A l’Anglada, ni aigua!
Josep Maria Vila d’Abadal, en el ple del 18 de juny de 2007, que va ser investit alcalde, va qualificar en el seu discurs de “xenòfob i racista” el partit d’Anglada, a qui “no se li ha de donar ni aigua”. PxC havia passat d’un a quatre regidors i CiU, per primera vegada, baixava dels 10 als 8. Aquestes afirmacions van motivar que els regidors de PxC abandonessin l’acte.
En el proper Ple, Anglada li va dir que havia insultat als tres mil vigatans que l’havien votat, dels qui també havia de ser l’alcalde, i Vila d’Abadal, menjant-se l’orgull, va demanar disculpes.
El desembre de 2009, governant Vila d’Abadal en coalició amb els socialistes i ERC, en veure que la popularitat d’Anglada no minvava, va creure que s’havia de “fer alguna cosa per salvar la ciutat” i va fer la proposta de negar el padró i denunciar a la policia els irregulars. Proposta condemnada al fracàs en ser contrària a la llei, cosa que, com explico en el llibre Xenofòbia a Catalunya,(http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.html ) lluny d’afeblir Anglada li va donar una publicitat mediàtica que ell mai no hagués aconseguit per si sol i, encara, va debilitar més Vila d’Abadal. Així Vila, ple rere ple, havia d’aguantar les mofes d’un Anglada enavalentonat. Més a més, l'alcade se sentia enganyat per Duran Lleida que li havia demanat el maig de 2007 anés Vic –ell vivia a Barcelona- a encapçalar la candidatura de CiU en no tenir UDC cap de llista. Com explico al llibre, sembla que Duran no li havia dit que no a la seva demanda d’anar de número 5 a les llistes de CiU al Parlament. El 5 era el que es mereixia el seu pare a les segones eleccions catalanes com a fill del fundador del partit –creat a la cuina de la casa familiar del Cavaller de Vidrà— i persona que havia mantingut UDC viva durant el franquisme, i humiliant-lo, li van oferir el 42. I ves per on, ara Duran donava el 5 a Ramon Espadaler, el noi de la benzinera de Sant Quirze, i a ell, net del fundador del partit, fill de qui va salvar UDC durant la dictadura, i hereu del Cavaller de Vidrà, incomplint la promesa per haver salvat lel lloc d'Unió a Vic, el posava el 12. Llavors Vila d’Abadal dimiteix del Comitè de Govern d’Unió, al cap d’uns dies es retracta i Duran, compassiu, li ofereix el 17, que ell accepta. Però mantindrà molt mala relació amb Duran, i casualment Vila d’Abadal, mentre Duran parla de ser ministre d’Espanya i discrepa de les consultes independentistes, impulsarà des de Vic l’associació de municipis independentistes. D’aquí bé que Duran centrarà el seu interès en l’altre alcalde d’Unió, en Jaume Torramadé, de Salt.
De Senyooorrrrr Vil·l·l·la d’Abbaaadaallllllll a “Sr Alcalde”
Recordo encara les cares dels regidors de Vic, al Ple de juliol de 2010, intentant aguantant-se el riure –també els de CDC!— quan Anglada pregunta a l’alcalde emfatitzant amb la seva cantarella “Sr. Vil.l.l.la d’Abadallllllllll, ara que vostè anirà al Parlament pensa delegar en algun regidor en cap, donat que entre que viu a Barcelona, administrar les finques, els negocis, l’escó al Parlament, i l’Ajuntament de Vic li mancarà temps…. Encara que vostè pensava que aniria el 5, en Duran el posa 12, llavor dimiteix, es retracta, el posen el 17… Sort que en Montilla no farà les eleccions el dia del Sants Innocents que potser acabaria de Suplente Tercero?”
Per Anglada, l’alcalde, després d’haver de fer marxa enrere a la proposta del padró era el “Senyoorrr Vil·l·l·la d’Abadaaaaaaaaal” que li donava tot gratis al seus amics moritos i negritos. El maig de 2011 en una entrevista que li fa en Josep Comajoan (http://jcomajoan.blogspot.com/2011/0(5/la-republica-de-weimar-com-llico.html ) diu que si Anglada no baixa del quatre regidors, ell haurà fracassat i no assumirà l’alcaldia. Llavors Anglada puja de 4 a 5 regidors, mentre CiU s’estanca en els 8. Es diu que la seva dona li va dir la mateixa nit electoral en confirmar-se els resultats: “Josep vámonos ya a Barcelona que Vic no te merece”. I Vic va estar una setmana amb l’alcalde en funcions i alcalde electe desaparegut, sense saber si el nou alcalde seria Vila d’Abadal d’Unió o la convergent Anna Erra.
Llavors en tornar a Vic i acceptar l’alcaldia va reconeixer que haurà de parlar amb l’Anglada i per mostrar aquesta bona voluntat, vulnerant el vigent Pacte Nacional d’Immigració, vota a favor de la moció de PxC per tal que el Govern espanyol no signi el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals dels immigrants amb més de cinc anys de residència legal, com poden fer ja molts llationamericans.
Des de llavors Anglada deixa de dirigir-se a l’alcalde fent la cantarella amb els seus cognoms i l’anomenarà “Sr. Alcalde” i deixarà de retreure-li que li regala tot als immigrants. I des de llavors, moltes votacions les guanyarà per majoria absoluta amb els vots de CiU, ERC i PxC. I ja que he parlat de Salt, Torramadé aconseguirà també la governabilitat amb el pas al Partido Mixto o grup de No Adscrits de dos regidors de PxC.
El Ple del dilluns, PxC defensa a CiU
Aquesta entente CiU-PxC es va veure clarament al Ple d’aquest dilluns. Així, la moció de PSC i Iniciativa per tal que es faci públic el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Vic, fou rebutjada amb els vots de PxC i CiU. La regidora de PxC, Marta Riera va fer una disculpa del governs d’Atur Mas, “donat que els problemes econòmics del Govern de la Generalitat tenen nom i cognom i no són de fa dues setmanes: Montilla, Carod i Saura”. Semblava que PxC hagués oblidat el seu discurs de culpar de de tot a la casta política corrupte del cas Millet i de donar-li "tot de franc als immigrants"
I PxC va rebre el suport de CiU en la moció d’Anglada demanant la supressió del Registre Municipal de Parelles de Fet pel frau que en farien alguns estrangers. La moció es va aprovar amb el sí de PxC i CiU, l’abstenció d’ERC, soci de govern de Vic, i el no del PSC, Iniciativa i Solidaritat. La CUP, de qui ara parlaré, no va participar. És cert que aquest registre ha perdut el sentit que tenia quan es va crear per donar cabuda a les parelles homosexuals, ara reconegudes –bé, el PP va interposar recurs al Constitucional!— i que la Llei catalana de Parelles de Fet dóna cobertura a les unions que no passen pel jutjar o la vicaria. Però també es podrà fer frau fent “parella de fet” pels altres procediments de la llei catalana que ningú no qüestiona.
La CUP, Rieradevall i el Reglament de Funcionament de les entitats locals
Ara fa dos mesos va dimitir “per motius personals i laborals” la regidora de la CUP, Laia Jurado, que al costat de l’objector i insubmís, Quim Soler, havien representat la CUP al consistori l’anterior legislatura. Al maig, la candidatura fou encapçalada per la polifacètica Georgina Rieradevall, advocada, diplomada en Educació Social, actriu i professora de teatre. Ara fa un any i mig Rieradevall va dirigir el Lip Dup per la independència fet a Vic que va ser record mundial de participants http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8 . La CUP va pujar en vots i va revalidar els dos regidors, però Jurado per motius personals i –crec- per certes discrepàncies va renunciar fa dos mesos a l’acta de regidora, acta que va ser ocupada aquest dilluns per Nil Puigivila que anava de número 20 a la llista.(bloc de la CUP) S’ha especulat molt sobre la dimissió de Jurado, el fet que ocupi el seu lloc el número vint i el pes del col·lectiu La Torratxa a la CUP. Pel que sé, a nivell assembleari es va decidir qui estava en millor situació personal i laboral per ocupar el lloc —el marit de Rieradevall anava al número 11— i va ser triat Puigivila. El que sembla és que Jurado no tenia clar que fos acertada la decisió de la CUP de no participar en qualsevol moció que presentés PxC, en lloc de votar-hi en contra, ni tampoc abstenir-se, com es feia fins llavors i intervindre en el debat.
I és aquí on el Ple va tenir tocs surrealistes donat que inicialment l’alcalde havia dit que si no volien participar en les mocions de PxC, perquè no es considerés abstenció havien d'abandonar el Ple. Però Rieradevall .que és advocada- el va convèncer que el Reglamento de Organización i Funcionaminento de la entidades locales, permetia no participar sense abandonar la sala, sempre i quan ho deixessin clar abans d’iniciar-se la lectura de la moció i el debat. Segons Rieradevall a alguns ajuntaments així es feia. Però en el moments de la moció de PxC sobre el registre de parelles de fet, Anglada va qüestionar aquesta possibilitat, demanant l’opinió del secretari Municipal que va donar la raó a Anglada. Llavors l’alcalde va demanar a Rieradevall que sortis fora del Ple, on era, esperant també, el nou regidor Puigivila. Puigivila gràcies a una maniobra d’Anglada sobre l’ordre del dia, acceptada per CiU, en aquell momentencara no havia pres possessió de l’acta. I el resum de tot és que Anglada va sortir cofoi del Ple, mostrant-se com a veritable crossa del govern en minoria de CiU-ERC. (nota de premsa de la CUP) I ja que parlo de la jove Georgina Rieradevall, vull fer esment sobre la seva germana, Maria Rieradevall, també advocada, especialitzada en estrangeria i senadora gironina per CiU des de desembre Clica aquí L’endemà del Ple de Vic el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz compareixia per primera vegada al Senat i va haver de respondre a la primera pregunta de la nova senadora sobre si el Govern pensava aprovar un Reglament per acabar amb el buit en que es gestionen els Centres d’Internament d’Estangers (enllaç aquí) . A CiU hi ha molts dirigents que tenen molt clar que la manera d’abordar la immigració triada per Torramadé i Vila d’Abadal no és la correcta. Penso en el Conseller Cleries, en el Director d’Immigració, Xavier Bosch, penso en l’Àngel Colom, l’Àngel Miret, Miquel Esteve, Ferran Falcó, Josep Pera, o en Carles Campuzano. M’agradaria que la senadora Rieradevall actués també com ells!
Text debat M. Rieradevall- J.Fernández Díaz al Senat, pàgina 51, clica aquí
Llibertat.cat recull, comenta i amplia aquest article
,,