dijous, 29 de maig del 2014

RACISME I ODI ALS TEUS CARRERS, XERRADA I CAMPANYA A SANT JOAN DESPÍ

Racisme ni a Sant Joan, ni enlloc!

Des de l'AJSJ (Assemblea de Joves de Sant Joan) no podem permetre que l'actual crisi capitalista sigui el caldo de cultiu per a tractar d'inculcar l'odi i la mentida. No són els i les treballadores immigrants qui s'estan beneficiant de la crisi capitalista, com no ho són els i les treballadores en el seu conjunt. Qui es beneficia de la mateixa és una patronal que ens fa fora quan els seus beneficis minven.
Estem fartes i farts d'escoltar les següents mentides:
«Prenen treballs»
«S'emporten els ajuts socials»
«No paguen impostos»
«Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen»
«Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències»
«No coneixen les normes, són incívics»
«Viuen en pisos pastera»
«Baixen el nivell de les escoles»
«Sobreocupen i fan mal ús de l’espai públic»
«No es volen integrar»

dimecres, 28 de maig del 2014

EL JUTGE DENEGA LA RESTITUCIÓ CAUTELAR D'ANGLADA A LA PRESIDÈNCIA DE PxC EN ENTENDRE QUE EL JUDICI SE CELEBRARÀ AVIAT

El jutge José Luis Gómez Arbona, en l’auto 219/14, de 28 de maig, ha rebutjat dictar un mesura cautelar de restitució provisional de Josep Anglada en la presidència de PxC, que va demanar Anglada a la vista oral celebrada dilluns.  El jutge considera que el judici que ha de resoldre la legalitat de la seva destitució i posterior expulsió se celebrarà aviat per la qual cosa no cal la mesura.
Mentre per la direcció de PxC aquesta resolució confirma "la transparència i el rigor en el procediment seguit en el seu moment per consumar la destitució de l'expresident" (llegir a la web de PxC), Anglada, en un extens comunicat, considera que la resolució no li nega la raó, sinó que, tot i reconèixer que la destitució i expulsió pot ser dubtosa, creu que donada la proximitat del judici, serà llavors quan s'haurà de decidir. 
 Segons Anglada "estem, doncs, davant de qüestions purament processals i formalistes que no entren en cap moment a pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. Però els demandats han explicat una història completament diferent sobre la decisió del jutge que diu textualment que  “no puede considerarse infundada la petición de medidas cautelares” (punt sisè de l’auto, pàgina 4).
En aquest sentit Anglada ha manifestat que “vaig demanar mesures cautelars perquè temia que el judici pogués trigar més d’un any, però com que sembla que serà ben aviat, ja li m'està bé la resolució adoptada, tot i que no descarta recórrer a l’Audiència Provincial si el senyalament fos per després de l’estiu”. 


Ara caldrà veure com interpreten la resolució l'alcalde de Vic i la secretària municipal als qui Joan Carles Fuentes tornarà a demanar que Anglada sigui destituït del càrrec de portaveu del grup municipal de PxC de Vic
dImatge del judici (vídeo El 9 Nou)
Veure vídeo de El 9 Nou sobre la vista oral

dimarts, 27 de maig del 2014

CELEBRADA A VIC LA VISTA ORAL SOBRE LA DESTITUCIÓ D'ANGLADA. Hernando diu que Anglada és "un pobre home que fa llàstima i ningú no vol". Anglada creu que serà restituït

 

Ahir es va celebrar al Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic la primera vista oral de la demanada de Josep Anglada contra les actuacions del Consell Executiu de PxC, que el passat 8 de febrer el van destituir de la presidència del partit, en la que l'advocat d'Anglada ha demanat la restitució cautelar d'Anglada en el càrrec del president, independentment del que es decideixi després sobre la legalitat de la reunió de l'Executiva, de la posterior expulsió i de l'apropiació  dels comptes de correu i xarxes socials d'Anglada. 
 L'actual direcció de PxC, presidida per Xavier Simó i Robert Hernando, no van aconseguir la suspensió de la vista oral, com pretenien, al·legant que, segons ells, els jutjats de Vic no n'eren competents en haver traslladat la nova direcció la seu central i domicili legal de PxC de Vic, on era fins el mes de març, a uns baixos del carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat.
 
La vista es va desenvolupar en un clima tens amb moments còmics i subrealistes. El president en funcions de PxC, Xavier Simó, i el Secretari General, Robert Hernando eren acompanyats dels regidors de L'Hospitalet, Daniel Oróñez i Alberto Sánchez, i de dos dels tres regidors de Vic fidels a nova Executiva: Joan Carles Fuentes i Pilar Catalán. La tercera regidora, Cristina Gayoso, no ha participat als últims tres plens fet que ha motivat diverses especulacions. També acompanyava a la direcció que encapçalen Simó i Hernando, el conegut militant socialpatriota, Alejandro Fernández.
A Daniel Ordóñez, que fa un any ja no va anar a la Festa de PxC a Igualada i no ocultava les seves discrepàncies amb el fundador, alguns membres de PxC l'anomenaven des de feia un any el Claus von Stauffenberg del Plataforma, per la seva semblança amb l'oficial de la Wehrmacht que va organitzar la frustrada operació Valkiria per matar Hitler.

Durant la vista, l'advocat de l'actual direcció va voler deixar clara la legalitat de la reunió celebrada en un centre cívic de L'Hospitalet en que va ser destituït, argumentant que  "es va dur a terme d’acord amb allò que disposen els estatuts del partit, i per tant es va obrar en virtut del reglament competent", acordant-se amb el vot favorable dels 15 membres presents d'una Executiva formada per 18 persones. També van argumentar, com a mostra que Anglada ja no forma part de PxC, les declaracions que ha fet aquest últims mesos que es presentarà a les properes eleccions amb el nom de Plataforma Vigatana.  

Per la seva banda Anglada, que era acompanyat de la regidora Marta Riera, i el seu advocat han defensat la il·legalitat de la reunió i de les actuacions posteriors per destituir-lo i expulsar-lo, per la qual cosa han demanat la seva restitució cautelar en el càrrec de president de Plataforma X Catalunya. 
El secretari general Robert Hernando, en acabar la vista, va qualificar Anglada de ser "un pobre home que fa llàstima i ningú ja no el vol" i es va mostrar convençut de que el jutge no el restituirà, cosa que facilitarà que el regidor Joan Carles Fuentes pugui ser nou portaveu del grup municipal de PxC a Vic.
Per la seva banda Anglada, en un comunicat posterior, s'ha mostrat segur que recuperà la presidència  donat que "la representació legal de Robert Hernando i els seus sequaços ha tornat a fer el ridícul, per enèsima vegada, davant els tribunals" i ha expressat la seva confiança en què “la justícia posarà, al capdavall, les coses a lloc i les bases del partit tindran l’oportunitat de comprovar, en un congrés assembleari democràtic, les raons del seu president”. 
Cal deixar clar que, sigui quina sigui la decisió del jutge, manquen encara altres judicis sobre la legalitat de l'expulsió, l'usurpació sense avís previ dels comptes de correus i xarxes socials d'Anglada i Riera, i el de les denúncies a Anglada per qüestions econòmiques.


Clica aquí per veure vídeo del 9 Nou informant de la vista oral
La destitució o Valkiria d'Anglada es va celebrar a L'Hospitalet, d'on és regidor Ordóñez, a qui alguns anomenen el Claus von Stauffenberg de PxC, amb qui hi té una certa semblança.

UNS ENCAPUTXATS I UNS UNIFORMATS CONTRA LA PREMSA; I SECTORS DELS MOVIMENTS SOCIALS, QUE EN NO CONDEMNAR-HO, LEGITIMEN ELS ATACS

 
Dos fets molt greus van passar ahir al vespre al barri de Sants de Barcelona pel que fa al lliure exercici de la professió periodística. D'una banda un grup de manifestants que protestaven pel desallotjament de Can Vies van atacar amb ampolles de vidre a diferents informadors i van cremar la unitat mòbil de TV3 al crit de "La premsa apunta, la policia dispara!". 
Al cap d'una estona, i donant per bona la versió del Sindicat de Periodistes de Catalunya,  agents antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO) van intentar irrompre per la força i sense ordre judicial a la seu de la revista Directa.cat, trencant els vidres i provocant desperfectes, i segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, agents antiavalots de la BRIMO van agredir a periodistes d'altres mitjans que van anar al llocs dels fets. 

Jo sempre he condemnat les accions violentes i agressions, siguin del tipus que sigui, al marge de la ideologia d'uns o altres, i sempre he criticat, com ha passat en el cas d'alguna agressió a militants d'ultradreta, que grups antifeixistes s'hagin negat a condemnar-les. Penso que no condemnar-ho, és d'una manera o altra, legitimar la violència.

 Per això considero un greu error que els convocants de la manifestació d'ahir contra el desallotjament i els portaveus de Can Vies, "hagin lamentat, però no condemnat" el llançament d'ampolles a periodistes i l'incendi de la unitat mòbil de TV3. Si no es condemna, es legitima o conprén l'acció.

També considero lamentable l'atac d'agents de la policia catalana a la seu de la Directa. Sembla que en la meteixa línia del que cridaven els que van atacar la unitat de TV3, "la premsa apunta, la policia dispara", alguns agents dels Mossos d'Esquadra creuen o pensen que "la Directa critica i apunta als mossos -casos Benítez, Quintana...- i els incontrolats ataquen" 

Acció dels mossos a la Directa

dilluns, 26 de maig del 2014

EL FRACASO DE LA ULTRADERECHA EN ESPAÑA. La supresión de las autonomías, la añoranza del franquismo y el no al aborto no les da réditos electorales

Si dos conclusiones se pueden sacar de los pobres resultados de la ultraderecha española en las elecciones de ayer son, en primer lugar, que la suma de diversos partidos con una nueva sigla, como es el caso de Impulso Social y, tal vez, de La España en Marcha, no sólo no ha significado que hayan incrementado su resultado, sino que juntas, han quedado por debajo de lo habían consegido en anteriores elecciones por separado. 
Y en segundo lugar, que un discurso que ha priorizado la supresión de las autonomías, contra el proceso catalán, la añoranza del franquismo y el aborto cero, dejando en un tercer plano la salida del euro y la inmigración, no ha cuajado en absoluto. Los dos partidos con mayor representación en los ayuntamientos, Plataforma X Catalunya y España 2000, vista la división de candidaturas, decidieron no presentarse para no perder fondos ni energías que precisarán para las próximas municiaples.

La candidatura más votada ha sido FE JONS que ha más que doblado los votos de 2009. En segundo lugar Impulso Social, coalición de tres partidos liderada por Rafael López Diéguez de Alternativa Española AES, que, pese a la intensa campaña realizada y la coherencia de su discurso euroesceptico y antiabortista, ha obtenido con la nueva sigla formada por tres partidos, menos votos de los que obtuvo AES en solitario en 2009.
La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español, que también han hecho un intensa campaña y que tuvieron en determinados momentos una importante presencia mediática tras su acción del 11 de septiembre, con  los 16.879 votos de ayer no han conseguido aglutinar el voto ultra como pretendían.
Se hace dificil comparar su resultado con anteriores comicios, dado que FE no se presentó en 2009, cuando sí lo hicieron FE JONS y Falange Auténtica, y MCE y AN, que han concurrido en otras elecciones, no se prensetaron a las pasadas europeas. 
En cambio Democracia Nacional y Movimiento Social Republicano, que se han presentado por su cuenta y por separado, han incrementado los votos que obtuvieron en 2009.

VOTOS OBTENIDOS AYER (Escrtado el 99,77%)

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
           
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.




Así, como ya había aventurado yo en pasados artículos, la suma de fuerzas con una nueva sigla ha acabado restando más que sumando, al margen que parte de los votos de la ultrderecha son de descontentos que eligen la papeleta en el mismo colegio electoral. Por ello, cuando tres fuerzas se presentan en coalición reducen a la terecra parte los votos, digamos aleatorios, que consiguen por la mera presencia de su papeleta en la mesa electoral.  Además, parte de los votantes de ideología ultra o que no siendo ultras votan a una candidatura ultra, no tienen porque conocer las coaliciones existentes y, como se ve, eligen aquella papeleta que pone Falange como puedieron elegir hace cinco años, Alternativa Española o Familia y Vida.

DN ha quedado en cuarto lugar, mejorando sus resultados con 12.904 votos, y parece dudoso que si hubiera permanecido en La España en Marcha estos votos se hubiesen sumado a los de LEM. En relación al MSR, sigo pensando que más de la mitad de votos provienen de izquierdistas despistados que creen que han elegido una papeleta republicana de izquierdas. Y destaca que en el municipio de Heras de Ayuso (Guadalajara), donde tienen su único concejal y obtuvieron el 2011 71 votos, ayer sólo consigueiron 1 voto.

En relación a VOX, que pese a no presentarse como ultra, tenía diferentes militantes o exdirigentes ultras en sus listas, centrado también en la supresión del estado autonómico, le han faltado menos de 4000 votos para entrar. Faltando un 0,33% de votos por excrutar, ha obtenido 244.929 votos y el escaño, con la participación y el voto nulo actual, lo hubiera conseguido con algo más de 248.000. Ocupado el espacio populista españolista por UpD y Ciudadanos, lo más probable que el partido no llegue a las municipales.


Vidal Quadras con Pablo Barranco (ex secretario general de PxC en el acto de VOX en Barcelona)

Por último, en relación al PP, que ha ganado en España, pero bajado en Catalunya, hay que fijarse en Badalona, donde Xavier García Albiol es alcalde y ganó las elecciones municipales de 2011 con un discurso xenófobo desacomplejado, muy diferente al que realizó en PP en las comunidades autónomas y ciudades que gobernaba. Ayer el PP en Badalona quedó en cuarto lugar, siendo superado por socialistas, ERC y CiU. Por ello parece probable que el PP dé carta blanca a Albiol para incrementar su discurso xenófobo los próximos meses de cara a las municipales.  Unas municipales en las que, como decía hace unos días,  la ultraderecha se jugará su existencia
 

L'ANTISEMITISME LATENT. Article d'ahir al Periódico

La màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va expulsar els jueus

Xavier Rius, El Periódico 25 de maig de 2014 

La tempesta de 17.692 tuits antisemites piulats després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv contra el Reial Madrid, en la final de la Copa d’Europa de bàsquet, són una mostra de l’antisemitisme que persisteix en el subconscient d’alguns sectors de la societat espanyola. Part d’aquests tuits incitant al genocidi van ser enviats des de comptes amb pseudònim, de manera que, considerant la legislació del mitjà, els seus autors difícilment seran localitzats. Molts altres van ser emesos des de comptes amb titulars identificats.
 En ocasions, des d’associacions jueves es qualifica equivocadament d’antisemites les legítimes crítiques a la política d’Israel o les denúncies dels abusos que aquest Estat ha comès amb els palestins. Això va passar, per exemple, fa 10 dies quan una associació proisraeliana va denunciar per incitació a l’odi i l’antisemitisme els participants en una acció de protesta a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, en contra que es firmin acords amb universitats i centres d’investigació israelians amb seu a Cisjordània. Però aquest no és el cas de la tempesta de tuits amb missatges judeofòbics i d’exaltació de l’Holocaust viscuda diumenge passat.
 És un fet que la immediatesa i l’anonimat de Twitter faciliten que s’insulti i es difongui qualsevol barbaritat. I en el context d’exaltació del seguidor de futbol o bàsquet, aquests improperis que es diuen al camp o al bar davant del televisor, amb altres seguidors, hi ha qui no es conté i els trasllada a la xarxa. Però ni tan sols després de qualsevol de les múltiples victòries del Barça de temporades anterios, quan el procés independentista català ja s’havia iniciat, es van llançar per Twitter missatges insultants del calibre i quantia dels del diumenge després de la victòria del Maccabi. I és que l’antisemitisme o antijudaisme es manté a les entranyes del subconscient col·lectiu, sense que la societat admeti aquest fet.
 A tall d’exemple recordo que la màxima condecoració de l’Estat espanyol és la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la qual es va guanyar aquest nom arran d’expulsar els jueus i els musulmans i reactivar la Inquisició contra els cristians díscols. I paradoxalment el Govern espanyol va concedir aquest guardó al responsable de la diplomàcia europea Javier Solana i a l’exministre d’Afers Estrangers Carlos Westendorp, que va ser Alt Representant Internacional a Bòsnia, pel treball de tots dos per la pau i la convivència als Balcans. I l’ideal d’una Espanya sense jueus, musulmans ni cristians desviats d’ Isabel la Catòlica no era gaire diferent del de la Gran Sèrbia ortodoxa de Slobodan Milosevic, que van combatre Solana i Westendorp. Es diu que Espanya no és antisemita, però la màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va enviar a l’exili els jueus sense que cap institució s’hagi plantejat canviar-ho. No ens estranyem, doncs, que entre la gentdel carrer n’hi hagi que diguin el que diuen a les xarxes socials.

 Periodista.

Llegir en català al Periódico
Leer en castellano en El Periódico

dissabte, 24 de maig del 2014

DILLUNS VISTA ORAL A VIC PER LA DEMANDA D'ANGLADA CONTRA LA SEVA DESTITUCIÓ. La Direcció demana la suspensió en haver traslladat la seu central a Esplugues


El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic celebrarà el proper dilluns 26 de maig, a les 10 del matí, la primera vista oral de la demanada de Josep Anglada contra les actuacions del Consell Executiu de PxC, que el passat 8 de febrer el van destituir de la presidència del partit, en una reunió que Anglada argumenta que se li va dir que s'havia aplaçat, i en la que tampoc estava a l'ordre del dia la destitució del president.
 L'actual direcció de PxC, presidida per Xavier Simó i Robert Hernando, van demanar la suspensió de la vista oral de dilluns, donat que, segons ells, els jutjats de Vic no en són competents en haver traslladat l'actual direcció la seu central i domicili legal de PxC de Vic, on era fins el mes de març, a uns baixos del carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat, municipi en el que, per cert, PxC no hi té representació. 

No obstant, en una providència datada el 23 de maig, el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic ha desestimant aquesta petició i s'ha considerat competent per celebrar dilluns la vista en la que, sense entrar probablement en el fons de la qüestió, podria restituir cautelarment a Josep Anglada a la presidència de PxC.



Anglada i Riera a una banda, i Fuentes i Catalán a l'altra. Al mig el lloc de Cristina Gayoso que no ha assistit als últims tres plens

           
S'ha de dir que el 12 de maig els advocats d'Anglada van ampliar la demanda contra l'actual direcció donat que, mentre se celebració la reunió de l'Executiva del 8 febrer a L'Hospitalet de Llobregat, sense informar als interessats,  es va procedir  al canvi de contrasenyes i "usurpació" dels comptes personals de correu, facebook, twitter i blog d'Anglada i de la regidora Marta Riera.

L'actual executiva no ha aconseguit que Anglada sigui destituït del càrrec de president del grup municipal de PxC a Vic, que desitja que sigui ocupat pel regidor Juan Carles Fuentes (resident a Calafell), i té el suport de les regidores vigatanes Pilar Catalán i Cristina Gayoso. De fet l'alcalde i el secretari municipal, en base a diferents informes jurídics, creuen que no es pot cessar Anglada de portaveu del grup fins que no s'aclareixi el galimaties legal sobre la seva destitució i la posterior expulsió d'ell i Marta Riera.  Així, el Grup Municipal de PxC a Vic està dividit en dos,  amb Anglada i Riera per una banda i Fuentes, Gayoso i Catalán, d'altra si be la regidora Gayoso no ha assistit als tres últims plens.


      
Video del Canal Taronja informant de la vista oral de dilluns

dijous, 22 de maig del 2014

IMPULSO SOCIAL, L'EUROPA D'ADENAUER O DE LA DE LA DIVISIÓN AZUL?

Rafel López Diéguez, gendre de Blas Piñar, president d'Alternativa Española (AES) i cap de llista d'Impulso Social ha fet avui el seu acte electoral a Barcelona a un hotel de Les Corts. Tot i que no sortia en el programa de l'acte, era a la taula i ha fet la seva intervenció Carlos Oliva, que va ser vicepresident de les Joventuts Identitàries de PxC -tot i que en cert moment es va distanciar d'Anglada i PxC-. A primera fila escoltant i aplaudint a López Diéguez i a Oliva hi era el membre de l'executiva de PxC, l'advocat Joan Garriga, i no és cap secret que molts dels 50 avals de regidors que ha presentat Impulso Social per poder-se peresentar han estat aportats per PxC. Però Oliva i Garriga a més de la seva participació a amb càrrecs directius a  PxC tenen en comú una altra cosa. Ells dos, amb uniformes i emblemes de la División Azul -la Divisió 250 de l'exèrcit alemany, la Wehrmacht a Rússia formada per espanyols-, van desfilar en el polèmic homenatge del 8 de maig de 2013 a la División Azul a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Acte en que van rebre un diploma de la delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna.

Carlos Oliva a l'acte mentre parla López Diéguez
Joan Garriga mirant el mòbil
Per això, tot i que la candidatura de López Diéguez, formada per Alternativa Española (AES), Familia y Vida y la Comunión Tradicionalista Carlista intenta presentar-se com a defensora dels valors d'una Europa democràtica i cristiana, i allunyada de l'extrema dreta -aquesta vegada la filla de Blas Piñar no va a la llista-, la presència d'algú que desfila amb l'uniforme de les tropes nazis a la taula mostra la veritable ideologia feixista que acull aquesta candidatura. 

 Carlos Oliva, primer per dalt, i Garriga, segon a sota

Certament López Diéguez ha fet un discurs centrat en el rebuig a la burocràcia de Brussel·les i Estrasburg dominada, segons ell, per membres del Club de Bilderberg. Ha explicat com els països de la Uni´`o Europea que no són a l'euro han crescut econòmicament mentre la resta, tret d'Alemanya s'han empobrit i endeutat. Ha clamat contra l'avortament en qualsevol supòsit i el matrimoni homosexual i les pretensions separatistes de Catalunya. I s'ha manifestat per una Unió Europea que reculli els valors cristians, que segons ell, ignoren els tractats de Lisboa i Maastricht. I en aquest sentit ha emfatitzat que sí que vol una Comunitat Europea com que la va somniar el canceller alemany de la postguerra, Konrad Adenauer. Però dient-ho al costat de dues persones que fa una any van desfilar amb els uniformes de la División 250 de la Wehrmacht, potser alguns del líders d'Impulso Social enyoren no l'Europa d'Adenauer, sinó de qui va ser abans que aquest Canceller a Berlín.  


1. Rafael López-Diéguez Gamoneda.
2. Francisco Javier Garisoain Otero.

3. Ruben Calvo Ortega.

4. Tomasa Calvo Sánchez.

5. Ana María Fal Conde Sánchez Guardamino.

6. Francisco Javier Paredes Alonso.

7. Rafael Primitivo Llorente Martín.

8. Francisco Segarra Alegre.

9. María del Mar Hurtado Sánchez.

10. Rosalía Cortés Sastre.

11. Telmo Aldaz de la Cuadra Salcedo.

12. Ginés Diego Guillamón Rodríguez.

13. Josep Carreras García.

14. Belén Fuente de Cobo.

15. María del Mar Calderón Baquerizo.

16. José Antonio Rodríguez Hervella.

17. Adolfo Alustiza Romero.

18. Pedro de Alcantara de la Herrán Matorras.

19. María Josefa Marban Paez.

20. María Angeles Barrau Lena.

21. Alfonso Hidalgo Ramos.

22. Urko de Azumendi Beistegui.

23. José Fermín Garralda Arizcun.

24. Rosario Victoria Andía García de Olalla.

25. María Jesús Luzán González.

26. Rafael Mir Mena.

27. Gerardo Matarán Ferreira.

28. José María Malgosa Sanahuja.

29. Teresa González de Aguilar García.

30. Margarita del Pilar Cabrer Esteban.

31. Juan Antonio Darder Colom.

32. Víctor Puigdengolas Sustaeta.

33. Víctor Jesús Castellanos Antón.

34. María Luisa Santamaría Pérez.

35. María Isabel Olivar Alvaro.

36. Antonio Jesús Barragán de las Cuevas.

37. Santos Cándido Rull Segura.

38. José Francisco Bustinza Aramburu.

39. María del Valle Piñar Gutiérrez.

40. Sonsoles Ortiz de Zárate Fontes.

41. Manuel Ezequiel Chacón-Manrique de Lara Castilla.

42. Rafael Jesús Mancheño García.

43. Juan Manuel Molina Valdés.

44. Patricia Palma Pérez.

45. Pilar Antonia Arroyo Sánchez.

46. Francisco Javier Toledo Marante.

47. Antoni Bas Olcina.

48. José María Carrera Figueras.

49. Myriam Merino Thomas.

50. María Desamparados Sustaeta Gómez.

51. Susana María del Carmen Pascual Martín.

52. Arturo García Pertierra.

53. Nuria Vives Agurruza.
54. Francisco Torres García.

Suplentes

1. Miguel Aguilella Martínez.

2. Miguel Angel Bernáldez Gutiérrez.

3. Angel Peña Pérez.

4. Ana Isabel de Elías Cantalapiedra.

5. María Pía Zazu Lafuente.

6. José Miguel Orts Timoner.

7. Pablo Martín Tharrats.

8. Macarena Menéndez Piñar.

9. Asunción Silvia Fernández-Pacheco López-Peláez.

10. Vicente Febrer Fores




Frente x España entra a Acción Nacional Revolucionaria (ANR) que demana vot nul com a resposta als personalismes que han impedit una candidatura ultra unitària.

El Frente X España, grup d'ultradreta que es va donar a conèixer a Barcelona el 12 d'octubre passat a l'acte de LEM a Montjuïc, i que havia fet diverses manifestacions a Barcelona per la unitat d'Espanya, contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència d'Estrasburg, en record de la División Azul i en solidaritat amb els dos membres d'Alba Daurada assassinats, ha anunciat mitjançant un comunicat a la seva pàgina de Facebook que passa a integrar-se a Acción Nacional Revolucionaria (ANR) 

Així, en un comunicat signat pel seu responsable, David Castillo, informa que "para no crear mas confusiones de siglas y que quede bien claro, el Frente por España se debe a ANR. !!A NADIE MAS!! Espero que toda duda quede disuelta y no recibir mas ''ofertas'' para militar en ningun partido, asociación u organización. Gracias al colectivo por hacer esto posible. Cataluña leal, por y para España! SALVE ANR"

L'ideari nacionalsocialista de FxE queda clar en un altre comunicat fet public ahir on diu: "Censuras, restricción de la libertad de expresión, persecución, amenazas, extorsiones, desmesurados encarcelamientos, la muerte como condena, injusta justicia, tiranía, manipulacion, mentiras, intento de someter al pueblo, impulsar al ser humano al suicidio, anular a las personas como tales convirtiéndolas en esclavos, confrontación del pueblo, multiculturalismo, querer integrar a terroristas machistas en nuestra sociedad y nuestras culturas (islam), tanto tienes tanto vales. ¿Nacional socialismo? ¿Fascismo? no, este es el panorama que tenemos hoy día en esta ''democracia'', la misma que quiere venir a venderme que Hitler era malo, pero son los responsables de todo lo anteriormente dicho. Quitaros la puta venda de los ojos abrirlos dejar que la verdad os guié y frenemos esta dictadura llamada sionismo. AHTR" (Les sigles AHTR volen dir, sembla, "Adolf H Tenia Razón")

ANR va començar a actuar amb aquesta sigla juliol de 2012 a Madrid i Catalunya. Sembla que alguns dels seus impulsors de Madrid eren antics militants del Movimiento Patriota Socialista (MPS) que no s'havien integrat al MSR, alguns membres d'Ultra Sur, alguns militants i simpatitzants de partits existents, com Alianza Nacional, que a la vegada volien formar part d'un grup d'acció directa i gent nova (skins o no) que no havien militat abans. 
A Catalunya van fer pintades a locals de partits i entitats independentistes  al Vallès Occidental, la comarca de la Segarra, i a municipis com Igualada o Guissona. A Madrid, on alguns membres participaven a les activitats del gimnàs i club de boxa La Vieja Escuela, van entrar a La España en Marcha, participant fa 20 mesos en els seus primers actes, però van trencar per discrepàncies amb Alianza Nacional. 

 Manifestació de Frente x España el passat 12 d'octubre a Barcelona


Pintada de Frente X España al Prat de Llobregat



 Pintades d'ANR a Guissona l'agost de 2012 a la seu d'ERC


En un comunicat al seu blog ANR demana el vot nul com a càstig, també als partits i grups socialpatriotes per no haver estat capaços de fer una llista unitària a causa dels personalismes:

"En estas elecciones nuestro colectivo (ANR), se ve obligado a pedir el voto de castigo para todas los partidos del llamado "área patriota" y por descontado hacia el resto de partidos del sistema, obviamente.
Consideramos que ninguna de las formaciones "patriotas" que concurren merecen nuestro apoyo, ya que ni tan siquiera han sido capaces de llegar a un acuerdo de mínimos con otras organizaciones afines, anteponiendo su propio ego y personalismo a los intereses generales. Ellas y sus lideres son responsables directos del atasco inter-siglas que sufrimos, haciendo caso omiso incluso a su propia militancia. Respetamos la decisión de votar de la militancia, ya que sabemos que actúan de buena fe, pero en ningún caso, desde nuestra sigla, estamos dispuestos a sustentar más la "sopa de siglas patria", que nos avergüenza ante toda Europa.
Aprovechemos estos comicios para exigir la REGENERACIÓN URGENTE DEL ÁREA o su desaparición.
En próximo 25 de Mayo, #VOTA18 , #VOTAÚTIL"
Manifestació d'Acción Nacional Revolucioinaria (ANR) a Madrid, quan estava integrada a La España en Marcha


dimecres, 21 de maig del 2014

LOS TWEETS ANTISEMITAS, LA PÉRDIDA DE CONTENIDO DE LOS ART 510 Y 607 DEL Cod PENAL Y SU NUEVA REDACCIÓN EN EL PROYECTO DE REFORMA

La denuncia interpuesta por diversas asociaciones judías o de amistad con Israel por los tweets racistas realizdos tras la victoria del Maccabi ante el real Madrid ponen de manifiesto no tanto de modidicar el Código Penal para perseguir dichos delitos realizados desde las redes sociales, dado que el delito es el mismo independientemente del medio en el que se realiza, sino la urgencia de dotar de contenido a los artículos 510 y 607 del Código Penal, ahora vaciados de contenido por diversas sentencias. Y precisamente el proyecto de reforma del Código Penal aprobado por el Gobierno, polémico en ciertos aspoectos, propone un nuevo redactado de dichos artículos, que unifica en un sólo artículo, a fin de adapatarlos a la normativa comunitaria y no dejar impunes, como ocurre en parte ahora, dichos delitos de odio. 


            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) es necesaria dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. 
Sin ir más lejos en junio de 2012 la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.
            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.
Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran. 
Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella. Y cuando se aprube será necesario que los cuerpos de seguridad y la administración de justícia interpreten actos como una pintada con el número 88 (que significa Heil Hitler) en la puerta de una mezquita, una sinagoga o un bar gay, no como una gamberrada y una falta de daños a la fachada poor la pintada sino como un delito de incitación al odio, amenazas y difusión de ideas genocida      
                                                                         
VER SENTENCIAS DESPENALIZANDO LA NEGACIÓN DEL HOLOCAUSTO (607), VACIANDO DE CONTENIDO LA INCITACIÓN AL ODIO POR MOTIVOS RACIALES, RELIGIOSOS, SEXUAL, MINUSVALÍA, ETC..., ALGUNA SENTENCIA FAVORABLE, MEMORIA DE FISCALÍA DE DELITOS DE ODIO DE BARCELONA Y PROPUESTA DE NUEVO REDACTADO EN LA REFORMA DEL CÓDIGO PENAL
Sentencia 235/2007 del Tribunal Constitucional  (caso Librería Europa) que despenaliza la negación del Holocausto tipificada enm el artículo 607 

 Sentencia Tribunal Supremo 259/2011, caso librería Kalki, por el que vacía de contenido el artículo 510 de incitación al odio, violencia y discriminación si no se ha demostrado que acto seguido alguien ha actuado con violencia o discriminación por motivos raza, origen, ideología, religión, minusvalía, condición sexual, etc...

 Sentencia 43/2012 del Juzgado Penal n 12 de Barcelona, condenando al responsable de Revista Intemperie de Estado Nacional Europeo de un delito de difusión de ideas genocidas (607 del Código Penal), pero absolviéndolo del delito de provocación o incitación al odio del artículo 510

Sentencia 108/14 de 8 de marzo de 2014 del Juzgado n 6 de Barcelona condenando por delito de incitación al odio (510) y difusión ideas genocidas (607) antisemitas en una página de Facebook

Memoria Fiscalía de delitos de odio y discriminación de Barcelona, 2012  con cometario sobre la nueva redacción de los artículos 607 y 510 en el proyecto de reforma del Código Penal


Clausura de la web Divisionbarna88

NUEVO REDACTADO ARTÍCULO 510 ( y del 607) PROPUESTO EN EL PROYECTO DE REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.


2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por 
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.

Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”

Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:

“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”

Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:

“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
 
              


Pintades en centro cultural judío Jabad-Lubavitch, en la calle Joan Gamper del barrio de Les Corts de Barcelona, realizadas en enero de 2009