dimecres, 3 de juny de 2020

Confinaments i línies invissibles. Qüestiono al Triangle que es pretengui que la gent compleixi unes normes de confinament en base a unes línies invisibles que la majoria desconeix, o que prohibeixi trepitjar el carrer, parc, bosc o botiga de davant de casa, donat que pertany a un altre municipi. En cas que hi hagi un rebrot i nous confinaments, caldria regular-los amb sentit comú



El Triangle, 2 de juny de 2020
Xavier Rius Sant, periodista


Hi ha un principi jurídic que diu que la ignorància de la llei no eximeix de complir-la. Un no pot al·legar, quan és enxampat fent un delicte o una infracció, que no sabia que estava prohibit. I amb la declaració de l’estat d’alarma tots vam saber que no podríem sortir de casa si no era per anar a comprar o anar a la feina.

Jo, que visc a Moià, en cap moment vaig entendre que no es podia sortir del municipi, i a la gent que viu en urbanitzacions o carrers situats al límit de dos municipis, no se’ls va dir que no podien creuar el carrer i passar al municipi veí per comprar o passejar el gos. Al Moianès molta gent continuava anant a comprar fora de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fora de l’àrea sanitària. 

Però va arribar el 2 de maig i es va permetre sortir una estona a caminar o córrer, amb ordres canviants, com que havia de ser dins del municipi i que estava prohibit agafar el cotxe per anar a fer esport. I llavors va sorgir la problemàtica de municipis molt petits, com Caldes d’Estrac o Badia del Vallès, de menys d’un quilòmetre quadrat, en què, si la gent sortia de cop a la seva franja, col·lapsava els carrers, amb perill de contagi. Per no parlar dels veïns de la ciutat de Cornellà que viuen davant del parc de la Remunta, que pertany a l’Hospitalet i que ells no podien trepitjar, o de municipis com Navarcles, de 6.000 habitants i només 5 quilòmetres quadrats, dels quals una part és un llac pel qual no es pot caminar, una altra és la llera del Llobregat, on tampoc es pot anar, i una altra la zona industrial. I així que s’allunyen uns metres de casa entren al terme de Talamanca, de només 206 habitants i 30 quilòmetres quadrats, o Calders, de 970 habitants i 33 quilòmetres quadrats.

I els precs d’alcaldes que es flexibilitzés poder sortir del municipi en casos de localitats de poca extensió, o que es permetés entrar al municipi veí per comprar o fer esport, especialment als veïns de nuclis allunyats del centre urbà, no van ser escoltats per Salvador Illa. Cosa inaudita per part d’algú que ha estat alcalde de la Roca del Vallès. El ministre coneix, gràcies a les seves pròpies vivències, l’absurditat de les fronteres administratives.

La Roca del Vallès té un nucli de blocs de pisos, la Torreta, que és de fet un barri de Granollers, on està unit. No hi ha cap ruta de vianants que permeti arribar al centre urbà de La Roca, que està a uns dos quilòmetres de distància. Amb les noves instruccions, ja no es podia anar a comprar fora del municipi el que podies trobar al teu. Evidentment, els veïns de la Torreta van continuar comprant a Granollers, cosa castigada amb una sanció d’un mínim de 600 euros.

Pel que fa a fer esport, es va dir que els federats en esports com ciclisme, atletisme o senderisme podrien fer-lo sense límit d’horaris agafant el cotxe per tota la província, com passa a Madrid. Però l’endemà es va canviar la norma i es va dir que només ho podien fer dins l’àrea sanitària, cosa que volia dir que els ciclistes, corredors o excursionistes de arcelona només podien fer esport al terç de Collserola que és Barcelona i no podien trepitjar la llera del Besòs, perquè fins i tot la banda que toca a Barcelona pertany a Santa Coloma. I repeteixo que ignorar la llei, o on acaba el teu municipi, no eximeix de complir-la.

Si camines pel barri de Vallbona, però, només saps que has infringit la llei i deixat la zona sanitària de Barcelona ciutat i entrat a Montcada perquè els contenidors d’escombraries són diferents. D’altra banda, si passes pels accessos al riu Besòs, per sota la via del tren, res et diu que aquella estreta franja de terra és Santa Coloma. Podem dir que Barcelona es descongestionava gràcies al fet que molta gent, sabent-ho o no, creuava la invisible línia del terme.

I és que és més facilitador de contagis pretendre contenir tota la població de la capital catalana darrere la línia del seu terme que permetre circular per les tres zones metropolitanes, encara que la gent faci uns quilòmetres en cotxe o metro, o travessi línies invisibles al Besòs o a Collserola. 

Per això, si d’aquí a uns mesos hi ha un rebrot i retrocedim de fase, estaria bé no obligar a vulnerar normes absurdes de no sortir de l’àrea sanitària com ha fet cada dia molta gent que viu a la Riera Blanca o al Besòs, o ha sortit a córrer deu quilòmetres. Però si es volen fer complir, llavors que se senyalitzi on acaben els termes i que per als barris allunyats es regulin excepcions que permetin als ciutadans fer el que han fet ara sense sentir-se delinqüents. 



Hay un principio jurídico que dice que la ignorancia de la ley no exime de cumplirla. Uno no puede alegar, cuando es pillado cometiendo un delito o una infracción, que no sabía que estaba prohibido. Y con la declaración del estado de alarma todos supimos que no podríamos salir de casa si no era para ir a comprar o ir al trabajo.
Yo, que vivo en Moià, en ningún momento entendí que no se podía salir del municipio, y a la gente que vive en urbanizaciones o calles situadas al límite de dos municipios, no se les dijo que no podían cruzar la calle y pasar al municipio vecino para comprar o pasear el perro. En el Moianès mucha gente continuaba yendo a comprar fuera de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fuera del área sanitaria.
Pero llegó el 2 de mayo y se permitió salir un rato a andar o correr, con órdenes cambiantes, como que tenía que ser dentro del municipio y que estaba prohibido coger el coche para ir a hacer deporte. Y entonces surgió la problemática de municipios muy pequeños, como Caldes de Estrac o Badia del Vallès, de menos de un kilómetro cuadrado, donde, si la gente salía a la vez a su franja, colapsaba las calles, con peligro de contagio. Por no hablar de los vecinos de la ciudad de Cornellà que viven ante el parque de la Remunta, que pertenece a l'Hospitalet y que ellos no podían pisar, o de municipios como Navarcles, de 6.000 habitantes y sólo 5 kilómetros cuadrados, de los que una parte es un lago por el queno se puede andar, otra es el cauce del Llobregat, donde tampoco se puede ir, y otra la zona industrial. Y cuando se alejan unos metros de casa entran en el término de Talamanca, de sólo 206 habitantes y 30 kilómetros cuadrados, o Calders, de 970 habitantes y 33 kilómetros cuadrados.
Y los ruegos de alcaldes para que se flexibilizase el poder salir del municipio en caso de localidades de poca extensión, o que se permitiera entrar al municipio vecino para comprar o hacer deporte, especialmente a los vecinos de núcleos alejados del centro urbano, no fueron escuchados por Salvador Illa. Cosa inaudita por parte de alguien que ha sido alcalde de la Roca del Vallès. El ministro conoce, gracias a sus propias vivencias, la absurditad de las fronteras administrativas.
La Roca del Vallès tiene un núcleo de bloques de pisos, la Torreta, que es de hecho un barrio de Granollers, ciudad a la que está unido. No hay ninguna ruta de peatones que permita llegar al centro urbano de La Roca, que está a unos dos kilómetros de distancia. Con las nuevas instrucciones, ya no se podía ir a comprar fuera del municipio lo que podías encontrar en el tuyo. Evidentemente, los vecinos de la Torreta continuaron comprando en Granollers, cosa castigada con una sanción mínima de 600 euros.
En cuanto a hacer deporte, se dijo que los federados en deportes como ciclismo, atletismo o senderismo podrían hacerlo sin límite de horarios y cogiendo el coche por toda la provincia, como pasa en Madrid. Pero al día siguiente se cambió la norma y se dijo que sólo lo podían hacer dentro del área sanitaria, cosa que quería decir que los ciclistas, corredores o excursionistas de Barcelona sólo podían hacer deporte en el tercio de Collserola que es Barcelona y no podían pisar el cauce del Besòs, porque incluso la banda que toca a Barcelona pertenece a Santa Coloma. Y repito que ignorar la ley, o dónde acaba tu municipio, no exime de cumplirla.
Si caminas por el barrio de Vallbona, sin embargo, sólo sabes que has infringido la ley y dejado atrás la zona sanitaria de Barcelona ciudad y entrado en Montcada porque los contenedores de basura son diferentes. Por otro lado, si pasas por los accesos al río Besòs, por debajo la vía del tren, nada te dice que aquella estrecha franja de tierra es Santa Coloma. Podemos decir que Barcelona se descongestionaba gracias al hecho de que mucha gente, sabiéndolo o no, cruzaba la invisible línea del término.
Y es que es más facilitador de contagios pretender contener toda la población de la capital catalana detrás la línea de su término que permitir circular por las tres zonas metropolitanas, aunque la gente haga unos kilómetros en coche o metro, o atraviese líneas invisibles en el Besòs o en Collserola.
Por eso, si dentro de unos meses hay un rebrote y retrocedemos de fase, estaría bien no obligar a vulnerar normas absurdas de no salir del área sanitaria cómo ha hecho cada día mucha gente que vive en la Riera Blanca o en el Besòs, o ha salido a correr diez kilómetros. Pero si se quieren hacer cumplir, entonces que se señalice donde acaban los términos y que para los barrios alejados se regulen excepciones que  permitan a los ciudadanos hacer lo que han hecho ahora sin sentirse delincuentes.
 Leer en castellano en El Triangle

dimarts, 2 de juny de 2020

Concentració de la Xarxa de Suport Mutu del Moianès

Una seixantena de persones s'han manifestat aquest dimarts a la Plaça Sant Sebastià de Moià, davant l'Ajuntament, convocats per la Xarxa de Suport Mutu del Moianès, sota el lema "La vida abans que el capital, canviem els balcons per les places", acte que s'ha fet a una setantena de pobles i ciutats de Catalunya. Els manifestants, que guardaven les distàncies de seguretat i portaven mascaretes, mostraven cartells amb lemes com "Combatem el virus de la submissió, escampem la revolta", "Expropiem Nissan", "Pensions dignes", "Nacionalitzem la sanitat privada" o "Que la crisi la paguin els rics".
 S'ha llegit el manifest de la campanya, similar al que s'ha llegit a altres places i viles de Catalunya, al que s'hi ha afegit alguna referència a la situació del Moianès. Els organitzadors han emplaçat a repetir la protesta els propers dimarts, que es farà a altres municipis del Moianès.




divendres, 29 de maig de 2020

TEXT ÍNTEGRE (sense noms dels acusats) DE L'ESCRIT DE FISCALIA QUE DEMANA PENES D'ENTRE 8 i 18 ANYS DE PRESÓ A 9 ANTIFEIXISTES QUE VAN ACTUAR VIOLENTAMENT CONTRA SIMPATITZANTS DE VOX EL 30 DE MARÇ DE 2019 A PÇ ESPANYA

                     
(Foto obtinguda de Twitter)


La Secció de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia de Barcelona demana penes d'entre 8 i 18 anys de presó a nou antifesixistes que el 30 de març de 2019 van actuar violentament contra simpatitzants de Vox que anaven a l'acte que feia el partit ultra al Passeig Maria Cristina-Plaça Espanya de Barcelona. .
Ho he dit moltes vegados i ho repeteixo que condemno qualsevol agressió a qui sigui per la seva ideologia, encara que sigui ultra.
Reprodueixo íntegre text de l'escrit d'acusació posant les inicials dels acusats:


PRIMERA: se dirige acusación contra las siguientes personas y por los hechos que a continuación se describirán:
ABG, ARV, ALD, JVP, FAM, MÁLM, ARG, SIM y FJRG

A.- Hechos previos a la agresión:
El partido político VOX, cuya ideología es pública y notoria, celebró el pasado 30 de marzo de 2019 a las 12:00 horas una concentración, previamente comunicada a la Autoridad Gubernativa, en la avenida de la Reina María Cristina, entre las Torres Venecianas y la Fuente Mágica de Montjuic, de la ciudad de Barcelona bajo el lema "Cataluña por España".
Ante este acto, partidos políticos y organizaciones de signo ideológico contrario a la formación política Vox como la CUP, ARRAN, CDR Catalunya, Plataforma Antifeixista, sindicatos de ideología anarquista como la CNT y otros colectivos de izquierda extrema, antisistema y libertarios realizaron, fundamentalmente a través de redes sociales, un llamamiento unánime para impedir la ejecución de
este acto, convocando una concentración no comunicada a la Autoridad Gubernativa para las 10:30 horas en la intersección de Plaza de España con la calle Tarragona de esta ciudad, muy cerca del lugar donde se concentraban sus antagónicos ideológicos, los militantes o simpatizantes de Vox.
Fruto de dicha convocatoria, aproximadamente sobre las 10:00 horas comenzaron a concentrarse varias personas pertenecientes o simpatizantes con los colectivos descritos en el párrafo anterior y que se autodenominan como “antifascistas” en la confluencia de las calles Tarragona con Diputación
hasta sumar unas 300 personas aproximadamente, portando pancartas con el lema “no pasarán” y “apaguemos la vox del fascismo”, muchos de ellos ocultando su rostro total o parcialmente con tapabocas o pasamontañas para impedir o dificultar su identificación. Reseñar que esta última calle se encontraba en obras y se habían colocado vallas y rejas unidas por bloques de hormigón en la base para su delimitación perimétrica.
El cuerpo de Mossos d’Esquadra, con la finalidad de garantizar la seguridad ciudadana y la paz pública, y muy especialmente evitar que la concentración autodenominada “antifascista” pudiera llegar al acto de VOX en prevención de probables agresiones y disturbios, organizó un amplio dispositivo policial con dotaciones de orden público, ubicados en la calle Tarragona, concretamente
entre la calle Diputación y la plaza España entre los que se encontraban al menos los agentes con número profesional (…) y otros muchos más.
Desde el primer momento y también durante el transcurso de estos hechos personas sin identificar, integrantes del grupo autodenominado “antifascista”, aprovecharon para agredir y acosar a personas aisladas que se dirigían al acto de VOX y que portaban banderas de España o camisetas  dentificativas de la mencionada formación política o de la selección española de fútbol, teniendo
que ser custodiadas por agentes de orden público para su protección, no habiéndose logrado la identificación ni de víctimas como de autores.
A partir de las 11:00 horas los componentes de este grupo concentrado, entre los que se encontraban menores de edad a los que no afecta el presente procedimiento y los hoy acusados ALD, ejerciendo labores de liderazgo con indicaciones y consignas al resto de manifestantes violentos, ARV, quien
portaba una defensa extensible rígida de tres tramos con una de 65 mm posteriormente intervenida, ABG, JVP, FAM, MÁLM, ARG, SIM y FJRG, todos ellos con el rostro cubierto con distintos tipos de prendas de ropa para impedir o dificultar su identificación, y con patente ánimo de alterar la normal y serena convivencia ciudadana, cortaron el tráfico rodado de la intersección de las calles Tarragona con Diputación, comenzando en un primer momento a mostrar una clara actitud beligerante y agresiva con los agentes de la autoridad desplegados y para pasar directamente a la acción vandálica descontrolada, cogiendo material de una obra privada cercana al lugar así como palos, piezas de pavimento de las aceras, peanas de cemento, vallas metálicas, palets demadera y contenedores de basura, cruzando estos elementos en la vía, formando barricadas en la vía principal y cortes laterales, hasta el extremo de prender fuego a dos contenedores, provocando así una gran llamarada.
Acto seguido los acusados mencionados en el párrafo anterior junto con otros integrantes del grupo no identificados y otros menores de edad que lograron ser identificados policialmente, rompieron grandes piezas de hormigón y ladrillos procedentes del material anterior, fraccionándolas en trozos más pequeños, conservando una parte entre sus pertenencias a modo de aprovisionamiento, y lanzando el resto contra los agentes de Policía, así como huevos, conos y señales de tráfico, botellas de vidrio, vallas, palets, artefactos de pirotecnia como bengalas y petardos y, en definitiva, cuantos objetos contundentes encontraban a su paso o llegaban a su poder.

Además el acusado ARV junto con otros individuos desconocidos, prendió fuego y quemó en su integridad una bandera de España como expresión gráfica de su voluntad de ofender a la Nación.
Manifestantes desconocidos pero que integraban el grupo del que formaban parte los mencionados acusados lanzaron al menos tres cohetes que llevaban en su poder, uno de estos últimos explotó muy cerca de la azotea del cercano centro comercial LA, otro llevó una trayectoria imprevisible a 50 centímetros del suelo, pasando muy cerca de personas ajenas a la manifestación que observaban atónitos los hechos con el consiguiente riesgo para su integridad física, y el tercero de los cohetes se dirigió contra la línea policial donde explotó sin alcanzar afortunadamente a ningún agente, todo ello entre medio aplausos y pitidos de aprobación de los manifestantes.
Entre medio de esta situación de caos durante unos minutos los concentrados, entre ellos al menos los acusados ARV, ABG, JVP, MÁLM, llevando sus caras tapadas, se desplazaron en manifestación hacia el colindante barrio de Sants con el fin de alcanzar la plaza España donde se encontraban los manifestantes convocados por Vox, concretamente por las calles Principe Jordi y Consell de
Cent hasta la calle Creu Coberta con la pancarta “apaguemos la vox del fascismo”, y en el trayecto arrojaron tablas y sillas de las terrazas de los bares que se encontraban a su paso, cruzaron contenedores, arrojaron objetos incendiarios al interior de algunos de ellos, tiraron vallas de obra al suelo y prosiguieron sus lanzamientos de botellas de vidrio, trozos de cemento y otros objetos peligrosos contra los agentes del orden público que les seguían, para minutos más tarde regresar al mismo punto de origen (calle de Tarragona a la altura de la calle Diputación) donde los mismos acusados junto al resto de acusados continuaron con las barricadas, empujaron contenedores y lanzaron objetos contundentes contra las unidades policiales presentes, llegando a ender una hoguera a modo de barricada frente a la misma línea policial a la que arrojaron señales de tráfico que arrancaron, material de obra, palés de madera para incrementar su combustión.
La línea policial recibió la orden de avanzar para ganar la zona en obras y conseguir que los acusados dejaran de hacer lanzamientos de material así como poder sofocar el fuego que quemaba la barricada. Los acusados y el resto de concentrados comenzaron a correr y a retroceder por la calle Tarragona en sentido montaña donde establecieron una nueva línea a la altura de la calle Aragón y montaron nuevamente una barricada de dimensiones más pequeñas que la primera con vallas de obra, continuando con los lanzamientos de piedras, botellas de cristal y otros objetos contundentes contra los agentes de la Brigada Móvil de Mossos d’Esquadra allí dispuestos.


B.- segunda fase de los hechos: agresión
Apostado el violento y devastador grupo descrito en apartado anterior en esta última barricada construida en la confluencia de las calles Tarragona y Aragón, sobre las 12:15 horas sus componentes avistaron a ÁSB y FFF quienes iban provistos de sendas camisetas y banderas que contenían los lemas de “custodia compartida ya, derogación de la ley de violencia de género” cuando se incorporaban a la calle Tarragona para dirigirse a la concentración convocada por el partido político Vox en la plaza España, momento en que los integrantes del grupo autodenominado “antifascista”, identificándoles como miembros del acto de VOX y en expresión de su profunda animadversión a
quienes consideraban sus enemigos políticos comenzaron a gritarles con insultos y expresiones conminatorias como “fascistas, desgraciados, hijos de puta, os vamos matar”, momento en el cual un conjunto de personas procedentes del grupo concentrado, entre los que se encontraban los acusados
ARV, ABG, J VP, ALD y FAM, portando el primero de ellos la defensa extensible descrita en el apartado primero del presente escrito, sobradamente visible para todos los acusados y aceptada por todos ellos, aprovechando la ventaja que les confería su composición numérica, actuando encapuchados o con el rostro cubierto para impedir o dificultar su identificación, de forma rápida
y conjunta en una auténtica masa de acoso, con la voluntad común de menoscabar la integridad física de sus víctimas, simplemente escogidas por su rechazo a las personas que no piensan como ellos, se abalanzaron sobre Ángel Salazar Barbero, a quien el acusado ALD le roció en la cara con un
spray cuya composición se desconoce pero que le dejó momentáneamente sin visión y el acusado ARV arremetió propinándole porrazos con su defensa extensible en la cabeza quedando aturdido y simultáneamente alcanzaron también a su acompañante FFF a quien golpearon de forma  indiscriminada sin que conste en este caso el uso de objetos contundentes, siendo ambas
víctimas objeto de patadas y puñetazos en la cabeza y en diferentes partes del cuerpo, provocando que cayeran ambos al suelo donde continuaron con la agresión con más patadas y puñetazos hasta que desistieron por la rápida intervención policial, sufriendo el agente de Mossos d’Esquadra X como
consecuencia de su actuación una caída al suelo que le causó contusiones en la nariz y en el primer dedo de la mano derecha que no han precisado tratamiento médico o quirúrgico pero que han tardado en curar 5 días no invalidante sin que queden secuelas.

A consecuencia de esta agresión:
- ÁSB sufrió policontusiones, visión borrosa aunque con exploración oftalmológica y neurológica normales, dolor en codos con pequeño hematoma en cara lateral del codo izquierdo con funcionalismo conservado, dolor a la palpación en 1/3 distal del esternón, región pectoral derecha, abdomen y musculatura paravertebral derecha, herida lineal contusa en región parieto-occipital izquierda, heridas que para su curación han requerido tratamiento médico y quirúrgico consistente en
sutura con dos grapas en el cuero cabelludo con posterior retirada de las mismas, diazepan y paracetamol endovenosos, AINES (Desketoprofeno), protector gástrico y analgesia con paracetamol,
tardando en curar 15 días no impeditivos y quedando como secuela cicatriz lineal de 5 centímetros en región parieto-occipital izquierda que impide ver el cuero cabelludo e intranquilidad.
También sufrió la rotura de sus gafas habiendo pagado una factura por importe de 99 euros.
- FFF, sufrió contusión bucal con ruptura de los dos incisivos centrales, pérdida subtotal del incisivo central derecho y pérdida marginal del incisivo central izquierdo, abrasión en mucosa del labio superior por ruptura dental no tributaria de sutura, hematoma en flexura de codo derecho y hematoma en cara ventral del brazo derecho en su 1/3 superior, erosiones en codo izquierdo y en cara externa de pierna izquierda en su 1/3 medio, heridas que precisan para su curación definitiva tratamiento médico y quirúrgico mediante la recomposición de las prótesis que ya llevaba tanto en la arcada superior como inferior para ahora incluir las piezas dentales 11, 21, 12 y 32 que han resultado rotas, habiendo tardado en curar de momento del resto de heridas 7 días no invalidantes y quedando como secuela la rotura de dichas piezas dentales pero que no constituye un defecto físico visible dado que ya
llevaba en dicha zona prótesis dental. De momento la víctima ha tenido que pagar 454 euros en gastos odontológicos.
Estos actos de barbarie además pusieron en peligro la integridad física de los numerosos agentes de orden público que tuvieron que intervenir para sofocar los graves disturbios y preservar la ciudadanía, la propiedad privada y el mobiliario urbano aunque, afortunadamente, gracias a los equipos de
protección y al uso del material antidisturbios que portaban ningún Policía resultó herido como consecuencia de los mismos.
En cuanto a los desperfectos materiales causados durante el desarrollo de los hechos:
1.- AFV como responsable de la empresa “X Grúas” que ejecutaba las obras en calle Diputación de Barcelona y de donde los acusados se hicieron acopio de diverso material para lanzarlo contra la Policía ha renunciado a cualquier indemnización que le pudiera corresponder por estos hechos.
2.- El Ayuntamiento de Barcelona ha tenido que sufragar gastos de reposición y reparación del mobiliario urbano destrozado por importe de 3893,86 euros según tasación pericial.

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de 

dimecres, 27 de maig de 2020

Explico a Planta Baixa de TV3 com la dreta i la ultradreta aprofita el Covid-19 per internar fer caure el Govern de PSOE-Podemos

Vídeo de la meva intervenció d'ahir a Planta Baixa de TV3


 











Clica per veure a la web de TV3, minuts 21 a 27


Tranquil, Pedro, tranquil, és la Guàrdia Civil. Analitzo al Punt Avui el cessament de Pérez de los Cobos i la dimissió del número 2 del cos



El Punt Avui, 27 de maig de 2020
Xavier Rius Sant, periodista

Fa anys es deia que el model policial espanyol era semblant al de França, amb la Gendarmeria, com a cos militar desplegada a zones rurals, i la Policía Nacional a les ciutats. Però la lluita contra ETA, amb la proximitat al País Basc del camp i la ciutat, va legitimar que la Guàrdia Civil acabés desplegant el seus serveis d’informació i els seus dispositius no només a les ciutats d’Euskadi, sinó de tot l’Estat, i es donaven, en la lluita antiterrorista i també en àmbits com el narcotràfic, reiterades interferències i duplicitats. I actualment la Policía i la Guàrdia Civil poden tenir diferents infiltrats a la mateixa mesquita o al mateix pavelló d’una presó. I una judicatura totalment conservadora ha adjudicat cada vegada més les tasques de policia judicial de causes importants al cos armat, ignorant la Policía Nacional. El fet que la investigació de l’1 d’Octubre fos tasca de la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil n’és un exemple. L’intent frustrat de la Policía Nacional d’entrar a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017 va ser la manera de dir “nosaltres també existim”. I com vam veure en el judici del procés, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, a qui es va adjudicar la coordinació del dispositiu de l’1-O, va créixer com un implacable salvador de la pàtria. I De los Cobos va ser nomenat cap de la Guàrdia Civil a Madrid.
Fa dos mesos, la jutgessa Carmen Rodríguez Mendel, filla i germana de guàrdies civils, va adjudicar a la Guàrdia Civil la investigació de la denúncia interposada per un particular contra el govern espanyol per haver autoritzat les manifestacions del 8-M. I sigui pel contingut d’aquesta investigació farcida amb notícies del gens fiable OK Diario i de dades sembla incorrectes, sigui també per altres raons, el ministre Grande-Marlaska va destituir dilluns Pérez de los Cobos per pèrdua de confiança. Destitució que va provocar ahir la dimissió del número dos de la Guàrdia Civil, el general Laurentino Ceña, que ha rebut aplaudiments i suports de la dreta i ultradreta política i mediàtica. Als que tenim una edat ens queda el record, d’aquell “Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil” que Joan Carles I hauria dit a Jordi Pujol la nit del 23-F. Ara el que intranquil·litza és, precisament, que s’hagi trencat la confiança entre el govern i la cúpula d’aquest cos.

Llegir al Punt Avui




dissabte, 23 de maig de 2020

VOX PRESIONA AL PP CON SUS MANIFESTACIONES MOTORIZADAS EN MÁS DE 50 CIUDADES. Melisa Domínguez Ruiz de Hogar Social, marca perfil propio y es detenida por manifestarse el viernes por la tarde ante la sede del PSOE. Será determinante ver ahora si se incrementan las caceroladas que convoca el entorno mediático de Vox cada tarde-noche, cuyas reivindicaciones se parecen más a unas manifestaciones por la sagrada unidad de España y contra un gobierno de izquierdas, que en favor de otra gestión de la crisis sanitaria y económica.


¿La manifestación era por una España unida, libre de progres, rojos y separatistas o por una España libre de virus y una mejor gestión de la crisis sanitaria y económica?  Fotos obtenidas de Twitter
La llamada a convertir los aplausos de cada tarde a las 8 en apoyo a los sanitarios en caceroladas por al dimisión de Pedro Sánchez, realizada el 8 de abril por comunicadores ultras cercanos a Vox y a sectores del PP, desde el canal de Yotube, Estado de Alarma, ha dado este mediodía un salto cualitativo con las manifestaciones motorizadas convocadas por Vox en más de cincuenta ciudades de España. Y si bien la manifestación del mediodía ha sido organizada por Vox, las caceroladas de cada tarde noche o protestas, como las que se dan cada día delante de la sede del PSOE en Madrid, tienen un apoyo más amplio que va desde el Hogar Social Madrid, cuya lideresa Melisa Domínguez Ruiz, fue detenida en la protesta del viernes,  a sectores y votantes del PP y de Ciudadanos.  
La manifestación motorizada de motos y coches en Madrid, con el apoyo de gente andando que les esperaba pasar, ha colapsado La Castellana hasta mucho después de las 12.30, hora hasta la que estaba autorizada. 
El recorrido previsto era el rectángulo que forman la Cibeles, Paseo de Recoletos, Colón, la esquina de Goya y Serrano, y terminando en la Puerta de Alcalá, que luce un crespón negro por los muertos de la pandemia. Pero la gran cantidad de vehículos ha dificultado completar el recorrido. Así el autobús de Vox, con el lema #GobiernoDimisión en el que iban los dirigentes del partido, ha tardado casi una hora en recorrer los 500 metros que separan Paseo de Recoletos de la boca de metro de Serrano. La participación en Barcelona ha sido mucho menor, siendo aproximadamente medio millar de vehículos y motos. 
Estas manifestaciones suponen un desafío para el PP de Pablo Casado que duda entre lanzarse a la estrategia de los ultras pidiendo la caída inmedita del gobierno de Pedro Sánchez y Pablo Iglesias, o dejar que el desgaste por la gestión de la crisis sanitaria y económica  recaiga en el éstos, y aprovechar electoralmente el descontento y frustración dentro de un par de años, cuando ya se vislumbre la salida de la crisis.
Será determinante ver ahora como evolucionan las caceroladas de cada tade noche contra el Gobierno, acciones impulsadas por comunicadores ultras como Cristina Seguí, Carlos Cuesta, Alvise Pérez, Eduardo Inda y OKDiario o Javier Negre en canales o televisiones como Estado de Alarma y Distrito TV. Protestas que parece que enfaticen más en la defensa de la "sagrada unidad de España" y contra el estado autonómico, contra el secesionismo catalán y las políticas del gobierno del PSOE y Podemos, que en favor de una gestión diferente d ela pandemia y la crisis económica.  Y si estas protestas de la ultraderecha generan manifestaciones ne sentido contraio, como ya ha ocurrido en algunos barrios de Madrid.
  


dijous, 21 de maig de 2020

L'alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, diu que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor- després del tuit xenòfob anunciant que no aniria a comprar a cap establiment de xinesos fins que Xina no aclareixi l'origen del virus "que van amagar" "posant en risc a tot el món". La Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona està estudiant el cas

(Article actualitzat divendres 22 a les 14.00)
Pere Pladevall, alcalde de Sant Feliu de Codines, ha anunciat aquest vespre que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor-, després del polèmic tuit que va fer dimecres en que deia "Jo no aniré a comprar a cap botiga de Xinos fins que la Cina no aclareixi l'origen del VIRUS que va amagar que va possibilitar que tot el món estigui en risc..." A Sant Feliu de Codines hi ha un bar i un basar regentats per ciutadans d'origen xinès. Aquest tuit, fet des del compte de tuitter d'un alcalde, seria susceptible de ser considerat un possible delicte delicte d'incitació a l'odi o la discriminació per motius d'origen o nacionalitat, tipificat en l'article 510 del Codi Penal amb una pena d'un a quatre anys de presó i inhabilitació.  La Fiscalia de Barcelona i el seu Servei de Delictes d'Odi i Discriminació està estudiant els fets per si s'haguessin d'iniciar accions legals.
Hores després de fer aquest tuit n'ha fet un altre, anunciant que esborrava el primer, però que penso que encara va embolicar més la troca perquè responsabilitzava als xinesos o fills de xinesos que viuen aquí, de coses que passen allà.  

Pladevall, que és alcalde d'aquest municipi del Vallès Oriental des de juny de 2007, primer pel PSC i després per la candidatura independent Junts per Sant Feliu (no vinculada a Junts x Cat), ha afirmat aquest dijous al vespre a Ona Codinenca que renunciaria al càrrec d'alcalde, no al de regidor, i ha tancat el compte de Twitter. I simultàniament el seu grup, Junts per Sant Feliu ha fet un comunicat que donaria compliment a l'acord pactat amb el PSC fa un any, que té un regidor i va donar suport en el ple d'investidura de juny de 2019 a Pladevall a canvi que aquest renunciés el juny de 2020 al càrrec i fos rellevat per un altre regidor de Junts, en creure el PSC que Pladevall no havia de continuar a l'alcaldia. Així doncs no sabem si Pladevall dimitirà ara, o si ho farà d'aquí un mes. I si ho fa en compliment d'aquell pacte amb el PSC o com a conseqüència dels tuits relatius als ciutadans i establiments xinesos.
A les eleccions de maig de 2019 Junts per Sant Feliu va obtenir 6 regidors, Primàries Codines (candidatura local independent) 5 regidors,  ERC 1 regidor, i PSC 1 regidor. Pladevall que va entrar a l'ajuntament l'any 2003, abans d'exercir d'alcalde era actor, intervenint en sèries com "Makinavaja, el último choriso" d'Andrés Pajares i Pepe Rubianes.
Personalment crec que, donat que en compliment al pacte d'investidura havia de renunciar properament al càrrec d'alcalde que ha ostentat tretze anys, Pladevall que globalment ha estat un bon alcalde, ha acabat la seva carrera política de la pitjor manera possible, amb un desenllaç inesperat com passa sovint al cinema i al teatre.

Aquest cas em recorda el "No queremos rumanos" de Xavier García Albiol. Si bé Albiol no va fer exactament aquestes declaracions, sinó que va repartir un díptic amb una foto amb un cartell amb aquest text a una casa, i ell no era llavors alcalde. Sí que va fer declaracions barrejant romanesos amb inseguretat.
I el tuit de Pladevall no es pot comparar amb les campanyes de no comprar cava o altres productes catalans,  productes fets a un lloc determinat, donat que el que diu o incita és a boicotejar uns establiments per l'origen ètnic dels seus propietaris, no a boicotejar uns productes.  

Article 510 del Codi Penal: «1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses: 
a)Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.
b) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.



Parlo a l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio dels periodistes ultres que impulsen les cassolades i protestes per la caiguda del govern de Pedro Sánchez

Clica per anar a l'àudio de l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio 


El pols de l'extrema dreta a Sánchez

L'objectiu de fer caure el govern de Sánchez s'ha convertit en el catalitzador que està fent sortir al carrer tota l'extrema dreta espanyola, amb protestes a Madrid que en els últims dies s'han estès a altres ciutats de l'Estat. En diversos llocs ja en parlen com d'"un nou 15M de l'extrema dreta". Ho analitzem amb el periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant.

 Cristina Seguí, Alvise Pérez, Carlos Cuesta, Javier Negre des d'Estado de Alarma, Distrito TV i OKDiario

 Clica per anar a l'àudio de Catalunya Ràdio

dimecres, 20 de maig de 2020

EL SUPREMO SUSPENDE LA DELIBERACIÓN DE LA SENTENCIA A LOS ULTRAS DE BLANQUERNA, AL ACEPTAR LA RECUSACIÓN DEL JUEZ JULIÁN SÁNCHEZ MELGAR, AL HABER PARTICIPADO EN LA REDACCIÓN DE LA ANTERIOR SENTENCIA ANUALDA POR EL CONSTIUCIONAL

La deliberación y redacción de la nueva sentència a los 14 ultras de Blanquerna por el asalto o irrupción violenta a la sede de la Generalitat en Madrid, realizada el 11 de septiembre de 2013, que debía realizar ayer la Sala Penal de Tribunal Supremo, quedó anulada y sin fecha, al aceptar el Supremo la recusación interpuesta por los abogados de La Falange-FE, contra el exFiscal General del Estado, el juez Julián Sánchez Melgar, dado que participó en el fallo y redacción de la anterior sentencia del Tribunal Supremo, y formaba parte del grupo de magistrados que debían fallar la nueva sentencia.  
Los catorce ultras de Blanquerna fueron condenados inicialmente por al Audiencia Provincial de Madrid a penas de  entre seis y ocho meses de prisión,  pero el Tribunal Supremo elevó las condenas hasta cuatro años de prisión. Sentencia que fue  anulada por el Tribunal Constitucional, que ordenó al Supremo redactar una nueva sentencia. 

Por otro lado, el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino,  tiene otra causa pendiente por la pistola que encontró la Policia Nacional en su mochila el 10 de mayo de 2015 en Madrid, cuando acudió a auxiliarle al tener un accidente de moto. Pistola que habría conseguido ilegalmente por medio de la red clandestina del coronel de la Guardia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conocido en ambientes ultras como "Rudolf". Este coronel está investigado por su presunta vinculación o dirección de una trama que suministraba armas a grupos ultras, y al estilo de los Ultras Sur Outlaw, realizaba palizas por encargo o para cobrar deudas y ayudaba a personas buscadas por la justicia a huir de España.



divendres, 15 de maig de 2020

Analitzo al Telenotícies vespre de TV3 qui són els comunicadors com Cristina Seguí, Alvise Pérez o Carlos Cuesta que difonen fake news i impulsen a Madrid cassolades i protestes contra l'estat d'alarma i per la caiguda del Govern PSOE-Podemos

Analitzo al Telenotícies Vespre de TV3, qui són els periodistes i comunicadors de l'entorn de Vox i sectors del PP que impulsen les cassolades al carrer contra l'estat d'alarma a Madrid i per la dimissió del Govern de Pedro Sánchez. La fundadora de Vox, Cristina Seguí, els periodistes Carlos Cuesta amb el canal de televisió, DistritoTV, Javier Negre i el canal de Youtube, Estado de Alarma, o Alvise Pérez exportaveu i assessor de Ciudadanos. Tots aquest que van impulsar  manifestació digital del 8 d'abril.  I el seu objectiu es fer caure al govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. 
Protestes que tenen lloc a les 9 del vespre al carrer Núñez de Balboa i altres del barri de Salamanca de Madrid, on el PP i Vox són majoritaris, i ha una població sociològicament franquista i ultracatòlica.



 Alvise Pérez
 Carlos Cuesta
 Javier Negre i Estado de Alarma

Veure a la web de TV3
Veure al meu canal de Youtube    
Informació al canal 3/24 

dijous, 14 de maig de 2020

El Tribunal Suprem deliberarà el proper dimarts 19 de maig per redactar la nova sentència del cas Blanquerna, que va ser parcialment anul·lada pel Constitucional. El Suprem va pujar les penes de 6 o 7 mesos de presó a 4 anys, i el Constitucional va ordenar que es fallés i redactés de nou, després de donar audiència als advocats dels acusats per al·legar en relació als agravant de discriminació o odi ideològic i de danys


La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha fixat pel proper dimarts 19 de maig la sessió en la que deliberarà per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del passat gener, que va anul·lar parcialment la sentència per la que incrementava fins a quatre anys de presó la condemna als catorze autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 de setembre de 2013.
El febrer de 2016 l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar als catorze militants ultres a una pena d'entre 6 i 7 mesoso de presó. Però un any més tard la Sala Penal del Tribunal Suprem va incrementar les penes fins a en 4 anys de presó, en negar alguns dels atenuants i aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, tipificat en l'article 22-4 del Codi Penal. En concret va condemnar a dotze dels ultres a 3 anys i 11 mesos, i als altres dos a 4 anys i un mes de presó. I els advocats dels acusats van interposar recurs al constitucional argumentant que per un increment de pena tant gran que va multiplicar les penes per vuit, s'hagués hagut de fer un vista per escoltar el arguments de les defenses.
Paral·lelament al recurs d'empara, els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. L'indult el pot donar el Govern també en el cas que el condemnat no el demani.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que no ha demanat l'indult, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugir d'Espanya.  



dimarts, 12 de maig de 2020

BADALONA I L'ESQUERRA CAÏNITA. Analitzo al Triangle el ple d'avui que ha portat a Xavier García Albiol a recuperar l'alcadia de Badalona


Xavier Rius sant, periodista
No hi ha qualificatius per definir l’esperpent viscut a Badalona que ha portat de nou a Xavier García Albiol ser alcalde, després de la dimissió del socialista Álex Pastor que, tot i ser cap de llista de la tercera candidatura en nombre de vots, fa onze mesos va aconseguir l’alcaldia. Però és que si una cosa caracteritza històricament a les esquerres d’aquesta ciutat són les seves lluites caïnites que venen ja dels enfrontaments entre el PSC i el PSUC dels anys vuitanta. Lluites dins del PSC que va tenir episodis esperpèntics com quan l’alcalde socialista Joan Blanch l’any 1999, decidí presentar-se amb una nova sigla que no va obtenir cap regidor, però va fer molt de mal al PSC. O les rivalitats al voltant de l’alcaldessa Maite Arqué, que van tenir molt a veure que a les eleccions municipals del 2007, un terç dels electors del PSC s’abstinguessin. I mentre, elecció rere elecció, incrementava el nombre de regidors el PP d’un Xavier García Albiol que cada dia trepitjava el carrer.

Badalona, pel seu fort creixement dels anys seixanta i setanta, tenia dues ànimes. La de la ciutat catalanoparlant dels barris propers al mar, i la dels nous barris de blocs de pisos de població castellanoparlant. Dues ànimes que un PSC i PSUC catalanistes havien treballat perquè no s’enfrontessin ni fracturessin. Però Albiol farà el contrari amb la percepció que tindrà aquest sector de la població castellanoparlant vers la nova immigració estrangera. I mentre el PP als llocs de l’Estat on governa, intenta no confrontar la població autòctona amb la nouvinguda, pel cost social que pot tenir, el PP d’Albiol vincularà immigració amb delinqüència i incivisme, i repetirà dia a dia, que molts immigrants s’aprofiten dels ajuts.

El 2011 el PP serà per primera vegada la força més votada, i els quatre regidors de CiU es negaran a donar suport a un govern del PSC amb Iniciativa. I en no obtenir cap candidat la majoria absoluta al ple, Albiol serà alcalde com a força més votada a les urnes tal com preveu la llei. Quatre anys més tard, el 2015, Albiol tornarà a guanyar. Però irromp la candidatura de Guanyem Badalona amb Dolors Sabater, que serà segona força i aconseguirà l’alcaldia amb els vots del regidors d’ERC i Iniciativa, que entraran al govern municipal, i els del PSC i CDC que queden fora. L’exalcalde socialista, Jordi Serra, renunciarà a l’acta de regidor i un gens carismàtic Álex Pastor assumirà el lideratge del PSC.  Però el maig de 2018, després de tres anys de mandat de Sabater, Pastor decideix no donar suport als pressupostos que són tombats amb els vots del PP i PSC. I tal com estableix la llei, s’obre un període d’un més per presentar una moció de censura que, si no es produeix, els pressupostos queden aprovats automàticament. Això els hi va passar a Barcelona als alcaldes Trias i Colau, que algun any van aprovar els pressupostos d’aquesta manera, donat que una moció de censura necessitava que forces com PP, Ciutadans, ERC i la CUP s’aliessin amb un candidat comú. Però a Badalona Albiol proposa al PSC una moció de censura contra Sabater, regalant-li l’alcaldia a canvi de res a Álex Pastor. 

I arribaran les eleccions de 2019, i Albiol tornarà a guanyar amb onze regidors, en segon lloc queda la coalició de Guanyem amb ERC, encapçalada per Sabater, que obtindrà set regidors. El PSC de tindrà sis, Badalona en Comú, dos, i Junts per Cat, un. S’ha de dir que l’entorn de Podem es divideix, i uns han anat amb Sabater i altres amb Badalona en Comú. Dels set regidors de la llista de Sabater, quatre són de Guanyem i tres d’ERC. I el PSC anuncia que no vol pactar amb Sabater i no la votarà, pel que Pastor presentarà la seva pròpia candidatura al Ple. Així doncs fa onze mesos, en un ple d’infart, Sabater retira a última hora la seva candidatura no sabem si a canvi de res o d’uns acords verbals que Sabater diu que no es van complir. I Pastor obté l’alcaldia, però governarà en minoria amb Badalona en Comú, sense Guanyem ni ERC. Esquerra se separa de Guanyem que funciona de manera assembleària, i forma grup municipal per separat. En aquest context es produeix fa un mes l’esperpèntica dimissió d’Alex Pastor en ser detingut conduint begut.

I comencen les negociacions de cara al ple que ha de escollir nou alcalde, amb posicions enrocades. Guanyem diu que no votarà al nou portaveu del PSC, Rubén Guijarro, però sí que convida al PSC a formar part d’un govern liderat per Sabater. I Guijarro, que té sis regidors, diu que no farà alcaldessa a Sabater que només en té quatre regidors, però que Guanyem pot sumar-se al seu govern de coalició. I tots saben que si PSC i Guanyem van per separat votant al seu propi candidat, tindrà com a conseqüència que Albiol torni a ser alcalde.

Però dilluns, vint hores abans del Ple, el PSC anuncia que accepta fer un govern de coalició en que Guanyem i PSC es reparteixin l’alcaldia un any i mig cada un, primer Sabater i després Guijarro. Proposta que rep el suport d’ERC, de Badalona en Comú i de Junts per Cat. Però Guanyem posa dues objeccions. Vol per Sabater mig any més a l’alcaldia, i demana que un cop investida Sabater, l’assemblea de Guanyem ratifiqui o rebutgi la proposta. I aquesta segona qüestió no es acceptada pel PSC, donat que un cop Sabater sigui investida alcaldessa, si l’assemblea de Guanyem es nega a que doni el relleu a Guijarro del PSC, només se la podrà fer plegar amb una moció de censura que necessitaria el suport d’Albiol. I s’arriba al ple d’investidura amb l’acord de govern per compartir l’alcaldia Sabater i Guijarro, signat pels dotze regidors del PSC, ERC, Badalona en Comú i Junts per Cat, però sense el vistiplau del Sabater i els altres regidors de Guanyem. I el ple ha acabat com ha acabat, sense cap candidat amb la majoria absoluta i un García Albiol emocionat, investit alcalde com a força més votada a les passades eleccions. Després han vingut els retrets cap a Sabater que han estat molt durs per part de la portaveu de Badalona en Comú, Aida Llauradó, que ha demanat a Sabater que dimiteixi com regidora i portaveu de Guanyem per haver-se desentès a última hora del pacte i permetre que Albiol torni a ser alcalde. I és que  les lluites caïnites i les espases continuen ben en alt a les esquerres badalonines.  I el PP, un partit agònic a Catalunya, torna a trobar el seu lloc amb l’heterodox Xavier García Albiol.      


Albiol en ser nomenat alcalde


La regidora de Badalano en Comú demanant quee s faci una pausa al ple per intentar tancar l'acord. En primer terme Rubén Guijarro del PSC

dilluns, 11 de maig de 2020

LA FI DE LES SET VIDES POLÍTIQUES, D'UN GAT VELL. Escric a El 9 Nou que Josep Anglada deia que tenia més vides que un gat i sempre queia dempeus. Però la condemna, que encara no és ferma, que l'obliga a tornar 180.000 als seus antics companys de PxC, dictada després de la inhabilitació de fa un any, pot ser el seu final polític

Xavier Rius Sant, periodista
El 9 Nou, dilluns 11 de maig de 2020
Llegir l'article a El 9Nou 
Josep Anglada, que va ser molts anys cap de la segona força política de Vic, sempre em deia que era gat vell i queia dempeus i que tenia més vides que un gat. I els que hem seguit la seva trajectòria hem comprovat com judicis que semblava que tenia perduts, finalment els guanyava. I fets que succeïen al voltant de la seva persona que a altres polítics haguessin significat la fi de la seva carrera, a ell no l’afectaven.

Va crear Plataforma Vigatana l’any 2001 sense un ideari clar, més enllà del no a la immigració. Però de seguida va trobar gent amb un projecte similar, com el pediatra del Vendrell, August Armengol, i va crear Plataforma per Catalunya. Les manifestacions a Premià l’any 2002 contra una mesquita, li van donar els minuts de glòria a TV3 suficients per donar-se a conèixer, no com el franquista deixeble de l’ultra Blas Piñar, sinó com el català disposat a defensar la gent de casa. I un cop entra a l’Ajuntament l’any 2003, aprofita la conjuntura numèrica de l’alcalde d’Unió, Jacint Codina que, amb deu regidors n’hi cal un més per la majoria necessària pel dia a dia, i enlloc d’apostar per la geometria variable, se serveix d’Anglada per ser onze, atorgant-li una capacitat d’influència que no tindrà cap altra grup de l’oposició. I en un context que sovint les relacions entre l’alcalde i els regidors de CDC que són al govern no sempre són fluides, molts veïns quan tenen un problema, enlloc d’anar al regidor o el tècnic de l’àrea, s’acostumen a anar a Anglada que  trucarà a l’alcalde i resoldrà la queixa. L’amenaça de fer sortir al carrer a més gent que la que es va manifestar a Premià contra la mesquita, fa que Codina aconsegueixi que una església cristiana pentecostal d’immigrants que ja ho té tot a punt per obrir i els permisos en regla, “voluntàriament” renunciï a fer-ho.

Quan plega Codina el 2007 i quedar-se Unió sense cap de llista, Duran Lleida porta a Vila d’Abadal a Vic, que en la presentació de la candidatura li fa el millor favor a Anglada. Així l’alcaldable dirà que “Vic ha sigut generosa donant els mínims vitals als immigrants, però ara hem de fer que compleixin els deures”. Afirmació que no és més que una legitimació del que diu Anglada, que als immigrants se’ls hi dóna tot i de franc. La llista de CiU baixarà i Anglada puja. Quatre anys després vindrà l’ascens a 5 regidors. I la destitució que li fan els seus, al més estil operació Valquíria, desactivant-li minuts abans els comptes de correu electrònic, Facebook i Twitter per tal que no pugui maniobrar quan es faci públic la destitució, mostra que els mètodes que tant se li critiquen a ell, també eren els propis dels seus regidors. El demés, ja és prou conegut, amb l’estocada de fa un any  de la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, que va avortar la seva possible continuïtat a l’Ajuntament, perjudicant al seu nou partit, Som Identitaris, que només va obtenir representació a Manlleu

El passat dimarts el Jutjat de Primera Instància número 5 de Vic va fer pública una sentència per la que condemna a Anglada a retornar 180.679 euros que  abans de ser destituït, va traspassar dels comptes de Plataforma per Catalunya als de Plataforma Vigatana, que només controlava ell. El text de la sentència mostra el galimaties econòmic de com funcionava el partit. L’entrellat de la qüestió és que Anglada, sense que ho sapiguessin els altres membres de PxC fa diverses transferències des dels comptes de PxC als de Plataforma Vigatana on acaben els diners de la subvenció que rep PxC pels 67 regidors aconseguits el 2011 o la part de les assignacions mensuals que reben cada mes els regidors dels seus respectius ajuntaments.  PxC acusarà a Anglada de quedar-se’ls per viure i per comprar-se un Mercedes. I Anglada ho justificarà davant el jutjat al·legant que els diners van anar per pagar un préstec personal de 75.000 euros a nom d’ell que li va fer el partit ultra flamenc, Vlaams Belang, un altre sense cap mena de contracte del FPO austríac de 100.000 euros arribat com a les pel·lícules en un maletí, un tercer préstec de 12.500 euros del British National Party, i un quart préstec a un militant de Vic. Anglada també al·legarà que va destinar prop de 30.000 euros per pagar els deutes a la Seguretat Social de Plataforma por Madrid, primer intent d’exportar la marca a l’Estat espanyol que va acabar com el Rosari de l’Aurora i el seu promotor és ara a la presó per matar i esquartera una dona. I els únic pagaments de deutes que la sentència reconeix provats que Anglada va fer amb diners traspassatS a comptes de Plataforma Vigatana, és precisament el deutes a la Seguretat Social de l’experiment madrileny perquè evidentment hi ha els comprovants. I per això la sentència estipula que Anglada ha de retornar a PxC la quantitat de 180.679 euros. Fora de l’Ajuntament i amb l’espasa de Damocles d’haver de respondre amb el seu patrimoni a aquest deute, tot fa pensar, sense que qui això signa desitgi cap mal en l’àmbit personal a ningú, que un gat encara que tingui moltes vides, algun dia també li arriba el seu final.
Xavier Rius Sant, periodista


diumenge, 10 de maig de 2020

BADALONA, CARA O CREU. Analitzo al Punt Avui la situació de Badalona, que deixa en mans del PSC triar dimarts entre un govern de progrès encapçalat per Dolors Sabater i un de Xavier García Albiol


Xavier Rius Sant, periodista 10 de maig de 2020
´
Badalona arrossega des del 2007 un problema de lideratge de les esquerres, que es manifesta quan aquell any un terç dels votants del PSC s’abstenen. Fet que no impedeix una victòria de l’alcaldessa socialista Maite Arqué, però que té com a contrapunt la pujada del PP de García Albiol, que diu coses que no dirà el PP en cap altre lloc. El PP no pot dir a Madrid, on governa la Comunitat i l’Ajuntament, que els immigrants vulneren les normatives i acaparen les ajudes, més enllà que no sigui cert, perquè seria tirar-se pedres al propi terrat. Però Catalunya, on el PP no té cap responsabilitat, li permet guanyar-se la simpatia d’un sector de veïns que viuen amb incertesa l’increment de població estrangera. I així García Albiol incrementa els vots mentre que el PSC per dificultats de lideratge canvia de cap de cartell. Arqué plega i és substituïda a l’alcaldia per Jordi Serra.

El 2011 García Albiol és la força més votada i es proposa “netejar Badalona” –vostè ja m’entén–. I com que no hi ha acord entre CiU i les esquerres, Albiol aconsegueix l’alcaldia. Però després d’un mandat ple de polèmiques el 2015, tot i que Albiol és la llista més votada, la candidatura de Guanyem Badalona, encapçalada per l’activista Dolors Sabater, projecte sorgit al marge de pugnes partidistes, queda en segon lloc. I Sabater és escollida alcaldessa amb els 15 vots de Guanyem, PSC, ERC, Iniciativa i CDC, contra els 10 d’Albiol. Però al cap de tres anys el PSC canvia de bàndol i vota contra els pressupostos, que amb els vots del PP i PSC són rebutjats. I llavors el PSC, liderat per Àlex Pastor, accepta el regal que li ofereix García Albiol de presentar PP i PSC una moció de censura a Sabater per fer Pastor alcalde. I Pastor, en absoluta minoria, arriba al govern de la ciutat.

Ara fa un any, tot i que la llista de Guanyem amb ERC, amb Sabater com a cap de llista obté 7 regidors, contra els 6 del PSC, els socialistes anuncien que no donaran suport a Sabater, votant-se a ells mateixos, cosa que hauria fet alcalde García Albiol. Però a última hora la llista de Sabater decideix donar els vots a Pastor per evitar que García Albiol torni a ser alcalde. Però, després de la dimissió d'Álex Pastor, Guanyem deixa clar que no tornarà a regalar els vots al PSC, al qual convida a formar part d’un govern fort liderat per Sabater, cosa que els socialistes, amb Rubén Guijarro com a nou líder, s’hi neguen, anunciant que el dia 12 votaran Guijarro, cosa que farà alcalde García Albiol. Badalona, en l’actual context de crisi per la pandèmia, necessita un govern fort. I un govern del PSC amb vots prestats no ho seria. Necessita un govern que uneixi tota la ciutadania més enllà del seu origen, cosa que Albiol no pot fer. Sabater seria l’opció més raonable, però sense el vot del PSC, García Albiol tornarà a ser alcalde. A veure quins moviments es donen d’aquí a dimarts.

Clica per llegir al Punt Avui.


L'article destacat a la portada del diari

dimecres, 6 de maig de 2020

L'Ana Alba, que va trobar el su lloc a Sarajevo i Jerusalem, cruïlles de civilitzacions, rodejades de checkpoints


 
(Foto del seu facebook)

Vaig conèixer l’Ana Alba a primers de juliol de 1997 a Sarajevo, a la seu de l’oficina de l’Ambaixada de la Democràcia Local del Consell d’Europa (ADL), que era el nom i cobertura legal internacional que tenia l’oficina de Districte-11-Barcelona a Sarajevo.  Barcelona tenia 10 districtes, i quan Pasqual Maragall va decidir que la capital catalana lideraria tot un esforç públic i privat de reconstrucció de la ciutat olímpica germana, va crear el 1996, un any després de la fi de la guerra de Bòsnia, dins l’organigrama administratiu de l’Ajuntament un nou districte, el Districte 11. Districte que tindria com a gerent al tècnic  municipal, Manel Vila, i al periodista de TV3, Carles Bosch, com a director de l’oficina i dels projectes allà a Sarajevo. Oficina que s’obriria al carrer Valtera Perica de la capital Bòsnia, a pocs metres de la Presidència i d’on acabava el barri històric, la Basharsha. 
A la Basharsha hi ha en un radi de menys de quatre-cents metres la Gran Mesquita, la Catedral catòlica, la Catedral ortodoxa –que va estar oberta i va ser respectada tota la guerra-, i la Sinagoga jueva.  Les quatre grans catedrals de les quatre religions de les que parlava el premi Nobel de literatura, Ivo Andric, molt a prop les unes de les altres.

El març de 1997, Bosch va tornar al periodisme, i el també periodista català, l’Eric Hauck, que havia cobert la guerra pel diari Avui amb el malograt Jordi Pujol Puente, seria nomenat director de l’ADL-Districte 11 a Bòsnia. I cap el mes de juny de 1997 arriba a Sarajevo una noia jove i menuda de 25 anys, l’Ana Alba, que feia poc havia acabat la carrera de periodisme i un parell d'anys abans ja havia treballat de voluntària en un camp de refugiats a Croàcia. I a Sarajevo més a més de col·laborar amb l'ADL, començarà a treballar per l’OSCE o Organització de Seguretat i Cooperació a  Europa, amb la missió d’acompanyar cada matí a un treballador o funcionari bosnià a la localitat de Pale, estació d’esquí de les olimpíades de 1984, capital de la zona serbobòsnia, on governava el criminal de guerra Radovan Karadzic i els seus seguidors que, teòricament acceptaven els acords de pau de Dayton que es començaven a implementar. I la presència d’aquella noia catalana acompanyant a l’empleat bosnià, era una garantia per la seguretat d’aquest i que no fos tirotejat, detingut, segrestat o tingués un desgraciat accident a la carretera de corbes sinuoses. 





I així la jove Ana cada dia feia d’anada i tornada els quinze quilòmetres de carretera que pujava l’antiga estació d’esquí i creuava el checkpoint de les tropes de l’OTAN, darrera del que hi havia els policies i els soldats de la República Sèrbia de Bòsnia. I ja a Pale acompanyava a aquell bosnià a fer les gestions burocràtiques a la zona sèrbia o s’asseia en una terrassa d’un bar prendre un cafè turc o una cervesa sèrbia mentre l’esperava, tot observant o xerrant amb aquells que se li acostaven.

Poc després ella va començar a fer col·laboracions periodístiques per l’AVUI sobre els Balcans. I durant alguns anys ella i jo vam fer articles primer sobre Bòsnia i també sobre Kosovo per l’Avui, sense trepitjar-nos l’un a l’altra. I no recordo en quin moment exacte, potser a l’any 2000,  ella va entrar a la plantilla fixa de la secció d’Internacional de l’Avui on li posaren el sobrenom d'Albic, acabat amb "ic", com la majoria de cognoms de l'antigua Iugoslàvia. Llavors jo era un freelance que oferia articles d’informació amb o sense fotos, i també articles d’anàlisi sobre els Balcans, el Sàhara i altres conflictes. I ella sovint era qui, ja com a redactora, me’ls editava a la redacció del carrer Consell de Cent. Altres articles me’ls editava el sots cap de Món, el David Caminada, mort en absurdes circumstàncies a Barcelona fa cinc mesos.

Quan ella va plegar de l’AVUI va continuar treballant de freelance seguint molt els conflictes d’Iraq i Palestina. I des de fa 9 anys treballava com a freelance amb regularitat  pel Periódico, l'agència russa Sputnik i últimament la cadena SER. I es va establir a Jerusalem, ciutat rodejada com el Sarajevo dels anys noranta de checkpoints, i que té també molt a prop unes de les altres la Mesquita d’Al Aqsa i la cúpula de la Roca amb la pedra d’Abraham-Ibrahim, les catedrals de totes les corrents dels cristianisme, el Mur de les Lamentacions dels jueus i les sinagogues. 

I va trobar a Jerusalem, els territoris palestins i Gaza, amb els seus murs i checkpoints la seva casa. I per la seva brillant tasca periodística va quedar finalista fa un any el Premi Cirilo Rodríguez, el més important de la premsa espanyola per periodistes especialitzats en cobertures internacionals i acabava de guanyar el XIII Premi Julio Anguita Parrado, que no va poder recollir en persona. Com tampoc no ha pogut veure estrenat projecte que estava fent amb la Beatriz Lecumberri, Condemades a Gaza, sobre les dones que com ella patien càncer, i no poden rebre tractament mèdic pel bloqueig israelià.

A la dividida  Bòsnia i a Palestina i Israel va trobar el seu lloc. I és que hi ha persones, com l’Ana Alba, que amb una sensibilitat especial per descriure el què passa a llocs com Jerusalem o Sarajevo, on dialoguen o lluiten civilitzacions i concepcions de la vida, llocs plens de murs i checkpoints que et fan passar cada dia a l'altra banda, hi troben casa seva i el seu lloc al món. Descansi en pau.

Publico aquest article a Comunicació 21
i també a Exterior.cat 



Emotiu comiat del periodista bosnià, Senad Hadžifejzović a Ana Alba, en bosnià, castellà i català, actualizat amb subtítols en català