dimecres, 11 de setembre de 2019

Ester Capella a Moià: «No podem preveure el futur, però circula un corrent que persistirà» Els deu ajuntaments del Moianès i una quarantena d'entitats han participat a l'ofrena floral a la vila natal de qui va ser Conseller en Cap el 1714

Xavier Rius Sant
Llegir a NacióDigital-NacióManresa, dimecres 11 de setembre de 2019

"Els darrers anys ens han posat a prova. Aquesta no és una Diada qualsevol i no podem preveure el futur a mig i curt termini; però sabem que circula un corrent soterrat de consciència col·lectiva de defensa de la llibertat", ha afirmat la consellera de Justícia, Ester Capella, a l'acte de commemoració de l'onze de setembre a Moià, vila natal de Rafel Casanova.
Capella ha afirmat, citant l'historiador Josep Fontana, que "aquest sentiment que persisteix malgrat haver perdut tres guerres continuarà en el temps".  I ha afegit que  aquest corrent de la tradició històrica del catalanisme "és republicà i només pot basar-se en una solidaritat integradora de tots el que volen lluitar  contra la repressió".
A l'acte també ha intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras que, referint-se a la propera sentència del Tribunal Suprem als encausats i presos del Procés, s'ha preguntat quina justícia hi haurà a Espanya si es condemna per rebel·lió i sedició a uns "que només van pujar dalt d'un cotxe". "Llavors, què els passarà als miners d'Astúries o als treballadors o col·lectiu del qualsevol altre lloc que facin una vaga o una protesta?". Guiteras ha afegit que aquest 11 de Setembre representa la perseverança, l'estima col·lectiva, i és un dia de lluita de tots els que tenen anhels de llibertat i d'una democràcia homologable.

Els deu ajuntaments del Moianès i una quarantena d'entitats, han fet la seva ofrena floral al monument del fill més il·lustre de Moià, s'ha cantat el Segadors i el Cant de la Senyera, i els Falcons de Castellecir han aixecat unes torres. Prèviament la consellera ha estat rebuda a l'Ajuntament de Moià on ha signat en el llibre d'honor. 
 La consellera saluda a l'alcalde de Granera, Pere Genescà



 Falcons de Castellcir




 Ofrena floral






 La consellera de Justícia, Ester Capella

 L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras









FALLECE EN ROMA STEFANO DELLE CHIAIE, EL ULTRA COAUTOR DE LAS MUERTES DE MONTEJURRA QUE ESTABA PROTEGIDO POR LOS SERVICIOS SECRETOS ESPAÑOLES TRAS HUIR DE ITALIA POR DIVERSOS ATENTADOS. Un eurodiputado de La Liga lo alaba como "un soldado político en la revolución nacional. Un verdadero luchador, en un país que nace uno cada 100 años "


El neofascista italiano, Stefano Delle Chiaie, uno de los responsables de la muerte de Aniano Jiménez Santos y Ricardo García Pellejero, dos carlistas democrátas en Montejurra (Navarra) el 9 de mayo de 1976, y fundador del grupo ultra italiano Avanguardia Nacionale, falleció ayer en un hospital de Roma a la edad de 82 años.
Delle Chiae, miembro de la ultraderecha italiana violenta, vivió unos años España protegido por los servicios secretos españoles del SECED para los que realizó diversos trabajos en los llamados "años de plomo".
Miembro de Ordine Nuovo, la Internacional Negra y la Red Gladio, se refugió en España tras ser acusado en Italia de la colocación en 1969 de cinco bombas en Milán y Roma. También se vinculó a Delle Chiae con la matanza de Atocha, y posteriormente se les relacionó con las primeras acciones de la guerra sucia contra ETA del Batallón Vasco Español y los GAL. 




La Interpol solicitó la extradición de Delle Chiae en 1984 por su participación en diversos atentados contra miembros de ETA en el su de Francia,  pero la policía española manifestó que ignoraba su paradero, dado que por aquel entonces posiblemente se encontraba en Sudamérica.
Según investigaciones llevadas a cabo por el juez Baltazar Garzón, Delle Chiaie asesoró y trabajó para la DINA de Augusto Pinochet en Chile, la Triple A Argentina y la dictadura de Hugo Banzer Suárez en Bolivia. También habría participado en la Masacre de Ezeiza en Argentina.
Delle Chiaie vivió durante 17 años como fugitivo, hasta su detención en 1987 en Caracas, acusado de asociación subversiva, grupos armados y colaboración con la reralización de una masacre. Su nombre se vincula y aparece en los episodios más importantes de los años del terrorismo y la estrategia de la tensión en Italia. En 1991 fue absuelto en Italia de la acusación de perternecia a la organización subversiva de la masacre de Piazza Fontana en 1969. También se le investigó y juzgó por la masacre de Bolonia del 2 de agosto de 1980, el acto terrorista más grave sufrido Italia tras la Segunda Guerra Mundial, en el que murieron 85 personas, de la que fue absuelto por "pruebas insuficientes". Como hizo en Montejurra, en Italia participó en atentados oscuros con la intención de desestabilizar el país, siempre con el objetivo de debilitar a la izquierda.
El hasta hace unos meses eurodiputado de La Liga, Mario Borghezio, definió ayer Delle Chiae en declaciones al rotativo Il Fatto Quotidiano, como "un soldado político en la revolución nacional", pero también "un verdadero luchador , en un país uno nace cada 100 años ".
En junio de 2014 Mario Borghezio, siendo eurodiputado, participó en una convención neofascista en Roma junto a Stefano Delle Chiaie, Gabriele Adinolfi, fimpulsor de Casa Pound, Bruno Di Luia (anteriormente la Vanguardia Nacional) y Adriano Tilgher (presidente del Frente italiano). El símbolo fascista de la Runa Odal presidió el acto y el eurodiputado se refirio a Delle Chiaie como "el Comandante". 
El pensador y militante ultra español, Ernesto Milá, que trabajó con él en España y latinoamérica ha escrito este texto en su blog, negando la participación de Delle CHiaiei en las masacres y asesinatos que se le atribuyeron.

dijous, 5 de setembre de 2019

El Hogar Social (Madrid), legalizado desde hace medio año como partido político, con sede legal en Granada y Melisa Domínguez como presidenta, ya tienen programa político, y continúa con la recaudación de fondos para alquilar local en Madrid, y no tener que depender de nuevas ocupaciones. Tras los fracasos electorales de ADÑ y Esp2000-Respeto, disueltos PxC y PxL, y asimilada la fuga de militiantes a Vox, podría ser el nuevo proyecto de la ultraderecha en España. Su programa se asemeja en lo ecónómico y social al de los orígenes de Podemos, si bien rechaza el estado autonómico, es contrario a la inmigración y elude el tema del aborto


El mapa político de la ultraderacha en España continúa cambiando. Tras la irrupción de Vox con 24 diputados en el Congreso, su entrada en los parlamentos de Andalucía, Madrid, Murcia, Aragón, Cantabria, Asturias, Baleares y Castilla y León, y sus  530 concejales, y el fracaso de otros proyectos como la coalición ADÑ de las dos Falanges, AES y Democracia Nacional, así como la desaparación de la federación Respeto, la disolución de PxC y PxL y los malos resultados municipales de España 2000, queda vacante el espacio de los grupos extraparlamentarios, que podría ser ocupado  por el Hogar Social Madrid. (Hay otro nuevo proyecto, el de Identitarios, impulsado por Ignacio Vega, del que ya informaré más adelante)

El Hogar Social sin preveer la irrupción de Vox inició los trámites de constituirse com partido de ámbito estatal hace un año, siendo legalizado en febrero con sede en Granada y Melisa Domínguez Ruiz de presidenta. En aquel momento se planteaba la opción de presentarse a las elecciones municipales y autómicas de Madrid y de algún otro lugar. Pero la irrupción de Vox y la fuga de militantes y simpatizandes de todos los grupos ultras, socialpatriotas, identitarios y nacionalrevolucionarios hacia Vox e inicialmente hacia ADÑ, frenó la posibilidad del Hogar Social de presentarse a las elecciones.  El hecho que la sede legal esté en Granada se debe a la falta de una dirección segura en Madrid, de desalojo en desalojo. 
Dado que parece próximo el desalojo su novena sede en cinco años, han replanteado su estrategia, iniciando una campaña de recaudación de fondos para alquilar un local donde ubicarse de manera estable. Paralelamente han elaborado un programa político, mucho más social que el del Vox, al que califican de conservador, neoliberal y proisraelí. Y si leemos su programa en materia económica, bancaría, de vivienda, etc se asemeja bastante al de los orígenes de Podemos en España.
Marcando perfil frente a Vox y ADÑ, elude definirse sobre el aborto. Y acercándose a la izquierda y los movimientos sociales propone la derogación de la Ley Mordaza. Propone salir de la OTAN para recuperar nuestra soberanía, pero no de la Unión Europea con la que habría que renegociar algunas condiciones. 

La diferencia sustancial del programa de Hogar Social con el de grupos de extrema izquierda está en cuestiones como la inmigración y la visión de una España centralista sin comunidades autónomas en la que los partidos independentistas serían ilegalizados. En relación a la inmigración propone la revisón o anulación de la adquisición de la nacionalidad española por parte de inmigrantes.
 
El Hogar Social Madrid, surgido en 2014, liderado por la historica militante ultra Melisa Domínguez Ruiz. Dan ayuda alimentaria o alojamiento  a ciudadanos españoles de pura cepa, no a inmigrantes ni a españoles de origen inmigrante, cosa que genera en círculos ultras comentarios sarcásticos similares a los que se dan con el diputado de hispanoguineano de Vox, Ignacio Garriga. Y ha sido desalojado de ocho edificios. Gracias a sus contactos con empleados de la Oficina del Catastro y con abogados bien relacionados, suelen elegir grandes edificios envueltos en pleitos o que pertenecieron a algún organismo oficial.   Hace dos años y medio estaban en la antigua sede de la Asociación de Militares Mutilados, palacete donde nació y murió el fundador de la Legión, Millán Astray. Anteriormente en un edificio de RTVE que había sido la sede del informativo franquista el NODO. También en la antigua sede del desaparecido Forum Filatélico, entidad de inversión que quebró produciendo una estafa masiva de pequeños ahorradores, y en un edificio del barrio de Tetuan propiedad del magnate chino Gao Ping que fue acusado de negocios fraudulentos. La presencia en en Tetuán del HSM, barrio con un importante ídice de inmigrantes, generó muchas protestas y alguna manifestación de rechazo. 
Melisa Domínguez Ruiz y otros miembros del HSM está procesados por manifestarse frente a la mezquita de la M30 de madrid con bengalas tras los atentados de Briselas de 2016.




ñññññññññññ






 Melisa Domínguez Ruiz, presidenta del Hogar Social



divendres, 30 d’agost de 2019

Vídeo en el que analitzo la crisis de l'Open Arms i la jugada que li ha sortit malament a Salvini. Repeteixo que Líbia, un estat fallit, no pot ser un interlocutor ni a qui s'ha de pagar perquè aturi les pasteres. També parlo del Brexit, Trump i el tractat amb l'Iran, i lamento el silenci de la UE a les últimes condemnes a dones iranianes per oposar-se al vel

Ara que ja es dóna per acabada la crisi de l'Open Arms i a Matteo Salvini li ha sortit malament la jugada d'intentar unes eleccions anticipades per les que ell ja feia campanya aquest agost fent-se selfies en banyador, tot despotricant dels immigrants mentre impedia l'Open Arms i l'Ocean Viking atracar a cap port italià, faig aquest vídeo. Cal un sistema permanent de repartiment d'immigrants que arriben als països del sud, i no s'ha perseguir, sancionar, ni criminalitzar les ONG. no
També parlo de la voluntat de Boris Johnson i la seva intenció de fer un Brexit dur a l'octubre, de Donald Trump i de la cimera de Birraitz del G-7, on Emmanuel Macron va portar al ministre d'Exteriors d'Iran, Mohamad Javad Zarif, per intentar un acostament amb Trump i mirar de salvar l'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, llàstima però que la dividida i debilitada Europa no aixequi la evu per les condemnes d'aquests últims dies a quatre dones a l'Iran per negar-se a portar vel o fer campanya contra la seva obligació.  


Matteo salvini fent campanya a les pltages d'Itàlia
Boris Johnson i Donald Trump al G-7

Condemnes de 24, 23, 10 i 16 anysde presó per Yasaman Aryani, Mojgan Keshavarz, Monireh Arabshahi i Saba Kord Afshari

dimarts, 27 d’agost de 2019

LA ULTRADRETA A CATALUNYA AFRONTA DEBILITADA EL NOU CURS POLÍTIC, AMB FORTES TENSIONS A VOX AGREUJADES PEL FET QUE MOLTS NO COMPARTEIXEN EL DISCURS ULTRACATÒLIC D'IGNACIO GARRIGA QUE ARA S'HA MANIFESTAT CONTRA EL REPARTIMET I US DE PRESERVATIUS. L'univers força actiu fa dos anys de DN i els GDR està molt atomitzat, mentre els ex-PxC no troben el seu lloc a Vox. Caldrà veure què fa Anglada que ha quedat fora de l'ajuntament després de 16 anys. El Club Empel de Barraycoa l´única iniciativa que va endavant




La ultradreta espanyolista de Catalunya afronta desconcertada, desorganitzada i desmobilitzada el nou curs polític. Vox s'ha menjat l'espai, tot i que els resultats de Vox a les municipals van ser molt dolents a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, que pertanyien a PxC que es va dissoldre per entrar a Vox. Mentre, el partit d'Anglada -Som Identitaris- només va aconseguir representació a Manlleu. 
Els mals resultats de Vox a Catalunya després de les disputes per les llistes en les que a llocs estratègics com Mataró o L'Hospitalet, els coordinadors locals de Vox van ser desplaçats per posar-hi al davant a membres de PxC, va generar una lluita caïnita que continua, agreujada per la deriva ultracatòlica del diputat hispanoguineà, Ignacio Garriga.  I si mirem ara el 30 Minuts de TV3 de fa poc més d'un any,  tret de Javier Barraycoa i Josep Alsina de Somatemps, la majoria dels que hi surten han desaparegut o han abandonat la militància. 
Barraycoa és potser el que ha jugat millor les cartes donat que, mantenint molt bones relacions amb Vox i amb el que resta de la ultradreta unionista, va obrir, amb l'ajuda de Mauricio Royuela el nou local ultra, Club Empel. El club agafa el nom del suposat miracle que va fer el 8 de desembre de 1585 la verge de la Immaculada en una batalla que el Terços de Flandes estaven perdent.   
L'allunyament de la radicalitat de Societat Civil Catalana, que sembla que vol impulsar el seu nou president, Fernando Sánchez Costa, és una oportunitat per Somatemps, entitat de Barraycoa i Alsina. Recordo que quan Baraycoa, Alsina i Josep Ramon Bosch creen Somatemps per lluitar contra el procés independentista, la Delegada del Govern central, María de los Llanos de Luna els hi va suggerir la necessitat de tenir una plataforma unionista que anés més enllà de la ultradreta. I llavors els mateixos fundadors de Somatemps creen amb gent de l'entorn de Ciudadanos i el PP, Societat Civil Catalana, sent Josep Ramon Bosch simultàniament president de Somatemps i SCC. Si ara SCC s'acosta a les tesis de que cal diàleg i evitar la confrontació amb l'independentisme, Somatemps i el Club Empel, podran recuperar el lideratge de l'unionisme més combatiu. 



El fet que la ultradreta estigui desorganitzada, desmobilitzada i que alguns dels dirigents de les mobilitzacions contra l'1-O, com Albert Bruguera i altres membres coneguts de Democracia Nacional hagin plegat, no significa que no existeixi. Hi ha una amalgama de grups sorgits dels anomenats Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), de les  Brigadas de Limpieza (de llaços grocs), de Segadors del Maresme i de Groc Enlloc, que continuen actius però dividits i sovint enfrontats, canviant sovint de nom. De fet els impulsors de la manifestació del juliol que va acabar amb agressions contra la presència de menors no acompanyats a un centre del Masnou no va ser organitzat ni pels Segadors del Maresme, ni per gent de PxC i Vox, tot i que Jordi de la Fuente va agafar un protagonisme sobrevingut.
Alguns d'aquests cercels ultres han fet aquest estiu una campanya en favor de Raúl Maciá, l´últra de Balsareny, actualment empresonat amb règim de permisos a Quatre Camins. Macià estava en llibertat provisional, després de complir part de la condemna per delictes comuns d'extorsió i narcotràfic. Però després de ser detingut per enfilar-se al balcó de l'ajuntament i de vivendes per treure estelades, arrencar cartells d'entrada a algun municipi i haver involucrat  en una baralla o agressió a membres dels CDR al Bages, va perdre la llibertat condicional.

 Concentració per la llibertat de Raúl Macià a Quatre Camins

Tornant a Vox, aquest estiu hi ha hagut reiterats anuncis de dimissió, sempre aturats, de la majoria de membres del Comité Executiu Provincial de Barcelona que presideix Lola Martín, que ja van estar disconformes amb que Mónica Lora i Pablo Barranco de PxC encapçalessin les llistes a Mataró i L'Hospitalet. Exmembres de Vox, como el coordinador de L'Hospitalet, Daniel Clemente, volen expandir a nivell de tot l'estat un nou projecte a partir d'Españoles de L'Hospitalet.  

El mals resultat de Vox a les eleccions generals, amb només un diputat, Ignacio Garriga, i el desastre de les municipals, va fer que s'aixequessin veus contra l'eurodiputat Jorge Buxadé, contra els cosins Juan i Ignacio Garriga i contra l'exregidora de Mataró i ex Secretària General de PxC, Mónica Lora, que encara confia ser nomenada aquesta tardor nova presidenta de l'Executiva Provincial de Barcelona o Gerent del Comitè Provincial. Lora, si el tàndem Garriga-Buxadé continuen controlant el poder, també podria ser la cap de llista de Vox a unes elecciones al Parlament de Catalunya que probablement es convocaran l'any vinent.  

Les declaracions i tuïts d'Ignacio Garriga en contra de que es permeti el top-less a les piscines públiques -quan un servidor coneix a destacats membres o exmembres de Vox que practiquen nudisme a Tarragona, el Maresme o el País Basc- i els dels cap de setmana passat en contra del repartimemt i us de preservatius per "fomentar l'espera, l'entrega, la generositat i l'amor veritable" van generat noves tensions a Vox, havent de fer un nou tuit Garriga dient que el rebuig als preservatius era la seva opinió personal, no la del partit. Tampoc és cap secret que a l'entorn de Vox i els ex-PxC hi ha qui dubta que Garriga, hispanoguineà i ultracatòlic de l'Opus incapaç de separar política, vida privada i religió, sigui la persona idònia per liderar Vox a Catalunya. Només cal recordar els comentaris irònics que es va fer des de PxC i des de la resta de la ultradreta fa deu anys quan un negre mestís com Obama fos el president de la primera potència mundial. Ara ells tenen un líder de color i que més a més, com si fos el Papa de Roma, acaba tots els seus actes repetint benediccions dient "Que Dios os bendiga!". De fet en l'entorn de militants i exmilitants de Vox Catalunya crítics amb com s'han fet les coses, s'anomena al tàndem Buxadé i Ignació Garriga com "Mortadelo y el Papa negro".
El que està clar a Vox de Barcelona és que els hi cal ara una mica de calma confiant que Pedro Sánchez pugui fer govern i no s'hagin de convocar noves eleccions. Perquè més enllà dels aduladors que encerclen al diputat Garriga, la majoria de militants de Catalunya tenen clar que si es repeteixen eleccions Garriga, que va aconseguir un 3'6% dels vots,  ho tindria molt difícil per repetir el resultat i superar el 3%, més amb declaracions ultramuntanes contra el topless i els preservatius.

L'eurodiputat, Jorge Buxadé, és dels pocs dirigents de Vox a Catalunya que dóna suport al discurs ultracatòlic d'Ignacio Garriga.

dimecres, 21 d’agost de 2019

SALVINI HA GUANYAT. Com en una sèrie o pel·lícula que en l´últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, mentre l'Armada espanyola enviava l'Audaz cap a l'illa, dimitia Giuseppe Conte, l'Open Arms desembarcava i quedava retingut, i Salvini se sentia victoriós per haver guanyat el pols amb els migrants i l'ONG als que criminalitza, ha aconseguit trencar el govern, i mostrar perfil dur front Brussel·les, França i Alemanya sobretot davant els seus votants. Queda per resoldre el desembarcament de l'Ocean Viking, mentre a Espanya Vox, PP i C'S ja volen treure rèdit polític sacsejant la demagògia

 


Com en una sèrie o pel·lícula que en el últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, aquesta passada nit ha acabat la crisis de l'Open Arms i els migrants que quedaven al barco han desembarcat al port de Lampedusa per ordre del fiscal. Mentre, el vaixell de l'Armada espanyola, Audaz, navega cap a l'illa per portar els migrants de l'Open Arms al port de Palma. Però el vaixell humanitari s'haurà de quedar retingut a Lampedusa o Sicília per ordre judicial. I tot això passava a la mateixa hora que el Primer Ministre italià, Giuseppe Conte, anunciava al Senat la seva dimissió, acusant Matteo Salvini d'irresponsable en presentar una moció de censura i desobeir a altres ministres i al cap del govern, actuant de manera deslleial en diverses qüestions per interessos electorals.   
Fa uns dies quan un tribunal regional del Lazio va suspendre el decret de Salvini que impedia a les ONG atracar a ports italians i navegar per aigües italianes, i ordenava el desembarcament de l'Open Arms, semblava que s'anava a fer efectiu l'acord entre Espanya, Alemanya, França, Luxemburg, Romania, Portugal per acollir els 147 migrants. Semblava que de la mateixa manera se solucionaria la situació de l'altre vaixell de rescat, l'Ocean Viking. Però Salvini enfrontant-se al Primer Ministre i a la ministra de Defensa, va continuar impedint l'entrada a port. I caldra veure quines notícies arribaran els propers dies de l'Ocean Viking que semblava que també s'havia arribat a un acord per repartir el migrants.
Ara Salvini queda com el vencedor, mostrant els migrants de l'Open Arms com un xantatge que calia evitar que entressin a Itàlia. Salvini diu que cal evitar que a Itàlia rebi i es quedi  la majoria de migrants que arriben de manera invasora a Europa, quan les estadístiques no només diuen que el nombre d'arribades ha disminuït, sinó que la ruta italiana és la minoritària. Així segons l'agència europea Frontex, la ruta més concorreguda és la de Grècia, amb 28.210 entrades de gener a juliol d'aquest any. Un 6% menys que el mateix període de l'any passat. La segona és Espanya amb 12.976, un 41% menys que l'any passat. La tercera els Balcans amb 5.794, un 50% menys. I la quarta i última és Itàlia amb 4.890. un 7'5% menys.  

Ara quan els migrants arribin a Palma amb l'Audaz s'obrirà a Espanya un nou focus de tensió per la postura de PP, C'S i Vox. PP i Ciudadanos acusen a Pedro Sánchez  d'haver gestionat malament la crisi i cedir al xantatge de l'Open Arms, mentre Vox ja ha anunciat que portarà al vaixell humanitari als tribunals per afavorir la immigració il·legal i vulnerar o aprofitar-se fraudulentament de les lleis del mar. I podria ser que el govern espanyol retiri a l'Open Arms el permís per tornar a navegar i fer més rescats. Un escenari de tensió i confrontació més en un moment que ens juguem que s'hagin de repetir eleccions a Espanya, i jo crec que si es fan, no donaran la majoria al PSOE, sinó que portaran a Pablo Casado a la Moncloa, amb Rivera i Abascal intentant ser el Salvini espanyol salvador d e la pàtria.-



divendres, 16 d’agost de 2019

RIPOLL i SALT, O COM LA ULTRADRETA A CATALUNYA NEIX DE LES PORS A LA IMMIGRACIÓ, SOBRETOT ISLÀMICA. Analitzo amb motiu del segon aniversari dels atemptats del 17-A, l'entrada d'una força independentista xenòfoba a l'Ajuntament de Ripoll, que si no s'hagués dividit en dues llistes, tindria dos regidors. Salt i Manlleu són els altres dos municipis catalans on la ultradeta té representació sacsejant les pors a la immigració islàmica

La ultradreta ultracatòlica, antiimigració i antiautonomies de Vox, que va obtenir un un diputat per Barcelona a les eleccions generals d'abril, l'hispano-guineà Ignacio Garriga, va fracassar estrepitosament a les eleccions municipals on, tot i tenir a favor seu l'embranzida de ser un partit emergent i formar algunes llistes amb regidors o exregidors de Plataforma per Catalunya (PxC), va patir un absolut daltabaix obtenint només representació a Salt, amb tres regidors, dos dels quals ja ho eren de PxC. 
Aquests regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción, van fer una campanya molt diferent a la que va protagonitzar Vox a la resta de Catalunya que la va centrar en consignes genèriques de "Pugidemont a prisión", unitat d'Espanya, demanar l'escolartització en castellà, tancar TV3 i la baixada d'impostos, sense programa específic per cada múnicipi. Però a Salt van focalitzar la campanya en les crítiques a la gestió de l'alcalde d'ERC, Jordi Viñas en general, a la seguretat al municipi i en el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, i la mesquita que presideix un imam d'idees salafistes.
 El fundador destronat de PxC, Josep Anglada, que havia creat un nou partit, Som Identitaris, va quedar-se fora de l'ajuntament de Vic en anul·lar a mitja campanya la Junta Electoral la seva presència candidatura en considerar ferma una sentència d'inhabilitació per un any. Tot i això el partit d'Anglada va obtenir un regidor a Manlleu, Paco Zambrana, un excaporal de la policia municipal jubilat, que va fer campanya, no centrant-se en la qüestió catalana, sinó en la seguretat i la immigració magribina, molt present a Manlleu. 


L'imam de Ripoll cervell dels atemptats

LA XENOFÒBIA, ARA INDEPENDENDISTA, TORNA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL

I Ripoll és el tercer municipi on ha obtingut representació una força xenòfoba anitiimmigració, el Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, que va obtenir 503 vots, el 9,44%. Orriols es va presentar amb aquesta sigla congelada d'un partit independentista d'esquerres, nom del qual s'ha recuperat fa sis anys en coincidir amb el Front Nacional de Le Pen, però que a diferència de PxC, Vox o Som Identitaris, és manifesta favorable de la independència de Catalunya i pertanyeny al corrent dit "33", Catalunya catalana ni espanyola ni musulmana, en el que sense éxit fins ara hi ha hagut altres grups como Unitat Nacional Catalana, el MIC o SOM-Catalans.  

A dalt, Sílvia Orriols, regidora del FNC. A sota Esther Gallego, ex PxC, candidata de Som Catalans a Ripoll. Té el suport el del Vlaam Belang de Filip Dewinter.
Precissament la presidenta de SOM Catalans, Esther Gallego,  exmilitant de PxC i que ja es va presentar per SOM Catalans a Vic fa quatre anys, va presentar-se també aquest juny a l'alcaldia de Ripoll, competint amb el FNC d'Orriols, aconseguint només 112 vots, un 2,10% dels vots. Gallego, resident a Vic però filla de Ripoll no va voler  fer una candidatura unitària amb Orriols, però si s'haguessin juntat en una sola llista haguessin tingut dos regidores. Totes dues volien per elles el rèdit polític de la tragèdia que la majoria dels autors del atemptats de Barcelona i Cambrils de fa dos anys eren o vivien a Ripoll.   

El fet que el sentiment antiimmigració islàmica hagi portat tres regidors a l'ajuntament de Salt, a Orriols a Ripoll i a Zambrano a Manlleu, front el fracàs de les altres 51 candidatures de Vox a Catalunya que es van centrar en el no a les autonomies, l'escolarització en castellà i la baixada d'impostos, confirma que el vot conservador espanyolista centralista ja està ocupat pel PP i Ciudadanos. I, en canvi, hi ha un espai polític i sociològic que pot donar rèdits, que és al no a la immigració que fa vuit anys va ocupar Plataforma per Catalunya. Espai que pot aglutinar gent de diferents sensibilitats vers la qüestió nacional. De fet als que fa anys que seguíem a PxC, ens va costar entendre com la fins fa uns mesos Secretaria General de PxC, Mónica Lora, donés suport a les propostes de Vox pel que fa a l'ensenyament en castellà, quan ella havia votat sempre a l'Ajuntament de Mataró en favor de l'ensenyament en català i la immersió lingüística.

Després dels atemptats de La Rambla i Cambrils les forces polítiques de Ripoll van pactar fer un cordó sanitari a les propostes xenòfobes i no llençar-se acusacions, sobretot des dels tres partits de l'oposició, socialistes, ERC i la CUP cap a l'equip de govern de CiU de l'alcalde Jordi Munell. El 2011 PxC va entrar a l'ajuntament de Ripoll amb Xavier Fernández que a mig mandat deixaria Plataforma quedant com a no adscrit. A les eleccions de 2105 la llista de PxC, encapçalada pel mosso d'esquadra Pep Sort, amb una semblança molt germànica, no va obtenir representació en aconseguir només 122 vots. Sembla que la postura de PxC front el Procés independentista li va passar factura. Part del possibles votants antiimmigració eren també independentistes.


Pep Sort candidat de PxC el 2015 Ripoll. La postura espanyolista centralista de PxC li va restar vots

Així en no tenir representació PxC i no presentant-se ni el PP ni C'S havia de ser fàcil. Però sí que va sacsejar les pors a la immigració i el rebuig a les polítiques d'integració i cohesió durant la campanya de les municipals les noves candidatures d'Orriols i Gallego. Les eleccions les va tornar a guanyar Munell, si bé va baixar d'11 a 8 regidors, governant en solitari. I tant ERC, com el PSC i la CUP donen suport a grans trets al pla de convivència que prepara l'equip de govern. Però  en els primers plens d'aquest mandat Orriols ha destacat per la seva duresa vers els immigrants, els ajuts, la pràctica de l'islam o el fet que l'ajuntament donés ajuda psicològica als familiars dels nois autors dels atemptats. En el ple de constitució del nou consitori una vintena de persones van mostrar cartells amb el lema "Tots som ripollesos", dirigit a la regidora del FNC.
Demà Ripoll viurà amb dolor i silenci el segon aniversari del 17-A amb la participació també de molts ripollesos musulmans -que se senten vigilats- que tenen a Mohammed El Oncre com a nou imam. No és cap secret que després dels atemptats el CNI, els Mossos, els Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i el CNI -que de vegades actua sota la credencial del la Benemèrita o el CNP- hi tenen els seus informadors. La teoria de la conspiració sobre si el CNI hagués pogut aturar els atemptats, no ajuda a fer el dol. I més enllà de si Orriols i els que li donen suport respecten demà el dol, a l'Ajuntament i al carrer hi ha qui sap que a Ripoll i fora de Ripoll sacsejar la por a la immigració islàmica pot ser rentable políticament, més enllà que les propostes que facin aquests siguin inaplicables o no ajudin en res a solucionar els problemes.


 Foto@CorisaMediaGrup del ple de Constitució el nou consitori