UNS PLANS FORÇA UTÒPICS. Anàlitzo al Punt Avui les eleccions d'Israel que donaran a Netanyahu un cinquè mandat i, amb el suport de Trump, vol fer inviable cap solució al problema palestí

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, dijous 11 d'abril de 2019 

Tot i que l’empat a 35 escons entre el Likud del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la llista opositora, Blanc Blau, que lidera l’excap de l’estat major Benny Gantz, en les eleccions d’abans-d’ahir podria trencar-se quan es facin públics els resultats definitius, l’únic que té suports parlamentaris per formar govern és l’actual primer ministre, que superarà en anys els que va dirigir el país el laborista Ben-Gurion, fundador d’Israel. El general Gantz no té possibilitats d’obtenir la confiança de la cambra, donat que li caldria, a més a més del suport dels diputats àrabs, el d’algun dels partits religiosos. Els laboristes li donarien suport, però s’han enfonsat i només han aconseguit sis diputats. I és improbable que els diputats de la minoria àrab israeliana, sense concessions importants, donin suport a un general que en campanya, per mostrar la seva lleialtat, es va enorgullir d’haver comandat ofensives recents a Gaza que, segons ell, l’han fet tornar a l’edat de pedra. Gantz hauria de negociar a fons amb els àrabs, els pacifistes i el que queda de l’esquerra, i a la vegada amb centristes i algun religiós. I si alguna idea ha aconseguit Netanyahu que cali en la societat israeliana és que les esquerres, els àrabs i els pacifistes són un cavall de Troia que vol destruir Israel. I tot i que només va obtenir el suport de seixanta-dos dels cent vint diputats, Netanyahu va aconseguir aprovar fa nou mesos la llei que defineix Israel com l’estat nacional dels jueus, cosa que converteix en ciutadans de segona els àrabs i altres minories.

Netanyahu amb els ultrareligiosos, l’extrema dreta i els ultraconservadors disposarà d’una majoria de seixanta-cinc escons. I farà que Israel entri ja sense eufemismes en una nova era que enterra la utopia dels sionistes, laics i laboristes que van fundar Israel. Netanyahu vol consolidar el seu projecte, no sé si de fer gran Israel –en sintonia amb el que diu el seu aliat Donald Trump– o si consolidar el Gran Israel des del Golan i el riu Jordà fins al mar. Netanyahu en deu anys ha convertit en inviable qualsevol intent de ressuscitar el pla de pau que va portar als Acords d’Oslo i la solució dels dos estats que avalava l’ONU. La decisió de Trump de reconèixer la sobirania israeliana al Golan i de traslladar l’ambaixada a Jerusalem ha estat el millor suport que podia obtenir Netanyahu, que en campanya va dir que el proper pas serà annexionar-se per llei bona part de Cisjordània, ignorant els Acords d’Oslo, que només li donaven la tutela compartida o no de certes zones i de les colònies jueves, en espera que conclogués el full de ruta que havia de portar a la creació d’un estat palestí.

Netanyahu ha aconseguit, amb la seva política, tapar els casos de corrupció pels quals està investigat. Però l’optimisme de fer gran Israel, aprofitant la complicitat de Trump, de Bolsonaro i dels milions d’evangèlics dels Estats Units i el Brasil que els donen suport, xoca amb la realitat que a part del 1.300.000 àrabs israelians, que signifiquen el 20% de la població amb ciutadania de l’estat, hi ha 4.800.000 palestins a Gaza i Cisjordània, i aviat seran majoria. I si Israel no els ofereix cap alternativa, el futur no podrà ser pacífic.

 Llegir al Punt Avui