Poca
memòria ha de tenir el líder del PP català, Xavier García Albiol, que
ha qualificat la concentració d'alcaldes i diputats acompanyant al
president Artur Mas fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, "d'acte de pressió i xantatge vers els tribunals, propi de règims com el veneçolà i de dictadures com Cuba ".
Dic
que Albiol ha de tenir molt poca memòria atès que, fa menys de dos
anys, el 20 de novembre de 2013, quan ell va ser jutjat per un presumpte
delicte d'incitació a l'odi per les octavetes vinculant immigració amb
delinqüència i les posteriors declaracions justificant-les, es va presentar al judici caminant des de la plaça Cerdà acompanyat per un
nodrit grup de parlamentaris i regidors populars -de alcaldes el PP no
tenia més que Badalona i Castelldefels-, fins a les portes de la Ciutat
de la Justícia, situada a uns dos-cents metres.
Allà l'esperaven un centenar llarg de veïns de Badalona, arribats en
dos autocars, que portaven pancartes d"Albiol, estem amb tu", "Volem
viure en pau" o "Albiol, no et rendeixis". A
la porta dels jutjats Albiol va ser ovacionat pels seus seguidors als
quals va saludar i abraçar, i entre crits de suport i pancartes, va fer
declaracions a la premsa.
Tot
seguit es va dirigir a la sala del Jutjat Penal número 18, acompanyat
per una quinzena de càrrecs públics del partit, entre els quals estaven, a més de regidors de Badalona i altres ciutats, la senadora Alicia
Sánchez Camacho i el regidor barceloní, Alberto Fernández Díaz. I
mentre va durar el judici, els seguidors d'Albiol es manifestar lliurement a les portes de la Ciutat de la Justícia.
I
ningú aquell dia se li va ocórrer dir que el fet que l'imputat entrés a
la sala acompanyat de càrrecs públics, i hagués organitzat dos autocars
de seguidors, era un xantatge al tribunal o un atac a la independència
de la justícia. Tampoc no va dir res ni l'Audiència de Barcelona, ni el Tribunal
Superior de Justícia sobre aquella manifestació organitzada pel mateix
PP.
Sí que hi ha una diferència entre l'acte de suport a Albiol en el seu judici, i la compareixença d'avui de Mas com a imputat. Els alcaldes que han acompanyat al President són, en cas que es sentenciï
que hi ha hagut delicte, col·laboradors necessaris del delicte que va
fer Mas de posar les urnes.
I
l'autoinculpació al carrer de persones que han comès el mateix acte
pel qual algú és jutjat, és quelcom habitual en nombrosos
judicis per un delicte diguem, col·lectiu, com vagues o manifestacions. Quan cinc persones són jutjades per una manifestació presumptament
il·legal en què van participar centenars, és habitual que molts dels que
van ser partícips d'aquesta acció, acompanyin als encausats o es
concentrin a la porta dels jutjats.
Certament
no és el mateix que es manifestin a les portes d'un jutjat un centenar
de sindicalistes que van organitzar una protesta mentre s'interroga als
quatre detinguts o imputats, que quatre-cents alcaldes. Però
és que els còmplices i coautors en aquest suposat delicte van ser els
mateixos alcaldes que van facilitar la logística i van cridar als
ciutadans a participar en el procés participatiu del 9-N.
Així
doncs, la presència dels alcaldes, més que una pressió, és una
ratificació que si hi va haver delicte i ha d'haver càstig penal, ells,
com a màxima autoritat dels seus municipis, també van desobeir i van
delinquir. Significa
que malgrat que Artur Mas s'hagi declarat responsable del 9-N, ni està sol, ni el delicte que se l'imputa el va fer només amb l'ajuda de
les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. La presència d'alcaldes és només un recordatori que si es considera que s'ha comès un delicte, el delicte és col·lectiu i hi ha molta gent al darrera
Xavier Rius, periodista
Albiol anant cap a la sala acompanyat de diputats i regidors
Manifestants portats amb dos autocars a la porta del judici a Albiol
Albiol, el dia del judici arribant acompanyat per regidors, diputats i sendors a la Ciutat de la Justícia
Poca memoria debe tener el líder del PP catalán, Xavier García Albiol, que ha calificado la concentración de alcaldes y diputados acompañando al president Artur Mas hasta las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de "acto de presión y chantaje hacia los tribunales, propio de régimenes como el venezolano y de dictaduras como Cuba".
Digo que Albiol debe tener muy poca memoria dado que, hace menos de dos años, el 20 de noviembre de 2013, cuando él fue juzgado por un presunto delito de incitación al odio por los folletos vinculando inmigración con delincuencia y las posteriores declaraciones justificándolos, se presentó al juicio andando desde la plaza Cerdà acompañado por un nutrido grupo de parlamentarios y concejales populares -de alcaldes el PP no tenía más que Badalona y Castelldefels-, hasta las puertas de la Ciutat de la Justícia, situada a uns doscientos metros.
Allí le esperaban más de un centenar de vecinos de Badalona, llegados en dos autocares, que portaban pancartas de "Albiol, estamos contigo", "Queremos vivir en paz" o "Albiol, no te rindas".
En la puerta de los juzgados Albiol fue jaleado por sus seguidores a los que saludó y abrazó, y entre gritos de apoyo y pancartas hizo declaraciones a la prensa. Acto seguido se dirigió a la sala del Juzgado Penal número 18, acompañado por una quincena de cargos públicos del partido, entre los que estaban, además de concejales de Badalona y otras ciudades, la senadora Alicia Sánchez Camacho y el concejal barcelonés, Alberto Fernández Díaz. Y mientras duró el jució, los seguidores de Albiol estuvieron manifestándose libremente en las puertas de la Ciutat de la Justicia. Y nadie aquel día se le ocurrió decir que el hecho que el imputado entrara en la sala acompañado de cargos públicos, y hubiera organizado dos autocares de seguidores, era un chantaje al tribunal o un ataque a la independencia de la justicia. Tampoc dijo nada ni la Audiencia de Barcelona, ni el Tribunal Superior de Justicia sobre aquella manifestación organizada por el propio PP.
Sí que hay una diferencia entre el acto de apoyo a Albiol en su juicio, y la comparecencia de hoy de Mas como imputado. Los alcaldes que han acompañado al president son, en caso que se sentencie que ha habido delito, colaboradores necesarios del delito que hizo Mas de poner las urnas.
Y la autoinculpación en la calle de personas que han cometido el mismo acto por el que alguien es juzgado, es algo común y habitual en numerosos juicios por un delito, digamos, colectivo como huelgas o manifestaciones. Cuando cinco personas son juzgadas por una manifestación presuntamente ilegal en la que participaron cientos, es habitual que muchos de los que fueron partícipes de dicha acción, acompañen a los encausados o se concentren en la puerta de los juzgados.
Ciertamente no es lo mismo que se manifiesten a las puertas de un juzgado un centenar de sindicalistas que organizaron una protesta mientras se interroga a los cuatro detenidos o imputados, que cuatrocientos alcaldes. Pero es que los cómplices y coautores en este supuesto delito fueron los mismos alcades que facilitaron la logística y llamaron a los ciudadanos a participar en el proceso participativo del 9-N. Así pues, la presencia de los alcaldes, más que una presión, es una ratificación de que si hubo delito y debe haber castigo penal, ellos, como máxima autoridad de sus municipios, también desobedecieron y delinquieron. Significa que pese a que Artur Mas se haya declarado responsable del 9-N, ni está sólo, ni el delito que se le imputa lo hizo él sólo con la ayuda de las conselleres Joana Ortega e Irene Rigau. La presencia de alcaldes sólo es un recordatorio para que en el caso que se considere que ha habido delito, el delito es colectivo y hay mucha gente detrás.
Xavier Rius
Llegir en català al Periódico
Llegir en castellà al Periódico
