Xavier Rius Sant
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
dissabte, 6 d’abril del 2024
Netanyahu busca la seva solució final. Analitzo al Triangle els sis mesos de guerra a Gaza
dissabte, 16 de març del 2024
Sílvia Orriols. De Ripoll al Parlament? El Triangle
Xavier Rius Sant, El Triangle, 16 de març de 2024
Des de dimecres passat quan Pere Aragonès va anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions pel 12 de maig, diversos periodistes m’han preguntat com expert en extrema dreta si crec que Aliança Catalana entrarà al nou Parlament. També se m’ha preguntat si aquest partit s’ha de considerar o no d’ultradreta. A les passades eleccions municipals jo vaig dir en diversos mitjans que Vox, que el 2019 només havia aconseguit tres regidors a Catalunya, n’obtindria entre vuitanta i cent, i em vaig quedar curt perquè en va aconseguir 124. Ara la meva porra és que si no es dona l’escenari de la candidatura de Junts amb un Puigdemont de cap de llista que s’atreveixi a tornar durant la campanya i sigui engarjolat, fet que el convertiria en el centre emocional de la campanya per bona part de l’independentisme, crec que lamentablement sí que Aliança Catalana amb Sílvia Orriols de cap de llista per Barcelona com a candidata a la Generalitat, pot entrar aconseguint 4 o 5 diputats per Barcelona i potser un per Girona.
El partits extraparlamentaris que vulguin presentar-se a les eleccions catalanes han de recollir l’aval o signatura del 0’1% del cens electoral, es a dir prop de sis mil signatures, i tant Alhora de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, com el Front Nacional de Catalunya com Aliança Catalana els estan recollint. La llista Cívica de l’ANC després de l’ajustada votació de dissabte en que els partidaris a no presentar-se varen guanyar, no es farà. No dono cap possibilitat electoral a la candidatura de Ponsatí i Graupera, més quan aquest últim ja es va estavellar amb les candidatures de Primàries a les municipals. I pel que fa al Front Nacional de Catalunya, partit pel que es va presentar fa cinc anys Sílvia Orriols a Ripoll i que poc després va abandonar, a les eleccions catalanes de febrer de 2021 va obtenir només 5.940 vots, i per aconseguir diputats per Barcelona cal arribar al 3%, que serien uns seixanta o setanta mil vots segons la participació. Amb aquest vots, superat el 3%, ja s’obtenen dos o tres diputats
Que el Front Nacional, partit relegalitzat el 1999 que va estar inactiu fins fa cinc anys quan va presentar-se a Ripoll amb Orriols de candidata, vulgui presentar-se ignorant que ha estat superat àmpliament mediàtica i electoralment per Aliança Catalana mostra com les enveges i odis caïnites són presents també en aquest espai polític en que no hi lloc per més d’una sigla. Tenim Vox que vol suprimir les autonomies i a les Illes i València ja han mostrat què fan amb la llengua i cultura catalana, que demana mà dura amb la immigració i criminalitzant sobretot la islàmica. També tenim Aliança Catalana amb Orriols proposant aixecar la declaració d’independència i tenir una política de portes tancades i ma dura amb la immigració. Entre mig tenim Josep Anglada amb dos regidors a Vic que ja ha insinuat diverses vegades que tot i no ser independentista probablement al maig votarà Aliança Catalana. Anglada i Orriols han actuat en les seves campanyes electorals d’una manera força semblant. Quan Anglada esdevingué el 2007 i el 2011 segona força municipal a Vic ho va fer parlant d’immigració i amagant la bandera espanyola. Orriols per la seva part, tant a les eleccions de 2019 com a les de l’any passat en que va ser la força més votada, aconseguint l’alcaldia gracies a la negativa de Junts a sumar-se al cordó sanitari, va parlar molt d’immigració amagant també l’estelada per guanyar-se el vot de veïns espanyolistes emprenyats amb la immigració i la presència islàmica a la vila. Ara però són eleccions al Parlament i Orriols vol deixar clara no només la seva ideologia independentista, sinó la seva crítica a Junts, ERC i la CUP per no executar la declaració unilateral d’independència. I pel que fa a la immigració l’alcaldessa de Ripoll continua fent declaracions o piulades que estigmatitzen a les persones nouvingudes.
Sense anar més lluny el passat dijous va fer des del compte de l’Ajuntament aquest tuit: “Aquesta setmana, la Policia Local de #Ripoll ha precintat 14 vehicles, els titulars dels quals, tots de nacionalitat estrangera, acumulen multes impagades per valor de més de 20.000 euros.” Piulada que va motivar que molta gent preguntés si no hi havia cap infractor multi-morós autòcton, al que l’alcaldessa va respondre amb aquesta altra piulada: “O tots moros o tots cristians… diu la dita. A Ripoll, les multes, les pagarà tothom! Voleu drets? Doncs també hi ha deures! A Ripoll, #Tolerància0 amb la morositat”. I més enllà de considerar aquestes paraules estigmatitzadores o que creen la idea que els autòctons són tots cívics, i els immigrants incívics, amb piulades com aquesta que tenen més 150.000 visualitzacions, fan que ella sigui motiu de constant controvèrsia. Cosa que ja li va bé en un context electoral en que ni Esquerra Republicana ni Junts encerten la manera de fer-li front.
Junts, d’una banda, ha presentat a molts municipis una moció legitimant el que diu Aliança Catalana que afirma que Espanya ens envia massa immigració. I, d’altra banda, Esquerra des de la Generalitat ha imposat a Orriols una sanció de 10.001 euros per unes declaracions seves de fa un any a 8TV, sanció que ara pot recórrer i diu que no pagarà. La capacitat de sancionar per un discurs xenòfob o d’odi ja està al Codi Penal, no cal que la Generalitat vagi sancionant administrativament opinions polítiques. I pel que fa declaracions fetes en un programa televisiu tenim ja el Consell Audiovisual que en diverses ocasions ha sancionat programes per permetre discursos xenòfobs. Així ho va fer per exemple el desembre de 2012 sancionant a pagar 14.600 euros a Canal Català per permetre que el popular Carlos Navarro, el Yoyas, insultés de manera continuada en directe a una dona musulmana sense que el presentador Carlos Fuentes ho intentés aturar o fes fora al Yoyas del plató. Ara Orriols condemnada administrativament per la conselleria de Tània Verge està aconseguint victimitzar-se, cosa que li va de meravella en campanya electoral.
Llegir al Triangle en castellà
dimarts, 5 de març del 2024
DE LES AÇORES ALS TRENS DE MADRID, Analitzo al Punt Avui com el suport d'Aznar a la guerra d'Iraq va motivar els atacs de l'11-M
Els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid, que provocaren 193 morts i més de 2.000 ferits, no només va ser el major atac terrorista produït fins llavors a l’Europa Occidental, sinó també el primer atemptat islamista indiscriminat patit a Espanya des del 12 d’abril de 1985, quan explotà una bomba al restaurant El Descanso, proper a la base militar de Torrejón de Ardoz, freqüentat per militars nord-americans, i moriren divuit persones. Aquest atemptat de 1985 fou reivindicat per la Gihad Islàmica, i justificat per l’acostament d’Espanya a Israel i la voluntat de Felipe González de mantenir-nos dins l’OTAN
Els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid, que provocaren 193 morts i més de 2.000 ferits, no només va ser el major atac terrorista produït fins llavors a l’Europa Occidental, sinó també el primer atemptat islamista indiscriminat patit a Espanya des del 12 d’abril de 1985, quan explotà una bomba al restaurant El Descanso, proper a la base militar de Torrejón de Ardoz, freqüentat per militars nord-americans, i moriren divuit persones. Aquest atemptat de 1985 fou reivindicat per la Gihad Islàmica, i justificat per l’acostament d’Espanya a Israel i la voluntat de Felipe González de mantenir-nos dins l’OTAN
Xavier Rius Sant, periodista. El Punt Avui, 5 de març de 2023
Els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid, que provocaren 193 morts i més de 2.000 ferits, no només va ser el major atac terrorista produït fins llavors a l’Europa Occidental, sinó també el primer atemptat islamista indiscriminat patit a Espanya des del 12 d’abril de 1985, quan explotà una bomba al restaurant El Descanso, proper a la base militar de Torrejón de Ardoz, freqüentat per militars nord-americans, i moriren divuit persones. Aquest atemptat de 1985 fou reivindicat per la Gihad Islàmica, i justificat per l’acostament d’Espanya a Israel i la voluntat de Felipe González de mantenir-nos dins l’OTAN
Espanya, que durant el
franquisme i la Transició intentava amagar el seu aïllament internacional,
reivindicant una especial relació comercial i de germanor amb els països àrabs,
havia fet amb Felipe González un gir. I a la vegada que ingressava a la
Comunitat Econòmica Europea i confirmava la seva adhesió a l’OTAN, ultimava el
reconeixement d’Israel, que es faria efectiu el gener de 1986. Una de les mostres
d’aquesta especial relació que Espanya deia mantenir amb els països àrabs va
ser la concessió l’any 1974 per part del govern espanyol de la Creu de l’Orde
d’Isabel la Catòlica al llavors vicepresident iraquià, Saddam Hussein.
El 16 de març de 2003,
vint-i-nou anys més tard d’entregar la distinció al líder iraquià, el president
espanyol José María Aznar va acceptar fer de comparsa a la Cimera de les Açores
al costat del president dels Estats Units –George Bush fill–, del primer ministre
britànic –Tony Blair– i de l’amfitrió portuguès –José Manuel Durão Barroso–, en
la qual es va donar un ultimàtum de 24 hores a Saddam Hussein per tal que
entregués les suposades armes de destrucció massiva. I tot i no aportar
inicialment Espanya tropes per a la invasió, el fet de posar el nom d’Aznar i
d’Espanya en aquell ultimàtum al president iraquià per tal que entregués unes
armes que l’Iraq repetia que no tenia i respecte a les quals els inspectors de
l’ONU afirmaven també que no hi havia indicis de la seva existència, donava a
la Cimera de les Açores i a l’ultimàtum una aparença de més legitimitat i
universalitat. I és que George W. Bush, el fill, després dels atemptats de l’11
de setembre ja havia decidit que com a resposta no en tenia prou amb la guerra
de l’Afganistan que començà el 7 d’octubre de 2001 per tal de capturar Ossama
bin Laden, màxim líder d’Al-Qaida, sinó que també envairia l’Iraq. I per
justificar-ho creà el fantasma de l’Eix del Mal format per països que, segons
Bush, tenien armes de destrucció massiva que amenaçaven Occident. Va posar al
costat de l’Iraq l’Iran xiïta i la comunista Corea del Nord. Sense cap intenció
d’atacar els altres dos, Bush va construir una suposada vinculació del règim
laic de Saddam amb la xarxa Al-Qaida.
Si el seu pare, George
H.W. Bush, el 1991 amb el vistiplau de l’ONU sense derrocar el règim, va atacar
i derrotar l’Iraq per expulsar-lo de Kuwait, país que havia envaït, estant el
2003 el règim de Saddam debilitat a causa de les sancions, Bush fill desitjava
acabar la feina amb l’ajut militar de Blair. I va considerar oportú convidar
l’irrellevant president del govern espanyol José María Aznar per compensar
l’oposició de França, Alemanya o Itàlia. I Aznar, en l’últim any del seu segon
mandat, ho va acceptar pensant que potser passaria a la història com el primer
president que s’havia relacionat d’igual a igual amb els EUA com un actor de
primer nivell en la presa d’una decisió d’àmbit mundial que acabaria amb la
tirania que amenaçava el món lliure i quedaria escrita als llibres d’història
com hi havia quedat la conferència de Ialta de febrer de 1945 amb Roosevelt,
Stalin i Churchill, preparant l’estocada final a l’Alemanya nazi i el Japó.
Però més enllà que
envaint l’Iraq no es va debilitar Al-Qaida, ni apareixien unes armes que no
existien, la xarxa gihadista va cometre nous atemptats com el que costà la vida
a 35 persones en uns edificis habitats per ciutadans occidentals a l’Aràbia
Saudita, o els del 16 de maig de 2003 a Casablanca, entre els quals hi havia el
de la Casa d’Espanya, que va provocar 45 morts. Però tots aquests atemptats
quedaren petits comparats amb el que va passar l’11 de març de 2004 a Madrid
amb les bombes simultànies a diferents trens i estacions en hora punta. I en
aquest atac no s’atemptava contra occidentals que exportaven a terra musulmana
de l’Aràbia Saudita o el Marroc un mode de vida aliè, sinó contra persones de
tota mena de creences, origen o ideologia que senzillament anaven cap a la
feina o a l’escola, com a càstig col·lectiu pel suport d’Espanya a la invasió
de l’Iraq. Després Al-Qaida va cometre altres atemptats com per exemple el del
7 de juliol de 2005 a Londres, amb més de cinquanta morts, i va castigar, així,
el Regne Unit. I anys més tard, mort ja Bin Laden, de les presons iraquianes i
les tortures fetes pels qui deien que alliberaven l’Iraq de la tirania, va
néixer un nou grup que considerava Al-Qaida massa tova: Estat Islàmic, que va
dominar per un temps part del territori de Síria i l’Iraq on va implantar el
seu califat i va exportar arreu, també a Barcelona, el seu terror.
diumenge, 3 de març del 2024
Falange Española de las JONS y La Falange-FE conmemoran unidas ante 500 personas la unificación hace 90 años de La Falange de José Antonio con las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, de Ramiro de Ledesma. Tanto las dos Falanges que lo harán unidas como Democracia Nacional por separado están buscando los avales para presentarse a las elecciones europeas de junio sin que se repita la coalición ADÑ que unió en 2019 a la ultraderecha extraparlamentaria. El presidente de España 2000, José L Roberto, estuvo en el acto y fue saludado desde la tribuna lo que indica un acercamiento
dijous, 29 de febrer del 2024
Aliança Catalana marca un gol a Junts a Ripoll en votar a favor de la moció en favor del traspàs de competències en immigració a la Generalitat. Moció que inclou valoracions falses sobre l'arribada d'immigrants a Catalunya que legitimen en part les afirmacions de Sílvia Orriols sobre que Espanya envia molta més immigració a Catalunya que a les altres comunitats autònomes per destruir-la
Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll. En el ple es van viure moments de molta tensió un
En el Ple Municipal de Ripoll celebrat la tarda i nit del passat dimarts 27 de febrer, la gestió de la immigració va centrar bona part de les polèmiques entre l'alcaldessa d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que governa en minoria, i l'oposició de Junts, ERC, PSC, la CUP i un regidor independent que l'anterior mandat ho havia estat per Junts. El ple se celebrava un mes després que l'oposició tombés els pressupostos de 2024, cosa que ha obligat al govern a prorrogar els anteriors, i també després d'un increment de la presència mediàtica d'Orriols que desitja presentar-se a les properes eleccions catalanes. Flotava a l'ambient la polèmica per les dificultats que està posant a l'empadronament de persones estrangeres, encara que compleixin tots els requisits, i l'entrevista publicada pel diari El Mundo dilluns, que va ser-ne la portada al menys en l'edició de Barcelona, on afirmava que "Espanya utilitza la immigració per colonitzar i acabar amb la nació catalana". El ple que començà a les 19'30, va acabar a les dotze de la nit, hora màxima fins la que es pot allargar, i es viviren moments de força tensió.
Orriols és alcaldessa amb només sis dels disset regidors, gràcies que els regidors de Junts, liderats per Manoli Vega, es van negar a sumar-se al pacte fet per ERC, PSC i la CUP per formar un govern conjunt amb majoria absoluta. I Junts, temorós a que Aliança li prengui molts vots a les properes eleccions amb el tema de la immigració i també pel que Orriols considera manca de voluntat del partit de Puigdemont de fer la independència, els post-convergents han donat un gir en la qüestió migratòria fent propostes contradictòries que, des del meu punt de vista, només aconsegueix donar més visibilitat a Orriols.
Entenc que demanar l'expulsió dels multireincidents estrangers que fan dels furts o delictes més greus el seu modes de vida habitual no és xenofòbia. Però en canvi la moció que va presentar Junts a Ripoll dimarts i que està presentant el partit a amb certa tensió interna en alguns altres ajuntaments, sí que es pot considerar que legitima els arguments d'Orriols.
La moció dona veracitat a les anàlisis conspiranoiques d'Orriols sobre que a aquí hi ha més immigració que altres llocs d'Espanya i d'Europa per voluntat política dels governs d'Espanya que volen destruir Catalunya. No pretenc aquí rebatre amb xifres i tants per cent el que s'afirma a la moció de Junts a la que Aliança Catalana va votar a favor. Però si vull constatar que aquí hi ha un índex d'entrada de més estrangers, perquè Espanya és una de les portes d'entrada d'Europa. Molts d'aquest immigrants sense papers que des de Canàries es traslladen a Catalunya, el que fan poc després es marxar cap el país d'Europa on tenen familiars o amics. I d'altra banda ara es queden més estrangers a Catalunya perquè viu l'impacte de la forta caiguda de la natalitat i hi ha molts sectors que demanden la seva mà d'obra amb o sense papers degut a la manca de relleu generacional autòctons o perquè els autòctons rebutgen treballar en molts sectors. Per últim, les xifres i percentatges comparatius de població estrangera no són rellevants i indicatives de la realitat, ja que a Espanya costa molt més que a altres països l'obtenció de la nacionalitat i més a més la immigració va arribar més tard. Vull dir que els fills i nets d'algerians que viuen a França són evidentment de nacionalitat francesa perquè ja la van obtenir els seus progenitors fa dècades, però en canvi a Espanya molts joves magribins no tenen encara la nacionalitat espanyola bé, perquè els seus pares encara no l'han aconseguit, bé perquè ells van néixer al Marroc i encara no l'han culminat els tràmits que duren anys. També cal considerar que a com a Catalunya sempre hi ha arribat més magribins que altres parts d'Espanya, aquest triguen més en obtenir la nacionalitat que els llatins, majoritaris a Madrid, que la poden tramitar molt abans. L'argument d'Orriols que Espanya ens envia més i la pitjor immigració deliberadment és tant fals i infantil, com el que deia el PP fa vint anys que Jordi Pujol portava marroquins en lloc de llatins, perquè volia frenar l'expansió de la llengua castellana.
Moment de la votació en que Junts i Aliança voten sí a la moció
Ajunto al final el text de la moció que com dic es va aprovar amb els 6 vots d'Aliança Catalana i els 3 de Junts. Manoli Vega, fent veure que s'estranyava de rebre el suport d'Aliança Catalana li va dir a l'alcaldessa "que potser vostè no se l'ha llegit" en anar en una línia pel que fa a donar drets i deures i facilitar l'acollida diferent al que proposa Aliança. Orriols va dir que valorava el gir de Junts lamentant que s'envii tants immigrants a Catalunya que el partit feia i irònicament va invitar-la a entrar a l'equip de govern municipal. La resta de grups van votar en contra.
Però va ser en la següent moció, la presentada per ERC per crear una Oficina Municipal d'Escolarització, que entre altres funcions facilitaria la matriculació i acollida dels alumnes nouvinguts, quan Orriols va deixar anar tot el seu argumentari xenòfob. La moció es va aprovar amb els vots d'ERC, Junts i PSC, i el vot en contra d'Aliança. Reprodueixo aquí algunes de les afirmacions que va fer Orriols en el debat sobre l'oficina municipal d'escolarització per que el lector les valori:
“Quants calés més ens costarà la immigració, quantes hores extres haurem de fer per facilitar-los els tràmits, per regalar-los encara més els nostres serveis?
“Tot això es culpa de governs superiors –referint-se al govern d‘Espanya- que tenen una clara intencionalitat de dur immigració a Catalunya i que compten amb la complicitat del govern de la Generalitat. “
“Quants educadors de carrer, quants agents cívics, quants funcionaris de presons, i quantes es oficines d’escolarització ens podríem estalviar si en comptes de dedicar recursos a fomentar la immigració il·legal, es fessin polítiques natalistes. La invasió demogràfica que estem rebent es insostenible. I vostès aboquen –referint-se a la Generalitat i ERC- tots els recursos cap el col·lectiu immigrant"
L'alcaldessa, Sílvia Orriols
TEXT DE LA MOCIÓ DE JUNTS APROVADA AMB ELS VOTS D'ALIANÇA CATALANA i JUNTS
ATÈS que la Unió Europea, les Nacions Unides i el Fòrum Econòmic Mundial situen els processos
migratoris com un dels tres grans reptes que té la humanitat pels propers 25 anys, essent els altres
dos la lluita contra el canvi climàtic i la digitalització.
ATÈS que en els darrers 20 anys Catalunya ha experimentat una arribada elevadíssima de
persones immigrades (en molts casos irregulars), que segons diferents estudis, es calcula entre
un 20% i un 30% del total de la població que tenia Catalunya a principis dels anys 2000.
ATÈS que en aquest mateix període la majoria de països de la Unió Europea (Alemanya, França,
Països Baixos, Dinamarca, Escòcia...etc) han tingut taxes d’immigració entre el 5% i el 15% i
només Suècia i Noruega s’han aproximat a la xifra del 20%.
ATÈS que en cap cas l’origen d’aquestes persones immigrades és un problema en sí mateix, ans
al contrari, però ho pot ser si el volum és desproporcionat i ingestionable.
ATÈS que el Gobierno del Reino de España porta anys desplaçant persones immigrades des
d’altres llocs de l’Estat cap a Catalunya en proporcions molt més grans de les que li tocarien per
població i PIB. El darrer cas conegut tot just fa un parell de mesos amb l’enviament a Catalunya
de la majoria de persones immigrants arribades a les Canàries, un percentatge molt per sobre de
Madrid o altres territoris de l’Estat.
ATÈS que una arribada massiva de persones immigrades dificulta la gestió de la seva integració
a la societat d’acollida i tensiona els sistemes socials, sanitaris i educatius del país i dels municipis
que els acullen.
ATÈS que Catalunya ha estat sempre terra d’acollida i solidària, però que per poder continuar- ho
sent amb unes condicions adequades d’integració, no es poden acceptar els fluxos ingents i
desproporcionats que s’han donat aquests darrers 20 anys.
Per tot el que antecedeix, proposem al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:
ACORDS
1- INSTAR al Gobierno de España a fer efectiu el traspàs integral de les competències d’immigració a la
Generalitat de Catalunya.
2- DENUNCIAR que Catalunya (i els seus municipis), per tot el que s’ha exposat en els atesos de
la moció, no pot continuar rebent fluxos migratoris en volums superiors al de països com França,
Alemanya o Dinamarca, per posar alguns exemples.
3- ESTABLIR com a principi rector de les polítiques d’immigració a aquest municipi el concepte de “drets i
deures”, entre els quals, l’aprenentatge i coneixement del català.