dimarts, 19 de juny de 2018

CRONOLOGIA DE JUDICIS i SENTÈNCIES PER AGRESSIONS, ENFRONTAMENTS I AMENACES FETES ELS 12 D'OCTUBRE, DES DE 2011 FINS 2017

Donat que els judicis, condemnes i absolucions, autos de processament per les amenaces i agressions fetes per ultres els 12 d'octubre des de 2011, així com també judicis i condemnes per agressions fetes per antifeixistes a militants ultres són una realitat, i sovint unes agressions o amenaces s'han fet com venjança o resposta a una d'un 12 d'octubre anterior, i fins i tot els mitjans barregen o confonen agressions o amenaces d'un any amb les d'un altre, faig aquí una cronologia, segur incomplerta, de les denúncies, judicis i condemnes per fets ocorreguts un 12 d'octubre, o fets com a resposta a quelcom que va passar un 12 d'octubre.

12 D'OCTUBRE 2011. THE OTHER PLACE.  El 12 d'octubre de 2011 Democracia Nacional pretén organitzar un acte i concert de musica RAC a Sabadell. L'ajuntament anuncia que no el permetrà i finalment es fa per la tarda al local privat del grup de moters Ángeles del Infierno o club de fumadors, The Other Place, del Poble Nou a Barcelona. Un grup d'un centenar d'antifeixistes que han assistit a la manifestació de la tarda "Hispanitat, res a celebrar", van cap allà, algunes persones comencen a apedregar la porta del local i l'ultra Alejandro Fernández, fins poc abans dirigent del MSR, i en aquells moments molt proper a PxC, en obrir la porta rep diverses pedrades, una d'elles al cap, i un quan és a terra rep diverses patades. Fernández va haver de ser operat dues vegades del carni i porta un implant cobrint l'os danyat.

Per aquest fets seran portats a judici Rubén -que no polititzarà el judici- i Sergi, que protagonitzarà una forta campanya de suport cap a ell. El judici s'havia de celebrar el 9 d'octubre de 2014, però se suspén per incompareixença de l'advocat de Rubén. Aquell dia es produeixen incidents a la porta de l'Audiència.
 

STROIKA, VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A FERNÁNDEZ. 10 CONDEMNES D'ENTRE 16 i 19 ANYS DE PRESÓ

El divendres 23 de març de 2012 una quinzena d'ultres amb la cara tapada amb passamuntanyes i provistos de barres de ferro i bengales irrumpeixen davant la Sala Stroika de Manresa on aquell vespre, una hora i mitja més tard, es feia un concert de la gira Antifa Kombat Tour. I mentre uns colpegen brutalment a un noi amb aspecte de punk que era amb una altre amic a la porta, altres ataquen a uns joves que eren dins del seu vehicle introduint bengales enceses dins del cotxe, i bloquejant les portes perquè no les puguin treure. El punk queda greument ferit amb fortes lessions al crani quedant incosncient en mig d'un bassal de sang, donant-lo els atacants sembla per mort. Els agressors fugen en diversos cotxes. L'atac contundent i estructurat amb ganes de fer molt mal als primers joves que eren allà esperant l'obertura del local, sorprén per la seva preparació i brutalitat. La víctima principal es debatrà entre la vida i la mort i quedarà amb una sèrie de lesions cerebrals i motrius, sembla, irreversibles.  
Jo ja publico quatre dies més tard, aquí al blog, que aquest atac a Manresa és la venjança per l'atac antifeixista del 12 d'octubre al Poble Nou. Jo tinc molt clar que algun sector ultra tria el concert de Manresa i els seus assistents com el lloc per "derramar sangre guarra" com a venjança. Quan a finals de juny de 2012 els Mossos fan les primeres 12 detencions de militants nenonazis de diferents llocs de Catalunya, confirmen que l'acció va ser una reposta planificada i organitzada per membres de diferents grups ultres per venjar l'atac del 12 d'octubre passat a Barcelona. Els detinguts són membres dels CUSOS de les Brigades Blaquiazules i dels Ultras Sur, alguns militants o ex militants o candidats a les eleccions de Plataformna per Catalunya, MSR i Alianza Nacional.



16 persones foren jutjades el juny i juliol de 2014, de les que sis foren absoltes i deu condemnades a penes de 16 a 19 anys de presó pels delictes de dos intents d'assassinat, lesions, incendi i, en el cas de tres dels processats, tinença d'armes prohibides. A més, van ser condemnats a pagar 180.000 euros en indemnitzacions i multes. Aquestes condemnes varen ser ratificades pel Tribunal Suprem

12 D'OCTUBRE DE 21013, ELS DE BLANQUERNA VENEN A BARCELONA I PEDRO PABLO PEÑA FA CRIDES A LA LLUITA VIOLENTA

Un mes més tard, el 12 d'octubre totes aquestes formacions agrupades sota la sigla o plataforma de La España en Marcha, fan a Montjuïc, l'acte ultra del 12 d'octubre. Simultàniament hi ha a l'acte de grups contitucionalistes a Plaça Catalunya en el que hi participa també Plataforma per Catalunya, el Casal Tramuntana i Falange Española de la JONS.  Si bé els anys anteriors aquest acte de Motjuïc havia estat organitzat de fet només per Democracia Nacional, aquest cop venen en quatre autocars militants ultres des de València i Madrid i de cinc partits o grups diferents. Són prop d'unes cinc-centes persones que pugen fins la Plaça Sant Jordi i en els parlament que es fan allà els dirigents d'Alianza Nacional i Falange-FE, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino fan una crida o defensen que hi hagi una reposta violenta amb sang, front l'intent de Catalunya d'independintzar-se. Per aquestes declaracions es processarà a Peña i Andrino i la fiscalia de delictes d'odi els hi demana tres anys de presó. El judici encara no s'ha fet.
El 12 d'octubre de 2014, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino tornaran a fer crides a una resposta violenta si el 9 de novembre es fa la consulta o referèndum preguntant si Catalunya vol ser un estat independent. La Fiscalia obre diligències.


12 D'OCTUBRE DE 2013. AGREDITS UNS ULTRES QUE EREN A UN  BAR DE SANTS DESPRÉS D'HAVER ASSISTIT A L'ACTE DE MONTJUÏC.

Un cop acabat l'acte ultra de Montjuïc, cap a les 4 de la tarda, un grup de set ultres que estaven prenent unes cerveses a un bar de Sants a la Carretera de la Bordeta, són agredits amb barres de ferro, pals i pedres per uns antifeixistes que han vingut des del centre social autogestionari de Can Vies. 
Els atacants van cap allà després de veure un twitt de Jordi Borràs, alertant que allà hi havia un grup d'ultres. He d'aclarir que aquell dia, que els de Blanquerna venen a Barcelona amb quatre autocars hi ha molta por que hi hagin atacs. I per això a traves de twitter es fan advertiments tot el dia de llocs on es concentren o es troben grups d'ultres. La ultradreta responsabilitzarà Jordi Borràs de ser el responsable o inductor de l'agressió -cosa que no va fer- i a partir d'aquest dia rebrà incontables amenaces de tota mena, també de mort.  




12 D'OCTUBRE DE 2015. EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, DIU DES DE LA TRIBUNA QUE SI ALGÚ VEU A "LA RATA DE JORDI BORRÀS" LI DONI UNA HÒSTIA PERQUE MARXI

