Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada.
Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.
Però el maig de 2011, tal com molts preveien, el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde, que CiU ocupés l'alcadia mig mandat, i Albiol en minoria, tal compreveu la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.
Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanant una moratòria a l'obertura de nous centres de culte per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, hauria establert, sembla, a Platja d'Aro amb Albiol.
Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crítics amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gents amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava, amb diverses unitats fent anar llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició, a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol (anar al blog de Ferran Falcó, clica).
El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica) que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,
En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà (però no és una moció de censura!). I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament els pactes CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.
Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici
Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada