dimecres, 14 de novembre de 2018

DUES-CENTES PESONES ES CONCENTREN A LA PÇ SANT JAUME EN CONTRA DE L'OFENSIVA ISRAELIANA A GAZA. Tot va començar diumenge, quan una unitat de l'exèrcit israelià vestits de palestins, van entrar a la franja per assassinar un dirigent palestí, morint aquell dia set palestins i un militar isarelià.



Prop de dues-centes persones, molts d'ells palestins, s'han manifestat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, iniciada el passat diumenge, quan un comando de soldats d'elit israelians, vestits com àrabs, van entrar a la franja per assassinar a un dirigent de Hamas. Els soldats foren descoberts i moriren set palestins i un militar israelià, iniciant-se llavors el llançament de coets cap a Israel que va respondre amb el bombardeig de 160 edificis o instal·lacions.
A la concentració de Barcelona s'ha llegit un manifest i s'han fet crides contra l'atac israelià, en favor d'una Palestina lliure i de boicot als productes i institucions de l'estat d'Israel. Hi ha hagut un petit incident quan una persona aliena a la concentració ha tret una petita bandera israeliana mentre gravava amb el mòbil als manifestants. El Guàrdies Urbanos que eren a la porta de l'Ajuntament se l'han endut cap a dins. Entre els manifestant hi havia diputats o ex diputats de la CUP i Catalunya en Comú-Podem 















dijous, 8 de novembre de 2018

EL REI EL PROCÉS «Per què hauria de canviar el rei la seva mà dura amb el sobiranisme català, si gràcies a aquest moviment es va coronar de veritat?» Publico a NacióDigital



Xavier Rius Sant, Nació Digital, 8 de novembre de 2018

 El pitjor que li pot passar a un monarca és que generi indiferència entre els seus súbdits o només es parli d'ell per referir-se a escàndols de corrupció de la seva família, les seves caceres o les aventures amoroses. Això era el que li passava al rei Juan Carlos, més enllà que entre la gent de més de cinquanta anys n'hi hagués molts que li valoraven el seu paper davant l'intent de cop d'estat del 23-F, tot i que alguns quan en parlaven, es preguntaven si el Rei hi havia estat o no implicat.

El seu successor el rei Felipe, fins fa tretze mesos resultava indiferent a la majoria de la població i gairebé només es parlava d'ell i la seva dona a les pàgines i programes de societat i salsa rosa i, indirectament, a les de política pel procés judicial del cas Urdangarin.

 Tot va canviar el 3 d'octubre de l'any passat quan va fer un discurs televisiu legitimant l"A por ellos!", la mà dura policial i judicial contra l'independentisme català, sense fer cap autocrítica per la desproporció de les càrregues, ni cap referència, missatge o proposta directa o indirecta per destensionar el problema català tipus "no marxeu que us estimem" o "podem trobar un millor encaix de Catalunya dins d'una Espanya diversa".

El Ministeri de l'Interior i el Tribunal Suprem afinaven l'argumentació que hi havia hagut un aixecament tumultuari i violent per poder engarjolar i inhabilitar per rebel·lió i sedició als dirigents polítics i socials independentistes. I mentre els balcons de moltes ciutats de l'Estat s'omplien de banderes espanyoles, el PSOE retirava al Congrés dels Diputats la moció de reprovació al Ministre de l'Interior per la brutalitat de les càrregues policials, i molta gent, en una Espanya en què l'himne nacional no té lletra, assumia d'alguna manera com a propi aquell fragment del de la Guàrdia Civil que diu: "¡Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley!".

Sembla, pel que diuen molts dels dirigents independentistes, ara per ara no es tirarà pel dret. Amb el 47% no n'hi ha prou, diuen uns, que si cal acabar amb l'independentisme màgic, diuen altres, o que cal fer autocrítica del que s'ha fet, arribant més lluny que mai, per recuperar forces i esperar per tornar-ho a intentar quan hi hagi una base social molt més àmplia. Altres també diuen que cal esperar que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'aquí a uns anys tombi les sentències condemnatòries del Suprem, si són dures com sembla que seran.

Així doncs, d'aquí deu o quinze anys, ens podem trobar amb altres majories parlamentàries, Pablo Llarena ja serà història, Carlos Lesmes i la Brigada Aranzadi ja no controlaran el Tribunal Suprem, i hi haurà una jurisprudència europea que no permetrà tornar a engarjolar a aquells que posen urnes. I potser hi haurà a Catalunya una majoria social més àmplia, sigui pel dret a decidir, sigui per la independència.

Però qui continuarà al seu tron serà Felipe de Borbón que es va guanyar el suport de milions d'espanyols gràcies al discurs del 3 d'octubre de 2017. Un suport que les reprovacions a la seva persona fetes des de Catalunya i d'alguns ajuntaments governats per Podem no faran minvar.

La persona del monarca serà, doncs, un escull a afrontar. Per què hauria de canviar ell la seva postura de mà dura amb el sobiranisme català, si gràcies a aquest moviment es va coronar de veritat? Com s'ha escrit tantes vegades al llarg de la història, tenir un enemic genera suports i lleialtats. 

 Clica per llegir a Nació Digital


dimarts, 6 de novembre de 2018

Respeto (PxC-PxL-Esp2000) presenta candidatura para las elecciones andaluzas en Jaén y SOLUCIONA en Málaga. Falange de las JONS en 7 provincias y Vox en todas. DN, La Falange-FE, FE-JONS y AES continúan con su coalición para las europeas acusando a Vox de ser parte del sistema. PxL-PxC-España 2000 confían mantener concejales en las municipales en Catalunya y el Corredor de Henares y expandirse a otras provincias, mientras círculos y personas del ámbito ultra distanciados de estos partidos y coaliciones ayudan a Anglada a expandir Somos Identitarios fuera de Catalunya

Siendo consciente que hace cinco años, en los meses previos a las elecciones europeas, hubieron diversos intentos de formar candidaturas y coaliciones que finalmente no se formalizaron, a un mes de las elecciones andaluzas y medio año de las europeas, municipales y autonómicas en algunas comunidades, ésta es la situación de los grupos de extrema derecha, socialpatriotas o identitarios de cara a dichas citas electorales.

VOX DE CONSOLIDA Y ESTÁ CADA VEZ MÁS EN LOS MEDIOS GRACIAS A SU PAPEL DE ACUSACIÓN CONTRA LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS


Se presenta en todas las provincias en las elecciones andaluzas, si bien su reválida será en la europeas y municipales de mayo. Como ya ocurrió hace cinco años, militantes destacados de la otros grupos ultras están ingresando ahora en Vox. A modo de ejemplo Daniel Clemente que era hace un año el delegado de PxC en L'Hospitalet de Llobregat, es el probable candidato a la alcaldía de dicha ciudad por Vox.


DEMOCRACIA NACIONAL QUE SE HA COALIGADO PARA LAS EUROPEAS CON LAS DOS FALANGES Y ALTERNATIVA ESPAÑOLA, ACUSA A VOX DE SIONISTA Y SER PARTE DEL SISTEMA

Sigue adelante la coalición para las europeas "Identidad Española ADÑ", formada por la ultracatólica Alternativa Española (AES), Democracia Nacional, La Falange-FE y Falange Española de las JONS.
Sorprendentemente el pasado 12 de octubre estos grupos se manifestaron separados en Barcelona. DN y FE en Montjuïc, mientras AES y Falange de las JONS lo hacía en Plaça Catalunya con los partidos constitucionalistas.  Falange de las JONS es el único grupo que concurre a las elecciones andaluzas presentando candidatura en todas las provincias excepto Granada.

"Identidad Española ADÑ" por separado el 12 de octubre en Barcelona

AES de Rafael López-Diéguez (yerno de Blas Piñan López) no encaja exactamente en el patrón clásico de la ultraderecha dado que su posición ante la inmigración no es xenófoba, sinó más bien católica-conservadora-paternalista. Pero fue AES quien motivó que toda la ultraderecha hace cinco años adoptara la consigna de "aborto cero", es decir no permitirlo en ningún supuesto. Ello motivó que grupos que eran defensores de la eugenesia practicada en Alemania durante el Tercer Reich (eutanasia o asesinato generalizado de discapacitados y enfermos mentales) pasaran a pedir la prohibición del aborto incluso en caso de malformación del feto.
Democracia Nacional y La Falange-FE acusan a VOX de ser parte del sistema y de ser prosionista o pro Israel.

RESPETO,  FEDERACIÓN DE ESPAÑA 2000, PxL Y PxC DESEAN CRECER EN LAS MUNICIPALES
Si algún grupo pude resultar perjudicado por el crecimiento de Vox es la federación Respeto y sus partidos PxC, PxL, España 2000 y otras candidaturas independientes como la del Escorial o Iniciativa por Albacete. PxC pasó hace 4 años de 67 a sólo 8 concejales. Estas últimas semanas Vox ha realizado actos en cinco municipios del cinturón barcelonés, y en L'Hospitalet, como decía, el delegado de PxC ha entrado en Vox. Mi opinión es que dónde se presente Vox, PxC no tendrá nada que hacer. 
No me veo capaz de valorar qué pasará en el Corredor de Henares donde España 2000 tiene siete concejales liderados por Rafa Ripoll que impuso un discurso distinto al del líder histórico, el valenciano José Luis Roberto. El nombre de España 2000 está totalmente desfasado y dudo que eslogans como "Respeto, que somos españoles!" tengan el mínimo gancho electoral. Por otro lado el Partido por la Libertad  (PxL) de José María Ruiz Puerta jamás ha conseguido despegar. Dicho partido pasó a llamarse -con permiso de Miguel Bernad- "Partido por la Libertad con las Manos Limpias". Pero la desaticulación de Manos Limpias, acabó el intento de PxL de sacar rédito electoral del éxito mediático del seudo sindicato de funcionarios. Cuando Manos Limpias fue desarticulada por estafa y extorsión, el abogado José María Ruiz Puerta, presidente de PxL, que llevaba algunas de las acusaciones populares y querellas de Manos Limpias, se distanció de Bernad, afirmando que él era sólo un abogado contratado por Manos Limpias para llevar ciertos casos. Respeto presenta candidatura a las elecciones andaluzas por Jaén, encabezada por Mario Martos. 
PxC deberá competir en las municipales también con SOM Identitaris de Josep Anglada que presentándose por libre hace cuatro años, tras ser expulsado de Plataforma, revalidó su acta de concejal en Vic.

Candidatura de Respeto en Jaén.

ANGLADA PREDENDE EXPORTAR SOMOS IDENTITARIOS FUERA DE CATALUÑA CON EL APOYO DE MILITANTES ULTRAS AJENOS A RESPETO Y LA COALICIÓN ADÑ

Josep Anglada, fundador de Plataforma per Catalunya, expulsado de la misma hace cuatro años, ha mantenido estos últimos meses diversos contactos con destacados militantes ultras de varios lugares de España para que su nuevo partido Somos Identitarios (SOMI), presente candidaturas también en diversos municipios fuera de Cataluña. Son militantes que no apoyan a la federación Respeto-Partido por la Libertad, al considerar que José María Ruiz Puerta fracasó en su intento para crear un partido similar a PxC a nivel español. Así estas personas individuales y círculos ultras creen que la ultraderecha sólo ha tenido éxitos cuando ha estado liderada por Anglada. Evidentemente la irrupción de Vox puede hundir este nuevo intento de articular un partido ultra español de la mano del concejal de Vic. De momento Anglada ya ha hecho declaraciones con propuestas como la supresión del sistema autonómico -tal vez para competir con Vox- y acusando a Vox de pro-israelí, en la misma línea que lo hace Democracia Nacional. El próximo sábado 17 de noviembre Anglada presidirá una reunión en Madrid con gente de Aragón, Andalucía, Castilla la Mancha, Extremadura, Asturia, madrid y el País Vasco en la que tal vez estará Armando Robles de Alerta Digital.
Se plasme o no esta extensión de Somos Identitarios fuera de Cataluña, la prueba de fuego para Anglada será si consigue de nuevo ser elegido concejal en Vic y si su partido, compitiendo con PxC y Vox obtiene representación en otros municipios catalanes.  

Josep Anglada en uno de sus viajes a Madrid

Para completar este mapa de la ultraderecha hay que añadir que SOLUCIONA, el partido cercano al director de Alerta Digital, Armando Robles, presenta candidatura en las elecciones andaluzas por Málaga, con Nuria Gutiérrez de cabeza de lista. Por útimo hay que añadir que por el momento Melisa Domínguez Ruiz, líder del Hogar Social Madrid, todavía no se ha posicionado de cara a las municipales.

dilluns, 5 de novembre de 2018

EXPLICO AL TELENOTÍCIES DE TV3 COM VOX AGAFA L'ESPAI D'INTERPOSAR ACUSACIONS POPULARS QUE FEIA "MANOS LIMPIAS", I COM A PARTIR D'AQUÍ AMB EL PROCÉS CATALÀ EL PARTIT D'ABASCAL, GRÀCIES A LA TASCA ACUSATÒRIA DE DE JAVIER ORTEGA AGAFA PROTAGONISME MEDIÀTIC I SURT DE LA MARGINALITAT EN LA QUE ESTAVA DES DE LES ELECCIONS EUROPEES DE 2014. Crec que Vox amb la defensa de la unitat d'Espanya, el rebuig a les lleis d'avortament, violència de génere i Memòria Històrica, i exigint millor defensa de les fronteres front la immigració ocuparà l'espai polític i parlamentari ultra




Explico al Telenotícies Migdia de TV3  (clica per veure el vídeo) com VOX agafa l'espai deixat per Manos Limpias quan es desarticulada l'abril de 2016 per les extorsions que feia i, gràcies a que es personen com acusació contra els líders independistes catalans i del Procés, el seu Secretari General, Javier Ortega Smith, agafa protagonisme mediàtic postulant-se per ocupar l'espai d'ultradreta a Espanya. Un espai que, després de l'enfonsament de Plataforma per Catalunya, i la marginalitat d'altres grups com  Democracia Nacional, no era ocupat per cap grup polític amb possibilitats d'entrar als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats.
Manos Limpias va intentar fer el pas a la política amb els socis espanyols de Plataforma per Catalunya, el Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, del qui va ser finacer de PxC i Josep Anglada,  l'advocat José María Ruiz Puerta. Però aquest intent d'entrar en política de Manos Limpias s'acaba quan l'advocat Miguel Bernad es empresonat per extorsions i xantages.

Així VOX que, amb l'exVicepresident del Parlament Europeu, el popular, Alejo Vidal Quadras, de cap de llista,  no va entrar al Parlament Europeu el 2014 i molts del personatges d'ultradreta que en formaven part com l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, o la vinculada al Casal Tramuntana, Ariadna Hernández, van abandonar el partit, després d'estar quatre anys sota mínims sostingut per persones com Santiago Abascal i Ortega Lara, amb les querelles i acusacions presentades per Ortega Smith han agafat un  protagonisme mediàtic amb un discurs la lluita contra l'independentisme, contra les negatives del tribunals europeus a extraditar a Puigdemont, el rebuig a la llei de la Memòria Històrica, a la llei de l'avortament i a la immigració il·legal.
Personalment crec que VOX aconseguirà eurodiputats, diputats autonòmics i regidors a les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig. 
 Llegeig notícia al 3/24
 Clica per veure el vídeo i entrevista


diumenge, 4 de novembre de 2018

CASTANYES A LLEDONERS. Publico a Naciódigital un anàlisis de la situació actual del Procés després de les peticions de pena de Fiscalia, les discrepàncies entre ERC i La Crida-Puigdemont-Torra, i la sensació que l'Estat espanyol sembla que vulgui o prefereixi un independentisme violent que l'actual que és no-violent

Xavier Rius Sant, Nació Digital, Nació Manresa, diumenge 4 de novembre de 2018

 En les diferents concentracions que s'han fet al llarg del pont de Tots Sants davant les presons de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar, va haver-hi qui va portar castanyes, moniatos i panellets per matar la gana i compartir-los amb altres manifestants. Però les castanyes que s'han hagut de menjar els presos polítics no eren aquestes, ni tampoc les discrepàncies estratègiques entre Junts per Cat i La Crida amb Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla que els enfrontaments o discrepàncies que hi ha hagut aquestes últimes setmanes entre els dos grups parlamentaris no es trasllada afortunadament a la relació entre els presos, per més que la relació postal o telefònica entre Puigdemont i Junqueras continuï, lamentablement, sota cero.

La castanya de veritat ha sigut les peticions de pena d'una fiscalia que personalitza el lideratge dels fets ocorreguts en la persona d'Oriol Junqueras al qui, amb la petició de 25 anys de presó, l'eleva gairebé a la figura del Mandela català. Fa cinc anys quan Artur Mas tornà del seu viatge a la Índia, el llavors president digué que el Procés català seria com la lluita de Gandhi. Comentari que va ser utilitzat pel programa Polònia per fer un gag en que Artur Mas vestit de Gandhi li explicava això a Oriol Junqueras tot puntualitzant que, si s'havia de fer una vaga de fam, que comencés a fer-la Junqueras perquè estava més grassonet i aguantaria més. I sembla que aquell gag no anava gaire equivocat. Puigdemont és al seu exili daurat de Waterloo, Mas jubilat i gairebé oblidat, però Junqueras elevat per la Fiscalia a la seva cel·la de Lledoners com el Gandhi o Mandela català. 





I castanyes com aquestes peticions de penes fan oblidar les diferències estratègiques entre La Crida i ERC. Puigdemont que vol continuar fent créixer el conflicte amb l'Estat per implementar la República, i Torra que vol el mateix, però no fa res que el pugui portar a Estremera. Mentre que ERC, si fem cas al que deien Rufian d'acabar amb l'independentisme màgic, i Tardà de que amb un 47'5% no es va enlloc, sembla que voldria ajornar per una bona temporada la República, en espera de tenir una majoria molt més àmplia, aconseguir la llibertat dels presos, i evitar la caiguda de Pedro Sánchez i la vinguda d'un nou govern del PP ara amb Pablo Casado que promet un 155 "de veritat" i definitiu.

Efectivament la magnitud de les penes ajorna una autocrítica, que jo considero necessària. Es van dir coses que no eren certes, com que el dret de l'autoderminació de l'ONU ens emparava o que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la Declaració Unilateral d'Independència de Kosovo, legitimava la DUI catalana. La veritat és que digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'ONU només reconeix el dret a l'autodeterminació a 14 territoris d'un llistat en el que hi ha l'antic Sàhara espanyol, o Nova Caledònia, però en el que no hi és Catalunya. I tot i reconèixer aquest dret a aquest territoris, cal després uns pactes –Nova Caledònia l'ha aconseguit- i uns suports internacionals que el Sàhara sembla que mai no els tindrà. I pel que fa a la DUI de Kosovo, el que va dir el tribunal era que "sense pronunciar-se sobre l'aplicació de la Declaració i les conseqüències de la seva execució", el fet que 109 de 120 diputats del Parlament de Kosovo aprovessin una declaració no vulnerava res. Va ser una sentència salomònica per no bloquejar la desconnexió de facto de Kosovo de Sèrbia, feta de fet després de la guerra de 1999, quan va passar a ser administrada per l'ONU i la província trencà tots els lligams amb Belgrad, i no crear un precedent que legitimés altres independències unilaterals.

 
I ja que parlo de Kosovo, voldria acabar recordant una conversa que vaig tenir amb un alt comandament militar espanyol a Kosovo el març del 2000 en una viatge per l'interior del territori en un vehicle de l'OTAN. "Mira, Xavier –em digué-, cuando ves tantos pueblos quemados, tantos muertos, tanta destrucción, te das cuenta de lo bien que estamos en España. Sí, en España tenemos a ETA que este año matará a 25 o 30 personas, pero son menos de los muertos que habrá este fin de semana en las carreteras españolas por accidentes de tráfico".

Què vull dir amb això? Que l'Estat espanyol sabia com actuar i conviure amb l'independentisme terrorista d'ETA. Matava policies, militars, polítics i alguns vianants que eren al lloc equivocat. Però era un risc molt menys perillós que el de patir un accident de trànsit. Tothom seguia fent la seva vida, l'Estat no ho vivia com un desafiament, com ho viu ara, no motivava cap "A por ellos" i a cap ciutat espanyola es va respondre als atemptats omplint els balcons de banderes espanyoles. I sincerament penso que hi ha molta gent a Espanya que desitjaria que l'independentisme o sobiranisme català fos violent, perquè es quelcom que els hi treu menys el son que afrontar un referèndum i fer una proposta alternativa als catalans per votar en aquest referèndum d'autodeterminació.
 Lledoners, al capvespre amb Montserrat al fons
 Concentració de divendres de suport als presos
                                         
Marcel Mauri, d'Omnium, entrant a Lledoners per visitar a Jordi Cuixart

diumenge, 28 d’octubre de 2018

ELS BOIXOS NOIS REAPAREIXEN AMB MOTIU DEL CLÀSSIC I ES PRODUEIXEN CÀRREGUES POLICIALS A LES CORTS

Els Boixos Nois, que tenen prohibit el seu accés al Camp Nou, però sí que entren en grup a altres estadis espanyols, han tornat a provocar incidents a la Travessera de les Corts de aquest migdia, on prop de mig miler de seguidors s'han concentrat, seguint la convocatòria d'un "Corteo" que es va fer fa uns dies des de les xarxes socials. 
A la capçalera de la marxa portaven una gran foto de l'expresident del club, Josep Lluís Núñez, que des del 1981 els hi va donar unes facilitats logístiques (entrades als partits, local dins l'estadi, ajut pels desplaçaments...) que Joan Gaspart va mantenir.  Va ser Joan Laporta qui els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004.  I amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.
 
Si bé inicialment no s'han produït incidents mentre corejaven les seves consignes, encenien bengales i tallaven la Travessera de les Corts, poc abans de les dues s'ha produit una baralla, cosa que ha fet intervenir a la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que ha fet diverses càrregues. 
El 6 de maig, amb motiu també del clàssic van fer una marxa o "corteo" similar als barris de Sants i Les Corts de Barcelona. El 21 d'abril van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a Madrid, amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús. Al Wanda Maetropolitano, on no tenen prohibida l'entrada van seguir el partit des del Fondo Sur.
El passat 7 d'abril alguns membres dels Boixos van implicar-se en una baralla a Cornellà amb membres del clan gitano "Los Carmelos" de Gavà, que sembla que es va produir per un tema de deutes o rivalitats vinculats a les activitats dels Casuals, que van ser condemnats el 2013 per extorsions a discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint feien joves cachorros o cadells del Boixos seguint ordres. Tot i que els Boixos se l'ha ubicat en l'àmbit  de la ultradreta independenstista 33, alguns dels condemnats  eren exmilitants de l'extremadreta espanyolista.

 Imatges d'aquest migdia
 Foto@perelorente1





Vídeo de la manifestació o "Corteo" dels Boixos el 6 de maig a Barcelona, també amb motiu del clàssic

Los Boixos Nois se concentraron este domingo antes del clásico del Camp Nou, donde FC Barcelona y Real Madrid se ven las caras en partido de Liga. El grupo radical tiene prohibido el paso al estadio desde hace más de una década, cuando el entonces presidente, Joan Laporta, les expulsó. Sin embargo, los Boixos aprovecharon la gran cita deportiva del fin de semana en la capital catalana para hacerse visibles. Para ello, no escatimaron humo ni bengalas, como se puede apreciar en varios vídeos publicados en las redes sociales. La concentración se produjo en Travessera de Les Corts, vía de acceso al coliseo azulgrana. Tampoco faltaron petardos, pancartas de autorreividicación (“No Boixos, no party”, en alusión a su destierro) y cánticos contra el eterno rival; incluso se prendió fuego a una bufanda blanca con el escudo madridista.

Ver más en: https://www.20minutos.es/deportes/noticia/concentracion-boixos-nois-clasico-3332911/0/#xtor=AD-15&xts=467263

SABER GUANYAR, SABER PERDRE, UN PENSAMENT QUE M'ESPANTA, NO DIR MENTIDES, I LA METÀFORA DEL CIM DE XAVIER VENDRELL. Algunes reflexions a l'any de la fracassada DUI. Els dirigents i presidents que van comparar el Procés amb la lluita de Gandhi, potser s'haurien de plantejar fer com ell si és que no anaven de farol



Quan guanyes, guanya, i quan perdis perd, no és només el lema d'un anunci. Gestionar una victòria sol ser senzill, tret que es vulgui humiliar els vençuts, una cosa que el PP i Ciutadans, Felip de Borbó i sectors de la judicatura desitgen, el que incrementarà en aquests els desitjos de no rendir-se. No tan fàcil és gestionar la derrota. Són incomptables els casos en què els governants del bàndol derrotat castiguen per derrotisme a aquells que diuen que cal acceptar que s'ha perdut i que, del que es tracta, és de minimitzar els danys. 
Sembla evident que si els polítics que lideraven el moviment que ens portava a la independència són a la presó o l'exili, és que l'any passat van ser derrotats. Ningú sap què passarà d'aquí uns anys, però no es pot disfressar com un replegament estratègic. Ni es va implementar la República, ni es van obtenir els suports que s'anunciaven. Bona part d'Europa va denunciar la repressió de l'1-O i considera que no hi ha hagut rebel·lió, però cap govern va donar el seu suport a la independència.Un servidor desitjaria que Palestina es converteixi un estat, però dir que això és actualment improbable no és donar suport a la política del govern israelià, com tampoc ho és dir que els dirigents palestins han jugat malament les seves cartes, han gestionat malament les oportunitats i cada vegada han anat a pitjor. Un servidor desitjaria que al Sàhara es fes el referèndum d'autoderminació, però reconèixer que ara per ara sembla improbable que es faci, pel suport incondicional que té el Marroc, no es posar-se a favor de Mohamed VI. 

I hi ha un pensament que m'espanta, que tinc cada vegada que em pregunto perquè el que hagués pogut desembocar en una negociació política, que donada les forces dels independentistes potser no hagués acabat fent realitat una Catalunya independent, ha acabat com ha acabat. Recordo com si fos ara mateix la conversa que vaig tenir amb un alt oficial de l'Exèrcit espanyol a Kosovo el març de l'any 2000. Tot contemplant pobles cremats em va dir "Cuando ves esto, pueblos quemados y tanta destrucción, piensas, qué bien estamos en España. Sí, ETA matará 25 personas este año, pero son menos de los muertos que habrán este fin de semana en la carreteras españolas".
El que vull dir es que l'Estat espanyol sap conviure i com actuar davant del terrorisme independentista, però no vol ni es pot permetre un moviment independentista pacífic. I em pregunto si hi ha molta gent a Espanya que desitjaria que l'independentisme català fos violent i terrorista perquè s'hi sentirien més còmodes per conviure amb aquella realitat (menos muertos que este fin de semana en las carreteras), més còmodes per combatre'l, i amb més arguments per rebatre'l. Que ETA matés 25 o 50 persones no motivava que els balcons de Madrid o Sevilla s'omplissin de banderes espanyoles com sí ha passat ara. I no motivava els crits de l'A por ellos, de suport a la Guàrdia Civil.

Fer autocrítica dels errors de l'independentisme no és passar-se al costat de l'adversari. I no sembla que des Waterloo i l'entorn del president Quim Torra i la Crida hi hagi voluntat de fer-ho. I el primer pas de tota autocrítica és reconèixer la falsedats que es van dir. Es comparava Catalunya amb les repúbliques soviètiques o iugoslaves,  sense tenir en compte la diferència que aquestes formaven part d'estats que, sobre el paper, eren unions voluntàries, de manera que quan es van enfonsar els règims autoritaris en què es sustentaven i es van independitzar, van ser reconegudes per l'ONU i la majoria d'estats. Es va dir que el dret d'autodeterminació de l'ONU ens emparava i això és fals, ja que, digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, només l'hi reconeix a catorze territoris entre els quals no hi ha Catalunya. Un d'aquest és el Sàhara i tot i tenir el dret internacional al seu favor, no té els suports internacionals per obligar al Marroc a fer-lo. I es va dir que el dictamen del Tribunal de la Haia sobre Kosovo legitimava l'execució de declaracions unilaterals i no és cert, ja que el que va dir el Tribunla de Justícia és que, "sense pronunciar-se sobre l'execució o conseqüències de la mateixa", el fet que 109 de 120 diputats aprovessin una declaració, no vulnerava el dret internacional. Va ser una sentència salomònica per no entorpir una desconnexió irreversible entre Sèrbia i Kosovo iniciada el 1999 després de la guerra. Però fins que Rússia i Sèrbia no aixequin el seu veto, Kosovo no serà admès a l'ONU. I quan primer Artur Mas i ara Joaquim Torra van considerar el Procés imparable comparant-nos amb Gandhi i Luther King, sembla que van ignorar que van passar llargues temporades a la presó, van haver de fer vagues de fam i tots dos van ser assassinats.

Jo vaig tenir clar que el Procés no tenia força ni per implementar la República ni per forçar a l'estat a una negociació el 8 de novembre de l'any passat, quan va fracassar la vaga general i molta gent va mostrar-se contrariada pels talls de carreteres. 
 

Les declaracions de dirigents d'ERC afirmant que es necessita una majoria més àmplia van en aquest sentit. Ahir al Preguntes Freqüents de TV3, el dirigent d'ERC, Xavier Vendrell, va dir que cal que es faci una gran molbilització a Europa, i va fer la comparació amb els alpinistes que en un primer intent no aconsegueixen arribar a un cim. Vendrell reconeixia que com més amunt arribin els que fan aquesta expedició, millor ho tindran els que facin la propera, donat que ja sabran què es poden trobar i les dificultats i mancances que tenien, afirmacions que hi estic totalment d'acord. Però, com a humil alpinista que sóc (el meu sostre a Europa és el Gran Paradiso als Alps i a l'Àfrica el Kilimanjaro -5.895 metres-) crec que Vendrell va ometre l'element previ a poder fer una segona expedició o intent. Els alplinistes que no aconsegueixen el cim han de baixar al campament base o tornar a casa. Quedar-se a pocs o molts metres del cim esperant, és abocar-se a un tràgic final.  I un cop a casa analitzar què ha fallat, què mancava i començar a preparar la nova expedició. I no veig que hi hagi gens d'autocrítica a l'independentisme i es reconegui que no es pot fer aquest viatge només amb el suport del 48% dels catalans, amb un 40% que hi està en contra i sense suports internacionals.

Vendrell parlava de fer noves accions a Europa, hi estic d'acord. Però pels que diuen que faríem com Gandhi y Luther King, haurien ara de ser conseqüents. I si la sentència del Tribunal Suprem és dura i venjativa, com sembla que serà, potser haurien de donar exemple demostrant que no anaven de farol. Què vull dir? Doncs Artur Mas, Quim Torra, Puigdemont i molts d'altres, haurien de fer el que feia Gandhi en aquestes situacions. Una vaga de fam indefinida, que si és a Bèlgica tindria més ressò internacional. Imagineu tres dels últims presidents de la Generalitat en vaga de fam al cor d'Europa, potser també els presos, i mobilitzacions a Catalunya i totes les capitals europees?  

De moment, però, des de l'entorn de Puigdemont, del president Torra o l'ANC es proposen ultimàtums al Govern d'Espanya amenaçant de reactivar la DUI. No m'agradaria que un president de la Generalitat passés a la història com Mohamed Said al-Sahaf, ministre d'Informació iraquià, que se li va posar el sobrenom d'Alí el Còmic, perquè quan els tancs americans ja havien pres mig Bagdad, ho negava i donava ultimàtums als vencedors.


dimarts, 23 d’octubre de 2018

SE SUSPÈN L'INGRÉS A PRESÓ DEL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER LA CONDEMNA PER AMENACES A JORDI BORRÀS, EN ENTENDRE'S QUE NO ES REINCIDENT EN HAVER ADMÈS EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EL RECURS CONTRA LA CONDEMNA PER BLANQUERNA. Chaparro juga ara un paper important en la direcció de DN, després de la dimissió del seu president, Manuel Canduela



 Pedro Chaparro a Montjuïc el 12 d'octubre de 2015

Segons un comunicat emès per Democracia Nacional, el Jutjat Penal 12 de Barcelona ha resolt supendre l'ingrés a presó de Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat a un any de presó per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. 
Chaparro  va ser condemnat pel Jutjat Penal 26 de Barcelona a un any de presó per les declaracions  que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que, si algú veia a aquesta "rata de Jordi Borràs li doni un capón (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxi". També va ser condemnat a una multa de 1.800 euros, a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona. Com Chaparro havia estat condemnat previament pel Tribunal Surprem a 3 anys i 11 mesos per l'atac de Blanquerna,  la Fiscalia de delictes d'odi Barcelona va entendre que era reincident i va demanar que, tot i ser la condemna per les amenaces a Borràs inferior a dos anys, la complís. Però el compliment de la condemna del Suprem per Blanquerna, que havia incrementat la interposada en primera instància per l'Audiència Provincial de Madrid, va quedar suspesa en admetre el Tribunal Constitucional el recurs d'empara contra la sentència del Suprem.
I per això, a petició de la defensa de Chaparro, que ha al·legat que la condemna per Blanquerna no es ferma i no es pot considerar que sigui reincident, el Jutjat Penal 12 de Barcelona, que havia d'executar el compliment de la condemna, ha decidit revocar l'ingrés de Chaparro a la presó pel cas "Borràs" sempre i quan en els propers tres anys no sigui condemnat per un altre delicte d'odi. 
Chaparro ara juga un paper important en la direcció de  DN, donat que el seu president i fundador, Manuel Canduela, va dimitir fa un mes i mig. Democracia Nacional ha arribat a un acord per les eleccions europees amb partits de l'àmbit ultra fins no fa gaire rivals com Falange Españaola de la JONS i Alternativa Española (AES) per presentar-se junts en la coalició "Identidad Española ADÑ" 
 Pedro Chaparro a la dreta mirant enrere, al judici per Blanquerna
  
Jordi Borràs en un acte ultra

diumenge, 21 d’octubre de 2018

ARRIBARÀ A REGNAR EL PRÍNCEP BIN SALMAN? Analitzo al Punt Avui les conseqüències de l'assassinat de Jamal Khashoggi i explico com el príncep hereu amb seva política i els seus reiterats fracassos ha acabat enfortint als enemics perses i turcs



No és inusual que en un país autoritari hi hagi opositors que morin en estranyes circumstàncies. Tampoc ho és que una potència faci caure el primer ministre d’un país de la seva àrea d’influència. Com tampoc ho és que, quan hi ha un relleu governamental el nou líder iniciï un guerra contra un veí més feble o vulgui modificar l’statu quo d’aliances i equilibris regionals.

El que és inusual és la manca de miraments i el fracàs absolut amb què ha fet tot això qui és, des del juny de l’any passat, príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman. La guerra del Iemen, que ell va començar l’any 2015, presentant-la com una campanya que duraria unes setmanes, ha estat un fracàs, provocant una de les majors catàstrofes humanitàries contemporànies, sense que hagi aconseguit derrotar els rebels aliats amb l’Iran. També ha resultat un fracàs l’intent d’aïllament de Qatar, que molestava Riad per les seves bones relacions amb els Germans Musulmans i per la nosa que fa la cadena Al-Jazeera. Qatar ha resistit el boicot econòmic i polític amb l’efecte col·lateral que Turquia i l’Iran han resultat ser els més beneficiats d’aquest intent d’escalfar Qatar.

Però si hi ha dos fets que mostren la ineptitud de Bin Salman són, un, el segrest del primer ministre del Líban, Saad Hariri, que el va obligar a dimitir des de Riad en una declaració televisiva el 4 de novembre de l’any passat, com a represàlia per haver permès als xiïtes de Hezbol·là entrar en el govern libanès. Divuit dies després, Hariri, després de les moltes crítiques i pressions, va reaparèixer a Beirut com si no hagués passat res, continuant com a cap de govern. I dos, l’assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi.


Repeteixo que des de sempre molts serveis secrets han fet desaparèixer periodistes o opositors. Però la mort i esquarterament va succeir dins d’un consolat a l’estranger i hi ha gravacions dels fets. Bin Salman, amb els seus intents de debilitar l’Iran i les seves ingerències al Iemen i el Líban o capgirant els equilibris per aïllar Qatar, ha fracassat, ha incomodat molts dels seus socis, i ha fet més forta l’altra potència de la regió, Turquia, que ha jugat hàbilment les seves cartes a Síria, i ara no podrà o no voldrà maquillar l’assassinat del periodista.

Si donem per vàlida la teoria que el conflicte principal del Pròxim Orient no és el de Palestina, sinó la pugna mil·lenària d’àrabs, turcs i perses, Bin Salman només ha aconseguit debilitar els àrabs en benefici dels altres dos. I la fugida de líders polítics i econòmics d’arreu del món que han anunciat que no participaran en la cimera econòmica de “la Davos del desert” que se celebrarà la setmana vinent, podria ser una estocada mortal a aquest príncep que es creia que modernitzaria la monarquia dels Saud. Per això ara la pregunta és: permetrà la Casa dels Saud continuar aquest fracàs? Destituirà el rei Salman el príncep hereu?

dimarts, 16 d’octubre de 2018

200 PERSONES EN MANIFESTEN A MOIÀ PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS JORDIS QUAN FA UN ANY DEL SEU EMPRESONAMENT. S'han deixat volar dotze globus o fanalets, un per cada mes de presó. Jordi Costa de l'ANC de Collsuspina ha llegit el manifest




Dues-centes persones s'han concentrat aquest vespre a Moià davant l'ajuntament per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des d'avui fa un any. A Tres quarts de nou s'han deixat volar dotze globus il·luminats, un per cada mes que els Jordis porten a presó. Tot seguit Jordi Costa de l'Assemblea Nacional Catalana ha llegit el manifest Fem la República Catalana que, a aquella mateixa hora s'estava llegint a molts altres llocs de Catalunya, i s'han fet crits d´"Us volem a casa!" i "Llibertat presos polítics!" 




divendres, 12 d’octubre de 2018

PP I C'S SE SUMEN A LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER PART DE LA ULTRADRETA I VOX A Psg DE GRÀCIA I Pç CATALUNYA, MENTRE DEMOCRACIA NACIONAL I FALANGE-FE HO FAN A MONTJUÏC. La nova coalició electoral ultra "Identidad Española ADÑ" es manifesta dividida. Mentre Falange de las JONS i Alternativa Española (AES) ho fa a Pç Catalunya, DN i La Falange FE a Montjuïc. La Secretaria General de PxC, Mónica Lora, a la capçalera de la manifestació amb Albiol i Arrimadas.

Finalment PP i Ciudadanos ha decidit enviar als seus dirigents a la manifestació de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, que inicialment no havia rebut el suport de Societat Civil Catalana i estava convocada per Somatemps i Movimiento Cívico Espanya i Catalans, Empresaris de Catalunya,  PxC, Alianza Nacional i Falange de las JONS, amb el suport també de Vox. Espanya i Catalans i Somatemps van crear la web "Españasomostodos" exprés per aquesta manifestació. 
A aquesta manifestació, que ha estat molt concorreguda amb 65.000 persones segons la Guàrdia Urbana,  s'hi va sumar ahir Vox que ha enviat al seu Vicesecretari General, Javier Ortega Smith, cosa que va motivar a moure fitxa al PP i Ciudadanos que fa dos dies no aclarien si hi serien o no presents. A la capçalera, al costat dels líders del PP i C'S, com Albiol i Arrimadas, s'hi ha posat per primera vegada la Secretària General de Plataforma per Catalunya, Mónica Lora. Hi ha expectació per l'acte que farà demà Vox a Sant Vicenç dels Horts, ciutat de la que va ser alcalde Oriol Junqueras i fins a quin punt Ortega Smith, que ha agafat una gran notorietat mediàtica en ocupar l'espai de la desarticulada Manos Limpias, fent d'acusació particular en nombrosos casos, entre ells els del Procés, serà o no un tsunami que no només portarà la ultradreta a les institucions, sinó que està condicionant el discurs del PP de Casado i de C'S de Rivera.
Des de la tribuna, Javier Megino, d'Espanya i Catalans, que ha demanat als jutges que han de jutjar als polítics catalans empresonats que "siguin coherents i no s'acoquinin (...) Ni oblit ni perdó, molts anys a la presó", a la que els assistents han respost amb l'habitual "Puigdemont a prisión". També ha estat molt dur el president d'Empresaris de Catalunya que no només ha clamat contra els independentistes sinó també contra els que volen buscar un encax de Catalunya amb Espanya. "No cal encaixar res perquè Catalunya és Espanya". En nom del col·lectiu ultradretà Somatemps,  Josep Alsina,  ha reivindicat la Hispanitat de Catalunya sinó que ha fet una encesa defensa de la colonització espanyola de l'Amèrica del Sud. "No va ser cap genocidi, els hi vam donar el cognom".
A la manifestació  de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya hi han participat Falange Española de la JONS i Alternativa Española (AES) que són dos dels grups de la nova coalició electoral de cara a les europees "Identidad Española ADÑ", de la que formen part també Democracia Nacional i La Falange-FE que eren a Montjuïc. La hitleriana Alianza Nacional, que habitualment es manifestava a Montjuïc ha convocat a Passeig de Gràcia i Pça Catalunya donat que ha estat exclosa de la coaliació "Identidad Española". També hi era Josep Anglada i el seu partit SOM Identitaris.



Finalment el PP i C'S han decidit assistir, cosa que no confirmaven dimecres. Ortega Smith de Vox ha estat molt aclamat


 Mónica Lora de PxC (a l'esquerra de la imatge) a la capçalera amb Albiol, Montserrat i Arrimadas)

 Foto: @Marc_acb
Per primera vegada un dirigent de PxC és a la capçalera al costat dels del PP i C'S (sobre la lletra R)



  Els dirigents de PxC, August Armengol i Nacho Mulleras.
Jordi de la Fuente de PxC parlant amb Javier Baraycoa del col·lectiu ultra Somatemps
 Els regidors de PxC de Salt, Sergio Concepción i Sergi Fabri 
Som Identitaris, de Josep Anglada


La hitleriana Alianza Nacional, també s'han manifestat a Pç Catalunya. el seu líder, Pedro Pablo Peña, el segon per l'esquerra. També hi és (el de la dreta de la imatge) Íñigo  Pérez de Herrasti y Urquijo, un dels condemnats per l'atac a Blanquerna


 Falange Española de las JONS i Alternativa Española (AES) que formen part de la colació de partits ultres "ADÑ-Unidad Española", s'ha manifestat a Pça Catalunya. Els seus socis de DN i La Falange-FE a Montjuïc


 L'ACTE ULTRA DE MONTJUÏC

Unes 150 persones han sortit en manifestació des de Plaça Espanya cap a la plaça Sant Jordi de Montjuïc, convocats per Democracia Nacional (DN), La Falange-FE i Movimiento Católico Español. DN i La Falange-FE han impulsat juntament amb Alternativa Española i Falange Española de las JONS -que es manifestaven a Plaça Catalunya la coalició electoral "ADÑ Unidad Española" Al llarg de la marxa s'han fent els habituals crits contra els líders independentistes, en favor de la unitat d'Espanya i contra els immigrants i refugiats. I en arribar dalt la plaça -on els esperaven una setantena més d'ultres -s'ha fet, com anys anteriors la crema d'estelades.  Mentre es cremaven les estelades s'han fet crits de "Josué libertad!" i "Raúl Macià libertad!"

Ramón Corpas, nou responsable a Barcelona de Democracia Nacional després de la destitució d'Albert Bruguera

 Miltants o simpatitzants de DN vinguts d'altres llocs de l'Estat
 Manuel Andrino Jefe Nacional de Falange, un desl condemnats de Blanquerna als que el Tribunal Constitucional va admetre el seu recurs suspenent l'ingrés a presó.






  Membres de les "Brigadas de Limpieza" de llaços grocs




A l'acte no hi ha estat present el fins fa un mes màxim dirigent de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que ha dimitit del seus càrrec. La primera en intervenir des de la tribuna davant del poc més de dues centes persones, ha estat la militant de Democracia Nacional, Alba Sánchez, que ha dit als assistent que "darrera les banderes que porteu representeu la dignitat del terços espanyols que van conquerir Amèrica, y sou la resistència del pobles europeus i del Poble Espanyol. Sou l´últim baluart de la resistència".


Tot seguit ha intervingut el Secretari General de DN, Luis Mateos, que ha qualificat de corruptes a tots els partits, ha fet una referència a Vox sense dir el seu nom, a la que ha qualificat de continuista, i ha clamat contra la Unió Europea per les seves polítiques econòmiques si defensar l'homosexualitat i contra el sistema autonòmic que "ha portat a Catalunya, El País Basc, Navarra i balear a estar a punt d ela insurrecció". 
Mateos ha anunciat la creació d ela coalició electoral per les europees anomenada ADÑ-Identitad Española a la que ha qualificat "com un nou moviment polític que ha revertir l'actual situació i entrar al Parlament Europeu".
I ha detallat els 5 punt programàtics d'ADÑ: En primer lloc, restaurar la sobirania nacional davant d'una Europa que els seus jutges recolzen als polítics catalans i retirant Espanya les tropes de missions internacionals. En segon, sortir de l'euro; en tercer, posar fi a la política de retallades i als dictats dels mercats; en quart defensar la tradició i família cristiana rebutjant l'avortament i certs tipus d'unions. I el cinquè, recuperar el control d eles fronteres, sortir de l'espai Schengen i fent més difícil l'obtenció de la nacionalitat espanyola.

Per la seva banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, ha atacat a Pedro Sánchez per fer un govern hipotecat per Bildu i els independentistes catalans. i ha carregat contra Mariano Rajoy "que haurà d'explicar perquè no va aplicar de veritat el 155, donant ales  a l'independentisme". I ha carregat contra el Fiscal de Delicte d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar al que ha qualificat de ser " un Tribunal Popular com els del 36 al que només li falta la txeca". També ha atacat a Vox de qui ha dit que "omple places de toros amb diners diners del poder jueu", afegint que "nosaltres no tenim res a veure amb PP. C'S i Vox. Nosaltres som antisistema, nosaltres defensem el Valle de los Caídos, no com aquelsl que diuen no estar-hi d'acord, però no tenen bemoles per defensar-lo". I tornat a Vox ha dit "nosaltres no tenim res a veure amb Vox, som els de sempre, els que estaven aquí l'any 36, som la Falange, som els de la División Azul!



 En nom de Democracia Nacional Joven ha intervingut Juan de Haro, que s'ha referint a Manuel Canduela com el seu mestre, que no era a l'acte després d'haver dimit del seu càrrec fa un mes, i a Pedro Chaparro que, per sentència judicial, no pot participar a actes de DN a Barcelona.
De Haro ha recordat el tercios espanyols i ha dit que "som pocs, però valents i derrotarem als polítics vinculats a la usura jueva". Ha cridat que "el Valle no se toca!" i que si ho fa, lideraran una revolta que derrocarà al govern de Pedro Sànchez.

 
A l'acte també ha intervingut Jose Luis Corral del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil  Española, que ha defensat el Valle de los Caídos i ha denunciat que amb la llei de l'avortament s'assassinen cent mil nens a l'any.

 Brazos en alto, com cada anys
 Els oradors en peu, sentit l'himne espanyol