El 12 d'octubre de 2015 el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, parla des de la tribuna a Montjuïc i després de fer referència a l'agressió que van patir uns militants ultres el 2013 a Sants, abans comentada, diu que que si algú veu a "esa rata de Jordi Borràs li doni un capon, una hòstia perquè marxi".  Una hora abans, quan Borràs era a la Plaça Espanya i Passeig Maria Cristina, fotografiant l'inici de la marxa dels ultres cap a Montjuïc ell i algun altre periodista són insultats i amenaçats. Borràs directament amb crits com "Jordi Borràs, cámara de gas", i d'altres amb frases com "periodistas, terroristas". Aquell dia el dirigent de SOMATEMPS, José Alsina, que es manifesta als costat del MSR i PxC amb els dits constitucionalistes a Plaça Catalunya  fa un  tuit advertint que "es controli" als periodistes tòxics com Jordi Borràs que s'infliltren per fer fotos a les manifestacions unionistes".  El Sindicat de Periodistes, el Grup Ramon Barnils donarà suport a Borràs
i denunciarà les amenaces i intimidacions a periodistes.
El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, en base a l'informe dels Mossos d'Esquadra, un vídeo de la intervenció de Chaparro i el que denuncia Borràs, imputa i processa per amenaces a Pedro Chaparro i al cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle 
 Chaparro a l'esquerra de la imatge, i Del Valle al mig
El judici se celebra el 15 de setembre de 2017 i la fiscalia demana cinc anys de presó per Chaparro i tres per Del Valle. Testifica el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que explica com  Chaparro va assenyalar Borràs i, mentre part dels manifestant cridaven insults cap a Borràs, Chaparro i del Valle es dirigiren cap a ells amb actitut semblant amenaçadora, havent d'abandonar l'acte. Chaparro, per la seva part declara que el que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" y "una buena hostia" van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament". Pedro Chaparro serà condemnat a una any de presó  i del Valle absolt. Posterioment l'Audiència de Barcelona confirmarà la pena.



Vídeo amb les declaracions de Chparro que es gravat per Enric Borràs, germà de Jordi Borràs.


12 D'OCTUBRE DE 2016. EL PERIODISTA ENRIC BORRÀS I ALTRES TRES REDACTORS HAN D'ABANDONAR L'ACTE DE MONTJUÏC ENTRE INSULTS I AMENACES

 El 12 d'octubre de 2016, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, des de la tribuna fa esment a Jordi Borràs i a la causa penal que pateix Pedro Chaparro, alguns assistent confonen al redactor del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, i comencen a insultar-lo. Llavors el nou responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, diu que aquell no és Jordi Borràs, però el del costat, és Enric Borràs, germà de Jordi.
Alguns assistents comencen a insultar a Enric Borràs i a Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico, i Benet Íñigo de RAC-1, que són amb ell. Els quatre, vista la situació, decideixen marxar. Llavors diversos militants ultres segueixen amb crist cada vegada més amenaçadors als periodistes. Algú els llença una llauna i José Miguel P. li diu a Borràs diverses vegades "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza". La parella de José Miguel P s'interposa diverses vegades entre aquest i Borràs, fins que els quatre periodistes arriben on són els Mossos de la BRIMO.  
 
José Miguel P intentarà arribar a un acord per evitar el judici, acceptant una pena que no impliqui ingrés a presó, però Juan de Haro ho rebutja. En el judici José Miguel P demana disculpes, i Juan de Haro declara que va expulsar als quatre periodistes, no per periodistes, sinó per separatistes.
 Juan de Haro serà absolt, i José Miguel P condemnat a una multa de 240 euros. El jutge ho justificarà a la sentència dient que no hi ha delictes de coaccions ni amenac(es greus, en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. "no significa un anunci serio de voler fer una decapitació", sinó només "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
 El fiscal Aguilar interposarà recurs demanant la repetició del judici amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada pel jutge o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència"


12 DE OCTUBRE DE 2017. BARALLA ENTRE ULTRAS SUR I HOOLIGANS D'ALTRES GRUPS EN ACABAR ACTE CONSTITUCIONALISTA DE PLAÇA CATALUNYA
El 12 d'octubre de 2017 es produeix a la Plaça Catalunya, on s'acabava de celebrar l'acte unionista de grups constitucionalistes i de grups ultres com Falange Española de la JONS, Hogar Social Madrid, Plataforma per Catalunya i Somatemps, una baralla a la terrassa de la cafeteria Zurich amb taules i cadires pels aires. Participen a la baralla seguidors del Centre Esports Sabadell  (ara a Segunda B) i membres destacats dels  Outlaw-Hammerskin dels Ultras Sur del Real Madrid, entre els que s'hi trobava el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño" i els seus lloctinents  Javi "el Bombero", y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", tots tres amb múltiples antecedents penals i policials, ademés d'alguns seguidors de l'Atlético de Madrid però sense rlació  amb el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 
Agents del Grup XXX (30) de la Prefectura de la Policia Nacional de Madrid i agents de la brigada d'Informació de la caserna barcelonina de la Verneda detindran el 14 de novembre  a 14 ultres a Madrid i 7 a Barcelona implicats en aquesta baralla. S'obren diligències judicials que ignoro en quin estat es troben. 
  
(Si em deixo alguna causa pendent, sentència o alguna denúncia d'agressió, m'ho afegeixes com a comentari o m'envies un mail: xrius1@gmail.com)

dimarts, 12 de juny de 2018

LA FISCALIA DEMANA LA REPETICIÓ DEL JUDICI PEL QUE ES VA ABSOLDRE AL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, EN ENTENDRE QUE EL JUTGE VA ERRAR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Si es repetís el judici també es tornaria a jutjar l'altre militant ultra condemnat a una multa

 

El fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha interposat recurs a la sentència absolutòria del dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, feta pel Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, per les amenaces i coaccions a cinc periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc en que els periodistes Enric Borràs (ARA), Rebeca Carranco (El País),   Guillem Sànchez  (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. Més a més el fiscal entenia que també es va amenaçar al germà del redactor del diari ARA, Jordi Borràs.

El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusació particular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.

La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs. 

Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. 
d

 A la foto de dalt, Juan de Haro, amb megàfon, a la concentració de diumenge passat demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius

 

 

diumenge, 10 de juny de 2018

UN CENTENAR D'ULTRES ES MANIFESTEN DAVANT DE TV3 DEMANANT EL SEU TANCAMENT I L'EMPRESONAMENT DELS SEUS DIRECTIUS. Simultàniament uns cent antifeixistes s'han contramanifestat separats per dos cordons de Mossos. L'acte ultra ha aplegat menys gent de la que esperaven





Un centenar d'ultres convocats per Democracia Nacional, Somatemps, Generación Identitaria, Tabarnia, els Grupos de Defensa y  Resistencia (GDR), entre d'altres, s'han manifestat aquest migdia davant de TV3 a Sant Joan Despí, demanat el tancament de l'emissora i de Catalunya Ràdio i l'empresonament dels seus directius, als que han acusat d'incitar l'odi cap a Espanya i manipular a l'audiència en general i als nens en particular. Sense portar cap pancarta també hi eren alguns membres del desaparegut Casal Tramuntana. 
Paral·lelament un centenar d'antifeixistes, convocats per ARRAN i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, s'han concentrat a uns cent vint metros de distància, separats pels Mossos d'Esquadra. La convocatòria antifeixista s'ha fet malgrat la petició del CDR de Sant Joan d'Espí, que va demanar que no es fes contramanifestació per no donar més protagonisme a l'acte ultra. 

La concentració ultra estava convocada per les dotze del migdia, i l'antifeixista a les onze, però poc després de les onze els militants ultres han començat a concentra-se davant de la porta de TV3 al carrer Jacint Verdaguer i han esta cridant consignes per la unitat d'Espanya, en favor de l'empresonament dels líders independentistes i contra TV3. Mentre uns cent i pico metres enllà els antifeixistes feien crits en defensa de TV3, de la independència, per la llibertat dels presos polítics i altres dirigides als ultres com "Pim, pam pum, no quedareu ni un!"o "El Baix Llobregat serà la tomba del feixisme"
Tot i que abans els dirigents de DN, Albert Bruguera i Juan de Haro, han fet breus parlaments amb el megàfon, cap a quarts d'una, en un moment que els ultres eren prop de cent cinquanta, s'han fet els parlaments oficials. El dirigent de Democracia Nacional Joven a Catalunya, Javier García, ha llegit un manifest en català, acusant a TV3 de manipular els nens i tergiversar la veritat. García ha lamentat que el president del govern central, Pedro Sánchez, vulgui fer ara l'Espanya federal, cosa que rebutgen en entendre que "obrirà la porta a la balcanització d'Espanya i l'enfrontament". García ha acabat demanant l'empresonament dels directius de TV3 i Catalunya Ràdio per incitació a l'odi. Per la seva banda, Silvia Borrull, l'altra membre de DN que ha intervingut, ha acusat a TV3 d'haver incomplert l'esperança que va generar, en convertir-se en altaveu dels independentistes que volen trencar Espanya. Ha acusat a TV3 d'acomiadar als periodistes no independentistes i ha demanat el seu tancament "perquè ja no és la nostra".
Un cop fets els parlament s'han encès bengales, s'ha cremat una estelada i han cantat diverses cançons, com un Cara al Sol a ritme de Kasachow, al que han respost el antifeixistes amb un "Os vais a quemar de tanto estar Cara al Sol!". Crec que els organitzador esperaven més assistents, si ho comparem amb altres convocatòries anteriors. Avui han vingut els membres dels GDRs però, en canvi, ha fallat gent d'un parell de col·lectius del Bages que signaven la convocatòria i de Falange Española de la JONS.
Repeteixo que no hi ha hagut incidents, ni quan han coincidit en els tres bars del voltant i els seus lavabos, manifestant ultres amb antifeixistes. Poso una galeria de fotos.


Concentració antifeixista


  

 Els ultres i antifeixistes separats per dos cordons de Mossos de la BRIMO. Alguns membres dels GDR (Grupos de Defensa i Resistencia) feien de servei d'ordre, amb credencials de DN a l'acte ultra.






Javier García de DNJ i Silvia Borull que han fet els parlament oficials









  Els GDR són els grups que treuen llaços i creus grogues.


 Grupos de Defensa y Resistencia (GDR)




divendres, 8 de juny de 2018

DEMOCRACIA NACIONAL, SOMATEMPS I UNA DOTZENA DE GRUPS ULTRES CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ DAVANT DE TV3 DEMANANT EL SEU TANCAMENT. Tot i que els treballadors de TV3 i el CDR de Sant Joan Despí han demanat que no es faci cap contramanifestació per no donar més notorietat informativa amb les imatges de la Brigada Mòbil separant els dos grups i els possibles incidents, Unitat Contra el Feixisme ha convocat una contramanifestació

Per demà passat diumenge, 10 de juny, a les 12 del migdia Democracia Nacional,  Somatemps, Democracia Nacional, Falange Española de la Jons, el Frente Visigodo, i grups propers a Democracia Nacional, com  Democracia y Unidad Española (DUE), Resistencia Pont de Vilomara i GDR del Bages, així com Generación Identitaria, i alguns dels sectors de Tabàrnia, han convocat una manifestació davant de la seu de TVE a Sant Joan Despí, demanat el tancament de la mateixa a la que acusen de mentir i difondre odi cap a España. Aquesta manifestació es convoca dues setmanes després que TV3 emitís el 30 minuts "Arriba España" que va genera controvèrsia a les xarxes donat que molta gent va creure que donava massa protagonisme a Democracia Nacional. 
Si bé el treballadors de TV3 va demanar que no es convoqués cap contramanifestació antifeixista a la mateixa hora a Sant Joan Despí, per no donar més notorietat a l'acte ultra i el CDR de Sant Joan Despí va fer un comunicat demanat que es respectés la petició de no contramanifestar-se al mateix lloc i hora, Arran i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme han convocat una concentració al mateix lloc una hora abans. 
Personalment crec que contramanifestar-se al mateix lloc i la mateixa hora, obligarà a fer un gran desplegament de  la Brigada Mòbil de Mossos i no evitarà que es puguin produir incidents quan manifestants d'un o altre signe es trobin camí de TV3, i farà que la manifestació ultra tingui més rellevància.
Aquesta no serà la primera vegada que la ultradreta españolista es manifesta davant de TV3. Ja ho van fer el dissabte 15 de febrer de 2014 convocats per SOMATEPS, Societat Civil Catalana i Plataforma per Catalunya.

  































El 15 de febrer de 2014 Somatemps, membres de Societat Civil Catalana i de Plataforma per Catalunya ja es van manifestar davant de TV3 a la que acusaven de diforndre incitació a l'odi vers Espanya

dimarts, 5 de juny de 2018

PARTICIPO AL PROGAMA "BEN TROBATS" DE LA XARXA, PER LES TELEVISIONS LOCALS, AL DEBAT SOBRE LES TANCADES D'IMMIGRANTS I LA LLUITA PER LA REGULARITZACIÓ DELS SENSE PAPERS, AMB NÚRIA RODRÍGUEZ, OLGA CORREA, OUSMA OUMAR, ENRIQUE MOSQUERA i CLARA TENA. Ben trobats - Sense papers



Avui he participat al debat del programa Ben trobats, de La Xarxa, que s'emet a les diferents televisions locals catalanes. Debat moderat per la Núria Rodríguez de Badalona Televisió, i la Clara Tena, en el que hem participat Enrique Mosquera, de Papers per Tothom,  l'Ousman Oumar, fundador de Nasco Feeding Minds, l'Olga Correa, doctorada en sociologia UAB i col·laboradora Migrastudium i jo mateix.
Hem parlat del cas de El cas d'en Mamadou Gassama, un immigrant de Mali que va obtenir la residència francesa després de salvar un nadó en un acte heroic i de les tancades d'immigrants que hi ha des de fa dos mesos al Raval, Poble Nou i Badalona.
Ousman Oumar, que va arribar amb pastera a Espanya el 2005 ha explicat la seva experiència, i ha criticat que s'hagi de fer una heroïcitat per regularitzar-se com Mamadou Gasssama. Jo he explicat el cas de molts immigrants que tot i estar treballant sense papers. no aconsegueix regularitzar-se.  Olaga Correa ha parlat de la gestió de la immigració als Estats Units, Europa i Espanya, i Enrique Mosquera ha explicat les tancades que s'estan fent, els seus objectius i de la visita del president Torra als tancats el passat cap de setmana.


Clica aquí per veure el debat complert "Sense papers"









 Clica per veure el programa

diumenge, 3 de juny de 2018

MULTITUDINARI ACTE DE VOX A BARCELONA, QUE RENOVA TOTALMENT ELS SEUS QUADRES I LIDERATGES A CATALUNYA. VOX CONFIA AGAFAR EL PROTAGONISME JUDICIAL QUE TENIA MANOS LIMPIAS I HAURÀ DE COMPETIR PER L'ELECTORAT AMB CIUDADANOS. Si VOX agafa força deixarà sense espai als partits ultres espanyols que ja perfilaven dues aliances o coalicions de cara les europees i municipals

Aquest migdia, el partit ultradretà VOX ha fet un acte a Barcelona al que han assistit unes mil quatre-centes persones, en el que han carregat contra els partits nacionalistes i independentistes, dels que ha demanat la seva il·legalització, i contra PP, PSOE i Ciudadanos, per no haver actuat amb més fermesa contra el procés català. També han carregat contra el PSOE per pactar amb els independentistes per fer caure Rajoy.
I el que m'ha sorprès de l'acte, més enllà de la gran quantitat de public assistent, és que, tret de Pablo Barranco, que era discretament entre el públic, no hi havia ningú dels qui van formar part de VOX a Catalunya fa quatre anys, quan es van presentar a les eleccions europees. 
 Cap dels qui lideraven VOX a Catalunya fa 4 anys continua al partit (Hernández, Vidal Quadras i Barranco en l'acte de les eleccions europees de maig de 2014)

Així a la candidatura europea de 2015, amb llista única per tot Espanya, estava encapçalada per l'exdirigent del PP, Alejo Vidal Quadras. Anava de número 7 Ariadna Hernández, llavors coordinadora de VOX a Barcelona, habitual del Casal Tramuntana  i que va liderar el  pas en bloc dels 30 militants de Sociedad Civil y Democracia (SCD) de Mario Conde  a VOX. I tenia a l'ex Secretari General Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, de número 47. Doncs avui, cap d'aquests milita activament a VOX. Barranco, que ha estat a l'acte d'avui entre el públic, va tornar fa dos anys a PxC i està a l'executiva de PxC i de la federació RESPETO. També eren a l'acte de VOX els exdirigents de PxC, Miguel Ángel Chiquillo i Joan Garriga. Qui sí que seia a primera fila, si bé no ha intervingut, era Álvaro de Marichalar, habitual de les manifestacions de l'últim mig any de DUE, Tabarnia, Somatemps i Democracia Nacional.
Sí que ha intervingut i ha tingut un paper destacat en els parlaments, l'advocat ultra, Jorge Buixadé, que a part de ser l'advocat de l'estat que va intervenir contra la primera consulta a Arenys de Munt, va ser candidat els anys noranta per Falange Española de las JONS, i a les passades municipals va anar de número tres a la candidatura de Partido Familia y Vida amb VOX, que van obtenir 1.505 vots. Buxadé també ser l'any 2012 un dels primers conferenciants en intervenir en el neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, que aquells primers mesos es deia MILITIA.


 L'advocat ultra, Jorge Buxadé, avui
VOX, tot i la seva manca de representació parlamentària i municipal, ha agafat força exercit d'acusació particular en les diferents causes contra els líders polítics catalans empresonats o imputats per l'1 d'Octubre. De fet, de la mà de l'advocat  Javier Ortega, ara Secretari General de VOX, volen jugar el mateix paper que va fer el seudosindicat ultra Manos Limpias, que exercia d'acusació en nombroses causes, fins que fa dos anys els seus dirigents van ser detinguts i processats per extorsió i altres delictes.  I és aquí on aprofita per donar-se a conèixer si bé no està obtenint gaire suport mediàtic donat que els mitjans espanyolistes i conservadors no volen que agafi força un partit que trauria vots a Ciudadanos.  Ara estem a un any de les eleccions europees i municipals i autonòmiques en algunes comunitats. I poden haver-hi eleccions anticipades a Catalunya i Espanya.
A l'acte d'avui Buixadé ha presentat a la nova coordinadora del partit a Barcelona, Lola Martínez, Javier Ortega ha explicat la tasca judicial que fa VOX, i el president Santiago Abascal a part de demanar la il·legalització dels partits independentistes, i la derogació de la llei de la Memòria Històrica, ha qualificat VOX com un partit perseverant, coherent i clar. VOX ha convocat per avui mateix concentracions davant la seu del PP i ajuntaments demanat la convocatòria immediata de eleccions
 Santiago Abascal
L'advocat i Secretari General de VOX, Javier Ortega
Imatge de la'cte d'avui agafada de Twitter


ELS  ALTRES MOVIMENTS DE LA ULTRADRETA DAVANT LES CONVOCATÒRIES ELECTORALS DE MAIG DE 2019

De cara a les eleccions municipals, europees i autonòmiques de maig de 2019, tot i que pot canviar, sobretot si VOX agafa força, hi ha els següents moviments:
-Una possible candidatura "Juntos por España" de Democracia Nacional, La Falange-FE, Falange de la JONS i Alternativa Española (AES). Aquests quatre grups van anar per separat les passades europees. (Mira resultats)
-Plataforma per Catalunya amb España 2000, Partido por la Libertad i altres grups locals com el del Escorial (pro Valle de los Caídos) coaligats ara a la federació RESPETO farien llistes municipals i potser europea i a algun lloc autonòmica. S'ha de dir que España 2000 d'Alcalà de Henares i els altres municipis madrilenys on tenen representació, estan preocupats per la possibilitat que VOX s'hi presenti.
-L'Hogar Social Madrid, es planteja fa temps presentar-se a les eleccions municipals o autonòmiques de Madrid, amb la seva lideressa, Melisa Domínguez Ruiz al capdavant. L'Hogar Social ha tingut fins ara molts suports econòmics i d'assessorament legal, entre els que hi ha qui els informa des del Castastre sobre quins edificis interessants poden ocupar. L'advocat Miguel Menéndez Piñar, net de Blas Piñar,  porta ara un servei laboralista per treballadors autòctons que ofereix l'HSM. L'Hogar Social només pactaria amb una altra candidatura si fos la seva lideressa la cap de llista.