dimecres, 16 de setembre del 2015

SOLUCIONA (Armando Robles d'Alerta Digital) PROPOSA A JOSEP ANGLADA ENCAPÇALAR UN NOU PROJECTE ULTRA O IDENTITARI A LES ELECCIONS ESPANYOLES AMB ANGLADA DE CAP DE LLISTA POTSER A MADRID O A CEUTA O MELILLA

Després dels desastres electorals de la ultradreta espanyola a les passades eleccions municipals, que ha motivat un acord de fusió entre Plataforma X Catalunya, Partido X La Libertad y España 2000 i el trencament o desaparció de La España en Marcha, el partit Soluciona, que presideix el periodista propietari d'Alerta Digital, Armando Robles, ha proposat a Josep Anglada que encapçali una possible candidatura a les eleccions espanyoles, cosa que faria que potser el polític vigatà encapçalés la llista a Madrid bé com a candidat a la Presidència del Govern, bé com a cap de llista a Ceuta o Melilla, ciutats on tots els partits, també el PP, tenen dirigents i regidors musulmans.
La proposta se li ha fet a Anglada aquest matí en una reunió a Barcelona, i Anglada ha acceptat en principi sumar-se i coliderar el projecte, si es donen una sèrie de condicions, sobretot de tipus logístic i material, per tal que la candidatura pugui fer una campanya àmplia. De tota manera Anglada i Soluciona haurien d'aconseguir els avals de regidors o les signatures d'electors que s'exigeix des de fa uns anys per concorre a les eleccions generals i autonòmiques a les formacions extraparalamentàries.
Abans, però, Anglada espera resoldre el plet que té amb la direcció de PxC sobre la legalitat de la seva destitució i expulsió, si bé ell, encara que fos restituït en el càrrec, dóna per amortitzada la sigla de Plataforma X Catalunya. Anglada té també altres plets amb la direcció de PxC, uns que li han posat per apropiació de diners, i la imputació que pesa sobre el Secretari General de PxC, Robert Hernando i altres membres de l'Executiva, per la presumpta temptativa d'homicidi i atemptat a la seva persona. Anglada també està pendent del judici que se celebrarà a Vic el 24 de novembre pel l'agressió a dos joves a Vic l'abril de 2012.     


Soluciona va néixer fa nou mesos de la mà del periodista Armando Robles i Alerta Digital, i va estar a punt de presentar-se a les eleccions europees, si bé a última hora va anunciar que no ho feia a causa d'un accident de cotxe de la persona que portava la documentació i els avals cap a la Junta Electoral. aquesta versió va ser posada en dubte per altres grups ultres. Sí que es va presentar a les eleccions municipals de Màlaga amb Armando Robles de cap de llista i va obtenir 1.151 vots, el 0,50%.
Sembla ser que després de la patacada del Partido X La Libertad PxL de José María Ruiz Puerta i de Plataforma X Catalunya a les municipals, Robles vol aprofitar el buit que s'ha generat en l'espai polític ultra per ocupar-lo. Però repeteixo que caldrà veure com aconsegeuixen els avals i més recordant el què es va dir quan, hores abans de tancar-se el termini per la candidatura a les europees, Soluciona van anunciar que no es presentava a causa de l'accident de trànsit de qui portava la documentació.
Anglada en aquest moment és regidor per Plataforma Vigatana i tenia previst legalitzar una sigla d'àmbit català en el moment que es clarifiqués el plet que té contra la direcció de PxC per la seva expulsió i destitució. Té actualment el suport de molts exmilitants i exregidors de PxC i si aquest acord amb Soluciona es materialitza s'aturaria el projecte de crear un nou partit d'àmbit català.

Armando Robles a la `presentació de Soluciona  a Barcelona el passat 2 de març           
El llibreter ultra, Pedro Varela, a la presentació de Soluciona  a Barcelona
  Acte de presentació de Soluciona a Barcelona amb Democracia Nacional
 
Anglada ara és regidor de Plataforma Vigatana

dissabte, 12 de setembre del 2015

CONCENTRACIÓN DE DEMOCRACIA NACIONAL Y FALANGE EL 11DE SEPTIEMBRE ANTE BLANQUERNA EN MADRID SIN ALIANZA NACIONAL (AN), ¿CONTINUA EXISTIENDO "LA ESPAÑA EN MARCHA"? NUEVA SEDE DE A.N EN MADRID

Ayer 11 de septiembre, medio centenar de personas, militantes de La Falange-FE (sector que preside Manuel Andrino) y de Democracia Nacional (DN) se concentraron ante la librería Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, para pedir la absolución de los 16 encausados por su irrupción violenta en dicha sede el 11 de septiembre de 2013.
En acto de ayer intervinieron el Jefe Nacional de FE, Manuel Andrino, el periodista Javier García Isac, el dirigente de DN, Pedro Chaparro, su presidente Manuel Canduela, y Jesús Muñoz del Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Estuvo presente el general Blas Piñar, pero no participó en al acto Alianza Nacional, grupo que también tiene diversos militantes imputados por los hecho de hace dos años. 
La repercusión mediática de aquella acción el día de la Diada de 2013 en la sede madrileña de la Generalitat, significó un salto cualitativo de esta plataforma o coordinadora, La España en Marcha, que pretendía aglutinar los sectores no constitucionalistas, neofranquistas, falangistas y neonazis de la llamada "área socialpatriota" o de la extrema derecha española. 
Una plataforma o coordinadora que tal vez ya no existe como tal, tras el abandono de varios de los grupos que la crearon.  Y no es casualidad que la convocatoria de la protesta de ayer ya no se hizo bajo la sigla de La España en Marcha, sinó por separado desde las redes sociales de Democracia Nacional y La Falange FE, cada uno con su propio cartel de convocatoria y su sigla. Situación que ocurre tras la salida definitiva de Alianza Nacional de La España en Marcha (LEM) ocurrida el pasado agosto.


La España en Marcha (LEM)  se creó en diciembre de 2012, cuando comenzaron a movilizarse conjuntamente con estas siglas La Falange FE, Alianza Nacional (AN), Nudo Patriota Español, Democracia Nacional y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. En alguna manifestación se sumó Acción Naciónal Revolucionaria (ANR), si bien no se integró en la misma y de hecho, poco después, de distanció ideológica y estratégicamente. 
De los cinco grupos que la formaban, los que aportaban militantes eran La Falange FE, Democracia Nacional y Alianza Nacional, siendo el papel del Movimiento Católico Español más que simbólico, mientras Nudo Patriota, con pocos militantes, liderado por Eduardo Arias, hacía de hecho un papel cohesionador y aportaba el digital Patriotas.es.
Pese a crearse en 2102, esta coordinadora o plataforma no se dio a conocer fuera del ámbito ultra hasta la irrupción violenta en la sede de la Generalitat en Madrid el 11 de septiembre de 2013. Un mes después de aquella acción, el 12 de octubre se concentraron en Barcelona en Montjuïc. Y allí el presidente de Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, hizo una defensa de la lucha violenta contra el separatismo catalán a la vez que mostró admiración por la violencia revolucionaria de ETA, pese a estar en las antípodas de sus ideales.
Dicha defensa explícita de la lucha armada fue criticada días despúes por Manuel Canduela de Democracia Nacional, replicando por escrito Pedro Pablo Peña con duras descalificaciones hacia Canduela. Así Peña manifestó refiriéndose a Canduela que "A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas –por razones estratégicas- y que lo que son de verdad es burgueses disfrazados de nazis, me entra  por un oído y me sale por el otro (...) "ETA es un modelo de lucha revolucionaria, que debemos tenerse en cuenta"
Tras dichas declaraciones se llegó a dar por muerta La España en Marcha, pero pese a las malas relaciones entre Peña y Andrino se recompuso la unidad de acción en actos como el 20 N en la Plaza de Oriente. Luego llegaron las elecciones europeas a las que La España en Marcha concurrió sin Democracia Nacional que decidió hacerlo en solitario, y a diferencia de lo que ocurrió en otros países europeos, las distintas candidaturas ultras, identitarias y/o xenófobos españolas fracasaron absolutamente.
Pero el hecho que se anunciara la consulta sobre la independencia de Catalunya para el 9 de noviembre de 2014, dio pie a una reactivación de La España en Marcha que convocó una manifestación en Barcelona para el mismo 11 de septiembre, que fue autorizada, si bien sólo asistieron a la misma 45 personas, en la que intervino Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino.  Peña me reconoció al acabar la manifestación que creía  asistrían más personas.

Vino luego el 12 de octubre en Barcelona (2014) en el que Democracia Nacional participó junto a La España en Marcha, sin formar parte de la misma. En aquel acto Pedro Pablo Peña se reafirmó en realizar acción directa el 9 de noviembre en Barcelona, posiblemente en algún colegio electoral. 
Pero llegó el 9 de noviembre, se convocó por La España en Marcha una concentración en Barcelona ante la sede de la Delegación del Gobierno, en la que participaron unas setenta personas, mayoritariamente de La Falange y Alianza Nacional, muchos de ellos venidos desde Madrid. De la supuesta acción directa no hubo nada.
Llegaron las  elecciones municipales de mayo y La España en Marcha se coaligó con Democracia Nacional bajo la sigla de La Coalición Nacional, fracasando en la urnas, como también fracasaron el resto de grupos ultras o identitarios.
La convocatoria del acto de ayer en Madrid, ya sin la sigla de La España en Marcha y sin la presencia de uno de sus pilares, Alianza Nacional, es una muestra más de la situación de división, según unos, de descoposición segun otros, del mapa de la ultra derecha española.

Imágenes de la concentración de ayer ante la sede de la Generalitat en Madrid

 Fotos de Patriotas.org

ALIANZA NACIONAL ALQUILA O OCUPA UN EDIFICIO EN MADRID
Por otro lado Alianza Nacional ha hecho público en su web su nueva sede en Madrid, que según unos es ocupado, un edificio de varias plantas de 500 metros cuadrados, cerca de la plaza de toros de Las Ventas,  en el que desea instalar además de su sede política, un gimansio y un hogar social. (Estoy pendiente de confirmación si es alquilado o ocupado).

dimecres, 9 de setembre del 2015

CONCENTRACIONS A MOLTS MUNICIPIS EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS. A Vic es fa la concentració abans del Ple en el que tots menys Anglada voten una moció a favor. A Moià es concentren més de cent persones i es prepara per ser poble d'acollida

Imatges de la concentració a Vic

Aquesta tarda s'han fet concentracions amb parlament i un minut de silenci davant de molts ajuntaments en favor de l'acollida de refugiats en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles Refugi. A Vic s'ha fet a les 17,30 abans del Ple, i hi han participat més d'un centenar de persones. 
El primer en intervenir ha estat Steve Cedar d'Unitat contra el Feixisme, que ha llegit un manifest contra el racisme, la islamofòbia i en favor d'acollir als que fugen de la guerra i la persecució. Tot seguit diverses persones han llegit textos com "Corrandes de l'Exili" de Pere IV, i "Els exiliats" de Biel Majoral i hi han pres la paraula també els regidors Arnau Martí d'Iniciativa-Vic per a Tots, Joan Coma Roure de la CUP-Capgirem, i Àlvar Solà de CDC.   
En acabar s'han aixecat cartells amb fotografies de l'exili republicà com una analogia del que està passant ara.
En el ple municipal que ha començat poc després s'ha aprovat una moció en favor d'acollir-ne a Vic que ha estat aprovada per tots els grups, excepte Josep Anglada de Plataforma Vigatana que ha manifestat que només votaria a favor si els regidors es comprometien a destinar-hi el 25% del seu sou i acollir una família a casa seva. També es va aprovar una moció en favor de retirar els vestigis franquistes amb el vot de tots menys Anglada.
 
Steve Cedar, d'Unitat Contra el Feixisme, llegint el manifest     

S'han mostrat fotografies de l'exili republicà per la seva analogia amb el que fugen de Síria

Els regidors vigatans, Arnau Marti (Iniciativa-Vic per a Tots), Joan Coma Roura (CUP-Capgirem) i Àlvar Solà (CDC) han fet una intervenció en favor de l'acollida de refugiats. 


CENT DEU  PERSONES A MOIÀ QUE SE SUMÀ A LA XARXA D'ACOLLIDA

A les 8 del vespre més d'un centenar de persones s'han concentrat davant l'ajuntament de Moià on s'ha llegit un manifesta de Pallassos sense Fronteres en favor de l'acollida dels qui ara fugen de les guerres i la persecució. Tot seguit ha intervingut l'alcalde Dionís Guiteras, que ha dit que cal ajudar tant als qui fugen de la guerra com als migrants que fugen de la pobresa als seus països, ha fet també l'analogia amb els exiliats republicans del 1939, i ha recordat que Catalunya ha estat sempre terra d'acollida.
A continuació ha intervingut la regidora de Serveis Social, Anna Roca, que s'ha referit a la feina que cal fer per possible aquesta acollida, i tot seguit, s'han fet un minut silenci.
En acabar s'ha preguntat als assistents si aquesta convocatòria la repetíem cada dimecres i s'ha acordat que sí.
Prèviament a l'acte s'ha reunit La Taula, o organisme coordinador de les entitats de Moià per planificar i organitzar l'arribada i acollida de refugiats a Moià.   
(llegir comunicat de l'Ajuntament de Moià  que poso a sota)
La regidora Anna Roca explica les gestions i planificació d'aquesta futura acollida, al costat de l'alcalde Dionís Guiteras
 
 

L'alcalde de Monistrol de Calders. Ramon Vancells (tercer des de dreta) ha assistit a la concentració

COMUNICAT DE L'AJUNTAMENT DE MOIÀ (actualitzat dijous 10 de setembre 2015)
Ahir ens vam reunir a l'Ajuntament els representants de les entitats que formen part de LA TAULA (taula d'entitats del tercer sector units per realitzar projectes conjuntament contra l'exclusió social) per tal de fer Moià poble acollidor de refugiats davant del conflicte actual amb el poble sirià.
Es va acordar que aquesta iniciativa serà possible amb la complicitat i treball conjunt de tots i totes: administració, entitats i ciutadania. La reunió es va tancar amb els següents acords:
1) Cal que tothom sàpiga què comporta fer acollides integradores i dignes a les famílies refugiades i per això, vam acordar realitzar un acte obert a tots els moianesos i moianeses per informar, resoldre dubtes i sondejar la possibilitat d'aquesta iniciativa.
2) Es va començar a fer agenda per treballar i dissenyar un bon pla d'acollida sota el paraigües de la Creu Roja, entitat que lidera la iniciativa a nivell internacional.
3) Després del minut de Silenci organitzat per Pallassos Sense Fronteres, es va decidir fer un minut de silenci setmanal fins que la situació millori. La setmana que ve ens tornem a reunir dimecres a les 20h a l'Ajuntament.
Esperem que aquesta iniciativa de Moià es pugui compartir amb tots els municipis del Moianès!





CONCENTRACIONS ARREU DE CATALUNYA DAVANT L'AJUNTAMENT AQUESTA TARDA EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS

Per aquesta tarda a les 20h s'han convocat a molts ajuntaments de Catalunya concentracions en favor de l'acollida de refugiats.
A Vic es farà a les 17,30 just abans de començar el Ple Municipal. A Barcelona  a Sant Jaume a les 20 hores, a l'igual que a Manresa, Moià i Castellterçol.
 A la majoria de municipis es farà a les 8 del vespre, tret de Vic que es fa a les 5,30


dimarts, 8 de setembre del 2015

DONAR ASIL O RECUPERAR FRONTERES?, text complert de l'article al Periódico d'ahir.

Els efectes de l'avanç de l'Estat Islàmic han desbordat la normativa europea sobre refugiats
 Xavier Rius, periodista
El Periódico, dilluns 7 de setembre de 2015
Malgrat que la imatge del petit Aylan Kurdi ha sigut el revulsiu perquè Angela Merkel, François Hollande i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, exigeixin que els països de la Unió Europea (UE) acullin 120.000 refugiats, alhora que es fixa un mecanisme permanent de repartiment, sembla difícil que els 28 països de la UE, amb els seus respectius governs i parlaments, estiguin a l’altura de la magnitud de la crisi. Perquè aquests 120.000 (l’ONU en reclama 200.000) són tan sols una petita part dels quatre milions de refugiats sirians que malviuen en camps de Turquia, el Líban o Jordània i que, davant l’eternització del conflicte, desitgen iniciar un projecte de vida a Europa o Amèrica. I com ells, també arriben  refugiats de l’Iraq, Somàlia, l’Afganistan i Líbia, a més dels palestins que feia dues generacions que vivien al Líban o Jordània i es veuen empesos per l’arribada d’aquests milions de sirians.

Per implementar un mecanisme permanent de repartiment és necessari l’acord dels Vint-i-vuit per modificar el Conveni de Dublín sobre asil, que exigeix que la sol·licitud es realitzi en el primer país de la Unió al qual s’accedeix i que el refugiat s’hi quedi. El govern conservador hongarès de Viktor Orbán, ens agradi o no, compleix amb el conveni i amb el tractat de Schengen quan intenta impedir l’entrada de refugiats, registrar-los i evitar que vagin cap a Àustria o Alemanya. La crisi actual és diferent de les anteriors donat que, mentre que en el cas de Bòsnia o Kosovo hi havia la certesa que el conflicte s’acabaria, ara no sembla que s’hagi d’arribar a la pau en els països dels quals fugen, i a més la població afectada és molt gran. El dret d’asil es va regular després de la segona guerra pensant en dictadures tercermundistes i conflictes llunyans i amb pocs demandants. Però tot ha canviat amb l’Estat Islàmic a uns centenars de quilòmetres d’Europa.

Per això, o les institucions europees i els 28 Estats tenen la valentia d’assumir aquesta realitat i s’explica sense por, o el que es farà serà només un petit pegat, que es veurà desbordat per centenars de milers de nous refugiats que arribaran els pròxims mesos, amb més tragèdies al mar o en camions frigorífics i nous episodis vergonyants com els que es viuen aquests dies a Hongria. Patètic ha sigut el paper del president espanyol, Mariano Rajoy, que fa dos mesos argumentant la taxa d’atur espanyola es va negar a acceptar la quota inicial de 5.849 refugiats que sol·licitava Brussel·les, i patètiques van ser les declaracions que va fer a Berlín al costat de Merkel fa set dies, quan es va mostrar generós afirmant que estava disposat a acollir-ne un màxim de 2.749, encara que després de l’impacte per la imatge del petit Aylan s’hagi mostrat disposat a incrementar aquesta xifra.

Rajoy, com molts altres governants europeus, s’escuda en estadístiques macroeconòmiques. Però, ¿és que potser la situació econòmica de Turquia, Jordània o el Líban, que acullen quatre milions de refugiats, és pròspera?  És una qüestió de valors i drets humans que no es van proclamar per incloure’ls amb orgull en els primers capítols de les constitucions dels països europeus, sinó per aplicar-los. I si es creu en el dret a la vida i que això significa donar refugi i asil a persones la vida de les quals està en perill, aquest dret s’ha de garantir donant-los asil, a la vegada que s’ajuda econòmicament i materialment els països pròxims que acullen més refugiats.

Ara ens trobem amb una pregunta que ningú a Brussel·les s’atreveix a respondre. ¿Què passarà amb aquells Estats de la Unió els governs dels quals, en nom de la seva sobirania nacional, la seva situació econòmica o per temor a ser derrotats electoralment, es neguin a complir l’acord d’acollir la seva quota dels 120.000 o a sumar-se a aquest mecanisme permanent de repartiment? ¿Sortiran de l’acord de Schengen aquells que vulguin evitar l’entrada o la circulació de refugiats per les seves fronteres? La lliure circulació de Schengen, que ja desitgen revocar forces com el Front Nacional francès, pot desaparèixer si es tornen a aixecar algunes de les fronteres interiors de la Unió. Pensàvem fa uns mesos que l’euro podia ser el taló d’Aquil·les del projecte d’unitat europea, i potser ho acabarà sent el dret d’asil i el rebuig a la lliure circulació de Schengen.

Europa s’enfronta ara al seu desafiament més gran, i el pitjor de tot no és el risc d’un retrocés en el procés d’unitat. El pitjor és que, amb impediments perquè arribin com a refugiats, no s’evitarà la seva entrada, però creixerà el seu patiment i la pèrdua de vides, i això només beneficiarà aquelles màfies disposades a transportar com a bestiar o a deixar morir aquells que Europa no sap si deixar entrar com a persones.

Periodista.
¿DAR ASILO O RECUPERAR FRONTERAS?
Xavier Rius, El Periódico, lunes 7 de septiembre de 2015

Pese a que la imagen del pequeño Aylan Kurdi ha sido el revulsivo para que Angela Merkel, François Hollande y el presidente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, exijan que los países de la Unión Europea (UE) acojan a 120.000 refugiados a la vez que se fija un mecanismo permanente de reparto, parece difícil que los 28 países de la UE, con sus respectivos gobiernos y parlamentos estén a la altura de la magnitud de la crisis. Porque esos 120.000 (la ONU reclama 200.000) son solo una pequeña parte de esos cuatro millones de refugiados sirios que malviven en campos de Turquía, Líbano o Jordania que, ante la eternización del conflicto desean iniciar un proyecto de vida en Europa o América. Y como ellos también llegan refugiados de Irak, Somalia, Afganistán, Libia, además de palestinos que llevaban dos generaciones viviendo en Líbano o Jordania y se ven empujados por la llegada de estos millones de sirios.

Para implementar un mecanismo permanente de reparto es necesario el acuerdo de los Veintiocho para modificar el Convenio de Dublín sobre asilo, que exige que la solicitud se realice en el primer país de la Unión al que se accede y que el refugiado se quede allí. El gobierno conservador húngaro de Viktor Orban, nos guste o no, cumple con el convenio y con el tratado de Schengen cuando intenta impedir la entrada de refugiados, registrarlos y evitar que vayan hacia Austria o Alemania. La crisis actual es distinta a las anteriores dado que, mientras en el caso de Bosnia o Kosovo había la certeza de que el conflicto acabaría terminando, ahora no parece que se vaya a alcanzar la paz en los países de los que huyen, siendo además la población afectada mucho mayor. El derecho de asilo se reguló tras la segunda guerra pensando en dictaduras tercermundistas y conflictos lejanos y con pocos demandantes. Pero todo ha cambiado con el Estado Islámico a unos cientos de kilómetros de Europa.


Por ello, o las instituciones europeas y los 28 estados tienen la valentía de asumir esta realidad y se explica sin miedo, o lo que se hará será solo un pequeño parche, que se verá desbordado por cientos de miles de nuevos refugiados que llegarán los próximos meses, con más tragedias en el mar o en camiones frigoríficos y nuevos episodios vergonzantes como los que se viven estos días en Hungría. Patético ha sido el papel del presidente español, Mariano Rajoy, que hace dos meses argumentando la tasa de paro española se negó a aceptar la cuota inicial de 5.849 que solicitaba Bruselas, y patéticas fueron la declaraciones que hizo en Berlín junto a Merkel hace siete días, cuando se mostró generoso afirmando que estaba dispuesto a acoger un máximo de 2.749, pese a que tras el impacto por la imagen del pequeño Aylan se haya mostrado dispuesto a incrementar dicha cifra.

 Rajoy, como otros muchos gobernantes europeos, se escuda en estadísticas macroecónomicas. Pero, ¿es que acaso la situación económica de Turquía, Jordania o Líbano que acogen a cuatro millones de refugiados es boyante? Es una cuestión de valores y derechos humanos que no se proclamaron para incluirlos con orgullo en los primeros capítulos de las constituciones de los países europeos, sino para aplicarlos. Y si se cree en el derecho a la vida y que ello significa dar refugio y asilo a personas cuya vida está en peligro, este derecho debe garantizarse dándoles asilo, a la vez que se ayuda económica y materialmente a los países cercanos que acogen más refugiados.

 Ahora nos encontramos con una pregunta que nadie en Bruselas se atreve a responder. ¿Qué pasará con aquellos estados de la Unión cuyos gobiernos en nombre de su soberanía nacional, su situación económica o por temor a ser derrotados electoralmente, se nieguen a cumplir el acuerdo de acoger a su cuota de los 160.000 o a sumarse a este mecanismo permanente de reparto? ¿Saldrán del acuerdo de Schengen aquellos que quieran evitar la entrada o circulación de refugiados en sus fronteras? La libre circulación de Schengen, que ya desean revocar fuerzas como el Frente Nacional francés, puede desaparecer si se vuelven a levantar algunas de las fronteras interiores de la Unión. Pensábamos hace unos meses que el euro podía ser el talón de Aquiles del proyecto de unidad europea y quizá lo acabará siendo el dereho de asilo y el rechazo a la libre circulación de Schengen.

Europa se enfrenta ahora a su mayor desafío, y lo peor de todo no es el riesgo de un retroceso en el proceso de unidad. Lo peor es que con impedimentos a que lleguen como refugiados no se evitará su entrada, pero crecerá su sufrimiento y la pérdida de vidas, beneficiando solo a esas mafias dispuestas a transportar como ganado o a dejar morir a quienes Europa no sabe si dejar entrar como personas.
Leer en castellano en El Periódico 

diumenge, 6 de setembre del 2015

PUBLICO AL PERIÓDICO: DONAR ASIL O RECUPERAR FRONTERES? Pensàvem que l'euro podia ser el taló d'Aquiles de la Unió Europea i potser ho serà el dret d'asil i la supressió de fronteres de Schengen

Avui em surt al Periódico aquest article sobre crisis refugiats i el paper de la Unió Europea. Està penjat a la web de El Periódico en castellà i  en català. (actualitzat dimarts 8 de setembre) Clica aquí per llegir-lo sencer en català i castellà
 

 "... Ahora nos encontramos con una pregunta que nadie en Bruselas se atreve a responder. ¿Qué pasará con aquellos estados de la Unión cuyos gobiernos en nombre de su soberanía nacional, su situación económica o por temor a ser derrotados electoralmente, se nieguen a cumplir el acuerdo de acoger a su cuota de refugiados o a sumarse a este mecanismo permanente de reparto? ¿Saldrán del acuerdo de Schengen aquellos que quieran evitar la entrada o circulación de refugiados en sus fronteras? (...) Pensábamos hace unos meses que el euro podía ser el talón de Aquiles del proyecto de unidad europea y quizá lo acabará siendo el dereho de asilo y el rechazo a la libre circulación de Schengen.

