Les seus del dos setmanaris mataronins Cap Gros i Tot Mataró han estat víctimes aquesta matinada d'atacs vandàlics de caire ultradretà. Les oficines dels
dos mitjans de comunicació han aparegut aquest matí amb
pintades de caire feixista amb les consignes “Fora moros”, “Prou immigració il•legal” i “Visca Espanya lliure de
separatistes”, al costat d'una bandera espanyola. A una de les seus han inhabilitat l’intèrfon i a l'altra han posat silicona al pany.
A Mataró, municipi on PxC té tres regidors, hi ha diversos cercles -organitzats o no- d'extrema dreta antiimigració i espanyolistes que, sense cap mena de dubte, van més enllà d'aquesta força política que encapçala a la capital del Maresme la jove Mònica Lora. El portaveu del PP mataroní, José Manuel López, sembla sovint que competeixi amb PxC, i de vegades fa un discurs similar.
El passat 21 de setembre es va fer una manifestació contra la presència d'una bandera estelada a la caserna de bombers, convocada amb un cartell en paper i a la xarxa que no signava cap grup. A la concentració es van fer crits similars als que va fer La España en Marcha a la seu de Blanquerna a Madrid l'11 de setembre, i hi van participar militants o simpatitzants del PP (entre ells dos regidors), Ciutadans, La Falange i Plataforma x Catalunya.
A final de juliol i començaments d'agost es van produir una sèrie d'incidents, uns clarament islamòfobs, algun altre motivat per algun multireincident magribí, i altres, dels que hi ha versions contraposades, de rebuig de grups de magribins a actuacions policials, que segons unes versions haurien estat correctes i segons altres clarament abusives o desproporcionades. Anteriorment, al maig, una noia d'origen magribí va ser llençada a la via del tren, fet que explico a sota.
Amb l'atac d'aquesta nit a la seu dels dos mitjans de comunicació locals, amb pintades contra la immigració i contra el moviment cívic i polític sobiranista pel dret a decidir i per la independència, algun dels grups o cercles d'extremadreta locals pretenen coaccionar a dos mitjans que recullen o mostren sense sectarisme la voluntat independentista de gran part de la ciutadania, i eviten amb les seves informacions donar visions simplistes, xenòfobes o populistes demagògiques als problemes de convivència i precarietat que certament es donen en alguns barris de la ciutat.
Plataforma per Catalunya ha condemnat aquest actes vandàlics, i lamenta que alguns no condemnin actes vandàlics o amenaces que diu que han patit els regidors de PxC
Plataforma per Catalunya ha condemnat aquest actes vandàlics, i lamenta que alguns no condemnin actes vandàlics o amenaces que diu que han patit els regidors de PxC
"Un grup de veïns del barri de Rocafonda ha convocat per aquest diumenge,
dia 30, una concentració ciutadana per denunciar els problemes de
seguretat, convivència i civisme que pateix el barri. Una situació que
ve de lluny però que, segons denuncien els propis convocats, va viure el
seu punt culminant l’estiu passat. Una agressió a un veí del barri,
presumptament per part d’un grup de joves d’origen magrebí, va
desembocar en escenes tensió als carrers, que va obligar a la
intervenció dels Mossos d’Esquadra. El descontent de molts veïns de
Rocafonda per la situació que es viu al barri és patent des de fa molt
de temps, i ara han decidit dir prou. Asseguren que la marxa serà
silenciosa i pacífica, i reclamen que a les autoritats que els escoltin
d’una vegada i hi posin solució.
El rerefons d’aquesta protesta és la situació social molt complexa. Rocafonda és un dels barris amb més densitat de població de Catalunya, amb problemes estructurals i urbanístics evidents malgrat la intervenció de la Llei de Barris. El percentatge de població immigrant és el més elevat de la ciutat, i les xifres d’atur doblen les del conjunt de la ciutat. La crisi econòmica hi fa estralls, i a això s’hi sumen els problemes de convivència entre les diferents cultures que hi viuen i una sensació creixent d’inseguretat, fruit d’incidents com la crema de diversos vehicles de fa una setmana. Un polvorí, en definitiva, que es pot encendre amb qualsevol espurna sorgida d’un incident aïllat i tenir efectes devastadors. Per aquest motiu, tal i com reclamen els veïns, les autoritats ja no poden seguir mirant cap a un altre lloc. Però els propis residents al barri tampoc poden caure en la temptació de buscar respostes simples ni caps de turc per la difícil situació que viuen als seus carrers. Que no es deixin manipular, perquè darrere de les severs pors, patiments i incerteses hi ha moltes més causes i culpables que el col·lectiu concret a qui molts els conviden a assenyalar".
El rerefons d’aquesta protesta és la situació social molt complexa. Rocafonda és un dels barris amb més densitat de població de Catalunya, amb problemes estructurals i urbanístics evidents malgrat la intervenció de la Llei de Barris. El percentatge de població immigrant és el més elevat de la ciutat, i les xifres d’atur doblen les del conjunt de la ciutat. La crisi econòmica hi fa estralls, i a això s’hi sumen els problemes de convivència entre les diferents cultures que hi viuen i una sensació creixent d’inseguretat, fruit d’incidents com la crema de diversos vehicles de fa una setmana. Un polvorí, en definitiva, que es pot encendre amb qualsevol espurna sorgida d’un incident aïllat i tenir efectes devastadors. Per aquest motiu, tal i com reclamen els veïns, les autoritats ja no poden seguir mirant cap a un altre lloc. Però els propis residents al barri tampoc poden caure en la temptació de buscar respostes simples ni caps de turc per la difícil situació que viuen als seus carrers. Que no es deixin manipular, perquè darrere de les severs pors, patiments i incerteses hi ha moltes més causes i culpables que el col·lectiu concret a qui molts els conviden a assenyalar".
EL CAS DE LA NOIA MUSULMANA QUE VA SER LLENÇADA A LA VIA DEL TREN
A Mataró però s'han produït fets racistes greus com el de la menor magribina que va ser llençada a les vies, el passat mes de maig poc abans que arribés un tren (clica), després de fer reiterats insults racistes a aquesta noia i una altra magribina que era amb ella.
El jutge va deixar en llibertat amb càrrecs l'home que hauria llançat una menor d'origen magribí a les vies del tren a Mataró, després d'insultar-la i agredir-la. Es tracta d'un ciutadà francès de 37 anys que ara està acusat d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Tot plegat va passar dijous 23 de maig de 2013 a la nit, a l'estació de tren de la capital del Maresme, quan la menor estava esperant l'arribada d'un comboi acompanyada d'una amiga. El detingut s'hauria dirigit cap a elles sense motiu aparent i els hauria proferit insults de caràcter racista i les hauria escopit.
Segons la informació dels Mossos d'Esquadra, quan una de les menors li va recriminar la seva actitud, l'home la va agredir amb dues puntades de peu a la panxa i la va llençar a les vies. Un cop allà, va impedir que la menor tornés a pujar a l'andana amb més puntades de peu.
La ràpida intervenció dels vigilants de seguretat de l'estació va permetre que la noia pugés a l'andana abans que arribés el tren.
Informació sobre els incidents de l'agost a Mataró
No és que els propis residents al barri caiguin en la temptació de buscar respostes simples, o de que busquin caps de turc. El tema no és aquest. El tema és que els musulmans no es volen integrar, ni ho poden fer, si de veritat viuen la seva fe. Aquest és el problema. No tenim por de perdre la casa o el treball. És tota una altra la qüestió. És senzillament que és totalment impossible conviure amb musulmans, i això no és per culpa nostra, sino d'ells. Tú, Xavier Rius, dius --en un altre article ho deies-- que som nosaltres els que ens hem d'integrar a ells, i posaves com exemple les mesquites. Deies que ja és hora de que comencem a veure com a cosa normal el que hi hagi gent aturada a la vorera, devant la porta d'una mesquita, xerrant una estona, i ho justificaves dient que també quan la gent surt de missa, uns quants es queden a la porta de l'esglèsia xerrant. Doncs mira, jo sí hi veig una diferència. La gent que passa pel carrer el que veu a la porta de l'esglèsia és gent de totes les edats i dels dos sexes, mentre que devant la mesquita només hi veuran homes... ho et penses que en l'islam la dona no és pas menystinguda? Les dones musulmanes resen a casa, i la dona és inferior a l'home, en l'islam. Ademés, una mesquita és un lloc on s'ensenya la xaria o llei islàmica, incompatible amb els valors occidentals de igualtat, respecte pels drets humans, tolerància, llibertat de creure o no creure en Déu, amor al proïsme, àdhuc als enemics... La xaria és el mateix islam autèntic, no n'és un afegit posterior a quan l'islam va ser fundat, no és un texte apòcrif, sino el seu fonament essencial. Que els musulmans --si son autèntics-- odiin els jueus --i els que no els odien no són autèntics-- no té res a veure amb la creació de l'Estat modern d'Israel ni amb els atemptats de l'11 de setembre. Si aquets fets no haguessin esdevingut, igualment tindrien odi als jueus, senzillament perquè l'Alcorà mana tenir-lo, i no hi dona cap raó: se'ls ha d'odiar i matar perquè ho diu Alà. I l'Alcorà no té contextes que permetin dir que no s'ha de interpretar literalment, perquè és la paraula de Déu feta llibre, segons l'islam i el mateix Alcorà, i perquè aquesta religió va adressada a tots els homes de tots els temps i llocs, segons diuen els musulmans i l'Alcorà. Aquest és el tema, Xavier, obre els ulls d'una vegada. La gent és islamòfoba perquè l'islam no és una religió, és un sistema totalitari; en conseqüència, el temor envers l'islam no és pas injustificat ni malaltís, sinò justificat i sà. Sí, cert, dins l'Esglèsia hi han pastors i capellans pedòfils, per posar un exemple de com els fidels de totes les religions fan pecats, bestiesses i cometen violacions dels drets humans. Però hi ha una “petita” diferència. Cada cop que un cristià comet adulteri, mata, roba, comet pederastia... no fa altra cosa que el contrari del que Jesús mana, i per tant es desvia del missatge d'aquest; mentres tant, cada cop que un musulmà comet adulteri, mata, roba, comet pederastia... no fa altra cosa que el manat o exemplificat per Mahoma, i per tant es fa totalment u amb el missatge d'aquest. Poden existir els musulmans moderats, però el que sí que no existeix, és l'islam moderat. Desengatxa’t, Xavier: no existeix un islam radical per un cantó i un islam moderat per un altre: només n’hi ha un.
ResponEliminaLa diferència de la discòrdia , o l'animal humà .Encara que tinguem un telèfon i un ordinador és clar la naturalesa de l'humà , l'instint bàsic que ens ha permès sobreviure i evolucionar com a espècie ara ens esta matant ; no inventem res , solament cal canviar colors, llengua i religió per veure repetit aquest fenomen per tota la terra i de forma cíclica al llarg de la història , instint , sovint aprofitat per dirigents que saben atiar , la bèstia que dorm en cadascun de nosaltres .Hem d'aprendre a construir en la igualtat i no en la diferència , veig amb recel i una sana enveja com l'alquimista Mandela va convertir el plom en or , em deprimeix veure com els nostres "gurus" polítics , models socials dels nostres futurs ciutadans ,es disputen en compte de debatre, espero que encara siguem a temps , almenys per reflexionar
ResponElimina