Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juliol del 2023

DEIXEU QUE ELS NENS S'ACOSTIN A MI. Refelxió al Triangle sobre el fracàs del papa Francesc per reformar l'església, el celibat i les denúncies d'abusos sexuals als Jesuïtes de Casp, Barcelona, on vaig estudiar

 

 El Triangle, dimecres 12 de juliol de 2023, Xavier Rius Sant

Sembla que els desitjos de reforma de l’Església catòlica plantejats per Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, al llarg dels seus deu anys de pontificat s’esvaeixen a mida que empitjora la seva salut. Francesc va ser triat per succeir al conservador Joseph Ratzinger, Benet XVI, en cinquena ronda, després de ser rebutjats la majoria de favorits d’un o altre corrent. Al llarg d’aquest anys Francesc ha fet declaracions contra l’exclusió dels homosexuals i obrint la porta al sacerdoci de les dones. I mentre es desbordaven les denúncies per abusos sexuals perpetrats per sacerdots arreu del món i la complicitat o silenci dels bisbes, que a diferència dels seus antecessors Francesc no ha intentar tapar, s’obrien esperances per revisar l’obligació del celibat. Un vot de castedat imposat per l’Església catòlica en el segon Concili de Trento, el segle XVI, per tal de deslliurar-se de la càrrega d’haver de mantenir l’esposa i fills dels sacerdots i evitar que aquests poguessin heretar bens de l’Església. En els primers mil cinc-cents anys de l’existència del cristianisme, els sacerdots podien casar-se, practicar sexe dins del matrimoni i tenir descendència com poden fer per exemple els protestants i els evangèlics.

No dic que la causa de la gran quantitat d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església que surten ara a la llum sigui només resultat de la prohibició dels religiosos a tenir relacions sexuals i una vida de parella, perquè entre els casos d’abusos en l’àmbit escolar o del lleure que ara es coneixen hi ha també professors i entrenadors laics, molts d’ells casats. Com també són casats molts tiets que abusen dels seus nebots o nebodes. En tots els casos són abusos que es fan des d’una posició de poder vers algú més jove que tot i potser no entendre què està passant, patirà les seqüeles tota la vida, sobretot si no trenca amb l’agressor que és castigat i apartat. Però sense justificar-ho, està clar que la prohibició de gaudir lliurement de la sexualitat, se sigui heterosexual, homosexual o bisexual, és una de les causes de la gran quantitat d’abusos de religiosos vers menors.

Parlo d’això perquè jo vaig ser alumne del Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, centre del que fa un mes i mig es van fer públiques nombroses denúncies vers deu capellans, hermanos i també contra algun professor seglar per abusos sexuals i tocaments perpetrats des dels anys setanta fins no fa gaire. I oberta la caixa de Pandora s’han conegut en l’escola que jo vaig estudiar, pràctiques habituals d’alguns sacerdots sobre interrogatoris de confessionari morbosos amb els que alguns religiosos s’excitaven sexualment. “Et toques? I com és el que surt? I quin gust té?”. Repeteixo que jo mai vaig patir cap d’aquests abusos ni interrogatoris morbosos, però sí que veia alguns capellans i hermanos morbosos i amb molta ploma, que de vegades feien comentaris que amb ulls d’adult es podrien interpretar com lascius i gens innocents. Fins el penúltim any del meu batxillerat, parlo de mitjans dels setanta, l’escola només tenia, nois. I les noies van començar a entrar l’any 1976. I si be un dels denunciats quan jo estudiava allà era un capellà carismàtic que practicava ioga i era bon guia de muntanya a qui s’atribueixin nombrosos abusos cap a noies, altres capellans i hermanos, en uns anys que tots els alumnes érem del sexe masculí, se’ls acusa de ser agressors de nens i nois.

La rotunditat de les denúncies m’ha afectat perquè un dels a qui ara s’acusa d’abusos, era amic dels meus pares i va ser qui va fer els funerals pel meu pare i la meva mare. Recordo aquest capellà com va venir a casa els pares, un parell de dies abans de morir de càncer el meu pare, sabent ell que es moria i recordo com li deia al meu pare “aviat Nostre Senyor t’abraçarà”. Jo sóc ateu, i em costa entendre com persones que aparentaven tanta bondat tinguessin aquesta altra faceta pròpia d’un depredador vers a menors, que actuava protegit per un sentiment d’impunitat.

Repeteixo que no estic atenuant la gravetat dels abusos pel fet que aquests religiosos no poguessin viure una sexualitat normal en situació d’igualtat i plena visibilitat. Però si l’Església catòlica continua negant l’accés a les dones al sacerdoci i prohibint el matrimoni aquesta xacra es perpetuarà i bastants sacerdots continuaran exercint de manera tòxica i depredadora el que diu l’Evangeli de Mateu de  “deixeu que els nens s’acostin a mi”.

 Llegir al Triangle en català


 Dejad que los niños se acerquen a mi. El Triangle, 12 de julio de 2023. Leern en castellano en El Triangle,

Parece que los deseos de reforma de la Iglesia católica planteados por Jorge Mario Bergoglio, el papa Francisco, a lo largo de sus diez años de pontificado se desvanecen a medida que empeora su salud. Francisco fue elegido para suceder al conservador Joseph Ratzinger, Benedicto XVI, en quinta ronda, tras ser rechazados la mayoría de favoritos de una u otra corriente. A lo largo de estos años Francisco ha realizado declaraciones contra la exclusión de los homosexuales y abriendo la puerta al sacerdocio de las mujeres. Y mientras se desbordaban las denuncias por abusos sexuales perpetrados por sacerdotes en todo el mundo y la complicidad o silencio de los obispos, que a diferencia de sus antecesores Francisco no ha intentado tapar, se abrían esperanzas para revisar la obligación del celibato. Un voto de castidad impuesto por la Iglesia católica en el segundo Concilio de Trento, en el siglo XVI, para librarse de la carga de tener que mantener a la esposa e hijos de los sacerdotes y evitar que éstos pudieran heredar bienes de la Iglesia. En los primeros mil quinientos años de la existencia del cristianismo, los sacerdotes podían casarse, practicar sexo dentro del matrimonio y tener descendencia como pueden hacer por ejemplo los protestantes y los evangélicos.

No digo que la causa de la gran cantidad de abusos sexuales a menores en el seno de la Iglesia que salen ahora a la luz sea sólo resultado de la prohibición de los religiosos a tener relaciones sexuales y una vida de pareja, porque entre los casos de abusos en el ámbito escolar o del ocio que ahora se conocen están también profesores y entrenadores laicos, muchos de ellos casados. Como también están casados muchos tíos que abusan de sus sobrinos o sobrinas. En todos los casos son abusos que se hacen desde una posición de poder hacia alguien más joven que a pesar de que quizás no entiende qué está pasando, sufrirá las secuelas toda la vida, sobre todo si no rompe con el agresor que es castigado y apartado. Pero sin justificarlo, está claro que la prohibición de disfrutar libremente de la sexualidad, sea heterosexual, homosexual o bisexual, es una de las causas de la gran cantidad de abusos de religiosos hacia menores.

Hablo de esto porque yo fui alumno del Jesuitas de la calle Caspe de Barcelona, centro del que hace un mes y medio se hicieron públicas numerosas denuncias hacia diez curas, hermanos y también contra algún profesor seglar por abusos sexuales y tocamientos perpetrados desde los años setenta hasta hace poco. Y abierta la caja de Pandora se han conocido en la escuela que yo estudié, prácticas habituales de algunos sacerdotes sobre interrogatorios de confesionario morbosos con los que algunos religiosos se excitaban sexualmente. “¿Te tocas? ¿Y cómo es lo que sale? ¿Y qué gusto tiene?”. Repito que yo nunca sufrí ninguno de estos abusos ni interrogatorios morbosos, pero sí veía a algunos curas y hermanos morbosos y con mucha pluma, que a veces hacían comentarios que con ojos de adulto se podrían interpretar como lascivos y nada inocentes. Hasta el penúltimo año de mi bachillerato, hablo de mediados de los setenta, la escuela sólo tenía, chicos. Y las chicas empezaron a entrar en el año 1976. Y si bien uno de los denunciados cuando yo estudiaba allí era un cura carismático que practicaba yoga y era buen guía de montaña al que se le atribuyen numerosos abusos hacia chicas, otros curas y hermanos, en unos años en que todos los alumnos éramos del sexo masculino, se les acusa de ser agresores de niños y chicos.

La rotundidad de las denuncias me ha afectado porque uno de los que ahora se acusa de abusos, era amigo de mis padres y fue quien ofició los funerales por mi padre y mi madre. Recuerdo a este cura cómo vino a casa de mis padres, un par de días antes de morir de cáncer mi padre, sabiendo él que se moría y recuerdo cómo le decía a mi padre “pronto Nuestro Señor te abrazará”. Yo soy ateo, y me cuesta entender cómo personas que aparentaban tanta bondad tuvieran esa otra faceta propia de un depredador hacia menores, que actuaba protegido por un sentimiento de impunidad.

Repito que no estoy atenuando la gravedad de los abusos por el hecho de que estos religiosos no pudieran vivir una sexualidad normal en situación de igualdad y plena visibilidad. Pero si la Iglesia católica sigue negando el acceso a las mujeres al sacerdocio y prohibiendo el matrimonio esta lacra se perpetuará y bastantes sacerdotes continuarán ejerciendo de manera tóxica y depredadora lo que dice el Evangelio de Mateo de “dejad que los niños se acerquen a mí”


divendres, 14 de novembre del 2014

ANGLADA, L'ADVOCAT FRANCISCO BUENO I EL SUPOSAT FILL DEL REI, DENUNCIEN UN COMPLOT PER ASSASSINAR AL FUNDADOR DE PxC. Han presentat al jutjat gavacions fent-los la proposta

                         


(Actualitzat: clica per llegir la querella íntegre)
 
Sembla que l'esperpent per la ruptura de PxC i l'expulsió de Josep Anglada encara depara episodis més surrealistes, amb la denúncia d'un complot per emborratxar a Anglada a Tavèrnoles i provocar-li un accident de trànsit en un revolt de tornada a Vic.  Ja vaig dir fa més d'un any amb motiu de la presentació del meu últim llibre, que si es fes una novel·la sobre l'ultradreta catalana es quedaria curta, donat que la realitat superaria la ficció.
Mentre PxC (sector oficialista) i Plataforma Democràtica x Catalunya (sector Anglada) es tiren els trastos sobre si entre els ultres que van intentar trencar les urnes a l'Escola d'Hosteleria de Girona hi ha militants d'un o altre bàndol (cosa que crec que és certa), tant uns com altres viuen amb incertesa les properes municipals.  Actualment del que era PxC hi ha quatre sigles: PxC: Hernando, Parada, Lora Ordóñez, Fuentes...; PDxC Anglada, Riera, Osuna, Ferrerons.. ; SOM catalans: Gallego, Enric Ravello, Hidalgo...; i Soluciones Ciudadanas: Bellalta. I tots veuen que a certs municipis els seus votants i simpatitzants (i fins i tot algun regidor) marxen a la social-populista anti-casta Podemos. En aquest context Josep Anglada denuncia un intent d'assassinat o homicidi de la seva persona per part del sector oficialista de PxC. 
I encara que jo inicialment vaig pensar que aquest suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada i, fins i tot, de matar-lo, era una història sense fonament per sortir als mitjans, sembla ser que a la querella que tramita el jutjat número 2 de Vic, s'aporten gravacions on Joan Carles Fuentes i un altre dirigent de PxC fan la proposta a Francesc Bueno i   el suposat fill del rei Joan Carles, Albert Solà.   

PRESENTADA UNA QUERELLA QUE TRAMITA EL JUTJAT NÚMERO 2 DE VIC
Així Josep Anglada ha posat una querella al jutjat de Vic per intent d'homicidi amb dol cap a la seva persona. La querella l'ha presentat l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, el mateix que a mi em va posar fa dos anys diverses querelles per injúries i calumnies, en un moment que el meu Facebook se'm va omplir de dones llatines afincades a Girona molt preocupades per mi, una de les quals, l'advocada cubana Grisel Odalis Falcón Falcón se'n va oferir sospitosament a defensar-me gratis (serveis que vaig rebutjar!) i després en una de les vistes a l'Audiència contra mi es va presentar com a lletrada de PxC, i setmanes més tard va posar en marxa a Vic juntament amb el seu company Francesc Bueno l'Oficina de Defensa del Vigatà Autòcton a les dependènciens muncipals de PxC.
Bueno va ser notícia anys abans quan va posar la querella per paternitat del suposat fill del rei Juan Carlos, del veí de La Bisbal d'Empordà, Albert Solà que també entraria a PxC. Poc abans de l'expulsió d'Anglada de PxC Solà i Bueno van fer un comunicat anunciant que deixaven PxC per ser feixista i xenòfoba i per les males maneres del president Anglada, si bé després de l'expulsió d'Anglada van anunciar que tornaven a la PxC renovada i depurada. I ara Solà i Bueno deixen PxC, i denuncien que els actuals dirigents de PxC els hi van proposar un pla per matar aquest dijous a Anglada!
  
EL VOLIEN EMBORRATXAR I PROVOCAR-LI UN ACCIDENT
La querella, que va entrar ahir al jutjat de Vic,  és per temptativa de delictes de danys, homicidi amb dol eventual i lesions.  I ha estat presentada per  Francesc Bueno contra dos alts dirigents de Plataforma per Catalunya (Robert Hernado i Juan Carlos Fuentes) en nom de Josep Anglada, el mateix Bueno i el seu client més famós, Albert Solà Jiménez, pretès fill de Joan Carles I. 
A la querella es posen com a testimonis d'aquest intent de matar Anglada el mateix Francesc Bueno  i a Albert Solà, ja que, segons denuncien, PxC els volia utilitzar com a instruments del seu maquiavèl·lic pla per eliminar Anglada de cara a les properes eleccions municipals. 
La "proposició indecent" PxC l'hauria fet a Francesc Bueno i a Albert Solà -que recordem que van tornar a PxC després de l'expulsió d'Anglada-  havia de tenir unes contraprestacions de càrrecs al partit. Bueno ja va anar de número dos de PxC a Girona a les passades eleccions catalanes, i Solà fa dos anys se l'havia presentat com a cap de llista per l'alcaldia de Barcelona o de La Bisbal d'Empordà.
 
 Anglada, Francisco Bueno i Marta Riera a Moià amb motiu de l'acte de (no) conciliació previ a una de les querelles que em van posar en la que em demanaven 100.000 euros. A sota Albert Solà, Anglada i Bueno
Segons Solà i Bueno PxC els va proposar emborratxar Anglada en un sopar al restaurant el Roquet de Tavernoles i després quan Anglada tornés cap a casa seria envestit o fet fora de la carretera per un camió  el xòfer del qual ja havia estat contractat per fer-ho. Segons la querella inicialment PxC volia que Anglada només resultés amb el cotxe danyat i que el camioner trucaria als mossos explicant que havia topat amb el vehicle de Josep Anglada que anava per l'esquerra, i en fer-li la prova d'alcoholemia els mossos el detendrien per conducció temerària sota els efectes de l'alcohol. Però sembla que aquesta versió de només provocar una imputació per conduir begut va anar canviant i es plantejava si fer sortir de la carretera Anglada i que morís o resultés greument ferit, i donat que ens comprovaria l'estat etílic d'Anglada es consideraria certa la versió del camioner.


Francesc Bueno i la seva companya, l'advocada cubana Grisel Odalis Falcón (que se'm va oferir sospitosamenta  defensar-me gratis) al Ple Municipal de juliol de 2013 amb les Joventuts Identitàries de PxC, quan el Ple va debatre i rebutjar l'intent d'ubicar l'Oficina del Vigatà Autòcnom de PxC -tasca que feien Falcón i Bueno- a les dependències municipals

 (clica per llegir la querella íntegre)