dimarts, 19 de gener de 2016

DECLAREN LA RESTA D'ACUSATS A LA SEGONA SESSIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ANDRINO NO RECONEIX SER EL LÍDER DE FALANGE, MENTRE EL QUE ANAVA AMB LA CARA TAPADA NEGA QUE HO FES PER AMAGAR-SE O PROTEGIR-SE DEL GAS. La sessió ha tornat a començar amb demora pel retard d'un dels acusats. A un membre del públic li ha sonat el mòbil a mig judici amb l'himne de les SS


 
Aquest matí s'ha celebrat la segona sessió del judici als 15 acusats per l'atac ultra de l'onze de setembre de 2013, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, a l'igual que ahir, ha començat amb més d'una hora de retard per l'absència de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en autobús. Durant l'espera, a diferència de les acusacions, periodistes i els funcionaris judicials, que han expressat la seva perplexitat i malestar per aquesta nova demora, els acusats de La Falange FE, Alianza Nacional, i Democracia Nacional, i els que venien a donar-lis suport, tot i les diferències polítiques que van portar a la ruptura i desaparició de la plataforma o coordinadora La España en Marcha,  han passat l'estona xerrant animadament com els cosins o parents que es troben amb motiu d'un event familiar, sentint-se el centre d'atenció de tothom.

Un cop ha arribat Bor, després de ser amonestat verbalment per la presidenta del tribunal,  s'ha iniciat la sessió i han declarat els set que no van poder-ho fer ahir. Tot i que la presidenta ha demanat que s'apaguessin els mòbils, mentre declarava amb el seu to arrogant el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, li ha sonat el mòbil al professor i escriptor falangista, José Luis Jerez que era entre el públic, amb la música de l'himne nazi  Horst-Wessel-Lied també conegut com "La bandera en alto", cosa que ha provocat un cert rebombori.

Mentre les declaracions de quatre dels acusats, militants o simpatitzants d'Alianza Nacional o La Falange, no han aportat res de nou, repetint que la convocatòria va ser espontània per les xarxes socials, que no van agredir a ningú, i que havien anat allà per oposar-se a un acte separatista desconeixent que dins hi havia diputats, jutges i un ambaixador, significatives sí que han estat les declaracions del cap de Falange, Manuel Andrino, de Jesús Fernando Fernández, que va actuar amb la cara tapada, i de Tomás Bor, responsable de que les sessions s'hagin obert amb força demora.
Així Bor ha sorprès a tothom quan, a preguntes del seu advocat, ha reconegut haver colpejat i trencat la porta del Centre Cultural, cosa que el situa en un pla de responsabilitat diferent dels dotze o tretze restants que han negat haver agredit i haver trencat res.
Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, a la dreta de la imatge, entrant a l'Audiència

Pel que fa al Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, a preguntes del fiscal (avui ningú no ha contestat a les acusacions particulars), s'ha negat a confirmar si era o no el líder de Falange, ha negat haver tingut cap paper dirigent de l'acció i no ha aclarit la pregunta del fiscal de perquè uns van entrar dins, mentre altres es van quedar al carrer esperant. Una decisió d'entrar només  quinze o disset que, encara que no han dit, la van prendre a fora els líders del grups ultres per evitar ser més de vint, donat que si se supera aquesta xifra podien ser acusats de manifestació il·lícita.
Andrino amb el seu to habitual, evitant que se'l pogués considerar líder de Falange i de l'acció, ha afirmat que van anar allà espontàniament per denunciar un acte il·legal separatista i defensar l'espanyolitat de Catalunya. "La unitat d'Espanya ens ha costat molta sang, perquè vinguin ara 4 o 400 a trencar-la", ha afirmat.
  
Jesús Fernando Fernández, a la foto de sobre de quan empeny al diputat Sánchez Llibre, i a sota en entrar avui a l'Audiència de Madrid
Pel que fa a Jesús F. Fernández ha explicat que va anar amb la cara tapada amb un mocador amb la inscripcció "Me ne frego", nom d'una unitat de l'exèrcit italià, per donar el missatge d'aquesta frase: "No m'importa, per Espanya". Ha negat haver donat una empenta a Sánchez Llibre, afirmant que va ser Sánchez Llibre qui el va empènyer a ell. I pel que fa a la senyera que hi havia a la tarima que ell va tirar a terra, ha dit que ho va fer perquè era una estelada, cosa que no és certa.
El Fiscal li ha preguntat si el motiu que portés mocador i ulleres era per amagar-se o perquè ell va llençar els gas irritant. Però Fernández ha repetit que portava el mocador pel seu missatge i ha negat ser qui va llençar el gas-pebre. Com la resta d'acusats ha repetit que només va anar allà a defensar la unitat d'Espanya.

Acabades totes les declaracions, sembla clar que les defenses intentaran demostrar que només van fer un escrache i que com a molt hauria de ser considerat una falta de desordres públics, tot i que alguns, com Pedro Chaparro, que va empènyer al càmera de TV3, com Jesús Fernández, que va empènyer a Sánchez Llibre, i com Juan Luis López que va insultar i amenaçar al delegat de la Generalitat Josep M Bosch, han asumit un paper més actiu i reivindicatiu. Aquest tres, i Tomás Bor, que ha reconegut haver trencat la porta, tenen més possibilitats de ser condemnat a presó. 
La Generalitat i l'advocat de Sànchez Llibre estimen que els asaltants van cometre un delicte de desordres públics (penat amb 4 anys de presó, 5 en el caso de Jesús Fernando Fernández Gil, pels agravants de reincidència y anar amb la cara tapada; i dos per atemptat contra l'autoridat (5 i 3 anys respectivament). També haurien comés un delicte de coaccions (2 anys i mig), més un d' amenaces (1 any i 3 mesos), un altre d'ultratge a la bandera de Catalunya, que van tirar a terra, i tres faltes de lesions i otra de maltratament d'obra. La Fiscalia, com he dit, demana 2 anys de presó i multa per tretze encausats,  4 anys per Juan Luis López, i 5 i mig per Jesús F. Fernández.
Caldrà veure ara quines estratègies segueixen els set advocats defensors, tenint en compte que hi ha al menys quatre encausats que les proves els incriminen més, n'hi ha que per motius personals o laborals no es poden permetre una condemna. I n'hi ha que sembla que desitgen rendibilitzar el cas políticament, com és el cas de Pedro Chaparro. Entre el advocats n'hi ha de perfil ultra, com el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ara reimputat per les seves declaracions  defensant la lluita armada i insultant al Fiscal Miguel Ángel Aguilar, i n'hi ha sense cap mena de perfil polític.
S'ha de tenir en compte que alguns dels encausats que treballen en l'àmbit d ela seguretat privada no es poden permetre una condemna penal que impliqués la impossibilitat de treballar en el sector. I pel que fa a Pedro Chaparro, ara es tramita als jutjats de Barcelona la crida que va fer el passat 12 d'octubre d'agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, fet que amb tota seguretat acabarà en un judici penal. Així, que si és condemnat, encara que fos a una pena mínima que no complís, l'hauria de complir si més endavant es condemnat per les amenaces a Borràs. 
Dijous declararà l'ex diputat Sánchez Llibre i caldrà veure l'estratègia de les acusacions i 

defenses.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada