Un servidor és ateu, i crec que me n’he fet més aquest últims anys després de fer-se públic que molts dels capellans que vaig tenir com a professors als Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, eren uns pederastes. Però malgrat això m’agrada celebrar la tradició nadalenca, no només perquè em recorda la infància, sinó perquè crec en el missatge que ens ha arribat de Jesús, que predica fer el bé i estimar totes les persones indistintament de les seves creences. I com recull l’Evangeli de Sant Joan, predica el perdó. “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”. Un canvi substancial front l’Antic Testament, la Torà i el Sanedrí del Talmud, anteriors a Jesús, i front l’Alcorà, que és posterior, que prediquen el càstig vers els infidels i els que cometen pecats de la carn.
M’agrada la història de Josep, Maria i el nen Jesús al Portal de Betlem que acaben refugiant-se en un estable, que és una metàfora del que passa també a l’anomenat primer món. Ho hem vist aquests dies amb el desallotjament sense donar alternatives en ple episodi de pluges i fred dels immigrants del Badalona-9.
Betlem és una ciutat de la Palestina històrica, propera a Jerusalem del que des de fa més vint anys està separada per un mur de ciment. Actualment forma part del territori que teòricament administra l’Autoritat Palestina, però lamentablement cada està cop més encerclada d’assentaments jueus. I aquest Nadal, un cop més, ni hi haurà turistes, ni pelegrins, ni es podrà celebrar amb normalitat el naixement de Jesús a causa de la política bel·licista i atacs de l’exèrcit israelià i els colons jueus supremacistes. Jo guardo amb gran estima un rosari que vaig comprar a Betlem fa divuit anys, tot i no ser creient. Fet de fusta d’unes oliveres que probablement ja hauran estat arrencades pels colons racistes jueus que cada cop s’assemblen més als nazis.
La celebració del naixement de Jesús, coincideix amb el solstici d’hivern, si bé els cristians ortodoxes ho celebren dues setmanes més tard. A Barcelona des de fa molts anys tots els Nadals es posava un gran pessebre a la Plaça Sant Jaume. Pessebre que va començar a ser qüestionat en els primers mandats d’Ada Colau, amb l’argument de si en una societat laica les institucions han d’instal·lar pessebres a l’espai públic i acabava sent substituït a Barcelona per una instal·lacions conceptuals no religioses o per suposats pessebres que semblaven qualsevol cosa menys un pessebre.
A mi que els Comuns o ERC hagin qüestionat en nom del laïcisme l’oportunitat de fer un pessebre tradicional o de si s’ha de felicitar les Festes de Nadal, em sembla una total incoherència, més quan aquests partits i molts dels seus càrrecs públics sí que feliciten habitualment el Ramadà del musulmans i participen en algun Iftar o sopar de trencament del dejú que es celebra en algun equipament municipal. Ara amb Jaume Collboni a l’Ajuntament el que s’està fent és posar un pessebre petit als baixos de la Casa Gran que es pot visitar gratuïtament en un horari determinat. I fora a la plaça hi fa un mapping o il·luminació amb dibuixos de les façanes de l’Ajuntament i la Generalitat, pensant que així posaven fi a les polèmiques. Però hi ha qui lamenta que aquests mappings, alguns anys no hagin tingut referències prou explícites al Nadal. Aquest any Vox ha protestat de nou, i el 12 de desembre el partit ultra va instal·lar durant unes hores un pessebre al mig de la plaça.
L’any passat em va encantar l’espectacle Llums de Sant Pau al recinte modernista de l’antic hospital que es fa des de 2021 i s’ha convertit sense dubte en el millor espectacle nadalenc de Barcelona. Tot i anar-hi en un dia del Pont de la Puríssima, ser mig festiu i amb festa a les escoles, no hi havia aglomeració de gent, tots els espais estaven inclosos en l’entrada general, i era fàcil poder fer-se una foto en les diferents instal·lacions. Recordo que a qui no havia comprat per internet l’entrada, li deien que per aquella franja horària ja no en quedaven. I l’hora en punt i a la mitja, s’obria l’accés pels que feien cua, que entraven tots en cinc o deu minuts. L’any passat a part d’arbres de Nadal, i l’espai del Carter Reial, els trineus i altres instal·lacions de la part inferior sota sostre, cada instal·lació lluminosa representava com es celebra el Nadal i en algun cas també el solstici d’hivern a diferent llocs del món, fossin o no de tradició cristiana. Sincerament em va meravellar. I t’hi podies fer fotos sense aglomeracions.
Aquest any en canvi, fidel a la nova tradició barcelonina de morir d’èxit al recinte de l’Hospital de Sant Pau que hi he anat en dia festiu, i hi havia una gentada dins, que era difícil fer fotos sense grups i famílies interferint uns vers el altres. Quan vaig entrar en el torn de dos quarts de set, encara estava entrant per l’altra escala la cua de la gent que havia comprat l’entrada entrada per les sis. O sigui que el flux d’entrada era constant. Evidentment no hi havia restricció de temps per estar dins, però si el flux d’entrada gent de tres fileres per cada escala era constant, a dins hi havia un excés de gent que t’impedia gaudir de les llums i les diferents instal·lacions que comparades amb les realment nadalenques de l’any passat deixaven molt que desitjar. Una cosa és que hi hagi excés de gent al Moll de la Fusta i al Port Vell on hi ha també una magnífica instal·lació nadalenca, però allà no es paga er entrar-hi. I la novetat d’aquest aquest any a Sant Pau, que és la cinquena edició, més enllà de la sobreocupació, és que espais interiors com el Carter Reial que l’any passat eren lliures, aquest any tenia l’entrada restringida a i s’havia de pagar un suplement.
Ah! I encara que la retolació estigués en català, lamentablement si preguntaves on era això o allò als informadors o personal de seguretat que portaven l’armilla de Llums de Sant Pau, escrit en català, no tenien problema per respondre en anglès si un turista s’adreçava a ells en aquell idioma, però si ho preguntaves en català, et deien que els hi diguessis en espanyol que no t’entenien. Decepcionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada