dissabte, 18 d’octubre del 2025

Comentari d"Aliança Catalana, Els nostres ultres" i de la presentació a la Llibreria Taifa d'Olga Merino a La Vanguardia

 Dijous vaig presentar el llibre "Aliança Catalana, Els nostres ultres" a la llibreria taifà del carrer Verdi, organitzada pel col·lectiu Lliure Pensa Ment. Hi va assistir la periodista Olga Merino que avui en fa un comentari a La Vanguardia.




Olga Merino, La Vanguardia, sábado 18 de octubre de 2025

Semana inflamable en la que han coincidido el premio Planeta –Juan del Val, ay–, la Feria de Frankfurt y el Congreso de la Lengua Española en Arequipa, desde donde llegan las fumarolas sulfúricas por el pique entre los directores de la Real Academia y el Instituto Cervantes. A pesar de la combustión y las ausencias, no se ha resentido la turbina de las presentaciones, entre las que se han detectado dos epifenómenos: la concurrencia de libros políticos y de charlas entre escritores sin que medie novedad editorial alguna. Vayamos por partes.

“Un cráneo de Ávila no será nunca como un cráneo de la Plana de Vic”. Esta frase de traca la pronunció hace un siglo Daniel Cardona, uno de los fundadores de Estat Català y referente intelectual de Sílvia Orriols, según relata el periodista Xavier Rius Sant en el bautizo de su ensayo Aliança Catalana: els nostres ultres (Icaria), el jueves, en Taifa Llibres. Ante el respetable, Rius disecciona cómo en la génesis de este partido de extrema derecha, que va como un cohete en las encuestas, convergen las frustraciones por el procés , la indignación en Ripoll por los atentados del 2017 –estos chicos musulmanes, que hablan catalán, a quienes acogimos, y “mira cómo nos lo pagan”– y la personalidad de la alcaldesa Orriols, quien presume de haber nacido un 9 de octubre, la misma fecha en que Jaume I expulsó a los sarracenos de Valencia.

El acto está a punto de nieve cuando la brigada Fahrenheit 451 debe levantarse con disimulo de los taburetes, delatada por las chaquetillas ignífugas y fosforitas, y emprender el vuelo hacia otro evento. Zumbando, pues, hacia la librería Ona, en cuya puerta el jefe de comunicación del Parlament de Catalunya, Josep Escudé, cuenta a los bomberos que viene a su vez de otra presentación. ¿Cómo? Sí, aquí cerca, en Altaïr, la del libro Mitólogos, el arte de seducir a las masas ( Debate), del profesor Toni Aira. La política, cada vez más, es performance y narrativa visual; en la portada aparece la gorra roja de Trump con la leyenda “Make America Great Again”.

Pero estamos en Ona, donde el reportero Adrià Santasusagna acaba de soltar: “Esquerra Republicana es un volcán ahora mismo”. ¿Seguirá ardiendo la lava o cristalizará en una pacífica montaña? Que tengan piedad los volcanes de los pobres mortales, que ya tuvimos bastante. Algunas pistas para indagar en la incandescencia del asunto aparecen en su ensayo L’esquerda republicana (La Campana), coescrito con el periodista Bernat Vilaró. Entre el público, la diputada de ERC en el Congreso Teresa Jordà y la expresidenta del Parlament Carme Forcadell. De la mano de Isabel Garcia Pagan, subdirectora de La Vanguardia , los autores desentrañan las claves de la pugna entre Oriol Junqueras y Marta Rovira y asoman al respetable a los abismos que ha encarado la formación soberanista en los últimos años: la cárcel, el exilio/huida, los mariachis frente a la sede de Junts, los carteles contra Ernest Maragall que pretendían “expulsar el alzhéimer de Barcelona” y las negociaciones bajo mano.

Charlas entre escritores: Clara Usón ( Las fieras , Seix Barral) y Ferran Grau ( Hiperràbia , Angle) enfrentaron el martes, en la librería Documenta, a los dos protagonistas de las obras mencionadas, la sanguinaria etarra Idoia López Riaño, apodada la Tigresa, y Ludo, uno de los tres jóvenes que mataron a una mendiga quemándola viva en un cajero de Sant Gervasi, en diciembre del 2005; dos épocas distintas y parecida banalidad del mal. El mismo día, en Finestres, otras dos autoras, Beatriz Serrano y Andrea Genovart, charlaron solo porque sí, por el simple gozo de platicar. Nos gustan mucho estas afinidades electivas sin reloj ni calendario.


dimarts, 14 d’octubre del 2025

dilluns, 13 d’octubre del 2025

PAU ETERNA O NOMÉS D'UN ANY PER NO ESPATLLAR EL NOBEL DE TRUMP? El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, dilluns 13 d'octubre de 2025 

Donald Trump ha afirmat diverses vegades a la cimera de  Xarm el-Xeikh en la que Els Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia han signat l’acord d’alto del foc a Gaza, que aquest acord de pau era el que esperava el Pròxim Orient després de tres mil anys de guerres. No se on ubica Trump l’inici del conflicte perpetu, si a la bíblica expulsió del jueus d’Egipte que creuaren el Mar Roig en sentit invers al vol que ha fet avui Trump des d’Israel on ha estat aclamat a la península del Sinaí, en no haver-hi datació fiable d’aquest fet que narra la Bíblia i la Torà. Però si Trump es referia a l’expulsió dels jueus de Jerusalem que foren desterrats a Babilònia, per ordres de  Nabucodonosor, aquest fet històric va tenir lloc el l’any 597 abans de Crist, o sigui que Trump s’equivoca en quatre segles.

Cimera de menys de quatre hores que ha tingut tres actes, en la que no hi has assistit ni signant els que teòricament acorden la pau, Israel i Hamàs. I pel que  fa a la debilitada Autoritat Palestina, el seu president Mahmud Abbas, després de saludar Trump acompanyat de Macron, no ha assistit a l’acte de signatura quedant buida la seva butaca al costat de la del secretari general de la ONU, Antonio Guterres, juntament amb els mandataris mundials entre els qui hi havia Pedro Sánchez.

Trump, primer en el seu discurs a Knesset o parlament d’Isarel, i després a Xarm el-Xeikh  s’ha atribuït a ell i als seus col·laboradors haver aconseguit una pau que durarà fins l’eternitat amb un convenciment similar al que tenia l’any 1940 Hitler quan es presentava com fundador del Reich del Mil anys. Però ha eludit detallar en que es basarà aquest pla de pau que ha de ser etern i quina opció de futur es donarà als palestins més enllà de que la comunitat internacional amb els diners de l’ONU, Europa i els paísos islàmics financin una reconstrucció que Trump i els seus assessors empresaris i mediadors, Steve Witkoff i Jared Kushner hi volen guanyar diners o aconseguir contraprestacions amb més negocis a Aràbia Saudita, els Emirats i Qatar.

Donald Trump postulant-se de nou per guanyar d’aquí un any el Nobel de la Pau no ha estat l´únic protagonista. Ho ha sigut també el president i dictador egipci, Abdelfatah al-Sisi, qui ha reforçat la seva imatge organitzant la cimera i ha recordat al menys dues vegades a Trump que la opció amb la que ha d’acabar aquest pla de pau és l’autodeterminació del poble palestí esdevenint un estat. Al Sisi té el mèrit d’haver-se negat a facilitar la neteja ètnica que Netanyahu, Trump i Elon Musk volien fet de la franja per fer-hi una Riviera, en rebutjar obrir la porta al flux de palestins que Israel que haguessin fugit de les bombes o la fam. De fet molts palestins consideren una victòria la fi de la guerra, perquè Netanyahu i els seus ministres racistes Ben Gvir i Bezalel Smotrich no han aconseguit el que pretenien, fer fora al màxim de palestins possibles. I efectivament n’han mort setanta mil i probablement ara marxaran molts malalts i ferits cap a hospitals de l’estranger, però no hi ha hagut una nova Nakba o desplaçament massiu de població cap a fora de Gaza.

El general Al Sisi ha sortit reforçat i s’ha legitimat davant els àrabs i musulmans en reivindicar la creació d’un estat palestí. Ell no acabarà com Anuar el Sadat que signà el 1979 la pau amb Israel a canvi que es retirés de la península del Sinaí que ocupava i de que Egipte reconegués Israel, que va ser assassinat poc després en una desfilada militar per un grup de soldats islamistes. La pau o apropar-se a l’enemic massa vegades s’ha cobrat la vida vida d’alguns que ho van intentar, com Abdul·là I de Jordània,  besavi de l’actual rei, assassinat a la mesquita d’Al Aqsa de Jerusalem el 1951, o a com li va passar a la banda contrària al primer ministre israelià Yitshaq Rabbín assassinat el per Yigal Amir, un jueu ultranacionalista. Rabbin donava suport al procés de pau d’Oslo qu havia de desembocar en la creació d’un estat palestí. De fet els hereus polítics de l’assassí de Rabbin, com Ben Gvir o Smotrich desenvolupen avui carteres clau en el govern de Netanyahu. Però per més que Al Sisi hagi demanat la creació d’un estat palestí, aquesta opció no només no està en l’agenda de Trump i de Netanyahu, sinó que seria difícil de formalitzar-lo amb 700.000 colons a Jerusalem Est Cisjordània i els nous assentament que pretén fer ara Israel al nord de Betlem, incomunicant el nord i sud de Cisjordània.

Sense saber què es pensa oferir als gazatians ni si més enllà que s’aprovin noves colònies i assentaments, la pau resultarà impossible si els colons amb el suport de l’exèrcit continuen  assaltant, cremant cases i apropiant-se terres de palestins a Cisjordània. Accions que ja han provocat aquests dos anys mil morts de civils desarmats que han quedat impunes. I evidentment sense un retorn de la legitimitat a l’Autoritat Palestina, si pot ser amb líders com l’encara empresonat Marwan Barghuti, els palestins no recuperan l’esperança. Perquè com deia a La Vanguardia dies abans del 7 d’octubre de 2023 l’ex cap del Shim Bet els serveis secrets d’Israel,  el general Ami Ayalon, a Israel no hi haurà pau fins que el palestins tinguin esperança.

Hi ha un element positiu d’aquest estrany acord de pau i de la delirant escenificació  que s’ha fet i li han fet avui a Donald Trump. Com ha dit a la compareixença final el primer ministre pakistanès, quan Trump l’hi ha demanat que agafés la paraula, el govern pakistanès ha tornat a proposar Trump pel Nobel de la pau. Per aixó hem de confiar que al menys durant els propers dotze mesos Trump, per guanyar-se’l, ha de fer que la pau es mantingui i el procés avanci, mes enllà de la feina de les excavadores, formigoneres i els camions amb menjar que entraran a Gaza. Perque si Netanyahu, Ben Gvir i Smotrich continuen animant o tolerant que els colons  matin palestins a Cisjordània i els hi cremin les cases i les terres, la violència continuarà.  Penso que certament l’alto el foc i la fi de la guerra ha arribat ara a Gaza per l’emprenyament de Trump amb Netanyahu que va bombardejar Doha, la capital de Qatar, posant en perill els negocis del seu gendre Jared Kushner, del mediador i promotor immobiliari Steve Witkoff, i d’ell mateix a qui Qatar va dir que li regalia el nou Air Force One. Però Netanyahu sense l’armadura de la guerra i els tribunals assetjant-lo pels diversos casos de corrupció i amb uns colons ultrareligiosos representats per Smotrich i Ben Gvir, faran tot el possible per rebentar la pau, ja que per ells la guerra constant o sigui eterna, és els camí amb que aspiren construir el Gran Israel bíblic mentre esperen la tornada del Messies.

Xavier Rius Sant, periodista   

 


  

Leere en castellano en El Triangle

divendres, 10 d’octubre del 2025

Cordó sanitari al debat de política general al Parlament i la ultradreta extraparlamentària no es manifestarà el 12 d'octubre a Montjuïc. Els Matins de TV3

 

Analitzo el codró sanitari a Vox i Aliança Catalana el debat de política general i explico les manifestacions ultres convocades a Barcelona pel 12 d'octubre. Vox es menja l'espai i la ulotrdreta clàssica no es manifestarà a Montjuïc 

dimecres, 8 d’octubre del 2025

Aquest 12 d'octubre tampoc hi ha convocatòria ultra a Montjuïc. A Barcelona Somatemps i Denaes, amb el suport de Vox, convoquen primer a Colom, i després hi ha la manifestació més àmplia de P de Gràcia cap a Pç Catalalunya. Fa dos anys DN convocà en solitari a Montjuïc, però després de la condemna dels seus dirigents i militants per la campanya de la mesquita del carrer Japó, el grup gairebé no té activitat a Barcelona i ha deixat d'organitzar l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc. Les dues Falange convoquen concentració a Vitoria.


Manifestació del 12 d'octubre fa dos anys, que va ser convocada només per DN

L'any 2013, en plena efervescència del procés, va ser l'any més multitudinària

Aquest 12 d'octubre, com ja va passar l'any passat, no hi haurà manifestació ultra a Plaça Espanya i Montjuïc. Una manifestació que es feia des de l'any 2000 cada 12 d'octubre a la Plaça Sant Jordi (fins el 1999 es feia a Sants)i que va viure el 2013 la més multitudinària a la que hi van assistir molts dels autors del'atac de Blanquerna i els màxims dirigents d'Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange-FE, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, organitzats en que s'anomenva La España en Marcha. Amb els anys la convoctatòria de Montjuïc la van mantenir només Democracia Nacional i La Falange-FE. Falange Española de la JONS, participava a la manifestació de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya. Molts anys van haver-hi manifestacions antifeixistes que no arribaven a Montjuïc, si bé van haver-hi a Sants o altres llocs de Barcelona agressions iniciades per uns o altres i amenaces a la premsa, que motivaren diversos judicis i condemnes.

Amb motiu de la Covid el 2020 no es va fer l'acte que es va recuperar el 2021. Però poc després la Falange-FE, liderada per Manuel Andrino, va distanciar-se de Democracia Nacional i va convergir i recuperà la unitat d'acció amb Falange Española de las JONS, liderada per Norberto Pico, deixant de participar a l'acte de Montjuïc. Aquest any les dues Falanges convoquen a manifestar-se diumenge a Vitoria. 

El 2023 convocat només per Democracia Nacional, es va fer per última vegada l'acte i manifestació a la Plaça Espanya i Montjuïc amb una assistència de poc més d'un centenar de persones. Alguns dels militants habituals van preferir anar a l'acte de Somatemps i l'entorn de Vox a Colom que també es repetirà els anys següents.

Tres setmanes després d'aquell últim 12 d'octubre a Montjuïc de 2023, catorze militants de Democracia Nacional, entre ells els seus màxims dirigents a Catalunya, van acceptar la comdemna de conformitat d'entre un i dos anys i mig de presó, declarant-se culpables, però evitant així entra a presó, per les accions contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. A partir d'aquí Democracia Nacional passarà a està gairebé inactiva a Barcelona, més enllà que a Madrid se li hagi endut part de la militància i de simpatitzants Núcleo Nacional, que registrat com associació té com a responsable legal a l'ex dirigent de DN, Enrique Lemus. Aquest grup fara un acte a la seva seu a Madrid.

Així doncs aquest 12 d'octubre a Barcelona hi ha la convocatòria de Somatemps i DENAES, fundació vinculada a Vox a l'ofrena al monument de Colom, i després aniran a la manifestació de Passeig de Gràcia i acte de Plaça Catalunya  convocat per entitats unionistes com "Cataluña Suma" y "Espanya i Catalans". Ignoro si el PP hi participarà o no.

A Barcelona també s'han convocat manifestacions antifeixistes o contra el dia de la Hispanitat, una pel matí que no s'ha comunicat a Mossos, i una altra per la tarda.  

Per la seva banda Somatemps, DENAES i Valentia Forum organitzen dissabte un acte en un hotel. I com he dit abans, les dues Falanges convoquen diumenge a la Plaça d'Espàña de Vitoria 

 


l




                                    



Imatge de l'acte al monument de Colón de 2023 que s'ha consolidat

           

Les dues Falanges que abans es manifestaven a Barcelona, FE JONS a Psg de Gràcia i La Falange FE a Montjuïc, convoquen a manifestar-se a Vitoria. S'han convocat manifestacions en contra. 

Núcleo Nacional farà un acte a la seva seu de Madrid

dilluns, 6 d’octubre del 2025

Ada Colau i la desmemòria de les associacions jueves catalanes. El Triangle. Va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018 va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call, nom que lloava la matança de l'any 1.391, pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades.

 




Un servidor discrepa d’algunes de les coses que proposen els Comuns, Sumar i Podem, però m’indigna que els representants de les comunitats i entitats jueves catalanes, juntament amb associacions catalanes d’amistat amb Israel, qualifiquin a l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, coordinador de l’equip jurídic de la Flotilla, i a l’exalcaldessa Ada Colau que hi ha participat, d’antisemites o judeofòbics, mentre les autoritats israelianes qualifiquen Colau a més d’antisemita de terrorista. Però ja se sap, les persones que han perdut qualitats o característiques humanes com el pensament crític i la capacitat d’empatitzar, com Netanyahu i els qui li donen suport i com li va passar a Hitler, Stalin o Milosevic i els líders paramilitars serbis que assetjaven Sarajevo, ho tenen fàcil per desqualificar als adversaris polítics insultant la memòria col·lectiva.

Als Balcans vaig conèixer molta gent que negava o justificava per exemple el setge de Sarajevo i les matances diàries de civils que provocaven, apel·lant al que havien viscut i patit els seus avantpassats a la primera o segona guerra mundial o fins i tot a la batalla de Kosovo contra el turcs de 1389. Moltes vegades persones o pobles que han estat maltractats esdevenen maltractadors. Molts homes o dones maltractadors van ser maltractats de nens, i d’adults repeteixen el mateix patró. Així esdevenen uns agressors que maltracten sense sentiment de culpa en ser incapaços de dissociar la seva violència de la que van patir els seus avantpassats. I tot i ser botxins i agressors, es creuen que ells són les víctimes, sense ser capaços de percebre les víctimes de la violència que ara exerceixen, no són els qui els van agredir a ells o als seus avantpassats fa tres generacions o sis segles.

Israel, lamentablement, es va construir sobre l’expulsió de part dels legítims habitants de Palestina, sense que els que van anar allà com a víctimes de l’Holocaust, fossin capaços d’adonar-se que estaven fent una nova neteja ètnica i unes deportacions de població en la que ells passaven a ser els agressors. I això és el que fa ara bona part de la societat israeliana que és incapaç de reconèixer que a Gaza estan fent un genocidi, mentre a Cisjordània, on aquests últims dos anys s’ha assassinat mil palestins i cada dia són cremades cases palestines per part dels colons o les forces policials i militars que actuen amb plena impunitat, estan perpetrant una nova neteja ètnica contra civils innocents.

L’atac del 7 d’octubre de fa dos anys enderrocant les defenses d’Israel a Gaza i assassinant Hamàs més d’un miler de civils i segrestant-ne 250, evidentment és condemnable, però el futur que vindrà amb tanta mort i destrucció a Gaza i l’expansió a Cisjordània i l’odi que ha engendrat, serà molt pitjor pels palestins que el que els oferien les propostes anteriors. Però aquella acció del 7 d’octubre que condemno, va demostrar a l’arrogant societat israeliana que mai podrà tenir pau sinó dona una alternativa de futur realista als palestins. Alternativa que només pot ser un estat palestí o un estat binacional únic per palestins i jueus, a no ser que Israel vulgui convertir-se en un estat d’apartheid com era Sudàfrica.

Perquè dic que és un insult que es qualifiqui Colau d’antisemita o anti jueva? Doncs perquè va ser el govern d’Ada Colau el que el juliol de 2018, en el seu primer mandat, va proposar i aprovar canviar el nom del carrer dit fins llavors Sant Domènec del Call pel de Salomó Ben Adret. Una petició que les entitats jueves havien demanat sense èxit a anteriors equips de govern de Convergència i del PSC sense ser escoltades. Aquest carrer del call jueu de Barcelona s’anomenava “Sant Domènec del Call” per commemorar la matança de mes de tres-cents jueus en el carrer que era una de les entrades del call. Assalt instigat i permès per les autoritats catalanes cristianes que va tenir lloc del 5 al 8 d’agost del 1391, dia de Sant Domènec. Així doncs, Barcelona en haver posat al carrer d’entrada al call el nom del sant del dia en que van haver-hi més jueus morts, donava a entendre que aquella matança va ser justa protegida i beneïda pel sant del dia. I a petició de les entitats jueves -les mateixes que ara acusen l’ex-alcaldessa d’antisemita- Ada Colau va proposar al ple municipal canviar-lo pel de Salomó Ben Adret (1235-1310) que va ser rabí de Barcelona durant més de 40 anys i es considera una figura cabdal de la història de la cultura catalana medieval i referent de convivència a Barcelona d’aquells temps.

                                       

Ada Colau embarcant a la Flotilla cap a Gaza el passat 31 d'agost a Barcelona


Leer en castellano en El Triangle


dissabte, 4 d’octubre del 2025

Fotos de la manifestació de més de cent mil persones a Barcelona en suport de Palestina, Gaza i els membres de la Flotilla

 Aquest migdia ha tingut lloc a Barcelona una maifestació multitudinària en suport de Gaza, Palestina i els membres d ela Flotiga detinguts a Israel. Segons la Guàrdia Urbana hi  han participat setanta mil persones segons la Guàrdia Urbana, tres-cents mil, segons els organitzadors. Jo qcrec que han superat els cent mil. 


La manifestació en el moment de començar.










.


















dimarts, 30 de setembre del 2025

Acte de nomenament com a Col·legiat d'Honor del Col·legi de Periodistes

 



Llegir a la web del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Xavier Rius Sant va néixer a Barcelona l'any 1959, però ja fa molts anys que viu a Moià on està vinculat a diferents entitats del poble. Ha treballat durant 32 anys a l'ensenyament com a mestre i professor de geografia i història. S'ha especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans i el món àrab i també en la ultradreta i ha publicat desenes d'articles d'anàlisi, informació i opinió en diversos mitjans de comunicació.

Entre d'altres, hem pogut llegir els seus articles a El Periódico, el Triangle, el Punt avui, Nació Digital, La Vanguardia o el País. També ha col·laborat en programes televisius i radiofònics. A més, també ha escrit 9 llibres i és coautor d'alguns més. L'últim que ha escrit és 'Aliança Catalana: els nostres ultres', en el qual analitza la biografia de Sílvia Orriols i els motius que han propiciat l'ascens de la seva formació en el panorama polític català.  

Xavier Rius Sant ha estat distingit per aquesta àmplia trajectòria. “Creiem que és una persona que ens aportarà molt valor com a col·lectiu i és una veu autoritzada per parlar de qüestions que ens interpel·len directament als periodistes” ha subratllat, en l'acte de reconeixement, la presidenta de la demarcació Catalunya Central, Mar Martí.

En la seva intervenció, el periodista ha fet un detallat repàs de la seva feina des dels inicis i ha agraït “la confiança i l’estima” rebudes per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya on ja fa molt temps que col·labora en actes i jornades.

Reconeixement honorífic

El títol de col·legiat d'honor és un reconeixement honorífic que no implica obligacions addicionals, però permet als distingits seguir vinculats a la institució i gaudir dels seus serveis. Amb aquest gest, el Col·legi reafirma la seva voluntat de reconèixer trajectòries que enriqueixen el periodisme català i de posar en valor professionals que, com Xavier Rius Sant, combinen rigor, experiència i sensibilitat social.



Text de informació publicada a la web del Col·legi de Periodistes sobre l'acte d'avui dimarts 30 de setembre

Avui us obrim les portes no només pels vostres mèrits professionals, sinó també pel desig que heu mostrat de formar part d’aquesta casa”, ha remarcat el degà Joan Maria Morros en iniciar la cerimònia.

Els nous col·legiats han estat proposats des de les diferents demarcacions del Col·legi amb la voluntat d’abarcar tot el país i reconèixer camins professionals diversos i plurals. Des de la Catalunya Central, Xavier Rius Sant ha estat distingit per la seva trajectòria analitzant conflictes internacionals, migracions, terrorisme i extrema dreta i col·laborant amb molts mitjans de comunicació. “Ens ha aportat reflexions valuosíssimes sobre els discursos d’odi i molts altres temes”, ha subratllat la presidenta de la demarcació, Mar Martí. En la seva intervenció, Rius Sant ha agraït la confiança i l’estima rebudes per part del Col·legi on ja fa molt temps que col·labora en actes i jornades.

A les Terres de l’Ebre, el reconeixement ha estat per a Fernando Garcia Talarn, figura de referència en el món de la comunicació, la ràdio i dels esports a la Ràpita. El president de la demarcació, Josep Baubí, l’ha descrit com “una persona que ho és tot en l’àmbit de la comunicació a les Terres de l’Ebre”. Emocionat, Talarn ha agraït l’homenatge i ha reconegut que aquesta professió ha estat i és el seu motor vital.

La demarcació de Girona ha honorat a Josep Bosch Grau, periodista que va començar a l’Agència EFE i que posteriorment va exercir com a cap de premsa de l’Organització Mundial del Comerç. “Un periodista amb una carrera sòlida i llarga. Un enamorat de l’ofici”, ha explicat el president de la demarcació de Girona, Jordi Grau. Bosch ha rebut la distinció amb orgull, subratllant que després de quatre dècades vivint a l’estranger, aquest reconeixement “és com tornar a casa i que per fi abandona l'etiqueta d'outsider”.

Finalment, Barcelona ha proposat a Maria Glòria Farrés i Ramón, reconeguda per la seva tasca incansable a la ràdio local. “Mai havia imaginat rebre un homenatge així”, ha admès, dedicant-lo a totes aquelles dones de la seva generació que, malgrat l’entrega i la il·lusió, sovint van veure com els mancava el reconeixement merescut.

“Benvinguts a la Casa dels Periodistes, que avui és més vostra que mai”, ha conclòs el degà Joan Maria Morros. Amb aquestes incorporacions, el Col·legi suma 24 col·legiats d’honor, que enriqueixen tant la institució com l’ofici. El nomenament, de caràcter honorífic, no comporta cap obligació addicional, però permet als distingits participar en la vida col·legial i accedir als serveis de la institució.


Xavier Rius Sant, Josep Bosch Grau, M Glòria Farrés i Fernando García Talarn  








El degà Joan M Morros, jo i Mar Martí, presidenta de la demarcació del Col·legi de Periodistes de  la Catalunya Central