dilluns, 13 de juny de 2016

"HOOLIGANS, ALCOHOL I LLIURE TRÀNSIT", analitzo a Nació Digital incidents hooligans a l'Eurocopa

«Però més enllà de l’Eurocopa els qui fallen per sobre de tot són les autoritats esportives, policials i judicials dels països d’on són la majoria d’aquests hooligans violents»

Xavier Rius, Nació Digital, dilluns 13 de juliol de 2016

No fa gaire un dirigent ultra català que passa ja dels trenta anys que va o anava sovint al camp de l’Espanyol a Cornellà a ajuntar-se amb les Brigadas Blanquizules, em va dir que a ell el futbol no li interessava gaire. Que el que li agradava era l’ambient, els crits i el sentit grupal i de camaraderia que es donava a dins i fora de l’estadi. No tots els anomenats hooligans són violents, ni tots els violents són necessàriament d’ultradreta. Però fanatisme, poc nivell intel·lectual, personalitat dèbil que necessita sentir-se membre d’un grup que marca territori i es fa respectar, un equip contrari cap el que hi ha llicència per declarar la guerra i, sobretot, l’alcohol, són un còctel explosiu. Còctel que s’ha frenat dins dels estadis, però com hem vist aquest dies amb els incidents reiterats a Marsella o Niça amb motiu de l’Eurocopa, esclata de manera espontània o no als carrers, on coincideixen seguidors d’equips contraris.   
El dirigent de la facció jove dels Ultras Sur, que fa tres anys va entrar en guerra amb l’antiga cúpula pel control dels diners de les entrades i del merchandising, Antonio Menéndez el Niño, va militar molts anys al Frente Atlético i era seguidor de l’Atlètic de Madrid. I sent els seus colors els de l’Atlètic, va passar a liderar el grup més radical i violent de l’equip rival. El de menys era el futbol. El realment important és el grup, el poder i tenir el control d’un grup de joves i no tant joves manipulables i si cal violents, disposats a trencar-se la cara amb seguidors de l’equip contrari. I una part d’aquests dirigents dels Ultras Sur, ara són a la presó acusats d’extorsió, segrest i assassinat.
Quelcom semblant va passar amb el Casuals dels Boixos Nois. Un sector dels Boixos, grup hooligan que, tot i portar sovint estelades, va ser jutjat i condemnat per diversos delictes d’extorsió, robatoris, palisses i tràfic de drogues, i entre els condemnats hi havia militants, germans i familiars de dirigents de la ultradreta espanyolista catalana. I com es va veure en el judici els líders del grup reclutaven en el grup hooligan “cadells” per executar les seves activitats delictives. La paraula “cadells” va sortir molt en el judici del cas Stroika –atac de neonazis a uns joves a la porta d’un concert a Manresa el març de 2012-, donat que els líders d’aquest sector de les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol, vinculat als Ultras Sur del Madrid, reclutaven a Cornellà els cadells o peons per les seves activitats totalment alienes al futbol.
Els hooligans violents, seguidors d’equips de futbol és un fenomen existent a tota Europa i no es van començar a veure com un perill fins després de la tragèdia de Heysel de 1985, perpetrada per seguidors del Liverpool. Joan Laporta va ser el primer que es va proposar seriosament a la Lliga espanyola, fer fora del camp, o al menys neutralitzar al grup local, els Boixos Nois. Però a l’estat espanyol la majoria de clubs no es van prendre seriosament la necessitat d’acabar amb aquests grups fins la baralla multitudinària de novembre de 2014 prop del Calderón, hores abans del partit entre l’Atlético de Madrid i el Deportivo en la que va morir un seguidor gallec.
Tan perillós és que el fenomen hooligan es desbordi cap a l’activitat delictiva ultradretana o racista, com que líders intel·ligents i manipuladors pesquin aquí els seus cadells per activitats delictives comunes, com que aquests grups, instigats o no pels seus líders, després d’ingerir alcohol es desbordin violentament contra els seguidors de l’equip rival, com ha passat aquests primers dies de l’Eurocopa entre seguidors russos, alemanys, anglesos i ucraïnesos.
Evidentment el fenomen hooligan dona per moltes tesis doctorals i estudis sociològics i antropològics de com un ciutadà normal i habitualment cívic, un cop es posa la bufanda del seu equip i beu més alcohol del compte, si va acompanyat d’una tropa com ell es capaç de fer barbaritats i agredir a algú per ser immigrant o seguidor d’un altre equip. A França aquests dies han fallat tant els dispositius francesos de seguretat, com els de cooperació policial internacional, donat que els serveis d’intel·ligència de cada país coneixen perfectament als seus hooligans violents i els seus líders. Ara s’imposarà la llei seca a alguns llocs, però és evident que si volen alcohol el compraran en un altre. Sembla que s’ha fet molta tasca d’intel·ligència per detectar possibles atemptats jihadistes, però no per aturar aquests brètols. I és cert que ara per ara no hi ha un marc legal clar per prohibir els desplaçaments dins de la Unió Europea de seguidors presumptament descontrolables.
Però més enllà de l’Eurocopa els qui fallen per sobre de tot són les autoritats esportives, policials i judicials dels països d’on són la majoria d’aquests hooligans violents, ja que que només si se’ls desterra de dins i fora dels camps al voltant dels quals s’uneixen i creixen, i s’apliquen penen exemplars, es podrà acabar amb aquest xacra que avergonyeix la sana competitivitat i rivalitat del major espectacle esportiu.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada