Ahir al vespre, vigília de Sant Jordi, es va presentar al centre cívic, Pati Llimona de Barcelona el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" del fotoperiodista Jordi Borràs, que és un recull d'imatges i textos, no només de les mobilitzacions unionistes contra la independència i la celebració de la consulta, sinó també dels grups d'ultradreta que actuen a Catalunya. Grups que tenen un pes significatiu a les mobilitzacions contra el "procés" i amb vasos comunicants amb els partits constitucionalistes com PP i Ciutadans, amb qui es manifesten plegats. Borràs ha fet aquest últims anys un seguiment gràfic dels grups ultres, publicant moltes de les seves fotos a Nació Digital. A l'acte que, va congregar unes cent trenta persones, hi van intervenir l'historiador Roger Prims, l'historiador i expert en ultradreta i seguidors d'equips de futbol, Carles Viñas, la periodista Gemma Aguilera, i l'autor, Jordi Borràs. Borràs fa un any va publicar el llibre Warselona, que és un recull de imatges de manifestacions i conflictes dels últims temps.
Roger Prims, el primer en intervenir, va exposar un repàs de la catalanofòbia a l'Estat espanyol i, barrejant cites i fragments de discursos de polítics actuals, amb altres de fa cinquanta o cent anys, jugant sovint amb declaracions molt similars separades per cent anys d'història, o fent-nos creure per un moment que el que deia havia estat proclamat per un polític del segle XIX o la primera meitat del XX, quan havien estat dites els últims dos o cinc anys i alguna, també, per polítics d'esquerres. I va acabar ironitzant sobre les declaracions recents del Delegat del Govern a Andalusia, Antoni Sanz, que va dir fa unes setmanes que no volia que a Espanya manés un partit "que se llama Ciutadans y su presidente Albert".
Carles Viñas, després de felicitat a Borràs per la seva valentia per haver fet un seguiment fotogràfic tan exahustiu dels grups ultres, va fer un recorregut de la ultradreta a Espanya, des de Fuerza Nueva fins a Plataforma per Catalunya i La España en Marcha, impulsada per Alianza Nacional i una de les Falanges, .
destacant el mals resultats d'aquest i altres grups ultres a les passades europees, qualificant la ultradreta com "la força política absent. Existeix, però no té representació".
Per la seva banda la periodista Gemma Aguilera va lamentar que la majoria de mitjans de comunicació a Catalunya prefereixin no parlar de l'extrema dreta en considerar-la residual: "No per no parlar d'una cosa, deixa d'existir". I tot seguit va destacar la relació i la col·laboració de polítics constitucionalistes del PP i Ciutadans amb els grups ultres a l'hora de mobilitzar-se, explicant la reacció que havien tingut la nit abans a la tertúlia del 23/24 del Canal 3/24 algun tertulià ubicat ideològicament en el PP i Ciutadans, quan ella va recomanar aquest llibre per Sant Jordi, i va creure que ella parlava d'un llibre de ficció.
L'últim en intervenir va ser Jordi Borràs, que començà recordant a Xavier Vinader, mort fa dues setmanes que si no hagués estat ingressat a l'hospital fa uns mesos, hagués fet l'epíleg del llibre. "Vinader és el mestre del periodisme d'investigació a Catalunya, va escriure molt sobre la ultradreta dels anys setanta i vuitanta, i recentment havia dit que "els incontrolats dels anys setanta ara vana amb trajo i corbata".
Borràs, continuant les paraules de Viñas, reflexionà sobre el paper dels ultres al moviment unionista i de les declaracions d'alguns polítics i intelectuals de l'òrbita del PP i Ciutadans que s'hi han volgut desmarcar. Però per Borràs, tot i que hi ha un espanyolisme legítim, com a opció i com a sentiment, si de veritat volen defensar un unionisme sense banderes ultres "haurien de destituir a Josep Ramón Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC) que fins fa poc dirigia Somatemps, format per ultres, que el 18 de juliol de 2013 va participar en un homenatge a Francisco Franco".Borràs va manifestar estar d'acord en les paraules de Viñas de que la ultradreta és la força que existeix, però sembla absent.
Tot seguit va relatar com va començar el procés d'aquest llibre de fotos i textos o articles que ha fet ell que es va definir com "il·lustrador de formació i professió, i fotògraf per accident", afegint que "vaig començar fent fotos de fatxes per curiositat, i he acabat fent un llibre de fotos i articles". I va explicar com va començar a prendre imatges d'aquesta temàtica a la primera consulta per la independència a Arenys de Munt i, com, la denúncia feta per la La Falange, va motivar la seva prohibició, iniciant-se un moviment que encara continua. Per Borràs "no es pot parlar d'espanyolisme, sense parlar d'extrema dreta, ni parlar d'extrema dreta sense parlar d'espanyolisme" .
Tot seguit es es van fer diverses intervencions des del públic que foren comentades pels quatre que eren a la taula. Borràs, a pregunta meva, no va aclarir si seguirà fent un seguiment fotogràfic de la ultradreta, tot i que va dir que ara necessitava un descans i allunyar-se una mica de la temàtica. Borràs va agrair es suport dels que participant econòmicament amb el micromecenatge, han fet possible el projecte i de Pol·len edicions.
Yo sólo sé una cosa. Con Franco había trabajo, había casa (ahora los propietarios de las casas son los bancos), paz, unidad de pueblo, armonía, entendimiento, libertad (de elegir la carrera universitaria, de pasear por la noche, cosa que ya no se puede por la inseguridad, etc.). Todo esto para todos. Creó una sólida clase media (en vías de desaparecer), Era España un país independiente (ahora forma parte del mundo global por medio de la Unión Europea), había proteccionismo de nuestros productos, creó la seguridad social, la electricidad con los saltos naturales de agua (ahora nos viene de Francia), etc. Había moralidad (ahora se folla en la calle y no pasa nada). Chicos, qué queréis que os diga. No os entiendo, la verdad. Ahora está todo podrido, ni punto de comparación. Para nada veo a Franco como un Hitler-bis como hacéis vosotros, sino como uno de los mejores estadistas del mundo. Claro que cometería errores, pero esto es porque no somos Dios, sino humanos, por lo que nadie es perfecto... pero... ¡vaya diferencia! Y ahora, a denunciarme por apología del odio, venga, adelante.
ResponElimina