No ha canviat res al Centre d'Internament de la Zona Franca de Barcelona(CIE), des que la nit de Reis del 2012 hi va morir el guineà Idrissa Diallo, de 21 anys, sense rebre atenció mèdica, malgrat haver-la demanat reiteradament, a causa d'una malaltia cardíaca. Un any abans, es va suïcidar un marroquí de 22 anys. El passat 2 de desembre va morir l’armeni Alik Manukyan, de 32 anys, que es va penjar amb els cordons de les sabates. Els seus amics i altres interns diuen que el van empènyer a fer-ho. SOS Racisme va intentar personar-se com a acusació popular però li demanen 2.000 euros, una decisió contra la qual l’entitat ha recorregut.
També s'ha denunciat que la passada nit de cap d'any diversos interns van ser maltractats. Alguns van presentar denúncia pel que havia passat, i en aquest procés s’hi ha sumat la campanya Tanquem els CIEcom a acusació popular. Els interns afirmen que els agressors van ser membres dels antiavalots de la Policia Nacional que vigila el centre. I asseguren que el clima d’intimidació i agressivitat és gairebé constant.
Per tot això, l'organització Tanquem els CIE va demanar una visita al centre per part d’un grup de parlamentaris catalans que va ser denegada, fet que va motivar que ahir un grup de diputats hi entressin fent-se passar per familiars o amics
Els diputats que van entrar ahir al CIE
Més enllà del règim de garanties i de transparència que haurien de tenir aquest centres, es dóna el fet que s'hi barregen famílies pendents d'un expedient d'expulsió, internades per la falta administrativa de no tenir papers o d'haver-lis caducat, amb la delinqüents multireincidents o condemnats per delictes greus que són expulsats.
Molts dels qui arriben al CIE per manca de papers han estat detinguts aleòriament per la policia. Tot i que el Ministeri de l'Interior teòricament no les autoritzava, sovint es feien redades en base a criteris ètnics, fet que vulnerava la llei i deixava en situació d'inseguretat jurídica als agents, tal com denunciava el Sindicato Unificado de Policía (SUP). Aquestes redades, sobretot a certs barris amb molta immigració, com passava sovint al de Lavapiés a Madrid, segons em va explicar el portaveu d'aquest sindicat es feien sobretot, per tal rentabilitzar les detencions, es a dir fer-ho a persones d'aquelles nacionalitats més fàcils d'expulsar, o pel desig de certs comissaris de policia que la seves unitats estiguessin a dalt de tot en el rànquing estadístic de detencions d'irregulars expulsables. Teòricament el el Minsiteri de l'Interior va fer un circular el maig de 2012 prohibint-les, tot i que en menor mesura s'han continuat produint.
La Llei d'Estrangeria de 2009, aprovada amb el govern de Zapatero, establia que abans del juny de 2010 s'havia d'aprovar un reglament de funcionament d'aquest centres i drets i deures dels interns, que encara no s'ha aprovat, cosa que fa que continuïn en un llimb legal. Després de la mort d'Idrissa Diallo per manca d'atenció mèdica, es va fer una campanya per aconseguir una reglamentació dels CIE -impulsada en part pel Periódico-, Interior es va comprometre a redactar un reglament. Ara després de l'última mort del de la Zona Franca i dels incidents d'aquest cap d'any el ministre Jorge Fernández Díaz diu que el text arribarà aviat al Consell de Ministres.
Per aquesta tarda s'ha convocat una concentració a les 17 hores al CIE de Zona Franca (carrer E número 40 de la Zona Franca), que s'hi pot anar amb l'autobús que surt de la Pç Espanya a les 4,30 on es trobarà part de la gent.
Article que vaig publicar a El País en 2010 sobre le detencions d'immigrants sense papers, que encara seria vigent (llegir sencer)
CIE Zona Franca, Barcelona
Adreça, dirección: Carrer E, n 40. Calle E, número 40 Com arribar-hi? ¿Cómo llegar?
S'hi pot arribar en autobús, agafant la línia 109 (des de Plaça Espanya o la Estació de Sants de Barcelona) o la línia 110 (des de la parada de Ferrocarril/Metro de Av. Carrilet, a L'Hospitalet de Llobregat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada