divendres, 14 de novembre de 2014

ISRAEL VOL LA PAU?, article d'anàlisis que publico avui al Punt Avui sobre l'escalada de tensió a Jerusalem.القدس القدس


Després de l'ofensiva israeliana a Gaza de l'estiu passat, en la qual, tot i el potencial devastador del seu exèrcit, Israel va constatar que ja no podia evitar que els míssils arribessin a Tel Aviv, alguns vam creure que potser la classe política israeliana es decidiria cercar un acord amb els palestins que passaria pel reconeixement de l'Estat palestí en base a les fronteres de 1967 modificades per mantenir alguns assentaments a Cisjordània, que serien intercanviats per territoris ara israelians que passarien a mans palestines, i Jerusalem com a capital. I advertíem que si el govern de Benjamin Netanyahu rebutjava aquesta oportunitat, s'abocaria a una intifada més violenta que les anteriors, en la qual podrien fer-se espai grups islamistes més radicals que Hamas, incloent-hi l'Estat Islàmic.
Dèiem que la possibilitat d'aconseguir la solució dels dos estats sorgida dels acords d'Oslo de 1993, que va ser avortada, entre d'altres, pel Likud de Netanyahu l'any 2000 des de l'oposició, no seria eterna. Però que ara que Netanyahu lidera el govern potser podria impulsar-la, encara que fos per evitar que Israel esdevingui un estat en guerra permanent en un territori en què els àrabs israelians i els palestins fossin demogràficament majoria.
Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats

Però pel que ha fet Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats. Amb la cooperació d'Egipte manté el bloqueig a Gaza i ha acordat la creació de nous assentaments al Jerusalem Est i Cisjordània. I per si això no fos poc, vulnerant l'statu quo sobre l'Esplanada de les Mesquites hi està permesa l'entrada de jueus ultraortodoxes. S'ha de recordar que la segona intifada va esclatar l'any 2000 precisament quan naufragaven les negociacions entre Palestina i Israel i Ariel Sharon va decidir irrompre rodejat de policies a aquests llocs.
És d'hora per saber si l'onada de violència que ha esclatat en les últimes setmanes a Jerusalem amb atacs al tramvia, i a molts altres llocs de Palestina i Israel, és o no l'inici de la tercera intifada. Uns atacs que fan també àrabs israelians als qui consideraven lleials a l'Estat d'Israel. I tot això passa en un context que el president Mahmud Abbas vol signar el Tractat de la Cort Penal Internacional, que li permetria denunciar Israel, i quan s'estenen arreu del món les campanyes de boicot a empreses i institucions israelianes establertes a Cisjordània o al Jerusalem Oriental. L'acord aprovat dilluns passat a l'Ajuntament de Sallent de rebutjar cap mena de patrocini de l'empresa Iberpotash per la seva activitat a Cisjordània n'és l'exemple més proper.
Hi ha qui pensa que Israel continua amb els assentaments i l'expansió a Jerusalem per l'autisme i fanatisme dels seus polítics, pressionats pels colons i pels ultraortodoxos. Hi ha qui diu que és una estratègia deliberada de provocar tensions per poder rebatre a l'ONU en un context de violència els suports que rep ara Palestina, reconeguda per 134 estats, als quals s'ha sumat Suècia i s'hi podria afegir aviat el Regne Unit i França, i frenar que l'Estat jueu acabi al Tribunal Penal Internacional. Però les coses són com són. O s'accepta ja un estat palestí viable, o retornarà un llarg període de violència en un territori en què aviat els jueus seran ja minoria.
Llegir al Punt Avui, clica
(article publica com anàlisis a la doble pàgina que dedica avui el Punt Avui al conflicte)  





صحافي القدس


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada