Parlo a l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio dels periodistes ultres que impulsen les cassolades i protestes per la caiguda del govern de Pedro Sánchez

Clica per anar a l'àudio de l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio 

El pols de l'extrema dreta a Sánchez

21/05/2020

L'objectiu de fer caure el govern de Sánchez s'ha convertit en el catalitzador que està fent sortir al carrer tota l'extrema dreta espanyola, amb protestes a Madrid que en els últims dies s'han estès a altres ciutats de l'Estat. En diversos llocs ja en parlen com d'"un nou 15M de l'extrema dreta". Ho analitzem amb el periodista especialitzat en extrema dreta Xavier Rius Sant.

 Cristina Seguí, Alvise Pérez, Carlos Cuesta, Javier Negre des d'Estado de Alarma, Distrito TV i OKDiario

 Clica per anar a l'àudio de Catalunya Ràdio

PER QUÈ UN 15% D'ESPANYOLS HAN VOTAT VOX? Després de demonitzar el sobiranisme català, creuen que no n'hi ha prou amb un nou 155 i cal anar més enllà, com veiem que deia Franco a "Mientras dure la guerra"

Aquesta ni passada, a la seu electoral de Vox, quan es començaven a conèixer els bons resultats del partit, sonava per megafonia l'himne de la Legión, Soy el novio de la muerte. I en acabar la compateixença de Santiago Abascal i altres líders del partit, el seguidors que eren al carrer, han cantat l'himne d'aquest cos creat el 1920 per Millán Astray.

Millán Astray i la Legión tenen un paper determinant a la pel·lícula "Mientras dure la guerra" d'Alejandro Amenábar que narra les contradiccions de Miguel d'Unamuno a l'inici de la guerra civil a Salamanca, el paper cabdal de Millán Astrall per nomenar cap de l'estat i Caudillo al general Franco, i com Franco, davant l'opció de guanyar la guerra en pocs mesos, decideix fer una guerra llarga per tenir temps de fer neteja a fons i evitar que a Espanya torni en poc temps "la gresca". En el discurs que fa Unamuno a la Universistat de Salamanca proclamant allò de "vencereís, pero no convencereís" retreu l'obsessió dels qui són allà amb Catalunya i Bascònia.

Han passat vuitanta anys des de llavors, i un partit que reivindica els idearis i el llegat e Millán Astray, de Primo de Rivera o de Francisco Franco, s'ha convertit en tercera força política menjant-se a Ciudadanos. Un Vox al qui el partit conservador espanyol -PP- i el dit lliberal -Ciudadanos- li han posat l'alfombra vermella des de la seva irrupció fa un any a Andalusia a ajuntaments, parlaments i comunitats autòmomes governades per la dreta. Mentre a la majoria de països europeus d'evitar pactar amb els ultres, aquí el PP i Ciudadanos no han tingut problemes per fer-ho arreu sense ni tan sols guardar les formes d'esperar a segones votacions o justificar-ho com un mal menor per evitar anar a repeticions d'eleccions.

La clau de l'éxit de Vox és que després de tretze anys que el PP fes la recollida de signatures contra l'Estatut i sorgís Ciudadanos, i aquest dos partits no han parat de repetir que la majoria de catalans som insolidaris, discriminem, volem privilegis i perseguim a qui no parla català, un 15% dels votants, enlloc d'optar per PP i Ciudadanos que es limiten a demanar un nou 155, han triat pels qui com Franco el 1939, creuen que cal anar fins el fons per evitar que al cap de poc torni la gresca. I creuen que només s'aconseguirà suprimint les autonomies i il·legalitzant els partits sobiranistes bascos i catalans.

Més enllà que certament en campanya Vox ha intentat imitar el llenguatge i l'estil de Matteo Salvini i que els hi ha funcionat el tàndem Abascal, més campetxano a programes com l'Hormiguero, i Ortega Smith més brutal dient que les noies de les Trece Rosas afussellades el 1939, eren violadores i torturadores, la seva claredat de missatge de que no serveix de res un nou 155 com volen PP i C'S, i que cal arrencar la mala herba més a fons, així com el descontent dels que creuen que Franco va fer coses bones, ha estat la clau del seu èxit electoral i del fet inaudit, de passar en un any de cero a cinquanta-dos diputats en mig any. Vox també ha tingut un missatge més social-falangista, amagant les idees de liberalisme econòmic de Rocio Monasterio i Iván Espinosa. I com a mostra d'això, en el debat de candidats de dilluns Abascal digué aquell frase de Ramiro Ledesma, fundador de les JONS que s'unificarien amb la Falange, de que "només els rics poden permetre's no tenir pàtria". 

Ara Pedro Sánchez haurà de decidir de si opta per intentar un govern amb Podemos i Más País, amb el suport de PNB i ERC, i aprofita quatre anys per destensionar el problema català, desfent-se de la influència de persones com Irene Lozano i Josep Borrell, molt properes a les propostes de Ciudadanos pel que fa a Catalunya, o es fa cas als que no volen cap acord amb ERC i PNB, i sent molt improbable un acord PSOE-PP, anar a unes terceres eleccions on sense cap mena de dubte encara perdria més vots.

MELISA DOMÍNGUEZ RUIZ, LÍDER DE L'HOGAR SOCIAL MADRID, INSCRIU COM A PARTIT POLÍTIC L"HOGAR SOCIAL" AMB SEU A GRANADA

 

 

Tot i que els membres de l'Hogar Social desmentien que tinguessin previst legalitzar-se com a partit polític i entrar en política, com s'apuntava aquí al blog des de fa temps, i que l'entrada de Vox al Parlament andalús i la entrada en bloc a Vox de militants i grups ultres ha deixat sense espai electoral als que no ho han fet, la líder d'Hogar Social Madrid, Melisa Domínguez Ruiz, ha inscrit amb data de 28 de febrer al registre de partits dels Ministeri de l'Interior l"HOGAR SOCIAL", amb ella com a presidenta, amb seu social al local del carrer Zaida número 4 de Granada, on té la seu l'Hogar Social Granada (HSG). El portaveu del HSG és  Alfonso Salinas, abans líder del grup ultra “Nucleo Joven”. Ara caldrà veure si Melisa presenta candidatura a Granada o també a Madrid, sigui per les municipals, les autonòmiques o les generals. Per les municipals no es necessiten avals, però per les autonòmiques i generals els grups extraparlamentaris necessiten uns 5000 signatures, el 0,1% del cens.
La legalització també els pot ser útil per llogar un local, si decidissin no fer més ocupacions pel desgast que representa buscar un edifici idoni, ocupar-lo i acondicionar-lo. Crec que volen recollir diners per llogar un local estable.

  

  L'Hogar Social Madrid, que dona menjar i allotjament només a persones necessitades espanyoles d'orígen, creat l'agost de 2014, s'ha destacat per ocupar edificis públics, amb litigis legals o determinat valor símbòlics, l'últim, una antigua seu de Comissions Obreres al barri madrileny de Malasaña. Melisa (o Melissa) i altres mebres del grup estan imputats i se'ls hi demana presó, per la protesta amb bengales davant la mesquita de la M-30 de Madrid del 30 de març de 2016. (Actualitzat. L'HSM va ser desallotjat de l'anyiga seu de CCOO el 6 de maig de 2019)

LA ULTRADRETA JA ÉS AQUÍ, Ho analitzo a Nació Digital

Xavier Rius Sant, Nació Digital, dilluns 3 de desembre de 2018

La ultradreta ja és aquí amb dotze diputats al Parlament andalús i preparada per obtenir-ne al Congrés dels Diputats tan aviat se celebrin eleccions generals. I abans eleccions municipals, europees i en algunes comunitats també autonòmiques. Un cop oberta la síndria, és imprevisible què pot passar a les properes eleccions catalanes.

L’Estat espanyol era una de les poques excepcions a Europa que no tenia ni en el seu parlament estatal ni els cantonals o regionals, diputats ultres. El novembre de 2010 Josep Anglada de Plataforma per Catalunya, amb 75.321 vots, va estar a punt d’entrar al Parlament català. Però l’expulsió dos mesos abans del secretari general de PxC, Pablo Barranco, que ja s’encuidà durant la campanya de ventilar draps bruts d’Anglada, sumat als  errors garrafals de màrqueting de PxC, com permetre que un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll  s'assegués a primera fila en l´únic acte que TV3 va anar durant la campanya i que els telenotícies traguessin profit de la imatge, li van fer perdre uns vots que el van deixar Plataforma fora del Parlament. Després, a  les municipals de 2011, PxC va obtenir 67 regidors a tot Catalunya a la vegada que Albiol guanyava a Badalona. Però des del primer dia van haver-hi pugnes internes i desercions en cadena de regidors a molts municipis. I el febrer de 2014 Anglada fou destituït de la presidència del partit i expulsat, acabant d’enfonsar-se PxC a les municipals de maig de 2015 que només va obtenir 8 regidors a tot Catalunya. Sembla, també, que el Procés català va treure el fenomen migratori de l’agenda política, i el sentiment identitari a Catalunya no basculava entre els “de casa i el de fora”, com argumentava Anglada, sinó al voltant del debat independentista. Pel que fa al PP, li va anar bé tenir Albiol governant Badalona, però no podia assumir a nivell estatal el seu discurs de que els immigrants eren incívics, no paguen impostos i tenen masses privilegis, perquè era tirar-se pedres a la teulada en aquells llocs que governava.

La resta de grups ultres de l’estat van continuar amb les seves lluites caïnites, i amb un discurs lligat a l’enyorança del franquisme, parlant més de la unitat d’Espanya que d’immigració.  A la vegada el PP  deixava orfe l’espai ultracatòlic, quan Rajoy incompleix la promesa electoral de derogar la llei de l’avortament de Zapatero.  I aquí és on entra Vox, un partit nou el 2014 fundat per l’expopular, Santiago Abascal, que posa de  cap de llista a les europees l’ex-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras. Però en aquell moment el discurs de Vox no era antieuropeista ni antisistema, sinó més aviat centrat en el rebuig a l’estat autonòmic i amb unes primeres pinzellades xenòfobes. L’ex-Secretari  General de PxC, Pablo Barranco hi va entrar i va anar a la llista al número 47, mentre Ariadna Hernández, vinculada al Casal Tramuntana i parella d’un regidor de PxC, esdevenia la delegada de Vox a Barcelona, i anava de número 7.  Però a Vox li van mancar quatre mil vots per obtenir escó a Estrasburg, el partit es va desinflar i  va perdre la major part de la militància. Hernández i Barranco també van plegar.

Però tot canvia fa dos anys, després de la detenció i empresonament del Secretari General de Manos Limpias, Miguel Bernad, que es personava com acusació popular en tota mena de casos mediàtics. Vox ocuparà hàbilment aquest espai, denunciant o personant-se en tots els casos referents al Procés català, i l’advocat José Ortega Smith agafa una gran rellevància pública. S’ha dit sovint que els partits i moviments ultres necessiten un “mascle alfa” que el lideri. I aquest és sense cap mena de dubte Ortega Smith. I Vox té l’habilitat d’entroncar aquella realitat intrínseca de la ultradreta espanyola que és, per sobre de tot, franquista i defensora a mort de la unitat d’Espanya, demanant no només més mà dura amb Catalunya, sinó derogar totes les autonomies, amb un discurs que no condemna el franquisme i proposa la derogació de la llei de la Memòria Històrica. És ultracatòlic, qüestiona el matrimoni homosexual i demana la derogació de la llei de l’avortament. I en sintonia amb referents com Trump o Salvini assumeix un discurs masclista, demana la derogació de la llei contra la violència de gènere, i agafa sense complexos un discurs contrari a la immigració i en favor d’una defensa de les fronteres front l’arribada de migrants i refugiats. Les demandes sobrevingudes d’Albert Rivera i Pablo Casado d’aplicar de nou el 155, però de veritat, i de més duresa amb la immigració, no fa més que donar la raó a Vox que criticarà que el PP no ho hagués fet fa un any quan governava.

Ara, més enllà de com evolucioni el Procés català i de com reaccionin el PP i Ciutadans, que podran governar Andalusia gràcies a Vox, el partit d’Abascal i Ortega Smith es prepararà per assaltar els ajuntaments, obtenir diputats als parlaments autonòmics que fan eleccions al maig i a Estrasburg. I per tenir bons resultats a les municipals sacsejaran sens dubte la por a la immigració. I els lacònics precs fets ahir per Susana Diaz i altres líders del PSOE de fer cordó sanitari als ultres, ni el PP ni Ciudadanos els escoltaran. 

 Llegir a Nació Digital

DIMITE MANUEL CANDUELA DE LA PRESIDENCIA DE DEMOCRACIA NACIONAL. EL VICEPRESIDENTE PEDRO CHAPARRO EJERCERÁ INTERINAMENTE EL CARGO JUNTO A LUIS MATEO Y GONZALO MARTÍN. ESTA DIMISIÓN SE PRODUCE POCO DESPUÉS DE LA DESTITUCIÓN DEL DELEGADO DE D.N. EN CATALUNYA, ALBERT BRUGUERA. No se nombará de momento nuevo delegado para Catalunya, si bien Ramón Corpas será el nuevo delegado provincial en Barcelona

Canduela en la manifestación contra la mezquita de Sant Feliu de Llobregat en julio de 2017

El presidente de  Democracia Nacional, el valenciano Manuel Canduela, ha hecho pública hoy mediante comunicado su decisión de dimitir al frente del partido ultra tomada, de hecho, hace algunos meses. Canduela era presidente del partido desde 2004. Anteriormente fue miembro fundador del grupo musical de RAC (Rock Against Communism) División 250, abandona el cargo tras catorce años de liderazgo.
Pese que no hace público los motivos de su decisión, se debería sobretodo a motivos personales, si bien su perfil ideológico es algo distinto al de otros partidos ultras o identitarios como Alternativa Española (AES) o Falange Española de las JONS con los que DN concurrirá en las elecciones europeas y tal vez locales y autonómicas del próximo mayo. 

Hasta que DN realice su congreso el próximo año, dirigirán el partido el ahora vicepresidente Pedro Chaparro, junto a otros miembros de la Mesa Nacional como Luis Mateos, Gonzalo Martín y el responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro.

 Pedro Chaparro

Esta dimisión coincide con la destitución de  Albert Bruguera, delegado de DN en Catalunya

que tuvo un papel muy activo en las movilizaciones españolistas contra el referéndum del 1 de octubre, si bien esta destitución no tiene relación con los motivos de la dimisión de Canduela. 

Bruguera fue cesado por la Mesa Nacional de DN al entender que  gestionó mal los hechos del 24 de julio en Nou Barris, Barcelona, cuando acudió con una quincena de militantes al término de una manifestación antifascista produciéndose agresiones e incidentes. 

De momento la Mesa Nacional de DN no nombrará un nuevo delegado para toda Catalunya, si bien nombrará a Ramon Corpas, nuevo delegado en la provincia de Barcelona. Corpas fue candidato a la alcaldia de Ripollet en 2011 por el Movimiento Social Republicano (MSR)

 Albert Bruguera

  Ramón Corpas, será nombrado delegado o responsable de DN en Barcelona

  

 Manuel Canduela

SE CONSUMA LA ESCISIÓN EN EL MSR. LLOPART Y OTROS CREAN "SOBERANÍA Y LIBERTAD". El MSR se distancia del bloque ocupado en Madrid. Esp 2000 y DN preparan 12-O en Bcn

 La ruptura o escisión del Movimiento Social Republicano (MSR) que se hizo pública el pasado 29 de julio, toma cuerpo con el inicio de los trámites por parte del hasta hace unas semanas Secretario General, Juan Antonio Llopart, su presidente Antonio Martínez Cayuela y otros dirigentes y militantes para legalizar la sigla Soberanía y Libertad.

En la foto: Llopart con la bandera, observa a Jordi de la Fuente en el acto del 11 de septiembre en Barcelona

Imágenes del acto del MSR el 12 de octubre de 2010 en Barcelona

El sector que continua en el partido, liderado, entre otros, por Jordi de la Fuente, que celebrará un congreso extraordinario el 6 de septiembre, ha sorprendido dado que, pese a que uno de los hechos que colmó el vaso para los que se han ido, fue la participación del MSR de Zaragoza en la ocupación de un bloque de viviendas realizado sin el consentimiento de la Dirección dimisionaria, ahora el sector que continua en el partido se ha desmarcado de  la ocupación de un edificio en el barrio de Tetuán en Madrid. Cuando se realizó dicha ocupación, se informó que había sido impulsada por miembros del MSR o su grupo juvenil, Liga Joven, afín a Jordi de la Fuente. El comunicado de MSR Madrid desvinculándose, podría deberse a que miembros de Acción Nacional Revolucionaria (ANR) participan en el Hogar Social madrileño puesto en marcha por algunos militantes del MSR y Liga Joven.  

(Ir al Facebook del bloque ocupado en Madrid, Hogar Social)

La ocupación en junio del edificio de la avenida del Compromiso de Caspe número 8, que  la prensa de Zaragoza atribuyó al MSR  -y de la que el Secretario General J A Llopart y su entorno se enteraron por la prensa y redes sociales- fue  noticia cuando la policía irrumpió en el mismo a causa de una pelea entre algunos de sus ocupantes, el 24 de junio, siendo identificados y detenidos por unas horas siete de ellos. Al parecer uno de los motivos de la discordia entre miembros del MSR o su rama juvenil, Liga Joven, y militantes pertecientes a La Falange, fue por si debía ponerse en la fachada una bandera española "lisa" -sin escudo-, o con el águila franquista. 

Estas dos ocupaciones u hogares sociales pretenden emular la Casa Pound de Roma, y también al Hogar Social María Luisa Navarro de Valencia, gestionado por España 2000 y el Casal Tramuntana de Barcelona. Si bien equipararse con Tramuntana, que sólo realiza actividades los finas de semana es posible, convertir dichos edificios ocupados de Zaragoza y Madrid en pisos y comedor social para familias españolas en paro, es imposible sin ´fuentes de finaciación como si tiene el Hogar Social valenciano, que obtiene fondos, parece, de las empresas en las que participa su presidente José Luis Roberto,  en el ambito de la seguridad privada y de los locales de alterne.    

También molestó a los que han dejado el partido enterarse por este blog que Jordi de la Fuente aparece en el sumario del caso Stroika y tuvo su teléfono intervenido por la conversaciones que mantuvo el día de los hechos con algunos impudatos.

Llopart explica los motivos de su marcha del MSR en la estrevista que publica hoy Tribuna de Europa, web poítica-cultural hasta hace unos días del MSR, que controlan los que han abandonado el partido. En la entrevista que manifiesta que no desea hacer carnaza, pero se lamenta que algunos grupos o personas no cumplieran lo que se había acordado en el 4º Congreso y que incumplían las decisones del Comté Ejecutivo. Así mismo expone lo ejes del proyecto Soberanía y Libertad"

 Ir a la web de Soberanía y Libertad
                                                                                                                                                                                               ESPAÑA 2000 Y DEMOCRACIA NACIONAL, PREPARAN ACTOS EL 12-0 EN BARCELONA

Por otro lado, tanto Democracia Nacional, que realizó un acto en Cardedeu (Barcelona) el pasado sábado, como  España 2000, sin implantación en Cataluña, están preparando, por separado actos en Barcelona para el próximo 12 de octubre de rechazo al proceso soberanista y la consulta anunciada para el 9 de noviembre.   Estos actos se realizarían al margen de los que tiene previsto oragnizar La España en Marcha, ahora formada por Alianza Nacional, Moviminesto Católico Español, Nudo Patriota Español y La Falange (FE, sector Andrino)
 

TEXTO COMPLETO DE LA ENTREVISTA A JUAN ANTONIO LLOPART EN TRIBUNA DE EUROPA

(Leer en Tribuna de Europa)

“No se puede pretender cambiar el mundo si somos un triste reflejo de lo que decimos querer cambiar”

No podemos empezar la entrevista de otra forma ¿por qué de tu marcha del MSR?

Entiendo que sea así. Quisiera aclarar, de entrada, que nadie me pidió que me marchara del MSR, ni nadie pidió mi cese como Secretario General, tome la decisión por mi propia voluntad, tras meditarla mucho y a mi pesar.

¿Por qué a tu pesar?

Bien, no hay que olvidar que el MSR fue un proyecto en el cual yo

LA ULTRADRETA AFRONTA DIVIDIDA I AMB POQUES ESPERANCES LES MUNICIPALS. Alguns dirigents reconeixen que la immigració ha sortit del debat polític

PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES 
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.

Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis. 
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.  

ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.

La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta. 

En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.

Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i  regidors de PxC  de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants  lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.

Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les  furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el  cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".

Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però  confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid.  Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.

Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.

Robert Hernando, Secretari General de PxC, donant suport a la presentació de candidatures de PxL

PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM

A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC. 

La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.

La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla. 

Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.

 Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós.  El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.

 

La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández.  Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic.   Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".

PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL

Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos.  Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que  va costar la carrera al jutge Garzón  per haver investigat els crims dels franquisme.

Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies

Foto de la reunió del 28 de juny de miltants i simpatitzants amb Anglada, a la que hi van participar, a part d'Anglada, 4 regidors més.

 EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX

El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent. 

Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats) 

La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.    

En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.    

José M Ruiz Puerta a la presentació de PxL a Madrid el 27 de juny de 2014

Ruiz Puerta (al fons de la imatge) a l'acte de PxC a Salt, el novembre de 2011 de les eleccions espanyoles, aplaudint a Anglada. En aquelles eleccions Ruiz Puerta recaudà i aportà els 80.000 euros de la campanya de PxC.

Anglada, amb  J M Ruiz Puerta a l'acte de Plataforma X La Libertad contra la mezquita de Torrejón, el 30 de juny de 2012

Yolanda Couceiro Morín de Minuto Digital, que ha deixat VOX i serà la candidata de PxL a Portugalete. A sota a l'acte de PxC a Badalona el setembre de 2010, quan ella donava suport a Anglada

Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.

UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.  

Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete. 

L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. 
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.

CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)

 Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a  Heras de Ayuso. 

A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant  la web  Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad. 

El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.

Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK  hongarès i Alba Daurada.

 Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR

Partit que creen ara els que han marxat del MSR

LA JUNTA ELECTORAL CONFIRMA LA PRESENTACIÓN DE LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, MSR, IMPULSO SOCIAL (AES-Familia y Vida...) y FALANGE E DE LAS JONS. P Barranco, anterior Secrt Gnral de PxC, candidato por VOX

El BOE de hoy   confirma las cinco listas ultras o socialpatriotas como proclamadas para las elecciones europeas:

1.Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatólica y socialpatriota, cuestiona el sistema autonómico, rechaza la despenalización de cualquier suspuesto de aborto, discrepa del modelo de pertenencia a la Unión Europea reivindicando la recuperación de la soberanía política y económica cedida a Bruselas, pero no cuestiona la democracia parlamentaria.  La encabeza Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar.

2.Falange Española de las JONS,  grupo distinto a La Falange (FE) que está integrada en La España en Marcha. La encabeza  Norberto Pico, Jefe Nacional de FE de las JONS.

3. La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patrita Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español. Democracia Nacional fue apartada de La España en Marcha tras proponer que ésta se presentara conjuntamente con Soluciona. Estará encabezada por Jesús Muñóz, jefe de información y prensa de Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Ocuparan los últimos puestos de la lista, Pedro Peña, presidente de Alianza Nacional y Manuel Andrino, jefe nacional de La Falange.

4. Democracia Nacional (DN). Ppese a que este grupo formab parte de La España en Marcha, y deseaba unificar las candidaturas de La España en Marcha y Soluciona, finalmente Soluciona lo rechazó excluyó a DN de la misma. La encabeza el profesor y jurista  Luis Zapater, que hasta hace unas semanas hacía campaña con Solucionaseguido del escritor Manuel Galiana  (sobre masoneria, sionismo...) y del presidente de DN, Manuel Canduela.

 Luis Zapater

  Manuel Galiana

 Manuel Canduela

5. Movimiento Social Republicano (MSR)  Encabeza la lista su secretario general, Juan Antonio Llopart, seguido de Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara.

J.A. Llopart

ARMANDO ROBLES DESDE ALERTA DIGITAL JUSTIFICA SU NO PRESENTACIÓN A CAUSA DEL ACCIDENTE DEL DELEGADO DE LA RIOJA, AL HECHO QUE LA MAYORÍA DE LAS 18.000 FIRMAS QUE DICE HABER RECOGIDO ERAN DE MALÁGA, MIENTRAS OTROS DELEGADOS SÓLO HABÍAN CONSEGUIDO UNAS DECENAS, Y QUE NO QUERÍA EL AVAL DE 50 CONCEJALES, DADO QUE TODOS FORMA PARTE DE LA "CASTA". YA OPINARÉ DE SOLUCIONA DENTRO DE UNOS DÍAS.

Para obtener un eurodiputado se precisan entre 250.000 y 300.000 votos, y a las pasadas elecciones se presentaron por separado las siguientes candidaturas: Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos. 

EL EX SECRETARIO GENERAL DE PxC, PABLO BARRANCO, EN LA LISTA DE VOX
Además, Pablo Barranco, anterior Secretario General de Plataforma X Catalunya va de número 47 en la lista de VOX, que ha recibido también el apoyo otros conocidos militantes ultras, como Blas Piñar Pinedo (nieto del líder de Fuerza Nueva)

Barranco, con traje blanco, en un acto contra la cesión, pagando, de un antiguo cuartel de bomberos en Badalona para orar durante el Ramadán

LA ULTRADERECHA QUE VIENE; PUBLICO EN EL PAÍS

TRIBUNA

La ultraderecha que viene

El verdadero peligro procede de formaciones de centro y de esa izquierda desorientada que asumen parte de esos discursos que llevaron a Europa al totalitarismo y a la guerra

Xavier Rius Sant 29 ABR 2014 - 00:00 CET

 EL PAÍS

El 30 de marzo fue el Frente Nacional de Marine Le Pen, el partido de ultraderecha, el que tuvo unos excelentres resultados en las elecciones municipales francesas. El 6 de abril fue en Hungría, donde el neonazi Jobbik consiguió el 21% de los votos en las legislativas. El Jobbik, a diferencia del Frente Nacional, no maquilla su discurso, es claramente antisemita y antigitano y reivindica episodios e ideas del régimen nazi de la Cruz Flechada, responsable del exterminio de cientos de miles de judíos. El ascenso electoral de los partidos xenófobos contamina en muchos países al resto de fuerzas políticas. Es el caso de Francia donde, antes Nicolas Sarkozy y ahora los mismos socialistas, han asumido implícitamente algunos elementos del discurso de la ultraderecha, proponiendo medidas condenadas al fracaso como la expulsión de gitanos rumanos o búlgaros. En Hungría el partido gobernante, el conservador Fidesz, de Viktor Orbán, no sólo recorta las libertades y comparte con Jobbik algunas propuestas, sino que en nombre de una supuesta necesidad de renacer de la nación húngara y de recuperar su lugar en Europa, dio derecho al voto estas elecciones a las minorías húngaras de Serbia, Eslovaquia o Rumanía. Medida que recuerda las ideas expansionistas de Hitler en Polonia o Checoslovaquia en defensa de un espacio vital.
El ascenso de estos dos partidos de ultraderecha es una confirmación de que, tal como anuncian las encuestas, la ultraderecha puede duplicar o triplicar sus escaños en las próximas elecciones europeas con un discurso contrario a la inmigración, reivindicando la recuperación del control de las fronteras nacionales, y proponiendo la salida del euro y la Unión Europea. Una Unión que se ideó tras la barbarie nazi, precisamente, para evitar nuevas guerras. Así en 1951 se creó la Comunidad Económica del Carbón y del Acero que daría paso al Mercado Común, y más tarde a la Unión Europea. Una Unión en la que los estados cedían parte de su soberanía económica, monetaria y de fronteras, con unos ciudadanos amparados por la Carta de Derechos Fundamentales de la UE. Y tanto el Frente Nacional francés como el Jobbik húngaro, no sólo cuestionan las libertades fundamentales que reconoce la Carta y desean recuperar el poder de gestión de la economía cedido a la UE, sino proponen la salida de la misma, la recuperación del las fronteras y convierten en enemigos a los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, y a los gitanos, señalándolos como una amenaza para Europa.
 Marine Le Pen ha querido dar una imagen
 de moderación distinta que la ofreció su padre

Ciertamente no todos los grupos de ultraderecha son iguales. Tres son las tendencias o familias de la ultraderecha europea. Unos, como el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado de Grecia, no maquillan su discurso neonazi. Otros, como el Partido por la Libertad del holandés Geert Wilders o la misma Marine Le Pen, enfocan sus críticas a la pérdida de soberanía a causa de la integración europea y piden la salida de buena parte de la inmigración, rechazando con más énfasis la islámica. Por último, otros como el UKIP británico, enfatizan más las tesis eurófobas. Afortunadamente España será una excepción y parece que no habrá ninguna candidatura ultra que consiga escaño en Estrasburgo.
Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, no piensa presentarse y afronta una serie de avatares judiciales en relación a la reciente expulsión de su líder, Josep Anglada. Y las cinco candidaturas o coaliciones que se han presentado, La España en Marcha, Democracia Nacional, Falange de las JONS, Movimiento Social Republicano e Impulso Social, no ocultan una ideología franquista, ultracatólica o nacional-revolucionaria, con la que difícilmente conseguirán calar en el electorado. Y por más que en la lista de VOX haya candidatos de pasado ultra —como es el caso de Pablo Barranco, que fue secretario general de Plataforma per Catalunya—, dicha candidatura no puede equipararse a la ultraderecha europea, dado que no hace propuestas xenófobas ni eurófobas.
Es evidente que el Frente Nacional actual, no es igual que el Jobbik húngaro o Amanecer Dorado, y Marine Le Pen ha querido dar una imagen de moderación distinta que la ofreció su padre. Pero hasta hace un año el número tres del Frente Nacional, el eurodiputado Bruno Gollnisch, era presidente de la Alianza Europea de Movimientos Nacionales, de la que forma parte el Jobbik húngaro. Y sigue formando parte del Frente Nacional su fundador, Jean Marie Le Pen, que fue condenado en 2008 por minimizar el nazismo, en 1998 por negar la igualdad de las razas humanas y en 1989 por cuestionar la existencia de las cámaras de gas. Y gracias al liderazgo fuerte de su hija ha conseguido aglutinar a personas de ideas antisemitas con islamófobos que consideran Israel el baluarte de Occidente.
Es una realidad que el espacio ciudadano y económico europeo no es actualmente como se soñó. Pero las propuestas de la ultraderecha eurófoba son inviables y acarrearían grandes costes económicos y comerciales a corto y medio plazo. Es posible que la Unión Europea se precipitara al pactar el ingreso de Rumanía y Bulgaria sin plantear previamente unas políticas de integración de sus comunidades gitanas que, tras la caída de comunismo, se convirtieron en el chivo expiatorio de sus incipientes democracias, retornando dichos ciudadanos a formas de vida endogámicas y a un nomadismo que, gracias a la libertad de circulación europea, multiplicó por diez la distancia geográfica en la que se movían sus antepasados. Pero una cosa es reconocer la problemática derivada del asentamiento de miles de gitanos rumanos en Francia, Italia o España, y otra hacer de ello bandera electoral, sin más propuestas que presionarlos para que se marchen de una ciudad y se instalen en otra a cuatro horas de autopista.

 Manuel Valls destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares

De la misma manera, una cosa rechazar es el papel de ciertos imanes salafistas, y discrepar de interpretaciones del islam contrarias a la interculturalidad y la laicidad, y, otra, la islamofobia étnica que criminaliza a millones de personas por su origen y les empuja a encerrarse en el gueto como reacción a una sociedad que los estigmatiza o los criminaliza.
La cuestión que debe preocupar no es únicamente que en Francia el Frente Nacional haya ganado en 11 ciudades, sino que la derecha o la misma izquierda asuman parte de sus tesis. Manuel Valls ahora primer ministro, destacó como ministro del Interior por las expulsiones de gitanos rumanos o kosovares, generando tormentas mediáticas que legitimaron su discurso de dureza, por más que dichas medidas sean poco o nada eficaces sino van acompañadas de un pacto europeo para afrontar la situación de marginalidad de dichos colectivos.
El peligro de la Europa que se unió para evitar nuevas guerras y nuevos fascismos no vendrá únicamente de 35 o 50 eurodiputados ultras. El peligro es ese centro y esa izquierda desorientada que, dudosa de las herramientas y estrategias para dar un giro a las políticas económicas, asume parte de discurso de quienes añoran o proponen ideas o valores de quienes llevaron a Europa al totalitarismo y la guerra. Y asumiendo en parte dichas propuestas, hacen de ciertos colectivos el chivo expiatorio de problemáticas complejas.

Xavier Rius es periodista y autor de diferentes libros y estudios sobre ultraderecha

Leer en EL PAIS

ACTO DE PxL CONTRA LA MEZQUITA DE TORREJÓN. ASISTE MENOS GENTE DE LA QUE PARTICIPÓ EN EL DE HACE DOS AÑOS CON ANGLADA

Ayer sábado el Partido X La Libertad (PxL) realizó un acto público en Torrejón de Ardoz contra la construcción de una mezquita en la zona industrial del municipio. Acto que pese a anunciarse que se ofrecería gratuitamente jamón entre los asistentes y se sortearía una pata de cerdo, apenas congregó una veintena de personas. Muchos menos de los que concurrieron al acto que hizo PxL en dicho municipio madrileño el 30 de junio de 2012, en el que intervino Josep Anglada de Plataforma X Catalunya.

El Partido X La Libertad, (PxL), liderado por el abogado de la querella de Manos Limpias contra Garzón, José María Ruiz Puerta, se dio a conocer precisamente en Torrejón, en junio de 2012, con la sigla de Plataforma X La Libertad, impulsando la campaña contra la mezquita que se va a construir para sustituir la actual mezquita u oratorio. Y si bien inicialmente se iba a construir en el casco urbano, pese a amparar la legalidad a la comunidad islámica para hacerlo, el ayuntamiento gobernado por el PP, les propuso que la construyeran en una zona industrial, opción que aceptaron. 
Es importante decir esto dado que, en contra de lo que dice PxL, el ubicarla en una zona industrial no ha significado un privilegio o chachullo urbanístico, sino todo lo contrario. Una renuncia de la comunidad islámica a algo que ya tenían derecho, terrenos y permisos para hacer en el casco urbano.
A pesar que en los días anteriores al acto PxL repartió octavillas por las calles, plazas y mercados de Torrejón, la asistencia de vecinos fue mínima pese a que PxL diga haber recibido el apoyo de numerosos vecinos. 
PxL, que no concurrirá a las elecciones europeas, centra su esfuerzo en conseguir concejales en una veinten de municipios madrileños y ha asumido como propio el eslogan de PxC de "Primero los de casa"

COMUNICADO DE PxL: 

Sábado, 22 de marzo. Después de una semana desgastando suela y criando ampollas, hoy hemos estado en la Plaza Mayor de Torrejón de Ardoz con los vecinos que han acudido a nuestra convocatoria.

En medio del ambiente festivo que caracteriza a las reuniones del Partido por la Libertad, hemos tenido ocasión de intercambiar impresiones y exponer el proyecto de renovación municipal y nacional que viene de nuestra mano.

Numerosas personas se dieron cita en el evento y no faltaron momentos conmovedores en los que afloró la rabia contenida de quienes, incluso a la hora de solicitar permiso para montar un miserable comercio, han sido requeridos para todo tipo de papeleos por las autoridades municipales mientras estas mismas autoridades reclasificaban un terreno industrial que permitirá la construcción de una segunda mezquita para los recién llegados.

Intervino José Mª Ruiz para reclamar actuaciones de emergencia locales y nacionales, pero sobre todo, para proclamar la esperanza en un país mejor, la esperanza en el futuro, la confianza en nuestro pueblo y la fe en esta ciudad madrileña.

Sin querer ser presuntuosos, apostamos a que Torrejón de Ardoz estará pronto en línea para resistir al caciquismo político. El Partido por la Libertad está listo para asumir la carga.

 (Fotos obtenidas en webs, facebooks i twitter públicos)

El presidente de PxL, José María Ruiz Puerta, en su parlamento contra la mezquita.

                                      

 Un dirigente de PxL repartiendo ocatvillas convocando a la jamonada contra la mezquita

 Josep Anglada junto a J M Ruiz Puerta en el acto de PxL contra la mezquita de junio de 2012 

Intervención de Josep Anglada en el acto de Torrejón de presentación de PxL en junio de 2012