dissabte, 27 de juny de 2020

Un centenar d'ultres convocats per VOX i el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español es concentren al monument de Colón en defensa de la hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo. Vox no aconsegueix en nombre manifestants que esperava per encerclar l'estàtua




Un centenar de militants i simpatitzants ultres, convocats per Vox i pel Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español -principal impulsor de les contramanifestacions de la Meridana- que s'ha sumat a la convocatòria, s'han concentrat aquest migdia al monument de Colón en defensa de la Hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo o reinterpretar-lo. Simultàniament mig centenar d'antifeixistes s'han manifestat intentant arribar a Colón, si bé el Mossos els han aturant a la part baixa de la Rambla.
El fet que hagi assistit menys gent de la que Vox esperava no ha permés fer l'encerclament de tota la base o rotonda al voltant del monument.
El primer en intervenir ha estat Javier Barraycoa, impulsor principal impulsor o cara coneguda del Club Empel i de Somatemps, que ha parlat de les estàtues del peu del monument com la de Pere Margarit, Ferrer de Blanes i Lluís de Sant Àngel, i ha lloat els valors i el llegat de la Hispanitat. Tot seguit el dirigent de Vox, Juan Carlos Segura, ha defensat l'obra de la conquesta d'Amèrica que va portar la modernitat i va abolir la poligàmia de les tribus. Per la seva banda el president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga, ha afirmat que els allà presents "som patrotes i defensem l'amor a la nostra terra, a diferència dels separatistes que només tenen odi". I ha qualificat la Hispanitat com "un projecte d'amor"del que se sentia orgullòs, que va portar les drets i la modernitat als pobles indígenes.  
En acabar s'ha escoltat l'himne d'Espanya i alguns manifestants ho han fet "brazo en alto"

Entre el participants hi havia a part de la cúpula orgànica de Vox a Barcelona i Girona -sense la presència dels diputats Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe, i d'una quinzena de membre del neonazi FNI-PNSOE, coneguts ultres com Raúl Macià, de Balsareny, -que va estar empresonat fa dos anys per motius aliens a la política, i alguns ex militants històrics de la ultradreta nacionalrevolucionària i del Casal Tramunatna. L'ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, com sempre, anava amb el megàfon.


 Juan Garriga, president provincial de Vox
  Alberto Tarradas, Vox Girona, Mónica Lora, Secretaria provincial de Vox i ex Secretaria General de PxC, i Joan Garriga, president de Vox Barcelona 

  Javier Barraycoa

Juan Carlos Segura



  El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español també ha concocat i ha estat present a l'acte






divendres, 26 de juny de 2020

Analitzo a Planta Baixa de TV3 la problemàtica dels multireincidents, patrulles ciutadanes i els brots racistes contra menors no acompanyats

Vídeo al meu canl de Youtube de la intervenció meva d'ahir al programa Planta Baixa de TV3, analitzant la probemàtica dels multireincidents, que estigmatitzen a la majoria de menors no acompanyats que no delinqueixen, de les patrulles ciudanes i dels brots racides que s'han donat. Explico que és un error que el Codi Penal no focalitzi la figura del multireincident, fet que genera impunitat, i el fet que l'absència de turistes ha fet que els grup delictius que robaven a turistes ara actuiïn amb més virulència.  


divendres, 19 de juny de 2020

La Fiscalia demana 5 anys de presó per tres skins nenoazis que van robar i agredir a un ciutadà indi que venia banderes espanyoles en una manifestació de Societat Civil Catalana l'octubre de 2017. Com passa sovint a causa del turbant sikh, el van confondre amb un musulmà

 




La Ficalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana cinc anys de presó, 1.500 euros d’indemnització, 600 euros de multa i la prohibició d’acostament a menys de mil metres durant sis anys a tres  skins d’ideologia nacional socialista” que assistien a la manifestació espanyolista convocada per Societat Civil Catalana el 29 d'octubre de 2017 i van agredir, insultar i prendre el material que venia un immigrant indi de religió sikh, al que com passa sovint, a causa del turbant, van confondre amb un musulmà. L'agredit venia banderes espanyoles.

Segons l'escrit d'acusació els acusats en veure al Sr Sing a la cruïlla de Casp amb Pau Claris,  “moguts per l'aversió que sentien a tota identitat cultural, religiosa i nacional que no coincidís amb la pròpia, així com pel propòsit beneficiar econòmicament, van treure-li les quatre banderes que, destinades a la venda, portava”.  “Amb aquesta finalitat el van abordar”, continua. Així concreta que li van poder arrabassar les banderes, després d’abraonar-lo i cridar-li “moro!” i “musulmà!”.  En resistir-se els acusats li van fer cops de peu i de puny. L’atac es va aturar perquè un grup de ciutadans els va separar però els agressors van marxar brandant les banderes al crit de “mira, mira, morito, mira”. L'escrit detalla la indumentària i els tautatges d'ideologia nazi dels acusats. 
 
Els acusats van ser detinguts en la manifestació que es va convocar davant el Palau de la Generalitat aquella mateixa tarda. Dos d'ells tenen antecedents per agressions a immigrants de diferentes nacionalitats. Per tot això els acusa d'un delicte de robatori amb violència intimidació tipificat a l'article  242.1 del Codi Penal; i d'un delicte de lesions tipificat a l'article 147.3, amb l'agravant d'odi o discriminació ideològica tipificat en l'article 22.4.


 El sikhs, que porten un turbant, són confosos habitualment amb musulmans. Després dels atemptats del'11-S molts sikhs americans van deixar de portar-lo cansat d'amenaces i agressions. A la imatge, representants dels col·lectius sikhs explicvant le seves pors al llavors Conseller d'Interior, Quim Forn, en una concentració de repulsa als atemptats del 17 d'agost. 

dimecres, 17 de juny de 2020

La detenció del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, per una suposada estafa a una franquícia de compra venda de joies, obre un crisis a Vox Catalunya, que hauria de culminar amb la suspensió de militància o expulsió del regidor que l'anterior mandat ho era per PxC. Vox a Catalunya només té representació a Salt, llista que va encapçalar el també exregidor de PxC, Sergi Fabri. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha demanat a Concepción que deixi l'acta "per ètica i respecte". Vox, de moment, guarda silenci





La detenció duta a terme la setmana passada i posada en llibertat amb càrrecs del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, conegut també com Sergi Conce, juntament amb altres persones de nacionalitat hondurenya i espanyola, per un suposat delicte d'estafa continuada als propietaris d'una franquícia de compra i venda de joies i cases d'empenyoraments de Girona, ha obert un crisi a l'únic municipi de tot Catalunya on Vox té representació.  Fet que podria motivar que el Comitè de Garanties de Vox, decideixi suspendre cautelarment o expulsar al regidor, en compliment de codi de la formació ultra. L'alcade de Salt, Jordi Viñas, li ha demanat que renunciï a l'acta. Concepción hauria cobrat un o dos d'aquests xecs sostrets irregularment per la treballadora de l'establiment. Vox, molt ràpid en demanar responsabilitats a polítics d'altres partits imputats o detinguts, de moment guarda silenci sobre el cas.


Els Mossos van iniciar les investigacions al mes de març quan van constatar que la treballadora de l'establiment, ara tancat, s'havia apropiat l'any 2019, de joies empenyorades o comprades en aquella oficina. Joies o or que entregava a les altres set persones detingudes per tal de revendre-les, sense que en tinguessin coneixement els propietaris de la franquícia. Paral·lelament dos col·laboradors, un d'ells el regidors de Salt, van cobrar en metàl·lic quatre xecs per un valor de 9.000 euros.


