dimarts, 10 de juliol de 2018

ELS ULTRES DEL BAGES. La comarca és uns dels epicentres de la ultradreta espanyolista, amb una sèrie de líders o militants que, gràcies al Procés independentista han trobat el seu moment. Han canviat a corre cuita la bandera franquista per la constitucional, postulant-se com a màxims defensors de la legalitat. Alguns que eren senzillament el fatxa o el raro del poble, gràcies a les accions dels GDR de retirada de llaços grocs, banderes o rètols, han trobat un espai per actuar i en alguns casos han agredit a veïns.

A Artés, Balsareny, Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara al Bages o al municipis propers del Moianès com Santa Maria d'Oló, s'han produït aquest últims mesos agressions a veïns que col·locaven llaços grocs o participaven en actes per la llibertat del presos o que havien recriminat als membres dels grups coneguts com a GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) que no treiessin llaços grocs. I amb motiu del trasllat dels presos polítics catalans a la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada la nit del dimarts 3 de juliol, un veí fou agredit i els  Mossos van identificar a qui surt als vídeos com a principal agressor, Antonio o Tony N. Es tracta d'un conegut ultra de Sant Joan de Vilatorrada que, com a membre del GDR i amb l'acreditació de servei d'ordre de Democracia Nacional, havia participat a Sant Joan Despí la manifestació del passat 10 de juny pel tancament de TV3.




 





També van citar a declarar el Mossos, donat que surt en els vídeos, si bé sembla que no participa a l'agressió, Jaime Vizern, líder o creador del grup Democracia y Unidad Española (DUE) que va organitzar la manifestació del 4 de febrer a Manresa. Aquella manifestació pretenia aparentar que no era d'ultradreta i hi va participar l'ex diputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Però tota la logística i servei d'ordre era de Democracia Nacional. A la manifestació de la DUE també hi participaren altres grups clarament ultres del Bages com Resistencia Pont de Vilomara, que a la seva pancarta hi té la creu carlista.  
Vizern és el que es va presentar davant de la casa de Carles Puigdemont a Bèlgica vestit de guàrdia civil.


Al Pont de Vilomara hi tenia la segona residència i la colla d'amics, Javier Cirera, líder dels CUSOS, condemnat a 19 anys per l'atac d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012. Precisament el fet que els condemnats anessin a sopar al restaurant Cal Curro del Pont de Violamara després de cometre la brutal agressió i que foren gravats per les càmeres de l'establiment, va ser una de les proves per identificar-los. Vull deixar clar, però, que entre els deu condemnats a presó no hi havia cap veí del Pont de Vilomara.
Javier Cirera també es movia per Sant Vicenç de Castellet on un grup de joves ultres foren condemnats per intentar cremar l'any 2012 la casa d'una família magribina.  

Al Bages també hi ha altres grups o colles ultres com la de Raúl Macià a Balsareny, que fa mig any va perdre unes setmanes la llibertat condicional que tenia després de sortir de presó per condemnes alienes a la política, quan va trencar els rètols d'entrada al municipi o va enfilar-se a balcons a treure estelades o, sembla, increpar a gent que es manifestava.
També hi ha la colla dels Rebels o moters de Joan Escalé d'Artés. A alguns membres dels Rebels se'ls hi atribueix agressions a veïns d'Artés. I amb aquestes accions contra qui posa esteledes o llaços grocs Escalé i altres ultres del Bages han passat de ser vistos com els "raros" o "fatxes", del poble que d'alguna manera se'ls acceptava com a part del paisatge humà local, a un perill per la convivència. 
    
Aquí poso un post de Facebook de Joan Escalé d'homenatge a la persona Blas Piñar, quan va morir fa 4 anys. Com s'hi veu un dels que fa un comentari és Josep Ramon Bosch, l'últra de Santpedor, també al Bages i que ha sabut reinventar-se aquest últims anys.  
Bosch, nascut el 1963 té un historial molt ric. Va militar o col·laborar amb Fuerza Nueva -que liderava Blas Piñar- al costat del seu pare. Va afiliar-se uns anys al PP, però anava als actes ultres i no només per acompanyar al seu pare. El 18 de juliol de 2013 assistí a l'Ebre a l'acte de commemoració de l'aixecament franquista, però quan es van fer la foto de grup sota la bandera amb l'àliga s'amagà una una mica, tot i que se'l distingeix perfectament. 

Aquell mateix any, 2013, funda amb altres militants ultres del Movimiento Social Republicano (MSR), Falange, carlistes i Plataforma per Catalunya l'entitat SOMATEMPS per fer font al Procés independentista. Però mesos després la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en una reunió que manté amb ells els comenta que si volen fer mobilitzacions més àmplies contra el Procés aniria bé que ampliessin l'espectre més enllà de la ultradreta. I llavors Bosch amb la majoria de fundadors de Somatemps crea Societat Civil Catalana.   

Reunió de Bosch i altres membres de Somatemps amb la Delegada, Llanos de Luna que recomanarà que facin una entitat més àmplia.

Un any més tard, quan es farà públic que Bosch administra una pàgina de Facebook -amb el seu telèfon mòbil en les dades ocultes del perfil- on penja continguts i vídeos als que ell mateix posa veu, d'exaltació del franquisme i el règim nazi, l'apartaran de la direcció de Societat Civil Catalana, si bé poc després li serà perdonat aquest pecat insignificant i ara Bosch intenta que Manel Valls, l'exprimer ministre francès faci una llista unionista a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dissabte passat Valls i Bosch es reuniren en un bar de Santpedor. 


A Manresa el mandat 2011-2015 Plataforma per Catalunya va tenir dos regidors. El seu líder era Albert Pericas, conegut com l'Animal. Pericas a finals del setanta i inicis del vuitanta  participava en la batusses amb militants independentistes de la comarca i se'l va vincular a diverses agressions. Pericas, sent regidor, va fer un polèmic tuït "Una estelada, una pedrada".
Fa cinc o deu anys els ultres de Manresa, liderats per Pericas, es diferenciaven dels ultres del Vallès, per ser els del Bages catalanoparlants i del Barça front els altres que eren castellanoparlants i de l'Espanyol, i els del Bages  consideraven "quillos" als del Vallès.
(Falta ampliar!!!!)


divendres, 6 de juliol de 2018

INAUGURADA LA COMISSARIA DE MOSSOS DEL MOIANÈS. El conseller Miquel Buch afirma que aquest equipament hagués haugut d'inaugurar-lo el conseller Quim Forn, ara a la presó que és el conseller legítim



































 
El conseller d'Interior, Miquel Buch, acompanyat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i dels  de la resta de municipis del Moianès, ha inaugurat aquest divendres al migdia les instal·lacions de la nova oficina policial dels Mossos d'Esquadra al Moianès. Aquesta comissaria, que depèn de l'Àrea Bàsica Policial del Bages, va començar a funcionar fa tres setmanes, està ubicada a la planta baixa de l'ajuntament de Moià i comparteix instal·lacions amb la Policia Local. Inicialment té una plantilla de deu agents que faran només els torns de les 7 a les 23 hores.  
En els parlaments d'inauguració tant l'alcalde de Moià com el conseller Buch han recordat que aquesta infraestructura es va acordar amb l'anterior conseller, Joaquim Forn, que aviat serà a un a presó molt propera al Moianès. Buch ha afirmat que és habitual que un conseller o alcalde inauguri un projecte iniciat i dissenyat per un anterior. "Es fan eleccions i moltes vegades són altres els que les guanyen, hi ha nous consellers i inauguren el que havien fet o començat altres. Però Joaquim Forn no va perdre les eleccions. Ell s'hi va presentar i no va perdre, i és el conseller legítim que hauria de ser avui aquí".

Buch ha afegit que entomava la feina amb les mateixes ganes que Forn i, per treure dramatisme a la situació, ha dit que "com és la primera comissaria que inauguro us puc assegurar que és la més bonica que mai he inaugurat".  Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha afirmat que els Mossos d'Esquadra "són molt benvinguts i molt esperats al municipi i a tota la comarca. Us posarem les màximes facilitats perquè us sentiu com a casa". Els Mossos arriben a Moià després d'anys en que quan hi havia una emergència a la comarca s'havia d'esperar que arribessin Mossos de Caldes de Montbui, Vic o Manresa, i en els que la plantilla de la policia municipal de Moià havia quedat reduïda al mínim. Ara de fet només té quatre agents en servei actiu.  

A l'acte també hi han assistit el director general de la Policia, Andreu J. Martínez, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla, la sergenta cap de la Comissaria de Districte de Moià, Rosa Oviedo i l'agent suplent del cap de la Policia Local de Moià, Andrés Jiménez, a més dels altres nou alcaldes i alcaldesses de la comarca.


 La sergnta cap de la comissaria, Rosa Oviedo, i el cap suplent de la policia local de Moià, Andrés Jiménez saluden al conseller











dijous, 5 de juliol de 2018

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa


Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.

dilluns, 2 de juliol de 2018

LA POLICIA DESALLOTJA ELS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'ANTIGA SEU DEL BANC DE MADRID-BANC D'ANDORRA, DESPRÉS DE DOS INTENTS FALLITS. Eren allà des d'abril de 2017 i era la seva sisena seu



Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa setze mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, paluaet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.
L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.
 Foto obtinguda de twitter


Melisa Domínguez Ruiz, líder del HSM

divendres, 29 de juny de 2018

EL TSJ TOMBA L'INTENT DE TERGIVERSAR EL DELICTE D'ODI AMB EL QUE ES PRETENIA CASTIGAR LES CRÍTIQUES I MANIFESTACIONS CONTRA ELS POLÍCIES I GUÀRDIES CIVILS ALLOTJATS A HOTELS DE CATALUNYA DESPRÉS DE LES CÀRREGUES DE L'1-O. De la mateixa manera que s'ha intentat tergiversar els delicte de sedició i rebel·lió en base a suposades actuacions tumultuàries i la invenció d'una violència imaginaria, es va pretendre veure odi ideològic o ètnic (antiespanyols) en algunes de les protestes per l'actuació dels cossos estatals de seguretat l'1-O





Després de les primeres manifestacions davant de casernes de la Guàrdia Civil i hotels de Catalunya on s'allotjaven policies nacionals i guàrdies civils que van protagonitzar les càrregues policials de l'1 d'octubre, la Fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, obrí diligències contra diverses persones per suposats  delictes d'odi.  Es cridà a declarar i s'obrí procediments penals contra mestres d'escoles i instituts on hi estudien fills de guàrdies civils, i contra alcaldes i regidors de diferents municipis. Algunes d'aquestes causes han continuat només per suposat delictes d'amenaces o coaccions, moltes s'han arxivat i alguna continua per presumptes delictes d'odi i d'amenaces i coaccions.  També, a petició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, s'obriren diligències contra el diputat  d'ERC, Ferran Cívit, que va fer diversos tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels. Ho va fer el TSJ en ser Cívit aforat.
 El diputat Ferran Cívit
Es pretenia aplicar el nou redactat de l'article 510 del Codi Penal  que castiga  fins a 4 anys de presó als qui "públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad".

Jo ja vaig publicar llavors diversos articles considerant una tergiversació del delicte d'odi que es volgués aplicar aquest tipus delictiu als qui protestaven per l'actuació del cossos de seguretat l'1 d'octubre o es manifestaven davant els hotels on s'allotjaven o a mestres d'escoles o instituts on estudien fills de Guàrdies Civils, que havien fet opinions contràries a l'actuació policial. Jo tenia clar que en cap cas l'article 510 incloïa en els col·lectius vulnerables a protegir per aquest tipus penal a cap col·lectiu professional, fos la policia o els funcionaris, ni les manifestacions que es feien contra els policies ho eren pel seu origen. És a dir, no es manifestaven contra els policies per ser espanyols, andalusos, gallecs, vinguts de Múrcia o castellanoparlants, sinó com a mostra de rebuig per unes actuacions. 

Una cosa seria que es jutgi per un possible delicte d'amenaces o coaccions, si és que aquelles manifestacions o opinions fossin constitutives d'amenaces, coaccions o d'atemptat a l'autoritat. I una cosa molt diferent és tipificar-ho com un delicte d'odi contra un col·lectiu vulnerable o ètnic. I tampoc és donava el cas d'aplicar l'agravant de discrepància o discriminació ideològica que ja va aplicar el Tribunal Suprem per incrementar la condemna als ultres de Blaquerna, i també s'aplicà per incrementar la pena a uns antifeixistes que van agredir, sense provocació prèvia, a uns ultres que eren a un bar del barri de Sants el 12 d'octubre de 2013. No era aplicable l'agravant de discrepància o discriminació ideològica, perquè no es protestava contra els policies per les seves idees -que segur que eren molt diverses- o ser d'un grup polític antagònic, sinó per l'actuació feta l'1-O.
                                

Article en el que jo ja deia que  es volia fer una tergiversació del delicte d'odi, fent una interpretació diferent del que deia l'article 510


I afortunadament això és el que ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , en una interlocutòria signada pel seu president, Jesús María Barrientos, desestimant que es jutgi per un delicte d'odi al diputat d'ERC Ferran Cívit.  Des del meu punt de vista aquesta interlocutòria hauria de provocar l'arxivament de les causes per delictes d'odi per aquests fets contra diversos regidors i alcaldes del Maresme i altres persones investigades. 
Això no vol dir que s'acabi la persecució penal d'aquest casos, però hauria de ser només per manifestació il·legal o amenaces o coaccions a agents de l'autoritat o incitació a cometre algun d'aquest delictes. Però no per un delicte d'odi. 
Considero molt positiva aquesta interlocutòria donat que, a l'igual que per castigar amb més força els convocants del referèndum de l'1 d'octubre, empresonar preventivament i suspendre els drets polítics dels diputats, s'ha forçat la intrepretació del fets, del redactat, i el sentit dels delictes de sedició rebel·lió, qualificant les manifestacions de tumultuàries i violentes, es volia castigar amb més duresa, intentant atribuir odi contra els policies per ser espanyols, i donar-lis la protecció especial que l'article 510 atorga a certs col·lectius vulnerables.    

La interlocutòria diu que el delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal només es pot aplicar contra aquells que inciten a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas als que critiquen o amenacen els cossos policials, que és el que hauria fet el diputat d’ERC Ferran Civit que el 2 i 3 d’octubre, quan va publicar diversos tuïts instant a manifestar-se per que marxessin els policies espanyols i guàrdies civils que s’allotjaven en hotels de Catalunya per impedir el referèndum.

Civit va publicar els dies 2 i 3 d'octubre cinc tuïts successius amb els que pretenia que els policies i els guàrdies civils allotjats en diversos hotels de Catalunya ‘fossin expulsats’ dels establiments, ‘si fos necessari, fent soroll durant tota la nit al voltant dels seus allotjaments per no deixar-los dormir o difonent entre els turistes que estiguessin allotjats als hotels o que tinguessin pensat fer-ho que es tractava de ‘repressors que agredeixen a pacífics demòcrates’. També va escriure crítiques negatives dels establiments a les xarxes socials i en webs d'hotels, i va publicar el nom de quatre d’aquests establiments, utilitzant l’etiqueta ‘#caphotelambpolicia’ amb missatges com: ‘No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit!’; ‘Les forces d’ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hem de facilitar res!’; ‘Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates’; ‘Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l’Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No són benvinguts!’; i ‘Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi’.


Segons la interlocutòria, que cita jurisprudència espanyola i internacional i recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, del Consell d’Europa, els magistrats recorden que l’article 510.1.a del Codi Penal s’ha d’aplicar per limitar la llibertat d’expressió només en aquells casos que incitin la discriminació de ‘col·lectius vulnerables’ i que ‘hi ha formes d’expressió que ofenen, pertorben o trastornen, però per si mateixes no constitueixen incitació a l’odi’. 

Per això, conclou el TSJC, "No constitueix un delicte d’odi qualsevol expressió d’hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l’ordre públic". "La conseqüència és que el discurs d’odi o hostilitat contra l’autoritat o contra els agents de l’autoritat no pot ser sancionat amb l’article 510"’. 

Per últim la interlocutòria, que poso íntegre aquí sota, afirma que no consta que els missatges hagin tingut cap repercussió o efecte pràctic pels policies o els hotels i la suposada "limitació de la llibertat de circulació i residència que proposen els tuïts és quimèrica i irrealitzable".






TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

Sala de lo Civil y Penal Diligencias indeterminadas núm. 4/2018

Querella del Ministerio Fiscal

A U T O Nº 72

Presidente

: Excmo. Sr. D. Jesús María Barrientos Pacho

Magistrados

: Ilma. Sra. Dª. Mercedes Armas Galve Ilmo. Sr. D. Carlos Ramos Rubio En Barcelona, a 28 junio 2018

Antecedentes de hecho Único

.- El Ministerio Fiscal ha interpuesto ante esta Sala una querella contra el Iltre. Sr.

Ferran CIVIT i MARTÍ, Diputado del Parlament de Catalunya perteneciente al Grupo de Esquerra Republicana de Catalunya-Catsí (ERC-Catsí) y presidente regional de ERC del Camp de Tarragona, por un presunto delito de odio, previsto y penado en el art. 510 CP. Ha sido designado ponente el magistrado de esta Sala Ilmo. Sr. D Carlos Ramos Rubio que expresa el parecer unánime del Tribunal.

Fundamentos de derecho Primero
.- 1.

Es competencia de la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la instrucción y el fallo de las causas penales seguidas contra los diputados del  Parlament de Catalunya por cualquier clase de delitos, en virtud de lo dispuesto en el art. 73.3.a) LOPJ en relación con el art. 57.2 EAC, siempre que esta atribución no le corresponda al Tribunal Supremo.

esultando del relato de hechos contenido en la querella que los mismos se refieren a un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución, que se habría perpetrado en el territorio de esta Comunidad Autónoma y por un miembro electo del  Parlament de Catalunya, es procedente asumir la competencia para resolver sobre lo solicitado por el Fiscal querellante.


2.

 En orden a decidir sobre la admisión de una querella, como hemos advertido en otras ocasiones, el TC ha declarado que, en el marco del art. 24.1 CE, no existe un derecho incondicionado a la apertura y a la completa sustanciación del proceso penal, sino solo a obtener un pronunciamiento motivado, incluso liminar, del Juez o Tribunal en la fase instructora sobre la calificación jurídica que le merecen los hechos, que exprese de manera inteligible las razones por las que, en su caso, inadmite su tramitación, de forma que permita el eventual control  jurisdiccional por medio de los recursos previstos en el ordenamiento  jurídico, todo ello independientemente de la parquedad o concentración del razonamiento (SSTC 148/1987 de 28 sep. y 94/2001 de 2 abr.), es decir, sin que se exija una contestación pormenorizada de todos y de cada uno de los argumentos utilizados en apoyo de la pretensión (ATS2 9 ene. 2007 -rec. nº 20274/2006-). Por otra parte, desde la perspectiva de la legalidad ordinaria, el art. 313 LECrim dispone que no proceda la admisión a trámite de una querella —aceptada que hubiere sido la competencia para conocer de ella— cuando los hechos a que se refiera no sean constitutivos de delito. Respecto a esta previsión, que es formulada en la ley procesal penal de manera negativa, la jurisprudencia del TS viene considerando que el carácter delictivo de los hechos imputados puede negarse por dos razones: una, porque los hechos contenidos en la querella no sean susceptibles de ser subsumidos en ningún precepto penal; y otra, cuando, a pesar de la posible apariencia delictiva inicial de dichos hechos, no se ofrezca en la querella ningún elemento o principio de prueba que avale razonablemente su verosimilitud, limitándose el querellante a afirmar su existencia sin ningún apoyo objetivo, aunque sea indiciario, puesto que la valoración de su significación penal no puede hacerse a resultas de que  pudieran ser acreditados en la instrucción subsiguiente (cfr. AATS2 16 nov. 2009 –rec. nº 20449/2009- y 26 sep. 2011 –rec. nº 20442/2011-).


Segundo1.

Se querella el Ministerio Fiscal contra el Ilmo. Sr.Ferran CIVIT i MARTÍ , que en la fecha los hechos —octubre de 2017— ya era Diputado del  Parlament de Catalunya en la XIª Legislatura (2015-2017), al igual que lo es en la actual XIIª Legislatura, porque los días 2 y 3 de octubre publicó cinco mensajes sucesivos en su cuenta de Twitter   dirigidos a una generalidad de personas no identificadas, con los que pretendía que los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) y de la Guardia Civil (GC), que se hallaban en aquellos momentos alojados en diversos hoteles de Cataluña para asegurar, por orden del Gobierno de la Nación, el orden público y el cumplimiento de la legalidad en Cataluña, fueran expulsados de ellos, si fuera necesario, haciendo ruido durante toda la noche en los alrededores de sus alojamientos para no dejarles dormir, o difundiendo entre los turistas que estuviesen alojados en ellos o que tuvieran pensado hacerlo que se trataba de “represores que agreden a pacíficos demócratas ”, o escribiendo críticas negativas de los establecimientos en las redes sociales y en las webs  especializadas, a cuyo fin difundió los nombres de cuatro de dichos hoteles. Para ello, el querellado habría creado en 2 octubre 2017 la página personal de Twitter   #caphotelambpolicia que habría utilizado para los fines que se han descrito solo durante ese día y el día siguiente, 3 octubre 2017, con la finalidad ya mencionada, para publicar los mensajes siguientes:  “No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit! “Les forces d’ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hi hem de facilitar res!”  “Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates ”  “Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l’Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No so benvinguts.“Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi”. El Fiscal, que describe como motivación específica de las expresiones que denuncia la de “intimidar o amedrentar  ” a los miembros de los cuerpos policiales alojados en establecimientos hoteleros de Cataluña, que atribuye genéricamente a las personas y organizaciones de “ideología independentista”, entre los que incluye al querellado, califica inicialmente los hechos descritos en su querella como constitutivos indiciariamente de un delito contra los derechos fundamentales y libertades públicas del art. 510 CP “e infracciones conexas al mismo ”, en relación con los arts. 14, 17, 18 y 19 CE, solicitando la práctica de diversas diligencias de investigación.


2.

El art. 510.1.a) CP dispone que sean castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses, entre otros,  “quienes públicamente  fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad   ,discriminación o violencia  contra un grupo, una parte del mismo  o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél,  por motivos  racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología  , religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad”. 
El antecedente más directo de este precepto se encuentra en el art. 165 ter CP 1973 , introducido por la L.O. 4/1995 de 11 mayo, sobre la apología de los delitos de genocidio , que a su vez citaba como normas internacionales justificadoras del mismo la Convención para la Prevención y Sanción del Delito de Genocidio , aprobada por la ONU el 9 diciembre 1948, y la Convención Internacional sobre la eliminación de todas las formas de Discriminación Racial  , aprobada por la ONU en 21 diciembre 1965, así como la doctrina proclamada por nuestro TC en su STC 214/1991 de 11 noviembre, que, al otorgar el amparo a una ciudadana de origen judío, que estuvo internada en un campo de concentración durante la II Guerra Mundial, frente a las sentencias de la jurisdicción civil que se habían negado a proteger su derecho al honor y el del pueblo judío ante las declaraciones de un conocido nazi en una revista de tirada nacional,   proclamó que “ni el ejercicio de la libertad ideológica ni la de expresión  pueden amparar manifestaciones o expresiones destinadas a menospreciar o a generar sentimientos de hostilidad contra determinados grupos étnicos, de extranjeros o inmigrantes, religiosos o sociales”. 
El precepto fue profundamente reformado por la L.O. 1/2015 de 30 marzo , de modificación del CP, a la luz de lo que venía determinado por la Decisión Marco  (DM) 2008/913/JAI de 28 noviembre 2008  relativa a la lucha contra determinadas formas y manifestaciones del racismo y la xenofobia mediante el Derecho penal  . La EM de dicha L.O. explicaba que la nueva regulación pretendía sancionar con una penalidad mayor “ las acciones de incitación al odio o la violencia contra grupos o individuos por motivos racistas, antisemitas u otros relativos a su ideología, religión, etnia o pertenencia a otros grupos minoritarios, así como los actos de negación o enaltecimiento de los delitos de genocidio, lesa humanidad o contra las personas o bienes  protegidos en caso de conflicto armado que hubieran sido cometidos contra esos grupos, cuando ello promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad u odio contra los mismos

”, previendo “ una agravación de la pena para los supuestos de comisión de estos delitos a través de internet u otros medios de comunicación social, así como para los supuestos en los que se trate de conductas que, por sus circunstancias, o  por el contexto en el que se produzcan, resulten idóneas para alterar la  paz pública o menoscabar gravemente el sentimiento de eguridad de los integrantes de los grupos afectados ”. La DM 2008/913/JAI, a su vez, era consecuencia de la Acción Común  (AC) 96/443/JAI de 15 julio 1996 , adoptada por el Consejo sobre la base del artículo K.3 del Tratado de la Unión Europea relativa a la acción contra el racismo y la xenofobia , debido a la preocupación  por las diferencias existentes entre las egislaciones penales europeas por lo que hace a las sanciones fijadas para ciertos tipos de conductas racistas y xenófobas, en la medida en que constituían un obstáculo para la ooperación judicial internacional. En cierto modo, son también antecedentes justificadores de esta norma penal tanto el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos  diciembre 1966, cuyo art. 20.2 declara que estará prohibida por la ley  “toda apología del odio nacional, racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia ”, como la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer  , hecho en Nueva York el 18 diciembre 1979, cuyo art. 2.b) establece el compromiso de los Estados firmantes de “adoptar medidas adecuadas, legislativas y de otro carácter, con las sanciones correspondientes, que  prohíban toda discriminación contra la mujer  ”, habiendo sido ambos ratificados por España (BOE Núm. 103 de 30 abril 1977 y Núm. 69 de 21 marzo 1984). 

3.

Respecto al art. 510 CP  nuestro TS ha declarado recientemente que:  “…sanciona a quienes fomentan promueven la discriminación, el odio o la violencia contra grupos o asociaciones  por distintos motivos que son recogidos en el precepto.. El elemento nuclear del hecho delictivo consiste en la expresión de epítetos, calificativos, o expresiones, que contienen un mensaje de odio  que se transmite de forma genérica. Se trata de un tipo penal estructurado bajo la forma de delito de peligro, bastando para su realización, la generación de un peligro que se concreta en el mensaje con un contenido propio del "discurso del odio", que lleva implícito el  peligro al que se refieren los Convenios Internacionales de los que surge la tipicidad  . Estos refieren la antijuricidad del discurso del odio  sin necesidad de una exigencia que vaya más allá  del propio discurso que contiene el mensaje de odio y que por sí mismo es contrario a la convivencia por eso considerado lesivo. El tipo penal requiere para su aplicación la constatación de la realización de unas ofensas incluidas en el discurso del odio pues esa inclusión ya supone la realización de una conducta que provoca, directa o indirectamente, sentimientos de odio, violencia, o de discriminación. De alguna manera  son expresiones que, por su gravedad  , por herir los sentimientos comunes a la ciudadanía,  se integran en la tipicidad  ” (STS2 72/2018 de 9 feb. FD1).


4.

 En cuanto a la tipicidad subjetiva, el TS declara que “no requieren un dolo específico  , siendo suficiente la concurrencia de un dolo básico que ha de ser constatado a partir del contenido de las expresiones vertidas; e ugar y de las circunstancias de su nacimiento, de su raza, de su sexo u orientación sexual, de su religión, de su opinión o de cualquier otra condición o circunstancia personal o social, motivaciones que son las que verdaderamente constituyen la amenaza a la convivencia, a la cohesión y a la paz social que el legislador ha tratado de prevenir mediante la tipificación de esta conducta. Se comprende así que, en la práctica, el art. 510 CP solo haya sido aplicado por nuestros tribunales como fundamento de una condena por expresiones de odio o de discriminación motivadas por razón del sexo o del género (STS2 72/2018 de 9 feb.) o de la orientación o identidad sexuales (SAP Madrid 23ª 762/2017 de 29 dic.; SAP Madrid 15ª 676/2017 de 30 oct.); o por razón de las dirigidas contra los inmigrantes africanos (JP 22 Barcelona de 11 dic. 2017) o contra los catalanes (SJI 8 Cerdanyola del Vallés 25/2017 de 15 mar.); o de las motivadas por el antisemitismo (SAP Navarra 55/2017 de 21 mar.), por razones políticas o ideológicas relacionadas con el racismo (JP 26 Barcelona 357/2017 de 10 oct.) o por la xenofobia (SAP Santa Cruz de Tenerife 2ª 107/2014 de 7 mar.). De hecho, en el último Informe anual  presentado por el Ministerio del  Interior  correspondiente al año 2016, sobre incidentes relacionados con delitos de odio en nuestro país, como parte de la estrategia integral aprobada por el Consejo de Ministros de 4 diciembre 2011 contra el racismo, la discriminación racial, la xenofobia y otras formas conexas de intolerancia , solo se hacía referencia a las siguientes motivaciones  típicas de los 1.272 delitos de esta clase registrados en nuestro país: antisemitismo (7), aporofobia (10), creencias o prácticas religiosas (47), discapacidad (262), orientación o identidad sexual (230), racismo y xenofobia (416), ideología (259) y discriminación por razón de sexo/género (41). 
Por su parte, la Comisión Europea contra el Racismo y la  Intolerancia  (ECRI) del Consejo de Europa, en su Recomendación General núm. 15 , de 8 diciembre 2015, relativa a la lucha contra el discurso de odio y memorándum explicativo , después de recordar, por un lado, la importancia esencial de la libertad de expresión y opinión y, por otro, la de la tolerancia y el respeto por la igualdad en la dignidad d todos los seres humanos en una sociedad democrática y pluralista, define el discurso del odio  como el “ fomento, promoción o instigación, en cualquiera de sus formas, del odio, la humillación o el menosprecio de una  persona o grupo de personas, así como el acoso, descrédito, difusión de estereotipos negativos, estigmatización o amenaza con respecto a dicha  persona o grupo de personas y la justificación de esas manifestaciones por razones de  raza , color, ascendencia, origen nacional o étnico, edad, discapacidad, lengua, religión o creencias, sexo, género, identidad de género, orientación sexual y otras características o condiciones  personales ”, que, cuando tenga por objeto “incitar a otras personas a cometer actos de violencia, intimidación, hostilidad o discriminación contras aquellos a quienes van dirigidas, o cabe esperar razonablemente que produzca tal efecto…, constituye una forma de expresión especialmente grave ” que justifica que sean “objeto de tipificación penal, en determinadas circunstancias ”.
 En este sentido, la ECRI recuerda que “ la obligación conforme al Derecho internacional de tipificar determinadas formas de expresión de incitación al odio, aun siendo de aplicación general, se estableció   para proteger a los miembros de  los colectivos vulnerables” De todas formas, la ECRI advierte, por un lado, que la sanción penal no será suficiente ni, en ocasiones, idónea para erradicar el discurso del odio, y, por otro lado, que “ hay formas de expresión que ofenden,  perturban o trastornan pero que, por sí mismas, no constituyen incitación al odio ”. Por ello, este organismo del Consejo de Europa recomienda a los Gobiernos de los distintos Estados miembros que “ actúen de forma adecuada y decidida contra el empleo en público del discurso de odio mediante normas penales, siempre que otras medidas menos restrictivas  puedan resultar menos eficaces, y se respete la libertad de expresión y opinión y, en consecuencia velen por que  se definan claramente los tipos penales  y se tenga debidamente en cuenta la necesidad de imponer una sanción penal  ”, asegurándose de que “ la persecución penal de estos actos delictivos se emprende de forma no discriminatoria y no se emplea para reprimir la crítica a las políticas oficiales, la oposición política o las creencias religiosas”

5.
Por lo tanto, no constituye el delito de odio del art. 510.1 CP cualquier expresión de hostilidad difundida públicamente contra una o más personas pertenecientes a un colectivo o grupo social identificable de personas, aunque sea claramente ofensiva y perturbadora de la paz social y del orden público. Por lo que se refiere específicamente a la motivación ideológica  del discurso de odio, que es la única que menciona de alguna forma el Ministerio Fiscal en su querella como motivadora de las expresiones de hostilidad atribuidas al querellado, la propia razón de ser del tipo penal, a la que ya nos hemos referido al describir sus precedentes internacionales, requiere que la motivación se encuentre, precisamente, en la ideología de los que constituyen el objetivo de las expresiones ofensivas, con independencia de la que pueda ostentar el autor o autores de aquellas. Por otra parte, no cualquier colectivo o grupo social de personas  puede ser víctima del delito del art. 510 CP, que por su propia definición típica solo puede referirse a aquellos que puedan considerarse vulnerables  y se identifiquen como tales por razón de alguna condición personal o social. La consecuencia es que el discurso de odio u hostilidad contra la autoridad o contra los agentes de la misma no puede ser sancionado conforme al art. 510 CP, sin perjuicio de las consecuencias penales previstas para aquellas expresiones y conductas llevadas a cabo contra ellos por razón o con ocasión del ejercicio de sus funciones que puedan ser constitutivas de la proposición para delinquir o de la  rovocación para la comisión de un delito o de apología del mismo, en los casos especialmente previstos en la ley (arts. 17 y 18 CP), entre los cuales se encuentran las referidas a los atentados y la resistencia grave a agentes de la autoridad (art. 553 CP); o que, en su caso, puedan ser calificadas de injurias y amenazas graves a las FFCCSE (art. 504.2 CP). Por otra parte, las expresiones que el Fiscal atribuye al querellado consideradas en sí mismas, con  independencia de la intolerancia y hostilidad que reflejan, no reúnen las características propias de un discurso de odio propio del delito del art. 510 CP   
En efecto, según la querella, todas ellas iban dirigidas genéricamente contra la “Policía ” y, en concreto, contra los agentes de la misma que habían venido a Cataluña por orden del Gobierno de la Nación y se encontraban alojados en diversos hoteles de esta Comunidad Autónoma, a los que, sin calificarlos expresamente de represores , aludía identificándolos frente a los destinatarios de los mensajes de Twitter   como los que “os reprimen ”, a fin de justificar seguidamente que, por ese motivo, debían ser expulsados de “nuestros hoteles”, para lo cual proponía a la generalidad de personas que pudieran leer sus mensajes y que estuvieren de acuerdo con ellos tres formas distintas: hacer “ruido ” por la noche para impedir que pudieran dormir, no facilitarles “nada” y hacer una  publicidad negativa  de los hoteles que les hubiesen facilitado alojamiento, informando en este caso a los turistas alojados en esos mismos hoteles de la problemática y escribiendo críticas de los establecimientos en las páginas de Internet especializadas en difundir información sobre ellos. 
Por lo demás, no consta o al menos nada se dice al respecto en la querella, que los mensajes hayan tenido alguna repercusión o efecto práctico, para los policías o para los establecimientos hoteleros, y, aunque procediendo de quien proceden, un diputado del Parlament de Catalunya , sugieren ―erróneamente― que su autor ostenta alguna potestad para poder limitar la libertad de circulación y la de residencia en el territorio de esta Comunidad Autónoma, la pretensión última que se contiene en los mismos resulta quimérica e irrealizable. 
En consecuencia, no procede admitir a trámite la querella interpuesta por el Ministerio Fiscal contra el Iltre. Sr. Ferran CIVIT i MARTÍ. En su virtud,
Parte dispositiva a SALA DE LO CIVIL Y PENAL del TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA ha decidido:
1.DECLARAR  su competencia para conocer de la querella promovida por el Ministerio Fiscal por un delito de odio del art. 510 CP contra el Iltre. Sr. Ferran CIVIT i MARTi

2.
INADMITIR
 la mencionada querella por no ser los hechos a que la misma se refiere constitutivos del mencionado delito, de conformidad con los razonamientos contenidos en el cuerpo de la presente resolución. Notifíquese la presente resolución al Ministerio Fiscal, con advertencia de que contra la misma cabe recurso de súplica ante esta misma Sala. Así lo mandan y firman el Excmo. Sr. Presidente y los Ilmos. Sres. Magistrados expresados al margen. Doy fe.






dijous, 28 de juny de 2018

LAS ONG PIDEN QUE EL CONSEJO EUROPEO NO ACUERDE LA CREACIÓN DE CAMPOS DE INTERNAMIENTO O RETENCIÓN DE INMIGRANTES Y REFUGIADOS EN EL NORTE DE ÁFRICA



Comunicado conjunto de la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación Elin, Iridia, Inmigrapenal, Servicio Jesuita a Migrantes, Coordinadora de Barrios y la Federación SOS Racismo, llaman al Consejo Europeo para que no permita la creación de campos cerrados para personas migrantes y refugiadas:

El Consejo Europeo que tendrá lugar los próximos 28 y 29 de junio, abordará la propuesta de creación de centros de internamiento y hotspots adonde trasladar y encerrar a las personas migrantes y refugiadas que tratan de acceder a la Unión Europea.

Estas organizaciones, consideran que “estos campos supondrían una vuelta de tuerca más en las políticas de externalización, en la medida que podrían crearse tanto en territorio europeo como en países del norte de África con un baja calidad democrática y baja protección a las personas migrantes, tal y como hemos visto en los últimos meses”.

Las organizaciones firmantes critican que tal y como sucede en la actualidad con Turquía, se cribaría a las personas entre quienes verían admitida a trámite su demanda de asilo y el resto que serían expulsadas a sus países de origen, lejos de cualquier organización que pueda fiscalizar qué es lo que sucede en estos procesos y con procedimientos jurídicos de protección que se prevén lejos de los estándares europeos.

Estos inmensos campos de refugiados y hotspots a juicio de estas organizaciones “son el enésimo gesto mediático para tranquilizar a una opinión pública europea que exige soluciones, aun a sabiendas de que las experiencias de figuras análogas en Italia o Turquía no han supuesto la mejora en el acceso a los derechos fundamentales de estas personas”. También supondrían un nuevo impedimento a las personas migrantes y refugiadas para alcanzar un mínimo estatus de protección, dejando que terceros países sin mecanismos de protección judicial de estas personas o sociedad civil organizada e independiente que pueda fiscalizar lo que allí sucede se convirtieran de facto en agentes ejecutores de la política migratoria de la UE.

A juicio de las entidades firmantes, “supondrían un paso más en el vaciamiento del derecho de asilo y el rechazo absoluto a hacer de la UE un espacio de acogida. Serían la certificación de que la retórica de los DDHH ha cedido ante la pulsión xenófoba que crece por toda Europa”.

Por estos motivos, las entidades firmantes, rechazan firmemente dicha política y exigen al gobierno español no sólo que se oponga a la misma, sino que se planteen avances en la mejora de la acogida de las personas migrantes y demandantes de protección internacional, en garantizar el salvamento de las personas que mueren a diario en nuestro Mediterráneo, así como en crear vías legales y seguras de acceso de la Unión Europea.

dilluns, 25 de juny de 2018

LA PROPOSTA DE LA REGIDORA DE MATARÓ DE PxC, MÒNICA LORA, DE FER CANDIDATURES CONJUNTES AMB ALTRES GRUPS AFEGINT EL NOM DE "TABÀRNIA", NO AGRADA ALS GRUPS I PERSONES QUE ACTUEN O CONVOQUEN ACTES SOTA EL NOM DE TABARNIA. El moviment Tabarnia està dividint en diferents grups i pugnes pel lideratge i el merchandising, i PxC ja ha registrat la sigla "Junts per Tabàrnia" i Plataforma per Tabarnia, mentres un desconegut desvinculat de la Coordinadora i de la Plataforma por Tabarnia, ha legalitzat el partit "Tabarnia". Daniel de la Fuente és un dels que ha registrat la marca a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques

(Actualitzat, dimarts 26 a les 22 hores)

 
 Mònica Lora, dimecres passat a la roda de premsa

La proposta que va fer dimecres passat  la regidora de Mataró i Secretària General de Plataforma per Catalunya, Mònica Lora, de que PxC es presentés a molts ajuntaments a les eleccions de l'any vinent en coalició amb altres grups, utilitzant el nom de Tabàrnia, no ha estat ben rebuda pels diferents grups i persones de l'entorn del moviment Tabàrnia, al marge que aquest estan força dividits  i ja hi ha hagut algú que, totalment per lliure i al marge també de PxC ha legalitzat un partit polític amb el nom de Tabàrnia.

Lora va dir a la roda de premsa i m'ho ha repetit aquesta tarda per telèfon que "he decidit promoure costat d'altres persones una llista política que vagi més enllà de la nostra formació política" Una llista que "permeti als activistes que defensen Tabàrnia tenir una opció política que pensi en aquest concepte". Lora afirma que "Tabàrnia entrarà en política en les properes eleccions municipals si l'independentisme segueix per la mateixa línia d'enfrontament absurd i no assumeix la seva derrota política ".
 Per fer efectiva aquesta opció l'actual Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, que després de ser expulsat de Plataforma per Catalunya l'any 2010 va legalitzar el 2011 el partit Vía Democrática, amb el que va entrar com a regidor a l'ajuntament de Sant Just Desvern el 2011 i tenia des de feia tres anys aquesta sigla congelada, va modificar fa un mes el nom d'aquest partit en el registre del Ministeri de l'Interior que ha passat a dir-se "Junts per Tabàrnia-Vía Democrática". Simultàniament Plataforma per Catalunya ha fet un afegit al llistat de noms que té registrats com a propis de PxC de cara a possibles candidatures territorials a la web del Ministeri de l'Interior, registrant com a propi el de la candidatura "Plataforma per Tabàrnia" "PxTabàrnia".
Casualment el dimecres passat, el mateix dia que Mònica Lora anunciava el possible us electoral del nom Tabàrnia, un desconegut José Ortega Quevedo va culminar el procés -que triga uns mesos- de registrar i legalitzar al Ministeri de l'Interior el partit "TABARNIA". Ortega Quevedo no té cap relació amb PxC ni amb les dues sigles que actuen en nom de Tabàrnia, ni l'actualment poc activa Coordinadora por Tabarnia, ni la més mobilitzada Plataforma per Tabarnia

  Ficha a la web del Ministeri de l'Interior del partit del vicepresident de PxC, Pablo Barranco, Vía Democrática, creat el 2011, que passa a dir-se Junts per Tabàrnia-Vía Democrática


Ficha del partit TABARNIA legalitzat el passat dimecres per algú que sembla que va totalment per lliure.

Afegit a la fitxa de PxC a la web del Mnisteri de l'Interior on recull els diferents possibles noms de candidatures territorials, afegint el de PxTabàrnia.


Aprofito per dir aquí que he intentat fer un mapa de l'univers Tabarnia, Coordinadora Tabarnia, Plataforma por Tabarnia, Brigadas de Limpieza (de llaços grocs i estelades), Democracia y Unidad Española (DUE) i Jaime Vizern, la Brigada 155-Limpiamos Tabarnia, Frente Visigodo, els Segadors del Maresme de José Casado, els Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), fins  a quin punt són els mateixos amb noms diferents, i del pes real que hi tindrien militants o ex militants de Ciudadanos, de Falange Española de las JONS, de Democracia Nacional, i no ho he aconseguit aclarir. L'exdiputat de Ciudanos, Antonio Robles, que al costat d'Álvaro de Marichalar va encapçalar les primeres mobilitzacions tabarneses ara ha abandonat tot protagonisme i gairebé s'ha desvinculat del moviment Tabarnia més enllà d'anar als actes a nivell individual.

 Miguel Martínez  seria el president de la Plataforma por Tabarnia, a la que també hi són, sense tenir més pretensions que divertir-se i posar en contradiccions a l'independentisme Albert Boadella, el comentarista esportiu Tomàs Guasch, i el periodista Jaume Vives. I pel que crec la sigla Coordinadora per Tabarnia, tot i pretendre agrupar més gent, té aquest dies un paper més secundari, tot i que hi hagi persones de la Coordinadora que ho són també de la Plataforma i viceversa. Tots, però, rebutgen ara per ara fer una candidatura amb Plataforma per Catalunya.

La web més activa és la de Tabarnia.org, Plataforma por Tabarnia, però que té com a compte de twitter Tabarnia Oficial, Bcn in not Cat (l'antic compte de Barcelona no es Catalonia). Hi ha també una web Plataforma por Tabarnia  que no s'actualitza des de fa cinc setmanes amb el seu compte de twitter Plataforma por Tabarnia que sí que està actiu, però no sembla l'oficial. I hi ha la web de la Coordinadora por Tabarnia que no s'actualitza des de fa tres setmanes i té  el compte de twitter actiu Coordinadora por Tabarnia.
Fins fa dues setmanes hi havia diversos grups de WhatsApp amb el nom de Tabarnia i Plataforma por Tabarnia que ara han canviat de nom i s'han tret el de Tabarnia. Podria ser que en la rivalitat de les diferents webs hi hagués el tema del control de la venda de banderes, samarretes i enganxines, és a dir els beneficis del merchandising.
A sota de tot poso la fitxa de la Oficina Española de Patentes y Marcas on Daniel de la Fuente apareix com titular de la marca "Tabarnia" per fer banderes, samarretes, etc... Ara bé hi ha altres persones físiques o jurídiques que han presentat la mateixa sol·licitud 


Tomás Guasch, Jaume Vives i Albert Boadella.

 f
És el mateix la Plataforma por Tabarnia i la Coordinadora? Ni sí ni no sinó tot el contrari









--------
Qué es Tabarnia? ?quién son Tabarnia?