RETIRADA LA CANDIDATURA DE PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA A VIC. Sis membres de la llista anaven a denunciar a la Junta Electoral ser-hi sense el seu consentiment. PDxC es va legalitzar per donar cobertura a Josep Anglada, però finalment Farrerons i Mensa van trencar amb ell. El n 2 de PxC a Vic detinguit per agressió a la policia municipal

 

J M Mensa

Joan Manuel Mensa, responsable legal de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), partit que semblava que anava a ser la marca legal amb la que actuaria Josep Anglada i els seus seguidors després de la seva expulsió de PxC, i que després de confirmar que havien trencat amb Anglada va formalitzar legalment la candidatura de PDxC a les eleccions municipals a Vic, ha anunciat avui que a causa de les pressions patides ha notificat a la Junta Electoral la seva retirada de la candidatura a Vic.


Aquesta retirada de la candidatura de PDxC es fa pública l'endemà que sis membres de la llista haguessin amenaçat d'anar a la Junta Electoral a denunciar que havien estat inclosos a la mateixa sense el seu consentiment.
Així doncs seran només tres les llistes ultres, xenòfobes o identitàries que concorreran a les eleccions a la capital d'Osona: Plataforma X Catalunya, encapçalada pel regidor Joan Carles Fuentes, Plataforma Vigatana, encapçalada per Josep Anglada i la regidora Marta Riera, i SOM Catalans, impulsat per l'ex Secretari de Relacions Internacional de PxC, Enric Ravello i l'ex candidata de PxC per Manlleu, Ester Gallego. SOM es diferència de les altres dues llistes per ser independentista.
A la web del Ministeri de l'Interior, tot i que consta com a mail i telèfon de contacte de PDxC els de Josep Angalda, apareixen com a responsables legals del partit, juntament amb Joan Manel Mensa, Marta Farrerons i la Roxana Heidenreich, germana i neboda de Jaume Farrerons. Farrerons, antic membre de PxC, havia legalitzat Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), partit que sembla social-populista proper a un "neofeixisme d'esquerres". I sembla que s'havia acordat o demanat a Anglada que PDxC havia d'actuar federada amb INTRA i agafar un ideari i programa més d'esquerres, cosa que Anglada va rebutjar.

 Logo i cartell de la candidatura d'INTRA a Figueres de Jaume Farrerons

Sigui com sigui, quan Anglada va trencar amb Farrerons, Mensa i PDxC, i va veure que no tenia suports ni recursos suficients per fer llistes a Salt, Mataró, Sant Boi de Llobregat i L'Hospitalet, va decidir presentar-se només a Vic amb la sigla precursora de PxC, Plataforma Vigatana. Llavors Ferrerons va fer una candidatura a Figueres sota la sigla d'INTRA, i Mensa va fer llista de PDxC a Vic.
D'altra banda Artur Roselló, número 2 de la llista de PxC a Vic va ser detingut diumenge per agents dela Guàrdia Urbana, quan aquests li van demanar que aclarís quin era el seu domicili actual donat que li havien de lliurar unes notificacions judicials. Roselló, segons la versió policial va respondre amb evasives, intentant fugir corrents i va agredir a un dels agents. La matinada de dilluns va ser taslladat emmanillat al jutjat de guàrdia per un presumpte delicte d'atemptat i un altre de resitència a l'autoritat.
Amb la retirada avui de la llista de Plataforma Democràtica X Catalunya, s'aplana el camí per tal que Plataforma Vigatana aglutini més vots i, potser, entri a l'ajuntament vigatà. Personalment crec que PxC i SOM catalans no obtindran representació tot i que a Vic, tot és possible!

 

Enric Ravello i la cap de llista a Vic, Ester Gallego amb el diputat i líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

Joan Carles Fuentes, cap de llista de PxC a Vic

 Josep Anglada i Marta Riera, n 1 i 2 de Plataforma Vigatana

QUATRE LLISTES XENÒFOBES A VIC: PxC (Fuentes), P VIGATANA (Anglada), SOM CATALANS (Gallego) i PDXC, LA SIGLA QUE VA CREAR ANGLADA FA MIG ANY. PxC potencia la candidatura de Terrassa amb històrics de la ultradreta. TOTES LES LLISTES ULTRES O IDENTITÀRIES DE TOT L'ESTAT (actualitzat). Barranco es torna a presentar per VD a St Just D

(Actualitzat amb totres les llistes ultres, identitàries social-populistes, xenòfobes i/o antiimmigració o islamòfobes, pedent de la publicació de llistes definitives el dia 27)

La divisió en tres candidatures a Vic del vot xenòfoob, islamòfob o "per un millor control de la immigració" i en favor de "Primer els de casa", sorgides de Plataforma X Catalunya després de l'expulsió de Josep Anglada, ja feia pensar que en el proper consistori serà molt diferent de l'actual, en el que PxC va ser ara fa quatre anys la segona força política, amb sis regidors. Però la publicació avui al Butlletí de la Província de Barcelona el llistat de les candidatures presentades, ha portat la sorpresa que també s'hi presenta Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC), sigla impulsada per Josep Anglada després de la seva expulsió de PxC, i amb la que va trencar fa dos mesos. 

Aquesta nova sigla era impulsada per Anglada, però hi constaven com a responsables Joan Manel Mensa, Jaume Ferrerons i la seva filla, donat que Anglada no volia apareixer com a dirigent de PDxC mentre encara aspirés a recuperar judicialment el control de PxC. Però fa dos mesos Jaume Ferrerons va trencar amb Josep Anglada i dies més tard es va constatar que el polític vigatà havia perdut el control d'aquest nou partit.   Llavors Anglada va anunciar que es presentaria com Plataforma Vigata, sigla anterior a la creació de PxC.  Sorprenentment a la web del Ministeri de l'Interior, en el registre de partits, encara apareix avui el mail i el telèfon de Josep Anglada com els oficials de PDxC.

 JAUME FERRERONS (exPxC i vinculat a PDxC) ES PRESENTA a FIGUERES PER IZQUIERDA NACIONAL DE LOS TRABAJADORES
L'esperpent de les candidatures sortides de PxC a Vic té una altra candidatura, la de Jaume Farrerons i la seva Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), que es presenta a Figueres, amb Farrerons de cap de llista.

Anglada entre J Mensa i J Ferrerons, fa nou mesos quan aquests van crear la nova sigla. Ara aniran a llistes separades.

 Joan Manel Mensa, cap de llista a Vic de PDxC

Ester Gallego, cap de llista per SOM Catalans a Vic

Joan Carles Fuentes, en primer terme, cap de llista de PxC a Vic

Josep Anglada i Marta Riera, encapçalen la llista de Plataforma Vigatana

Així doncs a Vic, quatre de les dotze candidatures que s'hi presenten són ultres, identitàries, islamòfobes o antiimigració:

Josep Anglada i la regidora Marta Riera encapçalen de Plataforma Vigatana; Joan Carles Fuentes, Artur Roselló i la regidora Cristina Gayoso la de PxC (llista a la que no s'hi presenta la regidora Pilar Catalán), Ester Gallego i Carles Morillo la islamófoba i contraria a la immigració i independentista, SOM Catalans (que va fer el seu congrés dissabte passat a Barcelona amb la presència de Filip Dewinter), i Plataforma Democràtica X Catalunya, encapçalada Ester Gallego i Carles Morillo.

PxC: DANI ORDÓÑEZ I JUAN GÓMEZ MONTERO REPETEIXEN A L'HOSPITALET I ST COLOMA 

Sense pretendre analitzar ara les 80 llistes de PxC i les dels altres grups ultres i/o antiimigració, destaca que a L'Hospitalet torna a encapçalar la llista el regidor Daniel Ordóñez i que, en canvi no s'hi presenta, l'ara número dos i regidor Alberto Sánchez, impulsor del Casal Tramuntana.  

A Santa Coloma de Gramenet on PxC va obtenir 3 regidors, hi hi havia un seient vacant des de fa més de dos anys, encapçala la llista el polèmic regidor Juan Gómez Montero, que va anar número 2 fa quatre anys i era portaveu del grup municipal des de la dimissió del cap de llista Sergio Palomo.  

CARLOS FRANCISOUD I ALBERT PERCICAS DE 2 I 3 A LA LLISTA DE TERRASSA, DARRERA DEL REGIDOR D'ABRERA, XAVIER BAZÁN

A una de les ciutats on el 2011 PxC no va entrar el 2011 i on PxC està fent més campanya els últims mesos és Terrassa i que ha estat notícia per situacions conflictives a alguns barris com Ca'N Anglada, s'hi presenta de cap de llista el regidor d'Abrera Xavier Bazán. De número dos i va el fins ara cap de PxC de Badalona, Carlos Francisoud, que fa anys va estar empresonat condemnat per terrorisme per pertànyer a Milicia Catalana i fou acusat de posar bombes a bars gais, llibreries catalanistes, seus de partits independentistes i clíniques avortistes. Des de PxC sempre s'ha dit que allò pertany al passat i ja va complir la condemna.  El número 3 per Terrassa és l'actual regidor de Manresa Albert Pericas, conegut a la capital del Bages per les trifulques del seu temps de cap rapat ultra.

A Sabadell no fan llista, i el conegut militant Alberto Fernández (ex MSR) va a la llista de Barberà del Vallès.  
A Salt, on on PxC va perdre els tres regidors obtinguts el 2011, encapçalen la llista de Plataforma Sergi Farbri i Sergi Concepción. S'ha de dir que tot i que al llista del PSC i ha de número 5, Mohammed Houri, impulsor de diverses associacions i director d'una sucursal bancaria a Salt, i de número 4 la regidora d'origen sirià, Soumaya Wáez, una vintena de veïns d'origen magribí han presentat una candidatura pròpia, fet que crec que serà contraproduent i beneciarà sense cap mena de dubte a PxC.

S'h de dir que finalmet els imputats per l'atac a Blanquerna a Madrid, no encapçalen la candidatura de Coalición Nacional-Democracia Nacional a Barcelona, sinó que ho fan a Madrid. 

TOTES LES CANDIDATURES DE PxC:
Fan llistes a  Calella de la Costa, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Canovelles, Les Franqueses del Vallès, Mollet del Vallès, Vilanova del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Cabrera d'Anoia, Calaf, Igualada, Òdena, Piera, Rubió, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Argentona, Mataró, Premià de Mar, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Santa Perpètua de Mogoda, Abrera, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Olesa de Montserrat, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Manlleu, Roda de Ter, Sant Vicenç de Torelló, Torelló y Vic.
Província de Girona: Sant Miquel de Fluvià, Salt, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Olot, Sant Joan les Fonts, Ripoll, Caldes de Malavella, Vidreres y Santa Coloma de Farners.
Província de Lleida: Bellpuig, Cervera, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Vilanova de Bellpuig, Solsona, Fondarella, Mollerussa, Sidamon y Vila-sana.
Provincia de Tarragona: Amposta, La Sénia, Roquetes, Tortosa, Calafell, Reus,  El Vendrell y Santa Oliva.


PARTIDO X LA LIBERTAD (PxL)
El Partido X La Libertad (PxL) socis espanyols de PxC, força presidida per l'advocat de Manos Limpias (i expresident de CEDADE), José M Ruiz Puerta es presenten a:Portugalete (Vizcaya), Castellar de la Frontera (Cádiz), Algarrobo (Málaga), San Juan de Aznalfarache (Sevilla), Los Barrios de Bureba (Burgos), Briviesca (Burgos), Belorado (Burgos), Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja (Burgos), Almendralejo (Badajoz), Torrejón de Ardoz (Madrid), Valdeavero (Madrid), San Sebastián de los Reyes (Madrid), Parla (Madrid), Alpedrete (Madrid), Collado Villalba (Madrid), Galapagar (Madrid), Nava (Asturias), Alfoz de Lloredo (Cantabria) i Polanco (Cantabria). A les autonòmiques de Castilla y León es presenten per Burgos. 

 MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO
EL MSR presenta llista al municipi de Riudarenes, a la comarca de la Selva. També a Torrent (Valencia), Zaragoza, Algete (Madrid), Laviana (Asturies) i San Roque de Riomiera (Cantabria). Es presenta a les autonómicas a Asturies  i la província de València.
No es presenten a Heras de Ayuso (Guadalajara), únic municipi on tenen un regidor actualment.

ESPAÑA 2000
 España 2000 es presenta a les autonòmiques de Valencia, Castelló, Alacante, Madrid i Canarias.

 A les municipals es presenta a: Castelló, Toledo, Valencia, Alcalá de Henares, Meco, Torrelaguna, San Fernando de Henares, Santos de la Humosa, Velilla de San Antonio, Camarma de Esteruelas, a Orihuela, Onda, Burriana, Villarreal, Massamagrell, Catarroja, Sollana, Silla, Manises, Xirivella, Estivella, Dos Aguas, Albal, Liria, San Antoni de Benageber, Alacuas i Torrent.
També a  les autonòmiques a les tres províncies valencianes, a Madrid i la illa de Gran Canària.


LA ESPAÑA EN MARCHA (AN-FE-NPE) I DEMOCRACIA NACIONAL, SEPARATS O COM COALICIÓN NACIONAL


DN: El Casar (Guadalajara), Mejorada (Toledo), Castellón, Benicarló (Castellón), Huelva, León, Cuenca de Campos (Valladolid), Peñafiel (Valladolid), Valladolid, Tortosa (Tarragona) y Alcantarilla (Murcia). Així mateix es presenten a les autonómiques de Castilla y León per León.

-La Coalición Nacional (Suma de DN + La España en Marcha): Barcelona, Madrid i Santander. I a les autonòmiques de la Comunidad Valenciana per les 3 provincies, la Comunidad de Madrid i Cantabria.

-LEM (La España en Marcha): Santo Domingo-Caudilla (Toledo), Toledo, Alicante, Monforte del Cid (Alicante), Vila-real (Castellón), Loeches (Madrid), Belmonte de Tajo (Madrid), Colmenar Viejo (Madrid), Pozuelo de Alarcón (Madrid), San Martín de Valdeiglesias (Madrid) y Alpedrete (Madrid). Es presenten  a las autonómiques murcianes per 2 circunscripcion, la 1ª (La de Lorca) i la 5ª (La del Altiplano formada per Yecla i Jumilla). 

SOLUCIONA es presenta a l'alcaldia de Màlaga amb el director d'Alerta Digital, Armando Robles de cap de llista

ALTERNATIVA ESPAÑOLA (AES)
AES: a les municipalsde Villanueva de la Condesa (Valladolid), Las Labores (Ciudad Real), Madrid, San Sebastián de los Reyes (Madrid) i Bárcena de Pie de Concha (Cantabria). A les autonòmiques de Madrid.

PABLO BARRANCO, EX VOX I EX PXC, ES TORNA A PRESENTAR PER VIA DEMOCRÀTICA

Pablo Barranco, ex Secretari General de PxC, que va crear Via Democrática (VD) ara fa quatre anys, sent escollit regidor a St Just Desvern, i el maig de 2014 va anar a la llista de VOX a les europees, després de tenir el seu partit, Vía Democrática, mort dos anys, es torna a presentar a les eleccions municipals a Sant Just Desvern per VD.

Pablo Barranco, a la dreta de la imatge, a l'acte de tancament de campanya de VOX a Catalunya ara fa un any. Ara ha ressucitat el seu partit VD

ALTRES FALANGES
Falange Auténtica, a Cieza (Murcia).

Movimiento Falangista de España, a Santoña (Cantabria).

Falange Española de las JONS: Belvís de la Jara (Toledo), Alicante, Vinaroz (Castelló), Benetússer (València), Almería, Baza (Granada), Granada, Cártama (Málaga), Sevilla, Villanueva del Ariscal (Sevilla), Sotalbo (Ávila), Tornadizos de Ávila (Ávila), Boadilla del Camino (Palencia), Palencia, Valladolid, Barcelona, Ortigueira (La Coruña), San Martín de la Vega (Madrid), i  Madrid. A les autonómiques es presenten per les 3 províncies valencianas, la Comunidad de Madrid, la circunscripció oriental d'Asturias i les provincies castellanes d'Ávila, Palencia, Segovia i Valladolid.

 RESULTADOS DE LAS ELECCIONES EUROPEAS DE MAYO DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
         
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)

ES CONFIRMA EL TRENCAMENT ENTRE ELS REPRESENTANTS LEGALS DEL NOU PARTIT "PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA" I JOSEP ANGLADA

Des de feia quatre setmanes Jaume Farrerons, un dels que van donar suport a Anglada quan va  ser destituit i que va ser un dels impulsors de la nova sigla Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC), va fer diversos comunicats dient que Plataforma Democràtica X Catalunya (PDxC) havia trencat amb Josep Anglada, afirmació que Anglada inicialment negava dient que eren Farrerons i la seva filla els que havien deixat el partit. Fa deu dies el mateix Anglada va anunciar que es presentaria a Vic amb la sigla de Plataforma Vigatana, en lloc de la de PDxC. I ho va justificar dient-me que ell encara pugnava als tribunals per recuperar la sigla  i la direcció de PxC, per la qual cosa no podia presentar-se per PDxC, però sí pel partit local Plataforma Vigatana, que ell va impulsar abans de crear-se PxC. De tota manera Anglada continuava -i continua- utilitzant i controlant la web de PDxC, cosa que semblava confirmar que d'alguna manera era Farrerons qui havia deixat PDxC. Al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, encara hi consta Mensa com a responsable legal.

Però ahir els tres membres del Consell de Presidència de PDxC, Joan Manuel Mensa, Marta Farrerons  i Roxana Heidenreich, van publicar al 9 Nou aquest comunicat  desautoritzant a Josep Anglada: 

El president de Plataforma Democràtica per Catalunya, Joan Manuel Mensa Moreno, ha manifestat que "no sóc l'autor de la nota de premsa publicada per Josep Anglada al seu web personal anunciant en nom de Joan Mensa la celebració del congrés fundacional del partit". El Consell de Presidència de PDxC, l'únic òrgan autoritzat estatutàriament per a convocar el congrés fundacional, ha decidit que aquest no es podrà celebrar abans de les eleccions municipals i que, per tant, PDxC no es presentarà a Vic ni enlloc perquè no es donen les circumstàncies tècniques ni polítiques adients. El Consell de Presidència, d'altra banda, considera molt greu que Josep Anglada, el qual no es ni tan sols membre del partit, n'utilitzi la denominació i logo per a una pàgina web personal, tot usurpant el nom del president sense demanar permís a l'afectat. En aquest sentit, PDxC manifesta que no tolerarà la vulneració dels Estatuts per part de ningú atès que les normes establertes han de ser respectades per tothom sense excepció i demana la supressió del logo de PDxC. Exigeix també que Josep Anglada no faci cap mes publicació en nom de PDxC ni del seu president sota cap concepte. Finalment, PDxC reclamarà formalment la llista d’afiliats a PDxC que ha fet Josep Anglada en nom d’aquesta formació i que ell no tenia cap autorització per a gestionar.

Joan M Mensa

Avui Anglada m'ha confirmat el trencament amb Farrerons i amb Joan Manuel Mensa, justificant que ell encara controli la web de PDxC, pel fet que encara no li han tornat els diners que els va deixar per fer els estatuts del partit i la creació de la web. I ha expressat la seva disconformitat a les propostes de Farrerons de que PDxC fes un gir polític cap a l'esquerra.  Així doncs està clar que el projecte de PDxC no concorrerà a les properes municipals, tot i que sembla que algunes de les persones de fora de Vic que donaven suport a Anglada, recolzaran la campanya de Plataforma Vigatan, la llista de la qual, segons Anglada, estarà formada només per veïns de Vic.  

Anglada amb Jaume Farrerons

JAUME FARRERONS TRENCA AMB ANGLADA PEL CONTROL DE PLATAFORMA DEMOCRÀTICA PER CATALUNYA. PDXC ANUNCIA EL SEU CONGRÉS PEL MARÇ,

Jaume Farrerons i Josep Anglada, fa dos anys a Vic

Jaume Farrerons, un dels fundadors de Plataforma x Catalunya, que després d'apartar-se del projecte va tornar-hi fa dos anys, i després va donar suport a Josep Anglada quan va ser destituït, sumant-se a la nova sigla Plataforma Democràtica x Catalunya (PDxC) i al corrent intern de PxC Refundació Democràtica que pretén que Anglada recuperi el control de PxC,  ha anunciat el seu trencament amb Josep Anglada a qui acusa de funcionar la marge del nou partit PDxC.

Segons Ferrerons,  "Josep Anglada i Rius està utilitzant la sigla de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC) sense cap consentiment del seu Consell de Presidència, és a dir, de l’únic òrgan autoritzat estatutàriament per a adoptar decisions fins a la celebració de l’Assemblea Fundacional o I Congrés de PDxC. El Consell de Presidència resta format actualment per Joan Mensa (president), Roxana Heidenreich (secretària) i Marta Farrerons (tresorera). Sols aquestes tres persones poden, per majoria simple, segons estableix l’article 14.3 dels Estatuts, convocar l’òrgan sobirà del partit, però no ho han fet fins ara".

Aquesta versió ha estat desmentida des de la pàgina web el mateix Joan Mensa anuncia la pròxima celebració del congrés fundacional de PDxC . En el comunicat s'afirma que en aquest congrés que hi assistiran els fundadors del partit i militants del mateix, servirà per nombrar el primer Consell Executiu del partit i els càrrecs que ocuparan dintre d’aquest consell.

Segons el comunicat, "el congrés estarà presidit pel seu actual president, Joan Mensa Moreno, i comptarà amb la presència com invitat d’honor, del fundador i president històric de Plataforma per Catalunya Josep Anglada i Rius, icona del pensament identitari català i que darrerament ha patit un intent d’atemptat per part de lacres socials i ultradretanes." 

Per la seva banda Josep Anglada ha manifestat que no es vincularà orgànicament a PDxC mentre continuï als tribunals el litigi per recuperar la presidència de Plataforma X Catalunya, per la qual cosa es probable que es presenti a les eleccions municipals de maig a Vic sota la sigla de Plataforma Vigatana.

MARIA OSUNA DEIXA PxC I ES DISSOL EL GRUP MUNICIPAL A SALT. La regidora serà cap de llista de PDxC de Josep Anglada i denuncia les vinculacions amb Alba Daurada de 5 joves de PxC

(ACTUALITZAT, 2-12-14: María Osuna marxa a viure a Extremadura, però no renuncia a l'acta de regidora)

Aquest vespre s'ha fet efectiu en el Ple Municipal de Salt la dissolució del grup municipal de PxC  en abandonar PxC Maria Osuna i passar a no adscrita, l'única dels tres regidors obtinguts el 2011 que continuava al partit. 

Osuna ja va assistir el juny passat a una trobada de militants i regidors de PxC disconformes amb la destitució del seu president Josep Anglada. Els altres dos regidors que va obtenir PxC, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez,  van passar a no adscrits l'agost de 2011 a causa de la polèmica pel fet que tots dos tenien parella de color d'origen estranger (dominicà i camerunès). Maria Osuna encapçalarà el proper mes de maig la candidatura de Plataforma Democràtica X Catalunya, sigla sota la que s'agrupen ara Josep Anglada i els regidors i militants discrepants amb la destitució del fundador de PxC.  Osuna no ha fet cap referència al fals tuït difós per PxC de Salt fa tres setmanes, amb la foto d'una bandera de l'Estat islàmic a l'entrada del municipi.

Al Ple, al que ha assistit Josep Anglada, acompanyat de la regidora vigatana, Marta Riera (també expulsada de PxC) i d'altres militants, que seien a primera fila, a la banda dreta, mentre a la banda esquerra seien Sergi Fabri, Sergi Concepción, i altres militants de PxC de Salt fidels a la nova direcció la qual ja ha anunciat que Fabri serà el proper cap de llista. 

 Anglada i Riera a l'esquerra, acompanyats d'altres militants de PDxC, i Sergi Concepción i Sergi Fabri, ara líders locals de PxC, a lam dreta

Osuna en el punt de donar compte del seu pas a no adscrita ha llegit un escrit explicant els tres motius pels que deixava PxC. Ha qualificat "d'usrupadors" als membres de la direcció que van destituir Anglada el passat 8 de febrer "únic president legítim de PxC" al qui "li han donat un tractament infame" i ha manifestat les seves discrepàncies amb cinc membres de les Joventuts de PxC de Salt -tres dels quals eren a la sala- per les seves vinculacions amb el partit d'extrema dreta grec Alba Daurada, de la que ha recalcat "que els seus líder són a la presó per violents". Osuna també ha denunciat el funcionament de l'actual direcció que ha qualificat com a clan familiar, i ha denunciat que pensen fer la llista de PxC de les municipals amb familiars i amics. Tot i que uns i altres estaven a prop, no s'ha viscut tensió en cap moment a diferència de quan van deixar PxC Bonet i Martínez fa tres anys.

Maria Osuna llegint el seu escrit justificant la seva marxa de PxC

Juana D Martínez i Carles Bonet, regidors no adscrits ex PxC des de fa tres anys, al Ple d'avui

El Ple ha anul·lat l'acord i el projecte de construcció d'un centre cívic en unes parcel·les que hi ha a la confluència entre els carrers Pere Gallostra i Àngel Guimerà, al barri centre al costat de l'Ajuntament. En canvi fa una una previsió d'inversió amb fons del programa de continuïtat Salt-70 per a l'adequació de l'antic Tramuntana, al barri del Veïnat. Aquesta anul·lació del projecte de fer el Centre Cívic i el retorn dels terrenys als propietaris a qui s'havia d'expropiar, ha motivat un creuament de retrets entre l'exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, i l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé.

ANGLADA I RIERA VOTEN A VIC LA MOCIO EN SUPORT DE LA CONSULTA DEL 9-N

D'altra banda aquest migdia s'ha celebrat un pla municipal extraordinari a Vic per votar la moció de suport a la consulta del 9 de novembre. Mentre els regidors que continuen a PxC hi han votat en contra, en coherència amb la postura unionista i anti consulta de Plataforma, Josep Anglada i Marta Riera han sorprès votant a favor.

PLATAFORMA PER CATALUNYA, MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO I LA SEVA ESCISSIÓ "SOBERANÍA Y LIBERTAD" CONVOQUEN A TARRAGONA. "SOM CATALANS" considera poc independentista la Via, i Anglada i la seva PDxC rebutja la Via i l'acte unionista

Demà 11 de setembre, més a més de l'acte ultra de La España en Marcha a les 12 al Raval, que a la tarda es manifestarà a Madrid davant de Blanquerna, altres grups d'ultradreta participen en actes en un o altre sentit. Com es laborable fora de Catalunya, els que es manifestaran al Raval seran menys que el passat 12 d'octubre a Montjuïc.

Tot i que Societat Civil Catalana, que convoca l'acte unionista i anti consulta de Tarragona, va fer un comunicat dient que rebutjaven la presència al seu acte "de qualsevol persona o organització de dubtosa reputació democràtica o d'ideologia xenòfoba", tant Plataforma X Catalunya, que va respondre confirmant la seva assistència, com el Movimiento Social Republicano (MSR) i  la seva escissió Soberanía y Libertad, formada pels dirigents i militants del MSR que han marxat, convoquen des de les seves webs i xarxes socials  a l'acte unionista de Tarragona. També hi aniran membres del Casal Tramuntana. 

  

PxC va respondre a les acusacions o insinuacions per part de SCC de ser ultra o xenòfoba, dient que "PxC no només no és un partit xenòfob, sinó que a més, sempre ha condemnat la violència, la xenofòbia i el racisme. Plataforma està en contra del fenomen de la immigració massiva que ha proliferat en els últims anys per l'interès inequívoc de la dreta liberal i l'esquerra mundialista, però mai en contra de les persones". Així mateix afegia que "que diverses persones que formen part de l'organització de Societat Civil Catalana s'han posat en contacte amb la nostra direcció estranyades per aquest mal entès i manifestant, com així ha estat, que el nom de PxC no apareix enlloc del comunicat de SCC i que per tant ha estat un mala interpretació d'alguns mitjans de comunicació".

Pel que fa al MSR diu que hi anirà "fidel al seu esperit de promoure a Catalunya una resposta civil unitària front als interessos separatistes, crida als seus militants i simpatitzants a participar el proper 11 de Setembre a l’acte que es celebrarà a Tarragona organitzat per Societat Civil Catalana. En aquests temps obscurs, en que l’independentisme promou l’odi contra aquells que es senten catalans i espanyols, el poble català ha de respondre unitàriament alçant els seus símbols -la senyera i la bandera rojigualda- sense interessos partidistes.Recuperem el seny, recuperem la senyera."

Jordi de La Fuente, portaveu del MSR, tallant una estelada

Soberanía y Libertad, liderada pel, fins fa dos mesos, Secretari General del MSR, Juan Antonio Llopart, a més de convocar a l'acte de Tarragona, "demana que la celebració d'aquest no es converteixi en un desfile de líders polítics amb afany partidista, i que les banderes d'Espanya i Catalunya anul·lin tot partidisme, responent al desig unitari de molts catalans de reivindicar la unitat d'Espanya"   

També hi ha convocada la manifestació 

"SOM CATALANS" DE RAVELLO I GALLEGO RECOLZEN LA VIA CATALANA, PERÒ LAMENTA QUE NO SIGUI PER LA INDEPENDÈNCIA, SINÓ PEL DRET A DECIDIR

D'altra banda SOM CATALANS grup impulsat per l'ex secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, i la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, d'ideologia independentista (Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana), seran presents a l'ofrena floral a Rafel Casanova  i donen  suport a la V de demà a Barcelona, tot i que lamenten que sigui pel dret a decidir enlloc de per la independència.  Així diuen que:

"SOM Catalans dóna suport a qualsevol demostració pública que reafirmi la voluntat del poble català de decidir el seu propi destí. Ens congratulem de les manifestacions celebrades aquests dos últims anys en què el nivell de mobilització, d'organització i d'implicació popular han deixat clar quina és la voluntat col·lectiva majoritària de Catalunya: la independència. Desitgem que qualsevol acte col·lectiu català serveixi per demostrar que no anem a cessar en el nostre interés i que no acceptarem que Espanya- a través de les seves institucions- ens negui una cosa a la que tenim dret com a poble lliure: triar el nostre futur.

No obstant això, les circumstàncies actuals i el caire de la manifestació d'aquest any en la qual ja no demana la independència sinó el "dret a votar", ens agradaria fer unes preguntes que, creiem, haurien de ser aclarides a tots els catalans, en un exercici de responsabilitat per part dels organitzadors"

ANGLADA I PLATAFORMA DEMOCRÀTICA PER CATALUNYA REBUTGEN PER ESPANYOLISTA L'ACTE DE TARRAFONA I LA VIA PER INDEPENDENTISTA

Pel que fa a Josep Anglada i la seva Plataforma Democràtica X Catalunya, que agrupa a més del fundador de PxC, regidors d'Osona, Maresme i Comarques Gironines i ex militants de PxC, que a la vegada continuen teòricament dins PxC com a corrent de Refundàció Democràtica, ha fet un comunicat dient que aniran a l'ofrena floral de Rafel Casanova a Barcelona, a la vegada que rebutgen participar tant a l'acte de Tarragona com al de la Via a Barcelona:

"Plataforma Democràtica de Catalunya (PDxC) no assistirà als actes de Societat Civil Catalana convocats a Tarragona per a la Diada Nacional de Catalunya, perquè considera que aquest projecte (SCC) ha esdevingut un mer instrument polític propagandístic del Partit Popular i de C’s (formacions “no nacionalistes”) incompatible amb el sentiment patriòtic i democràtic que impregna una part substancial de la societat catalana real.

La Plataforma Democràtica per Catalunya sí participarà, en canvi, en els actes institucionals tradicionals d’homenatge a Rafael de Casanova el proper 11 de setembre, representada per Josep Anglada i Rius. El fundador i president legítim de Plataforma per Catalunya no és tècnicament membre de PDxC perquè ha engegat fa mesos un procés judicial denunciant la seva destitució i expulsió il•legals de PxC, però ha estat invitat a dipositar l’ofrena floral a títol personal per motius honorífics.

Plataforma Democràtica per Catalunya és a hores d’ara sols el darrer esglaó dins del procés de refundació democràtica de PxC i, per tant, no pot actuar quant a subjecte polític jurídicament legitimat fins a la clausura del Congrés Assembleari Extraordinari de PxC convocat per al proper 26 d’octubre a Barcelona. Tanmateix, sí pot marcar una línia política inequívocament catalanista que forma part dels seus postulats fundacionals, essencials i irrenunciables.
Tant el Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC com PDxC recolzen el dret a decidir, en el benentès que sempre ho faran dintre de la legalitat i en el marc del generalitzat moviment de regeneració democràtica que afecta actualment les institucions i els partits polítics. Les organitzacions signants del present comunicat de premsa estenen el dret a decidir a tots els àmbits socials, sense excepció: sanitat, educació, prestacions socials, sobirania... També a la política d’immigració, cosa que no poden afirmar partits suposadament assemblearis com ara les CUP ni, molt menys, el grupuscle ultradretanista anticatalà encapçalat per l’usurpador Robert Hernando i els seus sequaços.

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC)
Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC
Barcelona, 9 de setembre de 2014"

L'ÚNICA REGIDORA QUE PxC MANTENIA A SALT, MARÍA OSUNA, DEIXA PxC I PASSA A "NO ADSCRITA" PER SUMAR-SE A ANGLADA. La policia municipal de Salt passa a mossos la investigació sobre l'origen de la foto de l'Estat Islàmic a Salt, convençuda que és un muntatge de la ultradreta.

Maria Osuna, l'única regidora que conservava PxC de Salt, va lliurar ahir a la tarda al registre de l'Ajuntament de Salt un escrit pel que comunica que en el proper ple municipal, es faci efectiu el seu pas a la condició de regidora no adscrita. Donat que els altres dos regidors de PxC, Carles  Bonet i Juana Dolores Martínez, van deixar el partit l'agost de 2011 després de la polèmica al voltant de que tots dos tinguessin parella immigrant negra, el Grup Municipal de PxC es quedarà sense regidors, i quedarà dissolt. Maria Osuna va ser també cap de llista de PxC per Girona les passades eleccions generals espanyoles.

Aquest abandonament d'Osuna de PxC ja es veia venir després que la regidora saltenca assistís el passat 29 de juny a la reunió de miltants i regidors de PxC amb el president destituït, Josep Anglada. Anglada ha legalitzat Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), sigla amb la que si no recupera el control de PxC, concorrerà a les eleccions municipals.  A aquella reunió també hi va assistir el regidor mataroní, Juan Gabriel Ponce, ara no adscrit. Les properes setmanes sembla que altres regidors de PxC abandonaran el partit per passar-se al projecte de Josep Anglada. I no es descarta que Anglada assisteixi als plens dels regidoprs que són amb ell per reforçar-los com a caps de llista del nou partit de cara a les properes municipals del maig.
Els qui continuaran a PxC de Salt són Sergi Fabri -que anava de 4 a la llista i no és regidor i serà cap de llista a les properes muncipals-, i Sergio Concepción, de les  Joventuts Identitàries. 

 Maria Osuna Bueno a un acte electoral de PxC a Salt, quan ella va ser cap de llista de la demarcació de Girona a les eleccions espanyoles de 2011

Maria Osuna el passat 29 de juny a la reunió amb Anglada

Carles Bonet, cap de llista de PxC i regidor no adscrit (al mig), amb la seva parella, a la Festa del Tron de Marroc de l'any passat i Iftar de trencament del Ramadà, amb el cònsol marroquí a Girona.

La regidora i número 3 de PxC de Salt, quan va deixar PxC en tenir parella africana

D'altra banda la policia municipal de Salt ha passat als mossos d'esquadra la investigació sobre la foto d'una bandera de l'Estat Islàmic posada sota el rètol d'entrada al municipi per la carretera de Bescanó, (clica)  i considera que el més probable és que sigui un muntatge fet per grups ultres. Va ser PxC de Salt qui va difondre per les xarxes socials aquesta imatge d'un twitter inexistent sense explicar d'on l'havien obtingut

LA ULTRADRETA AFRONTA DIVIDIDA I AMB POQUES ESPERANCES LES MUNICIPALS. Alguns dirigents reconeixen que la immigració ha sortit del debat polític

PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES 
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.

Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis. 
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.  

ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.

La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta. 

En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.

Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i  regidors de PxC  de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants  lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.

Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les  furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el  cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".

Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però  confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid.  Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.

Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.

Robert Hernando, Secretari General de PxC, donant suport a la presentació de candidatures de PxL

PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM

A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC. 

La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.

La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla. 

Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.

 Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós.  El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.

 

La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández.  Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic.   Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".

PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL

Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos.  Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que  va costar la carrera al jutge Garzón  per haver investigat els crims dels franquisme.

Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies

Foto de la reunió del 28 de juny de miltants i simpatitzants amb Anglada, a la que hi van participar, a part d'Anglada, 4 regidors més.

 EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX

El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent. 

Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats) 

La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.    

En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.    

José M Ruiz Puerta a la presentació de PxL a Madrid el 27 de juny de 2014

Ruiz Puerta (al fons de la imatge) a l'acte de PxC a Salt, el novembre de 2011 de les eleccions espanyoles, aplaudint a Anglada. En aquelles eleccions Ruiz Puerta recaudà i aportà els 80.000 euros de la campanya de PxC.

Anglada, amb  J M Ruiz Puerta a l'acte de Plataforma X La Libertad contra la mezquita de Torrejón, el 30 de juny de 2012

Yolanda Couceiro Morín de Minuto Digital, que ha deixat VOX i serà la candidata de PxL a Portugalete. A sota a l'acte de PxC a Badalona el setembre de 2010, quan ella donava suport a Anglada

Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.

UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.  

Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete. 

L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. 
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.

CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)

 Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a  Heras de Ayuso. 

A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant  la web  Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad. 

El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.

Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK  hongarès i Alba Daurada.

 Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR

Partit que creen ara els que han marxat del MSR