dijous, 16 de gener de 2020

La Fiscalia de Reus demana l'absolució de l'antiga cúpula de Plataforma per Catalunya que serà jutjada a Reus abans de l'estiu per la propaganda electoral de 2011. El cas ha anat de jutjat en jutjat des de fa 8 anys i s'ha arxivat i reobert diverses vegades. L'advocat de l'acusació demana 4 anys de presó per cada un. Alguns són ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona com Juan Garriga, Mónica Lora i Ignacio Mulleras.



Propaganda que va ser denunciada llavors a diferents jutjats per diferents persones e institucions, i després d'anades i vingudes d'un jutjat a la altre i diversos arxivaments, va quedar en el Jutjat Penal número 3 de Reus, en ser el primer on es va interposar la denúncia.
L'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou de l'associacio Al Watani, demana per cada un dels catorze exdirigents la pena màxima de 4 anys de presó, i una multa de dotze mesos, a més d'inhabilitació per càrrec públic i sufragi passiu, per un suposat delicte d'incitació a l'odi, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, amb el redactat i tipificació que hi havia abans de la reforma de l'any 2015. 
El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. En principi el judici s'hauria de celebrar abans de l'estiu.
 Mónica Lora ara Secretària  de la gestora provincial de Vox  

Juan Garriga, ara President de la gestora de Vox a Barcelona, al costat del seu cosí, el diputat Ignacio Garriga
Aquest cas que, com dic, cueja des de 2011, quan es van interposar diverses denuncies en entendre que incitava a l'odi, la violència i la discriminació donat que s'adjuntava amb la propaganda del partit la còpia d'un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant. El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada immigrant". 
Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la gestora, Mónica Lora i el delegat de Vox a Girona, Nacho Mulleras. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit. 
 Després de l'expulsió d'Anglada, PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat. Entrada a Vox, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, cosa va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. 
 Josep Anglada sortint de declarar dels Jutjats de Reus per aquest cas
 L'advocat Hilal Tarkou, que porta l'acusació


   Ignasi  -o Nacho- Mulleras, ara president de la gestora de Vox a Girona


dimarts, 14 de gener de 2020

EL CONSTITUCIONAL ANULA LA CONDENA DE 4 AÑOS DE PRISIÓN IMPUESTA A LOS ULTRAS DE BLANQUERNA, DEBIENDO EL SUPREMO REDACTAR UNA NUEVA SENTENCIA QUE SE ASEMEJARÁ A LA DE LA AUDIENCIA DE MADRID DE HASTA 8 MESES DE PRISIÓN. Los hechos se produjeron el 11 de septiembre de 2013





El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado por unanimidad, según ha anunciado esta tarde mediante una nota de prensa, el recurso de amparo presentado por los asaltantes del Centro Cultural Blanquerna de Madrid, al considerar que la sentencia de la Sala Penal dels Tribunal Supremo que anuló la sentencia de la Audiencia de Madrid, incrementando las penas hasta 4 años de prisión para los catorce asaltantes  del Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat de Catalunya en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013, lesionaba el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva. La parte dispositiva de la sentencia, cuyo texto completo aún no se ha hecho público, tiene el siguiente contenido:
“En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación española ha decidido estimar parcialmente los recursos de amparo interpuestos por don Pedro Chaparro Velacoracho, don Víctor Diego Villalva, don Santiago Cabezuela García, doña Paula Mijares Casado, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón, y en su virtud: 
1º Inadmitir las invocaciones del derecho a la libertad ideológica (art. 16.1 CE) y a la libertad de expresión [art. 20.1.a) LOTC] realizadas por los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón.
 2º Declarar que se han vulnerado los derechos a un proceso con todas las garantías y a la presunció n de inocencia (art. 24.2 CE) de todos los demandantes en el extremo relativo a la aplicació n de la agravante de haber cometido el delito por discriminació n ideológica (art. 22.4 CP) y de los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Uriquijo y don Miguel Venegas Girón en el extremo relativo a la aplicación del subtipo agravado del delito de daños porrecaer en bienes de uso público (art. 263.2.4ª CP).
 3° Restablecerlos en su derecho y, a tal fin, declarar la nulidad del auto de la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo de 4 de mayo de 2017 y de las Sentencias núm 983-2016, de 11 de enero de 2017 -aclaradas por auto de 7 de febrero de 2017-, pronunciadas en el recurso de casación núm. 722-2016 en los extremos y con el alcance subjetivo señalados en el apartado anterior. 
 4º Retrotraer las actuaciones al momento anterior al de la sentencia anulada, para que el órgano judicial pronuncie nueva resolución que sea respetuosa con el derecho fundamentalreconocido. 5° Desestimar los recursos en todo lo demás. Publíquese esta sentencia en el Boletín Oficial de Estado”

Como se recordará, inicialmente la Sección 30  de la Audiencia Provincial de Madrid condenó a seis meses de prisión por un delito de daños y otro de desórdenes a doce de los quince juzgados, absolvió a uno, y condenó a 7 meses de prisón a Jesús Fernando Fernández, miembro de La Falange-FE que, con la cara cubierta con un pañuelo, empujó al diputado de UDC, Josep Sánchez Llibre,  y a 8 meses a Juan Luis López, tambié miembro de La Falange-FE, por zarandear y amenazar al delegado de la Generalitat en Madrid, Josep Maria Bosch. Juan Luis López se encuentra fuera de España desde hace tres años cuando viajó al Kurdistán iraquí donde se integró en un katiba kurda,

Dado que las partes interpusieron recurso al Tribunal Supremo, éste consideró tanto el agravante de discrimación ideológica, como el de daños en un organismo público, imponiendo penas de  3 años y 11 meses para doce de los acusados, y de 4 años y un mese a los dos restantes. Si bien la Audiencia Provincial oredenó su ingreso en prisión,  tras la presentación del recurso de amparo al Tribunal Constitucional se decretaron diversos aplazamientos a su ingreso en prisión y finalmente cuando el Constitucional admitió a trámite el recurso de amparo, decretó la suspensión del ingreso en prisión.  
Ahora la sala de lo penal del Tribunal Supremo deberá redactar una nueva sentencia que evidentemente será muy similar a la dictada inicialmente por la Audiencia Provincial de Madrid.
Dicho asalto -así es como lo define el mismo Tribunal Constitucional- lo realizó la plataforma ahora disuelta, La España en Marcha, de la que formaban parte Alianza Nacional, La Falange-FE, Democracia Nacional, el desaparecido Nudo Patriota y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que  pretendía aglutinar a la extremaderecha.
Lo curioso del caso es que mientras el Constitucional dictó la suspensión de la ejecución de la sentencia por el perjuicio irremediable que significaba el ingreso en prisión, no lo hizo con los políticos catalanes condenados por el Procés a los que sin duda Estrasburgo dará la razón. Además, sea o no excesivo cuatro años de prisión, elimina el agravante de discriminación o odio ideológico, cuando éste fue el motivo por el que se impidió por la fuerza realizar el acto institucional del 11 de Setembre de 2013 en el que ni habían estelades ni se defendía la independencia de Catalunya 



divendres, 10 de gener de 2020

LA ULTRADRETA ESPANYOLISTA CONVOCA AVUI A MANIFESTAR-SE CONTRA EL TALL DIARI A LA MERIDIANA. NI Vox ni PP convoquen l'acte


Diversos grups de la ultradreta espanyolista han convocat una concentració avui a les 19,30 hores a Sagrera Meridiana, per anar en manifestació per la vorera fins a uns dos cents metres de  Fabra i Puig, per demanar la fi dels talls de la Mediana que grups de l'entorn dels CDR  fan  des de fa 89 dies protestant contra la sentència del Procés.  La comunicació o permís al Departament d'Interior l'ha fet a nivell personal Alberto Pérez Molina, "el Templario" predsident del Frente Nacional Identitario-Recuperemos España. I de fet compta amb el suport dels   grups i persones que van participar el juny de 2018 a la manifestació pel tancament de TV3, a excepció de Democracia Nacional, actualment inactiva de facto a Catalunya. El 17 desembre, una cinquantena d'espanyolistes de l'àmbit ultra ja van fer una primera concentracio contra els talls.
Els convocants de la contramanifestació d'avui, agrupats sota el nom de "Plataforma Catalanes por España", són  "Recuperem Catalunya Tabàrnia", darrera de la qual hi ha el Frente Nacional Identitario-Recuperemos España, d'Alberto Pérez Molina, "Somos Resistencia", que agrupa a membres dels grups "quita lazos" i ex Grupos de Defensa y Resistencia, GDRs, i "Primeria Línea de Defensa", darrera dels que hi ha les juventuts de La Falange-FE i Falange Española de las JONS i exmembres de Democracia Nacional. 
I donen suport a l'acte el  grup"Timbaler del Bruc", darrera del que hi ha Juan R. dels arrenca llaços "Groc Enlloc", "Legión Urbana" que lidera Jesús Cañadas, Tots Units, que agrupa a diverses persones de l'àmbit espanyolista algunes miltants de partits, i Somatemps, de Josep Alsina i el carlista Javier Baraycoa. Ni Vox ni "Los de Artós" convoquen la protesta, però és probable que alguns militants hi participin.
Tant l'Ajuntament de Barcelona com el Departament d'Interior voldrien posar fi a aquest talls, pel que han fet sense èxit diverses protestes als organitzadors per que es manifestin sense tallar la via d'entrada i sortida de Barcelona, cosa que genera col·lapse circulatori, sobretot els divendres, en les rutes alternatives que no tenen ni els semàfors sincronitzats ni la capacitat d'absorvir el flux de vehicles que a les 8 de la tarda entren o surten de Barcelona.

 
 Imatges del tall que es fa des de fa 99 dies.

Alberto Pérez Molina, que acostuma a anar vestit de Templari a les manifestacions, com en aquesta imatge de la concentració constitucionalista del 12 d'octubre, ha demanat el permís o comunicació prèvia de la concentració ultra d'avui

ACTUALITZAT: IMATGES DE LA CONCENTRACIÓ D'AVUI:

Els ultres han estat uns setanta, i no hi han hagut incidents tret de les amenaces del president de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, ACVOT, José Vargas, al càmera de BTV per gravar-lo.









dimecres, 8 de gener de 2020

JA TENIM GOVERN, APROFITEM-HO. Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i JuntsxCat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI

Analitzo en aquest vídeo el moment històric del govern d'Espanya de coalició PSOE-Podemos, el fet que Iglesias hagi afirmat en el Ple d'investidura que hi ha presos polítics, l'oportunitat única que significa per destensionar i buscar una sortida i la necessitat que ERC i Junts x Cat abandonin l'independentisme màgic. Afirmo, també, que amb Ciudadanos i una Arrimadas incendiària, i un PP que s'acosta a un Vox  que se sent més fort, si es desaprofita aquesta oportunitat vindrà un nou "A por ellos", sense cap mena de dubte legitimat també pel rei Felipe VI.
Crec que la Generalitat, més enllà de la probable inhabitació del president Quim Torra, ha de saber valorar el moment en que ens trobem.

dissabte, 4 de gener de 2020

Com respondrà l’Iran? Analitzo al Punt Avui les conseqüènciesde l'assassinat de Qasem Soleimani. La venjança anunciada per Khamenei la podrien fer els iranians o altres grups afins del Líban, Iemen o l'Iraq. Cal recordar que els primers atacs suïcides fets en nom de l'islam els van fer la secta xiïta dels "Assassins" fa segles, i que en els anys vuitanta van ser els xiïtes libanesos els primers en fer-los


 


Xavier Rius Sant, El Punt Avui, 4 de gener de 2020
 
Ens havíem acostumat que, malgrat les piulades incendiàries i els actes contradictoris que feia Donald Trump, així com les reiterades dimissions de membres de la seva administració que explícitament o implícitament confirmaven la incapacitat del president per governar, no portaria a terme cap decisió que pogués desencadenar una greu crisi bèl·lica de conseqüències globals, atès que el Pentàgon, els serveis d’intel·ligència i el Departament d’Estat tenien prou murs de contenció i fusibles per evitar que el president fes executar alguna mesura de conseqüències incontrolables.

Però la matinada d’ahir, amb l’assassinat a l’aeroport de Bagdad del general Qasem Soleimani, número dos del règim iranià i cap dels Guardians de la Revolució, i del vicepresident de les milícies xiïtes Forces de Mobilització Popular iraquianes, Abu Mahdi al-Muhandis, Trump ha traspassat aquesta línia.

El secretari d’Estat, Mike Pompeo, ha justificat l’atac dient que s’ha fet per evitar l’assassinat de nord-americans i en resposta a l’assetjament a l’ambaixada a Bagdad. Però les conseqüències d’aquestes morts podrien portar a la desestabilització de tot el Pròxim Orient, a una nova guerra dels petroliers al golf que uns anomenen Pèrsic i uns altres, Aràbic, amb unes conseqüències econòmiques molt negatives per a tothom, i fins i tot a la reaparició d’Estat Islàmic en un context en què els que el van derrotar ara s’enfronten entre si. Potser el president en funcions d’Israel, Benjamin Netanyahu, que, immers en diversos processos judicials que el podrien inhabilitar, ha abocat Israel a unes terceres eleccions, i el príncep de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, desprestigiat per l’assassinat de Jamal Khashoggi i el fracàs de la seva intervenció al Iemen, que sempre han donat suport a les amenaces de Trump vers l’Iran, són els únics que podrien resultar beneficiats d’aquesta desestabilització.


Però el que sembla segur és que els països de l’anomenada “mitja lluna xiïta”, on molta població és seguidora de la branca minoritària de l’islam, i que estaven vivint diverses situacions de conflicte o inestabilitat, ara es podrien incendiar encara més. El líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, ja ha dit que hi haurà una resposta o venjança contundent després de l’assassinat de Soleimani. I la venjança no només la podria fer l’Iran bloquejant el pas de petroliers per l’estret d’Ormuz, sinó també totes les milícies i grups aliats de l’Iran. D’entrada, l’Iraq, país on s’ha produït l’atac, té un govern en precari amb un primer ministre, Adil Abdul-Mahdi, que tot i haver presentat la dimissió i no tenir el suport necessari del Parlament, continua en funcions després de mesos de protestes i morts al carrer. Més enllà dels crits de venjança que facin els partits i milícies xiïtes aliats de l’Iran, caldrà veure què diu l’aiatol·là iraquià Ali al-Sistani i el líder xiïta Muqtada al-Sadr, que va donar suport parcialment a les protestes contra el govern iraquià i les ingerències de l’Iran.


D’altra banda, al Líban, que també viu una revolta ciutadana contra la corrupció, el sectarisme polític i les ingerències estrangeres, el primer ministre sunnita, Hassan Diab, no ha aconseguit formar govern a causa de les discrepàncies amb els xiïtes. Ara Hezbol·là, lleial a l’Iran, podria consumar també la seva venjança, ja sigui fent més difícil l’acord amb els sunnites o incrementant la tensió a la frontera amb Israel. I tot i que en principi aquesta escalada no hauria d’afectar Síria, Al-Assad podria voler agrair l’ajut dels milers de combatents iranians, comandats per Soleimani, que van ser cabdals en la lluita contra els insurgents sunnites i Estat Islàmic. Al Iemen, on la milícia xiïta houthi ha resistit els atacs de l’Aràbia Saudita, qualsevol acord de pau serà ara molt més difícil, i els xiïtes podrien tornar a atacar amb míssils o atemptats l’Aràbia Saudita. I, finalment, els palestins de Hamàs, que, tot i ser sunnites, mantenen molts lligams amb l’Iran i grups xiïtes, podrien aprofitar l’escenari per atacar Israel.

Aquesta desestabilització esgarrifa Europa, que intentava salvar sense èxit l’acord nuclear amb l’Iran trencat per Trump. Però, sigui quina sigui la venjança, si Donald Trump ordenés una ofensiva d’atacs aeris contra l’Iran, Teheran podria respondre no només amb l’enfonsament de petroliers, sinó recuperant els atemptats terroristes suïcides. No oblidem que als anys vuitanta qui els van començar a fer no van ser grups sunnites, sinó els xiïtes libanesos, emulant les accions de la mítica secta xiïta dels Assassins, que segles abans eren temuts perquè exercien la violència en públic, orgullosos de morir matant.

  Llegir al Punt Avui
 
 

Museu de la Guerra d'Hezbolà (Hizbul·là) a Baalbek, al Líban.  Hezbollah Museum, Bagdad, Samarra, camino, de, Hezbollah Museum  Líbano, Irak, Irán, Iraq, L'Iraq, ,l'Iran, Xavier Rius, sant  لبنان  بعلبك    حزب الله

dimarts, 31 de desembre de 2019

2019, el año que la ultraderecha xenófoba-identitaria, neofranquista o nacional-revolucionaria sucumbió ante la crecida de Vox, dejando sin espacio al Hogar Social y desapareciendo muchos de sus líderes históricos. Habrá que ver si la persistencia y capacidad de movilización de los sectores falangistas y de nostágicos del franquismo se ha debido a la movilización contra la exhumación de Franco o si dichos grupos consiguen mantenerse en el futuro.

2019 ha sido una año en que gran parte de la ultraderecha española, tanto la más seguidora de las ideas fascistas o nacional-revolucionarias, como la xenófoba o identitaria que hace del rechazo a la inmigración y a las políticas de la Unión Europea el eje de su ideario, ha desaparecido o perdido su espacio como consecuencia de la fuerte irrupción de Vox, que obtuvo 52 diputados en las elecciones del 10 de noviembre (en abril obtuvo 24)  y 530 concejales, tres eurodiputados y 57 diputados autonómicos en mayo. 


DISOLUCIÓN DE PxC Y PxL. RUIZ PUERTA RECHAZO EN VOX 
La primera consecuencia tras la entrada de Vox en el Parlamento Andaluz en diciembre de 2018, fue que se celebraron las negociaciones entre Plataforma per Catalunya (PxC)  y el Partido por la Libertad (PxL), que junto con España 2000 formaban la federación Respeto, para desvincularse de Respeto, disolver PxL y PxC, y entrar sus miembros en Vox.  PxL, presidida por el abogado exmiembro de Manos Limpias y de CEDADE, José M Ruiz Puerta, anunció su disolución y éste entró en Vox. Y en febrero Plataforma per Catalunya se disolvió, entrando parte de sus miembros en Vox.  Pero cuando se difundió que José Maria Ruiz Puerta había sido presidente o vicepresidente de la neonazi CEDADE, la dirigente de Vox, Rocio Monasterio negó que estuviera militando en el mismo, expulsándolo de facto. Vox que ha optado por el apoyo incondicional a Israel, ha intentado desvincularse de los ultras con importante pasado nacionalsocialista o neonazi, si bien acoge con los brazos abiertos a los que teienen pasado falangista y franquista del que no se reniega.

José María Ruiz Puerta, disolvió PxL, pero Vox lo expulsó o rechazó


Más suerte tuvo la Secretaria General de PxC, y hasta mayo concejal de Mataró, Mónica Lora, que consiguió desplazar al coordinador de Vox en el Maresme, José M Pérez,  y encabezar ella la candidadura de Vox en Mataró, si bien sin duda por el rechazo de parte de la militancia de Vox de Mataró, que lo vivió como una OPA hostil de PxC y no apoyó a la candidata, Lora no consiguió revalidar su acta de concejal. Lo mismo ocurrió en L'Hospitalet de Llobregat, dónde se destituyó al coordinador de Vox Dani Clemente, colocándose de cabeza de lista al dirigente de PxC, Pablo Barranco, sin apenas vínculos con dicha ciudad, que tampoco resultaría elegido concejal.  
Dicho ingreso de PxC en Vox resultó un fracaso, dado que frente a los 8 concejales que obtuvo PxC en 2015, Vox sólo obtuvo en Cataluña tres, todos en el municipio de gerundense de Salt, dónde sencillamente los miembros de PxC pasarón a Vox, sin cambiar su discurso y ajenos a las peleas que había en muchos otros lugares de Cataluña dentro de Vox hicieron su campaña centrada en problemáticas locales vinculadas o no a la inmigración. Y pese al fracaso electoral del desembarco de PxC en Vox, el dirigente de PxC, Juan Garriga, primo y mentor del diputado Igancio Garriga, fue nombrado presidente de la gestora de Vox en la provincia de Barcelona y Mónica Lora, su Secretaria.


Mónica Lora, Secretaria General de PxC apoyó disolver PxC y entrar en Vox, pero no salió elegida de nuevo concejal



También este año ha significado la desaparición política de Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsado que habría sobrevido como concejal de Vic con su nueva sigla SOM Identitaris. Pero la desparación de Anglada no se debió a la crecida de Vox, sinó a su inhabilitación para presentarse a elecciones a causa de una condena por amenezas en la red a un menor de edad militante de la CUP. Anglada dice que volverá a presentarse en 2023. 


FIN DE RESPETO. RAFA RIPOLL SE QUEDA SIN SU ACTA DE CONCEJAL 
También perdió su acta de concejal Rafael Ripoll, presidente de España 2000 que desde Alcalá de Henares pretendía modernizar este partido creado por el ultra valenciano José Luis Roberto. España 2000 habían apostado por la federación RESPETO y consideraron una deslealtad el abandono de la misma por parat de PxC y PxL para entregar el espacio electoral y político a Vox. Si bien Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal en Alcalá de Henares, el resultado para España 2000 no fue tan malo dado que obtuvieron seis concejales en el Corredor de Henares, pero no en Alcalá, y seis la Comunidad Valenciana, pero no en el municipio de Silla, donde lo tenían desde hacía años. 
Rafa Ripoll no ha revalidado su acta de concejal por España 2000. Apostaba por liderar Respeto, pero PxC y PxL fueron a Vox


NUEVOS LIDERAGOS EN DN Y DESAPARACIÓN DE CANDELA, BRUGUERA, DE HARO...  
Por lo que repecta a Democracia Nacional, Luis Mateos fue elegido nuevo Secretario Nacional,  asumiendo el liderazgo tras la dimisión de Manuel Canduela, que algunas fuentes vincularon a las críticas por el sueldo que recibía con los fondos del merchandising del partido. Pedro Chaparro fue nombrado número dos del partido o Secretario General. También abandonaron la militancia el responsable o coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, y como también abandonaría medio año antes el coordinador de DN en Cataluña, Albert Bruguera, que lideró muchas acciones del unionismo contra el Procés catalán.

FRACASO DE ADÑ PESE A LA RECONCILIACIÓN FALANGISTA
Democracia Nacional junto con Alternativa Española y Falange Española de las JONS y La Falange-FE, que se reconciliaron, impulsaron la candidatura europea ADÑ, con Martín Ynestrillas de cabeza de lista. Coalición que sufrió un espectacular batacazo, obteniendo 11.798 votos en toda España, frente a los 69.134 que obtuvieron dichos grupos por separado en 2014. La razón de ello no es otra que el voto ultra, identitario y neofranquista fue a Vox. 
El único sector que consiguió crecer, al menos a nivel de movilización, fueron las dos Falanges, que al unirse en las convocatorias electorales y actos políticos, tras años de división, supieron aprovechar o capitalizar protestas contra la ley de la Memoria Histórica y la exhumación de Franco, realizando un acto de conmemoración de la fundación de la Falange en el Ateneo de Madrid que tuvo mucho eco mediático.

 Martín Ynestrillas, ADÑ. Pese a ir todos unidos a las europeas Vox no les dejó espacio y fracasaron.


 Manuel Andrino, La Falange-FE, a la izquierda y Norberto Pico, Falange de las JONS, en el centro, reconciliados en la coalición ADÑ

HOGAR SOCIAL DE BAJADA
El proyecto que también ha resultado damnificado por la irrupción de Vox ha sido el Hogar Social Madrid, que lidera Melisa Domínguez Ruiz, que se legalizó en febrero como partido político -con sede legal en Granada-  para presentarse en las autonómicas y municipales madrileñas. Pero también, a causa de Vox se quedó sin espacio y, por distintos motivos, algunos ajenos a la irrupción de Vox, ha perdido buena parta de la militancia y apoyos. Para el caso que sea desalojado de su actual sede se plantean alquilar un local, recaudando dinero a tal efecto. Los grupos locales de Hogar Social en Granada y Toledo habrían perdido la mayoría de militantes. El Hogar Social acoge en su sede y reparte alimentos para españoles de toda vida, no para inmigrantes nacionalizados y sus hijos, al enteder que las administraciones y ong dicriminan a los españoles frente a los estranjeros.


 Melisa Domínguez Ruiz del HSM, con Pedro Varela

RADIO YA, PUNTO DE ENCUENTRO ULTRA
El principal punto de confluencia de la ultraderecha son ahora los programas de radio "La Hora del café" de Radio Ya, que ahora presenta el falangista Nacho Larrea y "En la boca del lobo" de la misma cadena, dirigida por Javier García Isaac, y sostenida gracias a la inversión del yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES), Rafael López Diéguez. Radio Ya se ha convertido en un referente de la ultraderecha, dando cabida en sus tertulias y entrevstas a buena parta de la ultraderecha española, también en ocasiones a miembros de Vox, pero teniendo un mayor protagonismo los sectores falangistas y la misma Melisa Domínguez del Hogar Social Madrid.
Otros grupos como Alianza Nacional han perdido la mayoría de  militantes y han surgidio otros partidos como el Frente Nacional Identitario, de Alberto Pérez Molina, que acude a las manifestaciones vestido de templario o Identitarios del arqueólogo José Ignacio Vega. Hay también otras radios digitales del ámbito ultra como Alt News de Santiago Fontenla y Armando Robles de Alerta Digital  La Voz de Europa. 

Rafael López Diéguez

Soy consciente que esta descripción de la situación de la ultraderecha tras la irrupción de Vox es incompleta y posiblemente la iré ampliando los próximos días.

dilluns, 30 de desembre de 2019

ALGÈRIA A LA CRUÏLLA, Analitzo al Punt Avui la mort de Gaid Salah, home fort del país, les eleccions que han portat a Abdelmajid Tebún a la presidència, el nomenament del primer ministre amb unes protestes al carrer que demanen la fi del règim i una veritable democràcia. El Font Polisario amenaça de trencar l'alto al foc amb Marroc i tornar a les armes,






Nou anys després de l’inici de les primaveres àrabs, que només han portat la democràcia a Tunísia, Algèria viu un dels seus moments més difícils, amb la mort el passat dilluns de l’home fort del país, el general Ahmed Gaid Salah, dies després que se celebressin les eleccions presidencials convocades després de la renúncia del president Bouteflika.

El passat mes de març, quan es va anunciar que Bouteflika, que portava vint anys al poder i estava totalment incapacitat a causa d’un ictus, es presentaria a la reeleció, van començar les protestes, sorgint el moviment Hirak que demanava la seva retirada, la fi de la corrupció, i eleccions lliures. Llavors el cap de l’estat major de l’exercit, Gaid Salah, forçà la renuncia de Bouteflika i anuncià que es convocarien eleccions lliures. Va fer jutjar per corrupció a determinats membres dels règim, com Said Bouteflika, germà del president que era de fet qui prenia decisions, i al cap dels servies secrets, el general Muhamad Medione “Tawfik, que foren condemnats a deu anys de presó. I convocà eleccions pel 12 de desembre. Però donat que només es va permetre presentar-se a determinats membres del règim, tots d’avançada edat, les protestes van continuar. I amb una abstenció del 60%, va resultar guanyador l’ex-primer ministre, Abdelmajid Tebún de 75 anys d’edat. En aquest context, que una part del regim és empresonat i una altra intenta transcendir i controlar la transició, s’ha produït la mort del cap de l’exèrcit i home fort del país.

A diferència de les protestes que hi ha hagut aquest últim any a altres països àrabs com l’Iraq, on hi ha hagut centenars de morts, les manifestacions del Hirak han estat pacífiques, evitant la policia reprimir-les amb armes de foc. No és cap secret que en la memòria de la societat algeriana hi ha els prop de dos cents mil morts de la guerra civil que devastà el país entre el 1991 i el 2002. Guerra que començà quan es va suspendre la segona volta d’unes eleccions que en primera volta havien guanyat el Front Islàmic de Salvació. Tant els islamistes com l’exèrcit van realitzar nombroses massacres. I un cop l’exèrcit va derrotar als islamistes, Bouteflika i la cúpula militar van iniciar un regnat que s’ha allargat fins ara. Anys en el que el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, i Al Qaida del Magreb Islàmic, tot i cometre atemptats, mai no han aconseguit sortir de la marginalitat. I Algèria havia contingut la implantació de l’Estat Islàmic que té el desert algerià més com a refugi que com a terra on arrelar-hi.

Dissabte el president Tebún va nomenar primer ministre al diplomàtic i professor universitari Abdelaziz Djerad, que diu vol guanyar-se la confiança del poble, també del moviment Hirak. Però caldrà veure si l’exèrcit i els sectors del règim que han sobreviscut a la caiguda de Bouteflika permeten que el nou president i nou primer ministre conduexin el país cap una democracia realment pluripartidista, i si els membres del règim que estaven sent represaliats, aprofiten la mort de Gaid Salah per intentar venjar-se. L’islamisme polític, molt controlat pel règim, pot intentar aprofitar la conjuntura per sortir de la marginalitat. I una hipotètica manca d’autoritat i legitimitat dels nous governants, poden ser ingredients favorables per que es vegi afectat per la inestabilitat i guerra que viu el país veí cap a l’est, Líbia.
I a la seva frontera oest Algèria hi té el conflicte del Sàhara, havent estat l’exèrcit i el Govern algerià un garant del Polisario front els intents del Marroc per legitimar l’annexió per la força l’antiga colònia espanyola. Precisament per la situació d’absolut estancament que viu el conflicte del Sàhara, fa deu dies, just abans que es produís la mort del cap de l’exèrcit algerià, el president del Front Polisario, Brahim Gali, va anunciar el congrés del Polisario, celebrat a Tifarti, localitat de l’antic Sàhara espanyol que conserven els sahrauís, que donat l’absolut impàs del pla de l’ONU per fer el referèndum d’autodeterminació, es plantejaven retornar a les armes. Potser va ser un anunci desesperat per la manca de perspectives que tenen els refugiats que viuen a Tinduf. Però tornar a la guerra ara, que Algèria viu un període inestable, seria la pitjor opció. 


dissabte, 21 de desembre de 2019

Assita Kanko, l'eurodiputada flamenca del N-VA, que va acompanyar ahir a Puigdemont i Comín a recollir la credencial al Parlament Europeu es vicepresidenta del Grup de Reformistes i Conservadors Europeus, al que pertany Vox, partit que va dir que anava a Estrasburg a aconseguir "Puigdemont a prisión". Vox queda descol·locat. L'eurodiputat del PP, González Pons, anima l'eurofòbia i demana sortir de Schengen.


Assita Kanko és vicepresidenta del Grup de Reformistes i Conservadors en el que està Vox i del que el periodista español Herman Tersch també n'és vicepresident

La vida i la política sovint està plena d'estranyes coincidències i estranys companys de viatge.
Vox el passat mes de juny no va voler que els seus tres eurodiputats, Jorge Buxadé, Mazaly Aguilar i Herman Tersch, entressin al grup Identitat i Democràcia que lidera el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, del que també formen part els xenòfobs i independentistes del Vlaams Belang flamenc, Alternativa per Alemanya o la Lliga Nord. Potser va rebutjar entrar-hi perquè aquests no comparteixen amb Vox el rebuig a l'avortament i al matrimoni gai, o per la presència del Vlaams Belang, ferm defensor de la independència de Catalunya, com ho havia estat abans la Lliga Nord. I Vox finalment va entrar al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, on hi ha els eurodiputats del Partit Conservador britànic, els ultracatòlics polonesos de Llei i Justícia o els independentistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA). 


Aquest partit flamenc, el N-VA, es diferència del Vlaams Belang en el fet que no és euròfob ni xenòfob, però demana que s'obligui als immigrants que viuen a Flandes a aprendre i parlar flamenc i rebutja que els immigrants pretenguin inculcar certes costums i valors contraris als valors de la Il·lustració i la llibertat de pensament. El N-VA forma part del govern de coalició flamenc format pel N-VA, els socialistes i els democratacristians I l'eurodiputada Assita Kanko, nascuda a Burkina Faso, és una de les vicepresidentes d'aquest grup del Parlament Europeu. 
Ella és un cas més de dones africanes occidentalitzades i laiques, com l'exdiputada holandesa nascuda a Somàlia, Ayaan Hirsi Alí, que opten per la dreta o el centre, en rebutjar el relativisme cultural que diuen que practiquen certes esquerres comprensives amb els valors tribals o de control social cap a les dones "de la seva comunitat" que imposen o pretenen imposar les homes originaris d'aquest països africans o islàmics. Assita Kanko ha estat una ferma lluitadora contra l'ablació genital femenina que es fa països de l'Àfrica i que clandestinament o quan les nenes nascudes a Europa van de vacances al país dels seus pares, se'ls hi practica.
Doncs Assita Kanko, vicepresidenta del grup del Conservadors Reformistes en el que també està Vox, va ser la diputada que ahir va rebre i acompanyar a Carles  Puigdemont i Toni Comin a acreditar-se al Parlament Europeu. Fet que ha desconcertat als militants de Vox, més qua el periodista camaleònic, Hernman Tersch, eurodiputat de Vox, és un dels altres vicepresidents del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus.   
Comín, Puigdemont i Assita Kanko, vicepreixenta del grup Reformistes i Conservadors al que pertany Vox

Ara caldrà veure si Vox continuarà compartint grup amb el NVA. Ahir el partit en boca dels seus dirigents Espinosa de los Monteros, Abascal o Jorge Buxadé van condemnar la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre Oriol Junqueras que ha permès que Comín i Puigdemont siguin eurodiputats i gaudeixin d'immunitat. I molts dels seus militants van donar suport a la campanya a la xarxa en favor de l'Spexit o sortida de la Unió. 
El més preocupant,  tot i que a mi no m'ha sorprès,  han estat les declaracions del portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, demanant o plantejant que donat que l'euroorde no funciona Espanya surti de l'acord de Schengen i recuperi les barreres i el control fronterer amb França, Portugal i als centenars de vols que arriben cada dia des de la Unió Europea.      

Vaig a Europa a demanar "Puigdemont a prisón!", digué Jorge Buxadé a la campanya electoral de les europees

divendres, 13 de desembre de 2019

L'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, rebutja el pacte de conformitat amb la Fiscalia de Tarragona, i el judici per les declaracions a Rebélate afirmant que calien més accions com Blanquerna, es farà al Jutjat Penal 1 de Tarragona el 26 de febrer

Si bé s'havia anunciat que avui se celebraria el judici al Jutjat Penal número 1 de Tarragona a l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, per les declaracions al programa de ràdio per internet, Rebélate, afirmant que calien més accions com Blanquerna, el que s'ha fet ha estat un acte previ, en el que la fiscal de delictes d'Odi de Tarragona, ha proposat un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho ha rebutjat, s'ha fixat data pel judici, que serà el proper 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.



Però la causa que, en cas d'acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó, es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. 
Fa dos anys De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política, ja no milita a DN, i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes. 

dimecres, 11 de desembre de 2019

ACTE A MANRESA SOBRE ELS DRETS HUMANS A CATALUNYA. Laura Masvidal, parella de Quim Forn, es mostra esperançada front la repressió judicial als presos polítics. L'advocada Sònia Olivella ha dit que si es vulneren els drets de manifestació i d'accés a la justícia efectiva, es vulneren tots. Jo he explicat el perill que significa l'ascens de la ultradreta aquí amb Vox, i he fet un anàlisis sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia.




Aquesta tarda he participat a Manresa a un debat organitzat pels Amics de la UNESCO de la capital del Bages sobre els drets humans a Catalunya, celebrat al Casino, amb l'assistència d'una quarantena de persones. 
La primera en intervenir ha estat Laura Masvidal, esposa de l'exconseller d'Interior i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig de presó pel Tribunal Suprem. Masvidal ha explicat el seu testimoni personal de com ella, a l'igual que altres parelles dels condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les concentracions del 20 de setembre, la majoria sense experiència política ni tampoc en entitats de defensa dels drets humans, van assumir fa dos anys un rol en la defensa dels de les seves parelles front la repressió judicial. Masvidal ha reconegut amb humilitat que ella no va agafar el compromís personal com a activista fins que va ser empresonat el seu marit. I malgrat la condemna del Tribunal Suprem, s'ha mostrat esperançada que les peticions de l'ONU i d'Amnistia Internacional en contra de la presó preventiva i qüestionant el procés judicial, i  les accions que s'estan fent en l'àmbit de la Justícia Internacional, donin fruit.
Sònia Olivella, Xavier Rius Sant, Laura Masvidal i Albert Martí d'Amics de la Unesco.
Fotos fetes per @pereculell

Per la seva banda, l'advocada Sonia Olivella, d'IRIDIA, entitat d'advocats en defensa dels represaliats i detinguts ha denunciat la violència policial de l'1-O, la vulneració de drets en el procès judicial i la brutalitat policial reprimint les protestes per la sentència.  Segons Olivella si no es  repecten, com passa a Catalunya i Espanya, els drets de manifestació i a tenir un judici just, tot el sistema democràtic trontolla i es trenquen tots els altres drets. I això passa, segons ella, perquè l'aparell judicial és hereu del franquisme en no haverse depurat i haver-se limitat a canviar de nom el Tribunal d'Orde Públic pel d'Audiència Nacional.
Jo he parlat de com Vox va agafar l'espai de Manos Limpias, quan aquest pseudosindicat va ser desarticulat, personat-se en la causa del Procés, i he plantejat la paradoxa que no es permeti a l'Ajuntament de Barcelona exercir l'acció o acusació popular als procesos oberts per les càrregues de l'1-O, i en canvi Vox fin i tot en campanya electoral hagi pogut ser-ho de la causa i judici del Procés.  
He fet referència a la ultardreta que creix a Europa, qüestionant el sistema de llibertat i el concepte de ciutadania. També he fet un anàlisis crític sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia. L'acte ha estat presentat i moderat per l'Albert Martí.    





divendres, 6 de desembre de 2019

La T-Casual que castiga a usuaris habituals. Analitzo a NacióDigital NacióManresa la supressió de la T-10 multipersonal que castiga a molts ciutadans, encareix molt el preu a les famílies, castiga la Catalunya Central, incita a utilzar més el cotxe i castiga als qui van sovint a peu o en bicicleta, i tenen el cinisme i de dir que ho fan per lluitar contra el canvi climàtic.


Xavier Rius Sant, 6 de desembre de 2019
La desaparició de la T-10 de quatre, cinc o sis zones que utilitza de manera habitual la majoria de gent de la Catalunya Central que baixa i puja de l'Àrea Metropolitana de Barcelona diversos cops a la setmana, ha causat estupor, i està creant fortes tensions dins de Junts x Cat i el PDeCAT, en ser el conseller Damià Calvet qui la va presentar en públic com un estalvi pels usuaris. Modificació que ja ha estat rebutjada per les institucions de Berguedà, i ha generat un tràfic de trucades mai vist de polítics de tota mena vers els seus caps del PSC, PDeCAT o dels Comuns, que han avalat la proposta, dient-los que s'ha tornat bojos, i preguntant quin sociòleg, urbanista o economista autista o talibà ha fet l'estudi, que ha motivat la supressió de la T-10 multipersonal.
El conseller ha presentat la supressió de la T-10 multipersonal en benefici de la T-Usual unipersonal, per fidelitzar i premiar l'ús del transport públic. Però la majoria de gent de la Catalunya Central que va a Barcelona en bus o tren no fa 36 viatges al mes, que és el nombre mínim que la fa rentable la nova T-Usual. La majoria de la gent no fa tants viatges perquè no es cap secret que, molts estudiants ja s'hi queden a dormir alguns dies i, sobretot a l'hivern molta altra gent també s'ho munta per quedar-s'hi a dormir algun dia a casa d'un familiar o amic si plega tard. I el teletreball o feina a casa permet a molts poder treballar des de casa. 

 El problema principal no és que se'l castiga pujant la T-10, ara dita T-Casual, més d'un deu per cent. El problema és que la fa unipersonal, cosa que impedeix que la puguin utilitzar diverses persones a la vegada. I també castiga molt, als grups familiars que baixen a l'Àrea Metropolitana de tant en tant, sobretot en cap de setmana.
Posem l'exemple que quatre amics o una parella amb dos fills volen baixar a Barcelona un dia d'aquest pont pre-nadalenc per veure un familiar, anar de compres o gaudir de la ciutat. Ara encara amb una T-10 poden viatjar els quatre i, més a més, per exemple, si ho fan amb el bus Sagalès, únic transport públic del Moianès, quan baixin a Fabra i Puig, Sagrera o Passeig de Sant Joan, agafar amb la mateixa T-10 el metro i bus sense que els signifiqui cap despesa en ser transbordables durant un temps determinat. I mitja hora abans de tornar cap al Moianès amb la Sagalès, amb la T-10 de cinc zones agafaran el metro o el bus per anar a la parada de tornada. Si més a més, al llarg del dia s'han de moure per Barcelona en transport públic faran servir una T-10 d'una zona de 10,20 euros que els permetrà a tots quatre moure's per Barcelona al llarg del dia, més quan des que es pica el primer viatge, suposem al metro, hi ha una hora i quart per fer canvis a bus, ferrocarrils i Tramb.

 Però si això no ho fem aquest desembre, sinó al gener. O cada uns dels quatre compra la seva pròpia T-Casual de deu viatges de cinc zones, i la seva T-Casual d'una zona, un deu per cent més car que les antigues T-10, i que després si és una família, potser no les gastaran al llarg de l'any. O compren vuit bitllets d'un viatge de 5 zones per anar i tornar de 7,35 euros cada un, que no seran transbordables. I quan arribin a Barcelona i baixin del bus, hauran de comprar un bitllet senzill de 2,40 euros no transbordable per cada desplaçament que facin dins la ciutat. La conclusió només pot ser una. A partir d'ara serà moltíssim més barat baixar a Barcelona en cotxe i moure's en cotxe per la ciutat, buscant aparcament a la càrrega i descàrrega o l'Àrea Verda o Blava que són lliures el cap de setmana i, si cal una estona, pagar un pàrquing. 
Però els perjudicats d'aquesta supressió de la T-10 multipersonal no és només la majoria de gent de fora de Barcelona. Ho és també la gent de l'Àrea Metropolitana que amb una o dues T-10 al mes en tenien prou, no perquè vagin en cotxe, pecat pel que segons Ada Colau i Damià Calvet se'ls castiga i intenta persuadir-los a que comprin la T-Usual, sinó perquè fan molts viatges a peu, en moto o van amb bici, i només agafen el metro quan van lluny o plou. I castiga també a la gent que, perquè viuen i treballen a un lloc, per exemple L'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, tenen la mare a Sabadell, i la parella actual a Mataró, es mouen amb de manera habitual amb diferents T-10 d'una, dues i tres zones. 

Un servidor que sóc dos o tres dies a la setmana a Barcelona, també seré castigat perquè m'hi moc a peu o amb el bicing, i només agafo metro quan plou o vaig lluny. Precisament els primers que van protestar en anunciar-se la supressió de la T-10, van ser els ciclistes i usuaris del Bicing que es van sentir insultats en escoltar al conseller i l'alcaldessa justificant-ho parlant de sostenibilitat i canvi climàtic. Repeteixo que ignoro quins tècnics autistes o talibà han fet l'estudi. Perquè pretendre fidelitzar o incrementar que la gent que a les vuit o nou del matí ens desplacem, caminant, en bici o en moto, fent que agafem el metro, és un disbarat. Perquè a aquelles hores les estacions on es fan els transbordaments com Sagrera, Sagrada Família, Verdaguer o Diagonal, o l'estació dels Ferrocarrils de Provença, estan col·lapsades i no hi cap ni una agulla. Sí que animaria a molta gent que entra en cotxe a Barcelona a deixar de fer-ho, resoldre desgavell de Rodalies, i fer com va dir en conya el Maiol Roger, la T-Puntual. Això sí que ho petaria!  


diumenge, 24 de novembre de 2019

PRECARIETAT A BARRIS ANTICS. El barri antic de Manresa és segons l'INE un dels més pobres de Catalunya. S'acostuma a vincular la situació d'aquests barris a l'alt índex de població immigrant, però si aquests barris s'han degradat és perquè els qui hi vivien fa uns anys que van marxar o els propietaris els van posar a lloguer sense reahabilitar-los, entrant el barri en un cercle del que només se surt amb fortes inversions i plans de les administracions per esponjar i rehabilitar cases i pisos.


Segons un informe publicat fa uns dies de l'Institut Nacional d'Estadística, els barris del Centre Històric de Manresa són dels que té la població més empobrida de Catalunya. I això no passa només a Manresa. A moltes viles i ciutats del país, els barris històrics, amb edificis antics dels que va marxar fa vint-i-cinc o quaranta anys la població que hi vivia, sovint des de feia més d'una generació, que va anar a barris recent construïts, es van anar degradant. No pas perquè els nous llogaters o compradors ho pretenguessin, sinó perquè en marxar els antics residents, els propietaris que els van llogar, o els qui els van comprar no van restaurar aquells edificis amb humitats, canonades antigues, sense calefacció i mancances de manteniment.
Sovint es vincula aquesta degradació de certs barris amb l'arribada de la immigració estrangera que s'ha concentrat en aquests carrers d'edificis no rehabilitats. Però la immigració no n'ha sigut la responsable sinó més aviat la víctima d'una nul·la gestió. M'explicava fa uns anys el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, que a Guissona no hi havia carrers ni blocs de pisos on només hi vivien immigrants, perquè ni la població autòctona ni els comerços no van abandonar el centre històric. En canvi a Cervera, municipi veí de Guissona i capital de La Segarra, sí que va passar. I aquelles cases amb poques finestres, sense calefacció i sense rehabilitar, van ser llogades a immigrants. Fet que generava un sentiment de desarrelament als autòctons que hi quedaven. Es tancaven també les botigues de tota la vida, agafant aquells carrers l'estigma de ser considerats per a molts com a gueto. I amb els anys els immigrants que podien, quan milloraven la situació econòmica, canviaven de casa i de carrer, amb el que aquella casa o pis no rehabilitada tornava a ser llogada a uns nous inquilins també en situació de precarietat.

Molt es va fer a Catalunya fa deu o quinze anys amb la Llei de Barris i altres projectes fets des de les administracions que donaven fons per rehabilitar carrers, façanes, posar ascensors a blocs on no n'hi havia, i es creaven places, zones verdes i equipaments. I també en algunes ciutats es van fer complexos plans d'esponjament urbà, com a Ciutat Vella de Barcelona, enderrocant blocs de cases, eixamplant carrers i places, i recol·locant als llogaters en nous habitatges i indemnitzant als propietaris. I aquest esponjaments o enderrocaments no s'han fet només a barris antics, sinó també de blocs construïts els anys seixanta per acollir la immigració que arribava d'Andalusia i altres llocs d'Espanya. A Manlleu ara es completarà l'enderroc de l'últim bloc de Can Garcia. Blocs en molt mal estat dels que en marxar la població inicial, originaria de la immigració andalusa sense restaurar-los, van acabar sent llogats, comprats o ocupats per població més precària que arribava, majoritàriament estrangera. Al municipi gironí de de Salt, amb un alt índex d'immigració marroquina i gambiana, l'Ajuntament governat llavors pel PSC i ERC va plantejar fa deu anys un esponjament o enderroc d'alguns blocs de pisos dels anys seixanta de l'anomenat barri Centre. I malgrat el suport de la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge per recol·locar tothom, CiU, llavors a l'oposició, va incentivar que els veïns rebutgessin la reforma que va quedar aturada. I alguns d'aquells blocs estan ara més degradats, i els qui volen vendre i marxar, no troben compradors.

No es tracta ara de preguntar-se qui és més responsable de la precarietat que es dóna a barris com el centre històric de Manresa, si els que van marxar i els van llogar en mal estat, si els qui van comprar habitatges sense assumir que calia una reforma o si la responsabilitat recau en les administracions. El que cal és voluntat política per revertir-ho, cosa que només serà possible amb governs sòlids a nivell municipal, català i estatal, que puguin aprovar pressupostos que fixin inversions i ajuts a fons perdut a un termini mínim de deu o quinze anys. El que cal és afrontar plans de reforma integral que exigeixen, a part d'una important injecció econòmica, la unitat de totes les administracions, i que cap partit polític ho vulgui rendibilitzar per oposar-se, incentivant el rebuig veïnal.