El febrer de 2019 Plataforma per Catalunya (PxC) va decidir dissoldre's per integrar-se part dels seus membres a Vox, cosa que van fer els dos regidors de PxC a Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción. I el passat mes de maig Fabri i Conce van tornar a presentar-se a les eleccions a Salt com a números 1 i 2 de la llista de Vox, que va obtenir tres regidors, Fabri, Concepción i Lázaro Cruz.


Tant Sergio Concepción con Sergi Fabri van entrar a PxC l'any 2011, que van anar de números 4 i 5  a la llista de PxC que va obtenir tres regidors. I tot i que el grup municipal de PxC va patir diversos trencaments, primer pel ressò mediàtic que dos dels tres regidors de la formació xenòfoba tenien parella sentimental immigrant negra, i després pel suport de la regidora María Osuna a Josep Anglada, els Sergis no van ocupar la cadira de regidors.


Sí que la van ocupar el juny de 2015 quan PxC va patir la patacada electoral de passar de 67 a només 8 regidors, donat que Salt va ser un dels pocs municipis on PxC no es va enfonsar. I mentre Sergi Fabri era el que feia la feina més tècnica de regidor i de seguiment de la problemàtica a Salt, Concepción mantenia la seva faceta més de militant ultra. Concepción havia estat motiu de polèmica diverses vegades per la seva entrevista amb el líder de la neonazi Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, la seva vista a Auschwitz, les fotos amb armes de paintball, o amb les Brigadas Blanquiazules portant una creu celta.
 

dijous, 11 de juny de 2020

La fi de les cassolades al barri de Salamanca. Vox Barcelona i l'entorn de Javier Barraycoa dubten si mantenir les convocatòries de Barcelona, després de la poca assistència el passat dimecres. "Los de Artós" s'han mantingut inactius com a grup per les divergències entre els tres sectors: 1-Vox-Buxadé, 2-Josep Bou, PP i Espanya i Catalans, i 3-Ciudadanos

Les cassolades sorgides al barri de Salamanca de Madrid a primers de maig, impulsades  per comunicadors i digitals, canals de Youtube i televisions ultres com Cristina Seguí, Javier Negre, Carlos Cuesta o Alvise Pérez, des de Distrito TV o Estado de Alarma, que es van anar estenent a altres barris de Madrid i a altres ciutats, com lamentava la  periodista de l'àmbit espanyolista ultra, ara propera al PP, Yolanda Couceiro Morín en un tuït el passat 27 de maig, van anar perdent participació, des que a Madrid es van obrir les terrasses dels bars. La gent va deixar sortir al balcó o baixar al carrer amb la cassola, preferint sortir per fer una cervesa amb els amics. I en aquests moments tot i la presència de quatre irreductibles al carrer Núñez de Balboa, les cassolades ja es donen per acabades. De fet en els àmbit ultres es diu que Vox, després de les manifestacions a totes les capitals de província del passat 23 de maig,  va decidir deixar d'impulsar les cassolades de cada tarda o vespre.

A Barcelona  des de fa un mes es feia una cassolada setmanal, els dimecres a Bonanova-Ganduxer, impulsada sobretot per Javier Barraycoa de Somatemps i el Club Empel. Cassolada que aplegava poc més de cinquanta persones i a la que hi anaven també membres de Vox.  Sorprenement el col·lectiu "Los de Artós", no s'hi va sumar donat que aquest grup, sorgit el 2017 i format majoritàriament per joves, com a tal ja no estaria funcionant per la desmobilització de molts dels seus membre i per les divisions internes. Així una part del seus membres o exmembres eren propers al PP i a Espanya i Catalans i al regidor Josep Bou, regidor i empresari ara enfrontat amb la direcció del PP català. Sembla que Bou en el seu moment havia aportat diners o mitjans materials a Los de Artós. L'altra sector que crec que liderava les accions però no aportava tants recursos com Bou, era el de joves que van anar a Vox i l'eurodiputat barceloní, Jorge Buxadé, ara resident a Madrid.  El tercer sector dels d'Artòs serien simpatitzants de Ciudadanos. 
Doncs bé, a la cassolada d'ahir dimecres 10 de juny, en la que hi era el president provincial de Vox, Juan Garriga, tot i que no plovia, només hi van assistir una trentena de persones. I pel que se m'ha dit, s'està imposant l'opinió de no convocar per la setmana vinent i donar per acabada la protesta.  El fet que des de Vox no s'hagin penjat fotos ni fet tuïts de com va anar l'acte, confirma que se m'ha dit que, al menys des de Vox, es donarien les protestes per acabades. caldrà veure si el compte de twitter Movimiento Bonanova, i si Vox hi dóna o no suport.
Dimarts, va haver-hi també una cassolada a Badalona amb el suport de Vox, en la que hi van participar deu persones, entre les que estava Baraycoa


Imatge publicada a les xarxes social, de la concentració cassolada d'ahir a Bonanova. A l'esquerra de tot el president provincial de Vox, Juan Garriga.

 A la drta d ela imatge, amb el megàfon,  Jordi de la Fuente.


Imatge a sota de la cassolada de dimarts a Badalona en la que també hi era Baraycoa



dilluns, 8 de juny de 2020

L'ADN de la segregació. Analitzo al Punt Avui la discriminació racial als Estats Units i la impossibilitat de Trump d'empatitzar i entendre què passa

Xavier Rius Sant, periodista

El Punt Avui, 8 de juny de 2020


Els Estats Units van poder esdevenir la primera potència del món gràcies a la seva poca capacitat d’empatitzar amb l’altre. Quan parlo de “l’altre”, no em refereixo a persones de l’altra punta del món que arribaven i esdevenien ciutadans, sinó als indis, que van ser expulsats de les seves terres, i a la població africana portada allà com a esclava, sense la qual no hauria estat possible convertir les grans extensions en conreus, ni aixecar ciutats ni el desenvolupament industrial.
Però mentre que en el cas dels indis, amb una cosmovisió gens permeable a la conversió al cristianisme, es va considerar que no calia integrar-los, amb els afroamericans, per la pressió de les diverses esglésies cristianes i per la incompatibilitat amb els vents de llibertat que arribaven d’Europa, la majoria d’estats van abolir l’esclavatge, abolit també al sud després de la guerra del 1861. Però, tot i l’abolició, la segregació social i econòmica es va mantenir.
En l’ADN mental de part de la societat hi havia una concepció que la divina providència havia fet dels Estats Units la terra on els escollits arribats com en l’arca de Noè prosperarien. I els negres no formaven part d’aquests escollits. La capacitat d’entendre el patiment de l’altre era incompatible amb aquesta visió racista i determinista del món.
El pastor baptista Martin Luther King va liderar un moviment que va aconseguir la llei de drets civils. Però King va ser assassinat i la segregació social i econòmica va continuar formant part de l’ADN de bona part de la societat. I en un país sense ascensor social, ni polítiques públiques d’habitatge ni sanitat pública, elements que constitueixen el que a Europa s’anomena “estat del benestar”, la segregació ha continuat, més enllà que dos afroamericans, Colin Powell i Condoleezza Rice, ocupessin la secretaria d’Estat i que el 2009 Obama fos escollit president.
I a l’estat de Minneapolis, malgrat tenir un alcalde i governador progressista, un cap de policia negre i una congressista somali musulmana, els hàbits policials de maltractar amb impunitat qualsevol sospitós si és negre continuen.
Fa dues setmanes va morir ofegat George Floyd. L’actuació va ser enregistrada per diversos testimonis, fet que ha generat una onada de protestes a la majoria de ciutats dels Estats Units, i va fer aflorar altres casos recents de ciutadans negres morts o maltractats gràcies a la impunitat policial. I davant l’evidència de la injustificable actuació policial, el president Donald Trump, incapaç d’empatitzar-hi, va decidir fortificar Washington, treure la Guàrdia Nacional, amenaçar de desplegar l’exèrcit, criminalitzar els manifestants i qualificar de terrorista el moviment antifeixista.
Es diu que Trump ha quedat sol i ha cavat la seva tomba política. Tant de bo sigui així. Però la segregació i la discriminació només es podran revertir amb polítiques d’habitatge, educació i inserció laboral similars a les que hi ha a Europa i al Canadà, en el marc del que s’anomena “estat del benestar”. El problema rau en el fet que això exigiria unes polítiques econòmiques i unes actuacions potser incompatibles amb la concepció de llibertat individual i de no intervencionisme de l’estat que lamentablement continua present en l’ADN de part de la societat blanca.



Llegir al Punt Avui
Llegir altres articles publicats al Punt Avui. Leer otros artículos de Xavier Rius Sant publicados en el Punt Avui

dimecres, 3 de juny de 2020

Confinaments i línies invissibles. Qüestiono al Triangle que es pretengui que la gent compleixi unes normes de confinament en base a unes línies invisibles que la majoria desconeix, o que prohibeixi trepitjar el carrer, parc, bosc o botiga de davant de casa, donat que pertany a un altre municipi. En cas que hi hagi un rebrot i nous confinaments, caldria regular-los amb sentit comú



El Triangle, 2 de juny de 2020
Xavier Rius Sant, periodista


Hi ha un principi jurídic que diu que la ignorància de la llei no eximeix de complir-la. Un no pot al·legar, quan és enxampat fent un delicte o una infracció, que no sabia que estava prohibit. I amb la declaració de l’estat d’alarma tots vam saber que no podríem sortir de casa si no era per anar a comprar o anar a la feina.

Jo, que visc a Moià, en cap moment vaig entendre que no es podia sortir del municipi, i a la gent que viu en urbanitzacions o carrers situats al límit de dos municipis, no se’ls va dir que no podien creuar el carrer i passar al municipi veí per comprar o passejar el gos. Al Moianès molta gent continuava anant a comprar fora de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fora de l’àrea sanitària. 

Però va arribar el 2 de maig i es va permetre sortir una estona a caminar o córrer, amb ordres canviants, com que havia de ser dins del municipi i que estava prohibit agafar el cotxe per anar a fer esport. I llavors va sorgir la problemàtica de municipis molt petits, com Caldes d’Estrac o Badia del Vallès, de menys d’un quilòmetre quadrat, en què, si la gent sortia de cop a la seva franja, col·lapsava els carrers, amb perill de contagi. Per no parlar dels veïns de la ciutat de Cornellà que viuen davant del parc de la Remunta, que pertany a l’Hospitalet i que ells no podien trepitjar, o de municipis com Navarcles, de 6.000 habitants i només 5 quilòmetres quadrats, dels quals una part és un llac pel qual no es pot caminar, una altra és la llera del Llobregat, on tampoc es pot anar, i una altra la zona industrial. I així que s’allunyen uns metres de casa entren al terme de Talamanca, de només 206 habitants i 30 quilòmetres quadrats, o Calders, de 970 habitants i 33 quilòmetres quadrats.

I els precs d’alcaldes que es flexibilitzés poder sortir del municipi en casos de localitats de poca extensió, o que es permetés entrar al municipi veí per comprar o fer esport, especialment als veïns de nuclis allunyats del centre urbà, no van ser escoltats per Salvador Illa. Cosa inaudita per part d’algú que ha estat alcalde de la Roca del Vallès. El ministre coneix, gràcies a les seves pròpies vivències, l’absurditat de les fronteres administratives.

La Roca del Vallès té un nucli de blocs de pisos, la Torreta, que és de fet un barri de Granollers, on està unit. No hi ha cap ruta de vianants que permeti arribar al centre urbà de La Roca, que està a uns dos quilòmetres de distància. Amb les noves instruccions, ja no es podia anar a comprar fora del municipi el que podies trobar al teu. Evidentment, els veïns de la Torreta van continuar comprant a Granollers, cosa castigada amb una sanció d’un mínim de 600 euros.

