dimarts, 31 de desembre de 2019

2019, el año que la ultraderecha xenófoba-identitaria, neofranquista o nacional-revolucionaria sucumbió ante la crecida de Vox, dejando sin espacio al Hogar Social y desapareciendo muchos de sus líderes históricos. Habrá que ver si la persistencia y capacidad de movilización de los sectores falangistas y de nostágicos del franquismo se ha debido a la movilización contra la exhumación de Franco o si dichos grupos consiguen mantenerse en el futuro.

2019 ha sido una año en que gran parte de la ultraderecha española, tanto la más seguidora de las ideas fascistas o nacional-revolucionarias, como la xenófoba o identitaria que hace del rechazo a la inmigración y a las políticas de la Unión Europea el eje de su ideario, ha desaparecido o perdido su espacio como consecuencia de la fuerte irrupción de Vox, que obtuvo 52 diputados en las elecciones del 10 de noviembre (en abril obtuvo 24)  y 530 concejales, tres eurodiputados y 57 diputados autonómicos en mayo. 


DISOLUCIÓN DE PxC Y PxL. RUIZ PUERTA RECHAZO EN VOX 
La primera consecuencia tras la entrada de Vox en el Parlamento Andaluz en diciembre de 2018, fue que se celebraron las negociaciones entre Plataforma per Catalunya (PxC)  y el Partido por la Libertad (PxL), que junto con España 2000 formaban la federación Respeto, para desvincularse de Respeto, disolver PxL y PxC, y entrar sus miembros en Vox.  PxL, presidida por el abogado exmiembro de Manos Limpias y de CEDADE, José M Ruiz Puerta, anunció su disolución y éste entró en Vox. Y en febrero Plataforma per Catalunya se disolvió, entrando parte de sus miembros en Vox.  Pero cuando se difundió que José Maria Ruiz Puerta había sido presidente o vicepresidente de la neonazi CEDADE, la dirigente de Vox, Rocio Monasterio negó que estuviera militando en el mismo, expulsándolo de facto. Vox que ha optado por el apoyo incondicional a Israel, ha intentado desvincularse de los ultras con importante pasado nacionalsocialista o neonazi, si bien acoge con los brazos abiertos a los que teienen pasado falangista y franquista del que no se reniega.

José María Ruiz Puerta, disolvió PxL, pero Vox lo expulsó o rechazó


Más suerte tuvo la Secretaria General de PxC, y hasta mayo concejal de Mataró, Mónica Lora, que consiguió desplazar al coordinador de Vox en el Maresme, José M Pérez,  y encabezar ella la candidadura de Vox en Mataró, si bien sin duda por el rechazo de parte de la militancia de Vox de Mataró, que lo vivió como una OPA hostil de PxC y no apoyó a la candidata, Lora no consiguió revalidar su acta de concejal. Lo mismo ocurrió en L'Hospitalet de Llobregat, dónde se destituyó al coordinador de Vox Dani Clemente, colocándose de cabeza de lista al dirigente de PxC, Pablo Barranco, sin apenas vínculos con dicha ciudad, que tampoco resultaría elegido concejal.  
Dicho ingreso de PxC en Vox resultó un fracaso, dado que frente a los 8 concejales que obtuvo PxC en 2015, Vox sólo obtuvo en Cataluña tres, todos en el municipio de gerundense de Salt, dónde sencillamente los miembros de PxC pasarón a Vox, sin cambiar su discurso y ajenos a las peleas que había en muchos otros lugares de Cataluña dentro de Vox hicieron su campaña centrada en problemáticas locales vinculadas o no a la inmigración. Y pese al fracaso electoral del desembarco de PxC en Vox, el dirigente de PxC, Juan Garriga, primo y mentor del diputado Igancio Garriga, fue nombrado presidente de la gestora de Vox en la provincia de Barcelona y Mónica Lora, su Secretaria.


Mónica Lora, Secretaria General de PxC apoyó disolver PxC y entrar en Vox, pero no salió elegida de nuevo concejal



También este año ha significado la desaparición política de Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsado que habría sobrevido como concejal de Vic con su nueva sigla SOM Identitaris. Pero la desparación de Anglada no se debió a la crecida de Vox, sinó a su inhabilitación para presentarse a elecciones a causa de una condena por amenezas en la red a un menor de edad militante de la CUP. Anglada dice que volverá a presentarse en 2023. 


FIN DE RESPETO. RAFA RIPOLL SE QUEDA SIN SU ACTA DE CONCEJAL 
También perdió su acta de concejal Rafael Ripoll, presidente de España 2000 que desde Alcalá de Henares pretendía modernizar este partido creado por el ultra valenciano José Luis Roberto. España 2000 habían apostado por la federación RESPETO y consideraron una deslealtad el abandono de la misma por parat de PxC y PxL para entregar el espacio electoral y político a Vox. Si bien Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal en Alcalá de Henares, el resultado para España 2000 no fue tan malo dado que obtuvieron seis concejales en el Corredor de Henares, pero no en Alcalá, y seis la Comunidad Valenciana, pero no en el municipio de Silla, donde lo tenían desde hacía años. 
Rafa Ripoll no ha revalidado su acta de concejal por España 2000. Apostaba por liderar Respeto, pero PxC y PxL fueron a Vox


NUEVOS LIDERAGOS EN DN Y DESAPARACIÓN DE CANDELA, BRUGUERA, DE HARO...  
Por lo que repecta a Democracia Nacional, Luis Mateos fue elegido nuevo Secretario Nacional,  asumiendo el liderazgo tras la dimisión de Manuel Canduela, que algunas fuentes vincularon a las críticas por el sueldo que recibía con los fondos del merchandising del partido. Pedro Chaparro fue nombrado número dos del partido o Secretario General. También abandonaron la militancia el responsable o coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, y como también abandonaría medio año antes el coordinador de DN en Cataluña, Albert Bruguera, que lideró muchas acciones del unionismo contra el Procés catalán.

FRACASO DE ADÑ PESE A LA RECONCILIACIÓN FALANGISTA
Democracia Nacional junto con Alternativa Española y Falange Española de las JONS y La Falange-FE, que se reconciliaron, impulsaron la candidatura europea ADÑ, con Martín Ynestrillas de cabeza de lista. Coalición que sufrió un espectacular batacazo, obteniendo 11.798 votos en toda España, frente a los 69.134 que obtuvieron dichos grupos por separado en 2014. La razón de ello no es otra que el voto ultra, identitario y neofranquista fue a Vox. 
El único sector que consiguió crecer, al menos a nivel de movilización, fueron las dos Falanges, que al unirse en las convocatorias electorales y actos políticos, tras años de división, supieron aprovechar o capitalizar protestas contra la ley de la Memoria Histórica y la exhumación de Franco, realizando un acto de conmemoración de la fundación de la Falange en el Ateneo de Madrid que tuvo mucho eco mediático.

 Martín Ynestrillas, ADÑ. Pese a ir todos unidos a las europeas Vox no les dejó espacio y fracasaron.


 Manuel Andrino, La Falange-FE, a la izquierda y Norberto Pico, Falange de las JONS, en el centro, reconciliados en la coalición ADÑ

HOGAR SOCIAL DE BAJADA
El proyecto que también ha resultado damnificado por la irrupción de Vox ha sido el Hogar Social Madrid, que lidera Melisa Domínguez Ruiz, que se legalizó en febrero como partido político -con sede legal en Granada-  para presentarse en las autonómicas y municipales madrileñas. Pero también, a causa de Vox se quedó sin espacio y, por distintos motivos, algunos ajenos a la irrupción de Vox, ha perdido buena parta de la militancia y apoyos. Para el caso que sea desalojado de su actual sede se plantean alquilar un local, recaudando dinero a tal efecto. Los grupos locales de Hogar Social en Granada y Toledo habrían perdido la mayoría de militantes. El Hogar Social acoge en su sede y reparte alimentos para españoles de toda vida, no para inmigrantes nacionalizados y sus hijos, al enteder que las administraciones y ong dicriminan a los españoles frente a los estranjeros.


 Melisa Domínguez Ruiz del HSM, con Pedro Varela

RADIO YA, PUNTO DE ENCUENTRO ULTRA
El principal punto de confluencia de la ultraderecha son ahora los programas de radio "La Hora del café" de Radio Ya, que ahora presenta el falangista Nacho Larrea y "En la boca del lobo" de la misma cadena, dirigida por Javier García Isaac, y sostenida gracias a la inversión del yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES), Rafael López Diéguez. Radio Ya se ha convertido en un referente de la ultraderecha, dando cabida en sus tertulias y entrevstas a buena parta de la ultraderecha española, también en ocasiones a miembros de Vox, pero teniendo un mayor protagonismo los sectores falangistas y la misma Melisa Domínguez del Hogar Social Madrid.
Otros grupos como Alianza Nacional han perdido la mayoría de  militantes y han surgidio otros partidos como el Frente Nacional Identitario, de Alberto Pérez Molina, que acude a las manifestaciones vestido de templario o Identitarios del arqueólogo José Ignacio Vega. Hay también otras radios digitales del ámbito ultra como Alt News de Santiago Fontenla y Armando Robles de Alerta Digital  La Voz de Europa. 

Rafael López Diéguez

Soy consciente que esta descripción de la situación de la ultraderecha tras la irrupción de Vox es incompleta y posiblemente la iré ampliando los próximos días.

dilluns, 30 de desembre de 2019

ALGÈRIA A LA CRUÏLLA, Analitzo al Punt Avui la mort de Gaid Salah, home fort del país, les eleccions que han portat a Abdelmajid Tebún a la presidència, el nomenament del primer ministre amb unes protestes al carrer que demanen la fi del règim i una veritable democràcia. El Font Polisario amenaça de trencar l'alto al foc amb Marroc i tornar a les armes,






Nou anys després de l’inici de les primaveres àrabs, que només han portat la democràcia a Tunísia, Algèria viu un dels seus moments més difícils, amb la mort el passat dilluns de l’home fort del país, el general Ahmed Gaid Salah, dies després que se celebressin les eleccions presidencials convocades després de la renúncia del president Bouteflika.

El passat mes de març, quan es va anunciar que Bouteflika, que portava vint anys al poder i estava totalment incapacitat a causa d’un ictus, es presentaria a la reeleció, van començar les protestes, sorgint el moviment Hirak que demanava la seva retirada, la fi de la corrupció, i eleccions lliures. Llavors el cap de l’estat major de l’exercit, Gaid Salah, forçà la renuncia de Bouteflika i anuncià que es convocarien eleccions lliures. Va fer jutjar per corrupció a determinats membres dels règim, com Said Bouteflika, germà del president que era de fet qui prenia decisions, i al cap dels servies secrets, el general Muhamad Medione “Tawfik, que foren condemnats a deu anys de presó. I convocà eleccions pel 12 de desembre. Però donat que només es va permetre presentar-se a determinats membres del règim, tots d’avançada edat, les protestes van continuar. I amb una abstenció del 60%, va resultar guanyador l’ex-primer ministre, Abdelmajid Tebún de 75 anys d’edat. En aquest context, que una part del regim és empresonat i una altra intenta transcendir i controlar la transició, s’ha produït la mort del cap de l’exèrcit i home fort del país.

A diferència de les protestes que hi ha hagut aquest últim any a altres països àrabs com l’Iraq, on hi ha hagut centenars de morts, les manifestacions del Hirak han estat pacífiques, evitant la policia reprimir-les amb armes de foc. No és cap secret que en la memòria de la societat algeriana hi ha els prop de dos cents mil morts de la guerra civil que devastà el país entre el 1991 i el 2002. Guerra que començà quan es va suspendre la segona volta d’unes eleccions que en primera volta havien guanyat el Front Islàmic de Salvació. Tant els islamistes com l’exèrcit van realitzar nombroses massacres. I un cop l’exèrcit va derrotar als islamistes, Bouteflika i la cúpula militar van iniciar un regnat que s’ha allargat fins ara. Anys en el que el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, i Al Qaida del Magreb Islàmic, tot i cometre atemptats, mai no han aconseguit sortir de la marginalitat. I Algèria havia contingut la implantació de l’Estat Islàmic que té el desert algerià més com a refugi que com a terra on arrelar-hi.

Dissabte el president Tebún va nomenar primer ministre al diplomàtic i professor universitari Abdelaziz Djerad, que diu vol guanyar-se la confiança del poble, també del moviment Hirak. Però caldrà veure si l’exèrcit i els sectors del règim que han sobreviscut a la caiguda de Bouteflika permeten que el nou president i nou primer ministre conduexin el país cap una democracia realment pluripartidista, i si els membres del règim que estaven sent represaliats, aprofiten la mort de Gaid Salah per intentar venjar-se. L’islamisme polític, molt controlat pel règim, pot intentar aprofitar la conjuntura per sortir de la marginalitat. I una hipotètica manca d’autoritat i legitimitat dels nous governants, poden ser ingredients favorables per que es vegi afectat per la inestabilitat i guerra que viu el país veí cap a l’est, Líbia.
I a la seva frontera oest Algèria hi té el conflicte del Sàhara, havent estat l’exèrcit i el Govern algerià un garant del Polisario front els intents del Marroc per legitimar l’annexió per la força l’antiga colònia espanyola. Precisament per la situació d’absolut estancament que viu el conflicte del Sàhara, fa deu dies, just abans que es produís la mort del cap de l’exèrcit algerià, el president del Front Polisario, Brahim Gali, va anunciar el congrés del Polisario, celebrat a Tifarti, localitat de l’antic Sàhara espanyol que conserven els sahrauís, que donat l’absolut impàs del pla de l’ONU per fer el referèndum d’autodeterminació, es plantejaven retornar a les armes. Potser va ser un anunci desesperat per la manca de perspectives que tenen els refugiats que viuen a Tinduf. Però tornar a la guerra ara, que Algèria viu un període inestable, seria la pitjor opció. 


dissabte, 21 de desembre de 2019

Assita Kanko, l'eurodiputada flamenca del N-VA, que va acompanyar ahir a Puigdemont i Comín a recollir la credencial al Parlament Europeu es vicepresidenta del Grup de Reformistes i Conservadors Europeus, al que pertany Vox, partit que va dir que anava a Estrasburg a aconseguir "Puigdemont a prisión". Vox queda descol·locat. L'eurodiputat del PP, González Pons, anima l'eurofòbia i demana sortir de Schengen.


Assita Kanko és vicepresidenta del Grup de Reformistes i Conservadors en el que està Vox i del que el periodista español Herman Tersch també n'és vicepresident

La vida i la política sovint està plena d'estranyes coincidències i estranys companys de viatge.
Vox el passat mes de juny no va voler que els seus tres eurodiputats, Jorge Buxadé, Mazaly Aguilar i Herman Tersch, entressin al grup Identitat i Democràcia que lidera el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, del que també formen part els xenòfobs i independentistes del Vlaams Belang flamenc, Alternativa per Alemanya o la Lliga Nord. Potser va rebutjar entrar-hi perquè aquests no comparteixen amb Vox el rebuig a l'avortament i al matrimoni gai, o per la presència del Vlaams Belang, ferm defensor de la independència de Catalunya, com ho havia estat abans la Lliga Nord. I Vox finalment va entrar al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, on hi ha els eurodiputats del Partit Conservador britànic, els ultracatòlics polonesos de Llei i Justícia o els independentistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA). 


Aquest partit flamenc, el N-VA, es diferència del Vlaams Belang en el fet que no és euròfob ni xenòfob, però demana que s'obligui als immigrants que viuen a Flandes a aprendre i parlar flamenc i rebutja que els immigrants pretenguin inculcar certes costums i valors contraris als valors de la Il·lustració i la llibertat de pensament. El N-VA forma part del govern de coalició flamenc format pel N-VA, els socialistes i els democratacristians I l'eurodiputada Assita Kanko, nascuda a Burkina Faso, és una de les vicepresidentes d'aquest grup del Parlament Europeu. 
Ella és un cas més de dones africanes occidentalitzades i laiques, com l'exdiputada holandesa nascuda a Somàlia, Ayaan Hirsi Alí, que opten per la dreta o el centre, en rebutjar el relativisme cultural que diuen que practiquen certes esquerres comprensives amb els valors tribals o de control social cap a les dones "de la seva comunitat" que imposen o pretenen imposar les homes originaris d'aquest països africans o islàmics. Assita Kanko ha estat una ferma lluitadora contra l'ablació genital femenina que es fa països de l'Àfrica i que clandestinament o quan les nenes nascudes a Europa van de vacances al país dels seus pares, se'ls hi practica.
Doncs Assita Kanko, vicepresidenta del grup del Conservadors Reformistes en el que també està Vox, va ser la diputada que ahir va rebre i acompanyar a Carles  Puigdemont i Toni Comin a acreditar-se al Parlament Europeu. Fet que ha desconcertat als militants de Vox, més qua el periodista camaleònic, Hernman Tersch, eurodiputat de Vox, és un dels altres vicepresidents del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus.   
Comín, Puigdemont i Assita Kanko, vicepreixenta del grup Reformistes i Conservadors al que pertany Vox

Ara caldrà veure si Vox continuarà compartint grup amb el NVA. Ahir el partit en boca dels seus dirigents Espinosa de los Monteros, Abascal o Jorge Buxadé van condemnar la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre Oriol Junqueras que ha permès que Comín i Puigdemont siguin eurodiputats i gaudeixin d'immunitat. I molts dels seus militants van donar suport a la campanya a la xarxa en favor de l'Spexit o sortida de la Unió. 
El més preocupant,  tot i que a mi no m'ha sorprès,  han estat les declaracions del portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, demanant o plantejant que donat que l'euroorde no funciona Espanya surti de l'acord de Schengen i recuperi les barreres i el control fronterer amb França, Portugal i als centenars de vols que arriben cada dia des de la Unió Europea.      

Vaig a Europa a demanar "Puigdemont a prisón!", digué Jorge Buxadé a la campanya electoral de les europees

divendres, 13 de desembre de 2019

L'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, rebutja el pacte de conformitat amb la Fiscalia de Tarragona, i el judici per les declaracions a Rebélate afirmant que calien més accions com Blanquerna, es farà al Jutjat Penal 1 de Tarragona el 26 de febrer

Si bé s'havia anunciat que avui se celebraria el judici al Jutjat Penal número 1 de Tarragona a l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, per les declaracions al programa de ràdio per internet, Rebélate, afirmant que calien més accions com Blanquerna, el que s'ha fet ha estat un acte previ, en el que la fiscal de delictes d'Odi de Tarragona, ha proposat un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho ha rebutjat, s'ha fixat data pel judici, que serà el proper 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.



Però la causa que, en cas d'acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó, es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. 
Fa dos anys De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política, ja no milita a DN, i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes. 

dimecres, 11 de desembre de 2019

ACTE A MANRESA SOBRE ELS DRETS HUMANS A CATALUNYA. Laura Masvidal, parella de Quim Forn, es mostra esperançada front la repressió judicial als presos polítics. L'advocada Sònia Olivella ha dit que si es vulneren els drets de manifestació i d'accés a la justícia efectiva, es vulneren tots. Jo he explicat el perill que significa l'ascens de la ultradreta aquí amb Vox, i he fet un anàlisis sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia.




Aquesta tarda he participat a Manresa a un debat organitzat pels Amics de la UNESCO de la capital del Bages sobre els drets humans a Catalunya, celebrat al Casino, amb l'assistència d'una quarantena de persones. 
La primera en intervenir ha estat Laura Masvidal, esposa de l'exconseller d'Interior i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig de presó pel Tribunal Suprem. Masvidal ha explicat el seu testimoni personal de com ella, a l'igual que altres parelles dels condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les concentracions del 20 de setembre, la majoria sense experiència política ni tampoc en entitats de defensa dels drets humans, van assumir fa dos anys un rol en la defensa dels de les seves parelles front la repressió judicial. Masvidal ha reconegut amb humilitat que ella no va agafar el compromís personal com a activista fins que va ser empresonat el seu marit. I malgrat la condemna del Tribunal Suprem, s'ha mostrat esperançada que les peticions de l'ONU i d'Amnistia Internacional en contra de la presó preventiva i qüestionant el procés judicial, i  les accions que s'estan fent en l'àmbit de la Justícia Internacional, donin fruit.
Sònia Olivella, Xavier Rius Sant, Laura Masvidal i Albert Martí d'Amics de la Unesco.
Fotos fetes per @pereculell

Per la seva banda, l'advocada Sonia Olivella, d'IRIDIA, entitat d'advocats en defensa dels represaliats i detinguts ha denunciat la violència policial de l'1-O, la vulneració de drets en el procès judicial i la brutalitat policial reprimint les protestes per la sentència.  Segons Olivella si no es  repecten, com passa a Catalunya i Espanya, els drets de manifestació i a tenir un judici just, tot el sistema democràtic trontolla i es trenquen tots els altres drets. I això passa, segons ella, perquè l'aparell judicial és hereu del franquisme en no haverse depurat i haver-se limitat a canviar de nom el Tribunal d'Orde Públic pel d'Audiència Nacional.
Jo he parlat de com Vox va agafar l'espai de Manos Limpias, quan aquest pseudosindicat va ser desarticulat, personat-se en la causa del Procés, i he plantejat la paradoxa que no es permeti a l'Ajuntament de Barcelona exercir l'acció o acusació popular als procesos oberts per les càrregues de l'1-O, i en canvi Vox fin i tot en campanya electoral hagi pogut ser-ho de la causa i judici del Procés.  
He fet referència a la ultardreta que creix a Europa, qüestionant el sistema de llibertat i el concepte de ciutadania. També he fet un anàlisis crític sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia. L'acte ha estat presentat i moderat per l'Albert Martí.    





divendres, 6 de desembre de 2019

La T-Casual que castiga a usuaris habituals. Analitzo a NacióDigital NacióManresa la supressió de la T-10 multipersonal que castiga a molts ciutadans, encareix molt el preu a les famílies, castiga la Catalunya Central, incita a utilzar més el cotxe i castiga als qui van sovint a peu o en bicicleta, i tenen el cinisme i de dir que ho fan per lluitar contra el canvi climàtic.


Xavier Rius Sant, 6 de desembre de 2019
La desaparició de la T-10 de quatre, cinc o sis zones que utilitza de manera habitual la majoria de gent de la Catalunya Central que baixa i puja de l'Àrea Metropolitana de Barcelona diversos cops a la setmana, ha causat estupor, i està creant fortes tensions dins de Junts x Cat i el PDeCAT, en ser el conseller Damià Calvet qui la va presentar en públic com un estalvi pels usuaris. Modificació que ja ha estat rebutjada per les institucions de Berguedà, i ha generat un tràfic de trucades mai vist de polítics de tota mena vers els seus caps del PSC, PDeCAT o dels Comuns, que han avalat la proposta, dient-los que s'ha tornat bojos, i preguntant quin sociòleg, urbanista o economista autista o talibà ha fet l'estudi, que ha motivat la supressió de la T-10 multipersonal.
El conseller ha presentat la supressió de la T-10 multipersonal en benefici de la T-Usual unipersonal, per fidelitzar i premiar l'ús del transport públic. Però la majoria de gent de la Catalunya Central que va a Barcelona en bus o tren no fa 36 viatges al mes, que és el nombre mínim que la fa rentable la nova T-Usual. La majoria de la gent no fa tants viatges perquè no es cap secret que, molts estudiants ja s'hi queden a dormir alguns dies i, sobretot a l'hivern molta altra gent també s'ho munta per quedar-s'hi a dormir algun dia a casa d'un familiar o amic si plega tard. I el teletreball o feina a casa permet a molts poder treballar des de casa. 

 El problema principal no és que se'l castiga pujant la T-10, ara dita T-Casual, més d'un deu per cent. El problema és que la fa unipersonal, cosa que impedeix que la puguin utilitzar diverses persones a la vegada. I també castiga molt, als grups familiars que baixen a l'Àrea Metropolitana de tant en tant, sobretot en cap de setmana.
Posem l'exemple que quatre amics o una parella amb dos fills volen baixar a Barcelona un dia d'aquest pont pre-nadalenc per veure un familiar, anar de compres o gaudir de la ciutat. Ara encara amb una T-10 poden viatjar els quatre i, més a més, per exemple, si ho fan amb el bus Sagalès, únic transport públic del Moianès, quan baixin a Fabra i Puig, Sagrera o Passeig de Sant Joan, agafar amb la mateixa T-10 el metro i bus sense que els signifiqui cap despesa en ser transbordables durant un temps determinat. I mitja hora abans de tornar cap al Moianès amb la Sagalès, amb la T-10 de cinc zones agafaran el metro o el bus per anar a la parada de tornada. Si més a més, al llarg del dia s'han de moure per Barcelona en transport públic faran servir una T-10 d'una zona de 10,20 euros que els permetrà a tots quatre moure's per Barcelona al llarg del dia, més quan des que es pica el primer viatge, suposem al metro, hi ha una hora i quart per fer canvis a bus, ferrocarrils i Tramb.

 Però si això no ho fem aquest desembre, sinó al gener. O cada uns dels quatre compra la seva pròpia T-Casual de deu viatges de cinc zones, i la seva T-Casual d'una zona, un deu per cent més car que les antigues T-10, i que després si és una família, potser no les gastaran al llarg de l'any. O compren vuit bitllets d'un viatge de 5 zones per anar i tornar de 7,35 euros cada un, que no seran transbordables. I quan arribin a Barcelona i baixin del bus, hauran de comprar un bitllet senzill de 2,40 euros no transbordable per cada desplaçament que facin dins la ciutat. La conclusió només pot ser una. A partir d'ara serà moltíssim més barat baixar a Barcelona en cotxe i moure's en cotxe per la ciutat, buscant aparcament a la càrrega i descàrrega o l'Àrea Verda o Blava que són lliures el cap de setmana i, si cal una estona, pagar un pàrquing. 
Però els perjudicats d'aquesta supressió de la T-10 multipersonal no és només la majoria de gent de fora de Barcelona. Ho és també la gent de l'Àrea Metropolitana que amb una o dues T-10 al mes en tenien prou, no perquè vagin en cotxe, pecat pel que segons Ada Colau i Damià Calvet se'ls castiga i intenta persuadir-los a que comprin la T-Usual, sinó perquè fan molts viatges a peu, en moto o van amb bici, i només agafen el metro quan van lluny o plou. I castiga també a la gent que, perquè viuen i treballen a un lloc, per exemple L'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, tenen la mare a Sabadell, i la parella actual a Mataró, es mouen amb de manera habitual amb diferents T-10 d'una, dues i tres zones. 

Un servidor que sóc dos o tres dies a la setmana a Barcelona, també seré castigat perquè m'hi moc a peu o amb el bicing, i només agafo metro quan plou o vaig lluny. Precisament els primers que van protestar en anunciar-se la supressió de la T-10, van ser els ciclistes i usuaris del Bicing que es van sentir insultats en escoltar al conseller i l'alcaldessa justificant-ho parlant de sostenibilitat i canvi climàtic. Repeteixo que ignoro quins tècnics autistes o talibà han fet l'estudi. Perquè pretendre fidelitzar o incrementar que la gent que a les vuit o nou del matí ens desplacem, caminant, en bici o en moto, fent que agafem el metro, és un disbarat. Perquè a aquelles hores les estacions on es fan els transbordaments com Sagrera, Sagrada Família, Verdaguer o Diagonal, o l'estació dels Ferrocarrils de Provença, estan col·lapsades i no hi cap ni una agulla. Sí que animaria a molta gent que entra en cotxe a Barcelona a deixar de fer-ho, resoldre desgavell de Rodalies, i fer com va dir en conya el Maiol Roger, la T-Puntual. Això sí que ho petaria!