divendres, 22 de setembre de 2017

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN DAVANT LA SEU DE L'ANC CONTRA EL REFERÈNDUM, DEMANANT PRESÓ PER PUIGDEMONT I CANTEN L'HIMNE DE LA LEGIÓ I LA GUÀRDIA CIVIL. POSTERIORMENT VAN FINS LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL PER DONAR-LI SUPORT. Tot i la presència dels Mossos d'Esquadra es produeixen alguns incidents amb insults creuats, alguna corredissa, escopinades i una agressió a veïns, conductors o vianants partidaris de la independència que han fet crits o cassolada en favor del referèndum





 Dirigents de Somatemps a l'acte
 Crits contra lAssemblea Nacional Catalana

 Arriben els de Democracia Nacional amb Juan de Haro, dirigent d eles joventuts

 Por España me atrevo, lema de la convocatòria


 Permet la Llei de Seguretat Ciutada anar encaputzat a una manifestació?
 
Aquesta tarda vespre mig miler d'ultres, convocats per la coordinadora "Por España me atrevo", impulsada principalment per Democracia Nacional, Somatemps, Generación Identitaria i ex-legionaris, s'han concentrat davant la seu de l'Assemblea Nacional Catalana de Barcelona, al carrer Marina, amb banderes catalanes i espanyoles, unes amb l'escut constitucional i altres llises, es a dir sense res. Tot i que la convocatòria la feia aquesta coordinadora o plataforma de nova creació, el permís de l'acte l'ha demanat Democracia Nacional, grup força actiu els últims mesos a Catalunya, sent ara el principal dinamitzador de les mobilitazcions ultres. El seu delegat a Catalunya, Albert Bruguera, ha estat qui ha marcat els temps de la concentracio i posterior manifestació. També hi era el dirigent de Somatemps Josep Alsina. Militants de Generación Identitaria s'han encarregat de la megafonia i han format part del servei d'ordre. Tot i això, quan la concentració davant l'ACN ja ha acabat i es marxava cap a la caserna de Travessera de Gràcia, han arribat diversos exdirigents i exmilitants de Plataforma per Catalunya.



A un balcó del costat de la seu d'ANC es produeis el primer incident amb veïns pro referèndum

Davant l'ANC s'han fet crits de “covards”, “pederastes”, “traidors”, "Payasos”, "Puigemont i Forcadell a la presó". "A la prisión, por sedición!" i altres habituals en aquestes manifestacions ultres com “No nos engañan, Catalunya es España”; “Catalunya es Aragón” o “España es una y no cincuenta y una”. “Por España me atrevo”, “España no se vota “ o “Forcadell y Sànchez renegados bien pagados”, "Soy español, español..."a la vegada que per megafonia se sentien càntics legionaris o de la Guàrdia Civil.
Amb els Mossos d'Esquadra fent un cordó per protegir la seu de l'ANC i separar els ultres d'una quarentena d'independentistes que feien crits en sentit contrari, s'han llegit diversos manifestos per la unitat d'Espanya, s'ha simulat hissar la bandera espanyola i, Jesús Cañada, de la Germandat de Legionaris ha fet una al·legat en favor de la unitat d'Espanya, de la Verge del Pilar, de la Legió i del seu fundador Millán Astray. Malgrat que pretenien donar una imatge d'oposició al referèndum des de la centralitat no independentista, de seguida es veia que era una concentració de l'extrema dreta clàssica



 Jesús Cañada, de la Hermandad de Legionarios, lloant a Millán Astray al costat d'un combatent d ela División Azul

Després d'encendre bengales i proferir més crits contra els independentistes i en favor de la unitat d'Espanya, els concentrats han anat en manifestació fins la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, cosa que ha agafat per sorpresa al Mossos d'Esquadra. S'han produït alguns petits incidents amb veïns que picaven la cassola o feien crits d'indepèndencia, i un veí els hi ha llança una ampolla, vivint-se moments de tensió.
Un cop davant la caserna de la Guàrdia Civil, s'han repetit els mateixos crits, mentre un petit grup d'antifeixistes han intentat contramanifestar-se, cosa que han impedit els Mossos per evitar que els dos grups contactessin i s'enfrontessin. Un jove independentista ha estat insultat i agredit físcament, si bé els dirigents de Democracia Nacional han demanat que el deixessin marxar. Hores d'ara els Mossos investiguen aquesta agressió gravada per TV3. Ha sigut a Travessera de Gràcia quan han vingut més militants i simpatitzants ultres que no hi eren al principi, quan els manifestants han arribat a ser 600 o 700. 
 
 


 Guàrdies Civils i familiars aplaudint als manifestants

Davant la caserna s'ha donat el fet que alguns guàrdies civils o familiars seus, han aplaudit als manifestant i s'han sumat a les seves consignes. Passades les nou del vespre la majoria de manifestants s'han dispersat, si bé un centenar ha tornat fins la seu de l'ANC, baixant després per Lepant. Ha sigut en tornar cap a la seu de l'ACN quan s'han produït tres incidents o intents d'agressió cap a veïns i un conductor d'un cotxe que tocaven la cassola o havien fet crits d'independència. Agressions que el servei d'ordre de l'acte ha intentat amb més o menys rapidesa aturar. El fotoperiodista Jordi Borràs, també ha denunciat un intent d'agressió. Penso que si la Brigada Mobil o els ARRO dels Mossos haguessin encapsulat al mig miler de manifestants cami de la caserna, aquestes agressions puntuals i altres situacions de tensió amb veïns que cridaven indepèndencia o tocaven la cassola des dels balcó, s'haguessin evitat.

QUÈ PASSARÀ DESPRÉS DEL SÍ EN EL REFERÈNDUM DEL KURDISTAN IRAQUIÀ? Analitzo al Punt Avui


 Xavier Rius, periodista
El Punt Avui, 22 de setembre de 2017
Dilluns se celebra al Kurdistan iraquià el referèndum d’independència. Un territori autònom on hi viuen sis milions dels 35 milions de kurds, repartits entre l’Iraq, Turquia, Síria i l’Iran. El Kurdistan és el territori i el poble més nombrós del món sense un estat, pertanyent des de l’any 1634 a l’Imperi Otomà, en el qual eren un grup ètnic més. Però va perdre el tren de la història el 1923, quan en el Tractat de Lausana els vencedors de la Primera Guerra Mundial, incomplint el que s’havia pactat en el Tractat de Sèvres, van definir el territori de la Turquia moderna.

El kurds dels quatre territoris van ser reprimits reiterades vegades per l’exèrcit del seu propi estat, i animats a la rebel·lió pels governs veïns. Per haver col·laborat suposadament amb l’Iran, van ser massacrats amb armes químiques per Saddam Hussein. Però el Kurdistan iraquià va iniciar la seva desconnexió de Bagdad l’any 1992, després de la primera guerra de l’Iraq.

Aquell any els Estats Units va decretar una zona d’exclusió aèria i, sense el vistiplau del règim i sense trencar del tot amb l’administració de Bagdad, van celebrar eleccions a la regió, i van constituir un govern i una administració que podia subsistir i prosperar gràcies a la venda de petroli i l’esquivament de les sancions imposades al règim. Després de la invasió americana del 2003 van continuar amb el seu estatus. I quan es va retirar l’exèrcit dels Estats Units, van passar a ser molt més que una regió autònoma. Però tant els Estats Units com els països àrabs i Turquia rebutjaven un desmembrament de l’Iraq en tres zones: la xiïta al sud, la sunnita al centre, i el Kurdistan al nord.

Per intentar acontentar els kurds s’acordà que, mentre que el primer ministre iraquià seria àrab xiïta, el president de l’estat seria kurd. Fins al 2014 ho va ser Jalal Talabani, líder d’una de les faccions kurdes, i el seu rival, Masud Barzani, seria el president del territori autònom. I mentre el Kurdistan prosperava econòmicament i socialment, els governs de Bagdad fracassaven una i altra vegada a l’hora de reconstruir el país, s’enfonsaven en la guerra sectària, i protagonitzaven reiterats escàndols de corrupció. La irrupció d’Estat Islàmic amb la conquesta de Mossul el juny de 2014, d’on l’exèrcit iraquià va fugir, va fer de les milícies kurdes l’única força capaç d’enfrontar-se amb el soldats del califat. I en aquest context de retirada de l’exèrcit iraquià, els kurds van aconseguir el control de Kirkuk, ciutat que fins llavors estava en mans de les autoritats de Bagdad i en la qual a més de la població kurda hi ha les minories turcmana, àrab i assíria. És cert que molts dels àrabs que viuen a Kirkuk van anar-hi portats per Saddam Hussein, que desitjava repoblar ètnicament aquella província rica en petroli. Però la inclusió de Kirkuk en un hipotètic territori autònom o independent kurd és rebutjada per Turquia, per Bagdad i les minories no kurdes, que temen ser convertides en ciutadans de segona.

 Cartell demanant el Sí en kurd, siriac o assiri, turc, àrab i armeni


Més enllà que Bagdad ha declarat il·legal el referèndum, si bé a diferència del que passa a altres llocs –uf, millor no barregem el tema!– no té capacitat coercitiva d’impedir-ho, tant Turquia com l’Iran, que són estats veïns, rebutgen la independència del territori, donat que seria un estímul per als seus propis kurds.

Del referèndum sortirà un sí a la independència. I llavors, donat que ni Bagdad ni els veïns la reconeixeran, i els Estats Units que els donen suport de moment tampoc, haurà de venir l’hora de la política. Intentaran els kurds tirar pel dret? Se’ls demanarà que esperin uns anys? Se’ls prometrà més beneficis del petroli? Però, què passarà amb Kirkuk? I tothom sap que una desestabilització del territori podria ser utilitzada pel derrotat Estat Islàmic per recuperar terreny.
 Llegir al Punt Avui

dimecres, 20 de setembre de 2017

IMATGES DE L'INTENT DE LA POLICIA NACIONAL D'ENTRAR A LA SEU DE LA CUP I CONCENTRACIÓ DAVANT LA SEU D'ECONOMIA

Avui el Cos Nacional de Polícia ha intentat entrar a la seu de la CUP al carrer Casp de Barcelona, per ordre del jutge n 13 de Barcelona. Ho han intenta fer sense ordre judicial, però després tot i tenir l'ordre han hagut de desistir de fer-ho davant la presència de milers de persones. Aquí teniu fotos d'aquesta tarda vespre.

















CONCENTRACIÓ DE MILERS DE PERSONES A GRAN VIA-RAMBLA CATALUNYA