MÉS ENLLÀ DEL CAS DE PABLO HASÉL. El Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, 10 de març de 2021 

 La Fiscalia de Barcelona demana 18 anys de presó per a Manuel Murillo, un veí de Terrassa amb llicència d’armes que va dir en un grup de Whatsapp, que volia matar Pedro Sánchez, com a resposta a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. En el grup hi havia la coordinadora de Vox de Sabadell, que en llegir-ho l’hi va comentar a Ortega Smith, el qual li va recomanar que ho denunciés als Mossos, ja que si Murillo intentava dur a terme el seu propòsit, els membres del grup serien còmplices d’encobriment.

La Fiscalia de Madrid, en canvi, no veu delicte en les afirmacions que va fer el general Francisco Beca en un grup de Whatsapp de militars retirats, on afirmava que calia afusellar 26 milions d’espanyols. Per la Fiscalia, aquesta afirmació entra dins de la llibertat d’expressió feta en un xat privat.

L’empresonament de Pablo Hasél que ha provocat les últimes mobilitzacions, moltes de les quals han acabat amb violència desbocada, va ser ordenat per una concurrència de causes penals i reincidències –no només per cançons–, algunes de les quals encara no són fermes i probablement implicaran, en considerar-lo reincident, noves ordres d’ingrés a presó, cosa que dificulta un possible indult. Sectors radicalitzats dels que surten al carrer per Hasél demanant llibertat d’expressió amenacen periodistes i trenquen vidres de mitjans de comunicació. Atacs a la premsa davant dels quals alguns dels que van posar el crit el cel l’1-O davant un atac similar a Catalunya Ràdio ara els minimitzen.

Entre el ventall de causes penals de Hasél hi ha la condemna per agredir i ruixar amb líquid de neteja un periodista de TV3. Una agressió similar per la qual van ser condemnats els ultres de Blanquerna, procés penal en el qual TV3 es va presentar com acusació particular.

Són temps convulsos per posar-nos d’acord en què és llibertat d’expressió, què és apologia del terrorisme i què és delicte d’odi. I més ara que alguns fiscals veuen violència i odi en els que eren als col·legis l’1 d’octubre. Ho he parlat aquestes últimes setmanes amb algunes persones que des de diferents àmbits ens vam moure per aconseguir una tipificació penal clara als delictes d’odi, que va concloure l’any 2015 amb la redefinició de l’article 510 del Codi Penal, que havia quedat desdibuixat per una sentència del Suprem que va dir que, si no es demostrava que tot seguit d’haver proferit unes opinions, ningú no actuava com a causa-efecte provocant violència o discriminació envers algú pel seu origen, ideologia, orientació sexual, etc., no hi havia delicte. I de la desnaturalització que n’havia fet el Tribunal Constitucional en una sentència sobre el propietari de la llibreria Europa, que va estimar que qualificar l’Holocaust d’invenció sionista no era delicte.

Amb la reforma de l’any 2015 de l’article 510, que va posar també l’odi com agreujant en l’article 22, crèiem que havia quedat definit aquest difús espai en què les opinions poden ser sancionades si es promou l’odi, la violència o la discriminació contra algú per no agradar la seva ideologia, la seva religió, el seu origen o la seva orientació. I, evidentment, aquest delicte pel qual es preveuen penes d’un a quatre anys és diferent del d’incitació a cometre un atemptat terrorista. Si bé l’Audiència Nacional en el cas Altsasu va embolicar la troca barrejant un suposat agreujant d’odi vers la Guàrdia Civil amb el de terrorisme, després el Suprem va considerar que no s’havia d’aplicar aquest agreujant en una agressió a la Guàrdia Civil.

Tornant a les cançons, el setembre passat el Suprem va ratificar la condemna d’un any de presó pels vocalistes dels grups neonazis Batallón de Castigo y Más que Palabras per unes lletres cantades en un concert a Sabadell que deien coses com: “Con los rojos no habrá piedad, los jóvenes de las SA te han marcado como objetivo, esta noche firmarás tu sentencia final”.

Si és delicte que un nazi canti que pensa matar un socialista, amb quina base no ho ha de ser dir que s’ha de clavar un piolet al cap d’un socialista o posar-li una bomba al cotxe, com va dir Hasél?

No dic que la resposta a unes opinions hagi de ser la presó, i dir veritats sobre la Casa Reial o cantar sobre la guillotina no pot ser castigat. Però si hi ha reincidència per incitar a la violència i condemnes per altres delictes, parlem d’una altra cosa.

