dissabte, 22 de juny de 2019

ESCALADA DIFÍCIL DE CONTROLAR. Analitzo al Punt Avui escalada de tensió amb l'Iran, l'acord nuclear i les amenaces de Trump



Una de les conseqüències de la guerra que va enfrontar l’Iraq i l’Iran entre el 1980 i el 1988, va ser l’enfonsament de petroliers que s’abastien d’un d’aquests països en guerra o de mercants que topaven amb mines al golf que uns anomenen Pèrsic i altres Aràbic. El juny del 1984 van morir set mariners espanyols d’un vaixell amb bandera liberiana per l’atac d’un coet iraquià prop de la terminal iraniana de l’illa de Jarq, i quatre anys després morien quatre mariners del petrolier Barcelona atacat per l’aviació iraquiana al port de l’illa de Larak. Si l’autoria iraquiana era clara quan els vaixells eren enfonsats prop d’algun port iranià, en altres casos, sobretot a mar obert, l’autoria no s’aclaria. Però aquell conflicte va generar nombrosos episodis d’increment del preu del cru i va perjudicar també Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs, que, tot i estar políticament més a prop de Bagdad que de Teheran, patien les conseqüències del conflicte, donat que els seus vaixells només podien sortir per aquelles aigües.
L’episodi del conflicte actual entre l’Iran i els Estats Units, amb l’abatiment per l’Iran d’un dron espia nord-americà, té lloc després dels sabotatge a quatre petroliers en aigües dels Emirats Àrabs. Sabotatges dels quals Washington va responsabilitzar l’Iran, i que van tenir lloc el mateix dia que el primer ministre japonès, Shinzo Abe, era a Teheran reunint-se amb el president, Hassan Rouhani, per mitjançar en la tensió generada per l’anunci de Washington que sancionaria els països que encara continuen comprant cru iranià. Una mediació que l’Iran necessita, donat que és el principal perjudicat del trencament de l’acord nuclear. I més enllà que aquest context prebèl·lic pugui beneficiar els conservadors que no volen que el regim s’obri, l’abatiment del dron, reconegut pel nou comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hussein Salami, ha estat aplaudit també pels sectors més moderats i prooccidentals del règim.
L’Iran, que fins ara ha complert segons l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) tot el que establia l’acord, ha gallejat anunciant que la setmana vinent començarà a superar la quantitat d’urani emmagatzemat i, uns dies més tard, aquest urani superarà el límit d’enriquiment de 3,67% que fixa l’acord. Un moviment previsible en la partida d’escacs que juguen Washington i Teheran.
No està clar si la decisió d’avortar l’atac a instal·lacions iranianes que va ordenar Trump com a represàlia a l’abatiment del dron es va prendre per pressions del mateix Pentàgon, que considera un error obrir aquest front, o de Trump, que diu que s’ho va repensar després de saber que podria morir molta gent. Però, si s’obre aquest front al golf, no només perjudicarà l’Iran i el tràfic marítim internacional com als anys vuitanta, sinó que també afectarà la fràgil situació de Síria i l’Iraq. Trump i l’Aràbia Saudita volen debilitar l’Iran. Però si continua aquesta escalada ningú no podrà controlar els danys.

dilluns, 17 de juny de 2019

TRIST PANORAMA DESPRÉS DE LES DIVERSES ELECCIONS. Algunes reflexions sobre la situació política a Catalunya



 (Foto: El País)
Aquest dissabte es van constituir els nous ajuntaments a Catalunya i arreu de l'Estat i el panorama, des del meu punt de vista és força trist. I la probable investidura de Pedro Sánchez està pendent de si fa la felonia criminal d'acceptar els vots d'ERC i Bildu.
Vox avui és una força influent a molts ajuntaments de Madrid, Castella, Andalusia i altres comunitats, formant part dels equips de govern o de les majories que legitimen el govern, estarà algun govern autonòmic, mentre el conflicte català continua monopolitzant el debat arreu de l'Estat. 
A Suècia es va trigar mig any en fer govern, per evitar que la ultradreta el condicionés per activa o per passiva. Aquí el PP i Ciudadanos governen gràcies a Vox. Fins i tot la Junta d'Andalusia, a petició de Vox, destinarà 100.000 euros a combatre els efectes de la immersió lingüística que no sé com els pensen gastar.
Vox és el que és, i són qui són; el PP uns postfranquistes ofegats en la corrupció que no volen que Ciudadanos i Vox els hi prengui l'espai. Però penso que persones com Albert Rivera i Ines Arrimadas són senzillament males persones.
Ho dic sense el mínim odi. Ho dic amb molta tristor. Com pot Albert Rivera i Inés Arrimadas, amb la cantarella de que no vol discriminació laboral, defensar que per treballar de mestre, funcionari d'alguna administració o secretari municipal a Catalunya, no s'hagi d'exigir un mínim nivell de català o el compromís d'apendre'l en un parell d'anys? 
Creuen Arrimadas i Rivera que a Ripoll o La Garriga, pot arribar demà un secretari municipal i, en nom de la no discriminació, exigir que el ple municipal i tota la documentació administrativa sigui exclusivament en castellà? Volen que "se tenga que pedir permiso para hablar en catalán en una reunión del claustro de profesores, y si a alguien se le ha escapado quelcomo en catalán, perdir perdón por respeto a quien no le habla (el catalufo o polaco) ni le da la gana de hablarle o aprenderle". Aixó jo ho vaig viure fa 37 anys i em dol veure que Rivera i Arrimadas vulguin que s'hagi de demanar permís i perdó per parlar en català els treballadors i usuaris en un organisme o servei de l'adminsitació per no discriminar als que no volen aprendre català.  (Perdoneu pel "leismo", però és que totes les mestres amb les vaig treballar els anys vuitanta i no volien aprendre català i exigien que féssim els claustres i reunions "por respeto" en castellà "le hacían") Ciutadans continua parlant del "nacionalisme" com si fos una patologia, sense acceptar que Ciudadanos és tan o més nacionalista que ERC o Puigdemont. 
Tinc sentiment de tristor per la situació dels presos polítics, que desitjaria que sortissin ja en llibertat i que la condemna fos només per desobediència. Tinc por el el Tribunal Suprem dicti una condemna llarga "para que escarmienten". Em va commoure molt el discurs de Joaquim Forn dissabte al ple de l'Ajuntament de Barcelona i em va doldre el que va passar després a la plaça Sant Jaume. De la coherència de Colau prefereixo deixar-ho per més endavant.

Però també em dol veure com molts independentistes no volen reconèixer que s'ha jugat i s'ha perdut. I si s'ha perdut és, entre d'altres motius, perquè es va faltar a la veritat sobre els marcs legals i no es van valorar o explicar les forces d'uns i altres.
I aquí és on centro la meva disconformitat. Es va mentir sobre el dret internacional i com s'interpreta el dret a l'autodeterminació, que agradi o no, només se li reconeix a 17 territoris entre els que no hi ha és Catalunya. L´únic europeu és Gibraltar.  I el més gran de tots, l'antic Sàhara espanyol, tot i estar reconegut com estat independent per una setantena de països i tenir el dret internacional i les resolucions de l'ONU al seu favor, no té ara per ara cap possibilitat d'aconseguir-ho per la correlació de forces i la manca de suports internacionals.
Dir que el Sàhara no té ara per ara cap possibilitat, no es defensar al Marroc. És dir que si el Polisario ara fes segons quines accions per canviar el statu quo, l´únic que faria seria empitjorar, com els hi ha passat els palestins. Dir que els palestins, segons que facin, només aconseguiran empitjorar,  no és està a favor d'Israel, i com vag dir fa temps sembla que els catalans volem fer com els palestins.  Però els palestins creuen que, si va malament, tenen el Paradís esperant-los. Nosaltres no.




I em dol veure com des de l'independentisme es continua falsejant el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo, ja que el Tribunal, buscant una manera de no contradir la irreversible desconnexió de Kosovo vers Sèrbia, el que va dir és que, sense pronunciar-se sobre  les conseqüències jurídiques de la Declaració Unilateral d'Independència, ni sobre la seva aplicació o excució, el fet que 109 de 120 diputats del parlament de Kosovo votessin una declaració d'independència, aquella votació no vulnerava el dret internacional. (Mireu fragments del dictamen a soto) I fins que Rússia (i Sèrbia) no aixequin el veto, Kosovo no serà un estat membre de l'ONU, que ara no ho és. I em dol que Raül Romeva digués o insinués de nou en el judici que el dictamen sobre Kosovo reconeix el dret a fer i executar declaracions unilaterals d'independència. 
No estic dient que jo hi estigui en contra. Em lamento que abans de l'1-O i després es va falsejar el context internacional, els marcs legals internacionals i es va donar com fàcil una cosa que només s'aconseguirà si el suport és molt més del 48% o el 53%, i si la gent, conscient de quins són els obstacles i les forces està disposada a un llarg i dolorós camí per aconseguir-ho.
Ara la ultradreta condiciona la política espanyola i la resolució del conflicte català. I si la condemna als presos és dura, encara que Estrasburg tombi la sentència donat que no hi ha hagut ni rebel·lió ni sedició ni violència, no estarem més a prop d'Itaca. 




divendres, 7 de juny de 2019

LA FISCALIA DEMANA 3 ANYS DE PRESÓ A UN ULTRA I UN ANY A ALTRES QUATRE MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL PER LA BARALLA EN ACABAR UNA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA L'ESTIU PASSAT A NOU BARRIS. La manifestació es va fer per protestar per l'aparició de pintades ultres les nits abans a la façana del Casal 3 Voltes Rebel de Nou Barris i la Bugadera d'Horta. Tot i que l'escrit d'acusació parla de "baralla tumultuària", no demana cap responsabilitat penal pel manifestants antifeixistes en entendre que van ser els ultres qui la van provocar en presentar-se en acabar la manifestació.



 Imatges de la manifestació i dels incidents posteriors agafades de twitter


La Fiscalia demana a cinc militants o simpatitzants de Democracia Nacional la pena d'un any de presó amb inhabilitació pel sufragi passiu, per un delicte de baralla tumultuària, tipificat a l'article 154 del Codi Penal, per la seva participació en la baralla i agressions amb uns antifeixites que havien  participat en una manifestació pacífica el 24 de juliol passat, a Nou Barris i Horta (Barcelona). Per l'acusat A.C, demana, més a més, dos anys de presó per tinència il·lícita d'armes.  Aquest acusat està processat i pendent de judici per presumptes amenaces a joves musulmans de Sant Feliu de Llobregat, fetes fa dos anys. La manifestació es va convocar com a mostra de rebuig a pintades feixistes aparegudes les nits abans a les portes del Casal 3Voltes rebel de Nou Barris i La Bugadera d'Horta. Aquests fets van motivar la destitució del coordinador de DN a Catalunya, Albert Bruguera el qual no està imputat en aquesta causa

ESCRIT D'ACUSACIÓ:

EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita la apertura de juicio oral a celebrar con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C.G, A.C, A.D.B, J.A.P y D.C, sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C.G,mayor de edad y sin antecedentes penales, A.C, mayor de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, A.D.B, mayor
de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, J.A.P, mayor de edad y sin antecedentes penales y D.C, mayor de edad y sin antecedentes penales, por los hechos siguientes:
Los acusados son simpatizantes, y algunos miembros, de la formación política Democracia Nacional, partido español considerado de extrema derecha que se autodefine como social-patriota, afín a la ideología fascista y contrario a la inmigración y al movimiento independentista catalán.
A raíz de unas pintadas del tenor “GUARROS NO, RATAS”, “ELS CARRERS JA NO SON VOSTRES” y “DNJ” -siglas de Democracia Nacional Joven, sección juvenil de Democracia Nacional,- que el 24 de julio de 2018 aparecieron en locales vinculados a colectivos de los autodenominados antifascistas -como el ateneo popular 3Voltes Rebe” y el casal popular La Bugadera de los Distritos de Horta Guinardo y Nou Barris de Barcelona- se produjo, sobre las 19:00 horas del día 24 de julio, a convocatoria de esos mismos grupos, una concentración en la plaza de Eivissa de rechazo a aquellas expresiones con pancartas que recogían las inscripciones “NOU BARRIS ANTIFEIXISTA” “PARTIT CUP” y “CAPGIREM BCN”.
Aquella concentración, que devino en manifestación, se fue desplazando hasta el ateneo referido, ubicado en el número 125 del Paseo Urrutia, donde, sobre las 20:40 horas de aquel día, se dio por clausurado el acto.
A través de los perfiles de DNJ (Democracia Nacional Joven) y de su coordinador, XXX, se habían publicado en TWITTER, esa misma tarde, mensajes de rechazo a los colectivos antifascistas y a sus iniciativas, como la meritada concentración, con los contenidos “LIMPIA NUESTRO BARRIO, LIMPIA NOU BARRIS”, “Esta mani de la escoria antifascista de @cp3Voltesrebel es el resultado de la complicidad de un sistema democrático ante el marxismo cultural inyectado por la élite sionista. Juventud cancerígena, drogada y antiespañola con la que hay que acabar si queremos sobrevivir”.
Los congregados en aquella concentración se disponían a retirarse en pequeños grupos cuando aquel de quince personas, aproximadamente, en el que se integraba A.M.T coincidió con otro, del mismo
número, al que pertenecían los acusados.  Al momento de encontrarse a la altura del número 74 del Paseo Urrutia de Barcelona ambos grupos, se enfrascaron en una fuerte pelea en la que integrantes de cada uno lanzaron, con el propósito de menoscabar la integridad física de los del contrario, objetos por su composición contundentes tales como palos, sillas metálicas de terraza y piedras -algunas de cemento-. Las referidas acciones fueron acompañadas de insultos y expresiones intimidatorias.
Los acusados eran conscientes del uso de tales objetos contra los miembros del bloque contrario.
No consta que A.M.T interviniera en la pelea.
A pesar de la violencia empleada por los grupos, no constan desperfectos vinculados a los hechos ni otras lesiones distintas de las erosiones- excoriaciones leves en antebrazo, rodilla y zona lumbar que después de los mismos presentaba A.C y que fueron tributarias de una única asistencia facultativa.
Los agentes de la Guardia Urbana de Barcelona con TIP números XXXX, XXXXX y XXXX  que, a requerimiento de un testigo, habían acudido al lugar de los hechos, sorprendieron a C.G sujetando con sus manos una silla que levantaba con la intención de lanzarla contra el otro grupo, a A.C portando una defensa extensible rígida en actitud de ataque a los integrantes del bloque contrario, a A.D.B con un spray de defensa a punto de rociar con el mismo al grupo al que atacaban y a J.A.P A fracturando un objeto de cemento a fin de obtener trozos duros y compactos que lanzar contra aquel.
Al acusado D.C lo hallaron alentando con la actitud hostil descrita las acciones dedicadas por su bloque al contrario. De todos los implicados en los hechos, sólo los acusados y un miembro del
otro bloque fueron detenidos.
Antes de detenerlo, el Agente de la Guardia Urbana con TIP número XXXX intentó persuadir al acusado C.G para que soltara la silla. En respuesta recibió la frase “como no te quites te meto la silla por el culo”. Seguidamente el acusado la lanzó contra el grupo de A.M.T
Cada bloque defendía la ideología con la que se identificaba y que era antagónica a la del otro. Los miembros de aquel en el que se integraban los acusados defendían posiciones de extrema derecha, fascistas y nazis. Por su parte, los integrantes del grupo al que pertenecía A.M.T simpatizaban con una ideología propia de colectivos de extrema izquierda autodenominados “antifascistas”. Durante el enfrentamiento, los miembros del primer bloque gritaban lemas como “NAZIS FILLS DE PUTA” y los del segundo “VIVA FRANCO”.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican motivaron la actuación de los miembros de sendos grupos. La defensa que se intervino en poder del acusado A.C era rígida, extensible y alcanzaba -desplegada- 53,5 cm de longitud. Disponía de mango forrado de goma y, en su extremo, de una punta cilíndrica y puntiaguda de 3 cm.

El arma está incluida en el artículo 5.1.c) del reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero. Solo puede ser utilizada por funcionarios especialmente habilitados. La tenencia y el uso por particulares están prohibidos. Sus características la convierten en un objeto contundente con aptitud manifiesta para causar un grave quebranto en la integridad física de las personas. Las concretas circunstancias en que se produjo su intervención, pusieron en especial peligro la seguridad ciudadana.

El espray que se intervino en poder del acusado A.D.B era no homologado por el Ministerio de Sanidad y consumo (Sección 4a artículo 5.1.b). Reglamento de Armas. RD 137/1993 de 29 de enero. No se dispone de información sobre el potencial lesivo del gas.

A.D.B es simpatizante de formaciones políticas de extrema derecha como Democracia Nacional con cuyo coordinador aparece fotografiado en redes sociales. Por Agentes del cuerpo de Mossos d’Esquadra fue identificado en la manifestación no comunicada y organizada por simpatizantes de ideología nacional socialista que el día 16 de junio de 2018 tuvo lugar en Cambrils.

A.C se relaciona con personas vinculadas a  Democracia Nacional y otras formaciones de extrema derecha (Falange Española Jons). En las concentraciones que aquella promovió los días 27/5/17
y 20/8/2017 resultó identificado. Respecto de este acusado constan varias detenciones por lesiones. Fue detenido por daños consistentes en pintadas vinculadas con colectivos de extrema derecha localizadas en Sabadell el día 15 de febrero de 2017. Asimismo, aparece como denunciado el 27 de marzo de 2017 por hacer exhibición de simbología nazi y el 2 de julio de 2017 por delito de lesiones cometidas por motivos racistas referidos a raza etnia o nacionalidad en Sant Feliu de Llobregat. Su inclinación hacia la formación política referida y la animadversión hacia grupos simpatizantes de la ideología contraria se refleja en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales y en los dibujos que lleva tatuados: rostro de Adolf Hitler, cruces esvásticas, abreviatura en letra rúnica de las siglas SS (La Schutzstaffel, guardia personal de protección del partido nazi) y cruces celtas; todos vinculados a la ideología nacional socialista. 

C.G ha participado en actos convocados por la formación Democracia Nacional, como las concentraciones que, en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán, tuvieron lugar en Barcelona los días 30 de diciembre de 2017, 9 de marzo de 2018 y 10 de marzo de 2018. Su simpatía hacia la formación política referida y sus miembros se constata en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales. En algunas publicaciones se detecta el símbolo del sol negro, utilizado en el misticismo nacional socialista, y el símbolo de tres triángulos entrelazados o Valknut, vinculado al paganismo germánico y monopolizado por grupos de ideología neonazi. La afinidad con tales grupos y sus ideologías se refleja en los dibujos que lleva tatuados: los símbolos del sol negro y de la tela de araña, relacionados con movimientos de extrema derecha y «skin head».

D.C se relaciona con simpatizantes y militantes de Democracia Nacional, participando en la concentración que dicha formación convocó el día 9 de marzo de 2018 en repulsa de la apertura de un oratorio musulmán. Fue denunciado el 30 de octubre de 2017 como integrante de un grupo de estética ultraderecha que persiguió a los concentrados en manifestación antifascista. La afinidad hacia ideologías y grupos de extrema derecha se pone de manifiesto en la frase que lleva tatuada “BOIA CHI MOLLA”, utilizada como eslogan fascista por grupos de extrema derecha.

J.A.P aparece identificado y fotografiado junto a miembros de la formación política de Democracia Nacional y otras de extrema derecha, así como participando en concentraciones promovidas por aquella en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de:
- un delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal
- y de un delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero).

TERCERA.- Todos los acusados responden criminalmente en concepto de autores del delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal. Además, el acusado A.C responde en el mismo concepto del delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas
(RD 137/1993 de 29 de enero), de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, respecto de todos los acusados, la circunstancia agravante por motivodiscriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código penal
QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 1 año de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal.
Se interesa asimismo que se les imponga, al amparo de lo establecido en el artículo 57.1 en relación con el artículo 48.1, ambos del Código penal, por un tiempo de 3 años, la prohibición de acudir a la sede del ateneo 3Voltes Rebel ubicada en el número 125 del Paseo Urrutia de Barcelona.
Procede además imponer a A.C, por el delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del Código penal, la pena de 2 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena
Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

I OTROSI DICE: El fiscal interesa que los objetos intervenidos (porra y espray) estén a disposición de las partes para su examen por estas y por el Tribunal el día de las sesiones de juicio oral (artículo 688 de la LECRIM).
II OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.
III OTROSI DICE: Para el acto del Juicio Oral, este Ministerio Fiscal, al amparo de lo previsto en el art.781 LECRIM, INTERESA la práctica de los siguientes
MEDIOS DE PRUEBA, a fin de que el órgano de enjuiciamiento, y de acuerdo
con el artículo 785 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, se admitan todos ellos
por entender su pertinencia:
En Barcelona a



 COMUNICAT DEL CASAL 3VOLTES REBEL DESPRÉS DELS FETS



dimarts, 4 de juny de 2019

DEBAT AL COL·LEGI DE PERIODISTES SOBRE COM COBRIR I INFORMAR SOBRE L'EXTREMA DRETA


El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer dijous passat un debat sobre com els mitjans de comunicació han de cobrir el fenomen de l'extrema dreta. Primer va intervenir la politòloga, Helena Castellà, i després una taula rodona amb Joan Rusiñol, cap de política de Catalunya Ràdio, Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's, Milagros Pérez Oliva de El País, i jo mateix, Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats del Telenotícies de TV3, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes. Poso el vídeo de la meva intervenció i debat posterior, el de les preguntes fetes abans per la Núria Segura i el vídeo complert de l'acte.
 
                                   

Vídeo de la meva intervenció i el debat posterior
          
                                 


                                  

Vídeo complert xerrada d'Helena Castella i intervencions al debat de Joan Rusiñol, cap d'informatius de Catalunya Ràdio,  Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's; Milagros Pérez Oliva de El País,  Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats




Reprodueixo crònica de l'acte a Report.cat de Núria Segura:

Un 10%. Això és el que va incrementar en vots l’extrema dreta en les passades eleccions europees. Malgrat que els pronòstics no es van complir, ja que s’esperava que arribessin a ocupar una tercera part del Parlament Europeu, es van imposar com a primera força al Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. A més, a Hongria, Fidesz, la formació del primer ministre Víktor Órban, va guanyar amb contundència amb un 52% dels vots.
D’altra banda, aquests comicis van posar punt final a l’hegemonia del bipartidisme. Els populars van obtenir prop del 24% dels vots i els socialistes gairebé un 19,5%, així que entre els dos sumen un 43%, fet que els impedeix formar una gran coalició i, per tant, els obliga a pactar amb altres formacions. En aquest context, quin poder real té l’extrema dreta dins del Parlament? I com han d’informar els mitjans d’aquests grups? Precisament aquestes qüestions van portar al Col·legi de Periodistes a organitzar el passat 30 de maig el debat Com hem de cobrir l’extrema dreta.
Xavier Rius, periodista especialitzat en l’extrema dreta i un dels participants de la taula rodona, va atribuir l’increment de l’extrema dreta als diversos atemptats de caràcter islamista, a “la sensació que falta seguretat”, a l’arribada de refugiats, la pèrdua de sobirania dels Estats enfront de la Unió Europa (UE) i a les mesures d’austeritat aplicades per Brussel·les durant la crisi econòmica.
Per la seva part, Helena Castellà, politòloga i assessora al Parlament Europeu, va assenyalar, però, que el marge d’influència d’aquestes formacions en aquesta cambra és limitat perquè estan molt dividides. De fet, estan repartides en tres formacions diferents: els conservadors i reformistes europeus (ECR), Europa per la Llibertat i Democracia Directa (EFDD) i Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF). A més, va apuntar que també hi ha hagut un canvi de concepció en la seva mentalitat, ja que mentre abans volien sortir de la UE, ara volen utilitzar les seves institucions per reformar-la.


Elements comuns

Tant Castellà com Rius van coincidir que no es pot posar tots els partits en el mateix sac. Per exemple, mentre que Vox defensa uns valors monàrquics, catòlics i té un discurs antifeminista i contrari a la comunitat LGTBI, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, es dona i representa clarament una postura republicana i laica mentre que Alice Weidel, del Partit d’Alternativa per Alemanya, és lesbiana. També hi ha divergències en la manera d’entendre la política ja que mentre alguns defensen mantenir l’estat del benestar només per a la població local, i no l’estrangera, altres són partidaris d’aplicar les tendències neoliberals.
Llavors, què tenen tots aquests partits en comú i per què se’ls posa en el mateix sac? Doncs perquè tots són antieuropeistes i defensen els que ells consideren “els autèntics valors europeus” enfront de la migració musulmana, aclareixen aquests experts.

Per què són influents?

Un dels principals èxits dels grups d’extrema dreta és que han aconseguit identificar-se amb el poble en contra de “l’establishment polític”. En aquest context, la redactora en cap de la revista 5W’s, Maribel Izcue, va posar com a exemple el Front Nacional francès i la relació que manté amb la premsa. Primer es va optar per criticar les seves propostes, fet que els va servir per defensar que se’ls menyspreava perquè no formaven part de la “casta” dirigent. Després, se’ls va fer un cordó sanitari, van deixar d’aparèixer als mitjans de comunicació i se’ls va silenciar. Davant d’això, els dirigents del partit van utilitzar el mateix argument, que no se’ls donava veu perquè ells eren els verdaders representants del poble contra l’establishment.
Però, sens dubte, un dels seus grans èxits ha estat marcar l’agenda política i dels mitjans de comunicació, fins i tot, quan no tenien representació en espais institucionals, com en el cas de Vox. Un exemple és quan van posar damunt la taula que si ells guanyaven les eleccions, legalitzarien l’ús de les armes com una eina de defensa personal. Malgrat que no tenien representació al Congrés dels Diputats, aquesta afirmació va omplir planes i minuts en tots els mitjans de comunicació i els principals líders de la resta de formacions van donar la seva opinió al respecte, va explicar Castellà.

El sandvitx de la veritat

Internet i les xarxes socials han estat una plataforma clau perquè aquests partits poguessin fer arribar el seu discurs a la ciutadania. Ara bé, aquestes plataformes es caracteritzen per la immediatesa i la simplicitat del discurs. Un fet que, precisament, aprofita  l’extrema dreta, per donar una informació poc precisa, esbiaixada o que apel·la a les emocions. “Donen solucions simples a problemes complexos”, va matisar Izcue.
Íntimament lligat a això, està el fenomen de les fake news. A l’altre costat de l’Atlàntic, tant el president dels Estats Units, Donald Trump, com el del Brasil, Jair Bolsonaro, van arribar a governar els seus països gràcies, sobretot, a la fabricació de notícies falses. Per això, aquest punt va ser un dels temes centrals durant el debat. En aquest context, tant Castellà com Izcue van ressaltar que per cobrir aquest tipus d’informació s’ha d’utilitzar la fórmula del sandvitx de la veritat. “No expliquem primer la mentida -va argumentar Castellà- “sinó diem primer la veritat, després el que és mentida i després reforcem la veritat. D’aquesta manera, dins de l’imaginari queda el que és veritat i no mentida”.

En aquest sentit, Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País, va exposar que la finalitat dels partits d’ultra dreta és “colonitzar els mitjans de comunicació” a través de discursos agressius i rumors. No obstant això, va apuntar que el seu rotatiu ha optat per parlar-ne d’ells només quan facin propostes polítiques o per explicar d’on venen, quina és la seva militància, qui els vota o com es financen, entre altres, però en cap cas quan fan córrer rumors o apliquen un to agressiu.
Un dels temes que també es van posar sobre la taula va ser com evitar que l’extrema dreta marqui l’agenda política dels partits o dels mitjans. Per Castellà un clar exemple és quan es parla de la crisi dels refugiats quan, realment, la crisi és de la UE, que no ha sabut gestionar l’entrega d’asil a les persones que arriben a Europa provinents de països en conflicte. En aquest context, aquesta politòloga assenyala que s’ha d’evitar utilitzar el mateix to agressiu que aquestes formacions i que no s’ha de “blanquejar” els seus discursos posant-los en centre del debat polític.
Per la seva part, el cap de política de Catalunya Ràdio, Joan Rusiñol, va reflexionar sobre si s’ha de fer un cordó sanitari i evitar de parlar de l’extrema dreta en els mitjans. Una iniciativa que creu que és contraproduent, ja que afavoreix que puguin fer-ne un discurs victimista. “En parlem amb la màxima rugositat i màxima atenció, som més exigents”, va assegurar.
Finalment, segons Rius, la clau és que el periodista estigui molt ben informat, conegui el discurs dels partits d’ultra dreta i, així, els pugui rebatre amb dades i xifres. Una cosa amb la qual coincideixen tots els ponents que van participar al debat del Col·legi de Periodistes és que, davant d’aquestes postures polítiques, s’ha de rescatar l’essència del periodisme: corroborar i contrastar detalladament la informació.



dilluns, 3 de juny de 2019

PEDRO CHAPARRO DIMITE COMO PRESIDENTE EN FUNCIONES DE DEMOCRACIA NACIONAL. Ejercía este cargo tras la dimisión de Manuel Canduela. El 6 de julio DN celebrará su congreso que deberá nombrar al nuevo presidente.



El presidente en funciones de Democracia Nacional (DN), Pedro Chaparro, que ejercía este cargo desde la dimisión del presidente y fundador del partido, Manuel Canduela el pasado septiembre, ha anunciado hoy en una carta hecha pública, su dimisión como "presidente en funciones del partido". Chaparro afirma estar dispuesto a continuar militando y ejerciendo cargos de responsabilidad en DN, pero no como presidente. El próximo 6 de julio Democracia Nacional realizará el congreso en el que, entre otras cosas, debe elegir el sucesor de Manuel Canduela. Con la retirada de Chaparro, la dirección de DN está ahora en manos de la Mesa Nacional y del Secretario General, Luis Mateos.
Pese a que afirma que su dimisión se debe a motivos personales, los malos resultados de la candidaura europea ADÑ, en la que él ocupaba el tercer puesto, formada per la dos Falanges, Alternativa Española (AES) y DN, que sólo obtuvo 11.798 votos, frente a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2104, acrecentan la sensación que, al menos a corto plazo, estos grupos ultras o socialpatriotas, se han quedado sin espacio por la irrupcion de Vox.
Debo decir que pese a que Canduela anunció su dimisión en septiembre, a efectos legales ésta no ha tenido lugar, ya que fue él quien firmó como presidente de DN el escrito ante la Junta Electoral de formación de coalición electoral ADÑ, junto a los líderes de las dos falanges, Norberto Pico y Manuel Andrino, y Rafael López Diéguez de AES.   



"Dimisión formal como presidente en funciones de DN. 
Presento mi dimisión formal sin dejar de lado el combate, siendo consciente del momento que vivimos en España y el resto de Europa, una situación que exige lucha obligatoria de todos nosotros, de la gente de bien, del patriota, no sólo por idealismo, sino por supervivencia.
Es por lo que el próximo mes de Julio me presentaré a formar parte del equipo que conforme la MESA NACIONAL, pero en un segundo plano, y NO será a presidir  la organización. Por ello animo a los dirigentes del partido que todavía forman parte del órgano interno, a dar un paso al frente y presentar su candidatura a la Presidencia en el próximo congreso ordinario.
Yo, por mi condición de lealtad y disciplina hacia el proyecto nacionalista español que todavía DN representa, lo apoyaré sin fisuras.
Renuncio a la presidencia por motivos estrictamente personales, de los cuales trataré en la próxima asamblea general. Durante este año atrás, en el que la presidencia del partido recayó sobre mí, tras la dimisión del señor Manuel Canduela, he dirigido el partido con orgullo, liderando la estrategia del partido junto al órgano interno y mi equipo directivo.
Mi actitud es poco reprochable, contando que durante más de 10 años, he ocupado responsabilidades de primer orden, desde que entré siendo un chaval de 17 años e integrando las juventudes de DN como uno más, pasando por los cargos de responsabilidad que ocupé en la delegación Alcalaína, ó la elección de jefe nacional de las juventudes que tuvo lugar el 19 de abril del año 2010; También años más adelante, cuando ocupé el cargo de vicepresidente con el que mi camarada Manuel Canduela, quiso formar el órgano de gobierno en el congreso de 2015 ó hasta hoy, en el que dimito de mi cargo como presidente del partido.
Siempre me he mantenido firme y  en PRIMERA LÍNEA, soportando sobre mis hombros la guerra sucia que el sistema sacudió sobre mí y DN en la ciudad Complutense, una guerra sucia en forma de ataques con incendios en sedes locales, vehículos calcinados y agresiones graves de todo tipo, arrastrando a mi familia a una situación en absoluto deseable.
Me he mantenido firme y orgulloso de defender la unidad de España, aún con una losa judicial de hasta 16 años de cárcel que los servicios jurídicos de la generalidad catalana y TV3 solicitaban contra mí y mis compañeros del caso Blanquerna, colocándome como el instigador de aquel “escrache” contra la embajada catalana en Madrid, llevando a mis espaldas cientos de titulares de prensa contra mi persona y Democracia Nacional. Me he mantenido firme con la presión con la que “fiscalía de odio” arremetió sobre mí en vista oral, solicitando hasta 5 años de pena por enfrentarme a un periodista de la izquierda abertzale independentista en Barcelona sin mayores consecuencias para él, pues en mi caso, he sido el único dirigente político en España que tiene restringido el libre movimiento a una región de su país.
Tengo que agradecer en primer lugar, a Manuel Canduela, por confiar en mí y darme la oportunidad de aprender de él durante el tiempo que dirigió la presidencia, un lider honorable, paciente y perseverante, tambien a mis camaradas, afiliados y colaboradores de DN, que tanto me han ayudado, a la MESA NACIONAL por su apoyo y por supuesto a mi mujer y mi familia, quienes a pesar de todo, se han mantenido sin fisuras a mi lado orgullosos de mí.
IX CONGRESO NACIONAL, ( MADRID).
Animo a todos los afiliados de Democracia Nacional ha participar en el congreso ordinario que tendrá lugar el próximo 6 de julio en MADRID. 
Confío que del mismo, saldrá elegido por los compromisarios de toda España, una MESA NACIONAL fuerte y una directiva capaz, que transmita fé y energía hacia la ejecutiva que salga elegida del congreso, y con firmeza ésta deberá creer, obedecer y combatir.
Ejecutiva que dirija a DN sin olvidar que somos la vanguardia del nacionalismo Español, que se mantenga sin fisuras en los ataques a la organización y sus líderes, que conquiste la juventud y la clase trabajadora, que aproveche la reacción popular de hartazgo que vive la sociedad y que nos encamine hacia la conquista de nuestro pueblo.
 
Hasta el próximo 6 de julio mantendré mi trabajo en labores de gestión y atención al afiliado, como vengo realizando hasta ahora, siendo la MESA NACIONAL y el secretario general don Luis Mateos de Vega el único miembro dentro del equipo directivo de gobierno. 
Pedro Chaparro, 3 de junio de 2019

Pese a su dimisión pública, Manuel
Canduela continua siendo legalmente el presidente de DN

PATACADA DE VOX A CATALUNYA. Analitzo al Periódico els mals resultats de Vox a les municipals


 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de juny de 2019
Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.
A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

 Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

 I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.
 Llegir al Periódico en català 



 
 
Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de junio de 2019


Había preocupación en los municipios en los que hace ocho años Plataforma per Catalunya obtuvo representación de que Vox superara aquellos resultados y volviera a convertir los plenos municipales en foro de discusión sobre si las asistentas sociales discriminaban a las familias autóctonas o debatiendo sobre el velo. Ahora se sumaba que Vox abriría el frente educativo, para que la lengua vehicular fuera el castellano.

En las elecciones de abril, en las que Vox obtuvo un diputado por Barcelona, en municipios como Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Reus o Badia superó el 5% que, trasladando los resultados, aseguraba su entrada en los consistorios. En Salou alcanzó en abril el 9%, mientras que en Mataró, L’Hospitalet o Santa Coloma obtuvo un 4%, con lo que si los candidatos se trabajaban la campaña, fácilmente llegarían al 5%.

Profundo rechazo


Pero en ciudades como Mataró o L’Hospitalet, marginando a los coordinadores locales, la dirección puso en la cabeza de las listas a dirigentes de Plataforma por Catalunya que acaban de entrar en Vox, generando un profundo rechazo de quienes llevaban tiempo en Vox. Además no se permitió a las candidaturas crear su Facebook o web con su programa específico, con lo que en la mayoría de municipios el programa era idéntico. Y en los actos que se realizaron en Catalunya, mezclando la campaña europea con las municipales, el candidato europeo Jorge Buxadé apelaba a la Navas de Tolosa y a detener a Puigdemont, mientras el diputado Ignacio Garriga, candidato a la alcaldía de Barcelona, defendía la familia cristiana, prometía echar a los marxistas y separatistas de los ayuntamientos, finalizando siempre con un “¡Que Dios os bendiga!”.
Y el resultado es que Vox bajó en todos los municipios excepto en Salt, donde ha obtenido los únicos tres concejales de Catalunya. En  Salt, precisamente, al no haber militantes de Vox, el grupo municipal de PxC cambió de nombre y, olvidando las directrices de la Ejecutiva, defendió el programa que tenía, ignoró las Navas de Tolosa, y se centró en temas locales.
 Leer en el Periódico





dilluns, 27 de maig de 2019

ANALITZO A NACIÓ DIGITAL PUNXADA DE VOX A CATALUNYA I FINAL (SEMBLA) D'ANGLADA


Si una bona notícia deixen aquestes eleccions és que la ultradreta, al menys en l'àmbit municipal, desapareix de l'escena política a Catalunya. Les eleccions espanyoles de fa un mes van donar un escó a Vox per la demarcació de Barcelona, el de l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès Ignacio Garriga. I les europees de diumenge l'hi donen al cap de llista, l'advocat de l'Estat Jorge Buxadé. Però a les municipals la clatellada ha estat espectacular, i Vox només ha obtingut a Catalunya tres regidors al municipi gironí de Salt, dos dels quals ho eren fins ara per la dissolta Plataforma per Catalunya.

Fa un mes, a les eleccions generals, Vox va superar el 5% dels vots a municipis com Castelldefels, Sant Adrià de Besós, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès o Reus. Si s'haguessin traslladat aquests resultats a les municipals, en tots els casos hi obtenien un o dos regidors. A Salou encara van ser més bons i van aconseguir un 8,94%. I a municipis com Mataró, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges o Sabadell hi van obtenir al voltant d'un 4%.

 És a dir, que si els candidats locals es treballaven la campanya i es patejaven els carrers i els mercats, com fa uns anys havia fet Plataforma per Catalunya (PxC), fàcilment podien superar el 5% i entrar als nous consistoris. Però no ha estat així, donat que Vox ha perdut en aquests municipis més de la meitat dels vots de les eleccions generals. A Salou ha obtingut un 4,3%; a Badia del Vallès, el 2,58%; a Sabadell, l'l,86%, i a Castelldefels l'1%.

Disputes internes i fracàs a Mataró

A ciutats per les quals Vox va apostar fort com Mataró, on era regidora la fins fa uns mesos secretària general de PxC, Mónica Lora, o a l'Hospitalet de Llobregat, on van posar de cap de llista el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, complint la condició exigida pel partit per dissoldre's i entrar a Vox, cap dels dos han aconseguit acta de regidor. Lora ha obtingut el 4,09% del vots i Barranco, el 3,12%.

El fet que en aquestes dues ciutats -on Vox tenia militants i estructura des de feia temps-, els coordinadors locals i altres militants històrics van ser trets de la llista o posats en un llocs sense possibilitats, ocupant els primeres llocs de la candidatura gent de PxC –que, com en el cas de L'Hospitalet ni eren no tenien vincles amb la ciutat-, va generar que José María Pérez, el coordinador fins fa dos mesos al Maresme, i Daniel Clemente, coordinador fins fa unes setmanes de Vox a L'Hospitalet, esbombessin a la premsa que la candidatura havia estat segrestada. Clemente va arribar a publicar en el seu blog personal que  Jorge Buxadé era "el càncer de Vox
A Salt, on han vist revalidada l'acta de regidors els dos que ho eren de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, i n'ha entrat un tercer, Cruz Lozano, no hi va haver-hi cap conflicte amb la gent de Vox perquè senzillament a Salt Vox no hi tenia militants. Ha estat el grup local de PxC, que fa tres mesos senzillament va canviar de sigles. I a diferència de la regidora de PxC a Mataró, Mónica Lora, Fabri sí que s'ha 'patejat' els carrers aquests quatre anys. I anava molt ben preparat als plens municipals. Més, quan ha fet diversos màsters de polítiques publiques i administració local. 

S'ha de tenir en compte que a Salt no els ha passat factura el canvi de sigla i de discurs. PxC feia sempre la seva propaganda en català i castellà i habitualment, tret dels municipis de la Catalunya interior, els regidors parlaven en públic en les dues llengües. Però Vox a Catalunya, per influència d'Ignacio Garriga i de Buxadé, va imposar que tota la propaganda es fes en castellà, i van castellanitzar els topònims dels municipis.

#YoSoyTamborilero

Fins i tot el seu hashtag a les xarxes era #YoSoyTamborilero o "Soy el tamborilero del Bruch". I parlar només en castellà a certs barris o pobles i centrar la campanya en tancar TV3, dissoldre les autonomies, les feministes lletges, els lobis gais, la prohibició de l'avortament i acabar amb el model educatiu català, no era la millor campanya per unes municipals. Però a Salt, el gir ultraespanyolista no els ha passat factura perquè la majoria de votants de Plataforma són castellanoparlants, i d'altra banda els candidats van continuar utilitzant el català en molt actes.

Si busquem a la xarxa el programa municipal per la ciutat de Barcelona del diputat Ignacio Garriga, que també aspirava a l'Ajuntament, no hi ha cap enllaç ni pàgina web de la campanya ni de la candidatura per Barcelona. No tenia, de fet cap programa electoral, més enllà de piulades a la xarxa  amb deu mesures per Barcelona, que eren gairebé les mateixes per a tots els municipis: abaixar impostos, mà dura amb la immigració irregular, ocupes i top manta, protecció de la família, etc. I en els pocs actes públics que van fer, com el de Torre Baró del 15 de maig, on també hi era Santiago Abascal, Garriga va centrar el seu parlament a denunciar "els comunistes i separatistes que s'havien apoderat de Barcelona". Va augurar que si "els nostres avantpassat ho veiessin, s'aixecarien de les seves tombes" i va acabar amb el seu habitual "¡Que Dios os bendiga y que Dios bendiga también a Barcelona y a España!".

Però a Salt la campanya no la van centrar a expulsar  marxistes i separatistes de l'ajuntament ni en el 'no' a l'avortament, sinó en problemàtiques de serveis socials, educatives i urbanístiques. I també en la immigració i en el rebuig a la mesquita que té un imam d'idees salafistes. Però no només en la immigració. Van fer propostes molt perfilades sobre problemes i mancances que afecten tots els veïns.

Pel que fa als militants i regidors de PxC que no van volen anar a Vox, com el regidor del Vendrell, Joan Carrasco, que amb altres membres de PxC va presentar-se amb el partit de Josep Anglada, SOM Identitaris, han obtingut a la capital del Baix Penedès només 297 vots, un 2,02%, sent superats per la llista de Vox, feta per gent que no prové de PxC, que hi ha obtingut 326 vots.

 El nou partit d'Anglada s'estavella

Josep Anglada que es presentava a Vic amb el aquest nou partit, SOM Identitaris, es va trobar fa una setmana amb la sorpresa d'una condemna que l'Audiència de Barcelona va considerar que ja era ferma, a dos anys de presó i d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, per haver amenaçat un menor  per Twitter. Inhabilitació que la Junta Electoral va entendre que ja s'havia d'aplicar. Li van obligar a fer una nova llista sense ell i a retirar banderoles, generant una confusió sobre la candidatura que ben segur l'ha perjudicat. L'exregidora Marta Riera va acabar ocupant el número 1, però només ha obtingut 511 vots, un 2,85%.

El qui sí que ha entrat a l'ajuntament de Manlleu amb SOM Identitaris ha estat Paco Zambrana, caporal de la Guàrdia Urbana jubilat. Un trist epitafi per al projecte polític de Josep Anglada, regidor a l'ajuntament de Vic des del 2003, que va començar la seva caiguda el 2013, quan va ser destituït i expulsat del partit.

Fa quatre anys, Plataforma per Catalunya, sense ell, va passar de 67 a només 8 regidors, i ara, amb la integració a Vox ha certificat la seva defunció. Aquesta setmana sembla que dimitiran la majoria de membres de l'executiva de Barcelona. I no crec que els tres regidors de Salt vulguin immiscir-se en les disputes i retrets que hi haurà a Vox pel fracàs a les municipals catalanes, els retrets a Buxadé per haver posat gent de PxC per davant dels militants històrics de Vox, o de si ajuda tenir un diputat com Ignacio Garriga, que acaba tots els actes aixecant les mans com si fos uns bisbe o el Papa de Roma, mentre diu als que han anat a escoltar les seves propostes "¡Que Dios os bendiga!". 

LAS MUNCIPALES Y EUROPEAS, MUESTRAN EL RETROCESO DE VOX EN COMPARACIÓN A HACE UN MES, EL BATACAZO DE VOX EN CATALUÑA, QUE SÓLO CONSIGUE TRES CONCEJALES, MIENTRAS LA MAYORIA DE LA EJECUTIVA DE BARCELONA DISCREPA DE BUXADÉ I LOS PxC. EL FIN TRANSITORIO O DEFINITIVO DE ANGLADA, RAFA RIPOLL, MÓNICA LORA Y BARRANCO. Los 11.798 votos de la coalición ADÑ, muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado hace 4 años, confirma que no hay espacio tras la irrupción de Vox


Si tres conclusiones se pueden extraer de los resultados de las elecciones municipales, autonómicas y europeas de ayer son, la primera, que con los escasos 11.798 votos de la coalición obtenidos por la coalición ADÑ a las europeas, Vox no deja ya espacio para otras candidaturas. 
La segunda es que, por más que sean elecciones distintas, VOX ha retrocedido en toda España perdiendo en muchos lugares más de la mitad de los votos de hace un mes. El hundimiento ha sido total en Cataluña, pues de un total de 530 concejales conseguidos en toda España, sólo ha conseguido 3 en la localidad gerundense de Salt. Posiblemente a lo largo de esta semana se producirá dimisiones de algunos miembros de la Ejecutiva Provincial de Barcelona, discrepantes con Jorge Buxadé  y el rol jugado por los exmiembros de PxC.
La tercera conclusión es que líderes de diferentes grupos com Rafa Ripoll, pesidente de España 2000 y hasta ahora concejal en Alcalá de Henares, como Josep Anglada, fundador de PxC y doce años concejal de Vic, o como Mónica Lora, hasta hace tres meses Secretaria General de PxC, ocho años concejal de Mataró y ahora candidata por Vox, han acabado su recorrido político, al menos por ahora y deberán reconvertirse de cara a futuras convocatorias. 





Mónica Lora, Rafa Ripoll y Anglada se han quedado sin acta de concejal tras 8 años los primeros en Mataró y Alcalá, y Anglada 16 años en el ayuntamiento de Vic

ELECCIONES EUROPEAS
Mientras en las elecciones generales del 28 de abril, pese a que en muchas provincias pequeñas se sabía que el voto se perdería, Vox obtuvo 2.677.173 votos. Ayer en las europeas, en las que al ser circunscripción única, todos los votos se aprovechaban, obtuvo 1.388.681, el 6'20%. Perdió el 45% de los votos. No se puede usar para comparar los votos de las municipales y autonómicas, dado que en muchos lugares o no se presentó o no había elecciones.
Vox ha obtenidio tres eurodiputados: Jorge Buxadé, abogado de Barcelona, que tiene en contra a buena parte de la ejecyuvia provincial barcelonesa. Fue candidato de Falange de la JONS y Falange Autética, y posteriormente militó en el PP. Mazaly Aguilar, directiva de varias empresas o corporaciones multinacipnales. Milita en Vox desde su fundación. Hermann Tertsch, periodista de El País y reportero en zonas de conflicto, que rompió con El País al dar crédito a teorías conspirativas sobre el 11-M. Tres eurodiputados, comparado con hace cinco años es mucho, pero es poco con las expectativas que daban las encuestas (hasta seis o siete) y los votos que obtuvieron en abril.


 Jorge Buxadé, eurodiputado. Ha sido noticia por su declaraciones contra las feministas feas


La Candidatura ADÑ, formada por Falange Española de las JONS, La Falange-FE, Democracia Nacional, y Alternativa Española (AES) ha conseguido sólo 11.798 votos. Cifra muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2014.

RESULTADOS EUROPEAS 2014:
FE JONS:  21.577  votOs  (10.031 votOs en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 votos (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 votos
Democracia Nacional (DN): 12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 votos.  (6.009 en 2009)



 Martín Ynestrillas, cabeza de lista de ADÑ

AUTONÓMICAS MADRID Y LA PUGNA CON ESPAÑA 2000
Vox ha obtenido unos resultados aceptables en Madrid, pese a quedarse por debajo de sus expectativas, si bien sus escaños van a permitir que en la Comuidad y el Ayuntamiento se forme el llamado  trifachito con PP y Ciudadanos. En la Comunidad ha obtenido 285.099 votos, doce escaños. De todos modos si Ciudadanos pacat con Vox en Madrid, su cabeza de lista en Barcelona, Manuel Valls, podría romper con Albert Rivera que podría quedarse sin representación en el ayuntamiento de Barcelona.


Rocío Monasterio, diputada a la Asamblea de Madrid. Ha forzado a que Ortega Smith y otros en Vox dejaran claro que Vox está por el "aborto cero". Ni siquiera en los tres supuestos de la antigua ley (violación, enfermedad, o deformación-discapacidad física o mental). Ello le aleja de muchos votantes

En la municipales en algunas localidades de Madrid, sobretodo en el Corredor de Henares, se ha producido la competencia entre Vox y España 2000, ya que bajo el liderazgo del concejal de Alcalá de Henares, Rafael Ripoll, este partido, históricamente activo en Valencia, tenía siete concejales en la zona del Corredor de Henares. Cuando PxC y el partido por la Libertad (PxL) abandonaron la coalición Respeto en la que también estaba España 2000, Rafa Ripoll acusó a Vox de hacer una opa hostil y se negó a disolverse y entrar en Vox.
 Así las cosas Vox y España 2000 compitieron ayer en diversos municipios madrileños, consiguendo España 2000 seis concejales, pero Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal por Alcalá de Henares con sólo 2.959 votos, un 3,31%.  En Alcalá Vox obtuvos 7.022 votos y dos concejales.
En Velilla San de Antonio, donde España 2000 tenía un concejal (Pedro Jesús Espada), obtuvo 611 votos y dos concejales, frente a Vox que sólo obtuvo uno. En Los Santos de la Humosa, donde España 2000 tenía tres concejales, los revalidó con 279 votos, el 25,4% (Lázaro Polo Gismero). Vox sólo obtuvo uno. En San Fernando de Henares donde tenía un concejal (Sandro Algaba) lo revalidó con 1333 votos y un 6,68%. Vox también obtuvo uno. En San Sebastián de los Reyes Vox entró en el ayuntamiento con uno, mientras España2000 se quedaba fuera. En Coslada Vox obtuvo dos, y España 2000 ninguno. Y en las localidades valencianas de Silla (Valencia) y Burriana, en las que también comptieron España 2000 y Vox, los dos partidos se quedaron fuera de los consistorios. España 2000 tampoco obtiene concejal en Onda (Castelló)

Por lo que respecta a otras candidaturas ultras de Madrid capital, Falange de las JONS, que tenia el apoyo de La Falange-FE, ha obtenido 1.322 votos. Y el Movimiento Católico Español 544. 


VOX CONSIGUE 530 CONCEJALES EN TODA ESPAÑA
 
Vox ha obtenido 530 concejales, de los que 140 en la Comunidad de Madrid, cuatro en la capital de España. Ortega Smith era el cabeza de lista, En la localidad de Parla, donde el presidente de PxL José María Ruiz Puerta, quería encabezar la lista de Vox, pero se le retiró su afiliación por su pasado neonazi, Vox ha sacado 3 concejales. En Andalucía ha obtenido 104, consiguiendo en El Ejido 6.406 votos, el 24,76%. En Valencia 48 concejales,  dos de ellos en la capital. En Castilla La Mancha 74, en Castilla Leon, 64, en Aragón, 20, en Asturias, 11, en Extremadura, 17, en Baleares 17, cuatro de ellos en la capital. Estará presente en veinte capitales de provincia, Ceuta y Melilla. 
Es significativo el fracaso de Vox en las llamadas comunidades históricas: Cataluña, País Vasco, Navarra, Galicia y Canarias. Dado que el principio ideológico principal de Vox es el retorno a la España uniforme sin autonomías y suprimir el requisito de conocer la lengua cooficial para trabajar de funcionario en determinadas administraciones o determinados puestos de trabajo, y relegar el estudio del catalán, gallego o euskera casi a una asignatura optativa, se entiende el rechazo a Vox en estas comunidades. En Canarias, proponer que la administración pasará a decidirlo todo desde Madrid, sin ningún poder para los cabildos y orgános insulares o autonómicos no gusta a nadie.
Personalmente a nivel global creo que han hecho mala campaña, con una propuestas genéricas para toda España, reptiendo cuestiones ajenas al municipalismo y a las eleciones europeas como dejar claro que rechazan el aborto en todos los casos, recordar propuestas relativas a la unidad de España, criticar a los gays y feministas, etc. Por otro lado de la mayoría de candidaturas municipales es imposible encontrar en internet un programa electoral mínimamente completo, más allás de las promesas que se bajarán impuestos y que se será implacable con los ocupas o el top manta.
 Javier Ortega Smith, concejal y diputado al Congreso por Madrid
Pero el batacazo ha sido en Cataluña con sólo tres concejales en Salt, Girona, dos de los cuales son actualmente concejales de Plataforma per Catalunya. En Salt su cabeza de lista, Sergi Fabri, hizo una campaña distinta a la de VOX otros municpios. No abordó temáticas ajenas al municipalismo sobre familia, moral o aborto, utilizó muchas veces la lengua catalana como hacía en PxC, e hizo las mismas propuestas ciudadanas sobre urbanismo, seguridad, limpieza, etc que ha hecho estos años en el ayuntamiento. También ha aboradado el tema de la inmigración, por el fuerte índice de magrebíes y gambianos que hay en el municipio, y se ha opuesto a la mezquita que tiene un imán salafista. Pero no ha centrado su campaña sólo en inmigración o  en defender la unidad de España.
Ni Mónica Lora en Mataró, ni Pablo Barranco en L'Hospitalet, hasta hace tres meses secretaria generel y vicepresidente de PxC, han conseguido el acta de concejal con Vox. En la capital catalana, Ignacio Garriga, conocido ya por ser diputado, sólo ha obtenido 8.723 vots, 1,16%. En Barcelona hay mucha tensión de sectores de militantes y dirigentes antiguso de Vox, totalmente descontos con Jorge Buxadé y los miembros de PxC que han desplazado a muchos de los coordinadores locales de las listas. 
Otras candidaturas ultras de Barcelona, como Falange de la JONS, encabezada por Manuel Andrino de La Falange-FE o Nosotros-Partido de la Regenaración de Xavier M Codroniu han obtenido 131 y 57 votos respectivamente.

ANGLADA SE QUEDA FUERA. ¿FIN DE SU CARRERA POLÍTICA?
Como explicaba la pasada semana, la Junta Electora de Zona consideró que era firme una sentencia que se comunicó el lunes, ratificando la condena al concejal de Vic, Josep Anglada, de dos años de prisión e inhabilitación para ser candidato, por amenazas por twitter a un menor militante de ARRAN (juventudes de un sector de la CUP). La Junta Electoral de Zona declaró nulas las papeletas se SOM Identitaris (SOMI) con su nombre, incluso las ya remitidas por correo, y le exigió que hiciera otras en las que no estuviera y retirar la propaganda electoral de Som Identitaris con su foto. Finalmente la Junta Electoral de Zona reconoció el viernes que también serían válidas la ya emitidas con su nombre y que no debía retirar la propaganda y carteles para no perjudicar al resto de la candidatura.
 Anglada interpuso diversos recursos, alegando que al condena no era firme y denunciando que se había paralizado la campaña, más allá de si la sentencia, de la que tuvo conocimiento hasta el el lunes, fuera o no firme. Puesto que la Junta Eectoral Central no tuvo a bien suspender las elecciones hasta que se aclarara todo, pese a que él ha recurrido por el perjuicio que ha significado paralizar la campaña y habérsele exigido retirar la propaganda electoral de las calles,  parece muy improbable que, una vez hechas las elecciones se acordase anularlas por el perjuicio a una candidatura.  
El hecho es que la candidatura de SOM Identitaris en Vic encabezada por la exconcejal, Marta Riera, sólo ha obtenido 511 votos, el 2,85%, quedando fuera del consistorio. Hay que decir que si hubiera obtenido los 836 votos de hace cuatro años tampoco habría entrado, dado que al haber habido mayor participación, el 5% se alcanzaba con 900 votos. En cambio la candidatura de SOM Identitaris en la localidad vecina de Manlleu, encabezada por el excabo de la Guardia Urbana, Paco Zambrana, ha obtenido 524 votos, el 6,25%, consiguiendo el acta de concejal. Un epílogo o epitafio para la carrera política de Anglada que tendrá dificultades  para remontar de aquí cuatro años. Las otras listas de SOMI en El Vendrell encabezadas por el concejal de PxC, Joan Carrasco,  en Roses y en Badalona, no han obtenido acta de concejal.  
Por lo que respecta a otras candidaturas ultras o identitarias, la independentista SOM Catalans de Ester Gallego, que se presentaba en Ripoll, sólo ha obtenido 112 votos, un 2,10%. En Ripoll, municipio donde crecieron y vivían los autores del los atentados de Las Ramblas y Cambrils tambié se presentó también la candidatura del Front Nacional de Catalunya, con algunas propuestas xenófobas contarias a la inmigración, y ha obtenido 503 votos y un concejal.
Otras candidaturas barcelonesas como 
(Falta ampliar)





dijous, 23 de maig de 2019

VOX AMB IGNACIO GARRIGA, LA FALANGE AMB MANUEL ANDRINO, i NOSOTROS PARTIDO DE LA REGENARACIÓN AMB XAVIER MUÑOZ CODORNIU, SÓN LES LLISTES D'ULTRADRETA QUE CONCORREN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. No tinc clar si es poden considerar d'ultradreta les llistes de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jakobi i Marichalar



Tres són les candidatures d'extrema dreta o ultradreta que es presenten a les municipals de Barcelona. Vox, Falange i Nosotros-Partido de la Regenarción (Per més informació sobre les candidatures ultres a tot Catalunya i a altres llocs de l'Estat, clica aquí)

VOX. Ignacio Garriga 
La que té més possibilitats és Vox, tot i que no crec que obtingui més d'un 2 o 3%, molt lluny del 5% necessari i no entrarà a l'Ajuntament. El candidat és Ignacio Garriga, escollit diputat fa un mes. A les eleccions generals Vox va obtenir a la ciutat de Barcelona un 3,39% en un moment que les enquestes deien que tindria millors resultats.
Després de setmanes fent totes les seves intervencions només en castellà, acabant com sempre els actes amb "Que Dios os bendiga y que Dios bendiga a España!", abans d'ahir a les portes del Congrés del Diputats va respondre en català a dues entrevistes en directe de TV3. Un canvi per aconseguir vots entre els qui escolten la tele que vol tancar. I des de fa dos dies han començat a utilitzar el català en alguns actes i cartells. Els pot beneficiar la presència mediàtica de Jorge Buxadé, cap de llista a les europees, que finalment ha participat aquests dies als diversos debats televisius. I qui voti Vox a les europees sergurament també ho farà a les municipals.
Crec que el seu discurs ultracatòlic i fins ara anticatalà i ultra espanyolista, l'allunya de molts potencials electors. Tot i que com dic no entrarà a l'Ajuntament, té a favor seu que, en no tenir el PP català cap diputat -Cayetana Álvarez de Toledo ja ha deixat Catalunya- ell podrà ocupar l'espai de la dreta catalana (amb Ciudadanos) quan s'informi del Congrés del Diputats, com va passar abans d'ahir.  
A twitter hi ha algunes  piulades relatives a les 10 mesures de Vox per Barcelona, però no hi ha pàgina web ni del candidat ni de Vox Barcelona, i no he aconseguit trobar enlloc el document complert d'aquestes deu propostes per Barcelona. Sí que hi ha a la web del partit un programa genèric per tots els municipis de l'Estat espanyol.  En el seus actes demana més seguretat, mà dura amb immigrants irregulars, manters i incívics, i, sobretot, treure els comunistes i separatistes de l'ajuntament i canviar el model educatiu.  Ignacio Garriga ha clamat en els seus actes que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona els comunistes i separatistes, s'aixecarien de les seves tombes"
Vox presenta 45 candidatures a tot Catalunya, 28 a la demarcació de Barcelona. No crec que a tot Catalunya tregui més de 15 o 20 regidors. Presenta moltes menys de les que va presentar fa 4 anys PxC, ja en plena caiguda,que en va fer 79 i va obtenir només 8 regidors. El fet que a municipis estratègics com L' Hospitalet de Llobregat o Mataró, hagin fet fora o marginat als coordinadors locals i a bona part dels militants que tenia Vox fa mig any, que han abandonat el partit, i s'ha posat per encapçalar les llistes a exdirigents de Plataforma per Catalunya, crec que els perjudicarà.








   
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS. Manuel Andrino

Com explicava dissabte, grups fins ara antagònics, La Falange-FE (els de Blanquerna) i Falange Española de las JONS, i Democracia Nacional (també autors de Blanquerna) i Alternativa Española (AES) han fet la coalició a les europees ADÑ, i si bé no han  formalitzat coalicions a les municipals, les dues falanges han fet llistes conjuntes només amb la sigla de Falange de las JONS. Així el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, un dels condemnats per l'acció de Blanquerna, encapçala la llista de de Falange de las JONS  a l'ajuntament de Barcelona on hi ha militants de les dues falanges. 
No hi ha programa electoral a la xarxa.

 




1. MANUEL ANDRINO LOBO  
2. ANTONIO SANCHEZ AGUILAR
3. INGRID MEDRANO CORTÉS  
4. LUIS ALONSO RODA
5. CONCEPCIÓN BOTA FORTIA 
6. FRANCISCO JAVIER MOLINA MOLINA 
7. JOSE ANTONIO JIMENEZ GONZALEZ
8. SILVIA GARCÍA DÍAZ
9. NATALIA FORTES BAEZ  
10. ANTONIO ÁLVAREZ RUIZ  
11. RAMÓN BURGOS SÁNCHEZ
12. MARIA ROCIO SANCHEZ HORNEROS MIRANDA
13. MIGUEL PULGARÍN DOMÍNGUEZ
14. IRENE SÁNCHEZ ORTA

15. FRANCISCO JAVIER ILLESCAS DIAZ
16. ABEL BURGOS GRAGERA  
17. MARIA MARGARITA COBOS PACUBAS
 18. JAVIER ANTONIO DAVO MARTINEZ 
19. JESÚS OROZCO PIQUERAS 
20. TAMARA BURGOS GRAGERA
21. CARMEN LOBO PEREZ 
22. ERIC BURGOS GRAGERA
23. MAXIMILIANO-JULIO ALVARO CUSTODIO
24. GLORIA MARIA SÁNCHEZ ABELLÁN  
25. BENIGNO TIERNO MARTINEZ 
26. ISABEL BURGOS SÁNCHEZ
27. EDUARDO DIAZ CORDERO
28. FRANCISCO JAVIER MORIONES GONZÁLEZ
29. CARMEN SUAREZ GALAN  
30. PASCUAL SÁNCHEZ LORCA
31. MARIA DOLORES GOMEZ RUIZ 
32. RICARDO ALEGRET LLORENS
33. LUISA GRAGERA GUERRERO  
34. MARIA DEL CARMEN TARRAGONA REXACHS
35. JOSE LUÍS MARTÍNEZ MORENO 
36. FÉLIX ROMO ALCÁNTARA
37. EVA SÁNCHEZ ABELLÁN 
38. MARIA DEL CARMEN MORENO SANZ
39. JUAN MANUEL POZUELO LODEIRO
40. ALBERTO BERGES CABRERA
41. MARIA BORREGO DOMÍNGUEZ
Suplentes 1. CARMEN DE LA ROSA GOMEZ




NOSOTROS-PARTIDO DE LA REGENARACIÓN Xavier Muñoz Codroniu. 

Candidatura de Xavier M Codorniu, fundador i dirigent de Somatemps, i fundador i primer secretari de Societat Civil Catalana. En les lluites pel lideratge polític de l 'unionisme més conservador, fa mig anys va apostar per José Manuel Opazo, que va jugar malament les seves cartes i va quedar fora de joc. Llavors Codorniu que va fer aquest moviment sense el suport d'altres dirigents de Somatemps, alguns dels quals han recolzat Vox, va decidir fer candidatura a l'ajuntament de Barcelona pel partit Nosotros del regidor de Palafolls, Óscar Bermán Boldú. Membres del Frente Identitario de José Alberto Pérez Molina, sobretot dones, s'han sumat a la candidatura. Aquest és el seu programa que inclou propostes com més presència de la llengua castellana, no subvencionar a centres islàmics, impugnar lleis com la de la Memòria Històrica, lleis d'igualtat de gènere, no participar en la celebració del Dia de l'Orgull Gai, o més presència de l'exèrcit i la Guàrdia Civil a Catalunya 
 
Xavier Muñoz Codorniu


Codroniu ha completat la llista, gràcies als militants del Frente Identitario



1. LUIS JAVIER MUÑOZ CODORNIU  
2. CRISTINA LOPEZ MARQUEZ (Independiente)  
3. ALFONSO TROCOLI MORA
4. JESUS CAÑADA OLIVARES (Independiente)
5. Mª DEL CARMEN MIRABET SAEZ (Independiente)
6. EDUARDO GARCIA GONZALEZ 
7. LIDIA ESPINAR BEARDO (Independiente)
8. DOLORES NAVARRO MARTOS (Independiente)
9. MANUEL CABRERA GARCIA (Independiente) 
10. ANDRES SANTO FULLANA
11. AINOA AGUSTIN RUBIO  
12. ANA PARADA BESTEIRO (Independiente) 
13. ANTONIO MIGUEL RODRIGUEZ CASTILLO
14. FRANCISCO JAVIER MORENO ZAMBRANO (Independiente
15. LLORENÇ GENER SEGUI (Independiente) 
16. JOSE IGNACIO RIVERA GARCIA (Independiente)
17. JOSE LUIS ESCUDERO BLAYA (Independiente) 
18. GRISELDA GIL RUBERTE (Independiente)
19. JULIO PUERTOLAS ESPARZA (Independiente) 
20. MARIA DEL PILAR DE RAFAEL GUTIERREZ (Independiente)
21. HUGO JIMENEZ RUIZ (Independiente) 
22. MANUEL PEREZ CARNERERO (Independiente)
23. ANGELES BLAYA PEDREÑO (Independiente)
24. ANTONIA GARCIA SEGURA  
25. FRANCISCO LORENZO LOPEZ (Independiente)  
26. MARIA DEL CARMEN MUÑOZ CODORNIU (Independiente)
27. JAIME SERRA JANE (Independiente)  
28. NATALIA SANCHEZ CALDERON (Independiente)
29. AGUSTIN SOTO MORILLAS (Independiente)
30. JOSE MARIA TAPIA MARTIN (Independiente)
31. MERCEDES ARSALAGUET OLIVAN (Independiente)
32. AGUSTIN MONTEAGUDO IZQUIERDO (Independiente)
33. JUAN MANUEL BACHILLER MADUEÑO (Independiente)
34. MARTA ALVARO GARCIA (Independiente)
35. JUAN RIBAS BESSE (Independiente)
36. MARIA DEL CARMEN CASILLA ROJAS
37. JOSE ALBERTO PEREZ MOLINA (Independiente)
38. TERESA CASTILLO McMAHON (Independiente)
39. JUAN GALLARDO PAZ (Independiente)
40. JORGE DOMINGUEZ FERNANDEZ (Independiente) 
41. MARIA JOSE IBAÑEZ RODRIGUEZ (Independiente)  
Suplentes 1. MANUEL PEREZ MARTIN (Independiente) 
2. ANA MARIA ARAGON AGUILAR



Per últim tambè hi ha la llista de l'empresari alemany Karl Jacobí, sorgida de l'àmbit unionista ultra, que té a Álvaro de Marichalar tancant la llista, i la de Família i Vida que no tinc clar si s'han de considerar ideologia ultra. Família i Vida en anteriors eleccions ha fet coalició amb Alternativa Española (AES) o Vox, Fa quatre anys, Ignacio Garriga, natural i resident a Sant Cugat, va ser el cap de llista a questa ciutat de la coalició Vox-Família i Vida. 
Jacobí és qui el març del 2018 va esbroncar i va demanar presó per al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), al selecte Círculo Ecuestre de Barcelona. Vol rescatar Barcelona dels ocupes, narco pisos i de l'independentisme. Dic que potser no s'ha de considerar d'ultra, dreta donat que pel que fa a la immigració proposa ser inclusiu amb estrangers i immigrants. 
 Karl Jacobí


Marichalar a una manifestació a Manresa l'any passat convocada de fet per DUE, Somatemps i Democracia Nacional