EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I
PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS
GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.
DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio
Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria
jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista.
La
defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet,
reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada que tenia estava inutilitzada. També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
Fa
una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb
càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)
DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
Imatge del judici d'Stroika
Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella. La
Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella
(un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina
web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des
de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock
Contra el Comunismo) que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i
Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un
delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el
d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles
510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les
Brigadas Blanquiazules.
ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.
En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava la Fiscalia a la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.
Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.
EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA
El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA
El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat
L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes.
La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.
En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".
Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.
Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup
d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un
bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre
Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos,
candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir amb un atac
"ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant
danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia
"nazis" i "fatxes de merda".
Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar.
EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS
EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS
Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou- va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.
Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada