Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Giorgia Meloni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Giorgia Meloni. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de març del 2025

Europa entre Putin i Trump, amb els ultres dins de casa. El Triangle

                                                        


Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, dissabte 8 de març de 2025


Ni Keir Starmer és Churchill, ni Emmanuel Macron és De Gaulle. Però els caps de govern del Regne Unit i França, els dos únics d’Europa que tenen l’arma nuclear i seient permanent i dret de veto al Consell de Seguretat de l’ONU, sense imaginar-ho fa uns mesos, ni haver-s’ho proposat, es troben en una cruïlla de la història d’Europa en un moment que el vell continent ha estat abandonat pels Estats Units i que Vladimir Putin se sent més fort que mai. Un president rus crescut, després de la humiliació a la que Donald Trump va sotmetre el passat 28 de febrer a Volodimir Zelenski. Trump de moment no és Adolf Hitler, però com Hitler no sap empatitzar amb el dolor dels altres ni li importen les conseqüències que poden tenir les seves polítiques per la resta del món. I encara que Trump no sigui Hitler, aquest va guanyar democràticament les eleccions el 1932 i 1933 fent-se legítimament amb la Cancelleria del Reich, nou anys després de fracassar el seu intent de cop d’estat, el Putsch de Munic, pel que va estar uns anys empresonat. I un cop al poder va imposar una dictadura que ja sabem com va anar. Trump al país que es considerava la democràcia més antiga i consolidada del món, on hi havia presidents com Nixon que van haver de dimitir senzillament per haver mentit, després de negar la legitimitat a la victòria de Joe Biden el novembre de 2020 i incitar el gener de 2021 a l’assalt del Capitoli en el que hi van haver policies morts i es volia linxar al mateix vicepresident Mike Pence, no va ser condemnat ni inhabilitat i el passat mes de novembre va guanyar les eleccions.

Europa pensa que si Putin se sent fort militarment podria anar més enllà d’Ucraïna a les regions que ja controla, no per intentar de nou ocupar Kíiv, sinó per ampliar-les i a la vegada annexionar-se la Transnítria moldava, i potser obrir-se camí des de Bielorússia per l’anomenat corredor de Suwalki per territori de Polònia o Lituània fins l’enclavament portuari rus de Kaliningrad fronterer a la ciutat polonesa de Gdansk. Com Trump vol tornar a fer Rússia Gran a costa d’Ucraïna. Nom, Ucraïna, que en rus significa terra de la frontera, terra dels confins. Uns confins que vol recuperar.

Resulta paradoxal que un dels estats que hauria de donar protecció nuclear a la Unió Europea és el Regne Unit de Keir Stramer, que tot just intenta posar ordre al caòtic Brexit provocat per un populisme ple de mentides similar al que propaga Trump. Com vam veure de nou divendres passat amb al reunió de caps d’estat o de govern de la Unió Europea, està fent pinya amb països de la OTAN que no pertanyen a la Unió com el Regne Unit, Islàndia, Noruega i Turquia que foren convidats telemàticament per, junts, afrontar el doble desafiament de Putin i Trump. I es proposa un fort increment de la despesa militar i un anar plegats en política exterior. Però més enllà de les discrepàncies que pugui haver-hi amb Turquia que, tot i ser membre de l’OTAN juga també amb altres cartes i a altres escenaris, es demana un increment de la despesa militar, producció d’armes i millora de la capacitat tecnològica pròpia, no només per continuar ajudant Ucraïna, sinó per poder defensar-se de les amenaces de Putin que no vol una Ucraïna integrada a la Unió Europea, ni associada o defensada per l’OTAN, ni tampoc amb tropes europees desplegades en una línia d’armistici si s’arriba a un acord de fi de les hostilitats.

Amb Giorgia Meloni descol·locada pel gir dels esdeveniments, ja que ella sempre ha donat suport a Ucraïna, ens trobem que els tres pilars de la defensa d’Europa són França amb un Macron que fa tres mesos se’l considerava un líder acorralat per Marine Le Pen i la França Insubmisa, Alemanya amb el govern encara no format de conservadors i socialdemòcrates de  Friedrich Merz, i el Regne Unit de Starmer, que no pertany a la Unió. Una Unió on la ultradreta té més força que mai amb 188 eurodiputats al Parlament Europeu dividits en tres grups i algun no adscrit. Una ultradreta que no és homogènia, i mentre sembla evident que Alternativa per Alemanya prendrà partit per Putin i Trump, no sabem encara com es posicionarà Marine Le Pen.

Churchill i De Gaulle van resistir Hitler amb l’ajut dels Estats Units de Roosevelt i aliant-se amb Stalin. Però ara Rússia i els Estats Units no estan amb nosaltres. La qüestió no és només sostenir o deixar caure Ucraïna, tot i que Europa no té prou armes per evitar que d’aquí uns mesos Putin guanyi més territori. Forçar a Zelenski a signar un armistici deshonrós, podria animar a Putin a repetir la jugada a Moldàvia i el corredor de Suwalki ocupant territori d’un estat de la Unió. I deixant de banda què farà Le Pen, a casa nostra no sabem com gestionarà el PP de Núñez Feijóo les seves relacions amb Vox que juga descaradament a favor de Putin i Trump. I és que mentre a Àustria, Alemanya o França els conservadors tenen clar que no s’ha de governar amb la ultradreta, el PP continua necessitant i deixant-se estimar per Vox. Però es clar, el PP espanyol encara no ha deixat enrere la seva actitud indulgent vers el franquisme, perquè Franco a diferència de Hitler i Mussolini, no era tan dolent i potser va fer coses bones.

 Llegir en català al Triangle



Xavier Rius Sant, El Triangle, 8 de marzo de 2025

Ni Keir Starmer es Churchill, ni Emmanuel Macron es De Gaulle. Pero los jefes de gobierno del Reino Unido y Francia, los dos únicos de Europa que tienen el arma nuclear y asiento permanente y derecho de veto en el Consejo de Seguridad de la ONU, sin imaginarlo hace unos meses, ni habérselo propuesto, se encuentran en una encrucijada de la historia de Europa en un momento en que el viejo continente ha sido abandonado por Estados Unidos y que Vladimir Putin se siente más fuerte que nunca. Un presidente ruso crecido, tras la humillación a la que Donald Trump sometió el pasado 28 de febrero a Volodimir Zelenski.

Trump de momento no es Adolf Hitler, pero como Hitler no sabe empatizar con el dolor de los demás ni le importan las consecuencias que pueden tener sus políticas en el resto del mundo. Y aunque Trump no sea Hitler, éste ganó democráticamente las elecciones en 1932 y 1933 haciéndose legítimamente con la Cancillería del Reich, nueve años después de fracasar su intento de golpe de estado, el Putsch de Munich, por el que estuvo unos años encarcelado. Y una vez en el poder impuso una dictadura que ya sabemos cómo acabó. Trump en el país que se consideraba la democracia más antigua y consolidada del mundo, donde había presidentes como Nixon que tuvieron que dimitir sencillamente por haber mentido, tras negar la legitimidad a la victoria de Joe Biden en noviembre de 2020 e incitar en enero de 2021 al asalto del Capitolio en el que hubo policías muertos y se quería linchar al propio vicepresidente Mike Pence, no fue condenado ni inhabilitado y el pasado mes de noviembre ganó las elecciones.

Europa piensa que si Putin se siente fuerte militarmente podría ir más allá de Ucrania en las regiones que ya controla, no para intentar de nuevo ocupar Kíiv, sino para ampliarlas y a la vez anexionarse la Transnítria moldava, y quizás abrirse camino desde Bielorrusia por el llamado corredor de Suwalki por territorio de Polonia o Lituania hasta el enclave portuario ruso de Kaliningrado, fronterizo con la ciudad polaca de Gdansk. Como Trump quiere volver a hacer Rusia Grande a costa de Ucrania. Nombre, Ucrania, que en ruso significa tierra de la frontera, tierra de los confines. Unos confines que quiere recuperar.

Resulta paradójico que uno de los estados que debería dar protección nuclear a la Unión Europea es el Reino Unido de Keir Stramer, que intenta poner orden en el caótico Brexit provocado por un populismo lleno de mentiras similar al que propaga Trump. Como vimos de nuevo el viernes pasado con la reunión de jefes de estado o de gobierno de la Unión Europea, está haciendo piña con países de la OTAN que no pertenecen a la Unión como el Reino Unido, Islandia, Noruega y Turquía que fueron invitados telemáticamente para, juntos, afrontar el doble desafío de Putin y Trump. Y se propone un fuerte incremento del gasto militar y un ir juntos en política exterior. Pero más allá de las discrepancias que pueda haber con Turquía que, a pesar de ser miembro de la OTAN juega también con otras cartas y en otros escenarios, se pide un incremento del gasto militar, producción de armas y mejora de la capacidad tecnológica propia, no sólo para seguir ayudando a Ucrania, sino para poder defenderse de las amenazas de Putin que no quiere una Ucrania integrada en la Unión Europea, ni asociada o defendida por la OTAN, ni tampoco con tropas europeas desplegadas en una línea de armisticio si se llega a un acuerdo de fin de las hostilidades.

Con Giorgia Meloni descolocada por el giro de los acontecimientos, ya que ella siempre ha apoyado a Ucrania, nos encontramos con que los tres pilares de la defensa de Europa son Francia con un Macron que hace tres meses se le consideraba un líder acorralado por Marine Le Pen y la Francia Insubmisa, Alemania con el gobierno aún no formado de conservadores y socialdemócratas de Friedrich Merz, y el Reino Unido de Starmer, que no pertenece a la Unión. Una Unión donde la ultraderecha tiene más fuerza que nunca con 188 eurodiputados en el Parlamento Europeo divididos en tres grupos y alguno no adscrito. Una ultraderecha que no es homogénea, y mientras parece evidente que Alternativa por Alemania tomará partido por Putin y Trump, no sabemos todavía cómo se posicionará Marine Le Pen.

Churchill y De Gaulle resistieron a Hitler con la ayuda de los Estados Unidos de Roosevelt y aliándose con Stalin. Pero ahora Rusia y los Estados Unidos no están con nosotros. La cuestión no es sólo sostener o dejar caer a Ucrania, aunque Europa no tiene suficientes armas para evitar que desde hace unos meses Putin gane más territorio. Forzar a Zelenski a firmar un armisticio deshonroso podría animar a Putin a repetir la jugada en Moldavia y el corredor de Suwalki ocupando territorio de un estado de la Unión. Y dejando de lado qué hará Le Pen, en España no sabemos cómo gestionará el PP de Núñez Feijóo sus relaciones con Vox que juega descaradamente a favor de Putin y Trump. Y es que mientras en Austria, Alemania o Francia los conservadores tienen claro que no se debe gobernar con la ultraderecha, el PP sigue necesitando y dejándose querer por Vox. Pero claro, el PP español todavía no ha dejado atrás su actitud indulgente hacia el franquismo, porque Franco a diferencia de Hitler y Mussolini, no era tan malo y quizá hizo cosas buenas.


dimarts, 11 de juny del 2024

¿Le Pen y Meloni caballos de Troya de Europa? Alvise Pérez, Se acabó la fiesta, sorpresa española elecciones europeas| Entrevista en La Noche en 24 Horas

 

¿Le Pen y Meloni caballos de Troya de la Unión Europea? Alvise Pérez sorpresa española en las elecciones europeas. Analizo los resultados en La Noche en 24 Horas con Xabier Fortes. Video Youtube programa del 10 de junio de 2024¿Quién es Alvise Pérez? TV E La Noche TVE entrevista
         

 
 
(Xavier, La Noche en 24 Horas, Tele Diario, entrevista, con Xabier, Xabi, Fortes, Rius, OK, Minuto, hoy,OKDiario, Estado de Alarma)

dilluns, 20 de maig del 2024

Intervinc al Suplment de Catalunya Ràdio i als Matins de TV3 analitzant cimera ultra de Vox amb Milei, Le Pen i Meloni, i l'entrada de Vox al Parlament

Intervinc al Suplment de Catalunya Ràdio i als Matins de TV3 analitzant cimera ultra de Vox amb Milei, Le Pen i Meloni, i l'entrada de Vox al Parlament. Analitzo campanay de les elecciosn europpes i l'entrada d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols al Parlament                                   

  


                    


Clioca per escoltar intervenció meva a El Suplemenst de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa, del diumenge 19 de maig de 2024

Tele Diario, TeleNotícies, catalunya Ràdio, OK, intro, Sí, entrevista, vídeo.... 

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Eleccions a Polònia, males notícies per Meloni i Abascal. El Triangle

 



Xavier Rius Sant, El Triangle dimarts 17 d'octubre de 2023

 El resultat de les eleccions parlamentàries de diumenge a Polònia en les que tot i ser la ultradretana Llei i Justícia (PiS) de Mateusz Morawiecki el partit més votat, no podrà continuar governant donada la victòria numèrica de la suma de les tres candidatures de l’oposició que faran de l’ex primer ministre  i ex president del Consell Europeu, Donald Tusk, de nou primer ministre, és una mala notícia per la primera ministra italiana Giorgia Meloni que pretenia un acostament del Partit Popular Europeu i de la Comissió Europea cap a les tesis del grup dels Conservadors i Reformistes que ella lidera. Dos són el grups ultres del Parlament Europeu. Un és Identitat i Democracia on està el Reagrupament Nacional de Le Pen i Alternativa per Alemanya, i l’altre el dels Conservadors i Reformistes on estan els Germans d’Itàlia de Meloni, Llei i Justícia de Polònia i Vox. Meloni pretenent mostrar-se com una estadista responsable, s’havia fixat l’objectiu d’acostar-se al sector més conservador del Partit Popular Europeu i després de les eleccions europees de maig, aconseguir que la Comissió Europea, presidida per algú del Partit Popular Europeu, s’apropés a les seves tesis en un context que a diversos estats europeus es formarien governs de coalició entre els populars i els partits ultres dels Conservadors i Reformistes.

La impossibilitat d’Alberto Núñez Feijóo de formar govern amb Vox a Espanya va ser un primer cop pel projecte de Meloni que esperava que Abascal seria vicepresident d’Espanya. A Meloni també li estava jugant en contra l’evidència que malgrat les seves promeses electorals de frenar l’arribada de migrants pel Mediterrani a Itàlia, està passant justament el contrari, cosa que dóna la raó als que diuen que la immigració és una qüestió massa complexa que no es canvia ni capgira amb proclames xenòfobes i enduriment de les lleis com pretenia Meloni.

La victòria de l’oposició a Polònia que farà de Donald Tusk primer ministre de nou és potser un cop mortal al projecte europeu de Meloni. No només perquè fa fora del govern als ultracatòlics i crítics amb Brussel·les de Llei i Justícia, sinó perquè el nou govern polonès del popular Tusk amb la conservadora Tercera Via i la Nova Esquerra mostra un camí de com defensar el projecte europeu, front els que des de dins o des de fora el qüestionen o volen retornar als estats competències que ara gestiona la Unió i pretenen suprimir drets com l’avortament, el matrimoni homosexual o la lliure circulació de persones i retallar la  llibertat de premsa.

Tusk era fins fa un any president del Partit Popular Europeu i front a recents aliances entre els populars i partits ultres europeus, mostra que el camí per reforçar el projecte europeu no és aliar-se i governar amb forces com Llei i Justícia que deroguen els drets de les dones i retallen la independència judicial i dels mitjans de comunicació o criminalitzen la immigració, sinó governar amb els partits de centre, de dretes o d‘esquerres que creuen en Europa i els seus valors.

Polonia, malas noticias para Meloni y Abascal

El Triangle, martes 17 de octubre de 2023 

El resultado de las elecciones parlamentarias del domingo en Polonia en las que pese a ser la ultraderechista Ley y Justicia (PiS) de Mateusz Morawiecki el partido más votado, no podrá seguir gobernando dada la victoria numérica de la suma de las tres candidaturas de la oposición que harán del ex primer ministro y ex presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, de nuevo primer ministro, es una mala noticia para la primera ministra italiana Giorgia Meloni que pretendía un acercamiento del Partido Popular Europeo y de la Comisión Europea hacia las tesis del grupo de los Conservadores y Reformistas que ella lidera. Dos son los grupos ultras del Parlamento Europeo. Uno es Identidad y Democracia donde está el Reagrupamiento Nacional de Le Pen y Alternativa por Alemania, y el otro el de los Conservadores y Reformistas donde están los Hermanos de Italia de Meloni, Ley y Justicia de Polonia y Vox. Meloni pretendiendo mostrarse como una estadista responsable, se había fijado el objetivo de acercarse al sector más conservador del Partido Popular Europeo y después de las elecciones europeas de mayo, conseguir que la Comisión Europea, presidida por alguien del Partido Popular Europeo, se acercara a sus tesis en un contexto en que en varios estados europeos se formarían gobiernos de coalición entre los populares y los partidos ultras de los Conservadores y Reformistas.

La imposibilidad de Alberto Núñez Feijóo de formar gobierno con Vox en España fue un primer golpe para el proyecto de Meloni que esperaba que Abascal sería vicepresidente de España. A Meloni también le estaba jugando en contra la evidencia de que pese a sus promesas electorales de frenar la llegada de migrantes por el Mediterráneo a Italia, está ocurriendo justo lo contrario, lo que da la razón a quienes dicen que la inmigración es una cuestión demasiado compleja que no se cambia ni se le da la vuelta con proclamas xenófobas y endurecimiento de las leyes como pretendía Meloni.

La victoria de la oposición en Polonia que hará de Donald Tusk primer ministro de nuevo es quizás un golpe mortal al proyecto europeo de Meloni. No sólo porque echa del gobierno a los ultracatólicos y críticos con Bruselas de Ley y Justicia, sino porque el nuevo gobierno polaco del popular Tusk con la conservadora Tercera Vía y la Nueva Izquierda muestra un camino de cómo defender el proyecto europeo, frente a los que desde dentro o desde fuera le cuestionan o quieren devolver a los estados competencias que ahora gestiona la Unión y pretenden suprimir derechos como el aborto, el matrimonio homosexual o la libre circulación de personas y recortar la libertad de prensa.

Tusk era hasta hace un año presidente del Partido Popular Europeo y, frente a recientes alianzas entre los populares y partidos ultras europeos, muestra que el camino para reforzar el proyecto europeo no es aliarse y gobernar con fuerzas como Ley y Justicia que derogan los derechos de las mujeres y recortan la independencia judicial y de los medios de comunicación o criminalizan a la inmigración, sino gobernar con los partidos de centro, de derechas o de izquierdas que creen en Europa y sus valores.

 


dimecres, 21 de setembre del 2022

GIORGIA MELONI, LA ULTRA QUE POT GOVERNAR ITÀLIA. Analitzo al Triangle les elecciones legislatives de diumenge a Itàlia

 .

 

                                    


 Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de setembre de 2022

El mes d’abril passat va ser França, el país fundacional de la Unió Europea, on se celebraven eleccions i es temia que la ultradretana Marine Le Pen aconseguís la presidència d’un país on el cap d’Estat no és una figura decorativa, sinó qui marca la línia de l’acció política i econòmica del país. Afortunadament, en part pel cordó sanitari, va guanyar Emmanuel Macron.

Ara és a Itàlia, un altre país fundador de la Unió, on les enquestes diuen que diumenge vinent, 25 de setembre, la més votada serà la ultradretana Giorgia Meloni, dels Germans d’Itàlia. I donada la nova llei electoral italiana, coneguda com a Rossatellum, que beneficia les coalicions o blocs, donant 148 diputats a la llista o coalició més votada de cada circumscripció, farà que, més enllà que Germans d’Itàlia sigui el partit més votat, el bloc de dretes format pels Germans d’Itàlia de Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i el Força Itàlia de Silvio Berlusconi obtinguin la majoria a la cambra i formin un govern de coalició amb Meloni de primera ministra.

El segon partit, segons les enquestes, serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta, però donada la debilitat de les altres forces d’esquerres, el seu bloc quedarà molt lluny del conservador. En tercer lloc hi ha el populista Moviment 5 Estrelles, de Giuseppe Conte, responsable de fer caure el govern de Mario Draghi i de la convocatòria d’aquestes eleccions.

La guerra d’Ucraïna ha tingut l’efecte col·lateral de revertir l’antieuropeisme i el rebuig a les institucions comunitàries de part de la ultradreta europea. Així, tant el president polonès, Andrzej Duda, com el primer ministre, Mateusz Morawiecki, del partit Llei i Justícia, han cercat l’aixopluc de les institucions europees i altres organismes internacionals, pel perill que representava l’expansionisme rus per a Polònia, país fronterer amb Ucraïna. Llei i Justícia està enquadrat a Europa al grup dels Conservadors i Reformistes, el mateix on hi ha Vox, i l’hongarès Viktor Orbán queda al marge d’aquest apropament a Brussel·les, ja que manté la seva bona relació personal, econòmica i energètica amb Vladímir Putin.

Giorgia Meloni es va posar del costat de Brussel·les pel que fa a Ucraïna, molt abans que Salvini, amic fins fa poc de Putin. La candidata ha moderat el seu discurs, intentant allunyar, tant el seu partit com la seva persona, del neofeixista Moviment Social Italià, d’on provenen. Germans d’Itàlia està integrat al Parlament Europeu en el grup dels Conservadors i Reformistes on hi ha Llei i Justícia de Polònia i Vox. És el grup, per dir-ho d’una manera planera de la ultradreta catòlica i contrària als avenços del moviment feminista, drets LGTBI i a l’avortament, a diferència de l’altre grup, Identitat i Democràcia, on hi ha Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya, defensors del dret a l’avortament i sense cap mena d’hostilitat respecte als drets de les dones i dels homosexuals.

En l’acte de Vox del 13 de juny a la campanya electoral andalusa, en el qual va participar Meloni, la líder de Germans d’Itàlia va clamar a favor de la cultura de la vida i contra la cultura de la mort, en relació amb l’avortament i l’eutanàsia, i contra els lobbies LGTBI. Però ara, a totes les entrevistes que se li fan, afirma que no derogarà la llei de l’avortament, sinó que el que proposa és donar alternatives a les dones embarassades en situacions socials econòmiques o familiars difícils.

Malgrat aquest suposat allunyament de la ultradreta pel que fa a les propostes polítiques i socials, va recuperar el lema “Deu, pàtria i família” per a la seva campanya, un lema creat el 1931 pel secretari general del Partit Nacional Feixista Giovanni Giurati, que propugnava un sistema social basat en l’ordre, la disciplina i l’obediència. En el que sí que s’ha mostrat coherent Meloni, i no ha canviat, ha sigut a vincular directament durant tota la campanya la delinqüència a la immigració, cosa que també ha fet el seu soci Matteo Salvini,

Així, la campanya electoral va començar amb la instrumentalització xenòfoba per part de Giorgia Meloni del vídeo d’una violació al carrer a Piacenza. Meloni va tuitejar el vídeo de la violació denunciant que l’agressor era un demandant d’asil, vinculant immigració i violència sexual, una pràctica habitual també de Vox. La víctima, però, va denunciar que com a conseqüència de la difusió del vídeo, se la reconeixia i havia estat identificada per la gent, cosa que havia incrementat el seu patiment.

 Llegir en català al Triangle

 


Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de septiembre de 2022 

 

El pasado mes de abril fue Francia, el país fundacional de la Unión Europea, donde se celebraban elecciones y se temía que la ultraderechista Marine Le Pen lograra la presidencia de un país donde el jefe de Estado no es una figura decorativa, sino quien marca la línea de la acción política y económica del país. Afortunadamente, en parte por el cordón sanitario, ganó a Emmanuel Macron.

Ahora es en Italia, otro país fundador de la Unión, donde las encuestas dicen que el próximo domingo, 25 de septiembre, la más votada será la ultraderechista Giorgia Meloni, de los Hermanos de Italia. Y dada la nueva ley electoral italiana, conocida como Rossatellum, que beneficia a las coaliciones o blogs, dando 148 diputados a la lista o coalición más votada de cada circunscripción, hará que, más allá de que Hermanos de Italia sea el partido más votado, el bloque de derechas formado por los Hermanos de Italia de Meloni, la Liga de Matteo Salvini y el Força Italia de Silvio Berlusconi obtengan la mayoría en la cámara y formen un gobierno de coalición con Meloni de primera ministra.

El segundo partido, según las encuestas, será el Partido Democrático de Enrico Letta, pero dada la debilidad de las demás fuerzas de izquierdas, su bloque quedará muy lejos del conservador. En tercer lugar está el populista Movimiento 5 Estrellas, de Giuseppe Conte, responsable de derribar al gobierno de Mario Draghi y de la convocatoria de estas elecciones.

La guerra de Ucrania ha tenido el efecto colateral de revertir el antieuropeísmo y el rechazo a las instituciones comunitarias por parte de la ultraderecha europea. Así, tanto el presidente polaco, Andrzej Duda, como el primer ministro, Mateusz Morawiecki, del partido Ley y Justicia, buscaron el cobijo de las instituciones europeas y otros organismos internacionales, por el peligro que representaba el expansionismo ruso para Polonia, país fronterizo con Ucrania. Ley y Justicia está encuadrado en Europa en el grupo de los Conservadores y Reformistas, el mismo donde se encuentra Vox, y el húngaro Viktor Orbán queda al margen de este acercamiento a Bruselas, ya que mantiene su buena relación personal, económica y energética con Vladimir Putin.

Giorgia Meloni se puso del lado de Bruselas con respecto a Ucrania, mucho antes que Salvini, amigo hasta hace poco de Putin. La candidata ha moderado su discurso, intentando alejar, tanto a su partido como a su persona, del neofascista Movimiento Social Italiano, de donde provienen. Hermanos de Italia está integrado en el Parlamento Europeo en el grupo de los Conservadores y Reformistas donde se encuentran Ley y Justicia de Polonia y Vox. Es el grupo, por decirlo de forma llana de la ultraderecha católica y contraria a los avances del movimiento feminista, derechos LGTBI y al aborto, a diferencia del otro grupo, Identidad y Democracia, donde se encuentra Marine Le Pen o Alternativa por Alemania, defensores del derecho al aborto y sin hostilidad alguna respecto a los derechos de las mujeres y de los homosexuales.

En el acto de Vox del 13 de junio en la campaña electoral andaluza, en el que participó Meloni, la líder de Hermanos de Italia clamó a favor de la cultura de la vida y contra la cultura de la muerte, en relación con el aborto y la eutanasia, y contra los lobbies LGTBI. Pero ahora, en todas las entrevistas que le hacen, afirma que no va a derogar la ley del aborto, sino que lo que propone es dar alternativas a las mujeres embarazadas en situaciones sociales económicas o familiares difíciles.

Pese a este supuesto alejamiento de la ultraderecha en cuanto a las propuestas políticas y sociales, recuperó el lema “Dios, patria y familia” para su campaña, un lema creado en 1931 por el secretario general del Partido Nacional Fascista Giovanni Giurati, que propugnaba un sistema social basado en el orden, la disciplina y la obediencia. En lo que sí se ha mostrado coherente Meloni, y no ha cambiado, ha sido en vincular directamente durante toda la campaña la delincuencia a la inmigración, lo que también ha hecho su socio Matteo Salvini,

Así, la campaña electoral comenzó con la instrumentalización xenófoba por parte de Giorgia Meloni del vídeo de una violación callejera en Piacenza. Meloni tuiteó el vídeo de la violación denunciando que el agresor era un demandante de asilo, vinculando inmigración y violencia sexual, práctica habitual también de Vox. Sin embargo, la víctima denunció que como consecuencia de la difusión del vídeo, se la reconocía y había sido identificada por la gente, lo que había incrementado su sufrimiento.