dimecres, 13 de novembre de 2019

Analitzo a NacióDigital els resultats de Vox i quin paper jugarà aquesta legislatura


La forta irrupció de Vox, que a l'abril va obtenir 24 escons al Congrés i ahir 52, no és comparable a la de cap altre partit ultra europeu. Una pujada de la que no hi ha precedents a Europa, en passar en sis mesos de zero escons al Congrés dels Diputats a ser la tercera força política en les eleccions d'aquest diumenge.

No és pot comparar amb l'ascens i evolució d'altres partits ultres europeus, no només per la seva rapidesa sinó perquè Vox, a diferència de la majoria de grups ultres europeus, no ha patit  "cordons sanitaris" per aïllar-los. Tant en la seva irrupció al Parlament d'Andalusia fa un any, com a les autonòmiques i municipals del 26 de maig, el Partit Popular i Ciutadans no van tenir cap problema per pactar amb el partit de Santiago Abascal de cara a constituir governs i definir programes.


I Vox tampoc es pot comparar ni amb els ultres més racistes, ni amb els més euroescèptics, ja que l'eix nuclear de la seva existència és negar el fet diferencial de determinats territoris de l'Estat (aquest mateix dilluns ho ha recordat Abascal), combatre les seves reivindicacions, demanar la il·legalització de partits de llarga trajectòria democràtica i proposar la supressió del model autonòmic. L'enfrontament territorial podria recordar a la Lliga Nord d'Umberto Bossi. Però Bossi no demanava empresonar, sinó obtenir més autonomia o la independència de la Padània, on va convocar un referèndum que no va tenir conseqüències penals.
 
El principal fet diferencial del creixement de Vox amb els dels altres partits ultres europeus és que des del primer dia, tots els escons de Vox als parlaments d'Andalusia, Madrid, Múrcia o Castella i Lleó, han estat utilitzats per formar majories de govern i definir el programa. Mentre els nombrosos escons que ha obtingut aquest últims quatre anys Alternativa per Alemanya a la totalitat de lands només han servit per quedar-se a l'oposició i han motivat pactes sovint a tres entre CDU, socialdemòcrates, liberals, verds i els esquerrans de Die Linke, a Espanya els diputats i regidors de Vox han estat acceptats.

Els altres dos partits de la dreta, Cs i el PP, no han fet ni la comèdia d'esgotar als parlaments el termini de la repetició electoral aparentant que els pactes amb Vox eren a contracor. En ser els escons de Vox un vot útil i legitimitat per partits de govern,  era de preveure que es normalitzaria i seguiria creixent.

Certament hi ha algunes excepcions pel que fa als cordons sanitaris i a alguns països europeus, com fa uns anys a Àustria o recentment a Itàlia amb Matteo Salvini, on la ultradreta ha governat. Però l'evolució de l'antiga Lliga Nord no es pot comparar a l'ascens de Vox, tant per la progressiva mutació ideològica i territorial de la Lliga com perquè prèviament, com a partit regionalista, ja va formar part de l'àmplia coalició conservadora que liderava Silvio Berlusconi.

Al Parlament Europeu els eurodiputats de Vox no van entrar al grup Identitat i Democràcia on hi ha els del FN de Le Pen, l'FPO austríac, Alternativa per Alemanya o els italians de la Lliga, sinó que formen part del grup Conservadors i Reformistes amb dels ultracatòlics de Llei i Justícia de Polònia. Són partits que no comparteixen els punts de vista favorables al matrimoni homosexual o l'avortament dels ultres francesos o holandesos.

Però no sembla que Vox, més enllà dels seus discursos contra la "ideologia de gènere" faci ara des del Congrés bandera principal del no a l'avortament o al matrimoni homosexual, donat que sap que l'han votat dones favorables a l'avortament i gais que comparteixen amb Vox la visió que Espanya és una i no cinquanta-una. Sí que si es tornen a produir repunts d'arribada d'imnigrants per mar denunciarà una suposada invasió i demanarà que Espanya actuï com ho feia Salvini negant-los l'acollida.
Però la qüestió que sacsejarà Vox per sobre de tot serà que no es faci cap concessió real o imaginaria a l’independentisme català. Si bé la seva estratègia dependrà de l’escenari que sorgeixi. Si Pedro Sánchez és investit amb el suport de Podemos, PNB, Más País i altres grups, amb el vot favorable o l’abstenció d’ERC, en base al preacord signat ahir entre PSOE i Podemos, denunciarà suposats pactes amb l’independentisme. I aquí caldria veure si el PP i el que queda de Ciudadanos calcaran o no els arguments de Vox. Però si l’acord fracassa i s’entra en una legislatura agònica amb els agents econòmics demanant un pacte amb el PP que Pablo Casado es plantegés valorar, el principal adversari de Vox serà llavors el PP, al que acusaria de traïdor. I en monopolitzar Vox l’oposició des de la dreta, també hi sortiria guanyant.

2 comentaris:

  1. En las últimas semanas vengo escuchando, sobre todo a través de redes sociales, la importancia que tiene silenciar mediáticamente a los partidos llamados de "Ultraderecha" en tv, radio, prensa etc

    Yo creo que hay mucho de "wishful thining" en este análisis. La izquierda no ha acabado con Amanecer Dorado en Grecia, por ejemplo, han sido los medios de comunicación los que han sustituido a Amanecer Dorado por Solución Griega, como ha pasado en toda Europa

    Es curioso que ésto ha ocurrido en toda Europa, desde las europeas de 2014:
    - En Reino Unido, cuando el BNP consiguió un eurodiputado, apareció de la nada UKIP
    - En Alemania, cuando el NPD consigue un eurodiputado, reconvierten a Afd en un partido de "altright", cuando eran como Upyd
    - En Italia, cuando despunta Casa Pound, de repente, empiezan a darle publicidad a Salvini y la Liga Norte
    - Incluso recientemente, en Portugal, cuando el PNR consigue triplicar sus votos, aupan a un líder populista al frente de "Chega"

    VOX es un partido atlantista, neoliberal en lo económico, monárquico, constitucionalista, euro-escéptico pero europeísta, a favor de la inmigración legal y regulada, sionista y amigo de instituciones supranacionales como la OTAN... es un partido de extrema derecha "confortable", derecha dura, identitaria a medias, ya que es hispanista y defiende la inmigración latina. Creo que a los poderes fácticos y a los medios de comunicación les interesaba más darle cancha a VOX que a organizaciones como ADÑ o Respeto, o asociaciones como HSM

    En política, nada es casual, y el ascenso de VOX tampoco lo es

    ResponElimina
  2. Vamos por partes. Al mensaje anónimo anterior, pensar que ADÑ iba a hacer algo teniendo a 2 Falanges y a un partido rancio como Alternativa Española es de ilusos. Cualquier parecido entre ADÑ y los partidos que están triunfando en Europa es pura coincidencia. Nada que ver ADÑ con la Liga, AFD, NPD, Amanecer Dorado, Casa Pound, etc.

    También me gustaría que el señor Rius Sant me aclarase el papel creciente que está teniendo Jordi de la Fuente en VOX Barcelona. Ha pasado de ser la sombra de Ignacio Garriga en diferentes actos a representar él solito a la formación en diferentes actos y esto se puede ver siguiendo la cuenta en Twitter de VOX Barcelona. Solo la semana pasada estuvo en 3 o 4 actos, desde una tertulia en radio con juventudes de otros partidos tales como ERC, PP, PSC o UP, a presentar nuevas agrupaciones de VOX en Sant Esteve Sesrovires y Esparreguera o ir a un acto de S'Ha Acabat. De este último acto me llamó la atención que él parecía tener un papel más preponderante que Juan Carlos Segura (número 3 de VOX por Barcelona al Congreso). ¿Le ves con opciones de ir en la lista de VOX al Parlamento de Cataluña? No digo encabezando la lista, pero sí en un puesto de salida. ¿Se le está introduciendo poco a poco y limando los aspectos más polémicos de su pasado para que su aterrizaje sea más suave? A ver si me puedes contestar sobre este particular, Xavier.

    ResponElimina