Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Rius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi Rius. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de novembre del 2014

ISRAEL VOL LA PAU?, article d'anàlisis que publico avui al Punt Avui sobre l'escalada de tensió a Jerusalem.القدس القدس


Després de l'ofensiva israeliana a Gaza de l'estiu passat, en la qual, tot i el potencial devastador del seu exèrcit, Israel va constatar que ja no podia evitar que els míssils arribessin a Tel Aviv, alguns vam creure que potser la classe política israeliana es decidiria cercar un acord amb els palestins que passaria pel reconeixement de l'Estat palestí en base a les fronteres de 1967 modificades per mantenir alguns assentaments a Cisjordània, que serien intercanviats per territoris ara israelians que passarien a mans palestines, i Jerusalem com a capital. I advertíem que si el govern de Benjamin Netanyahu rebutjava aquesta oportunitat, s'abocaria a una intifada més violenta que les anteriors, en la qual podrien fer-se espai grups islamistes més radicals que Hamas, incloent-hi l'Estat Islàmic.
Dèiem que la possibilitat d'aconseguir la solució dels dos estats sorgida dels acords d'Oslo de 1993, que va ser avortada, entre d'altres, pel Likud de Netanyahu l'any 2000 des de l'oposició, no seria eterna. Però que ara que Netanyahu lidera el govern potser podria impulsar-la, encara que fos per evitar que Israel esdevingui un estat en guerra permanent en un territori en què els àrabs israelians i els palestins fossin demogràficament majoria.
Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats

Però pel que ha fet Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats. Amb la cooperació d'Egipte manté el bloqueig a Gaza i ha acordat la creació de nous assentaments al Jerusalem Est i Cisjordània. I per si això no fos poc, vulnerant l'statu quo sobre l'Esplanada de les Mesquites hi està permesa l'entrada de jueus ultraortodoxes. S'ha de recordar que la segona intifada va esclatar l'any 2000 precisament quan naufragaven les negociacions entre Palestina i Israel i Ariel Sharon va decidir irrompre rodejat de policies a aquests llocs.
És d'hora per saber si l'onada de violència que ha esclatat en les últimes setmanes a Jerusalem amb atacs al tramvia, i a molts altres llocs de Palestina i Israel, és o no l'inici de la tercera intifada. Uns atacs que fan també àrabs israelians als qui consideraven lleials a l'Estat d'Israel. I tot això passa en un context que el president Mahmud Abbas vol signar el Tractat de la Cort Penal Internacional, que li permetria denunciar Israel, i quan s'estenen arreu del món les campanyes de boicot a empreses i institucions israelianes establertes a Cisjordània o al Jerusalem Oriental. L'acord aprovat dilluns passat a l'Ajuntament de Sallent de rebutjar cap mena de patrocini de l'empresa Iberpotash per la seva activitat a Cisjordània n'és l'exemple més proper.
Hi ha qui pensa que Israel continua amb els assentaments i l'expansió a Jerusalem per l'autisme i fanatisme dels seus polítics, pressionats pels colons i pels ultraortodoxos. Hi ha qui diu que és una estratègia deliberada de provocar tensions per poder rebatre a l'ONU en un context de violència els suports que rep ara Palestina, reconeguda per 134 estats, als quals s'ha sumat Suècia i s'hi podria afegir aviat el Regne Unit i França, i frenar que l'Estat jueu acabi al Tribunal Penal Internacional. Però les coses són com són. O s'accepta ja un estat palestí viable, o retornarà un llarg període de violència en un territori en què aviat els jueus seran ja minoria.
Llegir al Punt Avui, clica
(article publica com anàlisis a la doble pàgina que dedica avui el Punt Avui al conflicte)  





صحافي القدس


dimarts, 21 de febrer del 2012

Tertúlia a la Comràdio sobre retallades i la reforma laboral




Tèrtulia a Comràdio, La crisi econòmica i la reforma laboral, clica aquí
Al programa “TotsxTots”, de Com Ràdio, d’aquest dilluns 20 de febrer, Esther Vivas, del Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), Xavier Rius Sant, analista de conflictes, i Lluís Bordas, expert en temes de cooperació al desenvolupament, analitzen la crisi econòmica i social a Grècia i els efectes de la reforma laboral del Govern del Partit Popular.

dimarts, 14 de febrer del 2012

NOVA CRISI AL PP DE SALT, UN ALTRE REGIDOR “PER LLIURE"?


El portaveu i regidor del PP a Salt, Felip Gil, ha renunciat a formar part de la directiva de la pròxima junta local del PP saltenc. Tal com publica avui El Punt Avui, (clica),  Gil va consultar la seva decisió amb el president del PP a Girona, Enric Millo. La renúncia segons diu Gil al Punt Avui, “es deu a raons organitzatives i no és en cap cas fruit de la manca d'entesa que es rumoreja que hi ha dins l'agrupació local i que el regidor desmenteix categòricament: Ningú m'ha dit que tingui cap problema dins el PP de Salt, ni tinc constància que n'existeixi cap”.
Però és un fet que el nomenament de Felip Gil com a cap de llista del PP saltenc es va viure fa deu mesos com un cop d’estat fet des de Girona per Enric Millo, amb el vistiplau, segons membres del PP saltenc, del llavors cap de l’oposició a Salt, el democratacristià i exalcalde, Jaume Torramadé. Tota la junta del PP saltenc va dimitir començant pel llavors regidor, Antonio González, que durant aquell mandat sempre havia mantingut,des de l'oposició, una actitud de reconeixement de la legitimitat de l'alcaldessa, Iolanda Pineda.
Felip Gil, nascut a Salt, però resident des de fa anys a Sant Gregori, havia participat al dinar que va fer Josep Anglada a Girona el maig de 2010 per tal de crear els grups locals de PxC a Girona i Salt, i hauria rebut la proposta –que finalment va desestimar—, d’encapçalar la candidatura de PxC a Girona ciutat.
 Finalment Gil va encapçalar la llista del PP de Salt amb part de la junta dimissionària fent campanya en contra. Només va sortir ell de regidor. I al llarg d’aquests vuit mesos ha votat gairebé sempre a favor de les propostes de l’equip de govern de Jaume Torramadé, amb qui des de fa molts anys manté una bona amistat i empatia. Així Torramadé ha aconseguit la majoria absoluta necessària per la governabilitat amb el vot de Gil i dels dos regidors trànsfugues de PxC. La número 2 de la llista del PP saltenc és Maria Codinach, que va ser fundadora del partit Gent per Salt, va participar també al dinar amb Anglada, i finalment va formar part de la candidatura del PP, si bé a l’agost trencaria amb Gil.  
Ara es veurà si el regidor va per lliure, o potser mai  no hi ha anat?
                                 Felip Gil, al centre de la foto
link de la crisi de fa un any 
 link informació dinar amb Anglada

dimarts, 10 de gener del 2012

ENTREVISTA A COMRÀDIO. MORT D'UN IMMIGRANT AL CIE DE BARCELONA, DECLARACIONS XENÒFOBES DEL REGIDOR DE GUARDIOLA, MORT D'UN SENEGALÈS AL BESÓS


Segons hem sabut avui, França ha batut el seu record de d’expulsió d’immigrants. En concret va deportar, el 2011, quasi 33.000 estrangers, gairebé 5.000 més que el 2010. D’altra banda, el ministre de l’Interior francès, Claude Guéant, va concedir menys permisos de residència als ciutadans estrangers que els sol.licitaven. Per si hi havia algun dubte de la clau electoral de la presentació, ara, d’aquestes dades, el ministre va aprofitar l’acte en què els va comunicar per dir que el Partit Socialista farà “regularitzacions massives” si arriba al poder. Una música que ens sona. I que també li sona a Xavier Rius Sant, autor de “Xenofòbia a Catalunya” i “El libro de la Inmigración en España”, expert en la relació entre política i immigració. Parlem també de la mort d'un senegalésal Besós, de lesdeclaracions xenòfobes del regidor d'UDC de Guardiola i de la mort d'un immigrantal CIE de Barcelona

CLICA AQUÍ per sentir entrevista. La mort d'un immigrant al CIE de Barcelona, les opinions xenòfobes del regidor UDC de Guardiola, la mort del senegalés al Besós.

Blog Tots x Tots

http://twitter.com/#!/search/realtime/http%3A%2F%2Fwww.llibertat.cat%2F2012%2F01%2F-a-catalunya-qui-mes-ha-utilitzat-la-xenofobia-han-estat-dirigents-d-udc-16120

dissabte, 10 de desembre del 2011

PRESENTACIÓ A MOIÀ DE XENOFÒBIA A CATALUNYA








 Aquest dissabte s'ha presentat el llibre Xenofòbia a Catalunya a Moià a Can Carner. Han intervingut Jaume Clarà de la revista Modiliànum, i la regidora de Serveis Socials i Ciutadania -i bona amiga-, Laura Camí. Han assitit  35 persones, entre les que hi havien amics i amigues, companys i companyes d'entitats com el Fanal, companyes de caminades i excursions, veïns i amigues. En el col.loqui hem estat d'acord en que en aquests temps de crisi cal estar molt atents per evitar que el discurs xenòfob cali al Moianès. En Jaume ha recalcat el que dic a la primera pàgina del llibre que la major part del llibre s'ha escrit a Moià que està equidistant pel l'Eix a 96 km de Salt i Guissona, municips amb més índex d'immigració de Catalunya i, mentre a Salt a causa de la pobresa hi ha conflictes, a Guissona, on tothom té feina no hi conflictivitat ni ha arrelat el discurs xenòfob. La Laura, com a regidora ha fet esment de la necessitat de treballar per evitar que el discurs xenòfob arreli, i ha fet una explicació etimològica del significat de la paraula xenofòbia. Gràcies Elvira per encarregar-te dels llibre i al Joan i l'Alícia per les fotos.
 Gràcies a tots per haver vingut!