Pel que fa a fer esport, es va dir que els federats en esports com ciclisme, atletisme o senderisme podrien fer-lo sense límit d’horaris agafant el cotxe per tota la província, com passa a Madrid. Però l’endemà es va canviar la norma i es va dir que només ho podien fer dins l’àrea sanitària, cosa que volia dir que els ciclistes, corredors o excursionistes de arcelona només podien fer esport al terç de Collserola que és Barcelona i no podien trepitjar la llera del Besòs, perquè fins i tot la banda que toca a Barcelona pertany a Santa Coloma. I repeteixo que ignorar la llei, o on acaba el teu municipi, no eximeix de complir-la.

Si camines pel barri de Vallbona, però, només saps que has infringit la llei i deixat la zona sanitària de Barcelona ciutat i entrat a Montcada perquè els contenidors d’escombraries són diferents. D’altra banda, si passes pels accessos al riu Besòs, per sota la via del tren, res et diu que aquella estreta franja de terra és Santa Coloma. Podem dir que Barcelona es descongestionava gràcies al fet que molta gent, sabent-ho o no, creuava la invisible línia del terme.

I és que és més facilitador de contagis pretendre contenir tota la població de la capital catalana darrere la línia del seu terme que permetre circular per les tres zones metropolitanes, encara que la gent faci uns quilòmetres en cotxe o metro, o travessi línies invisibles al Besòs o a Collserola. 

Per això, si d’aquí a uns mesos hi ha un rebrot i retrocedim de fase, estaria bé no obligar a vulnerar normes absurdes de no sortir de l’àrea sanitària com ha fet cada dia molta gent que viu a la Riera Blanca o al Besòs, o ha sortit a córrer deu quilòmetres. Però si es volen fer complir, llavors que se senyalitzi on acaben els termes i que per als barris allunyats es regulin excepcions que permetin als ciutadans fer el que han fet ara sense sentir-se delinqüents. 



Hay un principio jurídico que dice que la ignorancia de la ley no exime de cumplirla. Uno no puede alegar, cuando es pillado cometiendo un delito o una infracción, que no sabía que estaba prohibido. Y con la declaración del estado de alarma todos supimos que no podríamos salir de casa si no era para ir a comprar o ir al trabajo.
Yo, que vivo en Moià, en ningún momento entendí que no se podía salir del municipio, y a la gente que vive en urbanizaciones o calles situadas al límite de dos municipios, no se les dijo que no podían cruzar la calle y pasar al municipio vecino para comprar o pasear el perro. En el Moianès mucha gente continuaba yendo a comprar fuera de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fuera del área sanitaria.
Pero llegó el 2 de mayo y se permitió salir un rato a andar o correr, con órdenes cambiantes, como que tenía que ser dentro del municipio y que estaba prohibido coger el coche para ir a hacer deporte. Y entonces surgió la problemática de municipios muy pequeños, como Caldes de Estrac o Badia del Vallès, de menos de un kilómetro cuadrado, donde, si la gente salía a la vez a su franja, colapsaba las calles, con peligro de contagio. Por no hablar de los vecinos de la ciudad de Cornellà que viven ante el parque de la Remunta, que pertenece a l'Hospitalet y que ellos no podían pisar, o de municipios como Navarcles, de 6.000 habitantes y sólo 5 kilómetros cuadrados, de los que una parte es un lago por el queno se puede andar, otra es el cauce del Llobregat, donde tampoco se puede ir, y otra la zona industrial. Y cuando se alejan unos metros de casa entran en el término de Talamanca, de sólo 206 habitantes y 30 kilómetros cuadrados, o Calders, de 970 habitantes y 33 kilómetros cuadrados.
Y los ruegos de alcaldes para que se flexibilizase el poder salir del municipio en caso de localidades de poca extensión, o que se permitiera entrar al municipio vecino para comprar o hacer deporte, especialmente a los vecinos de núcleos alejados del centro urbano, no fueron escuchados por Salvador Illa. Cosa inaudita por parte de alguien que ha sido alcalde de la Roca del Vallès. El ministro conoce, gracias a sus propias vivencias, la absurditad de las fronteras administrativas.
La Roca del Vallès tiene un núcleo de bloques de pisos, la Torreta, que es de hecho un barrio de Granollers, ciudad a la que está unido. No hay ninguna ruta de peatones que permita llegar al centro urbano de La Roca, que está a unos dos kilómetros de distancia. Con las nuevas instrucciones, ya no se podía ir a comprar fuera del municipio lo que podías encontrar en el tuyo. Evidentemente, los vecinos de la Torreta continuaron comprando en Granollers, cosa castigada con una sanción mínima de 600 euros.
En cuanto a hacer deporte, se dijo que los federados en deportes como ciclismo, atletismo o senderismo podrían hacerlo sin límite de horarios y cogiendo el coche por toda la provincia, como pasa en Madrid. Pero al día siguiente se cambió la norma y se dijo que sólo lo podían hacer dentro del área sanitaria, cosa que quería decir que los ciclistas, corredores o excursionistas de Barcelona sólo podían hacer deporte en el tercio de Collserola que es Barcelona y no podían pisar el cauce del Besòs, porque incluso la banda que toca a Barcelona pertenece a Santa Coloma. Y repito que ignorar la ley, o dónde acaba tu municipio, no exime de cumplirla.
Si caminas por el barrio de Vallbona, sin embargo, sólo sabes que has infringido la ley y dejado atrás la zona sanitaria de Barcelona ciudad y entrado en Montcada porque los contenedores de basura son diferentes. Por otro lado, si pasas por los accesos al río Besòs, por debajo la vía del tren, nada te dice que aquella estrecha franja de tierra es Santa Coloma. Podemos decir que Barcelona se descongestionaba gracias al hecho de que mucha gente, sabiéndolo o no, cruzaba la invisible línea del término.
Y es que es más facilitador de contagios pretender contener toda la población de la capital catalana detrás la línea de su término que permitir circular por las tres zonas metropolitanas, aunque la gente haga unos kilómetros en coche o metro, o atraviese líneas invisibles en el Besòs o en Collserola.
Por eso, si dentro de unos meses hay un rebrote y retrocedemos de fase, estaría bien no obligar a vulnerar normas absurdas de no salir del área sanitaria cómo ha hecho cada día mucha gente que vive en la Riera Blanca o en el Besòs, o ha salido a correr diez kilómetros. Pero si se quieren hacer cumplir, entonces que se señalice donde acaban los términos y que para los barrios alejados se regulen excepciones que  permitan a los ciudadanos hacer lo que han hecho ahora sin sentirse delincuentes.
 Leer en castellano en El Triangle

dimarts, 2 de juny de 2020

Concentració de la Xarxa de Suport Mutu del Moianès

Una seixantena de persones s'han manifestat aquest dimarts a la Plaça Sant Sebastià de Moià, davant l'Ajuntament, convocats per la Xarxa de Suport Mutu del Moianès, sota el lema "La vida abans que el capital, canviem els balcons per les places", acte que s'ha fet a una setantena de pobles i ciutats de Catalunya. Els manifestants, que guardaven les distàncies de seguretat i portaven mascaretes, mostraven cartells amb lemes com "Combatem el virus de la submissió, escampem la revolta", "Expropiem Nissan", "Pensions dignes", "Nacionalitzem la sanitat privada" o "Que la crisi la paguin els rics".
 S'ha llegit el manifest de la campanya, similar al que s'ha llegit a altres places i viles de Catalunya, al que s'hi ha afegit alguna referència a la situació del Moianès. Els organitzadors han emplaçat a repetir la protesta els propers dimarts, que es farà a altres municipis del Moianès.