dimecres, 30 de maig de 2018

MAPA DE L'INDENTITARISME I/O RACISME CATALÀ INDEPENDENTISTA "33" I DE GRUPS CONTRARIS A LA DIVERSITAT CULTURAL. Deixo en mans del lector considerar si aquest grups són només identitaris, si són etnicistes o racistes, i si se'ls ha de qualificar d'ultres.



En el programa 30 Minuts de diumenge passat el fotoperiodista Jordi Borràs va parlar també de la ultradreta independentista, qualificant com a grup ulta el Moviment Indentitari Català (MIC)  Aquest grup ha respost amb un comunicat negant ser de ultradreta i demanant a Borràs una rectificació. Jo m'he posat en contacte amb el MIC demanat poder parlar amb ells sobre la seva ideologia i sobre la seva simbologia, però aquesta trobada haurà d'esperar un parell de setmanes que m'ha dit que vagi a un acte que faran, cosa que no sé si permetrà el que jo demanava. Seure'ns a una taula per parlar. 
Fa uns mesos, un diari digital em va demanar informació i la meva opinió sobre aquesta ultradreta independentista,  i aquests dies diverses presones s'han dirigit a mi en el mateix sentit. També vaig escriure fa uns dies més breument aquí al blog sobre aquest sector molt minoritari de l'independentisme que pot tenir trets xenòfobs, etnicistes o racistes, amb motiu de la polèmica pel nomenament de Joaquim Torra com a President de la Generalitat, donat que Torra havia participat en homenatges a Daniel Cardona i els germans Badia. 
Per això, més enllà del pugui afegir o rectificar si em reunixo amb el MIC, faig aquí aquest article, evidenment incomplert, en el que intento recollir la història d'aquest independentisme que, des del meu punt de vista, bé és d'ultradreta, etnicista i xenòfob, be adopta simbologia o missatges, en alguns aspectes semblants a la dels ultres i identitaris espanyolistes i europeus.

UNITAT NACIONAL CATALANA
A començaments de l'any 2000 apareix el partit Unitat Nacional Catalana, que aglutina algunes sensibilitats que reivindiquen un nacionalisme amb trets excloents, impulsat entre d'altres per Xavier Andreu, ex-militant de la ja extinta organització del nacionalsocialisme espanyol, CEDADE (Circulo Español de Amigos de Europa). Andreu també va militar a l'efímer Partit Nacional Socialista Català. El Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) tenia la seu al carrer Sèneca del barri de Gràcia on s'ubicava l'ara precintada Llibreria Europa. Poso a sota un article seu de 1987 a la revista de CEDADE.
Andreu també va militar a Estat Català i les Joventuts d'Estat Català (JEC). Les JEC faran llavors enganxines de caire etnicista i xenòfob, similars a les de CEDADE, signades també per "Nosaltres Sols" que crearan controvèrsia i rebuig entre els partits independentistes. Estat Català que després del franquisme sempre va ser un partit minoritari, se sentirà legatari dels que com Daniel Cardona van rebutjar l'any 1931 integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya i van crear l'organització considerada per alguns de xenòfoba o propera al nazisme "Nosaltres Sols", que creia que hi havia una raça catalana superior o diferent a l'espanyola a la qualificava d'africana. 
 Cardona amb el germans Badia tenien en els anys trenta, ja abans de la guerra civil, les seves milícies o "escamots" que vestien unes camises pardes que recordaven les joventuts hitlerianes. I a Cardona se li atribueixen expressions racistes com que  "un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic". Molt s'ha parlat aquest dies de Daniel Cardona i els escamots, amb motiu del nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat, donat que Torra va participar com orador en homenatges conjunts amb Unitat Nacional Catalana als germans Badia i  a Cardona, i ha fet diversos escrits en favor de Cardona.
Deixo clar que no era només Estat Català qui tenien milícies i escamots en els anys trenta, si bé en la transició i els quaranta anys posteriors, no em consta que, com sí s'ha fet en els homenatges a Cardona i els germans Badia, els partits polítics hagin utilitzat uniformes i reproduït pràctiques marcials o paramilitars en els seus actes.

Unitat Nacional Catalana l'any 2000 reivindica el llegat de Cardona i els germans Badia i recupera parcialment el discurs xenòfob vers els andalusos i espanyols que algun sector d'Estat Català o el mateix Heribert Barrera d'ERC havien mostrat els anys setanta, vuitanta o noranta.  Així, amb més o menys matisos, és crític amb la immigració espanyola i rebutja que els immigrants andalusos vinguts a Catalunya i els seus fills pretenguin mantenir trets culturals, folklòrics i lingüístics, i rebutja sense matisos la immigració de països musulmans. 
UNC agafa simbologia mitològica com l'au fènix. El fènix és un au mitològica que es consumeix per l'acció del foc cada 500 anys per renéixer després, amb més força, de les seves pròpies cendres. I adopta també el número 33, que recorda la de la ultradreta neonazi europea que utilitza la numerologia amb el 18 i el 88. Aquesta autodefinció numèrica va lligada al lloc de cada lletra a l'alfabet. Així 18 és Adolf Hitler, el 88 Heil Hitler.  I el 33, dues "C", que vol dir Catalunya Catalana. I arrodoniran la frase amb "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". He de dir que, sense gaire èxit, també hi ha aquell anys algun intent de recuperar l'entitat creada per Cardona "Nosaltres Sols"
Propaganda de "Nosaltres Sols" dels anys vuitanta que també es pot entendre com Catalunya Nacional Socialista

Per la seva simbologia i els seus escrits Unitat Nacional Catalana és qualificada d'ultra i neonazi per l'esquerra independentista catalana. I  més d'un cop els militats d'UNC són expulsats per la força de concentracions o manifestacions  i denuncien haver estat agredits. UNC va estar força activa fins 2009 i després, tot i continuar existint, va disminuir la seva activitat disolent-se  oficialment, el juny  de 2014. Tot i això a la web del registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, no consta que s'hagi dissolt.
A dalt de l'article he posat un cartell enganxina d'UNC sobre la immigració. I poso a sota propaganda seva que estava penjat a una web ara desactivada, un escrit de Xavier Andreu sobre el "33"  i dos vídeos. Xavier Andreu, al marge de la seva activitat política, obre el 1983 la llibreria de coleccionisme d'estris, uniformes, banderes, insignies i llibres MILITÀRIA. I amb una certa pluralitat de material i llibres, intentarà evitar que la mateixa sigui identificada de portes en fora com un lloc de trobada de neonazis nostàlgics de la Segona Guerra Mundial, com la llibreria Europa del seu excompany, Pedro Varela.  


 


SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA (reprodueixo text de la imatge) : 
QUÈ VOL DIR 33?
Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana, Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i serveix com a logo d'una ideologia.

Quina ideologia? Es pot ser independentista, nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada i on es visqui plenament en català.

No volem la independència tant sols per gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació, on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la nostra nació.

No volem una Catalunya acultural, mal anomenada multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el nostre món, el català, sigui norma i costum.

Som racistes? Aquesta és una de les crítiques més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació de ghettos on la integració és pràcticament impossible.

Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot prendre'ns el nostre anhel de llibertat.

Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana



U.N.C. FRONT L'ISLAM

"Avui fa 1300 anys"
Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.
No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.
El parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l'art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió, d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.
Xavier Andreu (UNC)




                                         
  Xavier Andreu en una xerrada d'UNC

 Article de Xavier Andreu a la revista nazi CEDADE, n. 147, gener de 1987
.
També va haver-hi el CENC 88, Cercle d'Estudis Nova Catalunya


         Homentage germans Badia, 2011, amb guàrdia d'honor amb les camises pardes




 Joaquim Torra a l'homenatge als germans Badia, l'abril 2103, fet conjuntament amb Unitat Nacional Catalana. Xavier Andreu a l'esquerra de Quim Torra



Entre 2013 i 2017 existeix un grup anomenat Identitat Catalana  en l'àmbit independentsita etnicista 33, que no aconseguirà consolidar-se. Alguns dels seus membres han format part d'UNC. Identitat Catalana es va presentar a les eleccions municipals del maig de 2011 a L'Hospitalet de Llobregat i va treure 154 vots



         



ELS BOIXOS NOIS

En l'àmbit ultra independentista "33" s'ha d'ubicar els Boixos Nois del Barça, si bé hi ha hagut una permanent transferència d'alguns dels seus membres, en dues direccions amb la ultradreta espanyolista i les Brigadas Blanquiazules. Repeteixo un cop més, per evitar malentesos, que no tots els membres o simpatitzants del Boixos són d'ultradreta, però sí que ho han estat alguns dels seus membres més coneguts i, en molts moments, la seva simbologia.
Els Boixos Nois comencen a ser notícia la Lliga 1984-1985, quan es destaquen pels insults racistes cap el porter camerunès de l'espanyol, N'Kono, i per l'inici de persecucions de membres de la Penya Juvenil de l'Espanyol, quan encara no existien les Brigadas Blanquiazules. Més tard, el 1986, després de la tràgica mort de 36 aficionats a la final de la Copa d'Europa a Heysel, a causa dels excessos causats per hooligans del Liverpool, els Boixos planten al Gol Sud del Camp Nou una pancarta amb el text: "Gràcies Liverpool! " i l'estel de la senyera independentista va ser reemplaçada per la creu gamada. Això va espantar a la directiva que, després d'algunes bronques i converses els va traslladar temporalment a la Tercera Graderia. Però poc després apareixen nous dirigents, que després de imposar la consigna de res de violència dins de l'estadi i llibertat d'acció al carrer, aconsegueixen el retorn al Gol Sud.   El gener de 1991 cinc membres dels Boixos maten al simpatitzant de l'Espanyol, Frederic Rouquier, essent condemnats a 26 anys de presó.
Cal parlar també de  Sergi Soto, el líder dels Boixos mort en estranyes circumstàncies el 1997, per qui es va guardar al seu dia un minut de silenci al camp. Soto havia estat condemnat per agressions a un soci de l'Espanyol i a un magribí, i havia sortit a la televisió amb opinions en favor de la violència contra els africans. El president del Barça, Joan Gaspar, va buscar-se el suport d'aquest grup de hooligans, i al gener de 2003, quan van tornar a ser notícia per seves agressions fetes per alguns Boixos a seguidors dels Barça i a periodistes, no va fer res per aturar-los. Llavors es van donar a conèixer els 'Casuals', boixos nois que amb una altra indumentària per despistar la policia, acudien als partits, amb el viatge pagat, i insultaven i agredien a qui els convenia. Els Boixos casualment entraven al camp per la porta 88, nombre que en l'argot nazi, com he dit, significa H-H, és a dir, Heil Hitler! 
Va ser després de nous actes violents del 22 d'agost de 2013 quan membres dels Boixos Nois llencen bengales al camp i posteriorment done una pallissa a dos magribins en un de los bar proper a l'estadi, Joan Laporta decidí aplicar la tolerància cero cap aquest grup.
I parlant de la transferència ideològica dels Boixos i els seus membres. Un sector del Boixos, els els coneguts també com a Casuals, van ser condemnats a penes de fins a 13 anys de presó per la seva actuació com a grup criminal que donava pallisses per encàrrec, feia extorsions i trafic de drogues. Entre els Casuals condemnats hi havia dos fills dels subhaster ultra i franquista, Alberto Royuela, que van col·laborar en diversos moments amb Plataforma per Catalunya, tant en la seva creació, com amb el grup local de Santa Coloma de Gramenet. 
Tot i que sembla que Sandro Rosell va fer un pacte amb el dirigent del Boixos, Josep Lluís Sureda, el maig de 2010, per poder recuperar la seva visibilitat al camp i gaudir de beneficis com obtenir entrades a només 10 euros,  els Boixos no han tornat a recuperar la seva visibilitat i capacitat d'influència al Camp Nou.

INTENT DE RECUPERAR LA SIGLA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA 

L'abril de 2013 es presenta un manifest pel que reapareix el desaparegut Front Nacional de Catalunya amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob. Així reivindica el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegeix que "no estem disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a fer-les complir".
I pel que fa a seguretat propugna "la creació d’una nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava".  Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de ser  garantida per professionals i reservistes voluntaris".
Tot va quedar en no res, i el grup promotor en el que hi hauria gent d'Unitat Nacional Catalana, es va dissoldre. 
 



SOM CATALANS, PARTIT INDEPENDENTISTA CREAT PER EX-MEMBRES DE PxC AMB EL SUPORT DEL VLAAMS BELANG FLAMENC



la seva líder és l'excandidata de Plataforma per Catalunya a Manlleu, Ester Gallego, que afirma "No volem un país nou, ni una república multicultural i multiracial. Volem una Catalunya catalana pels catalans". Així uneix l'ideari independentista, etnicista i contrari a la immigració.  Però l'ideòleg de SOM Catalans és el valencià Enric Ravello, exmembre de la nacionalsocialista CEDADE, i fins un any abans, Secretari de Relacions Internacioinals de Plataforma per Cataluya, que trenca amb PxC en donar suport a la independència per Catalunya. 
De fet dos partits que han ajudat econòmicament a PxC, el FPO austríac i el Blaams Velang flamenc, han donat ja el seu suport al Procés català, cosa que fa que trenquin amb Josep Anglada i amb els qui queden a PxC. En aquell acte a Vic intertevé a part de Gallego i Ravello, la dirigent del Vlaams Belang flamenc, Hilde de Lobel. L´únic càrrec públic que té llavors SOM Identitaris és el regidor de PxC d'Esparraguera, Sergi Hidalgo que deixa PxC.
 Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer.  
Em aquestes eleccions municipals de maig de 2015, que se celebren després de l'expulsió de Josep Anglada de PxC, el qual concorre amb la sigla Plataforma Vigatana, PxC s'enfonsa a tot Catalunya. Josep Anglada entra de nou a Vic com a regidor amb 836 vots. PxC n'obté a Vic 106 vots, i SOM Catalans només 56. Tot i aquest fracàs electoral SOM Catalans continua actiu.




 EL MOVIMENT IDENTITARI CATALÀ (MIC)


Tot i que el MIC es va constituir legalment  com associació cultural sense ànim de lucre el 27 de novembre de 2017,  va a néixer de fet a finals de 2014. Com es recull a la web de SOM Catalans, el divendres 28 d'agost de 2015, SOM Catalans i el Moviment Identitari Català van fer junt un acte d'homenatge a Heribert Barrera.

El MIC que nega ser racista o xenòfob, diu a la seva web que lluita "per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada, aquest esperit castellà que tan a la vora tenim". Personalment jo sí que considero aquestes afirmacions properes a la ultradreta.
El MIC considera vigents les idees, crec xenòfobes, de Daniel Cardona, el fundador de "Nosaltres Sols", del que ja he parlat.  Té com a símbol l'au fènix i la lambda espartana, dins d'un cercle o escut, símbol del molts ultres identitaris europeus adoptat primer a França. La lletra Lambda (un cercle amb l'angle a la part inferior) és el símbol de grups ultres identitaris europeus.    
 Fotos d'aquesta manifestació: Bertran Cazorla

El MIC va organitzar l'homenatge a Daniel Cardona i la seva simbologia crec que podria recordar els escamots d'Estat Català i Daniel Cardona.
    

 Fotos de la web del MIC de l'homenatge a Cardona

Després que en el 30 Minuts de diumenge Jordi Borràs els qualifiqués d'ultres o extrema dreta, han fet aquests  dos  comunicats que linko a sota. Jo, personalment, també considero que part de la seva simbologia o missatge pertany a l'identitarisme que pot ser considerat d'ultradreta i racista. 
Jordi Borràs, per la seva banda nega que sigui veritat el que diu el MIC en els seus comunicats de  que ell ha dirigit grups violents contra ells, i que el MIC s'hagi posat en contacte amb ell per cap motiu.

Comunicat del MIC:

Davant les calúmnies
Davant les calúmnies fetes pel “fotoperiodista” Jordi Borràs emeses en el programa 30 MINUTS del passat diumenge ens veiem obligats a emetre aquest comunicat en què:
1. Rebutgem l’etiqueta d’extrema dreta imposada per aquells sectaris que busquen un protagonisme i benefici personal per sobre del col·lectiu i que són intolerants amb les idees diferents de les seves, cosa més pròpia de principis totalitaris que de democràtics.
2. L’associació cultural Moviment Identitari Català (MIC) és una organització unitària, popular, transversal i democràtica que aglutina gent de diverses edats (des d’avis a estudiants), de diversos status socials (des de treballadors, autònoms, comerciants o petits empresaris a estudiants), de diverses condicions sexuals i de diverses creences religioses i polítiques algunes d’elles militants de partits polítics com ERC o PdeCAT, d’associacions veïnals, de diferents CDR o de col·lectius d’esquerres, defensem els valors democràtics i el respecte per sobre de tot, és per això que formem un col·lectiu divers on Catalunya ens uneix per sobre de les discrepàncies que es puguin tenir.
 Clica aquí per llegir sencers els dos comunicats del MIC

 Anar a la web del MIC

divendres, 25 de maig de 2018

DIUMENGE EL "30 MINUTS" DE TV3 TRACTA EL CREIXEMENT DE LA ULTRADRETA A CATALUNYA. Entrevista als líders de Falange, Democracia Nacional, Melisa d'HSM, Anglada, i diversos analistes donem el nostre punt de vista de per què ha guanyat espai oposant-se al moviment independentista i com evolucionaran aquest grups ultres



 Clica aquí per veure anunci resum del programa
Clica per anar a la web del "30 minuts" i veure el programa complert 
 

 



































 Imatge de l'enregistrament del programa
Vídeo anunci del programa

"Arriba España", a "30 minuts"

El programa analitza el fenomen de l'extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d'octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i també de la ciutadania.


"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."
Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."
Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. També intervé el fotoperiodista Jordi Borràs que fa anys que fotografia i investiga els grups ultres.
 Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"
Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."
Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra
Càmera i muntatge: Txus Navarro
Producció: Carles Fernández


dimecres, 23 de maig de 2018

CONVOCADA MANIFESTACIÓ PER DIUMENGE A BARCELONA PER DONAR SUPORT A LA TANCADA D'IMMIGRANTS I CONTRA LA LLEI D'ESTRANGERIA


La Tancada Antiracista, per la regularització d'immigrants i contra la Llei d'Estrangeria que va començar el dissabte 21 d'abril a l'antiga Escola Massana de Barcelona, que pretén dinamitzar la lluita dels sense papers i aconseguir regularitzacions com es va fer amb les tancades a Barcelona de l'any 20012005 ha convocat una manifestació per aquest diumenge 27 de maig al migdia a la Plaça Catalunya de Barcelona. A la convocatòria s'han adherit més de 400 entitats organitzacions, entre les que hi ha Barcelona en Comú i En Comú Podem. 
Els representants de la tancada s'han reunit amb diverses administracions i partits polítics demanant aconseguir la derogació de la llei d'estrangeria, més facilitat per l'empadronament i l'aplicació de qüestions que no nega la llei d'estrangeria, però si limita el seu reglament, com la possibilitat de regularitzar-se amb contractes inferior a l'any o de menys de 40 hores setmanals. 
A sota hi ha el vídeo de la presentació de la manifestació feta avui. Personalment crec que perquè una campanya així tingui èxit, s'ha de fer en un moment en que les administracions: Delegació del Govern Central, Congrés dels Diputats, Govern Central, partits polítics, Generalitat i Ajuntament puguin estar receptius, i els mitjans de comunicació se'n facin ressò i, des del meu punt de vista, aquest no és el moment més idoni.



           

dimarts, 22 de maig de 2018

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  
Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 
L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.
En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 
La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.






  



ELS POPULISMES I LA TEORIA DE LA FERRADURA. Analitzo al Periódico el pacte a Itàlia entre la Lliga Nord i els populistes del Moviment 5 Estrelles

 Xavier Rius, El Periódico, 22 de maig de 2018
 
Frente a la concepción del espectro político que se refleja en los gráficos semicirculares de  resultados, en los que a la izquierda se ubica a los partidos de izquierda, en el centro a los centristas, y en el lado derecho a los conservadores, con la extrema derecha en el límite, existe la "teoría de la herradura", según la cual la extrema derecha y la extrema izquierda no están alejadas una de otra, sino que al ser el gráfico, no un semicírculo sino una herradura, están de hecho muy cerca. Cercanía que ya no se manifiesta con el cuestionamiento del sistema parlamentario, sino en la asunción del populismo.

"La facilidad con la que 5 Estrellas ha aceptado propuestas xenófobas de la Liga Norte muestran que ambos pueden acabar siendo lo mismo"


Cuando surgió Podemos, en el 2014, se hicieron estudios comparativos del programa de esta nueva formación con las del partido ultraderechista recientemente disuelto, Movimiento Social Republicano. Y ambas formaciones coincidían en numerosos aspectos, no únicamente económicos. Las discrepancias eran absolutas en su visión del fenómeno migratorio y la plurinacionalidad. Pero en materia económica y el rechazo a la clase política, coincidían.

Los periodistas que llevábamos años siguiendo a Plataforma por Catalunya y a su fundador, Josep Anglada, nos sentimos impactados en el 2014 al aparecer Pablo Iglesias con su mantra contra la casta política. Tuvimos este choque porque Anglada desde el 2008 cargaba en todas sus intervenciones contra "esta casta política podrida". Algo que también hacía el joven Iglesias. El  término 'casta política', como manera despectiva de descalificar a los partidos, se popularizó en Italia en el 2007 con el libro 'La casta. Cómo los políticos italianos se han vuelto intocables', escrito por los periodista Gian Antonio Stella y Sergio Rizzo.

Cuando surgió en Italia, enel 2009, el Movimiento 5 Estrellas impulsado por el cómico Beppe Grillo, que se presentó como un movimiento ecologista, favorable a la democracia directa, contrario a la corrupción y euroescéptico, se debatió sobre si era de izquierdas o de derechas. Y pese a repetir sus impulsores que no eran de derechas ni de izquierdas, sus ideas calaron más entre los jóvenes y entre los votantes de izquierdas. Pero fue con su llegada al Parlamento Europeo y su ingreso en el mismo grupo que el UKIP británico y los racistas de Alternativa por Alemania, en el que todavía permanecen, cuando quedó claro que fuera o no su ideología de ultraderecha, sí lo eran sus afinidades y su visión de Europa. Por ello no debe sorprender que en Italia el Movimiento 5 Estrellas haya llegado a un acuerdo con la xenófoba Liga Norte para gobernar. Era de esperar que coincidieran en políticas económicas de desobediencia a Bruselas y el acercamiento a Rusia. Pero la facilidad con la que los antisistema han aceptado propuestas xenófobas como las manos libres para expulsar a medio millón de inmigrantes o la pretensión de obligar a que los imanes hagan sus prédicas en italiano en lugar de árabe, muestran que este socialpopulismo antisistema italiano y la ultraderecha, aunque vengan de polos distintos, pueden acabar siendo lo mismo.
 Leer en castellano en El Periódico






dissabte, 19 de maig de 2018

UM MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA EN EL 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA I CONTRA LA MORT DE 70 CIVILS A GAZA




Aquesta tarda un miler de persones  han participat a la manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina amb motiu del 70 aniversari de la Nakba o catàstrofe quan 700.000 palestins van haver de deixar les seves terres en crear-se l'estat d'Israel. També s'ha protestat per la mort de 70 civils a Gaza aquesta última setmana. 
La manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la Plaça Sant Jaume on s'ha llegit un manifest

























 Salah Jamal


 غزة,نكبة   ,النكبة

dijous, 17 de maig de 2018

QUIM TORRA, PER LES SEVES PARAULES DESPECTIVES VERS "ELS ESPANYOLS", i LA SEVA PARTICIPACIÓ EN UN ACTE D'HOMENATGE A DANIEL CARDONA, NO CREC QUE SIGUI LA PERSONA IDÒNIA PER FER, ENCARA QUE SIGUI INTERINAMENT, DE PRESIDENT DE LA GENERALITAT. Crec que Puigdemont, a qui elements externs el tornen a afavorir, s'ha equivocat en nomenar a Torra que, pel seu perfil, pot perjudicar, sobretot a nivell internacional, la imatge de Catalunya. Explico aquí breument aquest sector minoritari independentista ultra "33" amb el que Torra va coincidir o flirtejar



Ho dic sense eufemismes, en començar l'article. Crec que no s'ha de jugar amb foc amb gestos o accions que podrien provocar un nou 155 que, si es repeteix, sí que podria fer molt de mal al model educatiu català, a TV3 i al paper dels Mossos com a policia integral. 
Estic més a prop del que voldrien ara ERC o el Comuns: Fer un govern que reverteixi tot el mal del 155 i aconsegueixi la llibertat del presos, mentre la justícia de Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya tomba el relat de la rebel·lió violenta que imagina el jutge Pablo Llarena.
I de la mateixa manera que no convocant Puigdemont eleccions el 2 d'octubre amb el suport mediàtic internacional per l'efecte de les injustificades i desproporcionades càrregues policials, es va entrar en un camí que va acabar amb els empresonaments i el 155, ara Puigdemont es torna a equivocar en nomenar Quim Torra com a President interí de la Generalitat. 
S'equivoca, no només perquè crec treu a la Presidència l'autoritat que com a tal necessita, sinó perquè pels seus escrits i tuïts, ha manifestat opinions que l'acostarien al independentisme para-feixista de l'àmbit "33". El fet que intervingués com a orador a l'homenatge al fundador el 1931 del grup filo-feixista "Nosaltres Sols", Daniel Cardona, el maig de 2014, i reivindiqués "la vigència avui més que mai del pensament de Cardona" crec que el desacredita per fer de president.

 
 

 
 Homenatge als germans Badia, amb les "camises pardes"

No entraré ara aquí a debatre si Cardona o els germans Badia amb els seus escamots i les seves camises verdes o pardes, eren o no el partit feixista català en l´epoca que sorgirà el nazisme alemany i el feixisme italià, ni cap on haguessin evolucionat si no hagués esclatat la Guerra d'Espanya o la FAI no hagués assassinat als Badia. Però, com reaccionaríem si un líder d'un partit d'àmbit espanyol digués avui que les paraules d'un dirigent dels anys trenta que afirmava que el crani dels castellans és superior al dels catalans, són més vives que mai? Cardona va dir que un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic. Què passaria si el President de Castella i Lleó hagués anat a l'homenatge d'algú que afirmava que els carnis d'Àvila són superiors al dels catalans?
Vull recordar també que quan el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, que havia conegut i lluita amb Cardona, en els anys vuitanta va fer comentaris similars als de Cardona cap a la immigració andalusa, se li va exigir des del partit que callés. I anys més tard, ja retirat de la política activa va fer declaracions en favor d'expulsar els immigrants musulmans, cosa que va tensionar molt la relació amb el seu partit que el va fer callar. I quan Barrera mor l'agost de 2011, a la capella ardent que s'instal·là al Parlament, s´hi va presentar a donar el condol el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acompanyat del Secretari General, Robert Hernando, i del Vicepresident de PxC, August Armengol. I Anglada qualificà Barrera de patriota "per parlar sense pèls a la llengua sobre la immigració".

Armengol, Anglada i Hernando, a la capella ardent de Barrera

Però tornant a Torra, més enllà de si els tuïts i determinats escrits del 131 President de la Generalitat, amb comentaris despectius cap a una part dels catalans i contra els espanyols, són o no xenòfobs, que jo crec que sí, i si poden ser o no constitutius d'un delicte d'incitació al odi i la discrimanció, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, crec que una persona que diu que defensa o valora positivament el  pensament de Daniel Cardona, no pot ser president de la Generalitat. I aquest suport a Cardona sumat a determinats tuïts que va escriure, farà pedre suports a la causa catalana a Europa.  I és que avui només reivindiquen Cardona grups independentistes ubicats a la ultradreta "33" (el 3 és la "C" Catalunya Catalana) com el Moviment Identitari Català (MIC) o l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, SOM Catalans (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), fet que el desacredita per presidir la Generalitat.