la dissolució de Plataforma per Catalunya, oficialitzada el dissabte 16 de febrer en un mini-congrés, i la consegüent entrada a Vox de la majoria de militants i regidors, no està resultant com s'espeararava, donat que per diferents motius part dels militants i regidors han decidit no afiliar-se a Vox. En part per discrepàncies ideològiques en temes com la proposta de Vox de dissoldre les autonomies, tancar TV3, arraconar la llengua catalana i les propostes sobre dona i gènere. En part perquè no se'ls hi va garantir que encapçalarien les candidatures a les municipals. I també per dificultats d'encaix personal de membres de PxC amb els grups ja existents de Vox. Només a Salt i Olot, que el grup de PxC ha passat ser el nucli central o fundacional del grup local de Vox, aquest canvi de sigla ha estat fàcil. 
Si dilluns el president de PxC i regidor del Vendrell, August Armengol, feia públic que no encapçalaria ni es presentaria a la llista de Vox, aquest migdia el també regidor del Vendrell, Joan Carrasco, ha explicat en roda de premsa el que jo insinuava fa dies, de que bona part dels militants de PxC a la capital del Baix Penedès es presentaran a les municipals sota la sigla Som Identitaris (SOMI), partit creat pel regidor vigatà i fundador de PxC, Josep Anglada que fou expulsat de Platafoma fa cinc anys.
Carrasco no ha avançat encara si ell encapçalarà la llista, tot i que jo crec que serà així. I ha assegurat  que “ja compta amb més d’una vintena de persones per confeccionar-la”. En la presentació, aquest dimecres al migdia, Carrasco que ha desmentit que s’hagués arribat a afiliar mai a Vox, s’ha volgut distanciar d’aquest partit dient que “es troba a anys llum de la ideologia de VOX, per exemple, en temes relacionats amb les dones i la homosexualitat i amb algunes declaracions de candidats de VOX que fins i tot freguen el delicte". Pel que sembla Carrasco mantindrà el mateix discurs contrari a la immigració des de SOMI, que el que tenia des de PxC.
A Mataró, on la major part del grup ja existent de Vox dóna suport al coordinador del Maresme, José María Pérez, qui té més possibilitats d'encapçalar la candidatura és la regidora de PxC, Mónica Lora. Un cop es tanquin dilluns les llistes de Vox al Congrés i el Senat, el Comite Executiu Nacional haurà de decidir si aposten per Lora, per Pérez o per una altra persona, tot i que Lora té el suport del membre de l'Executiva i home fort de Vox a Catalunya, Jorge Buxadé. Segons quin sigui el desenllaç podria passar que la part perdedora decidís presentar-se amb alguna altra sigla.

Pel que fa a altres dirigents de PxC que van entrar a Vox abans del congrés de dissolució de PxC, sembla que el que fora delegat de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, encapçalarà al llista de Vox a aquesta ciutat, i que Pablo Barranco, que havia estat Secretari General de PxC l'any 2010, que fa cinc anys entrà a Vox anant a la llista de les europees,  fa tres anys tornà a PxC, i aquest últim anys s'hi havia distanciat, no anirà a cap llista al Baix Llobregat, sinó que anirà a la llista de Lleida on Vox no té gaires possibilitats després de l'escàndol de l'empresonament del coordinador provincial,  José Antonio Ortiz Cambray
El cap de llista de Vox per Barcelona al Congrés dels Diputats serà l'exmembre del PP de Sant Cugat del Vallès, l'hispano-equatoguineà, Ignacio Garriga. Un equip d'advocats d'una consultoria  està estudiant ara els perfils i antecedents de tots el probables membres de les llistes al Congrés i el Senat i, a partir de la setmana vinent, ho farà amb els candidats a les municipals, autonòmiques i europees. És molt possible que per impossibilitat de gestionar un nombre tan gran de nous militants Vox decideixi no presentar-se a molts municipis, tot i tenir-hi ara nous militants.


dissabte, 16 de març de 2019

LES LLAVORS DE L'ODI ENCADENANT LA HISTÒRIA. Una reflexió sobre Brenton Tarrant, l'assassí de musulmans a Nova Zelanda. En els carregadors dels fusells hi tenia el nom de Josué Estebanez, l'assassí de Carlos Palomino a Madrid el 2007, o del guerrer serbi Milos Obilic, que va matar al sultà Murad a la batalla de Kosovo el 1389



Sempre he discrepat dels qui per ingenuïtat, candidesa o ignorància, diuen que al feixisme i a la xenofòbia se la desactiva llegint. Que els qui exerceixen violència o inciten a la discriminació contra altres persones pel seu color de pell, origen, idees, religió, diferent opció sexual, etc... si llegissin més canviarien.
 Però Anders Breivik, autor dels atemptats a Noruega del 22 de juliol de 2011 contra setanta-set joves socialistes, era una persona molt llegida. I va escriure un manifest de 1500 pàgines titulat "2083, Una declaració d'independència europea" en la que lloava a partits espanyols com Falange Española, España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Fuerza Nueva, Plataforma per Catalunya, als que desitjava que milloressin els resultats en les properes eleccions.  També estava molt llegit el supremacista blanc,  Dylann Roof, autor de la matança del 17 de juny de 2015 a l'esglèsia de Charleston de Carolina del Sud. Alexandre Bissonnette, autor de la matança del 29 de gener de 2017 a una mesquita de Quebec era estudiant de Ciències Polítiques i  a les xarxes havia manifestat la seva admiració per Le Pen. I si veiem l'escenografia de com ha perpetrat la matança d'ahir a dues mesquites de Nova Zelanda, Brenton Tarrant, se li pot dir de tot menys ignorant. Moments abans de la seva acció va enviar un correu electrònic a setanta persones, entre elles la Primera Ministra, amb un document de 74 pàgines on desgranava la seva ideologia racista i demanava reaccionar contra la decadència amb frases com aquestes: "Hem d'acabar amb la immigració i deportar als invasors que vien a la nostra terra. No és qüestió de prosperitat, és de supervivència"-


En els carregadors dels seus fusells automàtics hi havia posat el nom de persones o fets que volia homenatjar. Milos Obilić (Милош Обилић), un cavaller serbi que a la batalla de Kosovo Polje, el 28 de juny de 1389, en veure que les tropes cristianes estaven sent derrotades per les otomanes, va anar on era el sultan Murdad al que va assassinar. Obilic va ser evident decapitat al moment i passaria a formar part de la mitologia sèrbia. (Per cert, la història s'encadena amb matances periòdiques i jo el juliol de 1999 vaig assistir al poble d'Obilic -on va tenir lloc la batalla de Kosovo sis segles abans- a l'obertura d'una fossa comuna amb una trentena de cossos d'homes i dones, nois i noies albanesos executats un mes abans, just quan els serbis s'anaven a retirar de Kosovo). També tenia un carregador la data i el nom de 1683, quan va haver-hi el segon setge otomà a la ciutat de Viena.


  Milos Obilic matant al sultà Murad. Malgrat això els turcs van guanyar la batalla de Kosovo

Així ell, matant cinquanta musulmans neozelandesos venjava la batalla de Kosovo, el setge de Viena o la imagino per ell injusta condemna de presó de Josué Estebánez, assassí d'una punyalada al metro de Madrid del jove antifeixista madrileny, Carlos Palomino.  I mentre ho feia i retransmetia per Facebook escoltava la cançó "Karadzic, líder dels serbis" en la que els radicals serbis lloen les seves matances de croats catòlics i bosni musulmans els anys noranta. Unes matances que per aquests desagreugen les derrotes sèrbies front els turcs sis segles abans.  


Cançò "Karzdic, líder dels serbis" que sonava al cotxe mentre perpetrava les assassinats

 Algú podrà dir amb part de raó que que ni Le Pen, ni els partits ultres espanyols als que desitjava sort Breivik, ni els que demanen la lliberta de l'ultra espanyol, Josué Estébanez, són corresponsables dels crims comesos per llops solitaris radicalitzats. Però quan se sembra el discurs de l'odi vers els altres, tant és si es fa des de l'islamisme wahabita, com si es fa des del supremacisme blanc, encara que sigui portant samarretes amb els número 14, 18 o 88, relatius a Hitler o la necessitat de la supremacia blanca, o des de la rancúnia nacional basada en mites guerres passades, surten persones que es creuen escollides per venjar aquests greuges o assassinar als que encara que sigui per traspàs generacional durant segles, els consideren culpables de fets passats. 
La història s'encadena i persones que se senten escollides i potser protagonistes d'un joc de guerra a la consola o a Internet, donen sentit a la seva vida cometent crims esgarrifosos com els d'ahir a Nova Zelanda. Ah! i aquestes matances es poden fer amb més facilitat gràcies a les facilitats legals per obtenir armes que la majoria de líders ultres (Vox també ho proposa ara en el seu programa electoral), consideren un dret dels ciutadans per garantir la seguretat d'Occident  amenaçat per desaprensius que, evidentment, són de fora.

El regidor del Vendrell i president de PxC, August Armengol, i altres regidors i militants del partit no es presentaran a les municipals a les llistes de Vox. Continua la tensió a Vox del Maresme pel rebuig del sector liderat pel coordinador comarcal J M Pérez a que Mónica Lora encapçali la llista a Mataró. Aquesta situació podria fer que hi hagi sorpreses amb la presentació de candidatures a algun municipi amb sigles no previstes. Tampoc sembla probable que Ruiz Puerta, president de PxL (partit soci de PxC que també s'ha dissolt) pugui encapçalar la llista de Vox al municipi madrileny de Parla. Ignació Garriga, serà cap de llista per Barcelona el 28-A


(Actualitzat dimarts 19 de març: Joan Carrasco farà públic demà que, amb altres membres de PxC del Vendrell, encapçalarà una llista de SOM Identitaris, nou partit de Josep Anglada)
 
Com anunciava dimecres, la integració dels regidors i militants de PxC a Vox està resultant molt difícil, i hores d'ara sembla que ni el president de PxC, August Armengol, ni el regidor Joan Carrasco, hagin de formar part de la candidatura de Vox a la capital del Baix Penedès. La tercera regidora de PxC al Vendrell, Araceli Bundó, ja va deixar PxC fa dos mesos quan el partit va acordar fer un congrés per dissoldre's i entrar la majoria de regidors i militants a Vox.
Bundó va manifestar la seva disconformitat amb l'anticatalanisme de Vox, element que també incomodava a altres militants i dirigents de PxC. Tot i que August Armengol, com a president de PxC va participar en el mini congrés de dissolució del passat 16 de febrer (hi van assistir menys de vint persones), es dóna per segur que ni Armengol ni Carrasco no aniran a les llistes de Vox i podria ser que es plantegessin presentar-se o recolzar una altra candidatura. Armengol era l´únic fundador de PxC que continuava al partit i després de l'expulsió de Josep Anglada el 2014, va ser nomenat president de Plataforma.  Tampoc sembla que el regidor del municipí tarragoní de Roquetes, Ramon Martí, es presenti per Vox.
A les eleccions de maig de 2015 PxC es va enfonsar passant de 67 a només 8 regidors. I Josep Anglada revalidà l'acta de regidor a Vic fundant un nou partit, ara anomenat SOM Identitaris.

  Carrasco i Armengol no entren a Vox. Faran una altra candidatura? Amb qui?
L'absència de Carrasco i Armengol a les taules de Vox i a la foto "del equipo de Vox" ja feien sospitar que no anaven a formar part de la candidatura de Vox del Vendrell.

Pel que fa a Mataró, la fins ara Secretària General de PxC, i única regidora o regidor de PxC a la província de Barcelona, Mónica Lora, s'ha trobat amb el rebuig del sector de militants de Vox propers al coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez, que des de setmanes abans de la dissolució de PxC i entrada de Lora a Vox, van deixar clar que no la volien a ella com a cap de llista a Mataró.  I s'està vivint una forta tensió al grup comarcal que ha precisat la intervenció del Comitè de Garanties de Vox. Coincidint amb aquesta tensió, algú va filtrar a la premsa que Pérez havia estat condemnat i suspès de feina al Consorci Hospitalari de Mataró, cosa que no és certa i motivà la intervenció del Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith, fent el partit un comunicat de premsa donant suport a Pérez i tildant de falsa aquesta notícia.
En el cas que a Lora no se li permeti ser cap de llista s'obriria un escenari surrealista que podria motivar el difícil intent de fer ressuscitar la sigla de PxC. Vull deixar clar que en cap cas  els regidors del Vendrell, Armengol i Carrasco, formarien part d'aquesta operació, en haver triat ells ja, si decideixen presentar-se, fer-ho per un altre camí.


Els únics als que els hi anat bé la seva entrada a Vox, són els dos regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción i a l'exregidor d'Olot Nacho Mulleras. Però tant a Olot com a Salt els pot passar factura un element que ha estat cabdal perquè alguns es repensessin la seva entrada a Vox. L'anticatalanisme de Vox i les seves propostes de dissoldre la Generalitat, tancar TV3,  deixar la llengua catalana en un lloc totalment secundari i la castellanització de tots el topònims dels municipis, és un element que més que donar vots els hi pot prendre. No era cap secret que una part important dels ciutadans que votaven a PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració estrangera, després votaven a CiU o ERC a les eleccions catalanes o espanyoles. I la proposta de suprimir les autonomies i tancar TV3 desagrada a molts votants de PxC.  
Els qui de moment estan al marge d'aquestes tensions són l'ex-coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que va entra a Vox fa un any, i l'ex dirigent de PxC Joan Garriga. Garriga, número dos de Montserrat Nebrera al PP, va ser qui va intentar l'entrada de Nebrera a PxC l'any 2009 que no va fructificar en no cedir-li Anglada el lloc que ella exigia de la llista a les eleccions catalanes, si bé ell i altres de l'entorn de Nebrera sí que va afiliar-se a PxC. Ara Garriga és el coordinador de la gestora de Vox a Barcelona ciutat.
Totes aquestes tensions, intervenció del Comitè de Garanties del partit pels problemes a Mataró, la intervenció de la cúpula del partit a Madrid donat suport al coordinador del Maresme José Maria Pérez i donant el vistiplau a fer un comunicat desmentint la informació que havia estat condemnat i suspès de la feina, així com l'escàndol de la detenció per abusos sexuals a discapacitats del coordinador de Vox a la província de Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, que anteriorment havia militat i estat candidat de PxC, està donant la raó a aquells que creuen que a les municipals s'han de fer poques llistes i només amb militants de confiança. En aquest sentit Vox ha contractat a un grup de consultors i advocats que han d'examinar els perfils i historials dels candidats per evitar que esclatin un cop siguin diputats o regidors, escàndols de diversa índole. Aquests consultors que podrien formar part o treballar pel Comitè de Garanties , estan estudiant aquests dies els possibles candidats a ocupar les llistes al Congrés i el Senat. Llistes que s'ha de presentar abans de nou dies.
 Ignacio Garriga, hispano-guineà, cap de llista al Congrés per Barcelona

La candidatura al Congrés per Barcelona estarà encapçalada per l'odontòleg hispanoguineà, Ignacio Garriga. Garriga va ser candidat del PP a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015, però abandonar el partit de Rajoy per la seva acceptació del matrimoni homosexual, l'incompliment de la promesa de derogar la llei de l'avortament de Zapatero o la negativa d'aplicar una política més dura en immigració.

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona el passat desembre. Al centre José Casado de Segadors del Maresme que dóna suport a Lora (Foto Quico Sallès)


 Per la seva banda, José María Ruiz Puerta (a la dreta de la imatge), expresident del Partido por la Libertad (PxL) soci de PxC a la federació Respeto, sembla que no té el suport del grup local de la seva ciutat, Parla (Madrid), per encapçalar la llista de Vox. A les passades eleccions municipals Ruiz Puerta encapçalant la llista de PxL va obtenir 2.243 vots si bé no va entrar a l'ajuntament en no arribar al 5%. Vox només en va obtenir 723.
------------
 -------------------

(Comité de Garantías de Vox)  quiénes son? ) auditoría, sanción, sanciones)

dilluns, 11 de març de 2019

Algèria: qui farà la transició? Analitzo al Punt Avui protestes per la pretensió de presentar Bouteflika a un cinquè mandat, els perills d'una desestabilització del país i els dubtes de qui podria liderar la transició


- Periodista
Centenars de milers de persones, majoritàriament joves, van sortir als carrers de les ciutats algerianes divendres passat, per tercera setmana consecutiva, per protestar contra la voluntat del president absent, Abdelaziz Bouteflika, de presentar-se per cinquè cop a la reelecció. Bouteflika, que va ser una solució per al país fa vint anys per sortir del període sagnant de la guerra amb els islamistes, i que ha estat ingressat en un hospital a Suïssa i ahir tenia previst tornar al país, no va voler preparar una transició després dels dos primers mandats. I la camarilla de polítics i militars, encapçalats pel seu germà, Said Bouteflika, que no volien perdre ni el control del país ni els privilegis, són ara a la vegada carcellers i presoners d’una mòmia que des de fa sis anys ni mana ni governa.
El president no parla en públic des del 2012, un any abans de l’ictus que el va deixar en cadira de rodes. I sense que se sàpiga quines decisions prenia ell realment i quines el seu entorn, al llarg d’aquest últim mandat s’ha produït la purga de persones que el podien substituir o contràries a la seva continuïtat. Aquest és el cas del poderós general Mohamed Mediène, àlies Tufik, que no era partidari de mantenir el president més temps en el poder, i del general responsable de la lluita antiterrorista, Ait Urabi, conegut com el general Hasan.
Amb Bouteflika encara capacitat, es va esquivar la primavera àrab amb subvencions provinents dels guanys de les exportacions petrolieres. Però amb la baixada dels preus del cru, el primer ministre, Ahmed Ouyahia, cada cop més impopular, no pot continuar amb aquesta pastanaga ni té cap recepta per afrontar l’atur juvenil. I si els joves no tenen feina ni perspectives, el govern podria perdre el control dels carrers, sense que de moment s’hagi atrevit a reprimir les protestes.
Quan es va anunciar que Bouteflika es presentaria de nou, el col·lectiu d’intel·lectuals Mouwatana (‘ciutadania’) va publicar una carta oberta en què manifestava el seu rebuig i convocava unes primeres protestes que han anat creixent. Protestes que han aconseguit que es fes públic que el president no completarà el cinquè mandat, sinó que es buscarà una persona que, com a successor, comandarà la transició. Però no se sap si aquest pla arribarà a temps ni si aquest successor desconegut tindrà la capacitat de controlar l’economia i els carrers. Davant d’aquesta incertesa, el cap de l’estat major, el general Ahmed Gaïd Salah, ha afirmat que l’exèrcit garantirà l’estabilitat. Però no és el mateix que l’exèrcit surti de les casernes per combatre el terrorisme que haver de posar fi a unes protestes al carrer que es convoquen per les xarxes socials. L’exèrcit pot buidar per uns dies els carrers, però no millorar l’economia, per més que alguns caps militars siguin corresponsables de la corrupció.
És evident que França hi té molt a dir, i farà el que calgui per evitar una desestabilització que generaria un increment d’immigració cap a la metròpoli. Però una desestabilització d’Algèria afectaria també països com Espanya i Itàlia, que serien els principals receptors d’un més que probable increment de la immigració irregular. Espanya també podria encaixar altres conseqüències per la dependència del gas algerià, que representa el 60% del consum. I seria també un problema mundial de seguretat, atès que, amb una extensió tan àmplia de desert, en una situació de revoltes, les franquícies d’Al-Qaida i Estat Islàmic tindrien un context idoni per actuar. Així, la clau de tot plegat és qui serà l’home capaç de comandar la transició, tant si és ordenada un cop Bouteflika hagi revalidat la presidència com si s’ha de buscar abans. De moment, és una incògnita per a la qual ningú troba resposta.
 Llegir al Punt Avui, clica





divendres, 8 de març de 2019

JUDICI D'HIVERN. Quan Junqueras i Puigdemont van venir al Moianès asseguraven una independència exprés de la que jo, per defecte, com analista de conflictes internacionals, dubtava que fos tan fàcil. Veient com va el judici pot venir un llarg hivern que potser només podrà esmenar Estrasburg. Ho analitzo a NacióDigital-NacióManresa


Xavier Rius Sant, 8 de març de 2019. Llegir a Naciódigital, NacióManresa

 «I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació»

Recordo com si fos ahir l'acte d'Oriol Junqueras i Neus Munté a Moià, el 29 d'agost de 2015. Era un acte de  la precampanya de les eleccions del 27 de setembre i Esquerra i Convergència anaven junts sota el paraigües de la candidatura de Junts pel Sí, que encapçalava Raül Romeva. Davant d'unes sis-centes persones tant Junqueras com Munté, com l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, donaren per fet que si Junts pel Sí guanyava les eleccions i l'independentisme tenia la majoria al Parlament, la independència de Catalunya seria aviat una realitat. Junqueras digué entusiasmant al públic que els catalans érem en aquell moment "protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència".


Un servidor que des de fa molts anys escriu de conflictes internacionals, i ha viscut in situ noves independències com la de Kosovo, i he estat moltes vegades a l'antic Sàhara espanyol que, tot i formar part de la llista de territoris als que l'ONU reconeix explícitament el dret a la autodeterminació, no ha aconseguit celebrar el referèndum decidit pel mateix Consell de Seguretat de Nacions Unides, vaig reiterar a alguns dels allà presents que no seria tan fàcil com s'anunciava. Per poder fer un referèndum pactat com al Quebec o Escòcia, calia que l'Estat espanyol estigués disposat a arriscar-se a fer una proposta per tal de seduir als catalans, i no creia que els qui tenien la majoria al Congrés dels Diputats volguessin fer-la.

Dos anys més tard, l'1 d'agost de 2017, a l'acte a Castellterçol amb motiu del centenari de la mort de Prat de la Riba, el president Puigdemont i la resta de persones que van intervenir, donaren per segur que es faria el referèndum, que el seu resultat s'implementaria i seria respectat. A les cares de tothom s'hi veia il·lusió i confiança en la victòria. En aquell acte hi eren també els consellers Quim Forn, Toni Comín i Lluís Puig. Ara Forn és a la presó, mentre Puig, Comín i Puigdemont a Waterloo.  

També  em ve a la memòria, en veure les imatges de Jordi Turull al judici al Tribunal Suprem, l'acte de campanya del referèndum de l'1 d'octubre que es va fer a Moià el 23 de setembre de 2017. Turull, després de saludar irònicament des de l'estrada als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic i convidar-los de gaudir de la gent, els paisatges i la gastronomia de Catalunya, va assegurar que es guanyaria la independència en tenir el suport de la majoria de la gent que estava unida amb aquest objectiu. I com exemple es referí als fets de tres dies abans, el 20 d'octubre a Barcelona, que  ara es jutgen al Suprem, afirmant que "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil". 

El matí de l'1 d'octubre jo era a Barcelona i vaig ser testimoni de les càrregues policials a l'escola Ramon Llull i les xarxes bullien amb fotos de càrregues similars arreu. Tot i que fent de mosca collonera havia repetit que no seria tan fàcil com deia la majoria, a mi no se m'havia passat pel cap que la resposta de l'estat seria tan brutal i contundent.

Ara veig en les sessions del judici hivernal a Madrid asseguts com acusats a Turull, Forn i Junqueras –aquest últim amb el cap baix i un rostre que no denota que estigui vivint l'aventura vital de la que parlava a Moià- escoltant com, després que Rajoy i el ministre Zoido no responguessin amb gaire encert les preguntes de la fiscalia, Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, han carregat a gust contra els caps dels Mossos d'Esquadra i contra els responsables polítics de la Generalitat. I equiparen la resistència passiva amb la violència, fan un relat fals d'agressions contra els agents i es falseja la realitat del que va passar als centres de votació, fins i tot dient que hi havia molta gent encaputxada, quan els únics encaputxats eren agents de la policia nacional i guàrdia civil.



És cert que al marge del que es decideix al Suprem, algunes actuacions de la policia i guàrdia civil, com la de Fonollosa, estan sent investigades als jutjats ordinaris. Però l'optimisme de la setmana passada de què la sentència podia ser molt menys dura del que demanen fiscalia i l'acusació popular s'ha esvaït, i alguns dels acusats podrien haver de passar molt més temps a Lledoners –o a Estremera si el PP de Casado aconsegueix majoria per governar-, i s'haurà d'esperar quatre o cinc anys a que Estrasburg dictamini que les dites muralles humanes no es poden considerar violència, i que les concentracions del 20 de setembre i el referèndum del 1-O no va ser cap rebel·lió.

Un servidor que ha escrit molt de conflictes territorials als Balcans o al món àrab, i era per defecte escèptic de la independència express que s'anunciava, mai va imaginar que això pogués passar. Pensava que podia ser que l'independentisme no aconseguís els seus objectius per manca d'una majoria suficient per forçar a l'estat a acceptar un referèndum vinculant o manca de suports internacionals, i discrepava d'anàlisis que es feien com que el dret internacional i el mateix dictamen del Tribunal de Justícia sobre Kosovo emparava executar a Catalunya una DUI. Però mai vaig imaginar que Cuixart, Romeva, Junqueras, Forn o Turull acabarien amb una condemna llarga de presó. I atents, perquè del que es decideixi al Suprem dependran les sentència al TSJ a la Mesa del Parlament i altres polítics catalans, i a la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. No sempre després de l'hivern, arriba la primavera, sobretot si el sol ha de sortir per Estrasburg.

dimarts, 5 de març de 2019

MELISA DOMÍNGUEZ RUIZ, LÍDER DE L'HOGAR SOCIAL MADRID, INSCRIU COM A PARTIT POLÍTIC L"HOGAR SOCIAL" AMB SEU A GRANADA

 
 
Tot i que els membres de l'Hogar Social desmentien que tinguessin previst legalitzar-se com a partit polític i entrar en política, com s'apuntava aquí al blog des de fa temps, i que l'entrada de Vox al Parlament andalús i la entrada en bloc a Vox de militants i grups ultres ha deixat sense espai electoral als que no ho han fet, la líder d'Hogar Social Madrid, Melisa Domínguez Ruiz, ha inscrit amb data de 28 de febrer al registre de partits dels Ministeri de l'Interior l"HOGAR SOCIAL", amb ella com a presidenta, amb seu social al local del carrer Zaida número 4 de Granada, on té la seu l'Hogar Social Granada (HSG). El portaveu del HSG és  Alfonso Salinas, abans líder del grup ultra “Nucleo Joven”. Ara caldrà veure si Melisa presenta candidatura a Granada o també a Madrid, sigui per les municipals, les autonòmiques o les generals. Per les municipals no es necessiten avals, però per les autonòmiques i generals els grups extraparlamentaris necessiten uns 5000 signatures, el 0,1% del cens.
La legalització també els pot ser útil per llogar un local, si decidissin no fer més ocupacions pel desgast que representa buscar un edifici idoni, ocupar-lo i acondicionar-lo.
  
  L'Hogar Social Madrid, que dona menjar i allotjament només a persones necessitades espanyoles d'orígen, creat l'agost de 2014, s'ha destacat per ocupar edificis públics, amb litigis legals o determinat valor símbòlics, l'últim, una antigua seu de Comissions Obreres al barri madrileny de Malasaña. Melisa (o Melissa) i altres mebres del grup estan imputats i se'ls hi demana presó, per la protesta amb bengales davant la mesquita de la M-30 de Madrid del 30 de març de 2016.  

divendres, 1 de març de 2019

LA FISCALIA DEMANA TRES ANYS DE PRESÓ A ONZE ULTRES DELS "RCDE-FIRM" DE LA CURVA DE L'ESPANYOL PER AGREDIR BRUTALMENT EL MAIG DE 2016, A LA FERIA D'ABRIL, A UN MEMBRE DE LA "PENYA JUVENIL 1991"



La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana  tres anys de presó a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., membres de la penya de ultradreta, RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, per agredir brutalment a les dues de la matinada del dia 1 de maig de 2016, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya  Juvenil 1991. 

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els  presumptes agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i després, quan era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. El Fiscal també  demana una indemnització de 18.850 euros i una ordre d'allunyament.  
En l'escrit d'acusació que poso íntegra a sota, elminant cognoms i altres dades personals, s'explica que alguns d'ells han participat en altres incidents violents i alguns freqüentaven el ja desaparegut Casal Tramuntana d'ideologia neofeisxta o neonazi. 
El club, en un comunicat que també poso, ha informat que aquestes persones van ser expulsats de l'entitat esportiva pel que ara no són ni socis ni abonats ni se'ls permet entre a l'estadi de Cornellà.
La irrupció o aparició dels RCDE FIRM com a grup ultra s'ha produït en un moment que ja es donava gairebé per neutralitzades les Brigadas Blanquiazules 

EL CLUB AFIRMA QUE VA EXPULSAR ALS ARA ACUSATS:

Davant les informacions aparegudes en les últimes hores en alguns mitjans de comunicació pel que fa a la petició de la Fiscalia de penes de presó per a 11 presumptes membres del RCD Espanyol de Barcelona el club vol matisar el següent:

Els acusats per la Fiscalia van ser expulsats per un període de 5 anys com a socis de l'entitat, l'any 2016 d'acord a la resolució adoptada pel Comitè de Disciplina Social del club pel que la seva vinculació amb l'entitat és inexistent. Ni són socis, ni abonats ni estan vinculats de cap manera amb el nostre club. L'expulsió porta associada una ordre d'allunyament de més de 500 metres de les instal·lacions de l'RCDE Stadium en els dies de partit. En aquest sentit les mesures adoptades podria ser ampliades en funció de les resolucions judicials que es puguin derivar en el futur.

El RCD Espanyol de Barcelona vol un cop més mostrar el seu absolut i contundent rebuig a qualsevol mostra de violència física o verbal que res tenen a veure amb els valors esportius que defensa l'entitat. La violència associada al futbol ha de ser eradicada de manera contundent i enèrgica.

En aquest sentit demanem als mitjans de comunicació el màxim respecte a socis i aficionats en el tractament de les informacions a fi de no menyscabar la imatge de l'entitat ni la seva vinculació gratuïta a determinats comportaments aliens a l'esport i al nostre club.
 ESCRIT D'ACUSACIÓ DE FISCALIA
EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita el sobreseimiento libre parcial respecto de C. S.A., y la apertura de juicio oral a celebrar, con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G.,, todos mayores de edad y cuyos antecedentes penales no constan en la causa, por los hechos siguientes:
En el año 2014 se constituyó RCDE FIRM, sección de la Asociación La Curva, grupo que participa en la actividad de fomento y admiración al equipo deportivo Real Club Deportivo Español.
Los integrantes de aquella peña de futbol, entre los que se encuentran los acusados, rechazan a la llamada Peña Juvenil Españolista 1991 -dirigida a la promoción del mismo equipo de futbol- y su presencia en el estadio, dado que asocian a la misma una tendencia ideológica propia de colectivos de extrema izquierda, frente a la que mantienen, por considerarla antagónica a la suya -que defiende valores político sociales extremos propios de extrema derecha-, una posición beligerante. A los miembros de dicha peña, se refieren los de RCDE FIRM con la expresión: “rojos de mierda”.

Manifestación del menosprecio que los acusados, y los demás integrantes de ese colectivo, sienten hacia los componentes de la Peña Juvenil Españolista 1991 -de la que V. G. S. es miembro- y hacia la ideologia de izquierdas que les atribuyen, sobre las 2:00 horas del día 1 de mayo de 2016, previamente concertados entre sí, y con una decena de personas no identificadas, se desplazaron, guiados por el propósito de menoscabar la integridad física de simpatizantes de la Peña Juvenil
Españolista 1991, a la carpa “Calle Betis”, que con motivo de la celebración de la feria de abril se había instalado en la avenida Eduard Maristany del recinto ferial Forum de Barcelona

Los acusados, en grupo y con la seguridad que les brindaba su número, accedieron al interior de la carpa. Localizaron en la zona de la barra a V. G., al que sorprendieron mientras, acompañado de dos amigos: M. F. y A. P. S., disfrutaba del evento. Una vez situados junto a V., lo abordaron exigiéndole J. J. P. M. información sobre otro miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991. Al no
plegarse a lo pretendido, y tras reprenderle Á. .T. J. por su negativa, J. P. M. arremetió contra el Sr. G. propinándole un fuerte puñetazo en la cabeza. A dicha acción se sumaron, casi simultáneamente, J. M. C., C. V. S. y M. V. S., observando el resto la brutal agresión sin hacer nada para evitarla ni para ayudar a la víctima, reforzando con su presencia la acción de los anteriores y facilitando
la ejecución de la agresión.

Como consecuencia de los golpes que de estos cuatro acusados recibió, V., que apenas tuvo posibilidad de defensa o de huida dada la superioridad numérica de los agresores y la ubicación a la que le habían llevado: arrinconado de espaldas a la barra, cayó inconsciente al suelo, donde, ya a merced de todos ellos, recibió por todo el cuerpo patadas y puntapiés, tanto de aquellos cuatro acusados como de J. V. S., Á. H. T., E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G. y C. S. A., que lo habían rodeado. Una persona ajena a los implicados recriminó al grupo atacante su comportamiento. Dicha reacción sorprendió a sus miembros que abandonaron de inmediato el lugar de los hechos, dejando inconsciente y herido a su víctima. En el suelo de la carpa permaneció hasta que fue atendido por el servicio de emergencias del recinto, y posteriormente trasladado al Hospital de Bellvitge.
Los acusados emplearon métodos de similar intensidad y eficacia lesiva en el acometimiento conjunto y al unísono del que hicieron objeto a V.. Como consecuencia del mismo, éste sufrió lesiones consistentes en una herida contusa parietal izquierda y poli contusiones en rostro, pie derecho y extremidad superior izquierda, que tardaron en estabilizar 15 días de los que 3 estuvo incapacitado para su trabajo y vida habitual y precisaron para su sanidad de tratamiento médico quirúrgico consistente en sutura y analgésicos, con visitas de control y seguimientos para aplicación de protocolos de fisioterapia.

Como secuela le resta una cicatriz de 3 cm en zona parietal izquierda. La sensación de vulnerabilidad derivada de la gratuidad y desproporción del ataque así como la connotación despectiva y degradante del modo buscado para la ejecución (viéndose tratada como desecho) tuvo en V. un impacto emocional que se tradujo en sensaciones anímicas de inquietud, temor y vejación. No era la primera vez que miembros de RCDE FIRM manifestaban aquella animadversión hacia el grupo La Peña Juvenil Españolista 1991 y hacía otros a los que asignaban ideologías contrarias. Episodios de hostilidad, aunque de menor intensidad, habían tenido lugar un año antes (25 de abril de 2015) y se
repitieron tres meses después de los hechos (26 de agosto de 2016). 

