Moció de censura amb mirada
llarga
Xavier Rius Sant, El 9 Nou dilluns 27 de gener de 2025
Després de perdre Sílvia Orriols la qüestió de confiança l’oposició té 30
dies per presentar una moció de censura proposant un alcalde o alcaldessa
alternatiu. Des de l'endemà del seu nomenament com alcaldessa el 17 de juny de
2023 l’oposició podia presentar-la i, de fet, en diversos moments hi han hagut
converses en les que no es va arribar a l’acord sobre com o si era el moment
oportú. Però la situació ara és una altra ja que la Llei Orgànica de Règim
Electoral estableix un mecanismediferent al dels parlaments autonòmics i al del Congrés per tal de garantir la governabilitat
dels ajuntaments i la seva continuïtat.
Si a un alcalde li tomben els pressupostos no pot convocar eleccions i fer
que la gent torni a parlar. Pot prorrogar els anterior com va fer fa un any
Orriols o pot sotmetre’s a una qüestió de confiança lligada a una moció de
censura que si no prospera, fa que els pressupostos quedin aprovats i l’alcalde
convalidat. Un mecanisme quevan fer Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni,
els quals perdien la qüestió de confiança però en no ser capaços l’oposició de
pactar després un candidat de consens, l’alcalde continuava i amb els
pressupostos aprovats. A Barcelona era improbable que la CUP i Ciudadanos, i
després amb Vox, juntament amb Esquerra
i un altre partit es posessin d’acord. Però a Ripoll ja van estar a punt de
posar-se d’acord el juny de 2023 els grups que formen la majoria absoluta:
Junts, ERC, PSC i la CUP. I com els regidors només poden presentar una moció de
censura en els quatre anys delegislatura, ara si aquesta s’acorda serà per anar
fins al final.
En el llibre “Aliança Catalana, els nostres ultres” que publicaré al mes de
març, faig un seguiment detallat de les negociacions, acords i desacords que es
va donar entre Junts, ERC, PSC i la CUP entre el 28 de maig i 17 dejuny de
2023. Parlant amb tots els implicats recullo trobades, trucades, whatsapps,
reunions, vingudes a Ripoll de dirigents dels diferents partits, inclòs Jordi
Turull, negociacions on es posa sobre la taula també el govern del Consell
Comarcal, trobades a la Cooperativa, dinars al restaurant Canaules, brindis interruptus,cafès fins les cinc de la
tarda als que s’incorporaran alguns que no eren al dinar, i més trucades i
whastapps d’última hora. I redactant el que va passar aquelles intenses tres
setmanes he tingut la sensació de fer el guió d’una d’aquelles pel·lícules en
que una seqüencia temporal d’uns pocs dies es mostra a l’espectador quatre
vegades en les que els llocs i les hores són les mateixes, però els fets o els
perquès difereixen substancialment en les versions dels quatre protagonistes. I
una de les poques certeses a les que arribo és que per al menys dos dels grups
implicats, es va fer servir la CUP com excusa per no posar-se d’acord. Junts no
volia que la CUP fos al govern, però tampoc que hi donés suport quedant-se a
l’oposició ja que creia que acabaria imposant condicions programàtiques que
podien espantar a alguns empresaris o al sector immobiliari i de l’Hosteleria.
I al menys un altre partit, es va negar a arribar a l’acord si la CUP no
entrava al govern. Tinc clar que qui va posarmés obstaclesi canvis de postura per
arribar a l’acord va ser Junts que el 29 demaig,després de la patacada debaixar
de vuit a tres regidors, va anunciar que no demanaria l’alcaldia però donaria
suport a un govern format pels altres grups per evitar que Orriols fos
l’alcaldessa. I després va canviar de parer, postulant-se Manoli Vega en el ple
del 17 de juny com a alcaldable. També tinc clar que la CUP en no voler ser un
obstacle, acceptava si no la volien al govern, donar suport a un tripartit de
Junts, ERC i el PSC, quedant-se a l’oposició. I va passar que, com ningú va
aconseguir la majoria absoluta de regidors del plenari, es va nomenar alcalde
en minoria a Orriols, com a cap de llista més votada en dia de les eleccions.
Dies després d’arribar a la batllia, Sílvia Orriols va dir en una
entrevista publicada al 9 Nou que no faria com altres alcaldes com Eudald Casadesúso
Jordi Munell, de ser a la vegada batlle i diputat, ja que no era compatible
dirigir l’ajuntament i marxar molts matins cap a Barcelona. I tot i això
Orriols va presentar-se a les eleccions i va obtenir l’escó. Però a diferencia
de Munell i Casadesús que eren un diputat més del primer o segon grup dela
cambra i no passava res si no s’adscrivien a gaires comissions o faltaven a
alguns plens, Orriols i l’altra diputada no tenen el do dela ubiqüitat i sovint
la seva cadira queda buida.
Penso que ara tant si es presenta la moció de censura i perd l’alcaldia,
com si no es presenta, Orriols podria sortir reforçada. Si es presenta ella
podrà victimitzar-se i en el cas que el govern que es formi mostri
discrepàncies entre els seus membres, aconseguir l’efecte Albiol que,després de
ser desallotjat del’alcaldia tornava a guanyar les eleccions amb més vots. I de
moment podriadedicar més temps al Parlament i l’expansió del partit.Per això és
primordial que l’acord es faci amb mirada llarga deixant de banda personalismes
i diferències.I si els partits d’oposició no es posen d’acord i ella queda
legitimada com alcadessa, podrà erigir-se com a victoriosa front la casta, i
amb el pressupostos aprovats, aplicar el seu programa. Però sobretot mostrar-se com una persona que potser per creures predestinada a
salvar Catalunya, ningú no la pot abatre.
Xavier Rius Sant, periodista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada