dimarts, 28 d’agost de 2018

LA ULTRADRETA TRADICIONAL AFRONTA EL CURS POLÍTIC SENSE ESPERANÇA D'OBTENIR DIPUTATS A LES ELECCIONS EUROPEES, COSA QUE SÍ PODRIA ACONSEGUIR VOX. PxC INTENTARÀ MANTENIR REPRESENTACIÓ A SALT, EL VENDRELL I MATARÓ, MENTRE ANGLADA PRETÉN REVALIDAR LA SEVA ACTA DE REGIDOR A VIC I ACONSEGUIR-NE A ALTRES MUNICIPIS DINS I FORA DE CATALUNYA. PEL QUE FA A DEMOCRACIA NACIONAL, QUE HA LIDERAT LA CAMPANYA ANTI MESQUITA DE NOU BARRIS I HA DINAMITZAT ELS GRUPS ANTI INDEPENDÈNCIA, PODRIA PATIR A CATALUNYA UNA CRISIS DE LIDERATGE. Jo crec que el vot ultra anirà a VOX i C'S

La ultradreta tradicional -és a dir excloent VOX- encara el curs polític a Catalunya que comença la setmana vinent, sense cap mena d'esperança d'aconseguir representació amb el seus companys de l'estat a les eleccions europees de maig. En aquestes eleccions, que es fan llistes úniques per tot Espanya, han signat un acord de coalició Democracia Nacional, Alternativa Española (AES) del gendre de Blas Piñar, Rafael López-Diéguez, La Falange-FE (Sector Andrino, abans a La España en Marcha)  y també -aquesta és la novetat- amb Falange Española de las JONS (sector Norberto Pico).

 CRISIS DE LIDERATGE A DEMOCRACIA NACIONAL?
Democracia Nacional, que a partir de la manifestació a Barcelona de 22 de setembre passat, va liderar i dinamitzar les mobilitzacions i l'acció directa anti-independència, convocant i estant present en mobilitzacions de vegades fetes amb altres sigles, i que també va agafar un fort protagonisme en la campanya contra l'obertura de l'oratori del carrer Japó a Nou Barris, sembla que viu una crisis de lideratge, no només per la marxa a Dénia (Alacant) de Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, sinó per la possible destitució o renúncia del delegat a Catalunya, Albert Bruguera.
A Bruguera, que gràcies a diverses aparicions a TV3 ha aconseguit un cert protagonisme mediàtic, se li ha censurat des de sectors de Democracia Nacional de dins i fora de Catalunya no haver sabut gestionar el que consideren un excesiu hooliganisme d'alguns militants de la província de Barcelona, que hauria arribat al seu extrem amb la irrupció d'una quinzena de membres de DN a Nou Barris el passat 24 de juliol que es van produir agressions o amenaces a persones que havien anat una manifestació antifeixista en una evident inferioritat numèrica, i encarant-se mostrant simbologia nazi a la Guàrdia Urbana. Una imatge que els socis de coalició a les europees i potser a les municipals de DN, Alternativa Española y Falange de las JONS volen evitar a tota costa. No tinc clar, però, si el motiu principal de que s'aparti a Bruguera de la direcció del partit és aquest hooliganisme d'alguns militants que es va mostrar el 24 de juliol o el fet d'haver decidit ell presentar-se allà es una situació d'inferioritat numèrica. 
És fa difícil avaluar què passaria si determinats militants rellevants de DN, alguns amb causes judicials pendents, quedessin fora del partit com afectaria i si continuarien actuant en l'espectre anti-independentisme per lliure o es reubicarien als diferents col·lectius tipus GDR, DUE, Legión Urbana, etc... que han secundat les mobilitzacions impulsades per DN.
Raúl Macià, l'ultra de Balsareny, que estava en tercer grau penitenciari i llibertat condicional per una condemna per delictes comuns, i que ha estat presentat com una víctima de l'independentisme, tornarà a entrar a la presó de Lledoners dimecres, per haver trencat la "bona conducta" quan va participar en l'agressió a set independentistes el 30 de juliol a Manresa. DN ha qualificat a Macià com a "pres polític". Caldrà veure si es tornen a manifestar en favor seu.

Albert Bruguera podria quedar fora de direcció de Democracia Nacional

PLATAFORMA PER CATALUNYA VOL MANTENIR ELS REGIDORS DE MATARÓ, SALT I EL VENDRELL I RECUPERAR PRESÈNCIA A ALGUN ALTRE

PxC, que el maig de 2015, després de l'expulsió d'Anglada, es va enfonsar, passant de 67 a només 8 regidors voldria mantenir la seva presència a Salt (dos regidors), Mataró (un, la Secretaria General de PxC, Mònica Lora) i El Vendrell, on tenen tres regidors, un d'ells el president August Armengol. S'ha incorporat a nucli de PxC del Baix Penedès, amb la creació d'una gestora, l'ex MSR, Jordi de la Fuente, que podria anar de número dos a la candidatura vendrellenca. També desitgen recuperar presència en alguns altres municipis on l'havien aconseguit el 2011 com Olot, però jo ho veig molt difícil.
La proposta de la regidora de Mataró, Mònica Lora, -únic electe de PxC a la província de Barcelona- d'integrar a les candidatures la marca i grups de l'entorn Tabàrnia o grups com els anomenats "Segadors del Maresme" y els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL) que lidera José Casado -un sector dels antics GDR-, no crec que  prosperi.

Jordi de la Fuente dirigeix ara la gestora de PxC al Vendrell, on tenen tres regidors


A Respeto, molt influenciats pel discurs ultracatòlic i antiavortament de VOX i Alternativa Española, s'ha gestionat una retirada de protagonisme del fundador de España 2000, el valencià José Luis Roberto, qui va ser durant molt temps membre directiu de l'Asociación Nacional de Locales de Alterne (ANELA). Hi ha qui pensa que dir-se "España 2000" l'any 2019 -que votaran els nascuts el 2001- és un error i que la consigna "Respeto! que somos españoles!" és un error encara més gran. PxC i la resta de RESPETO encara no han decidit si fan candidatura a les eleccions europees.  


ANGLADA, QUE ÉS REGIDOR DE VIC, VOL PRESENTAR AMB "SOM IDENTITARIS" CANDIDATUES A LA CATALUNYA INTERIOR, A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I AL BAIX CAMP I POTSER TAMBÉ FORA DE CATALUNYA

Josep Anglada que va ser expulsat de PxC el febrer de 2014  va aconseguir el maig de 2015 ser escollit regidor de Vic amb 836 vots, mentre els seus excompanys de PxC només n'obtenien 56. I tot i mantenir activa la sigla local Plataforma Vigatana, va crear el partit SOM Identitaris.

Anglada vol mantenir el seu lloc de regidor a Vic i aconseguir entrar a altres ajuntament de Catalunya i potser de fora. Jo que crec que Ciudadanos i VOX li agafarà els vots

Amb aquest nou partit vol fer llistes, no només a Osona i el Bages, sinó també a alguns municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Vallès i a la demarcació de Tarragona. També com "Somos Identitarios" podría presentar-se en alguns municipis de fora de Catalunya. 
Personalment dubto que les candidatures anti-immigració i anti-musulmans tinguin moltes possibilitats a Catalunya donat que la qüestió independestista continuarà centrant el debat polític, i molts dels possibles votants d'Anglada o PxC optaran per VOX o Ciudadanos. 
RESULTATS DE LA ULTRADRETA A LES EUROPEES DE MAIG DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  vots 
(10.031 vots eL 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 vots
(Alternativa Española AES 19.583 el 2009. Familia y Vida 10.456 el 2009)
         
LEM     (AlianzaNacional+MCE+NPE+La Falange FE       16.879 vots
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 vots. (9.950 el 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 vots.  (6.009 el 2009)
VOX, que amb una candidatura encapçalada el 2014 per l'ex Vicepresident del Parlament Europeu, Vidal Quadras, no feia llavors un discurs clarament ultradretà ni molt menys euroescèptic, va obtenir 244.929 vots, faltant menys de 6000 per aconseguir l'ascó.

El 2009 van concòrrer a las europees Alternativa Española (AES) que obtingué 19.583 vots; Familia y Vida, que obtingué 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970;
Movimiento Social Republicano, 6.009; i Falange Auténtica, 5.165 vots.

dilluns, 20 d’agost de 2018

Pertinença, violència i reinterpretació de l’Alcorà. Analitzo a Nació Digital els motius del terrorisme gihadista i explico que fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts musulmans que creuran que el correcte és fer atemptats


 Xavier Rius Sant, 20 d'agost de 2018. Nació Digital

«Per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal deixar-la de veure com sustentada en valors o creences equivocades a combatre o canviar»

 El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà, és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres respondrien, i el més probable era que resultés mort.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments. Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme. Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.

 Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de les llibertats, va ser creat per  Ben Gurion, que reconeixia que ell era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.

L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o creences equivocades i que cal combatre o canviar.

"Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís"

 A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest proposant que l’Islam, revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament trenta imams francesos entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que, recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-, intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís. 

 llegir a Nació Digital

 

    

divendres, 17 d’agost de 2018

ULTRES DE LEGIÓN URBANA, GRDs I UNIÓN MONÁRQUICA MUNTEN UN SERVEI D'ORDRE A CANALETES DURANT L'ACTE INSTITUCIONAL, FAN CRITS VIVA EL REI A PÇ CATALUNYA I ESCRIDASSEN A GEMMA NIERGA QUAN PARLAVA EN CATALÀ



Una quarantena de militants ultres, liderats per Jesús Cañadas de Legión Urbana i de "Por España me atrevo"  (proper a Democracia Nacional), així com per alguns militants dels  Grupos de Defensa y Resistencia (GDR) s'han concentrat avui a les 9.30h a Canaletes amb armilles reflectants, barrets amb la cinta de la bandera espanyola, transmissors i una credencial de "Servicio de Orden 17-A Unión Monárquica", i han provocat diversos incidents en arrencar cartells a persones independentistes que pujaven per la Rambla. 
Tot i que els Mossos d'Esquadra han estat advertits d'aquest suposat servei d'ordre que controlava el tram final de la Rambla de Canaletes, han estat allà gairebé una hora fins que uns han marxat cap a l'edifici de la part alta de Plaça Catalunya, on hi havia una pancarta contra el rei d'Espanya, per demanar que es retirés. Altres, amb barrets blancs i banderes espanyoles, han accedit al centre la plaça amb la resta del públic, fent reiterats crits en favor del rei, la Guàrdia Civil i escridassant Gemma Nierga quan ha fet el seu parlament en català.

Si mirem la web d'aquesta nova entitat, Unión Monarquica, que ha convocat la concentració de suport a Felip VI, hi podem veure fotos d'actes recents en què hi participen membres dels GDR, Legión Urbana i també exmembres rellevants del Movimiento Social Republicano (MSR). 

Llegir a Nació Digital

Fent un servei d'ordre...


Servicio de orden 17A Unión Monárquica



 Alguns han anat a increpar la Guàrdia Urbana i Mossos perquè no han tret la pancarta contra el rei de l'edifici (calia ordre judicial)


  José Manuel Opazo, amb el barret i la cinta, també era amb aquest grup si bé no portava la credencial de Servicio de Orden



Els membres d'aquest grup d'han col·locat a prop de les autoritats i han fet reiterats crits en favor del rei i han escridassat Gemma Nierga quan ha parlat en català


El centre de la plaça no era ple. com a molt 4.000 persones
El president Torra ha anat acompanyat de Laura Masvidal, l'esposa del conseller que va gestionar els atemptats, Joaquim Forn







Crits al rei quan abandona l'acte i va cap a la cantó amb Portal de l'Àngel on hi ha els cotxes. Una dona amb una estalada i un noi amb la bandera de la República criden contra el Borbó mentre una dona del grup de Canaletes (el barret la identifica) intenta tapar-los de la vista de monarca







dilluns, 13 d’agost de 2018

TRES REFLEXIONS EN L'ANIVERSARI DELS ATEMPTATS: 1. Mal escenari policial amb Trapero imputat i la desconfiança entre cossos que no ajuda a la necessària coordinació. 2 L'antídot per evitar que es radicalitzin joves musulmans europeus no existirà mentre els països islàmics no acceptin la llibertat ideològica (dret a deixar de ser musulmà) i reinterpretin l'Alcorà. I 3, Com gestionar la indignació i el fàstic provocat per l"A por ellos" i el discurs ultra del Borbó? Considero encertat evitar convertir l'acte d'homenatge a Barcelona en una manifestació contra Felipe VI




1. CONTINUA LA DESCONFIANÇA ENTRE MOSSOS I ELS SEUS CAPS POLÍTICS I LA GUÀRDIA CIVIL I POLICIA NACIONAL.

Ara que s'ha aixecat parcialment el secret del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils i l'explosió d'Alcanar, s'ha parlat i especulat molt sobre perquè agents de la Policia Nacional i del CNI van visitar a l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, a la presó, si era o no confident i si els Mossos ho sabien o van accedir a la seva fitxa.
Per mi preguntar-se això ja no és rellevant. Per mi el veritablement preocupant és que, agreujat pel sumari de l'1-O i el pocessament del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig per un delicte d'organització ciminal i dos de sedició i l'empresonament del Conseller, no hagi millorat la coordinació o el fluxe de confiança entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, d'una banda, amb els Mossos d'Esquadra. I juntament amb això que els Mossos pateixin els danys col·laterals de l'actual situació política.
D'entrada, tornant a la reflexió sobre l'actuació i coordinació policial dels atemptats del 17-A a Barcelona, Cambrils i Alcanar, m'estranya que ningú es faci aquesta pregunta: Els Mossos, més tard o més d'hora van lligar caps entre l'explosió d'Alcanar, que inicialment creuen que es tracta d'un laboratori de drogues o de revenda de butà, i la furgoneta de la Rambla perquè van ser els Mossos els competents d'investigar l'explosió d'Alcanar, últim municipi pel sud de la província de Tarragona. Però, què hagués passat si els terroristes de Ripoll haguessin triat una casa quatre quilòmetres més al sud al terme de Vinaròs al País Valencià o haguessin fet les compres en algun establiment d'aquest poble de Castelló. Allà la competència la té la Guàrdia Civil i Policia Nacional. I això obliga a que, més enllà de rivalitats corporatives o ideològiques -a por ellos!- i discrepàncies polítiques dels qui tenen la direcció de cada cos, és imprescindible una coordinació i confiança que ara per ara no és gens satisfactòria. I cal que els Mossos tinguin accés immediat a les dades d'Europol i Interpol i s'integrin plenament el el Centro de Inteligencia Contra el Terrorismo y Cimen Organizado (CITCO).

L'1 d'octubre i la brutalitat dels cossos estatals, ha deixat ferides molt grosses tant a nivell emocional com de gestió. I també sóc crític amb algunes decisions o declaracions de l'actual conseller d'Interior, Miquel Buch. 

 El conseller Miquel Buch amb el nou cap dels Mossos, Miquel Esquius a Moià

El conseller va destituir fa un mes al número dos de la Comissaria General d'Informació, l'intendent Miquel Justo Medrano. A Justo Medrano -casat amb una policia nacional- se l'ha acusat internament de ser qui va donar l'avís a la Policia Nacional el 26 d'octubre de que una furgoneta dels Mossos portava documentació sensible per cremar a la incineradora de Sant Adrià del Besós. Aquella furgoneta va ser interceptada per la Policia Nacional i part de la documentació intervinguda ha estat utilitzada per processar Trapero i altres caps del Mossos. Miquel Justo ha negat ser ell l'autor de la xivatada i altres caps i agents dels Mossos creuen va ser una altra persona. Però aquest cessament de la persona que amb encert i responsabilitat co-dirigia la Comissaria General d'Informació ha dolgut a molts dels agents de la "intel·ligència" policial que treballaven a les seves ordre. 
I declaracions com la del nou conseller, Miquel Buch, que jo mateix li vaig sentir a Moià on les va repetir davant del nou cap, el comissari Miquel Esquius, el dia de la inauguració de la comissaria de Mossos, de que ell no és el conseller legítim, sinó només qui substiueix al legítim Joaquim Forn, no són un bon missatge per un cos jeràrquic que ha patit tant a consequència de l'1 d'octubre,el 155, i el processament de la seva cúpula per una injusta qualificació d'organització criminal.

2. L'ANTÍDOT A LA RADICALITZACIÓ DE JOVES NO ESTÀ EN LES NOSTRES MANS, ÉS A LES MANS DELS MUSULMANS EUROPEUS I SOBRETOT DELS RÈGIMS ISLÀMICS QUE ES NEGUEN A ENTENDRE QUE LA BASE DE LA DEMOCRÀCIA ÉS LA LLIBERTAT IDEOLÒGICA, COSA QUE VOL DIR ACCEPTAR EL DRET QUE TÉ TOTHOM A CREURE I NO CREURE, A DEIXAR DE SER MUSULMÀ. CAL QUE DEIXIN DE DIVIDIR EL MÓN ENTRE "ELLS QUE ESTAN EQUIVOCATS" I "NOSALTRES"

Les reaccions islamòfobas i racistes vers a immigrants musulmans o els seus fills generen radicalització. També la manca d'oportunitats laborals i educatives i el conflicte identitari i de pertença. Però aquesta no és la causa principal de que joves considerats integrats abracin el gijadisme.
Després dels atemptats, tant representants de col·lectius musulmans catalans i espanyols, com alguns intel·lectuals i arabistes catalans, davant de les preguntes de per què aquells joves de Ripoll s'havien radicalitzat, van repetir que l'Islam condemna el terrorisme i la violència i que islam en àrab significa pau. 
Certament significa pau, però també submissió a Al·là. I des del meu punt de vista el problema principal de la religió islàmica és que no ha reinterpretat l'Alcorà, com sí ha fet el cristianisme per fer-lo compatible amb els valors de la Il·lustració, els drets humans i la base de la democràcia que és el dret a la llibertat ideològica, cosa que significa també el dret a dir què es pensa i a canviar de religió o fer-se ateu. L'Islam crea un mur amb la resta del món i creences, i aquest mur dificulta que s'empatitzi amb els qui estan a l'altra banda. A la vegada, ofereix un paradís infantil amb premi pels màrtirs en el que, per sort, ja no hi creu ni el Cristianisme ni el Juadisme majoritari.
El problema de l'Islam és que es considera l'única religió veritable, tothom s'ha de sotmetre com diu l'Alcorà a Déu si vol trobar la pau. I està per sobre de les lleis humanes a la majoria de països islàmics i nega, condemnant amb la mort civil o la mort física la apostasia, el deixar de ser musulmà, el que un musulmà o fill de musulmans es faci cristià o ateu. Un musulmà mascle pot casar-se amb un "cristiana" donat que ella és nomes l'úter o test on es posarà la llavor que transmet la religió amb el seu semen. Però els codis civils dels països musulmans no permeten  que una musulmana es casi amb un ateu o un cristià, de la mateixa manera que no es concep que una dona musulmana es casi amb una cabra o un cavall.     
El judaisme va acceptar que molts dels seus fills es fessin ateus o agnòstics (Albert Einstein, Sigmund Freud i Karl Marx) i el fundador de l'estat d'Israel, David Ben Gurión, reconeixia que ell no era creient. El Cristianisme, amb el Nou Testament supera totes les crides a la violència contra els infidels i pecadors, "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", i finalment les societats de majoria cristiana en els segles XIX i XX van acceptar el dret a la llibertat religiosa, matrimonis mixtes, al dret a canviar de religió i a fer-se ateu. És veritat que durant segles el Cristianisme va sembrar la mort en nom de la guerra santa, les Creuades i la Inquisició, però això ara és història.  Però aquest canvi les societats islàmiques no l'han fet i l'Islam està per sobre de les lleis i el dret a pensar diferent que vol dir, sobretot, poder canviar d'ideologia o religió.
L'Islam no només no ho accepta el canvi de religió, sinó que encara ho considera el pitjor pecat. Hi ha milers de casos de dones filles de musulmans immigrants a Europa que per casar-se amb un ateu o un cristià -cosa permesa pels codis civils europeus i americans- i evitar ser repudiada per la família i tenir problemes legals quan vagin al país dels seus pares, donat que encara que visquin a Europa la família la tractaran pitjor que si fos una prostituta, obliguen que el nuvi cristià o ateu faci, encara que sigui de mentida, la conversió a l'islam, com també fan totes les parelles europees que adopten un nen o una nena marroquí. 
Certament hi ha milions de cristians evangèlics, sobretot a Amèrica, que fan una lectura literal de la Bíblia, donen suport a Donald Trump i als partits més dretans de Llatinoamèrica, neguen la teoria de l'evolució i creuen que la sida és un càstig diví com les plagues d'Egipte. Però aquestes idees estan per sota de les lleis. En canvi als països musulmans la interpretació literal de l'Alcorà està per sobre de tot i tothom. A Tunísia amb la nova constitució s'ha prohibit la persecució penal de l'apostasia (deixar de ser musulmà), però encara no s'ha regulat que una dona musulmana es pugui casar amb un no musulmà.

Després dels atemptats, molts defensors -sense sentit crític- de l'Islam deien que els nois de Ripoll van ser manipulats per l'imam, però que el veritable Islam nega la violència. Jo que llegeixo àrab i he llegit l'Alcorà, en discrepo. L'Alcorà està ple de cites cridant a matar infidels, tot i que en algunes sures es diu que s'ha de perseguir i castigar als politeistes, associadors  i pagans, però la "gent del llibre", és a dir jueus i cristians, si no expandeixen les seves idees i paguen un impost, poden continuar amb la seva religió. 
Els qui consideren que l'Islam majoritari és una religió de pau després dels atemptats citaven mal traduït el vers corànic 5.32 (o 5.33) que diria "Qui mata un innocent..." o "Qui mata una persona que no ha assassinat a ningú, és com si matés tota la Humanitat. I qui salva una vida és com si salvés tota la humanitat". L'edició catalana de l'Alcorà de Mikel Espalza ho transciu com "que qui matés un innocent que mai hagués fet cosa perversa en aquest món és com si matés tota la humanitat!

نْ أَجْلِ ذَلِكَ كَتَبْنَا عَلَى بَنِي إِسْرَائِيلَ أَنَّهُ مَن قَتَلَ نَفْساً بِغَيْرِ نَفْسٍ أَوْ فَسَادٍ فِي الأَرْضِ فَكَأَنَّمَا قَتَلَ النَّاسَ جَمِيعاً وَمَنْ أَحْيَاهَا فَكَأَنَّمَا أَحْيَا النَّاسَ جَمِيعاً

Però la seva traducció real és: "Qui mata a una persona que no hagués mort ningú ni corromput en la terra, és com si hagués matat tota la humanitat". La paraula  فَس‍‍َ‍ا‌د‌ "fasad" o "fasadín" es traduix, per exemple al diccionari digital Al Qatra com "corrupció, desordre, depravació, degenació".  També hi ha traduccions que ho transcriuen com "Qui mata a una persona que no hagués matat a ningú ni combatut (a l'Islam) és com si hagués matat tota la Humanitat" 
Així doncs ara per ara l'Alcorà crida a combatre o matar als que actuen amb perversió,  degeració, s'oposen o contradiuen l'Islam, fan coses perverses o escampen la corrupció. I evidentment portar una vida fent coses contràries al que diu l'Alcorà i lluitar, criticar, qüestionar o negar l'Islam seria motiu per ser assassinat. Per això cal que els musulmans europeus es desmarquin clarament d'aquestes lectures literals, trenquin amb els "ells i nosaltres; fidels i infidels", cosa que només es farà quan es digui en veu alta que tota religió pot ser la veritable, i tothom -també els nascuts musulmans- tenen dret a canviar de religió o a negar l'existència de Déu. I cal que els països musulmans posin els drets humans per sota de la religió i acceptin la llibertat de consciència i el dret a deixar de ser musulmà.  Si el Judaísme i i el Cristianisme han pogut deixar en l'àmbit metafòric i negar la seva aplicació literal les cites de la Bíblia que criden a matar, cremar i castigar als pecadors, fornicadors i infidels, l'Islam, si també ho podria fer.
Lamentablement, ara per ara sóc pessimista i fins que no es digui clarament des de les mesquites d'aquí i d'allà que tota religió és bona si ajuda a ser millor persona, que no és cap pecat ser ateu i que no s'està en lluita contra un món occidental decadent al que cal destruir, qualsevol imam salafista pot inflar el cap a quatre joves per que morin matant en nom de l'Estat Islàmic o d'Al Qaida. 
Fins que l'Islam i els països musulmans continuïn dividint el món entre fidels i infidels no es podrà combatre eficaçment el gihadisme. De poc serveix treballar des dels països democràtics per fer-se sentir ciutadans de primera als ciutadans musulmans, fer-los tenir el sentiment de pertinença a la societat diversa que som, si els governats i les lleis dels països musulmans continuen posant un mur espiritual, mental i cultural vers a la resta i neguen el dret dels "seus" a deixar de ser musulmans.
Com comento a sota crec que va ser un error convertir la manifestació contra els atemptats de l'any passat en una manifestació contra el rei Felipe VI amb cartells sobre la complicitat d'Espanya i la monarquia amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Algunes de les persones que portaven aquestes pancartes i cartells van participar a la manifestació del 5 de maig de 2012 contra el casal neonazi del Clot, el Casal Tramuntana. En aquella manifestació de 2012 també hi participaven membres de la mesquita del Clot. I en acabar la protesta ens van convidar a visitar la mesquita i prendre un te. I als que vam acceptar al seva invitació ens van regalar uns llibres sobre l'islam traduïts al català. Aquella mesquita que certament va per lliure en l'actual context en el que el Marroc les intenta controlar totes, està vinculada a la Cofradia, els Germans Musulmans, i rep diners de Qatar.  Doncs bé llegir aquell llibre posava els pèls de punta com justificava la submissió de la dona a l'home, sigui el seu marit o el pare. Però alguns que eren allà fent el te i que es defineixen com a superfeministes van callar davant la incitació a l'opressió de la dones. Segurament la monarquia espanyola és còmplice amb la venda d'armes l'Aràbia Saudita, però és en la interpretació literal de l'Alcorà que es difon des de Qatar o l'Aràbia Saudita d'on surt la base teòrica per matar als infidels. 
El que dic aquí és plenament compatible amb rebutjar les campanyes xenòfobes vers els musulmans que són les primeres víctimes del gihadisme i de la rigidesa vital que els imposa la interpretació majoritària de la seva religió. I rebutjo les campanyes de la ultradreta i contra l'obertura de mesquites. He dit el mateix moltes altres vegades:
La cruïlla de l'Islam a Europa. El Punt Avui, 9 de gener de 2015
Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà. El Periódico 16 de novembre de 2015
Tunísia, àrab i democràtica. El Periódico 30 de desembre de 2014
Combatre el discurs gihadista des d'Europa. Nació Digital 1 d'agost 2016 



3.COM GESTIONAR LA INDIGNACIÓ I EL FÀSTIC PROVOCAT PER L"A POR ELLOS", LES CÀRREGUES DE L'1-O I ELS DISCURS ULTRA DE FELIPE VI? 

 Donat que el cap d'Estat, el rei Felipe VI vindrà a Barcelona divendres a l'acte d'homenatge a les víctimes, crec encertat que per respecte a les víctimes i els seus familiars l'ANC i Omnium hagin decidit cridar a no manifestar-se contra el Borbó a Barcelona i fer un acte alternatiu al voltant de la presó on està qui era conseller d'Interior, Joaquim Form, i va gestionar amb el processat per organització criminal, el Major Trapero, la desarticulació de la cèl·lula.
Crec qui pot haver hagut alguna mena de pacte o petició del mateix Forn i l'Oriol Junqueras en el marc de els negociacions que hi ha amb Pedro Sánchez per refredar la situació a Catalunya.
Ara bé, les càrregues policials del l'1-O i el lamentable discurs del Borbó del 3 d'octubre han obert una ferida, una sensació que ja no és la desafecció que anunciava el president Montilla, i tampoc és odi. És fàstic. 
Agradi o no Espanya que té un himne sense lletra, i que té un exèrcit que els últims tres cents anys només ha guanyat guerres civils contra els seus propis governs i ciutadans, mai no havia viscut una manifestació patriótica d'exaltació de les seves forces armades o cossos policials marxant o rebuts com herois després d'una victòria. El "A por ellos!" amb banderas cridant i animant com holligans als policies i guàrdies civils enviats a Catalunya a "repartir hostias" ha sigut potser la primera vegada que s'ha vist aquesta escena. Animats a  donar hòsties als seus propis conciutadans. Això fa que fins i tot persones que qüestionem l'estratègia seguida per Puigdemont com jo mateix, tinguem una sensació de fàstic o greuge vers Zoido, Felipe de Borbón o Mariano Rajoy. La ferida és molt grossa i només es curarà demanat perdó i fent una oferta real als catalans per decidir el nostre futur.
Jo vaig publicar els anys noranta i vuitanta nombrosos articles a diaris com EL País i El Mundo molt durs contra ETA i els que li donaven suport i no condemnaven els seus crims. I per aquests articles vaig ser en algun moment persona sensible a patir un atemptat per defensar als policies i guàrdies civils que eren assassinats per ETA, i sé el que és haver de mirar sota el cotxe per si m'havien posat una bomba. I he de dir que vaig tenir un xoc emocional en veure a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuant de manera totalment desproporcionada vulnerant tots els protocols d'actuació i proporcionalitat. I sento fàstic pel que va fer al ministre Zoido i aquest cossos l'1-O. 
Però dit això, repeteixo que va ser un error fa un any escridassar el Rei a la manifestació de fa un any. En aquell moment encara no s'havien produït les càrregues de l'1-O i ell era el cap d'Estat.
El proper divendres quan vingui a Barcelona, encara que estigués justificat a causa de la ferida patida l'1 i 3 d'octubre i les falses acusacions de rebel·lió violenta i organització criminal contra els líders polítics catalans i el Major Trapero, les víctimes de l'atemptat gihadista, moltes d'elles estrangeres, no es mereixen veure's involucrats en una manifestacio antiborbònica.



 Manifestació a Barcelona 26 d'agost de 2017

FOTOS DE LA PRIMERA CONCENTRACIÓ DE REBUIG DEL 18 D'AGOST I ENCERCLO ELS QUE INJUSTAMENT NO PODRAN SER A LA DIVENDRES VINENT 

 


diumenge, 12 d’agost de 2018

ELS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID OCUPEN L'ANTIGA SEU DEL COL·LEGI DE REGISTRADORS DE LA PROPIETAT, 4 DIES DESPRÉS DE SER DESALLOTJATS DE L'EDIFICI AGUILAR. És el 8è edifici que ocupen en quatre anys.



 Melisa Domínguez aquest migdia davant de l'edifici que han ocupat

Quatre dies després  de ser desallotjats de l'antic edifici de l'editorial Aguilar per ordre del Jutjat d'Instrucció 33 de Madrid,  els ultres de l'Hogar Social Madrid  han ocupat avui l'antiga seu del Col·legi de Registradors de la Propietat, al carrer Príncipe de Vergara, 72, de Madrid. L'elecció d'aquest edifici pot ser rebut com una provocació donat que habitualment, amb l'ajut d'algun simpatitzant d'idees ultres que treballa a l'Oficina del Catastro, trien per ubicar el seu projecte d'ajuda social, alimentària i habitacional restringit  a espanyols "de pura cepa" (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) edificis públic abandonats o edificis privats afectats per algun cas polèmic o per algun conflicte legal entre bancs i acreedors.
Melisa Domínguez ha justificat en un vídeo aquesta ocupació pel fet que segons ella, el govern de Pedro Sánchez està donat totes les ajudes al immigrants que arriben a Espanya i la nega als espanyols amb necessitats.
Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen estranger (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa divuit mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, palauet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.
L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.

dimecres, 8 d’agost de 2018

LA POLICIA DESALLOTJA ALS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'EDIFICI QUE VAN OCUPAR FA 20 DIES. No s'ho esperaven i no han posat resistència.


Agents del Cos Nacional de Policia han desallotjat aquest matí  al col·lectiu ultra "Hogar Social Madrid" de l'antiga seu de l'editorial Aguilar, al carrer Juan Bravo 48 de Madrid. Edifici que havien ocupat el passat 18 de juliol.
El desallotjament ha començat cap a les 6'45 del matí sense que els membres del col·lectiu ultra i els ciutadans necessitats espanyols "de pura cepa" que s'allotjaven allà s'ho esperessin, i no s'han produït incidents. El fet que aquesta vegada no havien ocupat un edifici amb litigis o embolicat en plets entre antics propietaris, bancs i creditors -amb l'assessorament d'algun funcionari del Cadastre-, donat que era un edifici amb un propietari que el tenia per llogar, segur que ha facilitat el ràpid desallotjament.
Els ultres van ocupar aquest edifici després de ser desallotjats el passat 2 de juliol de l'antiga seu del Banco de Madrid-Banco de Andorra que ocupaven des d'abril de 2017.  Allà van resistir dos intents de desallotjament, un d'aquests el 16 de maig que ells van actuar disfressats simulant la sèrie de TV La Casa de Papel. I anteriorment la policia ho va intentar també sense èxit el 9 de febrer de 2018.
Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen estranger (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa disset mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, palauet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.
L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.


 No s'ho esperaven i no han oposat resistència com en desallotjaments anteriors