dimecres, 1 d’agost de 2012

RESPOSTA DE PxC AL COMUNICAT DEL SINDICAT DE PERIODISTES, (m'estalvio, de moment, els comentaris)


COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Josep Anglada: “La imparcialitat i ànim difamatori per part del blocaire Xavier Rius, podria suposar un nexe de causalitat entre les agressions sofertes per alguns membres de PxC”.
Vic | Redacció.- En relació a la informació publicada a la web del blocaire Xavier Rius on anuncia que el Sindicat de Periodistes denuncia les amenaces d’Anglada, Plataforma per Catalunya (PxC) mostra la seva perplexitat i ho interpreta com una nova temptativa de perjudicar la imatge del partit liderat per Josep Anglada.
En l’esmentat article, el blocaire Xavier Rius fa una valoració totalment personal i subjectiva del comentari de Josep Anglada interpretant-lo com una amenaça física, afirmant en el seu blog que no li convé que em passi res en resposta a un comentari de Josep Anglada que donava continuïtat a un altre Twitt on deia que “els serveis jurídics de PxC estaven avaluant la interposició d´una querella per incitar a l´odi i la discriminació contra PxC, tal i com ho empararia l´article 510 del codi penal”. Comentari que ja es va matisar i va confirmar el líder identitari que es referia a un sentit  stricto sensu” judicial.
En aquest sentit PxC vol matisar les manifestacions del blocaire Xavier Rius, on en relació a la denúncia que va interposar davant dels Mossos d´Esquadra ara diu que Jo poso denuncia el dia 5 a la comissaria dels mossos de Vic pel fet que algú hagi fet un compte amb el meu nom i la meva foto” quan en realitat va culpar de l´autoria i dels comentaris del presumpte Twitter fals a Josep Anglada, tal i com demostra la captura de pantalla (que ja es va encarregar de modificar la verbalització –canviant fer per difondre- un cop s´interposa la denuncia per part Josep Anglada.
En aquest aspecte queda clar la forma subjectiva i parcial del Sr. Xavier Rius alhora de interpretar la realitat. De fet ell mateix reconeix al seu llibre que no és parcial: “...Em vaig sentir traït i enganyat, si bé no podia imaginar el que vindria. No sóc neutral. Ho sento!” . Xavier Rius Sant – Xenofòbia a Catalunya, pàgina 245.
Queda clara doncs l´estratègia d´aquest blocaire de perjudicar la imatge del líder identitari i del partit del qual és president a través del seu blog i del seu llibre entre d´altres mitjans ometent el deure constitucional de facilitar informació veraç i rigorosa, ometent voluntàriament en alguns casos la diligència inherent i exigible a la seva professió, definint al líder identitari d´improperis difamatoris, com a títol d´exemple: intenta donar una imatge de persona assenyada que trenqui la de franquista eixelebrat”. Xavier Rius Sant – Xenofòbia a Catalunya, pàgina 87.
El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha manifestat que “queda clara la imparcialitat i ànim difamatori per part del blocaire Xavier Rius, i per tant, considero que pot existir nexe de causalitat entre les agressions d´alguns membres de PxC com el cas per exemple de Alberto Sánchez, regidor a l´ Hospitalet de Llobregat i notícies difamatòries que poden incitar a l´odi i la discriminació contra grups o associacions per motius ideològics”. “Amb això no vull dir que PxC culpabilitzi ara per ara a ningú de res (per evitar interpretacions subjectives), senzillament que s´està avaluant l´interposició d´accions legals contra diferents mitjans”.
En aquest sentit, el líder identitari ha senyalat que “quan vaig manifestar que PxC estava estudiant la interposició de querelles contra atacs difamatoris a la dignitat i fama del partit, no és tractava d´una amenaça; més que res perquè la definició d´amenaça és l´anunci de causar un mal i anunciar fer complir la llei és un fi molt legítim i totalment allunyat del mal”. Per continuar afirmant que “es faran tantes querelles i accions civils com siguin necessàries per respectar els drets de PxC, que també els té per si algú se li ha oblidat”.
Anglada també ha volgut deixar clar que “examinarem totes les notícies que apareguin als mitjans amb què hi tingui relació directa o indirecta PxC i estudiarem si s´acoten als requisits legals  i en cas que no s´ajustin a la llei anunciem que interposarem accions civils invocant al dret a la rectificació, segons estableix la Llei Orgànica 2/1984 de 26 de març reguladora del Dret de Rectificació”.
Per últim, Anglada ha convidat al Sindicat de Periodistes i altres associacions que es considerin agraviades per tal que “contemplin la possibilitat de presentar en conjunt aquest tipus de querelles, sota la direcció lletrada conjunta, per fer respectar la diligència i imperatius legals que regeixen el dret d´informació”.
PxC
Vic, 1 d’agost de 2012
 

2 comentaris:

  1. Hola Xavier, 

    Abans que res dir-te que soc una noia colombiana resident a Catalunya de fa deu anys  i et felicito per la teva tasca ja que he sofert a la meva propia pell la hostilitat cap als nouvinguts. 

    Sento molt el que li esta passant, pero m'he llegit el seu llibre i no s'ofengui pero crec que el periodisme no otorga cap xec en blanc i poder el Sr. Anglada te part de rao. A llatinoamerica aixo ho miren molt. Es poden dir moltes coses pero amb altres maneres. 

    Li recomano que el truqui i arreglin les seves diferencies, en un lloc informal com una cafetería: com diuen vostes parlant la gent s'enten!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amiga anònima.
      Si vols em pots escriure al mail del blog i així et puc respondre.
      De tota manera jo ja he fet molts cafès i dinars amb gent de PxC malgrat les diferències. A l'Anglada li agrada que parlin d'ell encara que sigui malament. Ell fins i tot, em va dir de la portada del llibre: "N'haguessis venut més si m'hi posaves a mi enlloc d'aquest ou". Però des dels fets del 21 d'abril i, sobretot des de la meva presència a Torrejón el 30 de juny, jo ja li faig nosa, i sap que sé moltes coses de PxC (encara que moltes me les callo o només les he compartit amb qui he cregut oportú)
      I algunes persones de PxC m'han fet arribar el seu malestar pel que defineixen com una nova anada de l'olla del seu líder que creuen no els beneficia. Però jo tinc clar que no és només cosa d'ell. Hi ha quatre persones més darrera d'aquesta hostilitat cap a mi: La persona que va començar a difondre el compte de twitter fals amb continguts grollers; un advocat; una dona amb qui jo he xerrat molt i li vaig prometre que em callaria coses, i un regidor que no viu a la ciutat de la que és regidor.
      Si ell volgués fer un cafè amb mi que m'ho demani...

      Elimina