Xavier Rius, El 9 Nou
Xavier Rius Sant periodista
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Xavier Rius, El 9 Nou
Xavier Rius Sant periodista
Moció de censura amb mirada
llarga
Xavier Rius Sant, El 9 Nou dilluns 27 de gener de 2025
Després de perdre Sílvia Orriols la qüestió de confiança l’oposició té 30
dies per presentar una moció de censura proposant un alcalde o alcaldessa
alternatiu. Des de l'endemà del seu nomenament com alcaldessa el 17 de juny de
2023 l’oposició podia presentar-la i, de fet, en diversos moments hi han hagut
converses en les que no es va arribar a l’acord sobre com o si era el moment
oportú. Però la situació ara és una altra ja que la Llei Orgànica de Règim
Electoral estableix un mecanismediferent al dels parlaments autonòmics i al del Congrés per tal de garantir la governabilitat
dels ajuntaments i la seva continuïtat.
Si a un alcalde li tomben els pressupostos no pot convocar eleccions i fer
que la gent torni a parlar. Pot prorrogar els anterior com va fer fa un any
Orriols o pot sotmetre’s a una qüestió de confiança lligada a una moció de
censura que si no prospera, fa que els pressupostos quedin aprovats i l’alcalde
convalidat. Un mecanisme quevan fer Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni,
els quals perdien la qüestió de confiança però en no ser capaços l’oposició de
pactar després un candidat de consens, l’alcalde continuava i amb els
pressupostos aprovats. A Barcelona era improbable que la CUP i Ciudadanos, i
després amb Vox, juntament amb Esquerra
i un altre partit es posessin d’acord. Però a Ripoll ja van estar a punt de
posar-se d’acord el juny de 2023 els grups que formen la majoria absoluta:
Junts, ERC, PSC i la CUP. I com els regidors només poden presentar una moció de
censura en els quatre anys delegislatura, ara si aquesta s’acorda serà per anar
fins al final.
En el llibre “Aliança Catalana, els nostres ultres” que publicaré al mes de
març, faig un seguiment detallat de les negociacions, acords i desacords que es
va donar entre Junts, ERC, PSC i la CUP entre el 28 de maig i 17 dejuny de
2023. Parlant amb tots els implicats recullo trobades, trucades, whatsapps,
reunions, vingudes a Ripoll de dirigents dels diferents partits, inclòs Jordi
Turull, negociacions on es posa sobre la taula també el govern del Consell
Comarcal, trobades a la Cooperativa, dinars al restaurant Canaules, brindis interruptus,cafès fins les cinc de la
tarda als que s’incorporaran alguns que no eren al dinar, i més trucades i
whastapps d’última hora. I redactant el que va passar aquelles intenses tres
setmanes he tingut la sensació de fer el guió d’una d’aquelles pel·lícules en
que una seqüencia temporal d’uns pocs dies es mostra a l’espectador quatre
vegades en les que els llocs i les hores són les mateixes, però els fets o els
perquès difereixen substancialment en les versions dels quatre protagonistes. I
una de les poques certeses a les que arribo és que per al menys dos dels grups
implicats, es va fer servir la CUP com excusa per no posar-se d’acord. Junts no
volia que la CUP fos al govern, però tampoc que hi donés suport quedant-se a
l’oposició ja que creia que acabaria imposant condicions programàtiques que
podien espantar a alguns empresaris o al sector immobiliari i de l’Hosteleria.
I al menys un altre partit, es va negar a arribar a l’acord si la CUP no
entrava al govern. Tinc clar que qui va posarmés obstaclesi canvis de postura per
arribar a l’acord va ser Junts que el 29 demaig,després de la patacada debaixar
de vuit a tres regidors, va anunciar que no demanaria l’alcaldia però donaria
suport a un govern format pels altres grups per evitar que Orriols fos
l’alcaldessa. I després va canviar de parer, postulant-se Manoli Vega en el ple
del 17 de juny com a alcaldable. També tinc clar que la CUP en no voler ser un
obstacle, acceptava si no la volien al govern, donar suport a un tripartit de
Junts, ERC i el PSC, quedant-se a l’oposició. I va passar que, com ningú va
aconseguir la majoria absoluta de regidors del plenari, es va nomenar alcalde
en minoria a Orriols, com a cap de llista més votada en dia de les eleccions.
Dies després d’arribar a la batllia, Sílvia Orriols va dir en una
entrevista publicada al 9 Nou que no faria com altres alcaldes com Eudald Casadesúso
Jordi Munell, de ser a la vegada batlle i diputat, ja que no era compatible
dirigir l’ajuntament i marxar molts matins cap a Barcelona. I tot i això
Orriols va presentar-se a les eleccions i va obtenir l’escó. Però a diferencia
de Munell i Casadesús que eren un diputat més del primer o segon grup dela
cambra i no passava res si no s’adscrivien a gaires comissions o faltaven a
alguns plens, Orriols i l’altra diputada no tenen el do dela ubiqüitat i sovint
la seva cadira queda buida.
Penso que ara tant si es presenta la moció de censura i perd l’alcaldia,
com si no es presenta, Orriols podria sortir reforçada. Si es presenta ella
podrà victimitzar-se i en el cas que el govern que es formi mostri
discrepàncies entre els seus membres, aconseguir l’efecte Albiol que,després de
ser desallotjat del’alcaldia tornava a guanyar les eleccions amb més vots. I de
moment podriadedicar més temps al Parlament i l’expansió del partit.Per això és
primordial que l’acord es faci amb mirada llarga deixant de banda personalismes
i diferències.I si els partits d’oposició no es posen d’acord i ella queda
legitimada com alcadessa, podrà erigir-se com a victoriosa front la casta, i
amb el pressupostos aprovats, aplicar el seu programa. Però sobretot mostrar-se com una persona que potser per creures predestinada a
salvar Catalunya, ningú no la pot abatre.
Xavier Rius Sant, periodista.
L'altra Veritat del porta a porta. El 9 Nou, diluns 13 de març de 2023
La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols
A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida
d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la
fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les
incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es
passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un
invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I
castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a
la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure
cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la
insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de
sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a
casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc
quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats
insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit,
anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de
l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla,
o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure
en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el
percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de
quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres
municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en
l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen
les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a
porta.
Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o
dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i
paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es
deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a
urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a
casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les
altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui
marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden
algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de
la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles
cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en
una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la
privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però
aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que
menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i
tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es
recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius,
salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat
quatre o set dies al cubell fent pudor?
En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea
d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a
casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a
l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que
acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la
Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa
Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de
deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels
contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos
cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir
limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la
sorra del gat.
Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!
Víctor Palomar, Vic 28 de gener de 2022
El moianès Xavier Rius, periodista especialitzat en
ultradreta, immigració i gihadisme, acaba de publicar Els ultres són
aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic, 2022). Analitza
l’origen de la ultradreta a Catalunya en els últims anys després que Vox
hagi irromput al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats.
Durant
molts anys Catalunya i Espanya han estat una excepció a Europa. Mentre
que a molts països la ultradreta tenia representació aquí no. Per què?
La
ultradreta sociològica estava a dins el PP i s’hi sentia representada.
Sí que hi havia partits alternatius ultres que no renegaven del passat
franquista (Fuerza Nueva, Falange...), però les lluites caïnites
permanents impedien que arribessin a tenir representació a les
institucions. Només Josep Anglada, provinent d’aquesta ultradreta
franquista, va saber amagar el discurs i aprofitant cert malestar pel
tema de la immigració va aconseguir regidors a diversos ajuntaments amb
la seva Plataforma per Catalunya. Però mai va poder entrar al Parlament.
No ha estat fins que una escissió dins el PP, amb la creació de Vox,
que la ultradreta ha entrat als parlaments i al Congrés.
Quin és
el sostre d’aquesta ultradreta? És la quarta força política al Parlament
de Catalunya i la tercera al Congrés de Diputats. Tothom dona per fet
que pot ser clau en el retorn del PP al govern de l’Estat.
El PP
ha legitimat la ultradreta de Vox. Aprofitant, d’una banda, el seu
suport per obtenir el govern o en el cas de Madrid, amb Isabel Díaz
Ayuso, fent seu part d’aquest discurs de Vox. Veurem ara els resultats
que aconsegueixen a Castella i Lleó i si el PP depèn dels seus vots.
També si Pedro Sánchez resisteix tot el que queda de mandat amb el
govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos. El que és clar, és que han
arribat per quedar-se.
En el llibre explica com Vox a Catalunya
s’ha nodrit d’una llarga llista de persones procedents de PxC i de la
ultradreta més radical.
Mentre que a Madrid la base de Vox neix
d’un sector del Partit Popular descontent amb Mariano Rajoy perquè no és
prou contundent a l’hora de derogar lleis com la del matrimoni gai,
l’avortament o la memòria històrica, a Catalunya aplega molta gent de la
ultradreta. Hi ha líders amb passat a Fuerza Nueva o Frente Nacional,
que comparteixen trajectòria amb Josep Anglada, i fins i tot hi ha qui
té antecedents per accions violentes. Plataforma per Catalunya, un cop
han expulsat a Anglada del partit i Vox aconsegueix representació al
parlament andalús, proposen fer una coalició. Com que els hi rebutgen,
decideixen dissoldre PxC per facilitar la integració dels seus membres a
la nova formació.
Per què creu que Plataforma per Catalunya
(PxC), que va arribar a tenir representació a 40 ajuntaments, mai va
entrar al Parlament?
Per diversos motius. Errors propis en un
partit, Plataforma per Catalunya, que sembla que la gestió és més pròpia
d’un còmic de Mortadelo y Filemón que d’una formació política. També
per la mateixa personalitat d’Anglada, que a vegades s’acosta més al
personatge de Torrente que a un líder polític. Tot i que intenta donar
una imatge allunyada dels partits més ultres, l’última setmana abans de
les eleccions TV3 va cedir un minut dels espais electorals a Plataforma
per Catalunya i va mostrar un primer pla d’un dels assistents a un
míting d’Anglada que era un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll i
l’expressió Pride white, orgull blanc. I a Anglada el procés català li
fa molt mal. La immigració deixa d’estar a l’agenda política, que queda
monopolitzada pel debat independentista.
Per què PxC va arrelar a Vic fins a convertir-se en la segona força política de l’Ajuntament?
Hi
havia cert malestar després de la fusió de les escoles i l’augment de
la població immigrant. Josep Anglada se n’aprofita a base de rumors,
mentides i la política de la por. Li va anar bé per entrar a
l’Ajuntament i després la gran pujada la fa quan plega Jacint Codina i
Josep M. Vila d’Abadal és el candidat de CiU. La gent de Vic l’acaba
veient veu com algú que ve de fora i també comet els seus errors. En la
seva presentació ve a dir que Vic ha estat generós donant els mínims
vitals a les persones que han vingut de fora, referint-se sobretot a la
població magrebina, i que ara caldrà que compleixin els deures. Amb
aquest discurs, el que estava fent Vila d’Abadal era legitimant una
mentida que Anglada escampava i que era la seva arma electoral: que els
immigrants a Vic ho tenien tot pagat.
I vostè és molt crític en el
llibre amb la decisió de Josep M Vila d’Abadal de no empadronaria els
immigrants sense papers i denunciar a la policia les persones en
situació irregular a la ciutat.
Aquella roda de premsa en què
Vila d’Abadal va sortir acompanyat de Josep Rafús (CiU) i Joan López
(ERC) per anunciar aquesta mesura fa esclatar una bomba mediàtica a
finals de 2009 principis de 2010. Tots els partits polítics (CDC, UDC,
PSC i ERC) censuren la decisió dels seus representants a l’Ajuntament de
Vic. El cas arriba al Parlament i fins i tot el president del Govern
José Luis Rodríguez Zapatero en viatge oficial a Bratislava (Eslovàquia)
critica des d’allà la decisió de l’alcalde de Vic. Josep Anglada els va
agrair la publicitat que li havien donat amb aquesta proposta, que ell
va dir que els l’havia fet ell. Anglada aconseguia amb tota la polèmica
passar de sortir a tertúlies del Canal Català a ser protagonista i
llançar els seus missatges xenòfobs a totes les cadenes de televisió,
des de la Sexta, amb Jordi Évole, a Antena 3, passant per TV3.
Quina culpa tenen els mitjans de comunicació en el creixement d’aquests partits d’ultradreta?
Hi
ha qui tendeix a culpar-los, però jo crec que no en tenen cap. A
Anglada ningú li donava quota de pantalla fins que esclata la bomba del
padró i amb Vox passa el mateix, que s’aprofita del conflicte polític a
Catalunya per acaparar minuts d’informatius.
Al llibre diu que les manifestacions antifeixistes tenen l’efecte contrari, que només fan que donar-los ales.
Jo
enyoro quan la CUP de Vic amb els regidors Quim Soler i Laia Jurado
deien que no s’havien de fer manifestacions al mateix lloc i la mateixa hora que Josep Anglada feia els seus actes, que era el que ell vlia i li donaven la benzina que necessitava. Proposaven fer-les abans o després o en un altre lloc. Ara hi ha
qui diu que amb aquestes protestes s’aconsegueix frenar a personatges
com Anglada i Ortega Smith. Algú creu que les imatges del febrer passat
d’un jove penjat a sobre d’una furgoneta de Vox pel passeig de Vic
aconsegueixen treure vots a Ortega Smith o n’hi donen més. És un error.
Pots apagar el foc d’una espelma bufant, però en un incendi gran si fas
vent l’únic que provoques és que aquest creixi més.
Un element comú de tots aquests partits és l’ús que fan de les mentides, la por i les fake news.
Sí,
a Vic ho va fer Anglada amb els pamflets simulant que era d’una
associació d’immigrants que demanava el vot per als altres partits
insinuants que els hi donaven tota mena d’ajudes. Fins i tot el
periodista Xavier Bosch en va fer una columna al diari Avui com si això
fos cert. I ho va fer Vox en les eleccions a Andalusia amb un vídeo
anunciant que PSOE i Podemos cedirien la Mesquita-Catedral de Córdoba
íntegrament al culte islàmic.
Falta un any i mig per a les
municipals. Creu que aquest creixement de la ultradreta al Parlament i
al Congrés també es veurà als ajuntaments?
Segurament aquests
diputats de Vox al Parlament i al Congrés acabaran tenint certa
translació als ajuntaments. Però a les municipals, a diferència de les
altres eleccions, té un pes molt important la persona que es presenta i,
per tant, és una incògnita. També caldrà veure si Josep Anglada que ja
no està inhabilitat es torna a presentar com ha dit, o què faran les
candidatures independentistes amb tints xenòfobs com Som Catalans, Front
Nacional o Aliança Catalana.
El 9 Nou (edició Osona i Ripollès), dilluns 22 de febrer de 2021.
Quan l’octubre de 2017 als que vam piular contra l’atac ultra amb
trencaments de vidres a Catalunya Ràdio i amenaces als seus treballadors
ningú no ens va criticar. Però en canvi als que vam tuitejar la setmana
passada contra un atac similar a la seu i als treballadors d’El
Periódico se’ns ha acusat de passar-nos a l’altra banda de la barricada,
de fer tuits fàcils, de ser incapaços de contextualitzar o de
criminalitzar el moviment popular. Si qüestiones i critiques la Rosa de
Foc que ha tornat a abraçar Barcelona i Catalunya, passant per Vic, o
ets un fatxa o ets incapaç d’entendre les causes profundes, cosa que
gairebé t’inhabilita com a periodista. Una violència que a Vic ha tingut
dos episodis greus. La persecució a dirigents de Vox amb els
enfrontaments i persecució inclosa de les furgonetes del 6 de febrer, i
l’assalt a la comissaria de Mossos del dia 16. Assalt que l’únic que
aconsegueix és deslegitimar la campanya contra l’injust empresonament de
Pablo Hasél, i afavorir políticament els que demanen més mà dura.
És
una evidència que Vox va venir a Vic sabent que hi hauria protestes que
multiplicarien el seu ressò mediàtic, que és potser el que buscava. I
probablement els membres de Vox no van seguir les recomanacions dels
Mossos d’evitar determinats carrers. Fa deu anys a Vic quan el partit
d’on provenen diversos dels ara diputats de Vox, Plataforma per
Catalunya, feia actes, fins i tot la CUP demanava que no es fessin
contramanifestacions al lloc on es reunia PxC, si després potser no es
podrien controlar. I si es volien fer, que es fessin un altre dia. La
manifestació del 26 de maig de 2012 n’és el millor exemple. Però ara si
es qüestiona l’oportunitat de contramanifestar-se i probablement acabar
amb incidents, et poden dir que estàs defensant els nazis. Jo tenia
llavors claríssim que no s’havien de fer contramanifestacions, no només
perquè es podien descontrolar i acabar amb violència, sinó perquè el
mateix Josep Anglada en algun acte seu que no hi havia presència
antifeixista em preguntava: “Xavier, així avui no venen els guarros?
Llàstima!”. Perquè si no hi havia protesta antifeixista, no apareixia la
Brigada Mòbil dels Mossos, no hi havia encreuament d’insults, no volava
cap llauna de cervesa i l’acte no sortia a la premsa. I sí; un pot
entendre la ràbia que senten molts joves vigatans antifeixistes, fills
de catalans de tota la vida, o fills de magribins que se senten
musulmans, als que Ignacio Garriga de Vox insulta qualificant els seus
barris de “femers multiculturals”. Però entendre la repugnància que
generen aquestes paraules no justifica regalar aquells minuts a tots els
telenotícies de Catalunya i Espanya, en què Vox apareix com la víctima
empaitada pels intolerants, amb uns Mossos impotents de contenir la
persecució. Cridar “Vic serà la tomba del feixisme!” encoratja molt,
però no els fa cap mal.
Els dirigents de Vox a Vic no van fer cas de les recomanacions dels
Mossos, perquè buscaven, com també desitjava de vegades fa deu anys
Josep Anglada, que hi haguessin incidents, aconseguir ressò i
mediàticament fer-se la víctima. En la protesta contra Vox hi havia
també vigatans de creença musulmana o origen magribí, que evidentment
tenien motius per sentir-se ferits. Però li van regalar la foto, o
millor dit el mig minut de vídeo que buscava. Els furgons de Mossos i en
els que anaven els polítics ultres, perseguits amb manifestants
enfilats sobre els vehicles. Una imatge amb molta èpica. Però repeteixo,
el resultat de les imatges dels furgons només van aconseguir donar més
vots a Vox, potser no a Vic, però segur que sí a l’Hospitalet o
Canovelles.
I pel que fa a l’atac a la comissaria de Vic, aquestes accions de violència, sense ni tan sols una actuació prèvia dels Mossos, no aporten cap solució al conflicte, però confirmen que hi ha un moviment social que ha perdut la por i està disposat a anar més lluny. No eren treballadors de sectors en ERTO des de fa un any. Uns diuen que és culpa de la precarietat laboral i d’oportunitats, sumat a la impossibilitat de fer la vida que els joves no poden fer a causa de la pandèmia. Altres de l’“Apreteu, apreteu!” de Torra. Altres de sentir-se forts després de la victòria d’Urquinaona. Però, canviarà alguna de les causes de la precarietat laboral o del racisme social que hi ha, o de les traves a la llibertat d’expressió, accions com l’assalt de la comissaria? Solucionarà alguna cosa o només ha estat un alliberament de ràbia continguda? Jo crec que encara que la protesta vagi més lluny que mai, en lloc de fer guanyar suports a la necessitat d’indultar Hasél i canviar el Codi Penal per determinats actes d’opinió, o revertir la precarietat laboral dels joves, només aconseguirà fer perdre suports a Hasél i debilitar el govern del PSOE-Podemos, que és qui té la clau per canviar el Codi Penal i indultar Hasél.
Xavier Rius Sant