.JPG)
La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols
A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida
d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la
fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les
incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es
passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un
invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I
castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a
la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure
cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la
insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de
sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a
casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc
quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats
insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit,
anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de
l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla,
o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure
en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el
percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de
quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres
municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en
l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen
les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a
porta.
Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o
dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i
paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es
deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a
urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a
casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les
altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui
marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden
algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de
la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles
cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en
una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la
privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però
aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que
menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i
tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es
recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius,
salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat
quatre o set dies al cubell fent pudor?
En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea
d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a
casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a
l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que
acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la
Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa
Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de
deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels
contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos
cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir
limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la
sorra del gat.
Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!