Europa se enfrenta ahora a su mayor desafío, y lo peor de todo no es el riesgo de un retroceso en el proceso de unidad. Lo peor es que con impedimentos a que lleguen como refugiados no se evitará su entrada, pero crecerá su sufrimiento y la pérdida de vidas, beneficiando solo a esas mafias dispuestas a transportar como ganado o a dejar morir a quienes Europa no sabe si dejar entrar como personas".

divendres, 4 de setembre del 2015

CONCENTRACIÓ A L'ESTACIÓ DE NORD EN SOLIDARIDAT AMB EL REFUGIATS. Molts assistents i també dirigents polítics d'altres forces desconeixien que s'estava fent a la porta d'on es feia la trobada d'alcaldes "Pel Bé Comú" de Podemos i similars liderats per Colau. El fet que a fora no s'ha fet cap parlament i al cap d'uns moments s'ha reiniciat l'acte partidista d'alcaldes d'unes coalicions concretes ha desconcertat a alguns assistents. Dirigents de CDC, ERC i PSC han comentat irònicament la que s'hagués liat si s'hagues fet la concentració a la porta d'una trobada d'alcaldes socialistes o d'alcaldes independentistes presidida per Hereu o Trias.


Aquesta tarda s'ha fet la concentració a la porta de l'Estació del Nord convocada per Stop MareMortum en solidaritat amb els refugiats de Síria i altres conflictes que fugen cap a Europa, i en favor d'una veritabale política europea d'asil.
Si bé l'acte inicialment s'havia convocat a la Plaça Catalunya, a petició de l'alcaldessa Ada Colau es va traslladar al davant d'on es feia la cimera d'alcaldes "de Ciutats pel Bé Comú", a la que més a més de Colau hi assistien entre d'altres la de Badalona, Dolors Sabater, la de Madrid, Manuela Carmona, o el de Cadiz, José María Gonzáles, "Kichi", també de Podemos.
Molts dels assitents a la concentració desconeixien que aquest acte, previst inicialment a la Plaça Catalunya, es va traslladar allà, no pel simbolisme de l'estació, sinó per fer-lo coincidir amb la cimera d'alcaldes gairebé tots propers a Podemos o de coalicions on hi era Podemos. Fins i tot alguns diputats d'altres partis presents a l'acte m'han mostrat la seva sorpresa per barrejar aquest acte cívic amb un cimera partidista, donat que una cosa es que es fes a prop d'on hi havia la cimera d'alcades d'unes determinades forces polítiques per tal que hi poguessin assitir, i l'altra, molt diferent, fer-ho a la mateixa porta. I en no fer-se ni minut de silenci, ni lectura de cap manifest en relació a la concentració allà convocada, l'acte ha semblat una activiat de la pausa de la trobada d'alcaldes i alcadesses de l'òrbita de Podemos i grups propers.
Alguns dirigents del PSC i CDC m'han dit que s'hagués liat una de grossa si s'hagués convocat aprofitant la pausa a la porta d'un acte d'alcaldes d'esquerres, presidit per Hereu, o d'alcaldes per la independència presidits per Xavier Trias.   
S'ha produit uns moments de tensió quan uns manifestants han desplegat una la bandera siriana del règim d'Al Assad, que han estat increpats per altres manifestants àrabs, i finalment han plegat la bandera.
En haver-se barrejat els dos actes, no sóc capaç de dir quanta gent ha participat a la concentració pels refugiats. En no fer-se cap intervenció ni declaració dels organitzdors a fora, la majoria dels assitents han entrat a dins, trobant-se amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pissarello, que després de la pausa per l'acte pels refugiats, començava la seva exposició de valoració dels primers cent dies de mandat de l'equip de govern.   
El fet que a proposta de Colau s'acabés fent l'acte a la mateixa porta d'on es feia una cimera d'alcaldes de l'entorn de Podemos, ha desconcertat a molts assistents que no ho sabien i ho han trobat partidista o s'han sentit manipulats. I el fet de que no s'hagi llegit cap manifest, ha semblat un acte propi d'una reunió partidista.
 Les espelmes pels morts s'han barrejat ambs els cartells i indicacions de l'acte partidista. Ho trobo, poc
ètic!


 Dos actes en un, però molts dels participants a l'acte (sense intervencions) pels refugiats s'han trobat que eren a la porta d'un acte partidista. Que s'hagués dit s'hagués convocat a la porta d'un acte d'alcaldes independentistes?

 Els portadors la bandera de la Síria d'Al Assad recullen la bandera en ser increpats.

dijous, 3 de setembre del 2015

CONVOCADA PER DEMÀ DIVENDRES UNA CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS


La Plataforma aturem el genocidi al mar Mediterrani i Stop Mare Mortum convoquen per demà divendres una concentració a Barcelona per a demanar la creació d’una xarxa real de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya. La plataforma celebra que municipis com el de Barcelona es posin a disposició de les entitats per posar solucions urgents a la crisi humanitària, però veu insuficient el nombre 28 places catalanes.
Stop crida a la participació ciutadana amb una concentració i encesa d’espelmes: DIVENDRES 4 DE SETEMBRE A LES 18:30h A BARCELONA.
US DEMANEM QUE FEU ARRIBAR AQUESTA CONVOCATÒRIA ALS VOSTRES SÒCIS/ES I ALTRES ENTITATS QUE CONEGUEU. DEMANEM LA MÀXIMA DIFUSIÓ.
HEM IMPULSAT L'ETIQUETA #CATacull per a fer difusió per les xarxes. Tan de bo el divendres sigui la més usada!
 
Ves al Facebook de la convocatòria

Personalment celebro que l'Ajuntament de Barcelona hagi fet la proposta de crear una xarxa de ciutat acollidores recuperant l'experiència de la solidaritat vers les víctimes de la guerra de Bòsnia. En aquest sentit vaig publicar aquest article al Periódico el 14 de juliol en el que proposava que Barcelona i altres municipis catalans fessin de nou una campanya de solidaritat com la que va ser el Districte-11 Sarajevo.



dissabte, 29 d’agost del 2015

"SOM PROTAGONISTES DE L'AVENTURA MÉS GRAN DEL MÓN, ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA", DIU JUNQUERAS A L'ACTE D'AQUEST VESPRE A MOIÀ DE JUNTS PEL SÍ AMB LA VICEPRESIDENTA NEUS MUNTÉ.La Consellera i Vicepresidenta ha afirmat que les pensions estan garantides amb la independència


El líder d'ERC, Oriol Junqueras, i número 5 de la candidatura Junts pel Sí, ha afirmat aquesta tarda a Moià, que en aquests moments "fem la campanya més gran que es pot fer, fem l'aventura de les nostres vides, la lluita per la independència". El míting preelectoral, que s'ha fet a la Plaça Major, al que has assistit prop de 600 persones, també hi han intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i la Vicepresidenta i portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté.
El primer en parlar ha estat Guiteras que ha volgut fer palès que gràcies a que ara que el Moianès és comarca, s'ha fet aquest acte amb la presència de les "primeres espases" de la política catalana com Junqueras i Munté. I ha fet esment a la tasca que ell ha desenvolupat aquests tres anys al Parlament, sobretot abordant la problemàtica de sectors com el camp i l'agricultura, i que ara aquests sectors també se'ls defensa lluitant per la independència.
 Tot seguit ha esta el torn de la Vicepresidenta, Portaveu i Consellera de Benestar i Família, Neus Munté, que ha dit que aquest candidatura és una eina per aconseguir la independència de Catalunya, "una independència que afavorirà a totes les persones, els seus drets i el seu benestar". I ha recalcat que en amb aquest procés "les pensions estan garantides", desmentint així les afirmacions que fan els contraris a la independència.
 
 Neus Munté
 
Per la seva banda Oriol Junqueras ha començat referint-se a Moià, on va néixer Rafael Casanova, Conseller en Cap durant la resistència de Barcelona del 1714, una resistència que era comandada pel militar Antonio Villarroel, nascut a Talavera de la Reina, fora de Catalunya, com també són nascuts fora de Catalunya, ells o els seus pares, la majoria de la població d'on ell és alcalde, Sant Vicenç dels Horts i que tenen com a llengua materna el castellà. I ha dit això per deixar clar "que el projecte independentista ho és per fer un país millor per tothom indistintament del seu origen". 
I en relació a les eleccions del 27 de setembre s'ha mostrat segur de la victòria de l'independentisme a les unes, però per ell la feina de veritat "serà guanyar la independència, fer la República Catalana". I en aquest sentit ha afirmat que ara els catalans "som protagonistes de l'aventura més gran del món, l'aventura més important que pot tenir una persona i un poble, aconseguir la independència". I tot seguit ha animat a sumar-se a la campanya de "Fes-te candidat" i participar en les properes mobilitzacions.
En acabar tant Junqueras com la Vicepresidenta Munté, s'han quedat una llarga estona a xerrar amb els assitents. S'ha de dir que a les cadires de la primeres files seien a una banda alcaldes i regidors d'ERC, com els de Moià, L'Estany o Collsuspina, i l'altra els alcaldes de CDC de Sant Quirze i Calders, així com les regidores de Moià i altres municipis, acompanyats pel diputat de CDC, David Bonvehí. Però, en canvi, no hi eren alcaldes d'altres formacions com els de Monsitrol o Castellterçol.
A l'esquerra de la foto, regidors, alcaldes de CDC de Calders i St Quirze i el diputat Bonvehí. A la de la dreta, els alcaldes d'ERC de Collsuspina i L'Estany, així com regidors i ex regidors d'ERC i ARA Moià.


Junqueres ha fet una exposició molt didàctica, com sempre!
   
 Informació de l'acte amb fotos meves a Manresainfo i El 9Nou