Xavier Rius, El Periódico, divendres 8 de juliol de 2016
Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el
Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre
d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori,
al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en
funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el
gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la
necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic
que signifiquen els set CIE existents a Espanya.
Creats per la
llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què
es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que
les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de
residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió.
Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes
inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article
89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país.
Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i
immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls
ha iniciat un expedient d'expulsió.
A causa de l'absència de
normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat,
vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van
realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL
PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament
que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha
estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va
exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i
lavabos.
Llei d'estrangeria
Deixant de costat els
estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva
expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual
seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen
papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de
setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són
subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer
tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar
en llibertat.
No defenso, excepte comptades excepcions,
l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si
lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i
les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat
per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre
ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al
CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com
que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre
s'està tramitant el seu expedient, com podrien ser l'obligació de
personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.
LOS CIE, INÚTILES I HUMILLANTES
Xavier Rius, El Periódico, viernes 8 de julio de 2016
Acabe como acabe el pulso entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio del Interior, con
la prohibición de reapertura del Centro de Internamiento de Extranjeros
de la Zona Franca (CIE) dictada por el consistorio, alegando la falta
de licencia, y el hecho consumado de su puesta en funcionamiento
ejecutada por la Delegación del Gobierno y el ministerio, el gesto de denegar su reapertura pone
de nuevo sobre la mesa la necesidad de acabar con el agujero negro en
nuestro ordenamiento jurídico que significan los siete CIE existentes en
España.
Creados por la ley de extranjería, son establecimientos de detención no penitenciarios
en los que se mantiene internados un máximo de 60 días, en unas
condiciones peores que las de una cárcel, a aquellos extranjeros que,
por carecer de permiso de residencia o haberles caducado, se les ha abierto un expediente de expulsión.
En los CIE también se interna a reclusos extranjeros condenados a penas
inferiores a seis años y por decisión judicial, en aplicación del
artículo 89 del código penal, se les conmuta la pena
por la expulsión a su país. Así se mezclan en las habitaciones
delincuentes con sentencia firme e inmigrantes sin papeles que fueron
identificados por la policía y se les ha iniciado un expediente de
expulsión.
Debido a la ausencia de normativa de funcionamiento, y
viviéndose situaciones de arbitrariedad, vulneración de derechos
sociales, sanitarios y de defensa jurídica, se realizaron diversas campañas de denuncia,
una de ellas impulsada por EL PERIÓDICO, gracias a las que el Gobierno
aprobó en el 2014 un reglamento que, lamentablemente, cambió poco las
cosas. El CIE de Barcelona ha estado cerrado estos meses por orden del
juez de extranjería que exigió que se subsanara la insuficiencia de duchas, agua caliente y retretes.
LEY DE EXTRANJERÍA
Dejando de lado a los extranjeros condenados, que podrían estar los días previos a su expulsión en un centro penitenciario cercano al aeropuerto o puerto por el que serán deportados, muchos
de los inmigrantes que ingresan por carecer de papeles acaban en
libertad y su expulsión no se consuma tras semanas de angustia. Muchos
de los que ingresan en el CIE de Barcelona son subsaharianos inexpulsables que llegaron a Melilla, y como un mero trámite, pasan unas semanas allí hasta quedar en libertad.
No
defiendo, salvo contadas excepciones, la expulsión de aquellos que
carecen de papeles. Pero si lamentablemente, habida cuenta la vigencia
de la ley de extranjería y las obligaciones de España con la Unión
Europea, alguien va a ser expulsado por la falta administrativa de carecer de papeles, no
hay que someterle ni a él ni a sus familiares al tormento de permanecer
dos meses en el CIE y esa lotería de no saber si mañana saldrá o será
expulsado. Dado que no son delincuentes, existen otros procedimientos de control mientras
se tramita su expediente, como podrían ser la obligación de personarse a
diario en la comisaría o el brazalete localizador.
Leer en castellano en El Periódico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada