divendres, 26 de desembre de 2014

LA COINCIDÈNCIA D'ESLOGANS DE "PODEMOS" AMB ELS QUE UTILITZEN FA ANYS EL CASAL TRAMUNTANA I JOSEP ANGLADA (prego que els doctors en comunicació i ciència política de Podemos acceptin aquesta humil reflexió d'un estudiós de la ultradreta)


El primer personatge polític que va començar a utilitzar a l'Estat espanyol el terme "casta política" a finals de l'any 2008, va ser Josep Anglada -president de la xenofòba i populista, Plataforma X Catalunya- de manera pejorativa per desqualificar a la resta de forces polítiques. Ho utilitzava en els seus escrits, comunicats de premsa i intervencions al Ple de l'ajuntament de Vic, on PxC havia passat a les eleccions municipals de 2007 d'un a quatre regidors, sent la segona força de Vic, i s'havia format un govern de concentració o de cordó sanitaria front PxC, format per CiU, PSC, ERC i ICV-Esquerra Unida. Així per Anglada els altres eren "la casta" independentista, nacionalista o espanyolista, de dretes o d'esquerres, que s'unia contra ell. Un any més tard, el 2009, el periodista Daniel Montero publica el llibre "La Casta, el chollo de ser político en España", que és la versió espanyola del publicat poc abans a Itàlia "La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili, per dos periodistes del Corriere de la Sera.  

Quan el gener de 2010 l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, anuncia que denunciarà a la policia els  estrangers sense papers empadronats a la ciutat per tal que siguin expulsats, i que negarà el padró als sense papers que arribin a Vic -proposta de la que després l'alcalde s'haurà de desdir-, Anglada agafa una gran notorietat mediàtica. 
De només sortir al Canal Català, esdevé el convidat políticament incorrecte de molts programes de TV d'àmbit estatal: Intereconomía, Tele5, Antena 3, la Sexta, etc.. on el seu discurs contra la casta "política podrida" té molt ressó i és adoptat per altres social-populistes demagogs anti Zapatero i anti-PP com el periodista d'Intereconomía ,Enrique de Diego, que legalitza l'efímera Plataforma de la Las Clases Medias. I serà Enrique de Diego qui editarà el libre signat per Anglada (però presumptament escrit per un exsocialista andalús empipat amb la Junta de Andalucía) "Sin mordazas y sin velos". A la presentació del qual a Madrid, Anglada, De Diego i el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, carregaran contra "la casta política"
En aquell moment Pablo Iglesias encara no havia fet el salt mediàtic, era professor interí de ciència política, encara no havia entrat com assessor d'Izquierda Unida, i comença a dirigir i presentar el programa La Tuerka a TeleK.

Anglada, De Diego, i M Bernad (Manos Limpias) a la presentació a Madrid de "Sin mordazas y sin velos" el 2010 en la que Anglada, De Diego, i M Bernad (Manos Limpias) carreguen contra la "casta política podrida"



Pel que fa a l'eslogan que ha agafat recentment de "Frente a vuestro odio, nuestra sonrisa", és calcat a "Frente a vuestro odio, nuestra alegría" eslogan de l'ultra o identitari social-populista "Casal Tramuntana" obert a Barcelona el gener de 2012 que vol imitar el "Feixisme del Tercer Mileni" de la Casa Pound italiana, d'on sembla que van agafar l'eslogan.    


Membres del "socialpatriota", ultra o nacional-revolucionari Casal Tramuntana -alguns dels seus impulsors estan vinculats a PxC- amb l'eslogan del casal o centre social: "Frente a vuestro odio, nuestra alegria", tret, sembla del nofeixisme italià, el març de 2012.

Acte de Podemos a Barcelona amb l'eslogan "Su odio, nuestra sonrisa" de Pablo Iglesias, amb Gemma Ubasart



EL CABDILLISME DEL LÍDER QUE APEL·LA A "LA MASSA", LA BONA GENT. UNA ALTRA COINCIDÈNCIA AMB EL DISCURS DE LA ULTRADRETA

Una altra similitud de Podemos amb el discurs del neofeixisme actual -i els règims autoritaris del segle XX- és el cabdillisme del seu líder, front la partitocràcia. És un fet que hores d'ara -26 de desembre de 2014-, que al Registre de Partits del Ministeri de l'Interior continua constant com a símbol del partit Podemos, la cara del seu líder, opció que no fa cap altre partit d'àmbit estatal o autonòmic, però que podria recordar la omnipresència de la imatge del líder, cabdill o guia suprem  a certs règims passats o presents autoritaris, nacional-populistes o -des del meu punt de vista- amb certs dèficits democràtics.  
També sembla que hi ha coincidències amb el llenguatge de la ultradreta, que es defineix social-identitària, quan Iglesias diu que Podemos no és de dretes ni d'esquerres sinó transversal, donat que "el poder no té por a l'esquerra, té por a la gent", fent-se portaveu de "la gent". Un discurs amb semblances a la ultradreta quan, com el MSR, parla de convertir "la massa en poble" i s'apel·la sempre, com fa Anglada a "la bona gent" que està enganyada pels partits corruptes. Un discurs que fa ara Marine Le Pen quan es proclama la portaveu del poble o la líder que empodera, dóna el poder al poble, a les persones.



1 comentari:

  1. Como se pueden decir tantos disparates, que el termino casta lo inventó Anglada?? quien se va creer eso, si Podemos le parece caudillista entonces el PP que es?? porque no se mueve una mosca sin que lo diga el jefe, y luego que no ser de izquierdas ni de derechas te convierte en poco menos que fascista, esto es pura histeria anti-Podemos.

    ResponElimina