Donald Trump ha afirmat diverses vegades a la cimera de Xarm el-Xeikh en la que Els Estats Units,
Egipte, Qatar i Turquia han signat l’acord d’alto del foc a Gaza, que aquest
acord de pau era el que esperava el Pròxim Orient després de tres mil anys de
guerres. No se on ubica Trump l’inici del conflicte perpetu, si a la bíblica
expulsió del jueus d’Egipte que creuaren el Mar Roig en sentit invers al vol
que ha fet avui Trump des d’Israel on ha estat aclamat a la península del
Sinaí, en no haver-hi datació fiable d’aquest fet que narra la Bíblia i la Torà.
Però si Trump es referia a l’expulsió dels jueus de Jerusalem que foren
desterrats a Babilònia, per ordres de Nabucodonosor,
aquest fet històric va tenir lloc el l’any 597 abans de Crist, o sigui que
Trump s’equivoca en quatre segles.
Cimera de menys de quatre hores que ha tingut tres actes, en la que no hi
has assistit ni signant els que teòricament acorden la pau, Israel i Hamàs. I
pel que fa a la debilitada Autoritat
Palestina, el seu president Mahmud Abbas, després de saludar Trump acompanyat
de Macron, no ha assistit a l’acte de signatura quedant buida la seva butaca al
costat de la del secretari general de la ONU, Antonio Guterres, juntament amb
els mandataris mundials entre els qui hi havia Pedro Sánchez.
Trump, primer en el seu discurs a Knesset o parlament d’Isarel, i després a
Xarm el-Xeikh s’ha atribuït a ell i als
seus col·laboradors haver aconseguit una pau que durarà fins l’eternitat amb un
convenciment similar al que tenia l’any 1940 Hitler quan es presentava com
fundador del Reich del Mil anys. Però ha eludit detallar en que es basarà aquest
pla de pau que ha de ser etern i quina opció de futur es donarà als palestins
més enllà de que la comunitat internacional amb els diners de l’ONU, Europa i
els paísos islàmics financin una reconstrucció que Trump i els seus assessors empresaris
i mediadors, Steve Witkoff i Jared Kushner hi volen guanyar diners o aconseguir
contraprestacions amb més negocis a Aràbia Saudita, els Emirats i Qatar.
Donald Trump postulant-se de nou per guanyar d’aquí un any el Nobel de la
Pau no ha estat l´únic protagonista. Ho ha sigut també el president i dictador
egipci, Abdelfatah al-Sisi, qui ha reforçat la seva imatge organitzant la
cimera i ha recordat al menys dues vegades a Trump que la opció amb la que ha d’acabar
aquest pla de pau és l’autodeterminació del poble palestí esdevenint un estat.
Al Sisi té el mèrit d’haver-se negat a facilitar la neteja ètnica que
Netanyahu, Trump i Elon Musk volien fet de la franja per fer-hi una Riviera, en
rebutjar obrir la porta al flux de palestins que Israel que haguessin fugit de
les bombes o la fam. De fet molts palestins consideren una victòria la fi de la
guerra, perquè Netanyahu i els seus ministres racistes Ben Gvir i Bezalel
Smotrich no han aconseguit el que pretenien, fer fora al màxim de palestins possibles.
I efectivament n’han mort setanta mil i probablement ara marxaran molts malalts
i ferits cap a hospitals de l’estranger, però no hi ha hagut una nova Nakba o
desplaçament massiu de població cap a fora de Gaza.
El general Al Sisi ha sortit reforçat i s’ha legitimat davant els àrabs i musulmans en reivindicar la creació d’un estat palestí. Ell no acabarà com Anuar el Sadat que signà el 1979 la pau amb Israel a canvi que es retirés de la península del Sinaí que ocupava i de que Egipte reconegués Israel, que va ser assassinat poc després en una desfilada militar per un grup de soldats islamistes. La pau o apropar-se a l’enemic massa vegades s’ha cobrat la vida vida d’alguns que ho van intentar, com Abdul·là I de Jordània, besavi de l’actual rei, assassinat a la mesquita d’Al Aqsa de Jerusalem el 1951, o a com li va passar a la banda contrària al primer ministre israelià Yitshaq Rabbín assassinat el per Yigal Amir, un jueu ultranacionalista. Rabbin donava suport al procés de pau d’Oslo qu havia de desembocar en la creació d’un estat palestí. De fet els hereus polítics de l’assassí de Rabbin, com Ben Gvir o Smotrich desenvolupen avui carteres clau en el govern de Netanyahu. Però per més que Al Sisi hagi demanat la creació d’un estat palestí, aquesta opció no només no està en l’agenda de Trump i de Netanyahu, sinó que seria difícil de formalitzar-lo amb 700.000 colons a Jerusalem Est Cisjordània i els nous assentament que pretén fer ara Israel al nord de Betlem, incomunicant el nord i sud de Cisjordània.
Sense saber què es pensa oferir als gazatians ni si més enllà que s’aprovin
noves colònies i assentaments, la pau resultarà impossible si els colons amb el
suport de l’exèrcit continuen assaltant,
cremant cases i apropiant-se terres de palestins a Cisjordània. Accions que ja
han provocat aquests dos anys mil morts de civils desarmats que han quedat
impunes. I evidentment sense un retorn de la legitimitat a l’Autoritat Palestina,
si pot ser amb líders com l’encara empresonat Marwan Barghuti, els palestins no
recuperan l’esperança. Perquè com deia a La Vanguardia dies abans del 7 d’octubre
de 2023 l’ex cap del Shim Bet els serveis secrets d’Israel, el general Ami Ayalon, a Israel no hi haurà
pau fins que el palestins tinguin esperança.
Hi ha un element positiu d’aquest estrany acord de pau i de la delirant
escenificació que s’ha fet i li han fet avui
a Donald Trump. Com ha dit a la compareixença final el primer ministre
pakistanès, quan Trump l’hi ha demanat que agafés la paraula, el govern
pakistanès ha tornat a proposar Trump pel Nobel de la pau. Per aixó hem de
confiar que al menys durant els propers dotze mesos Trump, per guanyar-se’l, ha
de fer que la pau es mantingui i el procés avanci, mes enllà de la feina de les
excavadores, formigoneres i els camions amb menjar que entraran a Gaza. Perque
si Netanyahu, Ben Gvir i Smotrich continuen animant o tolerant que els
colons matin palestins a Cisjordània i
els hi cremin les cases i les terres, la violència continuarà. Penso que certament l’alto el foc i la fi de
la guerra ha arribat ara a Gaza per l’emprenyament de Trump amb Netanyahu que
va bombardejar Doha, la capital de Qatar, posant en perill els negocis del seu
gendre Jared Kushner, del mediador i promotor immobiliari Steve Witkoff, i
d’ell mateix a qui Qatar va dir que li regalia el nou Air Force One. Però
Netanyahu sense l’armadura de la guerra i els tribunals assetjant-lo pels
diversos casos de corrupció i amb uns colons ultrareligiosos representats per
Smotrich i Ben Gvir, faran tot el possible per rebentar la pau, ja que per ells
la guerra constant o sigui eterna, és els camí amb que aspiren construir el
Gran Israel bíblic mentre esperen la tornada del Messies.
Xavier Rius Sant, periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada