GIORGIA MELONI, LA ULTRA QUE POT GOVERNAR ITÀLIA. Analitzo al Triangle les elecciones legislatives de diumenge a Itàlia

 .

 

                                    

 Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de setembre de 2022

El mes d’abril passat va ser França, el país fundacional de la Unió Europea, on se celebraven eleccions i es temia que la ultradretana Marine Le Pen aconseguís la presidència d’un país on el cap d’Estat no és una figura decorativa, sinó qui marca la línia de l’acció política i econòmica del país. Afortunadament, en part pel cordó sanitari, va guanyar Emmanuel Macron.

Ara és a Itàlia, un altre país fundador de la Unió, on les enquestes diuen que diumenge vinent, 25 de setembre, la més votada serà la ultradretana Giorgia Meloni, dels Germans d’Itàlia. I donada la nova llei electoral italiana, coneguda com a Rossatellum, que beneficia les coalicions o blocs, donant 148 diputats a la llista o coalició més votada de cada circumscripció, farà que, més enllà que Germans d’Itàlia sigui el partit més votat, el bloc de dretes format pels Germans d’Itàlia de Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i el Força Itàlia de Silvio Berlusconi obtinguin la majoria a la cambra i formin un govern de coalició amb Meloni de primera ministra.

El segon partit, segons les enquestes, serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta, però donada la debilitat de les altres forces d’esquerres, el seu bloc quedarà molt lluny del conservador. En tercer lloc hi ha el populista Moviment 5 Estrelles, de Giuseppe Conte, responsable de fer caure el govern de Mario Draghi i de la convocatòria d’aquestes eleccions.

La guerra d’Ucraïna ha tingut l’efecte col·lateral de revertir l’antieuropeisme i el rebuig a les institucions comunitàries de part de la ultradreta europea. Així, tant el president polonès, Andrzej Duda, com el primer ministre, Mateusz Morawiecki, del partit Llei i Justícia, han cercat l’aixopluc de les institucions europees i altres organismes internacionals, pel perill que representava l’expansionisme rus per a Polònia, país fronterer amb Ucraïna. Llei i Justícia està enquadrat a Europa al grup dels Conservadors i Reformistes, el mateix on hi ha Vox, i l’hongarès Viktor Orbán queda al marge d’aquest apropament a Brussel·les, ja que manté la seva bona relació personal, econòmica i energètica amb Vladímir Putin.

Giorgia Meloni es va posar del costat de Brussel·les pel que fa a Ucraïna, molt abans que Salvini, amic fins fa poc de Putin. La candidata ha moderat el seu discurs, intentant allunyar, tant el seu partit com la seva persona, del neofeixista Moviment Social Italià, d’on provenen. Germans d’Itàlia està integrat al Parlament Europeu en el grup dels Conservadors i Reformistes on hi ha Llei i Justícia de Polònia i Vox. És el grup, per dir-ho d’una manera planera de la ultradreta catòlica i contrària als avenços del moviment feminista, drets LGTBI i a l’avortament, a diferència de l’altre grup, Identitat i Democràcia, on hi ha Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya, defensors del dret a l’avortament i sense cap mena d’hostilitat respecte als drets de les dones i dels homosexuals.

En l’acte de Vox del 13 de juny a la campanya electoral andalusa, en el qual va participar Meloni, la líder de Germans d’Itàlia va clamar a favor de la cultura de la vida i contra la cultura de la mort, en relació amb l’avortament i l’eutanàsia, i contra els lobbies LGTBI. Però ara, a totes les entrevistes que se li fan, afirma que no derogarà la llei de l’avortament, sinó que el que proposa és donar alternatives a les dones embarassades en situacions socials econòmiques o familiars difícils.

Malgrat aquest suposat allunyament de la ultradreta pel que fa a les propostes polítiques i socials, va recuperar el lema “Deu, pàtria i família” per a la seva campanya, un lema creat el 1931 pel secretari general del Partit Nacional Feixista Giovanni Giurati, que propugnava un sistema social basat en l’ordre, la disciplina i l’obediència. En el que sí que s’ha mostrat coherent Meloni, i no ha canviat, ha sigut a vincular directament durant tota la campanya la delinqüència a la immigració, cosa que també ha fet el seu soci Matteo Salvini,

Així, la campanya electoral va començar amb la instrumentalització xenòfoba per part de Giorgia Meloni del vídeo d’una violació al carrer a Piacenza. Meloni va tuitejar el vídeo de la violació denunciant que l’agressor era un demandant d’asil, vinculant immigració i violència sexual, una pràctica habitual també de Vox. La víctima, però, va denunciar que com a conseqüència de la difusió del vídeo, se la reconeixia i havia estat identificada per la gent, cosa que havia incrementat el seu patiment.

 Llegir en català al Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de septiembre de 2022 

 

El pasado mes de abril fue Francia, el país fundacional de la Unión Europea, donde se celebraban elecciones y se temía que la ultraderechista Marine Le Pen lograra la presidencia de un país donde el jefe de Estado no es una figura decorativa, sino quien marca la línea de la acción política y económica del país. Afortunadamente, en parte por el cordón sanitario, ganó a Emmanuel Macron.

Ahora es en Italia, otro país fundador de la Unión, donde las encuestas dicen que el próximo domingo, 25 de septiembre, la más votada será la ultraderechista Giorgia Meloni, de los Hermanos de Italia. Y dada la nueva ley electoral italiana, conocida como Rossatellum, que beneficia a las coaliciones o blogs, dando 148 diputados a la lista o coalición más votada de cada circunscripción, hará que, más allá de que Hermanos de Italia sea el partido más votado, el bloque de derechas formado por los Hermanos de Italia de Meloni, la Liga de Matteo Salvini y el Força Italia de Silvio Berlusconi obtengan la mayoría en la cámara y formen un gobierno de coalición con Meloni de primera ministra.

El segundo partido, según las encuestas, será el Partido Democrático de Enrico Letta, pero dada la debilidad de las demás fuerzas de izquierdas, su bloque quedará muy lejos del conservador. En tercer lugar está el populista Movimiento 5 Estrellas, de Giuseppe Conte, responsable de derribar al gobierno de Mario Draghi y de la convocatoria de estas elecciones.

La guerra de Ucrania ha tenido el efecto colateral de revertir el antieuropeísmo y el rechazo a las instituciones comunitarias por parte de la ultraderecha europea. Así, tanto el presidente polaco, Andrzej Duda, como el primer ministro, Mateusz Morawiecki, del partido Ley y Justicia, buscaron el cobijo de las instituciones europeas y otros organismos internacionales, por el peligro que representaba el expansionismo ruso para Polonia, país fronterizo con Ucrania. Ley y Justicia está encuadrado en Europa en el grupo de los Conservadores y Reformistas, el mismo donde se encuentra Vox, y el húngaro Viktor Orbán queda al margen de este acercamiento a Bruselas, ya que mantiene su buena relación personal, económica y energética con Vladimir Putin.

Giorgia Meloni se puso del lado de Bruselas con respecto a Ucrania, mucho antes que Salvini, amigo hasta hace poco de Putin. La candidata ha moderado su discurso, intentando alejar, tanto a su partido como a su persona, del neofascista Movimiento Social Italiano, de donde provienen. Hermanos de Italia está integrado en el Parlamento Europeo en el grupo de los Conservadores y Reformistas donde se encuentran Ley y Justicia de Polonia y Vox. Es el grupo, por decirlo de forma llana de la ultraderecha católica y contraria a los avances del movimiento feminista, derechos LGTBI y al aborto, a diferencia del otro grupo, Identidad y Democracia, donde se encuentra Marine Le Pen o Alternativa por Alemania, defensores del derecho al aborto y sin hostilidad alguna respecto a los derechos de las mujeres y de los homosexuales.

En el acto de Vox del 13 de junio en la campaña electoral andaluza, en el que participó Meloni, la líder de Hermanos de Italia clamó a favor de la cultura de la vida y contra la cultura de la muerte, en relación con el aborto y la eutanasia, y contra los lobbies LGTBI. Pero ahora, en todas las entrevistas que le hacen, afirma que no va a derogar la ley del aborto, sino que lo que propone es dar alternativas a las mujeres embarazadas en situaciones sociales económicas o familiares difíciles.

Pese a este supuesto alejamiento de la ultraderecha en cuanto a las propuestas políticas y sociales, recuperó el lema “Dios, patria y familia” para su campaña, un lema creado en 1931 por el secretario general del Partido Nacional Fascista Giovanni Giurati, que propugnaba un sistema social basado en el orden, la disciplina y la obediencia. En lo que sí se ha mostrado coherente Meloni, y no ha cambiado, ha sido en vincular directamente durante toda la campaña la delincuencia a la inmigración, lo que también ha hecho su socio Matteo Salvini,

Así, la campaña electoral comenzó con la instrumentalización xenófoba por parte de Giorgia Meloni del vídeo de una violación callejera en Piacenza. Meloni tuiteó el vídeo de la violación denunciando que el agresor era un demandante de asilo, vinculando inmigración y violencia sexual, práctica habitual también de Vox. Sin embargo, la víctima denunció que como consecuencia de la difusión del vídeo, se la reconocía y había sido identificada por la gente, lo que había incrementado su sufrimiento.

                                        

Analitzo a Catalunya Ràdio la possible victòria el 25 de setembre a Itàlia de la coalició formada per la ultradreta de Germans d'Itàlia, de Giorgia Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Italia, de Berlusconi, amb Meloni com primera ministra

 

Analitzo al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio  la possible victòria de la ultradretana Giorgia Meloni a les elecciones legislatives del 25 de setembre, que faria de meloni pimer ministra d'Itàlia

 I a TV3...

                                                

FALTEN MITJANS I POLÍTICA D'ASIL COMPARTIDA, article publicat ahir al Periódcio sobre les últimes tragèdies a la Mediterrània i la política d'asil i fronteres de la UE

Mentre que Jordània, el Líban, Turquia i l'Iraq acullen més de tres milions de refugiats sirians, la Unió Europea (UE) n'acull menys de 100.000. Aquesta és una dada que haurien de tenir present els ministres d'Exteriors i Interior de la UE, que ahir es van reunir a Luxemburg, en el moment d'acordar mesures per afrontar la tragèdia que es dóna al Mediterrani. Certament, han coincidit en el temps diversos conflictes i conjuntures que han multiplicat la magnitud del desastre: la guerra de Síria, la fugida per fam i conflictes de població d'Eritrea, Etiòpia i Somàlia, on actua la milícia islamista d'Al- Xabab; la necessitat d'abandonar Líbia d'aquells centenars de milers de treballadors immigrants que eren allà amb Gaddafi i van creure que després del canvi de règim podrien seguir guanyant-se la vida; i els que fugen d'altres zones de conflicte dominades per grups islamistes com Mali o Nigèria. Els que s'enfilen a les barcasses originaris del Senegal o de Gàmbia, abans majoritaris de la immigració subsahariana que venia a Europa, ja són una minoria.
El caos i la guerra civil de Líbia han facilitat el sorgiment d'àmplies xarxes que han convertit la tronada flota pesquera en una ruta de sortida per a centenars de milers de persones i una manera d'enriquiment ràpid per als que hi aporten les seves barques. Des d'Occident es qualifica de màfies i traficants tots els que aprofiten aquesta conjuntura per traslladar milers de desesperats cap a Itàlia i Malta. Però responsabilitzar únicament de la situació els que controlen les rutes seria com culpar els que, de manera honrada o enganyosa, passaven fugitius del nazisme pels Pirineus ara fa set dècades. És una actitud autista relacionar les imatges de l'últim vídeo del Daesh executant a Líbia un grup de cristians etíops o les matances de les milícies d'Al-Xabab comeses a Etiòpia amb el que passa aquests dies al mar Mediterrani, sense oferir alternatives als que pateixen aquesta violència.
Itàlia, Grècia i Malta exigeixen la implicació de la Unió Europea no només a l'hora d'aportar més mitjans per als rescats, sinó també per acollir a tota la UE els que hi arriben. El novembre passat Brussel·les va donar per tancada l'operació Mare Nostrum deixant a Itàlia sense els vaixells i helicòpters necessaris, cosa que va donar pas a l'operació Tritó, que no comptava amb vaixells per fer salvaments en alta mar. Hi ha qui diu que si Europa facilita el rescat a les barques que naufraguen a poques milles de Líbia, generaran un perniciós efecte crida.
Certament cal estabilitzar la situació de Líbia per acabar amb el caos que afavoreix aquestes sortides. També s'ha de treballar per sufocar els conflictes que viu el Pròxim Orient i l'Àfrica, vinculats alguns amb el gihadisme més radical. Però mentre  que les solucions a tot plegat són complexes i escapen de la responsabilitat exclusiva d'Europa, hi ha una cosa que només competeix a Europa: proporcionar més mitjans a Itàlia, Grècia i Malta, i aplicar una política d'asil que comprometi tothom i que estigui a l'altura de les tràgiques circumstàncies que vivim en l'actualitat.
Llegir en català al Periódico 

Mientras Jordania, Líbano, Turquía e Irak acogen a más de tres millones de refugiados sirios, la Unión Europea (UE) acoge a menos de 100.000. Este es un dato que deberían tener presente los ministros de Exteriores e Interior de la UE, que ayer se reunieron en Luxemburgo, a la hora de acordar medidas para afrontar la tragedia que se da en el Mediterráneo. Ciertamente han coincidido en el tiempo diversos conflictos y coyunturas que han multiplicado la magnitud de desastre: la guerra de Siria, la huida por hambre y conflictos de población de Eritrea, Etiopía y Somalia, donde actúa la milicia islamista de Al-Shabaab; la necesidad de abandonar Libia de aquellos cientos de miles de trabajadores inmigrantes que estaban allí con Gadafi y creyeron que tras el cambio de régimen podrían seguir ganándose la vida; y los que huyen de otras zonas de conflicto dominadas por grupos islamistas como Mali o Nigeria. Los que se suben a las barcazas originarios de Senegal o Gambia, antes mayoritarios de la inmigración subsahariana que venía a Europa, son ya una minoría.

El caos y guerra civil de Libia han facilitado el surgimiento de amplias redes que han convertido la destartalada flota pesquera en una ruta de salida para cientos de miles de personas y un modo de enriquecimiento rápido para quienes aportan sus barcas. Desde Occidente se califica de mafias y traficantes a todos los que aprovechan esta coyuntura para trasladar a miles de desesperados hacia Italia y Malta. Pero responsabilizar solo de la situación a los que controlan las rutas sería como culpar a los que, de manera honrada o engañosa, pasaban fugitivos del nazismo por los Pirineos hace siete décadas. Es una actitud autista relacionar las imágenes del último vídeo del Daesh ejecutando en Libia a un grupo de cristianos etíopes o las matanzas de las milicias de Al-Shabaab en Etiopía con lo que ocurre estos días en el mar Mediterráneo, sin ofrecer alternativas a quienes padecen dicha violencia.

Italia, Grecia y Malta exigen la implicación de la Unión Europea no solo a la hora de aportar más medios para los rescates, sino también para acoger en toda la UE a los que llegan. El pasado noviembre Bruselas dio por concluida la operación Mare Nostrum dejando a Italia sin los barcos y helicópteros necesarios, lo que dio paso a la operación Tritón, que carecía de buques para hacer salvamentos en alta mar. Hay quien dice que si Europa facilita el rescate a las barcas que zozobran a pocas millas de Libia, generarán un pernicioso efecto llamada.

Ciertamente hay que estabilizar la situación de Libia para que acabar con el caos que favorece estas salidas. También hay que trabajar para sofocar los conflictos que vive el Oriente Próximo y África, vinculados algunos con el yihadismo más radical. Pero mientras las soluciones a todo ello son complejas y escapan de la responsabilidad exclusiva de Europa, hay algo que solamente compete a Europa: proporcionar más medios a Italia, Grecia y Malta, y aplicar una política de asilo que comprometa a todos y que esté a la altura de las trágicas circunstancias que vivimos en la actualidad.

 Llegir en castellà al Periódico