ANGLADA SERÀ JUTJAT EL DIA 24 PER LA PRESUMPTA AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012 A LA PLAÇA DE VIC.El fiscal demana 10 mesos de presó i inhabilitació, i l'acusació particular 21.

Imatge d'Anglada aquell diumenge, hores abans de l'agressió, quan se celebrava la Festa o Diada del partit

El proper dimarts, 24 de novembre, se celebrarà al Jutjat Penal número 1 de Vic-Manresa, a Vic, el judici al regidor vigatà i ex president de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, per la presumpta agressió que fa fer a dos joves vigatans el 22 d'abril de 2012, a la Plaça Major de Vic a les 20 hores, poc després que hagués acabat la Festa o Diada del Partit que va celebrar PxC aquell diumenge a un parc de la capital d'Osona en la que Anglada va fer un discurs amb expressions racistes o contràries a la immigració.

El fiscal demana 10 mesos de presó per Anglada per un delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal, mentre que l'advocat Toni Iborra, que porta l'acusació particular en nom dels dos joves agredits, demana 1 any i 9 mesos de presó pel mateix delicte. També se l'imputa dues faltes de lesions. Tant si és condemnat a 9 mesos com a 21, la pena portaria l'accessòria d'inhabilitació per càrrec públic durant el temps de la condemna encara que no entrés a presó. Això significaria que hauria de renunciar a l'acta de  regidor que té ara pel grup de Plataforma Vigatana, i la impossibilitat de presentar-se a una eventual convocatòria electoral durant el període de la condemna. 

Aquell dia, segons van declarar diferents testimonis al 9 Nou i als Mossos d'Esquadra, Josep Anglada, que semblava que anés begut, es va creuar a la Plaça Major amb uns joves vigatans, un dels quals Mohammed XX de família d'origen magribí. Llavors Anglada dirigint-se a aquest va cridar: "Fills de puta, moros de merda", responent  Mohammed amb un "Visca Catalunya!". Llavors Anglada, com recull l'escrit d'acusació, se li va llançar a sobre per agredir-lo, cosa que va motivar  que els seu amic Eric C s'interposés, rebent un fort cop de cap d'Anglada que acte seguit va donar un cop de puny a Mohammed, resultant ferit l'un amb una contusió mandibular i l'altre amb una contusió peribucal.
Llavors diverses persones increparen a Anglada per  la seva actitud violenta, mentre els dirigents de PxC que anaven amb ell, l'agafaren pel braç i se'l van endur cap a la seu dels despatxos municipals, abans que  la cosa s'emboliqués més. 

Així quan van arribar els mossos els mossos i l'ambulància, que traslladà els ferits a l'hospital de Vic, Anglada ja no hi era. 
 Dues hores després d'aquests fets PxC va penjar a la web i va enviar als mitjans informatius el comunicat sobre la festa del partit, en el que es referia a la concentració antifeixista que es va fer al matí i migdia als voltants del parc on PxC celebrava la seva Diada, però el comunicat no feia cap esment a aquest incident de les 8 del vespre. 

Ja de matinada, quan es va difondre la portada de El 9 Nou de dilluns on s'informava que el líder de PxC havia agredit a uns joves, Anglada va anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a posar una denúncia per haver estat insultat i agredit per tres joves immigrants, i va escriure al seu compte de twitter que "Ahir vaig haver de denunciar a tres persones presumptament immigrants que van intentar agredir-me".

Aquest fet va tensionar molt la ciutat de Vic en la que PxC era la segona força municipal amb 5 regidors, i on era habitual que Anglada fes de manera reiterada afirmacions de caire xenòfob en els plens municipals, mentre l'alcalde Josep Maria Vila d'Abadal, aplicava l'estratègia d'intentar contenir-lo amb propostes de pactes polítics per la governabilitat de la ciutat.

Davant la negativa de l'alcalde de pronunciar-se contra aquesta agressió, va haver-hi una manifestació d'unes 200 persones el dimarts 24 davant de l'Ajuntament i del domicili d'Anglada que acabà amb incidents quan el regidor vigatà, tot i el fet que hi hagués una concentració a la porta de casa seva, va sortir de casa amb el seu cotxe. L'ajuntament  va pressionar per que se'n desconvoqués una altra, i, finalment se'n va convocar una pel 26 de maig a la que hi van assistir unes 1.500 persones, tot i les pressions de la majoria de grups municipals que s'hi van oposar, en creure que es tensionaria la pau social a Vic. Sorprenent va ser la postura d'ERC i ICV-EUiA d'oposar-se a la mateixa, amb l'argument que Anglada en podia sortir reforçat i que la convocatòria dividia als vigatans.

Actualment Anglada ha iniciat el tràmits per legalitzar una nova sigla d'àmbit espanyol, el Front Nacional Identitari, amb el suport d'alguns ex militants i exregidors de PxC, i ha rebut la proposta d'encapçalar la candidatura a Ceuta o Melilla a les eleccions del 20 de desembre del partit SOLUCIONA que lidera el director d'Alerta Digital, Armando Robles. 

Pel que fa al judici del dimarts 24 de novembre, pels fets del 22 d'abril de 2012, Anglada ha afirmat que creu que "quedarà en no res". 

Imatge de la concentració pacífica que es va fer aquell diumenge a l'exterior del parc on PxC feia el seu acte, hores abans de l'agressió.

  

Imatges de la manifestació de  26 de maig de 2012 de rebuig a l'agressió i a les reiterades declaracions racistes d'Anglada

DILLUNS ACTE EN RECORD DE "LA NIT DELS VIDRES TRENCATS" I LA DESMEMÒRIA EUROPEA

El proper dilluns es farà a l'Aula Europa de Barcelona l'acte de commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, convocat per Unitat contra el Feixisme, Amical Mauthausen, SOS Racisme, i Stop Mare Mórtum. 
La Nit dels Vidres Trencats (Reichskristallnacht en alemany, literalment Nit de Cristall del Reich,   Reichspogromnacht o Novemberpogrome (Pogrom de Novembre) va ser un pogrom ordenat  per Adolf Hitler i Joseph Goebbels, fet per les Sturmabteilung (SA), les Schutzstaffel (SS), les Joventuts Hitlerianes, la GESTAPO i la policía contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. Així la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90.

L'acte es farà aquest dilluns 9 de novembre a 19h a l'Aula Europa (seu de les institucions europees a Barcelona). Passeig de Gràcia, 90.

 Intervindran:
Jaume Vilaseca Arroyo (Unitat contra el Feixisme )
Rosa Toran ( Amical de Mauthausen )
Beatriu Guarro ( SOS Racisme - Catalunya )
Toni Borrell ( Stop Mare Mortum)
Hi haurà un tancament d'acte simbòlic, amb encesa d'espelmes al carrer

TERTÚLIA AL TRENCADÍS DE 8TV SOBRE ULTRADRETA AMB XAVIER TORRENS, CARLES QUÍLEZ I JO, ENTREVISTATS PER SANDRA BARNEDA

Ahir vaig participat a l'entrevista i debat sobre ultradreta al programa El Trencadís de 8TV de Sandra Barneda amb Xavier Torrens, Carles Quílez i jo mateix.

Durant 45 minuts vam analitzar i explicar la situació dels grups ultres a Catalunya, el seu creixement públic amb motiu del procés independentista i el per què no ha arrelat a nivell institucional. Es va fer un directe des d'on era abans el Casal Tramuntana i també van entrevistar a un membre de les Brigadas Blanquiazules.
Vull agrair a tot l'equip del Trencadís la rigorositat i l'amplitud que s'ha tractat el tema. 
 Per veure el programa amb i l'Informe Ultra clica aquí i ves del minut 45 a 1,28

REUNIÓ A VALÈNCIA D'ESPAÑA 2000, PxC i PxL DE CARA LA CREACIÓ DE LA FEDERACIÓ ULTRA O IDENTÀRIA. Reapareix l'anterior Secretari General de PxC, Pablo Barranco, que va dimitir i deixar Plataforma fa 5 anys, lamentant que Anglada confiés en persones de la talla de "Mortadelo i Filemón". L'absència de R Hernando, actual Secretari General, genera especulacions

El passat dissabte va tenir lloc a la seu d'España 2000 a València, una nova reunió de dirigents de Plataforma X Catalunya, Partido X La Libertad (PxL) i España 2000, de cara a construir una federació de partits ultres, identitàries o social-populistes. Projecte que es va decidir després de la gran punxada electoral de PxC a les municipals de maig, el fracàs de PxL, la davallada d'España 2000 a València i la forta pujada d'España 2000 al Corredor d'Henares, a la comunitat de Madrid, on van obtenir sis regidors liderats pel regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll`. Ripoll fa un mes va ser nomenat nou president d'España 2000 en substitució de l'últra històric valencià, José Luis Roberto.

A la reunió hi van assistir, seguint l'ordre de la fotografia,  David Parada, Secretari d'Organització de PxC,  Eduardo Arroyo de PxL (ex dirigente de CEDADE), Xavier Simó (ex president interí de PxC), José María Ruiz (president de PxL), Itziar Riesgo  (ex regidora de Galapagar de PxL i Iniciativa Habitable), August Armengol (nou president de PxC), José Luis Roberto Navarro (ex president i fundador d'España2000, Rafael Ripoll (regidor d'Alcalá i president d'España 2000), Pablo Barranco (ex Secretari General de PxC, ex regidor de Vía Democrática a St Just, i candidat de VOX a les europees), Soledad Díaz Expósito i Christian Jorge Ruiz Reguant (ex Secretari General de la neonazi CEDADE).

Pablo Barranco és l'anterior Secretari General de PxC, que va deixar el partit l'octubre de 2010 quan se'l va relegar al número 10 de la candidatura per Barcelona de PxC a les eleccions catalanes. Barranco havia estat mesos rebent insults i amenaces públiques i anònimes per part d'altres dirigents de PxC, va abandonar Plataforma denunciant que Anglada estava rodejat de personatges de l'alçada de Mortadelo i Filemón. 

I la seva presència ha generat tota mena d'especulacions, que també s'han fet per l'absència a la reunió del Secretari General de PxC, Robert Hernando. Fonts de PxC han negat que la seva absència, signifiqui que Hernando es distancii de PxC tal com han fet altres dirigents i ex regidors. Hernando està actualment imputat, amb altres dos dirigents de PxC, per la temptativa d'atemptat i homicidi a Josep Anglada.

Pablo Barranco, que tenia un discurs més educat i fonamentat que la majoria de dirigents de PxC i domini d'idiomes, en deixar PxC, va crear Vía Democrática que tot i presentar-se a les municipals de 2011 a nou municipis catalans, només ell va sortir escollir regidor a Sant Just Desvern. Posteriorment va entrar a VOX anant a la llista de les eleccions europees.

Aquesta trobada de dissabte és un pas més per la construcció d'una federació -o potser d'una nova sigla- que desitja ocupar a Espanya un espai similar al del Front Nacional francès. 

Fa dues setmanes, el fundador de PxC, Josep Anglada, va registrar la sigla Front Nacional Identitari amb la intenció d'ocupar aquest mateix espai de cara a les municipals de 2019. 

J M Ruiz Puera (PxL), Rafa Ripoll (España 2000) i August Armengol (PxC)

Pablo Barranco, a la dreta de la imatge, va ser candidat per VOX a les europees

LA NOVEL·LA DE ROMEVA I EL PROCÉS CATALÀ

A començaments de setembre, coincidint amb la campanya electoral de les eleccions plebiscitàries en què Raül Romeva va ser cap de llista de Junts pel Sí, Romeva va publicar la seva tercera novel·la "Pont de cendra" que succeeix el 1992, els primers mesos de la guerra de Bòsnia. Una guerra derivada d'un conflicte de secessió, que malgrat estar emparat en aquest cas pel dret internacional, atès que Bòsnia era una república federada, la independència no era acceptada per l'estat del qual es desmembraba.
Romeva va entrar en contacte amb els conflictes balcànics quan era objector de consciència i militava a moviments pacifistes. És doctor en Relacions Internacionals, ha publicat diversos llibres sobre conflictes, processos de negociació i acords, i va treballar per la UNESCO a Sarajevo els dos primers anys de postguerra. I va iniciar l'escriptura d'aquesta novel·la quan no imaginava que acabaria encapçalant la candidatura de CDC i ERC que proposaria la ruptura amb Espanya, la realització d'una declaració unilateral d'independència i la desobediència al seu marc legal.
La novel·la, que està construïda amb capítols alterns de dos narradors, un situat en l'any 1992 i un altre situat en el present, explica la història dels anomenats "amants de Sarajevo", un serbi i una bosniana que van morir abatuts per un franctirador, no se sap de quin bàndol, quan intentaven fugir.
Quan un escriu i analitza un conflicte internacional, o sobre un conflicte per la secessió d'una part d'un estat, ha de tenir en compte el context, les seves arrels històriques, les forces d'uns i altres, els seus aliats, el marc legal que, sigui just o no, empara o nega les raons d'uns i altres, i, sobretot, les forces amb què compten els dos bàndols per forçar a l'altre a cedir o, almenys, a negociar i pactar una solució intermèdia si és que aquesta solució és possible. I en analitzar-lo, un ha desprendre de la seva ideologia i de la seva opinió personal sobre el que seria just o el que a un li agradaria.
És a dir, una cosa és desitjar o signar un manifest perquè Palestina -a la qual el dret internacional empara- ha de ser un estat en base a les fronteres de 1967 sense assentaments jueus i, una altra molt diferent és falsejar l’anàlisi del conflicte, afirmant que Palestina serà un estat viable demà passat. Una cosa és simpatitzar amb la causa sahrauí, a la qual el dret internacional li reconeix la necessitat de realitzar un referèndum d'autodeterminació, i una altra és aventurar que, malgrat les condicions i context actual, i els múltiples suports que té el Marroc, la República Àrab Sahrauí serà una realitat propera i Marroc abandonarà de bona gana el territori.
I si es pretén fer una anàlisi d'un conflicte en el qual qui posseeix des del nostre punt de vista la raó, no té la força per imposar-la, llavors cal fer-se aquesta pregunta: A què s'està disposat per forçar a l'altre a negociar i que accepti la secessió? Amb quins mètodes se’l pressionarà, pacífics o violents? I això comporta dues preguntes més: Quant de temps es podrà sostenir aquesta lluita? i quines conseqüències humanes i econòmiques tindrà per a la població del bàndol més feble la prolongació d'aquesta lluita, tant si es tracta d'un conflicte bèl·lic, com de només de desobediència civil i resistència no-violenta?
Quan en començar el "procés" Artur Mas va viatjar a l'Índia i els Estats Units, en tornar va afirmar que Catalunya realitzaria el procés sobiranista de manera pacífica com Gandhi i Luther King. Proposta que considero frívola si no s'explica què significa això i no es recorda com van acabar Gandhi i Luther King, la repressió que van patir tots dos moviments, o la fermesa, consens i lideratge que es necessita perquè aquesta desobediència civil dongui fruits. Només cal recordar, per exemple, que la segregació d'autobusos a Alabama es va derogar després de més d'un any en què els ciutadans de color es van negar a utilitzar-los i anaven a treballar cada dia caminant. Per a mi els únics que van abordar seriosament les paraules de Mas va ser el programa Polònia, en què un Mas vestit com Gandhi deia que, si s'havia de fer una vaga de fam indefinida, que comencés Oriol Junqueras, atès que estava més grassonet i aguantaria més dies.
A l'inici del "procés" es va afirmar repetidament que es buscaria el suport de l'ONU, Europa, Estats Units i Israel. I els tres primers no han donat ara per ara cap suport a la causa independentista, sinó més aviat el contrari. El quart actor a qui es demanaria suport, Israel, no s'ha manifestat a favor ni en contra, però diversos responsables governamentals israelianes han respost en privat a polítics catalans amb aquestes preguntes: Va de debò? Donat que Madrid no pensa cedir, quins mètodes aplicareu per forçar Espanya a negociar i durant quant de temps? Què esteu disposats a safricar? Esteu disposats a morir i també a ....?
I senzillament, no he vist que aquest debat s'hagi fet en veu alta a Catalunya aquests últims tres anys, ni al cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, expert en conflictes internacionals motivats per secessions sense consens, abordar aquestes preguntes.
Resulta exasperant escoltar aquests tres anys la falsedat que la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de juny de 2010 sobre Kosovo, empara la declaració unilateral d'independència de Catalunya. Declaració que per cert no es va aprovar amb la meitat més tres dels diputats, sinó amb la de 109 dels 120 parlamentaris kosovars. Paradoxalment Kosovo, tot i ser la majoria de la seva població no eslava, no era una república iugoslava com Bòsnia, Montenegro o Croàcia que sí que ho eren i tenien dret a la secessió. Kosovo només era una província. I la sentència sobre Kosovo del Tribunal Internacional repeteix una i altra vegada que no és aplicable a cap altre territori o conflicte de secessió.
I és que a més la mateixa va ser, diguem, un formalisme trampós per ajudar al govern de Sèrbia, que donava ja per perdut Kosovo, a digerir la seva pérdua sense que l'opinió pública se li tirés a sobre i permetre a l'ONU i l'OTAN abandonar el territori que portava nou anys administrant.
El que es va recórrer al tribunal no va ser la independència en si, sinó, únicament, si la declaració d’independència vulnerava o no el dret internacional. I la Cort va dir anys més tard que, sense valorar les conseqüències posteriors de la declaració, el fet que 109 dels 120 diputats votessin la declaració de voluntat, no vulnerava cap tractat. I llavors Kosovo ja caminava sol, i Sèrbia ja havia deixat de lluitar per la seva província perduda.
Repeteixo que analitzar un conflicte sobre la base del marc legal, les forces d'uns i altres, els suports que tenen i els médodos que uns i altres aplicaran, no té res a veure amb la idees de cadascú o el que un creu que seria just. Es tracta d'intentar ser mínimament rigorós.
I finalment, ara que es parla tant del paral·lelisme entre Mas i Companys, o del 6 d'octubre de 1934, a mi, veient com van les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, em ve un altre paral·lelisme històric. Barcelona va caure el 1939 en perdre la guerra. Però durant la guerra civil, mentre Franco avançava, en el bàndol republicà molts benintencionats debatien sobre si calia ajudar a la República a guanyar la guerra o aprofitar la debilitat del Govern republicà i la Generalitat per fer la revolució. I al final es va perdre la guerra i no es va fer la revolució. 

I tornant a la novel·la de Romeva, pot ser que d'aquí uns anys no sapiguem o no ens posem d'acord sobre a quin bàndol pertanyia els franctiradors que va liquidar el "Procés".

  Llegir en català al Periódico

LA NOVELA DE ROMEVA Y "EL PROCÉS" CATALÀ

A inicios de septiembre, coincidiendo con la campaña electoral de las elecciones plebiscitarias en las que Raül Romeva fue cabeza de lista de Junts pel Sí, Romeva publicó su tercera novela “Pont de cendra” que sucede en 1992, los primeros meses de la guerra de Bosnia. Una guerra derivada de un conflicto de secesión, que pese a estar amparado en dicho caso por el derecho internacional, dado que Bosnia era una república federada, esa independencia no era aceptada por el estado del que se desmembraba.

Romeva entró en contacto con los conflictos balcánicos cuando era objetor de conciencia y militaba en movimientos pacifistas, es doctor en Relaciones Internacionales, ha publicado diversos libros sobre conflictos, procesos de negociación y acuerdos, y trabajó para la UNESCO en Sarajevo los dos primeros años de posguerra. E inició la escritura de esta novela cuando no imaginaba que acabaría encabezando la candidatura de CDC y ERC que propondría la ruptura con España, la realización de una declaración unilateral de independencia y la desobediencia a su marco legal. La novela, que está construida con capítulos alternos de dos narradores, uno ubicado en el año 1992 y otro ubicado en el presente, cuenta la historia de los llamados “amantes de Sarajevo”, un serbio y una bosnia que murieron abatidos por un francotirador, no se sabe de que bando, tratando de huir.

Cuando uno escribe y analiza un

IKER JIMÉNEZ EN CUARTO MILENIO DA VERACIDAD A QUE LA LLEGADA DE REFUGIADOS ES LA APLICACIÓN DEL PLAN KALERGI PARA DESTRUIR ÉTNICAMENTE EUROPA Y CREAR UNA RAZA MESTIZA DÉBIL Y MANIPULABLE. Creo que su contenido debería ser denunciado por falso y xenófobo

Iker Jiménez, imagen del programa del pasado domingo "Refugiados, la realidad oculta"

El programa Cuarto Milenio del pasado domingo, 25 de octubre, su presentador y director Iker Jiménez, difundió bajo el título de "Refugiados, la realidad oculta",  la supuesta veracidad de una conspiración (sionista?), por la que los refugiados que llegan actualmente a Europa son fruto de la realización del llamado Plan Kalergi para destruir la raza blanca europea y diluirla, gracias a la inmigración en una mezcla multicultural que generará una raza inferior, débil y manipulable ante el poder real de estamentos como el Club de Bilberderg o Golman Sachs.
Así, en el fragmento 1 hora y 6 minutos del programa (ver en la web de Cuatro) entrevista para que expliquen la "realidad oculta" que se esconde tras la llegada de refugiados a Europa al arquitecto Jaime Garrido, al investigador Enrique de Vicente y al periodista Eric Frattini. 
De Vicente afirmará que todo es una conspiración de dirigentes del Comité de Migraciones de la ONU, de Golman Sachs, y del Club Bilberderg, como Peter Sutherland, para acabar con la homogeneidad racial o étnica de los estados miembros de la Unión Europea y de Estados Unidos, en "un intento teledirigido de destrucción" de Europa y Estados Unidos. Así mismo, respondiendo a Frattini, afirmará que la crisis de refugiados es un gran negocio para las ONG y ACNUR.Vicenté también afirmó que esta llegada de refugiados estaba motivada por el interés de "tener más mano de obra, bajar los sueldos y restar derecho a los europeos".
Por su parte Jaime Garrido, tras reconocer su respeto a estas personas que huyen de Siria, pondrá nombre a esta conspiración afirmando que es la culminación del Plan Kalergi de debilitar y destruir en Europa la raza blanca y la civilización cristiana. Opinión que confirmará De Vicente que detallara este supuesto plan que diseñó Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi, para posteriormente decir ambos que se está cumpliendo paso a paso todo lo que se escribió en Los Protocolos de los Sabios de Sion (texto por cierto falso, escrito en Rusia por la policia zarista  para generar antisemitismo, en el que se detalla una conspiración judía para dominar el mundo).
A lo largo de la entrevista ambos afirman y debaten, sin que el presentador se lo cuestione, sobre esta conspiración que se oculta tras la crisis teledirigida de los refugiados, la destrucción demográfica de Europa y la "nueva invasión de pueblos bárbaros".
Garrido también afirmará y parece que de validez al montaje difundido en las redes sociales con un falso perfil de Facebook, del entrenador de fútbol sirio acogido en Getafe, Osama Abdul Mohsen, según el cual es un infiltrado de Al-Qaeda. Pese a que ello ha sido desmentido en los medios, Iker Jiménez no cuestiona su veracidad.        

Jaime Garrido

 Enrique de Vicente

El Plan Kalergi es un plan cuyo objetivo sería el genocidio de la raza blanca mediante el mestizaje y la inmigración masiva a Europa y Estados Unidos.
Según los ultras que creen en él, fue elaborado en 1923 por el conde Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi quien deseaba generar una raza mestiza pasiva, amansada, predecible y manipulable, de carácter e inteligencia inferior sobre la cual pudiera gobernar eternamente la élite aristocrática judía. Dicha mente inferior fruto del mestizaje les impediría organizarse para rebelarse, e incluso darse cuenta de estar dominados.

Este plan, detallado en 28 tesis, está inspirado en el dominio humano sobre los animales de granja, los cuales, debido a su inferior inteligencia, ni pueden rebelarse ni son conscientes de que están prisoneros. 
Los grupos ultras afirman con mayor o menor vehemencia que este plan se está cumpliendo para exterminar, dominar, someter o desnaturalizar a la raza blanca.  Raza que gracias según unos a la selección natural y al esfuerzo de nuestros ancestros indoeuropeos, según otros gracias también a alguna predestinación divina,  ha sido colocada en la cumbre evolutiva para administar el bien común. Y la conspiración organizada por una élite semita judía, que no desea el bien común, sinó su propio enriquecimiento ilimitado, confía que con el mestizaje debilitará o destruirá a los hombres y mujeres del Occidente blanco indoeuropeo.

Ver programa completo en la web de Cuarto Mileno. Ve a 1 hora y 6 minutos

Vídeo de youtube con los fragmentos en los que hablan de conspiración anti blanca y la aplicación del Plan Kalergi para destruir la raza europea y norteamericana blanca.Alguno de los dibujos han sido añadidos posteriormente

REFUGIATS, AFRONTAR LA REALITAT. Publico anàlisi al Punt Avui sobre la cimera d'estats de la "Ruta Balcànica" de diumenge

Xavier Rius, periodista 
El Punt Avui, dimarts 27 d'octubre de 2015  

El fet que cap mandatari dels onze estats de l'anomenada ruta dels Balcans que van reunir-se diumenge a Brussel·les amb Angela Merkel i el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, acompanyessin aquests dos a la roda de premsa en la qual van explicar els acords, és una constatació de la tensió i els enfrontaments que s'hi van viure. Durant la cimera alguns van responsabilitzar Merkel de generar un efecte crida, que hauria motivat el flux actual des de les illes gregues cap a Alemanya.

A la cimera es va acordar quelcom totalment insuficient, la creació de camps d'acollida per a cent mil persones, de les quals la meitat es quedarien a Grècia, així com el desplegament de quatre-cents policies per ajudar Eslovènia a controlar les seves fronteres. I ha transcendit que es van viure moments de gran tensió quan uns països acusaven els altres de no controlar el seu territori i facilitar el trànsit ràpid de milers de persones per passar el problema al veí, o de construir barreres que només han servit per desviar el flux cap a països veïns fent la ruta més dolorosa. Alguns van culpar Merkel d'haver-se deixat endur per les emocions després de la mort del nen Aylan Kurdi i haver donat un missatge de portes obertes.

Per entendre la posició d'Angela Merkel de fa vuit setmanes en favor de l'acollida i el repartiment dels refugiats, cal reconèixer la mentalitat alemanya que planifica segons la realitat demogràfica, sociològica i econòmica. Tot el contrari d'altres estats europeus, on s'amaga el cap sota l'ala sense que els preocupi que els fets en matèria d'immigració desbordin el discurs oficial. Recordem quan des del govern espanyol fa deu o quinze anys es feia una regularització d'immigrants, no es creaven canals d'arribada legal, i venia mig milió més d'irregulars? I llavors, després de dir que s'havia tocat sostre, es feia una nova regularització sense planificar noves vingudes, fet que desbordava els ajuntaments i els serveis socials.

Doncs bé, Merkel senzillament va dir el que era obvi. Que bona part dels quatre milions de refugiats que hi ha als camps de Turquia, el Líban o Jordània acabarien venint cap a Europa tal com ja estava passant. I, conseqüentment amb això, no es podia cometre l'error del període de la immigració econòmica dels anys seixanta i setanta a Alemanya, en què no es van fer polítiques d'integració ciutadana, cosa que va dificultar després la integració efectiva dels milions de persones d'origen turc que hi ha avui. Merkel des d'un fred pragmatisme va dir en veu alta el que ja era una realitat: estan venint i ho hem d'organitzar.

Evidentment, això té conseqüències, atès que no hi ha precedents en la història d'Europa d'un moviment migratori a peu de milions de persones en un període tan breu. Flux que no té res a veure amb el de les guerres iugoslaves perquè, a causa de la devastació en què ha quedat Síria, la majoria d'aquests milions de persones no podran tornar mai a la seva terra. I res no fa pensar que Estat Islàmic serà derrotat a curt termini.

No estic defensant Angela Merkel, però qui està fallant no és Alemanya, sinó la resta d'Europa, atès que, per posar un exemple, ara per ara, dels 160.000 refugiats que els 28 van acordar repartir fa dos mesos, només se n'han reubicat 86. I mentrestant, a Alemanya, Àustria o als països nòrdics, grups populistes sense escrúpols ho aprofiten per atacar albergs de refugiats i encendre la xenofòbia, a la vegada que altres intenten treure'n rendiment polític. Una benzina que pot ser electoralment rendible per a alguns, però que no fa més fàcil la gestió dels problemes complexos que ha d'abordar Europa, ni que els 28 estats funcionin com una unitat política.

 Llegir al Punt Avui

DIVENDRES 30, CONCENTRACIÓ P SANT JAUME PEL TANCAMENT DEFINITIU DEL CIE COINCIDINT AMB EL SEU TANCAMENT PER OBRES

 El CIE de Barcelona tanca. De la ciutadania depèn que no torni a obrir

El CIE de la Zona Franca de Barcelona tancarà les seves portes el proper 30 d'octubre a raó de la realització d'obres de millora. La incertesa sobre el que passarà després ens brinda una oportunitat única d'aconseguir que no torni a obrir mai més.

Després d'anys denunciant la vulneració dels Drets Humans que s'hi han comès, de trencar l'opacitat que hi regnava, de judicialitzar els casos de tortures. Després que el CIE acabés amb la vida de Mohammed, l'Idrissa i l'Alik. Després de que milers de persones es mobilitzessin fins a les seves portes, exigint que es clausurin aquests centres de la vergonya. Després d'interposar desenes de queixes als jutges de control per exigir canviar unes condicions d'estància que trepitgen la dignitat de qualsevol persona. Després que el Parlament de Catalunya s'hagi posicionat, en una resolució històrica, a favor del seu tancament. Ara, el dia 30 d'octubre, el CIE de Barcelona tancarà -segons ha anunciat el Ministeri de l'Interior- per fer-hi obres.

Des de Tanquem els CIE celebrem la notícia del seu tancament ja que entenem que cal entendre'l emmarcat en un procés social majoritari perquè el CIE de Barcelona, i tots els existents, desapareguin de la nostra societat i acabin essent un mal record de la nostra història.

Fruit d'aquest mandat i d'aquesta expressió social de rebuig, el Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol una moció per instar al Govern espanyol al tancament d'aquest Centre. Totes les forces polítiques catalanes, a excepció del PP i C's, hi van votar a favor. La resolució deia textualment:

"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que: a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria."

Durant el temps que duri el tancament -ja sigui provisional o definitiu- a Catalunya no es privarà la llibertat a cap persona per la seva situació administrativa. Sense dubte, es tracta d'una gran notícia pels drets humans, tot i que és irreal. El Ministeri d'Interior està deportant persones sense que passin pel CIE aprofitant la detenció de 72 hores sense assistència lletrada i sense la possibilitat que un jutjat revisi la seva ordre d’expulsió, que pot ser de fa 4 o 5 anys. Volem que el CIE no es torni a obrir però també que cessin aquestes deportacions que es realitzen sense cap mena de garantia. 

 Així mateix, el tancament del CIE de Barcelona pot suposar el trasllat de les persones pendents de procediments d'expulsió a altres CIE de l'estat que sí romandran oberts, tot i que les condicions de vida són igualment deplorables. Això, suposarà a més de la privació de la llibertat, la deslocalització del seu entorn social i familiar, i agreujarà encara més la seva situació. En aquest sentit exigim que el tancament s’estengui a tots els CIE de l'estat espanyol.

A partir d'avui treballarem perquè el CIE de Barcelona no es torni a obrir. Perquè cap més veí sigui privat de llibertat pel seu lloc d'origen. Volem advertir que la possible reobertura del CIE, que el Ministeri de l'Interior, preveu pel mes de febrer de 2016 es realitzarà sota una nou mandat al govern de l'Estat. Serà doncs, el nou govern format després de les eleccions generals del 20D, el responsable de respectar el mandat social de que el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers sigui definitiu.

Des de Tanquem els CIE convoquem a tot el teixit social i associatiu, als veïns i veïnes de Barcelona i de tot el territori perquè es sumin a una gran mobilització pel proper dia 30 d'octubre a les 18h a la Plaça Sant Jaume. El CIE de Barcelona tanca. De totes nosaltres depèn que no torni a obrir.

 Manifest de Tanquem els CIE, clica

CONCENTRACIÓ AL DAVANT: 30 d'Octubre a les 18h,  

PINTADES AMB AMENACES DE MORT A JORDI BORRÀS A L'ATENEU DE GAVÀ ON AVUI HA PRESENTAT EL SEU LLIBRE.

 

La presentació de llibre de llibre "Plus Ultra" de Jordi Borràs   d'avui a l'Ateneu Popular La Màquia de Gava s'ha vist enterbolida per les pintades fetes aquesta matinada a la  porta del local  “Jordi Borràs mort”, signada per Democracia Nacional Joven.

La xerrada s'ha fet amb normalitat, però en acabar la xerrada els organitzadors de l'acte i el mateix Jordi Borràs i militants d’Arran de Gavà han tapat les amenaces de DNJ i en el seu lloc han pintat un mural de temàtica antifeixista 

Aquestes pintades contra Borràs s'han fet tres dies després que Democracia Nacional va fer contra Borràs a les seus de CDC i l'ANC de Granollers.

Fa dos anys, el fotoperiodista i il·lustrador ja va rebre amenaces de mort a través de xarxes socials i de comentaris de portals digitals per part de membres de l’extrema dreta. La denúncia presentada, però, va ser arxivada.  L'ateneu La Màquia ja va ser objecte de pintades nazis l'agost de 2013.

Pintades nazis amb els números 14, 18 i 88 i l'esvàstica que van fer a l'ateneu La Màquia fa dos anys

PINTADES AMB AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS A LES SEUS DE CDC I L'ANC DE GRANOLLERS

Aquesta matinada uns ultres han fet unes pintades a les portes i façana de les seus de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i  de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) de Granollers, amb missatges contra el fotoperiodista Jordi Borràs, signades per la formació d’ultradreta Democracia Nacional Joven. “Jordi Borràs, juicio y castigo”, acompanyades del símbol ultra la creu celta i la sigla DNJ de Democracia Nacional Joven.

A de les pintades també han posat l’etiqueta #jesuischaparro, referint-se al dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que ha estat denunciat per haver dit a l'acte ultra de passat dia 12 a Montjuïc que si algú es trobava a Jordi Borràs que li donés una bona hòstia. El col·lectiu Drets i Borràs han interposat les denúncies.

El fotoperiodista, autor de "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" ha patit diverses amenaces els últims dos anys.  

 

ANGLADA REGISTRA DEMÀ EL SEU NOU PARTIT "IDENTITARI" D'ÀMBIT ESTATAL MENTRE ESPAÑA 2000 ES DISPOSA A INICIAR LA CONFLUÈNCIA O UNIFICACIÓ AMB PxC I PxL. Competència per acaparar el vot xenòfob

(Actualitzat dimecres 21: La sigla que ha registrat Anglada és Frente Nacional Identitario, Front Nacional Identitari, que a cada comunitat podrà afegir l'adjectiu de la comunitat autonòma, sent així a Catalunya: Front Nacional Identitari Català)

 Imatge de poc després de signar en el notari a Vic la constitució del partit

---------------------  
Josep Anglada, fundador de PxC i ara regidor per Plataforma Vigatana, registrarà demà una nova sigla d'àmbit estatal de cara la recomposició de la ultradreta o àrea identitària catalana i espanyola, pensant, sobretot en les municipals de 2019.

Així Anglada, que va se destituït com a president i expulsat de Plataforma X Catalunya el febrer de 2014,  deixa de lluitar per la sigla amb la que va estar a punt d'entrar al Parlament i d'obtenir 67 regidors el 2011. I després de presentar-se a les municipals de 2015 i ser escollit regidor a Vic amb la sigla local de Plataforma Vigatana, legalitza una nova marca d'àmbit espanyol.  Tot i que fins demà o demà passat no farà públic el nom exacte, tindrà l'adjectiu d'Identitari i no portarà el substantiu ni de Partit ni de Plataforma.

Aquesta nova sigla no té res a veure amb la proposta que fa sis setmanes va fer el director d'Alerta Digital i líder de Soluciona, Armando Robles, per tal que Anglada que encapçalés una candidatura a les eleccions espanyoles de desembre.

Anglada confia en recuperar a bona part dels exregidors i militants de PxC descontents amb l'actual direcció, molts dels quals atribueixen la davallada de vots les passades municipals, que va passar de 67 a només 8 regidors, al fet que es destituís Josep Anglada i a la manca de carisma dels actuals dirigents. 

AMB RAFA RIPOLL, NOU PRESIDENT D'ESPANYA 2000, S'IMPULSA LA CONFLUÈNCIA AMB PxC I PxL

Tal com s'havia anunciat feia mesos, el IV congrés del partit ultra, España 2000,  que es va celebrar a València el passat 10 d'octubre, va nomenar nou president al regidor d'Alcalà d'Henares, Rafa Ripoll, que substitueix al líder històric de la ultradreta valenciana, José Luis Roberto. El congrés es va celebrar a l’Hogar Social María Luisa Navarro -on s'allotja i dona menjar a espanyols necessitats-, que després de ser desallotjats del xalet del carrer Campoamor, s'ha reubicat al carrer Serpi.

Un cop fet aquest pas, es reprendran els contactes per la confluència orgànica o d'unitat d'acció amb el Partido X la Libertad, que té dos regidors, i amb Plataforma per Catalunya que en té vuit. El passat juliol Ripoll ja es va reunir amb José María Ruiz Puerta de Partido por La Libertad (PxL) i el president de PxC, August Amengol, a Saragossa i es van aprovar uns punts programàtics d'acord, cara a aquesta unitat d'acció i el procés de creació d'una nova sigla o coordinadora.

La desfeta de PxC, que ha passat de 67 regidors a només 8, i la ubicació del lideratge d'España 2000 a la comunitat de Madrid, unit a fets com la continuïtat del Hogar Social Madrid, confirma que l'epicentre de la ultradreta es concentrarà a Madrid, després de dècades on a Catalunya hi havia els sectors innovadors i oberts al que passava a Europa -la CEDADE dels anys 80 i 90 o la irrupció de Plataforma X Catalunya-, a València la ultradreta blavera anticatalana i exfranquista amb penetració municipal i presència al carrer, i a Madrid els nostàlgics del franquisme sense cap pes social ni polític.

La retirada de José Luis Roberto facilita una renovació i canvi d'imatge d'España 2000 i del projecte que surti de la confluència amb PxL i PxC, donat que el passat de Roberto i la seva vinculació durant anys a la patronal de locals de prostitució, era un llast que pesava sobre España 2000. També era un llast pel creixement del partit, fets com la imputació del fins fa quatre mesos regidor Alejandro Serrador per l'anomenada Operació Panzer. A Serrador se li va incautar a casa seva armament divers, entre el que destaca un llança granades que ell deia que era "de colecció".

 Rafael Ripoll és un històric militant de l’extrema dreta espanyola, que va arribar a España 2000 des del seu principal partit rival, Democracia Nacional (DN), on n’era el responsable de les relacions exteriors  i coneixedor del panorama ultra europeu. Ripoll fins i tot apareix a programes de cadenes de televisió vinculades a Iran i Veneçuela en llengua espanyola com a "expert en el  Pròxim Orient" i defensa la política del règim de Baixar al-Assad.

S'ha de dir que Democracia Nacional, liderada pel valencià Manuel Canduela, tenia la seu a "La Nave" a Alcalà de Henares, la qual va patir un incendi fa cinc anys del que alguns dirigents de DN van acusar a España 2000. El fet, però és alguns dels militants de  Democracia Nacional es van passar a España 2000, entre ells Rafa Ripoll que seria escollit el 2011 regidor en aquest municipi de l'anomenat Corredor d'Henares.

Aquest maig Ripoll va tornar a ser escollit regidor, obtenint a Alcalá 5.214 vots (5,82%), a la vegada que el partit s'expandia amb un regidor a San Fernando de Henares, tres a Velilla de San Antonio i un a Los Santos de Humosa. En canvi, el Partido X la Libertad (PxL) de José María Ruiz Puerta (força aliada de PxC) tot i l'àmplia campanya que van fer, va fracassar obtenint només dos regidors a tot Espanya.

Ara que els moviments xenòfobs creixen a Europa amb motiu de la vinguda de refugiats, amortitzat el projecte de La España en Marcha (els de Blanquerna), pot tornar a haver-hi dos projectes polítics competint a l'Estat espanyol per aquest espai social-populista, racista o identitari. 

CLARIFICADOR DEBAT A CAT RÀDIO ENTRE JORDI BORRÀS I JOSEP ALSINA DE SOMATEMPS, SOBRE ELS VINCLES ULTRES D'AQUEST GRUP. J R Bosch, expresident de Somatemps i de Societat Civil Catalana, imputat per amenaces per Facebook

Imatge del debat entre Alsina i Borràs, clica per veure el vídeo

Aquest matí s'han trobat cara a cara a Catalunya Ràdio el fotoperiodista Jordi Borràs i el vicepresident de Somatemps i fundador de Societat Civil Catalana, Josep Alsina, entrevistats per Mònica Terribas. 
Terribas ha convocat als dos, després que Borràs declarés a Catalunya Ràdio, en relació a les amenaces que va rebre el dilluns passat a l'acte ultra de Montjuïc, que per ell eren més perillosos els ultres de Somatemps que eren a Plaça Catalunya, que els que es manifestaven a Montjüic. Donat que Alsina va demanar a Catalunya Ràdio poder donar el seu punt de vista, Terribas va decidir convocar-los a tots dos avui.

L'entrevista s'ha fet amb fues furgonetes de mossos d'esquadra a la porta de l'emisora, a causa de l'alarma que ha creat a Catalunya Ràdio, certs missatges que ahir es van difondre per la xarxa en relació al debat i a la persona de Borràs. El debat ha durat prop de 40 minuts, cosa que ha permés a Borràs detallar perquè, des del su punt de vista, Somatemps és un grup format per ultres com Alsina -cosa que comparteixo-, i a Alsina intentar rebatre-ho, cosa que, des del meu punt de vista, no ha aconseguit. 

Borràs ha definit a Josep Alsina com un un neonazi en base al seu historial, primer militant al Partido Español Nacional Socialista, després al Frente de la Juventud, després al Movimiento Social Republicano MSR i dirigint la seva revista Nihil Obstat.
Alsina ha reconegut hacer militat a aquest grups, però ha negat ser nazi o ultra. I ha explicat la militància d'Alsina al Partido Español Nacional Socialista va ser fa molts anys, pel que fa a la seva relació en dates més recents al Movimiento Social Revolucionario (MSR), ha negat que fos  d'ideologia neonazi, sinó "Nacional Revolucionari". Ha reconegut ser el director de la revista Nihil Obstat, propera al MSR, que Alsina ha qualificat de ser només una revista de debat sobre història. Llavors Borràs ha recordat que al sumari del judici de la llibreria nazi Kalki i al grup neonazi CEI, els Mossos d'Esquadra hi va aportar escrits i articles d'ideologia racista o nacionalsocialista publicats a Nihil Obstat. I Alsina crec que s'ha delatat a ell mateix quan s'ha parlat sobre si Nihil Obstat era negacionista de l'Holocaust nazi, dient que inicialemnt els plans de Hitler no era matar als jueus sinó només deportar-los a Madagascar.

Alsina ha desqualificat a Borràs afirmant que quan va a les manifestacions busca la foto anecdòtica del friqui de torn amb algun símbol per desqualificar la resta de manifestants, i s'ha referit a la foto del 12 d'octubre de fa un any en la que Alsina sortia al costat de l'últra Diego Frías (ex candidat de PxC i MSR), que va ser detingut per vinculacions amb la cèl·lula gihadista de Sabadell desarticulada el passat mes de maig. Alsina, agafant-se en el fet que Frías ha sortit en llibertat provisional -tot i continuar imputat-, ha desqualificat a Borràs per voler embrutar a tots els que sortien a aquella foto del 12 d'octubre com si fossin còmplices de gihadisme. 

Més tard Alsina s'ha retratat quan, després d'afirmar que Somatemps "és una associació cultural que no està d’acord amb la història oficial de Catalunya", ho ha concretat dient que "Companys va ser president mentre aquí s’assassinava", i que havia estat "un colpista contra la República" pels fets del 6 d'octubre.

Borràs i Alsina també han polemitzat sobre la vinculació de Josep Ramon Bosch, fins fa uns dies persident de Societat Civil Catalana, i de Somatemps. Alsina ha dit que Bosch ja no tenia vincles amb Somateps, però Borràs a afirmat que en el registre d'associacions encara consta Bosch com a president. 

Personalment penso que Borràs ha guanyat el debat, però la millor manera de saber-ho és escoltar-lo, clicant el vídeo de sota 

Clica la imatge  per veure el vídeo de l'entrevista

Josep Ramon Bosch, president de Somatemps i ex president de Societat Civil Catalana

JOSEP RAMON BOSCH IMPUTAT

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha cridat a declarar a Josep Ramon Bosch, ex president de Somatemps i de Societat Civil Catalana, com a imputat per un presumpte delicte d'amenaces, que va ser denunciat pel col·lectiu de juristes Drets. Així s'atribueix a Boch l'autoria d'insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook.

Va ser inicialment el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs, el digital Món i El Crític van denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 

Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  

En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que sembla que es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 

Fins fa uns dies des de Societat Civil Catalana es negaven els vincles amb la ultradreta de Bosch, tot i que va participar en l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol, fet a Gandesa el juliol de 2013.

LA MALA MEMÒRIA DE GARCIA ALBIOL. Quan ell va ser jutjat hi va anar acompanyat de regidors i diputats i més d'un centenar de seguidors manifestant-se vinguts en autocar des de Badalona

Poca memòria ha de tenir el líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha qualificat la concentració d'alcaldes i diputats acompanyant al president Artur Mas fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, "d'acte de pressió i xantatge vers els tribunals, propi de règims com el veneçolà i de dictadures com Cuba ". 
Dic que Albiol ha de tenir molt poca memòria atès que, fa menys de dos anys, el 20 de novembre de 2013, quan ell va ser jutjat per un presumpte delicte d'incitació a l'odi per les octavetes vinculant immigració amb delinqüència i les posteriors declaracions justificant-les, es va presentar al judici caminant des de la plaça Cerdà acompanyat per un nodrit grup de parlamentaris i regidors populars -de alcaldes el PP no tenia més que Badalona i Castelldefels-, fins a les portes de la Ciutat de la Justícia, situada a uns dos-cents metres. 
Allà l'esperaven un centenar llarg de veïns de Badalona, ​​arribats en dos autocars, que portaven pancartes d"Albiol, estem amb tu", "Volem viure en pau" o "Albiol, no et rendeixis". A la porta dels jutjats Albiol va ser ovacionat pels seus seguidors als quals va saludar i abraçar, i entre crits de suport i pancartes, va fer declaracions a la premsa.  
Tot seguit es va dirigir a la sala del Jutjat Penal número 18, acompanyat per una quinzena de càrrecs públics del partit, entre els quals estaven, a més de regidors de Badalona i altres ciutats, la senadora Alicia Sánchez Camacho i el regidor barceloní, Alberto Fernández Díaz. I mentre va durar el judici, els seguidors d'Albiol es manifestar lliurement a les portes de la Ciutat de la Justícia.  
I ningú aquell dia se li va ocórrer dir que el fet que l'imputat entrés a la sala acompanyat de càrrecs públics, i hagués organitzat dos autocars de seguidors, era un xantatge al tribunal o un atac a la independència de la justícia. Tampoc no va dir res ni l'Audiència de Barcelona, ​​ni el Tribunal Superior de Justícia sobre aquella manifestació organitzada pel mateix PP. 
Sí que hi ha una diferència entre l'acte de suport a Albiol en el seu judici, i la compareixença d'avui de Mas com a imputat. Els alcaldes que han acompanyat al President són, en cas que es sentenciï que hi ha hagut delicte, col·laboradors necessaris del delicte que va fer Mas de posar les urnes. 
I l'autoinculpació al carrer de persones que han comès el mateix acte pel qual algú és jutjat, és quelcom habitual en nombrosos judicis per un delicte diguem, col·lectiu, com vagues o manifestacions. Quan cinc persones són jutjades per una manifestació presumptament il·legal en què van participar centenars, és habitual que molts dels que van ser partícips d'aquesta acció, acompanyin als encausats o es concentrin a la porta dels jutjats. 
Certament no és el mateix que es manifestin a les portes d'un jutjat un centenar de sindicalistes que van organitzar una protesta mentre s'interroga als quatre detinguts o imputats, que quatre-cents alcaldes. Però és que els còmplices i coautors en aquest suposat delicte van ser els mateixos alcaldes que van facilitar la logística i van cridar als ciutadans a participar en el procés participatiu del 9-N. 

Així doncs, la presència dels alcaldes, més que una pressió, és una ratificació que si hi va haver delicte i ha d'haver càstig penal, ells, com a màxima autoritat dels seus municipis, també van desobeir i van delinquir. Significa que malgrat que Artur Mas s'hagi declarat responsable del 9-N, ni està sol, ni el delicte que se l'imputa el va fer només amb l'ajuda de les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La presència d'alcaldes és només un recordatori que si es considera que s'ha comès un delicte, el delicte és col·lectiu i hi ha molta gent al darrera

Xavier Rius, periodista

 Albiol anant cap a la sala acompanyat de diputats i regidors

 Manifestants portats amb dos autocars a la porta del judici a Albiol

 Albiol, el dia del judici arribant acompanyat per regidors, diputats i sendors a la Ciutat de la Justícia

Poca memoria debe tener el líder del PP catalán, Xavier García Albiol, que ha calificado la concentración de alcaldes y diputados acompañando al president Artur Mas hasta las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de "acto de presión y chantaje hacia los tribunales, propio de régimenes como el venezolano y de dictaduras como Cuba". 

Digo que Albiol debe tener muy poca memoria dado que, hace menos de dos años, el 20 de noviembre de 2013, cuando él fue juzgado por un presunto delito de incitación al odio por los folletos vinculando inmigración con delincuencia y las posteriores declaraciones justificándolos, se presentó al juicio andando desde la plaza Cerdà acompañado por un nutrido grupo de parlamentarios y concejales populares -de alcaldes el PP no tenía más que Badalona y Castelldefels-, hasta las puertas de la Ciutat de la Justícia, situada a uns doscientos metros. 

Allí le esperaban más de un centenar de vecinos de Badalona, llegados en dos autocares, que portaban pancartas de "Albiol, estamos contigo", "Queremos vivir en paz" o "Albiol, no te rindas". 

En la puerta de los juzgados Albiol fue jaleado por sus seguidores a los que saludó y abrazó, y entre gritos de apoyo y pancartas hizo declaraciones a la prensa. Acto seguido se dirigió a la sala del Juzgado Penal número 18, acompañado por una quincena de cargos públicos del partido, entre los que estaban, además de concejales de Badalona y otras ciudades, la senadora Alicia Sánchez Camacho y el concejal barcelonés, Alberto Fernández Díaz. Y mientras duró el jució, los seguidores de Albiol estuvieron manifestándose libremente en las puertas de la Ciutat de la Justicia. Y nadie aquel día se le ocurrió decir que el hecho que el imputado entrara en la sala acompañado de cargos públicos, y hubiera organizado dos autocares de seguidores, era un chantaje al tribunal o un ataque a la independencia de la justicia. Tampoc dijo nada ni la Audiencia de Barcelona, ni el Tribunal Superior de Justicia sobre aquella manifestación organizada por el propio PP.

Sí que hay una diferencia entre el acto de apoyo a Albiol en su juicio, y la comparecencia de hoy de Mas como imputado. Los alcaldes que han acompañado al president son, en caso que se sentencie que ha habido delito, colaboradores necesarios del delito que hizo Mas de poner las urnas. 

Y la autoinculpación en la calle de personas que han cometido el mismo acto por el que alguien es juzgado, es algo común y habitual en numerosos juicios por un delito, digamos, colectivo como huelgas o manifestaciones. Cuando cinco personas son juzgadas por una manifestación presuntamente ilegal en la que participaron cientos, es habitual que muchos de los que fueron partícipes de dicha acción, acompañen a los encausados o se concentren en la puerta de los juzgados.  

Ciertamente no es lo mismo que se manifiesten a las puertas de un juzgado un centenar de sindicalistas que organizaron una protesta mientras se interroga a los cuatro detenidos o imputados, que cuatrocientos alcaldes. Pero es que los cómplices y coautores en este supuesto delito fueron los mismos alcades que facilitaron la logística y llamaron a los ciudadanos a participar en el proceso participativo del 9-N.   Así pues, la presencia de los alcaldes, más que una presión, es una ratificación de que si hubo delito y debe haber castigo penal, ellos, como máxima autoridad de sus municipios, también desobedecieron y delinquieron. Significa que pese a que  Artur Mas se haya declarado responsable del 9-N, ni está sólo, ni el delito que se le imputa lo hizo él sólo con la ayuda de las conselleres Joana Ortega e Irene Rigau. La presencia de alcaldes sólo es un recordatorio para que en el caso que se considere que ha habido delito, el delito es colectivo y hay mucha gente detrás.
Xavier Rius

Llegir en català al Periódico

 Llegir en castellà al Periódico