dimarts, 27 d’agost del 2019

LA ULTRADRETA A CATALUNYA AFRONTA DEBILITADA EL NOU CURS POLÍTIC, AMB FORTES TENSIONS A VOX AGREUJADES PEL FET QUE MOLTS NO COMPARTEIXEN EL DISCURS ULTRACATÒLIC D'IGNACIO GARRIGA QUE ARA S'HA MANIFESTAT CONTRA EL REPARTIMET I US DE PRESERVATIUS. L'univers força actiu fa dos anys de DN i els GDR està molt atomitzat, mentre els ex-PxC no troben el seu lloc a Vox. Caldrà veure què fa Anglada que ha quedat fora de l'ajuntament després de 16 anys. El Club Empel de Barraycoa l´única iniciativa que va endavant




La ultradreta espanyolista de Catalunya afronta desconcertada, desorganitzada i desmobilitzada el nou curs polític. Vox s'ha menjat l'espai, tot i que els resultats de Vox a les municipals van ser molt dolents a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, que pertanyien a PxC que es va dissoldre per entrar a Vox. Mentre, el partit d'Anglada -Som Identitaris- només va aconseguir representació a Manlleu. 
Els mals resultats de Vox a Catalunya després de les disputes per les llistes en les que a llocs estratègics com Mataró o L'Hospitalet, els coordinadors locals de Vox van ser desplaçats per posar-hi al davant a membres de PxC, va generar una lluita caïnita que continua, agreujada per la deriva ultracatòlica del diputat hispanoguineà, Ignacio Garriga.  I si mirem ara el 30 Minuts de TV3 de fa poc més d'un any,  tret de Javier Barraycoa i Josep Alsina de Somatemps, la majoria dels que hi surten han desaparegut o han abandonat la militància. 
Barraycoa és potser el que ha jugat millor les cartes donat que, mantenint molt bones relacions amb Vox i amb el que resta de la ultradreta unionista, va obrir, amb l'ajuda de Mauricio Royuela el nou local ultra, Club Empel. El club agafa el nom del suposat miracle que va fer el 8 de desembre de 1585 la verge de la Immaculada en una batalla que el Terços de Flandes estaven perdent.   
L'allunyament de la radicalitat de Societat Civil Catalana, que sembla que vol impulsar el seu nou president, Fernando Sánchez Costa, és una oportunitat per Somatemps, entitat de Barraycoa i Alsina. Recordo que quan Baraycoa, Alsina i Josep Ramon Bosch creen Somatemps per lluitar contra el procés independentista, la Delegada del Govern central, María de los Llanos de Luna els hi va suggerir la necessitat de tenir una plataforma unionista que anés més enllà de la ultradreta. I llavors els mateixos fundadors de Somatemps creen amb gent de l'entorn de Ciudadanos i el PP, Societat Civil Catalana, sent Josep Ramon Bosch simultàniament president de Somatemps i SCC. Si ara SCC s'acosta a les tesis de que cal diàleg i evitar la confrontació amb l'independentisme, Somatemps i el Club Empel, podran recuperar el lideratge de l'unionisme més combatiu. 



El fet que la ultradreta estigui desorganitzada, desmobilitzada i que alguns dels dirigents de les mobilitzacions contra l'1-O, com Albert Bruguera i altres membres coneguts de Democracia Nacional hagin plegat, no significa que no existeixi. Hi ha una amalgama de grups sorgits dels anomenats Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), de les  Brigadas de Limpieza (de llaços grocs), de Segadors del Maresme i de Groc Enlloc, que continuen actius però dividits i sovint enfrontats, canviant sovint de nom. De fet els impulsors de la manifestació del juliol que va acabar amb agressions contra la presència de menors no acompanyats a un centre del Masnou no va ser organitzat ni pels Segadors del Maresme, ni per gent de PxC i Vox, tot i que Jordi de la Fuente va agafar un protagonisme sobrevingut.
Alguns d'aquests cercels ultres han fet aquest estiu una campanya en favor de Raúl Maciá, l´últra de Balsareny, actualment empresonat amb règim de permisos a Quatre Camins. Macià estava en llibertat provisional, després de complir part de la condemna per delictes comuns d'extorsió i narcotràfic. Però després de ser detingut per enfilar-se al balcó de l'ajuntament i de vivendes per treure estelades, arrencar cartells d'entrada a algun municipi i haver involucrat  en una baralla o agressió a membres dels CDR al Bages, va perdre la llibertat condicional.

 Concentració per la llibertat de Raúl Macià a Quatre Camins

Tornant a Vox, aquest estiu hi ha hagut reiterats anuncis de dimissió, sempre aturats, de la majoria de membres del Comité Executiu Provincial de Barcelona que presideix Lola Martín, que ja van estar disconformes amb que Mónica Lora i Pablo Barranco de PxC encapçalessin les llistes a Mataró i L'Hospitalet. Exmembres de Vox, como el coordinador de L'Hospitalet, Daniel Clemente, volen expandir a nivell de tot l'estat un nou projecte a partir d'Españoles de L'Hospitalet.  

El mals resultat de Vox a les eleccions generals, amb només un diputat, Ignacio Garriga, i el desastre de les municipals, va fer que s'aixequessin veus contra l'eurodiputat Jorge Buxadé, contra els cosins Juan i Ignacio Garriga i contra l'exregidora de Mataró i ex Secretària General de PxC, Mónica Lora, que encara confia ser nomenada aquesta tardor nova presidenta de l'Executiva Provincial de Barcelona o Gerent del Comitè Provincial. Lora, si el tàndem Garriga-Buxadé continuen controlant el poder, també podria ser la cap de llista de Vox a unes elecciones al Parlament de Catalunya que probablement es convocaran l'any vinent.  

Les declaracions i tuïts d'Ignacio Garriga en contra de que es permeti el top-less a les piscines públiques -quan un servidor coneix a destacats membres o exmembres de Vox que practiquen nudisme a Tarragona, el Maresme o el País Basc- i els dels cap de setmana passat en contra del repartimemt i us de preservatius per "fomentar l'espera, l'entrega, la generositat i l'amor veritable" van generat noves tensions a Vox, havent de fer un nou tuit Garriga dient que el rebuig als preservatius era la seva opinió personal, no la del partit. Tampoc és cap secret que a l'entorn de Vox i els ex-PxC hi ha qui dubta que Garriga, hispanoguineà i ultracatòlic de l'Opus incapaç de separar política, vida privada i religió, sigui la persona idònia per liderar Vox a Catalunya. Només cal recordar els comentaris irònics que es va fer des de PxC i des de la resta de la ultradreta fa deu anys quan un negre mestís com Obama fos el president de la primera potència mundial. Ara ells tenen un líder de color i que més a més, com si fos el Papa de Roma, acaba tots els seus actes repetint benediccions dient "Que Dios os bendiga!". De fet en l'entorn de militants i exmilitants de Vox Catalunya crítics amb com s'han fet les coses, s'anomena al tàndem Buxadé i Ignació Garriga com "Mortadelo y el Papa negro".
El que està clar a Vox de Barcelona és que els hi cal ara una mica de calma confiant que Pedro Sánchez pugui fer govern i no s'hagin de convocar noves eleccions. Perquè més enllà dels aduladors que encerclen al diputat Garriga, la majoria de militants de Catalunya tenen clar que si es repeteixen eleccions Garriga, que va aconseguir un 3'6% dels vots,  ho tindria molt difícil per repetir el resultat i superar el 3%, més amb declaracions ultramuntanes contra el topless i els preservatius.

L'eurodiputat, Jorge Buxadé, és dels pocs dirigents de Vox a Catalunya que dóna suport al discurs ultracatòlic d'Ignacio Garriga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada