Des de dijous fins demà diumenge se celebra al camp de concentració d'Auschwitz (Polònia) i a altres llocs d'Europa els actes commemoratius de l'extermini dels gitanos realitzat pel règim nazi, en complir-se setanta anys de la liquidació del camp gitano d'Auschwitz, la nit del 2 i matí del 3 d'agost de 1944, quan foren enviats a les càmeres de gas, els últims 2.897 gitanos que quedaven en el "camp gitano" o "Zigeunerlager” d'Auschwitz-Birkenau. Quan mig any després els aliats alliberaren el camp no hi havia cap gitano entre els set mil supervivents.
El camp per gitanos o "Zigeunerlager" va ser creat a finals de 1942 per Himler, si bé llavors ja havien mort d'un tret, tifus o les càmeres de gas molts milers a diferents llocs d'Europa.
Els nazis, a l'empara de les lleis de Nüremberg consideraven als "rom", "sinti" o gitanos inferiors racialment i eren considerats com a "enemics del Tercer Reich", i per tant condemnats a l'aïllament
i extermini. A Auschwitz van patir els experiments criminals-científics de
l'Institut per a l'Estudi de la Higiene Racial, sota la direcció del doctor Josef Mengele.
Com els jueus, inicialment van ser registrats i identificats, portant el braçal amb la "Z" de zingani o zingar, després tancats a guetos -com el de Lodz a Polònia al costat del dels jueus- i més tard començaren a ser assassinats, empleats com a ma d'obra als camps i fàbriques per ser gassejats quan ja no redien prou.
Els "Einsatzgruppen" o equips mòbils d'execució van matar-ne a dotzenes de milers als territoris de l'Europa Oriental. Altres acabaren Auschwitz-Birkenau,
Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka, Bergen-Belsen,
Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck. Els de Iugoslàvia que caigueren en mans del règim ustaxa croata o foren executats directament o traslladats al cap d'extermini croata de Jasenovac on moriren mig milió de serbis, gitanos i croates comunistes o antifeixistes.
Al Camp Gitano vivien les famílies senceres, i fins i tot tenien una orquestra de música que ha donat lloc diferents pel·lícules. El maig de 1944, quan ja havien mort de fam, malalties o gasejats vint mil gitanos, el comandant d'Auschwitz va rebre l'ordre d'exterminar als tres mil que hi quedaven i liquidar el camp. Quan les SS van rodejar el camp per conduir-los, la notícia va motivar la resistència de les famílies que s'armaren amb pals i barres de ferro, negant-se a col·laborar en el seu "trasllat" o "reassentament" que sabien que no era cap altra lloc que les càmares de gas, cosa que va sorprendre als SS donada la docilitat amb la que els jueus s'encaminaven a les càmeres, fins i tot els presoners que sabien perfectament que eren aquells pavellons. Però el 2 d'agost de 1944 les SS i les autoritats del camp, més preparats van executar l'ordre, havent de fer front a la resistència de les famílies senceres que s'enfrontaren violentament als guàrdies.
El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.
El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.
Els prop de tres mil gitanos, homes, dones i nens que ja van impedir el maig de 1944 el "tancament" del camp gitano, es resistiren amb la força la nit del 2 d'agost de 1944 al seu "trasllat" a les càmeres de gas, a diferència de la docilitat amb la que hi anaven altres
(llegir a la pàgina de l'ONU de memòria de Holocaust)
DES DE DIJOUS FINS DEMÀ SE CELEBREN ACTES DE COMEMORACIÓ A AUSCHWITZ. HI PARTICIPA UNA DELEGACIÓ CATALANA
Clica per veure imatges dels actes d'avui dia 2 d'agost
Anar al Facebook dels actes d'aquest dies a Auschwitz
A aquest actes, celebrats a Polònia sota el lema "Dink he na bister" (mira i no oblidis) hi han participat una seixantena de catalans han viatjat a Auschitz, pertanyents a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes, que s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe.
Durant aquests dies la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica, amb trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini i les persecucions.
Informació sobre els actes a la web de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya
Acte principal d'avui del
Imatges dels actes de dijous, divendres i avui dissabte
