dissabte, 30 de novembre del 2024

Pujol, de nou a Castellterçol amb la independència llunyana. NacióManresa, NacióDigital

 


Xavier Rius Sant, NacióManresa, NacióDigita, 30 de novembre de 2024

Aquest divendres l'expresident Jordi Pujol acompanyat d'Artur Mas i de bona part de dirigents de l'antiga Convergència, alguns d'ells càrrecs públics de Junts, ha rebut un emotiu homenatge a Castellterçol, poble del Moianès on va néixer Prat de la Riba. Precisament en els primers anys de desterrament públic que va partir Pujol després de la confessió feta el 2014 dels diners de la deixa que tenia a l'estranger, Castellterçol va se un dels pocs llocs on Pujol es va deixar veure en públic, assistint als actes anuals de l'1 d'agost en memòria de Prat de la Riba. L'ex alcalde convergent Manel Vila, que sent una gran estima ver l'expresident, s'encarregava que de convidar-lo i li feia passar a Pujol la mandra de deixar-se veure en uns anys que els aplaudiments i reconeixements cap a la seva persona havien estat substituïts per xiulets i retrets.

Però mentre la seva assistència en qualitat de públic acompanyat de la seva esposa Marta Ferrusola aquest anys de travessa del desert a alguns dels homenatge a Prat de la Riba no tenien cap missatge polític, sí que en va tenir el fet que participés assegut a primera fila en l'acte del centenari de la mort de Prat a Castellterçol de l'1 d'agost de 2017, dos mesos abans del referèndum de l'1 d'octubre. La presència de Pujol a Castellterçol l'agost de 2017 tenia un sentit diferent ja que en aquell homenatge al fundador de la Mancomunitat, amb la presència de Carles Puigdemont i bona part dels dirigents del PDECAT i d'Esquerra Republicana, tots els parlaments que es van fer des de la tribuna no només es va dir que Prat de la Riba si visqués seria independentista, sinó que es va donar com a segur el fet que es votaria vuit setmanes després, i que Catalunya ben aviat seria independent. Pujol amb la seva presència a primer a fila escoltant i aplaudint, donava d'alguna manera la benedicció a aquell viatge incert cap a Ítaca. Aquell dia Pujol estava assegut al costat del conseller Lluis Puig, el següent en aquella primera fila era Joaquim Forn, el següent Toni Comín, en aquell moment militant d'ERC, i al costat de Comin seia el president Carles Puigdemont. Puigdemont, que rebé els aplaudiments de Pujol, donà per segura la victòria.

Acabat aquell acte els dirigents d'ERC van marxar, però una seixantena de militants i dirigents del PDECat, entre ells Joaquim Forn, el diputat Carles Campuzano i la president de la Diputació Mercè Conesa, van participar en el sopar al retaurantr La Plaça contigu al Museu casa Natal de Prat de la Riba. Sopar en el que Forn i Conesa no van parlar de Prat de la Riba, sinó de la independència que creien propera. Pujol, en canvi, acompanyat de l'ex alcalde convergent, Manel Vila, de la militant díscola Sílvia Requena i de cinc militants locals del partit,  van anar a sopar al bar restaurant El Xup ubicat a la carretera de Barcelona.  I mentre en el sopar de La Plaça tot era emoció i optimisme pel que havia de passar l'1 d'octubre i la consegüent Declaració Unilateral d'Independència, en el sopar del Xup l'ex alcalde convergent, l'expresident del "peix al cove" i de "l'ara això no toca" i la díscola Requena van expressar les seves pors de que el país l'endemà de l'1 d'octubre prengués mal.

I mirant de nou ara la foto dels que eren a primera fila a Castellterçol l'1 d'agost de 2017 al costat de Jordi Pujol, alguns sí que van prendre molt de mal. Puig va patir el que va patir i encara és a l'exili. Forn va passar més de tres anys a la presó. Comín roman ara a Brussel·les i Estrasburg sense aconseguir la butaca al Parlament Europeu que li pertoca. I Puigdemont continua a Waterloo, lloc on Napoleó va perdre la batalla decisiva, esperant si els tribunals espanyols li concedeixen o no l'amnistia després d'un llarg exili.

Avui Jordi Pujol ha dit que no veu la independència possible en els propers anys i que si arriba no serà abans de deu o quinze anys. I els qui titllaven de traïdors als qui s'atrevien a dir això el 2017, l'han escoltat i aplaudit. Pujol ha estat sense dubte el president que va reconstruir l'autogovern de Catalunya i dirigir-lo amb encerts i errors i alguna pàgina fosca de la que encara cap jutge ha dictat sentència. El seu pragmatisme va fer que més enllà dels seus aplaudiments a Puigdemont l'1 d'agost de 2017 a Castellterçol, no amagués la seves pors que el procés no acabés com s'anunciava. I bé no va acabar. Però avui ha rebut de l'espai nacionalista de Convergència, el PDECat i Junts l'agraïment pel que va fer i el perdó pels errors seus o dels fills.

El que no fa encara ningú, ni els dirigents d'Esquerra que s'esbatussen, ni els qui eren avui a Castellterçol homenatjant Pujol, és autocrítica per haver fet un referèndum d'independència sense un pla per l'endemà, ni suports internacionals, ni estructures d'estat per implementar-la. I discrepant de Jordi Pujol, la qüestió no és si la independència es podrà tornar a intentar aconseguir-la d'aquí deu o quinze anys.

La qüestió és que fins que no es reconegui que el 2017 no podia acabar perquè el pla de desconnexió o la transició de legalitat a legalitat no s'aguantava per enlloc en no tenir suficients suports interns i no tenir-ne d'externs, serà impossible que el que s'intenti en el futur tingui millor recorregut que el que es va fer el 2017.

dimecres, 27 de novembre del 2024

Treva al Líban, tot esperant Trump. El Triangle

 Xavier Rius Sant, El Triangle, dimecres 27 de novembre de 2024

                                 


Afortunadament la treva acordada entre Hizbul·là i Israel ja és una realitat i s’ha de celebrar, més enllà que hi hagi molts dubtes que pugui ser definitiva. Israel ha acceptat la treva perquè després de colpejar intensament Hizbul·là, ha constatat que per més que intenti destruir-lo, pot debilitar el partit i milícia xiïta, però no fer-lo desaparèixer. Continua amb capacitat de llençar centenars de coets en un sol dia i controla bona part del territori al voltant de riu Litani, malgrat la mort del seu líder Hassan Nasralà i d’altres caps militars i del dany operatiu ocasionat pels sabotatges dels sistemes de comunicació del partit milícia.

Israel conscient que seria un error intentar portar la invasió terrestre més al nord com va fer el 2006, es retira advertint Hizbul·là que si no treu les seves tropes de la franja al sud del riu Litani o si continua instal·lant llançadores de míssils, tornarà a bombardejar on li sembli, sigui Beirut, sigui la zona xiïta de Tir, Sidon i Balbeck. Netanyahu amb un nombre limitat de soldats, necessita centrar-se en consolidar les parts dels nord de Gaza que ja no pensa abandonar, mentre continua recolzant els colons que dia a dia exciten una imparable neteja ètnica a Cisjordània amb l’apropiació de les terres dels palestins per tal d’annexionar-se definitivament tot Cisjordània, deixant els palestins reclosos en algunes ciutats.

Hizbul·là va iniciar l’ofensiva contra Israel en resposta a la invasió israeliana de Gaza, però anteriorment al 7 d’octubre de 2023 hi havia enfrontaments cada setmana. L’acord d’alto el foc es basa en la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’ONU que va posar fi a la invasió israeliana de 2006, i certament hi va haver un element de la resolució que no es va complir en no retirar Hizbul·là les seves tropes del sud del Líban, ni tampoc desarmar-se. I més enllà que ara la milícia deixi aquesta franja del sud del Líban, continuarà existint.

La diferència actual amb el pla de la resolució 1701 és que hauran de verificar l’alto el foc observadors i tropes de diversos països liderats pels Estat Units i França, enlloc de la missió de l’ONU allà desplegada. I que haurà de ser l’exèrcit libanès qui s’ocupi d’aquesta franja propera a la frontera. També es diu que s’abordarà el traçat definitiu de la frontera entre Israel i el Líban, ja que el Líban reivindica com a pròpia la zona de les anomenades Granges de Xeba contigües al Golan ocupat, que des de fa anys està en mans d’Israel.

Però l’element clau per que la pau al Líban sigui definitiva és que acabi amb la divisió i ruptura institucional que divideix el Líban en dos blocs, les anomenades aliances del 8 i del 14 de març i que han portat el país al bloqueig de les seves institucions i que faci ja més de dos anys que no té president, i que el seu primer ministre ho estigui en funcions donada la impossibilitat de nomenar-ne un de nou per part del Parlament. El Líban porta dividit des de fa dècades, primer per la qüestió palestina amb els musulmans i els comunistes laics d’una banda i els cristians a l’altra. Després va ser entre els partidaris de la pau siriana i els contraris. I mentre això passava i molta població musulmana sunnita i cristiana deixava el país, els xiïtes es multiplicaven demogràficament guanyant-se el suport de Síria i l’Iran mentre el país es gestionava des del sectarisme més salvatge i una corrupció galopant.

Amb Síria fora ara de les lluites geostratègiques, l’enfrontament de les monarquies àrabs sunnites i Israel amb l’Iran que recolza als xiïtes ha estat al centre de la ruptura política del Líban. L’explosió de fa quatre anys del dipòsit amb 2.750 tones de nitrat d’amoni al port de Beirut que va destrossar barris de la capital i el bombardejos israelians d’aquests dos mesos han enfonsat el país on res funciona més enllà del que és imaginable. No és cap secret que Netanyahu el que vol, a més de guanyar terreny a Cisjordània fent impossible un estat palestí i mantenir indefinidament tropes a Gaza, és destruir el règim dels aiatol·làs iranià. Un Iran que fa vuit anys complia el pacte de no proliferació nuclear en haver renunciat a fabricar la bomba, pacte que es va trencar per decisió de Trump quan va arribar per primer cop a a la Casa Blanca. I Iran amb Netanyahu ha jugat la carta del palestins per continuar donat suport a Hamàs i Hizbul·là.

L’acord d’alto el foc al Líban és per seixanta dies. Però quan s’hagi de prorrogar Trump ja estarà de nou a la Casa Blanca rodejat de falcons que donen suport al Gran Israel que somia Netanyahu i bona part de la societat israeliana. I Netanyahu necessita que continuï la guerra per evitar ser jutjat per corrupció. Per això, més enllà que s’aconsegueix ara el compliment de les condicions de l’alto el foc, tot dependrà dels plans de Trump, de Netanyahu i també, per què no, del que faci o no faci el règim dels aiatol·làs.

                   


Tregua en el Líbano, esperando a Trump

Afortunadamente la tregua acordada entre Hizbulá e Israel ya es una realidad y debe celebrarse, más allá de que haya muchas dudas de que pueda ser definitiva. Israel ha aceptado la tregua porque después de golpear intensamente a Hizbulá, ha constatado que por más que intente destruirlo, puede debilitar al partido y milicia chií, pero no hacerlo desaparecer. Continúa con capacidad de disparar centenares de cohetes en un solo día y controla buena parte del territorio alrededor del río Litani, a pesar de la muerte de su líder Hassan Nasralá y de otros jefes militares y del daño operativo ocasionado por los sabotajes de los sistemas de comunicación del partido milicia.

Israel consciente de que sería un error intentar llevar la invasión terrestre más al norte como hizo en 2006, se retira advirtiendo a Hizbulá de que si no saca sus tropas de la franja al sur del río Litani o si continúa instalando lanzaderas de misiles, volverá a bombardear donde le parezca, sea Beirut, sea la zona chií de Tiro, Sidon y Balbeck. Netanyahu con un número limitado de soldados, necesita centrarse en consolidar las partes del norte de Gaza que ya no piensa abandonar, mientras continúa apoyando a los colonos que día a día excitan una imparable limpieza étnica en Cisjordania con la apropiación de las tierras de los palestinos con el fin de anexionarse definitivamente toda Cisjordania, dejando a los palestinos recluidos en algunas ciudades. Hizbulá inició la ofensiva contra Israel en respuesta a la invasión israelí de Gaza, pero anteriormente al 7 de octubre de 2023 había enfrentamientos cada semana.

El acuerdo de alto el fuego se basa en la resolución 1701 del Consejo de Seguridad de la ONU que puso fin a la invasión israelí de 2006, y ciertamente hubo un elemento de la resolución que no se cumplió al no retirar Hizbulá sus tropas del sur del Líbano, ni tampoco desarmarse. Y más allá de que ahora la milicia deje esta franja del sur del Líbano, seguirá existiendo. La diferencia actual con el plan de la resolución 1701 es que deberán verificar el alto el fuego observadores y tropas de varios países liderados por Estados Unidos y Francia, en lugar de la misión de la ONU allí desplegada. Y que deberá ser el ejército libanés quien se ocupe de esta franja cercana a la frontera. También se dice que se abordará el trazado definitivo de la frontera entre Israel y el Líbano, ya que el Líbano reivindica como propia la zona de las llamadas Granjas de Xeba contiguas al Golán ocupado, que desde hace años está en manos de Israel.

Pero el elemento clave para que la paz en el Líbano sea definitiva es que acabe con la división y ruptura institucional que divide al Líbano en dos bloques, las llamadas alianzas del 8 y del 14 de marzo y que han llevado al país al bloqueo de sus instituciones y que haga ya más de dos años que no tiene presidente, y que su primer ministro lo esté en funciones dada la imposibilidad de nombrar uno nuevo por parte del Parlamento. El Líbano lleva dividido desde hace décadas, primero por la cuestión palestina con los musulmanes y los comunistas laicos por un lado y los cristianos al otro. Después fue entre los partidarios de la paz siria y los contrarios. Y mientras eso pasaba y mucha población musulmana sunnita y cristiana dejaba el país, los chiíes se multiplicaban demográficamente ganándose el apoyo de Siria e Irán mientras el país se gestionaba desde el sectarismo más salvaje y una corrupción galopante.

Con Siria fuera ahora de las luchas geostratégicas, el enfrentamiento de las monarquías árabes sunnitas e Israel con Irán que apoya a los chiíes ha estado en el centro de la ruptura política del Líbano. La explosión de hace cuatro años del depósito con 2.750 toneladas de nitrato de amonio en el puerto de Beirut que destrozó barrios de la capital y los bombardeos israelíes de estos dos meses han hundido el país donde nada funciona más allá de lo imaginable.

No es ningún secreto que Netanyahu lo que quiere, además de ganar terreno en Cisjordania haciendo imposible un estado palestino y mantener indefinidamente tropas en Gaza, es destruir el régimen de los ayatolás iraníes. Un Irán que hace ocho años cumplía el pacto de no proliferación nuclear al haber renunciado a fabricar la bomba, pacto que se rompió por decisión de Trump cuando llegó por primera vez a la Casa Blanca. Irán con Netanyahu ha jugado la carta de los palestinos para continuar apoyando a Hamás y Hizbulá. El acuerdo de alto el fuego en el Líbano es por sesenta días. Pero cuando se tenga que prorrogar Trump ya estará de nuevo en la Casa Blanca rodeado de halcones que apoyan al Gran Israel que sueña Netanyahu y buena parte de la sociedad israelí. Y Netanyahu necesita que continúe la guerra para evitar ser juzgado por corrupción.

Por eso, más allá de que se logre ahora el cumplimiento de las condiciones del alto el fuego, todo dependerá de los planes de Trump, de Netanyahu y también, por qué no, de lo que haga o no haga el régimen de los ayatolás
Xavier Rius sant, periodista

dilluns, 25 de novembre del 2024

Vox nomena els diputats Joan Garriga, Sergio Macián, Rafael Villafranca i Alberto Tarradas, presidents dels Comitès Executius Provincials (CEP) de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Amb la reforma dels estatuts de 2022 es van suprimir les eleccions primàries i són nomenats per l'Executiva que presideix Abascal.

El passat dissabte el Comité Ejecutivo Nacional (CEN) de Vox, que presideix Santiago Abascal, va comunicar que els presidents dels Comités Executius Provincials (CEP) catalans són els següents diputats del Parlament de Catalunya:

Joan Garriga Domenech continua com a president del CEP de Barcelona. Joan Garriga Domench és el Portaveu del Grup Parlamentari. Garriga abans de Vox va militar a diferents grups de la ultradreta postfranquista, posteriorment al Partit Popular formant part de la candidatura de Montserrat Nebrera, després a Plataforma per Catalunya de Josep Anglada i finalment a Vox. És el cosí del Secretari General i Vicepresident de Vox, Ignacio Garriga.

 

Joan Garriga, de blanc, amb Ignacio Garriga 

Sergio Macián de Greef, president del CEP de Tarragona. Advocat i Lletrat de l'Administracio de Justícia ja va ser diputat l'anterior legislatura.  


Sergio Macián 

Rafael Villafranca Mercè, President del CEP de Lleida. És advocat i de jove va militar a Fuerza Nueva    

                                        
Rafa Villafranca 

Alberto Tarradas Paneque, que ja va ser diputat la legislatura passada, president del CEP de Girona.   

                               
Alberto Tarradas

Des de la modifiació del Estauts del partit de març de 2022, quan es van suprimir les eleccions primàries dels Comités Executius Provincials,  els presidents dels mateixos són nomenats per l'Excutiva Nacional que presideix, sense haver estat tampoc votat, Santiago Abascal.  El president del CEP de Madrid seguirà sent el periodista José Antoni Fúster

dimarts, 19 de novembre del 2024

Dijous 21 de novembre faig una xerrada sobre ultradreta a Catalunya, Espanya i Europa a Sant Esteve de Palutordera


El proper dijous 21 de novembre a les 19 hores faig una xerrada i col·loqui sobre el creixement de l'extremadreta a Catalunya, Espanya i Europa i com fer-hi front al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera. Entrada lliure.


Actualitzat, divendres 23 de novembre: 

Hi van assistir una cinquantena de persones, entre elles dos que es van identificar en el torn de preguntes i col·loqui com militants d'Aliança Catalana. Crec que va anar força bé. Poso fotos de l'acte:

       



 



dilluns, 18 de novembre del 2024

El meu perfil a Bluesky. Em segueixes? En principi jo també seguiré a aquells que em segueixin

Tal com estan anant les coses, fa uns dies vaig decidir obrir un compte o perfil a Bluesky. Pots seguir-me clicant aquí.  @xrius1.bsky.social . És el mateix nom que tinc a Twitter (@xrius1), vull dir a X, i del meu compte de gmail. Així que ara estic a les dues xarxes socials. Tinc les més absolutes discrepàncies amb el propietari de "X",  però crec que és un error sortir ara de l'antic Twitter.

En principi seguiré a tots els que me segueixin.

dissabte, 9 de novembre del 2024

Dos mil ultras asisten a la manifestación convocada en Ferraz por Núcleo Nacional, grupo surgido hace un año de las protestas de Noviembre Nacional. Al terminar se han producido incidentes y cargas policiales

                                             


Inicio de la manifestación en la Plaza España



Dos mil personas, según la Delegación del Gobieno, han asistido a la manifestación ultra de esta noche en Madrid que ha terminado con incidentes a pocos metros de la sede del PSOE en la calle Ferraz. Manifestación que fue convocada hace semanas , antes de la dana de Valencia, con motivo del aniversario de las protestas del llamado "Noviembre Nacional" del pasado año. La movilización, que inicialmente se convocó para protestar contra el proyecto de ley de regularización de inmigrantes y contra el llamado Régimen del 78, ha mutado parcialmente de objetivos tras la dana de Valencia, pidiéndose ahora la dimisión de Pedro Sánchez a quien paradójicamente responsabilizan de las muertes y destrozos de la inundaciones de la semana pasada, cuando la administración que fue manifiestamente negligente fue la autonómica.

En la cabecera de la marcha portaban una pancarta con el lema "Por un cambio nacional. Abajo el régimen del 78" seguida de otra confeccionada esta semana que decía "Sólo el pueblo salva al pueblo. Valencia, España está con vosotros". Debo decir que la consigna de "Sólo el pueblo salva al pueblo", asumida desde la dana de Valencia por la ultraderecha, era propia de grupos de izquierdas e independentistas como la CUP y movimientos anti desahucios. El ex dirigente de Democracia Nacional, Enrique Lemus, uno de los líderes de Núcleo Nacional, sin capucha ni pasamontañas, iba en la cabeza de la manifestación coordinando el servicio de orden propio y coordinándose con los mandos de la Policía Municipal y la UIP de la Policía Nacional.

Y como ya anunciaba yo hace unos días, a la manifestación y concentración han asitido también otros grupos como España 2000, Democracia Nacional, Devenir Europeo o Falange, en el actual contexto de buena relación entre los distintos grupos ultras más allá de Vox. Dado que eran dos mil los participantes, parece evidente que también han asistido simpatizantes o militantes de Vox pese a que su grupo juvenil, Revuelta, no ha apoyado la convocatoria. Hay que decir que esta última semana en diversas ciudades militantes de Núcleo Nacional, España 2000 y Vox han coincidido recogiendo unidos en los mismos locales del ámbito "patriota" y ultra ayuda para Valencia.

Video de la manifestación

Esta participación de miembros de distintos grupos ya ocurrió en la manifestación convocada por las dos Falanges el pasado viernes 25 de octubre en la que estuvo presente también Democracia Nacional y numerosos militantes de Núcleo Nacional, España 2000 y ultras del fútbol.

La manifestación de hoy ha comenzado poco después de las 20 horas en la Plaza España y parcialmente encapsulados por los antidisturbios de la UIP de la Policía Nacional, ha recorrido la calle Princesa, produciéndose unas carreras y zarandeos o agresiones a la altura de Marqués de Osuna, siguiendo Después por Marqués de Urquijo y deteniéndose en la esquina con Ferraz junto a la iglesia del Inmaculado Corazón donde había el cordón policial. 

A lo largo de la manifestación se han gritado consignas como "Aquí están los nacionalistas", "España cristiana y no musulmana", "Pedro Sánchez hijo de puta", "Pedro Sánchez dimisión", "Si tienes un hijo subnormal que entre en la Policía Nacional", "Afolf Hitler tenía razón", "Marlasca judío...", "Sieg Heil" o "Con los moros no teneis cojones". Y en reiteradas ocasiones se ha cantado el Cara al sol y Primaveras de la División Azul.

Al llegar a Ferraz ha intervenido el dirigente de Núcleo Nacional, que habitualemente se oculta con un pasamontañas que usa el sobrenombre de "Una Rana Baneada", afirmanado que "el énemigo es ese que todos conoceis, esa élite internacional de la que todos sabemos", que ha generado que algunos miltantes gritaran:"¡los judíos!". Y ha añadido que "esa élite que dirige a nuestros políticos, a los medios de comunicación, y nos están abandonando. Ya lo hemos visto con la mierda de la plandemia del Covid, como nos trataron." Y tras referirse a la tragedia de La Palma con el volcán y a lo ocurrido en Valencia, concluyó afirmando "los dirigentes están contra el pueblo, sólo el pueblo salva al pueblo".

Tras dicha intervención y con bengalas encendidas, a las 22'30 se han producido lanzamientos de objetos y se han tirado al suelo vallas de separación y quemado dos contenedores, realizando diversas cargas la Policía Nacional y alguna detención. A las 23 horas la situación ya era de normalidad en los alrededores de Ferraz. Hay que decir que algunos manifestantes increparon o agredieron a la prensa. El PSOE rechazó la manifestación ultra que calificó en un tuit de "marcha negra" 

Núcleo Nacional, legalizado como asociación, según explica en su web propone fomentar la natalidad y la familia tradicional, proteger la raza y la cultura, rechazar "el relativismo ateo preservando los valores cristianos", sanidad y educación pública de calidad "sólo para nuestro pueblo", no para los extranjeros,  un modelo económico y  productivo cercano a los que proponía el falangismo, desprecio a la élite internacional, rechazo a la deuda económica, y defensa de la unidad de España. Tiene pués un ideario cercano al falangismo y al franquismo, pero su estética y sus consignas son las propiea de la extrema derecha neonazi. Pese a que podía pensarse que Núcleo Nacional, grupo como he dicho surgió tras las protestas de hace un año y legalizado en enero, era un intento más de articular la ultraderecha extraparlamentaria como otros anteriores que fracasaron como el Hogar Social Madrid, los grupos de Madrid Seguro o Bastión Frontal, de momento parece que se consolida y además consigue que otros grupos y partidos ultras se sumen a sus manifestaciones sin quitarle el protagonismo.



Isabel Medina Peralta con Devenir Europeo
Enrique Lemus, ex DN y muchos otros grupos, cara pública de Núcleo Nacional 

Las organizadoras  del rezo diario del rosario desde hace un año ante la iglesia del Inmaculado Corazón de María de la esquina de Ferraz con Marqués de Urquijo con José Luis Corral del Movimiento Católico Español, pidiendo la dimisión de Pedro Sánchez. De momento Dios no les escucha.
Los primeros incidentes









            Carlos Paz, escritor ultra vinculado a FACTA y el Espacio Ardemans y autor de diversos libros sobre el Próximio Oriente y el Islam
Democracia Nacional, vemos a Pablo Lucini entre las dos pancartas




Guillermo Rocafort al comenzar el lanzamiento de objetos y tirada al suelo de las vallas





El dirigente de Núcleo Nacional que usa el apodo de "Una Rana Baneada" haciendo su parlamento al llegar a Ferraz. No concedió ninguna entrevista a los medios y algunos cámaras de televisión recibieron insultos








El dirigente de Democracia Nacional, Pedro Chaparro

Entrevistes i declaracions meves a diferents mitjans de les últimes setamanes

"El triomf de Trump, benzina per als ultres a Catalunya i a Espanya" NacióDigital, dijous 7 de novembre, Carme Rocamora.

"L'experiment d'Aliança Catalana". Gemma Saura i Ignacio Orovio La Vanguardia 20 d'octbre de 2024

"Primer 12-O sense acte ultra a Barcelona" Diaria Ara 11 d'octubre de 2024. Xavi Tedó

diumenge, 3 de novembre del 2024

Polítics i monarques enfangats i els errors de Sánchez. El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle 3 de novembre de 2024

La ciutat d’Alzira, fundada pels àrabs fa més de mil anys, es deia inicialment Aljazira, que en àrab significa “la illa” o “la península”. Aljazira és el nom de la cadena de televisió àrab que agafa nom de la península de l’estat qatarià. Si els àrabs anomenaren així l’actual capital de la comarca de la Ribera Alta, va ser perquè quan el riu Xúquer i els seus afluents con el Magre i el Barranc de la Barxeta incrementaven el seu cabal i es desbordaven, la ciutat que, a més estava protegida per les muralles que hi van construir, emergia com una illa en mig de l’aigua i les terres que quedaven inundades o cobertes per l’agua i el fang.

En aquell temps no hi havia zones inundables totalment construïdes i urbanitzades, centres comercials amb pàrquings subterranis i carreteres, autovies ni vies de tren que dificultaven l’evacuació de l’aigua cap el mar. Evidentment la responsabilitat de construir, urbanitzar i fer carreteres i vies de tren mal dissenyades a zones inundables del País Valencià és de tots els governs de diferents colors que han governat Espanya, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments. I de no haver construït claveguerams amb una capacitat per cabdals extraordinaris, també.

Convido als lectors a passejar pel carrer Cartellà de Barcelona que va d’Horta fins la Plaça de Virrei Amat, passant en aquell punt a dir-se Riera d’Horta, i podrà comprovar com molts dels portals de les cases i comerços d’edificis del carrer Cartellà construïts abans dels anys noranta tenen en les dues bandes del portal unes barres de ferro amb guies que es posaren allà per que quan plovia molt a Collserola, la Vall d’Hebron, al Carmel i el Guinardó, els veïns posaven una planxa de fusta d’un metro d’alçada, ja que sovint el clavegueram es desbordava i així evitaven que s’inundessin els portals, garatges i baixos dels edificis. L’última d’aquestes inundacions que deixaren al carrer Cartellà imatges de baixos inundats i cotxes amuntegats, van tenir lloc el setembre de 1978. I una de les primeres actuacions de Narcís Serra com alcalde va ser la canalització subterrània de la riera. I el 2009 es construí el Dipòsit Fluvial de les Rieres d’Horta, que s’omplirà en episodis de pluja intensa com un embassament soterrani, les aigües del qual s’utilitzen després pel rec de parcs i neteja de carrers. Així doncs, tot i que el canvi climàtic ens donarà sorpreses, si es fan bé les coses, aquestes catàstrofes de la pluviometria mediterrània poden mitigar-se o suavitzar-se. I lamentablement per responsabilitat de totes les administracions, a València les obres d’enginyeria han anat en molts llocs en sentit contrari al que demandava l’orografia i la pluviometria extrema. Centres comercials en zones inundables, i cases i blocs de pisos prop del torrents i barrancs.

Però evidentment tot i que amb les pluges de dimarts passat les destrosses materials haguessin sigut quantioses, sí que hi ha hagut una responsabilitat de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no va activar l’alerta als telèfons i als mitjans de comunicació fins passades les vuit del vespre, quan a les cinc de la tarda ja se sabia que havien caigut cinc-cents litres en les capçaleres de rius i torrents i que aquesta aigua arribaria en un parell o tres d’hores a les comarques afectades.

D’altra banda, crec que, més enllà de la negligència de la Generalitat de no donar l’alarma a temps, cosa que ha provocat un nombre de morts que superarà en molt al que ara coneixem, hi ha hagut una negligència del Govern central de Pedro Sánchez de no atrevir-se a declarar l’Estat d’Alarma i centralitzar la direcció de totes les tasques de rescat que, d’haver-se fet dimecres hagués agilitzat l’arribada de l’ajuda i el ràpid desplegament de l’Exèrcit, més enllà dels primers cinc-cents membres de la Unitat Militar d’Emergències que va demanar Mazón. També hagués permès el ràpid desplegament de bombers i serveis de salvament de tot Espanya, molts dels quals, com en el cas dels bombers i helicòpters catalans, Mazón inicialment va rebutjar.

Hores d’ara amb milers de persones que ho han perdut tot i les infraestructures de comunicacions, vialitat i subministrament de serveis bàsics destruïdes, i centenars de cadàvers per recuperar del pàrquings negats, resulta incompressible que ni la Generalitat Valenciana no hagi declarat la Zona d’Emergència Catastròfica que preveu la Llei 13/2010 de la Comunitat Valenciana, ni el Govern Central, assumint les competències, hagi declarat l’Estat d’Alarma. Evidentment ha pesat molt en l’espera de Pedro Sánchez l’evitar un enfrontament amb el PP i la pretensió de no semblar que volia treure competències a la Generalitat, més quan sectors del PP i Vox van rebutjar o criticar les restriccions imposades durant la COVID. Recordem Ayuso permetent que obrissin els bars i restaurants amb allò que “Madrid és llibertat!”, i Vox recorrent i tombant al Tribunal Constitucional l’Estat d’Alarma.

Diumenge al migdia el Rei Felip VI, la Reina i els presidents Pedro Sánchez i Carlos Mazón han anat a Paiporta on els veïns denuncien que els hi falta de tot, i s’han produït les escenes que tots hem vist. I si bé inicialment semblava que era una protesta sorgida espontàniament dels veïns, observant les imatges es veu que coneguts ultres valencians, alguns sense amagar la seva simbologia en les samarretes o en els seus tatuatges com el de l’home que parla amb el Rei lluint tatuat el número 88 que significa Heil Hitler, són els qui han escalfat l’ambient llençant objectes i fang. També sembla que Revuelta, el grup juvenil vinculat a Vox hi ha jugat un paper destacat. Però més enllà de quina part de la responsabilitat del llançament de fang i insults als dos presidents i al monarca sigui de la ultradreta juvenil de Vox i de la valenciana neonazi, crec que Pedro Sánchez s’ha equivocat marxant del lloc abans que el Rei i Mazón. I és que el Rei apartant el paraigua amb el que els escortes el protegien i anant a parlar amb qui els escridassaven ha assumit un lideratge que políticament el beneficia. I Mazón quedant-se darrera seu i no marxant també ha donat la imatge de ser un polític madur que assumeix las crítiques.

 Llegir al Triangle en català

 

 Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, 3 de noviembre de 2024

La ciudad de Alzira, fundada por los árabes hace más de mil años, se llamaba inicialmente Aljazira, que en árabe significa «la isla» o «la península». Aljazira es el nombre de la cadena de televisión árabe que toma nombre de la península del estado qatarí. Si los árabes llamaron así a la actual capital de la comarca de la Ribera Alta, fue porque cuando el río Júcar y sus afluentes con el Magro y el Barranco de la Barxeta incrementaban su caudal y se desbordaban, la ciudad que, además estaba protegida por las murallas que construyeron, emergía como una isla en medio del agua y las tierras que quedaban inundadas o cubiertas por el agua y el barro.

Por aquel entonces no había zonas inundables totalmente construidas y urbanizadas, centros comerciales con parkings subterráneos y carreteras, autovías ni vías de tren que dificultaban la evacuación del agua hacia el mar. Evidentemente la responsabilidad de construir, urbanizar y realizar carreteras y vías de tren mal diseñadas en zonas inundables del País Valenciano es de todos los gobiernos de diferentes colores que han gobernado España, la Generalitat Valenciana y los ayuntamientos. Y de no haber construido alcantarillado con una capacidad para capitales extraordinarios, también.

Invito a los lectores a pasear por la calle Cartellà de Barcelona que va de Horta hasta la Plaza de Virrei Amat, pasando en ese punto a llamarse Riera de Horta, y podrá comprobar cómo muchos de los portales de las casas y comercios de edificios de la calle Cartellà construidos antes de los años noventa tienen en las dos bandas del portal unas barras de hierro con guías que se pusieron allí para que cuando llovía mucho en Collserola, Vall d’Hebron, Carmel y Guinardó, los vecinos pusieran una plancha de madera de un metro de altura, ya que a menudo el alcantarillado se desbordaba y así evitaban que se inundasen los portales, garajes y bajos de los edificios. La última de estas inundaciones que dejaron en la calle Cartellà imágenes de bajos inundados y coches amontonados, tuvieron lugar en septiembre de 1978. Y una de las primeras actuaciones de Narcís Serra como alcalde fue la canalización subterránea de la riera. Y en 2009 se construyó el Depósito Fluvial de las Rieras de Horta, que se llenará en episodios de lluvia intensa como un embalse subterráneo, cuyas aguas se utilizan después para el riego de parques y limpieza de calles. Así, aunque el cambio climático nos dará sorpresas, si se hacen bien las cosas, estas catástrofes de la pluviometría mediterránea pueden mitigarse o suavizarse. Y lamentablemente por responsabilidad de todas las administraciones, en Valencia las obras de ingeniería han ido en muchos sitios en sentido contrario a lo que demandaba la orografía y la pluviometría extrema. Centros comerciales en zonas inundables, y casas y bloques de pisos cerca de los torrentes y barrancos.

Pero evidentemente aunque con las lluvias del pasado martes los destrozos materiales hubieran sido cuantiosos, sí ha habido una responsabilidad de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no activó la alerta en teléfonos y medios de comunicación hasta pasadas las ocho de la tarde, cuando a las cinco de la tarde ya se sabía que habían caído quinientos litros en las cabeceras de ríos y torrentes y que esa agua llegaría en un par o tres horas a las comarcas afectadas.

Por otra parte, creo que, más allá de la negligencia de la Generalitat de no dar la alarma a tiempo, lo que ha provocado un número de muertes que superará en mucho a lo que ahora conocemos, ha habido una negligencia del Gobierno de Pedro Sánchez de no atreverse a declarar el Estado de Alarma y centralizar la dirección de todas las labores de rescate que, de haberse realizado el miércoles hubiera agilizado la llegada de la ayuda y el rápido despliegue del ‘Ejército, más allá de los primeros quinientos miembros de la Unidad Militar de Emergencias que pidió Mazón. También hubiera permitido el rápido despliegue de bomberos y servicios de salvamento de toda España, muchos de los cuales, como en el caso de los bomberos y helicópteros catalanes, Mazón rechazó inicialmente.

En la actualidad con miles de personas que lo han perdido todo y las infraestructuras de comunicaciones, vialidad y suministro de servicios básicos destruidas, y cientos de cadáveres por recuperar de los parkings inundados, resulta incompresible que ni la Generalitat Valenciana haya declarado la Zona de ‘Emergencia Catastrófica que prevé la Ley 13/2010 de la Comunidad Valenciana, ni el Gobierno Central, asumiendo las competencias, haya declarado el Estado de Alarma. Evidentemente ha pesado mucho en la espera de Pedro Sánchez el evitar un enfrentamiento con el PP y la pretensión de no parecer que quería quitar competencias a la Generalitat, más cuando sectores del PP y Vox rechazaron o criticaron las restricciones impuestas durante la COVID . Recordemos a Ayuso permitiendo que abrieran los bares y restaurantes con lo de que “¡Madrid es libertad!”, y Vox recorriendo y tumbando en el Tribunal Constitucional el Estado de Alarma.

El domingo al mediodía el Rey Felipe VI, la Reina y los presidentes Pedro Sánchez y Carlos Mazón han acudido a Paiporta donde los vecinos denuncian que les falta de todo, y se han producido las escenas que todos hemos visto. Y si bien inicialmente parecía que era una protesta surgida espontáneamente de los vecinos, observando las imágenes se ve que conocidos ultras valencianos, algunos sin esconder su simbología en las camisetas o en sus tatuajes como el del hombre que habla con el Rey luciendo tatuado el número 88 que significa Heil Hitler, son quienes han calentado el ambiente lanzando objetos y barro. También parece que Revuelta, el grupo juvenil vinculado a Vox ha jugado un papel destacado. Pero más allá de qué parte de la responsabilidad del lanzamiento de barro e insultos a los dos presidentes y al monarca sea de la ultraderecha juvenil de Vox y de la valenciana neonazi, creo que Pedro Sánchez se ha equivocado marchándose antes que el Rey y Mazón. Y es que el Rey apartando el paraguas con el que los escoltas le protegían y yendo a hablar con quien les abucheaban ha asumido un liderazgo que políticamente le beneficia. Y Mazón quedándose detrás suyo y no marchándose también ha dado la imagen de ser un político maduro que asume las críticas.