dimecres, 11 d’octubre de 2017

DIES DE TREVA. Però segons què digui Puigdemont pot trencar-se el bloc sobiranista i molta gent sentir-se enganyada, i dubto que Rajoy pugui liderar una reforma constitucional que resolgui, com diu Margallo, algunes demandes de Catalunya. Cal ara que demà no hi hagi incidents als carrers a Barcelona ja que Rajoy els voldria utilitzar per justificar l'estat d'excepció




Sembla que s'ha desvetllat el trenca closques de no saber ahir al vespre què estava passant, després de proclamació o no de la Declaració Unilateral d'Independència. Declaració que per la part de la Generalitat s'anava a fer amb el vertigen de la fugida d'empreses i l'èxit de participació de la manifestació unionista de diumenge i les diverses crides internacional a aturar màquines i negociar.

Puigdemont i l'entorn del PDECAT estava rebent dels que demanen diàleg i negociacions a Mariano Rajoy, la petició de no fer la DUI. Determinants van ser les paraules de Donald Tusk a la cimera del Comité Europeu de les Regions demanat a Rajoy que  no apliqués una resposta violenta -reconeixent que ell com a membre d'una minoria ètnica sap que és ser tractat a cops de porra- i a Puigdemont que no fes res irreversible. Els estats de la Unió Europea no volen una Catalunya independent, per això donaven suporta  a la legalitat constitucional,  però sembla pel gest de Tusk -que no l'hauria fet sense consultar-ho a Merkel-, tampoc desitgen una evolució violenta o l'estat d'excepció a Catalunya, que es podria derivar d'una intervenció de la Generalitat o un empresonament de Puigdemont.
I mentre això passava, Pedro Sánchez assegurava a Rajoy que li donaria suport si s'iniciava una reforma constitucional que solucionés algunes de les causes que han portat a Catalunya on és ara. Proposta complexa donat que un sector del PP, a més de Ciudadanos, volen fer-la en un sentit totalment oposat. Aquest voldrien "no tornar a cometre l'error de deixar la seguretat pública (Mossos) i l'ensenyament ens mans d'independentistes". Així doncs, obrir el meló de la reforma pot acabar de maneres molt diferents, cosa que per anar bé, caldria que PSOE i Podemos anessin a una, i aquí ens trobem amb l'escull de la demanada del dret a decidir o d'autodeterminació i qui faria el paper de l'antiga CiU en aquesta negociació.

QUÈ RESPONDRÀ PUIGDEMONT?
Però primer de tot cal que la setmana vinent Puigdemont respongui al requeriment de Rajoy de si està dins la legalitat espanyola o fora, de si ha declarat o no la DUI. Si diu que no, por trencar-se Junts pel Sí i dinamitar-se la majoria que necessita de la CUP. I si diu que ni sí ni no, li pot caure a sobre la suspensió de l'autonomia, el 155 i una major pressió judicial. Evidentment en aquesta negociació també hi és la necessitat de frenar la pressió judicial, i si bé el govern ha jugat brut per accelerar-la, està per veure si donada la pretesa independència de jutges i fiscals, ara podria refredar-la. Un govern i 800 alcaldes imputats, molts d'ells negant-se fins i tot a anar a declarar forçant així la detenció és una bomba difícil de desactivar.
      La no proclamació de la DUI ha fet trontollar la relació de Junts pel Sí amb la CUP, i casualment o no, la diputada que va parlar d'un "corralito" a Catalunya, Eulàlia Reguant, ha renunciat avui a l'acta de diputada. I, sobretot, a creat una gran frustració en les bases independentistes que tot i ser conscients que podia haver-hi una brutal resposta de l'estat, volien jugar ja ara aquesta partida, encara que s'emtrés en una espiral repressiva que molts creuen que faria que Europa es mullés. 
La posada del fre per a mi és positiva perquè sembla que Rajoy  esperava que hi haguessin enfrontaments violents demà a Barcelona amb motiu del Dia la Hispanidad (cada any n'hi ha hagut agressions entre ultres i antifes, iniciats o provocats uns anys per uns i altre pels altres) i que aquest incidents es donessin també al voltant de la manifestació de Passeig de Gràcia, per justificar una possible declaració de l'estat d'excepció a Catalunya. I personalment tinc dubtes que el PP, més enllà de que ha dit avui l'exministre Margallo de resoldre a la reforma constitucional per respondre a demandes de Catalunya com finançament i llengua, sigui capaç de capgirar el rumb iniciat recollint milions de signatures contra l'Estatut.
Així doncs la resposta de Rajoy i possible aplicació de l'article 155 de la Constitució, dependrà de què respongui Puigdemont. Però si Puigdemont diu que no l'ha declarat segurament perdrà el suport de la majoria del Parlament i aniriem a unes eleccions catalanes que sembla que ni ERC ni el PDECAT desitgen.
Ara tenim una treva d'uns dies.

1 comentari:

  1. Bastante acertada la expresión utilizada por José Sacristán: "Que arríen las banderas". El nacionalismo es el veneno que intoxica a los pueblos y los conduce al abismo.

    ResponElimina