Los acusados se visten de colores oscuros con prendas que incorporan lemas que evocan ámbitos y colectivos vinculados a ideologías de extrema derecha, como HSM HOGAR SOCIAL MADRID -grupo dinamizador de extrema derecha- y CASAL TRAMUNTANA -local de reunión de jóvenes simpatizantes de esa ideología inaugurado a imagen de centros sociales neofascistas-. En redes sociales aparecen fotografiados integrando grupos cuyos miembros exhiben simbología propia de ideologías de extrema derecha tanto del régimen nacional socialista como de la ultraderecha anticomunista, y alardean de aquellos símbolos junto al nombre y el grafico peculiar del grupo RCDE FIRM en pancartas, adhesivos y ropa, llegando los hermanos V. S. y J. JOSE P. M. a llevarlo tatuado. Tales circunstancias, junto con la estética “casual” descrita y que les caracteriza, ponen de manifiesto su simpatía por la ideología radical de tales colectivos.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican, motivaron la actuación de los acusados contra el Sr. G., dada su condición de miembro de la Peña Juvenil Españolista 1991 y la ideología propia de grupos de extrema izquierda que atribuyen a los integrantes de esta. 
Contra C. V. S. se han dirigido diligencias policiales. En algunas compareció como denunciado, unas veces con sus hermanos y otras, con E. L. S., J. J. P. M., R. G.B. y J. M. C.. Destacan denuncias por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 305562/2015 (hechos de 5 de marzo de 2015). Asimismo, consta identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya.Participó en las actividades promovidas por Casal Tramuntana que se celebraron los días 8/6/2013 y 11/6/2014. El 9 de octubre de 2014 fue identificado por Mossos d’Esquadra entre los implicados en la reyerta que grupos de extrema derecha y grupos antifascistas mantuvieron aquel día.
J. V. S. aparece identificado como denunciado en diligencias policiales. En algunas, con hermanos y, en otras, junto a E. L. S., R. G. B. y J. M. C.. Destacan las instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias Policiales 559903/201, por hechos de 29 de marzo de 2014, las Diligencias Policiales  26628/2014, por hechos de 12 de enero de 2014 y las Diligencias Policiales 814965/2009, por hechos de 25 de agosto de 2009. Participó en las iniciativas que promovidas desde Casal Tramuntana tuvieron lugar los días 8/6/2013 y 11/6/2014.
Contra M. V. S. se dirigieron diligencias policiales en las que, a veces, aparece denunciado con sus hermanos y, otras veces, con E. L. S., J. J. P. M., R. G. B. y J. M. C.. Algunas fueron instruidas por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, y, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos o alrededores, como las Diligencias
Policiales 559903/2014, por hechos de 29 de marzo de 2014 y las Diligencias Policiales 305562/2015, por hechos de 5 de marzo de 2015. Asimismo, fue identificado el 2 de febrero de 2013 en el estadio del Real Club Deportivo Español por increpar a aficionados de ideología contraria a la suya y, el 9 de octubre de 2014, por intervenir en la reyerta que aquel día mantuvieron grupos de extrema derecha y grupos antifascistas
Por su participación violenta en peleas o desórdenes públicos en recintos deportivos, J. J. P. M. figura entre los denunciados en las Diligencias Policiales 305566/2015 por hechos del 4 de marzo de 2015, así como en las instruidas por pelea entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991 que tuvo lugar el día 13 de enero de 2016. En estas resultó identificado A. V. L..
Á. H. T. aparece como denunciado en diligencias por infracción de normativa contra violencia en deporte por exhibir símbolos, indumentaria u objetos que inciten a la violencia, como en las Diligencias Policiales 153110/2011, así como en las Diligencias Policiales 59952/2016 instruidas por la reyerta que en el Centro Comercial Splau de Cornellà de Llobregat mantuvieron el 13 de enero de 2016 aficionados de la Curva RCDE 1900 contra aficionados de la Juvenil Españolista 1991.
J. M. C. fue identificado el día 12 de abril de 2015 tras haber sido reconocido con C. V. S. y M. V. S. como uno de los intervinientes en la pelea que en el interior del estadio Real Club Deportivo Español se desarrolló el día 5 de abril de 2015. En otras diligencias aparece identificado por hechos acaecidos en el transcurso de un partido junto con E. L. S.. Éste figura como denunciado junto con los hermanos V. S. en diligencias Policiales por infracción de la normativa de prevención de violencia en el deporte, en concreto, por participación violenta en peleas o desórdenes públicos en
recintos deportivos o alrededores como las Diligencias Policiales 559903/2014 por hechos acaecidos el 29 de marzo de 2014. Asimismo, fue identificado el día 9 de octubre de 2014 entre los implicados en la reyerta entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas junto con R. G. B. y los hermanos V. S.
A.V.L fue identificado, con J. J. P. M., en las Diligencias Policiales 900801/2013 por incitación a la violencia en eventos deportivos en relación con hechos que acontecieron el día 30 de noviembre de 2013, así como en las Diligencias Policiales instruidas por reyerta mantenida el día 13 de enero de 2016 entre aficionados de la Curva RCDE 1900 y aficionados de la Juvenil Españolista 1991.

R. G. B. aparece como denunciado en diligencias con los hermanos V. S., E. L. S. y J. M. C.. Además, fue identificado como implicado en el altercado que entre grupos de extrema derecha y grupos antifascistas tuvo lugar el 9 de octubre de 2014. El 29 de diciembre de 2012 fue denunciado en Diligencias Policiales 1771/2012 instruidas por pintadas con simbología nazi.
J.-M. M. G. participó en las jornadas que por Casal Tramuntana se celebraron los días 22/3/2014 y 11/6/2014.
P. A. P. no consta denunciado en diligencias policiales por hechos relacionados con los que son objeto del presente procedimiento.
Por el Juzgado de Instrucción no 26 de los de Barcelona, se dictó el día 10 de octubre de 2016 Auto en el que se impuso a C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P. M. y Á. H. T., la prohibición de aproximación a un radio no inferior a 500 m respecto del estadio del Real Club Deportivo Español ubicado en Cornellá de Llobregat.
Por Auto de fecha 25 de noviembre de 2916 se acordó la misma medida respecto de J. M. C. y E. L. S. y en virtud de resolución de fecha 26 de diciembre de 2016, en relación con A. V. L., R. G. B., P. A. P. y J-M. M. G.
A A. V. L. y J.M. M. G. ya les constaba, por sendos expedientes sancionadores, prohibición de acceso al estadio.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de un delito de lesiones del artículo 147. 1 párrafo 1 del Código Penal.

TERCERA.- Responden los acusados criminalmente en concepto de autores de la anterior infracción criminal, de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA. - Concurre la circunstancia agravante de abuso de superioridad del artículo 22.2 del Código Penal, así como la circunstancia agravante por motivo discriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código Penal.

QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 3 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
Además, de conformidad con lo establecido en el artículo 57.1 del Código Penal, procede imponerles la prohibición de aproximación a V. G. S., a su domicilio, lugar de trabajo y cualquiera que fuera el lugar en el que se encontrara a una distancia no inferior a 1000 m así como prohibición de que establezcan con el mismo comunicación por cualquier medio, por un plazo de 5 años.
Asimismo, se interesa que se les imponga la prohibición de aproximación respecto del estadio del RCD ESPANYOL ubicado en Cornellá de Llobregat, a una distancia no inferior a 1000 m durante 5 años. Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

RESPONSABILIDAD CIVIL
Los acusados habrán de ser condenados a indemnizar conjunta y solidariamente a V. G. S. en las cantidades siguientes:

Indemnización por lesiones temporales
Perjuicio personal básico: 450 euros
Perjuicio personal particular por pérdida temporal de calidad de vida, moderado: 200 euros.

Indemnización por secuelas
Perjuicio personal básico.
Perjuicio estético: 8.200 euros. En concepto de daño moral, añadido al quebranto moral inherente a toda lesión, en la cantidad de 10.000 euros. Mas los intereses legalmente establecidos.

I OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.

II OTROSI DICE: El Fiscal interesa, como prueba anticipada del Juzgado de lo penal que sea competente para el enjuiciamiento, al amparo de lo establecido en el artículo 781.1 de la LECRIM:
- que se aporte a la causa la hoja histórico penal de los acusados.

dijous, 28 de febrer de 2019

EL NOU SENYOR "X". Mai es va saber qui era el Sr. "X", cervell o cap dels GAL, que van fer la feina bruta contra ETA i l'entorn abertzale, i després de les declaracions de Rajoy, Sáenz de Santamaría y el ministre Zoido, ni ells saben qui manava i va decidir carregar a determinats col·legis, ni qui va decidir a partir del migdia desobeir l'ordre del TSJ i va ordenar no fer més càrregues


                                  



Després de les declaracions d'ahir de Mariano Rajoy, de Soraya Sáenz de Santamaría i d'avui del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, al judici del Tribunal Suprem, no sabem qui va prendre les decisions polítiques i tècniques per intervenir amb càrregues policials a determinats col·legis electorals l'1 docubre, alguns significatius com en els que havien de votar Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Carme Forcadell, i qui va ordenar a migdia que es deixés d'intervenir als col·legis i se suspengués l'operació d'incautació d'urnes i paperetes a l'hora del recompte, que s'havia previst fer determinats col·legis en els que s'hagués votat amb normalitat.

Ni Rajoy, ni Sáenz de Santamaria ni Zoido han volgut saber res de l'elecció dels col·legis electorals dels líders independentistes als que la Policia Nacional i Guàrdia Civil hi van arribar abans de les nou del matí, ni de la responsabilitat de la intensitat de la càrregues, que en la majoria de llocs van vulnerar el principi de proporcionalitat que havia exigit la jutge del TSJ, ni de la nefasta planificació operativa que va representar enviar a molts col·legis un nombre d'agents molt inferior al que calia per tal que poguessin actuar i gestionar, no només l'entrada als centres de votació, sinó, sobretot, la seva marxa, quan com era de preveure si van concentrar un nombre molt superior.  I sense gens de convicció han parlat de la violència dels que eren a les portes del col·legis el dia 1 d'octubre o davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, formant "muralles humanes".
Rajoy va respondre a la gallega no sabent res, Santamaria va tirar pilotes fora, i el ministre Zoido tampoc sabia res de res responsabilitzant de tot al mandos policials dirigits pel Coronel Diego Pérez de los Cobos. Van al·legar una ignorància absoluta del que va passar aquell dia, impròpia dels qui ostentaven el poder en un país on segons ells mateixos i la fiscalia s'estava produint una rebel·lió violenta comparable amb un cop d'estat. Una fictícia ignorància que feia que semblessin més els acusats que diuen no recordar per no perjudicar-se a ells mateixos, que els responsables màxims del poder, dels cossos de seguretat que van actuar d'una manera al matí però al migdia per algun motiu es va retirar, i caps dels serveis secrets i d intel·ligència.

Potser sí que Pérez de los Cobos, el cap de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, i el general de la Guàrdia Civil, Ángel Gonzalo, podran respondre a la proporcionalitat o no de les càrregues o de si van  respectar -que no ho van fer!- els protocols d'actuació de la majoria de policies democràtiques, per tal que els danys provocats a la població no  fossin superiors al bé que s'havia de protegir. Però sembla evident que ells no explicaran perquè van posar a la llista dels primers llocs on anar, els centres on havien de votar Forcadell, Puigdemont, Mas i Junqueras. I molt menys podran explicar perquè es va fer tornar cap els hotels, casernes i vaixells a les unitats que havien actuar a primeres hores del matí, i qui va anul·lar l'ordre de sortir a les unitats reservades per la tarda a les que se'ls hi havia encomanat retirar urnes, paperetes i actes a l'hora dels tancament dels col·legis. No sembla probable que una decisió política d'aquest calat, que va ser desobeir a partir de migdia l'ordre del TSJ de tancar col·legis la prengués pel seu compre el Delegat del Govern, Enric Millo. 

Algú podrà dir que els acusats també juguen al "jo no se res" sobre qui va portar les urnes i les paperetes que el CNI, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil no van poder trobar. Però és que els acusats tenen  dret en un judici a no respondre. En canvi els testimonis encara que siguin el President del Govern o el ministre de l'Interior tenen l'obligació de dir la veritat. 
Llavors, qui va ser el Sr "X" que comandava aquella operació per salvar la unitat d'Espanya, i va decidir primer que s'anés a determinats col·legis, i després que es deixés de complir l'ordre del TSJ a partir de migdia? 
 ----------

Señor X, señor "X", muralla humana, murallas humanas, muralles humanes,

dissabte, 23 de febrer de 2019

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, planteja tornar-se a presentar però demana que s'hi sumi gent nova. "Fins ara hem fet de gestors del del deute, ara podem plantejar projectes". Ho explico a Nació Digital


Xavier Rius, NacióDigital, NacióManresa, dissabte 23 de febrer de 2019

 "Fins ara hem fet de gestors pagant el deute. Ara, si ens acompanya més gent, podem plantejar projectes i noves propostes". Aquest és el missatge que ha exposat l'alcalde de Moià, Dionís Guitera,s a l'acte que, sota el lema "S'acaba un cicle", ha portat a terme AraMoià a Les Faixes, davant d'un centenar llarg de veïns.
Guiteras, que va arribar a l' alcaldia el 2011 amb la llista Ara Moià, vinculada a ERC, ha exposat la situació de fallida econòmica en que es van trobar el municipi,  amb un deute que ningú no sabia realment quin era en aparèixer factures i deutes als calaixos, i que es va estimar en 25 milions i mig d'euros. I ha fet una explicació detallada de les mesures "gens agradables" que van haver de prendre, com acomiadar el 40% de la plantilla municipal i baixar el sou dels treballadors que van continuar, les difícils negociacions amb les entitats financeres per evitar que els interessos del deute continuessin augmentant, i evitar que l'Ajuntament fos posat a una llista negra que el podia deixar sense liquiditat i amb el rebuig de les empreses a prestar serveis.
 "Ara que el deute és només de vuit milions d'euros, hem complert el nostre objectiu i tanquem un cicle. Tenim projectes i propostes per fer, però volem que a AraMoià s'hi afegeixi més gent -ha dit l'alcalde- i també volem debatre amb el veïns sobre què cal fer i quines polítiques públiques necessita Moià". En la seva intervenció no ha aclarit quins dels actuals regidors estan disposat a continuar ni tampoc què pensava fer ell. Guiteras encara no ha confirmat la seva presència a les llistes, tot i que ha apuntat que "probablement sí" que ho faria.
A les passades eleccions a la capital del Moianès només s'hi van presentar dues llistes. AraMoià, que va obtenir deu regidors, i CiU, tres. Aquest mes de maig això canviarà, ja que la CUP ja ha anunciat que farà candidatura. Hi ha la incògnita de si Ciutadans, ara per ara inexistent, que va quedar tercer a les passades eleccions catalanes, intentarà fer llista, donat que amb el 13% de vots que va obtenir llavors, hauria entrat a l'Ajuntament amb dos regidors.

 





 Guiteras explicà com s'ha anat gestionant i pagant el deute
Llegir-ho a Nació Digital, NacióManresa

dimarts, 19 de febrer de 2019

VOX FA AQUEST DISSABTE 23-F L'ASSEMBLEA GENERAL EN LA QUE APROVARÀ PER ACLAMACIÓ A "LA BÚLGARA" LA SUPRESSIÓ DE LES PRIMÀRIES PER FER LLISTES, QUE SERAN DECIDIDES PEL COMITÉ EXECUTIU NACIONAL. Això permetrà col·locar als seus dirigents al capdavant de llistes al Congrés de fora de Madrid on l'escó estigui assegurat. Sembla segur que els exdirigents de PxC, Mónica Lora, August Armengol, Sergi Fabri i Nacho Mulleras encapçalaran les llistes de Vox per Mataró, El Vendrell, Salt i Olot. L'advocat de l'acusació al Suprem, Ortega Smith, podria ser el cap de llista per Barcelona. El 30 de març Vox vol omplir el Palau Sant Jordi


Aquesta matinada els afiliats a Vox han rebut un mail amb els documents del congrés o Assemblea General Ordinària que celebrarà el proper dissabte 23 de febrer a Madrid, amb els documents proposats pel Comitè Executiu Nacional per tal que hi donin el seu vistiplau via telemàtica fins divendres i que, amb tota probabilitat, seran aprovats per aclamació "a la búlgara" en l'Assemblea de dissabte a la que només hi assistiran el Comité Executiu Nacional i els membres del comitès executius provincials, unes 400 persones.    
Entre els cinc documents a aprovar hi ha el  nou redactat de l'article 24 dels estatuts del partit  que suprimeix la necessitat o possibilitat de fer primàries local o provincials per les llistes electorals. El nou redactat de l'article 24 estableix que els candidats al Congrés, Senat i  Parlament Europeu seran decidits pel Consell Executiu Nacional, prèvia consulta als comitès provincials. I les llistes als parlaments autonòmics i ajuntaments seran  proposades pels comitès executius provincials, i el Comitè Executiu Nacional  les revisarà i modificarà si ho considera oportú. Aquest és el redactat de modificació dels estatuts: 
Artículo 24.- Procedimiento para la designación de candidatos a cargos públicos electos
1.Los candidatos a elecciones autonómicas, de ciudad autónoma, insulares y municipales.
Los CEP (Comités Ejecutivos Provinciales) y los CECA (Comités Ejecutivos de Ciudades Autónomas) propondrán al CEN (Comité Ejecutivo Nacional) los candidatos a dichas elecciones, de entre los afiliados que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN. El CEN, revisará, modificará y en su caso aprobará la lista electoral definitiva.
2.Los candidatos a elecciones generales (Congreso de los Diputados y Senado) y europeas (Parlamento Europeo).
El CEN aprobará las listas de los candidatos definitivos, previa consulta a los CEP y a los CECA, que cumplan con los requisitos establecidos por el CEN.

3. Podrán concurrir como miembros de una candidatura todos aquellos afiliados que estén legitimados para ser candidatos a cargo público electo por la legislación vigente e interna del partido, en cada proceso electoral, y ello sin perjuicio de que el CEN, en determinadas situaciones, apruebe la concurrencia de candidatos independientes.

Amb aquesta modificació la direcció de Vox tindrà la clau per decidir totes les llistes i podrar posar encapçalant llistes al Congrés d'altres províncies, a dirigents que viuen a Madrid. Això també facilita que al menys quatre dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC) encapçalin les candidatures de Vox als seus ajuntaments, cosa que PxC hauria pactat amb Abascal i Ortega Smith en les negociacions que van tenir lloc a Madrid i se'ls hi va exigir que prèviament PxC sortís de Respeto i trenqués amb España 2000  i després  dissolgués el partit. En tenir a partir de dissabte l'Executiva Nacional l´útima paraula per designar caps de llista, se solventen les possibles objeccions que el coordinador de Vox del Maresme havia posat a que Mónica Lora encapçalés la llista de Mataró.
Totes les reticències públiques de la Secretària General de PxC, Mónica Lora, a dissoldre PxC i declaracions anunciant que es presentarien fent una coalició Vox-PxC als ajuntaments on PxC té regidors o grup local, haurien estat només un teatre o un estira i arronsa per aconseguir garanties que ella i altres membres de PxC poguessin encapçalar les llistes de Vox. Ara per ara sembla segur que Lora encapçalarà la llista de Vox a Mataró, el fins ara president de PxC, August Armengol la del Vendrell, Sergi Fabri la de Salt i Nacho Mulleras la d'Olot. No està assegurat quin lloc ni a quines llistes aniran David Parada o Jordi de la Fuente.

 August Armengol regidor del Vendrell,
 Sergi Fabri, regidor de Salt
 Mónica Lora, regidora de Mataró
 Nacho Mulleras, exregidor d'Olot

Pel que fa a les llistes de Vox a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés dels Diputats, estan ben posicionats l' hispà-ecuatoguineà exmilitant del PP, Ignacio Garriga, i l'advocat Jorge Buxadé. Fa uns mesos es va parlar del Secretari General del partit, l'advocat Javier Ortega Smith com a possible cap de llista a l'Ajuntament, que ha agafat molta rellevància mediàtica per les querelles pel Procés i que fa d'acusació popular aquest dies a Tribunal Suprem. Ara el seu nom sona per encapçalar la llista de Barcelona al Congrés. 
Seria una aposta provocadora, però Ortega Smith és una persona que diu que li agrada afrontar reptes, és exmilitar professional de les COE i ha realitzat accions com fer sis kilòmetres nadant per posar una bandera espanyola a Gibraltar. I tot que no està assegurat ara per ara ni que Vox entri a l'Ajuntament, ni que obtingui diputat a Madrid per Barcelona, la seva presència durant la campanya electoral a Barcelona -amb les tensions que es generarien per les protestes habituals als actes i carpes de Vox- li donaria una rellevància mediàtica que beneficiaria al partit fora de Catalunya, més enllà que oferiria un perfil potent que faria ombra a Catalunya al debilitat PP català i a Ciudadanos de qui es dirà que acabarà pactant amb Pedro Sánchez. Per obtenir escó de diputat a Barcelona cal aconseguir uns 80.000 vots, i per entrar a l'Ajuntament cal superar el 5% dels vots, o sigui uns 35.000 vots obtenint-se així dos regidors. Personalment dubto que finalment Ortega vagi a la llista de Barcelona, abandonant un lloc segur a la llista de Madrid o altres províncies. De moment, demostrant que Vox aposta fort pensa fer un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona el 30 de març.