divendres, 25 de maig del 2018

DIUMENGE EL "30 MINUTS" DE TV3 TRACTA EL CREIXEMENT DE LA ULTRADRETA A CATALUNYA. Entrevista als líders de Falange, Democracia Nacional, Melisa d'HSM, Anglada, i diversos analistes donem el nostre punt de vista de per què ha guanyat espai oposant-se al moviment independentista i com evolucionaran aquest grups ultres



 Clica aquí per veure anunci resum del programa
Clica per anar a la web del "30 minuts" i veure el programa complert 
 

 



































 Imatge de l'enregistrament del programa
Vídeo anunci del programa

"Arriba España", a "30 minuts"

El programa analitza el fenomen de l'extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d'octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i també de la ciutadania.


"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."
Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."
Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. També intervé el fotoperiodista Jordi Borràs que fa anys que fotografia i investiga els grups ultres.
 Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"
Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."
Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra
Càmera i muntatge: Txus Navarro
Producció: Carles Fernández


dimecres, 23 de maig del 2018

CONVOCADA MANIFESTACIÓ PER DIUMENGE A BARCELONA PER DONAR SUPORT A LA TANCADA D'IMMIGRANTS I CONTRA LA LLEI D'ESTRANGERIA


La Tancada Antiracista, per la regularització d'immigrants i contra la Llei d'Estrangeria que va començar el dissabte 21 d'abril a l'antiga Escola Massana de Barcelona, que pretén dinamitzar la lluita dels sense papers i aconseguir regularitzacions com es va fer amb les tancades a Barcelona de l'any 20012005 ha convocat una manifestació per aquest diumenge 27 de maig al migdia a la Plaça Catalunya de Barcelona. A la convocatòria s'han adherit més de 400 entitats organitzacions, entre les que hi ha Barcelona en Comú i En Comú Podem. 
Els representants de la tancada s'han reunit amb diverses administracions i partits polítics demanant aconseguir la derogació de la llei d'estrangeria, més facilitat per l'empadronament i l'aplicació de qüestions que no nega la llei d'estrangeria, però si limita el seu reglament, com la possibilitat de regularitzar-se amb contractes inferior a l'any o de menys de 40 hores setmanals. 
A sota hi ha el vídeo de la presentació de la manifestació feta avui. Personalment crec que perquè una campanya així tingui èxit, s'ha de fer en un moment en que les administracions: Delegació del Govern Central, Congrés dels Diputats, Govern Central, partits polítics, Generalitat i Ajuntament puguin estar receptius, i els mitjans de comunicació se'n facin ressò i, des del meu punt de vista, aquest no és el moment més idoni.



           

dimarts, 22 de maig del 2018

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  
Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 
L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.
En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 
La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.






  



ELS POPULISMES I LA TEORIA DE LA FERRADURA. Analitzo al Periódico el pacte a Itàlia entre la Lliga Nord i els populistes del Moviment 5 Estrelles

 Xavier Rius, El Periódico, 22 de maig de 2018
 
Frente a la concepción del espectro político que se refleja en los gráficos semicirculares de  resultados, en los que a la izquierda se ubica a los partidos de izquierda, en el centro a los centristas, y en el lado derecho a los conservadores, con la extrema derecha en el límite, existe la "teoría de la herradura", según la cual la extrema derecha y la extrema izquierda no están alejadas una de otra, sino que al ser el gráfico, no un semicírculo sino una herradura, están de hecho muy cerca. Cercanía que ya no se manifiesta con el cuestionamiento del sistema parlamentario, sino en la asunción del populismo.

"La facilidad con la que 5 Estrellas ha aceptado propuestas xenófobas de la Liga Norte muestran que ambos pueden acabar siendo lo mismo"


Cuando surgió Podemos, en el 2014, se hicieron estudios comparativos del programa de esta nueva formación con las del partido ultraderechista recientemente disuelto, Movimiento Social Republicano. Y ambas formaciones coincidían en numerosos aspectos, no únicamente económicos. Las discrepancias eran absolutas en su visión del fenómeno migratorio y la plurinacionalidad. Pero en materia económica y el rechazo a la clase política, coincidían.

Los periodistas que llevábamos años siguiendo a Plataforma por Catalunya y a su fundador, Josep Anglada, nos sentimos impactados en el 2014 al aparecer Pablo Iglesias con su mantra contra la casta política. Tuvimos este choque porque Anglada desde el 2008 cargaba en todas sus intervenciones contra "esta casta política podrida". Algo que también hacía el joven Iglesias. El  término 'casta política', como manera despectiva de descalificar a los partidos, se popularizó en Italia en el 2007 con el libro 'La casta. Cómo los políticos italianos se han vuelto intocables', escrito por los periodista Gian Antonio Stella y Sergio Rizzo.

Cuando surgió en Italia, enel 2009, el Movimiento 5 Estrellas impulsado por el cómico Beppe Grillo, que se presentó como un movimiento ecologista, favorable a la democracia directa, contrario a la corrupción y euroescéptico, se debatió sobre si era de izquierdas o de derechas. Y pese a repetir sus impulsores que no eran de derechas ni de izquierdas, sus ideas calaron más entre los jóvenes y entre los votantes de izquierdas. Pero fue con su llegada al Parlamento Europeo y su ingreso en el mismo grupo que el UKIP británico y los racistas de Alternativa por Alemania, en el que todavía permanecen, cuando quedó claro que fuera o no su ideología de ultraderecha, sí lo eran sus afinidades y su visión de Europa. Por ello no debe sorprender que en Italia el Movimiento 5 Estrellas haya llegado a un acuerdo con la xenófoba Liga Norte para gobernar. Era de esperar que coincidieran en políticas económicas de desobediencia a Bruselas y el acercamiento a Rusia. Pero la facilidad con la que los antisistema han aceptado propuestas xenófobas como las manos libres para expulsar a medio millón de inmigrantes o la pretensión de obligar a que los imanes hagan sus prédicas en italiano en lugar de árabe, muestran que este socialpopulismo antisistema italiano y la ultraderecha, aunque vengan de polos distintos, pueden acabar siendo lo mismo.
 Leer en castellano en El Periódico






dissabte, 19 de maig del 2018

UM MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA EN EL 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA I CONTRA LA MORT DE 70 CIVILS A GAZA




Aquesta tarda un miler de persones  han participat a la manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina amb motiu del 70 aniversari de la Nakba o catàstrofe quan 700.000 palestins van haver de deixar les seves terres en crear-se l'estat d'Israel. També s'ha protestat per la mort de 70 civils a Gaza aquesta última setmana. 
La manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la Plaça Sant Jaume on s'ha llegit un manifest

























 Salah Jamal


 غزة,نكبة   ,النكبة

dijous, 17 de maig del 2018

QUIM TORRA, PER LES SEVES PARAULES DESPECTIVES VERS "ELS ESPANYOLS", i LA SEVA PARTICIPACIÓ EN UN ACTE D'HOMENATGE A DANIEL CARDONA, NO CREC QUE SIGUI LA PERSONA IDÒNIA PER FER, ENCARA QUE SIGUI INTERINAMENT, DE PRESIDENT DE LA GENERALITAT. Crec que Puigdemont, a qui elements externs el tornen a afavorir, s'ha equivocat en nomenar a Torra que, pel seu perfil, pot perjudicar, sobretot a nivell internacional, la imatge de Catalunya. Explico aquí breument aquest sector minoritari independentista ultra "33" amb el que Torra va coincidir o flirtejar



Ho dic sense eufemismes, en començar l'article. Crec que no s'ha de jugar amb foc amb gestos o accions que podrien provocar un nou 155 que, si es repeteix, sí que podria fer molt de mal al model educatiu català, a TV3 i al paper dels Mossos com a policia integral. 
Estic més a prop del que voldrien ara ERC o el Comuns: Fer un govern que reverteixi tot el mal del 155 i aconsegueixi la llibertat del presos, mentre la justícia de Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya tomba el relat de la rebel·lió violenta que imagina el jutge Pablo Llarena.
I de la mateixa manera que no convocant Puigdemont eleccions el 2 d'octubre amb el suport mediàtic internacional per l'efecte de les injustificades i desproporcionades càrregues policials, es va entrar en un camí que va acabar amb els empresonaments i el 155, ara Puigdemont es torna a equivocar en nomenar Quim Torra com a President interí de la Generalitat. 
S'equivoca, no només perquè crec treu a la Presidència l'autoritat que com a tal necessita, sinó perquè pels seus escrits i tuïts, ha manifestat opinions que l'acostarien al independentisme para-feixista de l'àmbit "33". El fet que intervingués com a orador a l'homenatge al fundador el 1931 del grup filo-feixista "Nosaltres Sols", Daniel Cardona, el maig de 2014, i reivindiqués "la vigència avui més que mai del pensament de Cardona" crec que el desacredita per fer de president.

 
 

 
 Homenatge als germans Badia, amb les "camises pardes"

No entraré ara aquí a debatre si Cardona o els germans Badia amb els seus escamots i les seves camises verdes o pardes, eren o no el partit feixista català en l´epoca que sorgirà el nazisme alemany i el feixisme italià, ni cap on haguessin evolucionat si no hagués esclatat la Guerra d'Espanya o la FAI no hagués assassinat als Badia. Però, com reaccionaríem si un líder d'un partit d'àmbit espanyol digués avui que les paraules d'un dirigent dels anys trenta que afirmava que el crani dels castellans és superior al dels catalans, són més vives que mai? Cardona va dir que un crani d'Àvila, no serà mai com un de la Plana de Vic. Què passaria si el President de Castella i Lleó hagués anat a l'homenatge d'algú que afirmava que els carnis d'Àvila són superiors al dels catalans?
Vull recordar també que quan el dirigent d'ERC, Heribert Barrera, que havia conegut i lluita amb Cardona, en els anys vuitanta va fer comentaris similars als de Cardona cap a la immigració andalusa, se li va exigir des del partit que callés. I anys més tard, ja retirat de la política activa va fer declaracions en favor d'expulsar els immigrants musulmans, cosa que va tensionar molt la relació amb el seu partit que el va fer callar. I quan Barrera mor l'agost de 2011, a la capella ardent que s'instal·là al Parlament, s´hi va presentar a donar el condol el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, acompanyat del Secretari General, Robert Hernando, i del Vicepresident de PxC, August Armengol. I Anglada qualificà Barrera de patriota "per parlar sense pèls a la llengua sobre la immigració".

Armengol, Anglada i Hernando, a la capella ardent de Barrera

Però tornant a Torra, més enllà de si els tuïts i determinats escrits del 131 President de la Generalitat, amb comentaris despectius cap a una part dels catalans i contra els espanyols, són o no xenòfobs, que jo crec que sí, i si poden ser o no constitutius d'un delicte d'incitació al odi i la discrimanció, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, crec que una persona que diu que defensa o valora positivament el  pensament de Daniel Cardona, no pot ser president de la Generalitat. I aquest suport a Cardona sumat a determinats tuïts que va escriure, farà pedre suports a la causa catalana a Europa.  I és que avui només reivindiquen Cardona grups independentistes ubicats a la ultradreta "33" (el 3 és la "C" Catalunya Catalana) com el Moviment Identitari Català (MIC) o l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, SOM Catalans (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), fet que el desacredita per presidir la Generalitat.

dimecres, 16 de maig del 2018

LA POLICIA NO ACONSEGUEIX DESALLOTJAR ELS ULTRES D'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'ANTIGA SEU DEL BANC DE MADRID.



Si bé aquella vegada no es va fer efectiu el desallotjament per manca d'efectius policials, aquesta vegada ha sigut la impossibilitat de l'operari que escortava la policia que no ha pogut trencar els candaus, ferradures i barres de ferro col·locats a les tres portes de l'edifici.
Quan la policia s'ha presentat amb l'ordre judicial las 9.30 hores, els 20 membres del grup que dormen habitualment allà i seixanta militants o simpatitzants ultres s'han manifestat disfressats amb roba blava i màscares fent una performance similar a la sèrie de TV "La Casa de papel".  
Aquest col·lectiu ultra que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.   Fa catorze mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, paluaet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.
L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Pol´ticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.

Melisa Domíngez, la líder del grup

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.














Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".
 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

dimarts, 15 de maig del 2018

CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ EL DIA DE 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA. Dissabte es farà una manifestació a Barcelona

Avui es compleixen 70 anys de la Nakba, de l'expulsió de 800.000 palestins de la seva terra. 70anys de diàspora  i de negació del dret a retorn, fet que ha coincidit amb el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem i la matança de seixanta palestins a Gaça a man de l'exèrcit hebreu.
Dissabte a les a les 18 hores es farà una maniufestació a Barcelona que sortirà de la Plaça Universitat.
Aquesta tarda vespre, però, ja s'han fet diversos actes com un debat al Pati Llimona i una concentració a Sant Jaume a la que ha participat unes sis-centes persones. 
La presidenta de la Comunitat Palestina llegint el manifest




Foto del mur de separació amb Cisjordània a Jerusalem que vaig fer el 2007 











غزة,نكبة   ,النكبة