 Llegir al Triangle

 Leer en castellano en El Triangle

 

QUI HI SORTIRÀ GUANYANT? Valoro al 9 Nou els incidents amb motiu de l'acte de Vox a Vic i l'atac a la comissaria, repetint que crec que no beneficien a ningú

    

El 9 Nou (edició Osona i Ripollès), dilluns 22 de febrer de 2021. 

 

Quan l’octubre de 2017 als que vam piular contra l’atac ultra amb trencaments de vidres a Catalunya Ràdio i amenaces als seus treballadors ningú no ens va criticar. Però en canvi als que vam tuitejar la setmana passada contra un atac similar a la seu i als treballadors d’El Periódico se’ns ha acusat de passar-nos a l’altra banda de la barricada, de fer tuits fàcils, de ser incapaços de contextualitzar o de criminalitzar el moviment popular. Si qüestiones i critiques la Rosa de Foc que ha tornat a abraçar Barcelona i Catalunya, passant per Vic, o ets un fatxa o ets incapaç d’entendre les causes profundes, cosa que gairebé t’inhabilita com a periodista. Una violència que a Vic ha tingut dos episodis greus. La persecució a dirigents de Vox amb els enfrontaments i persecució inclosa de les furgonetes del 6 de febrer, i l’assalt a la comissaria de Mossos del dia 16. Assalt que l’únic que aconsegueix és deslegitimar la campanya contra l’injust empresonament de Pablo Hasél, i afavorir políticament els que demanen més mà dura.

És una evidència que Vox va venir a Vic sabent que hi hauria protestes que multiplicarien el seu ressò mediàtic, que és potser el que buscava. I probablement els membres de Vox no van seguir les recomanacions dels Mossos d’evitar determinats carrers. Fa deu anys a Vic quan el partit d’on provenen diversos dels ara diputats de Vox, Plataforma per Catalunya, feia actes, fins i tot la CUP demanava que no es fessin contramanifestacions al lloc on es reunia PxC, si després potser no es podrien controlar. I si es volien fer, que es fessin un altre dia. La manifestació del 26 de maig de 2012 n’és el millor exemple. Però ara si es qüestiona l’oportunitat de contramanifestar-se i probablement acabar amb incidents, et poden dir que estàs defensant els nazis. Jo tenia llavors claríssim que no s’havien de fer contramanifestacions, no només perquè es podien descontrolar i acabar amb violència, sinó perquè el mateix Josep Anglada en algun acte seu que no hi havia presència antifeixista em preguntava: “Xavier, així avui no venen els guarros? Llàstima!”. Perquè si no hi havia protesta antifeixista, no apareixia la Brigada Mòbil dels Mossos, no hi havia encreuament d’insults, no volava cap llauna de cervesa i l’acte no sortia a la premsa. I sí; un pot entendre la ràbia que senten molts joves vigatans antifeixistes, fills de catalans de tota la vida, o fills de magribins que se senten musulmans, als que Ignacio Garriga de Vox insulta qualificant els seus barris de “femers multiculturals”. Però entendre la repugnància que generen aquestes paraules no justifica regalar aquells minuts a tots els telenotícies de Catalunya i Espanya, en què Vox apareix com la víctima empaitada pels intolerants, amb uns Mossos impotents de contenir la persecució. Cridar “Vic serà la tomba del feixisme!” encoratja molt, però no els fa cap mal.

Els dirigents de Vox a Vic no van fer cas de les recomanacions dels Mossos, perquè buscaven, com també desitjava de vegades fa deu anys Josep Anglada, que hi haguessin incidents, aconseguir ressò i mediàticament fer-se la víctima. En la protesta contra Vox hi havia també vigatans de creença musulmana o origen magribí, que evidentment tenien motius per sentir-se ferits. Però li van regalar la foto, o millor dit el mig minut de vídeo que buscava. Els furgons de Mossos i en els que anaven els polítics ultres, perseguits amb manifestants enfilats sobre els vehicles. Una imatge amb molta èpica. Però repeteixo, el resultat de les imatges dels furgons només van aconseguir donar més vots a Vox, potser no a Vic, però segur que sí a l’Hospitalet o Canovelles.

I pel que fa a l’atac a la comissaria de Vic, aquestes accions de violència, sense ni tan sols una actuació prèvia dels Mossos, no aporten cap solució al conflicte, però confirmen que hi ha un moviment social que ha perdut la por i està disposat a anar més lluny. No eren treballadors de sectors en ERTO des de fa un any. Uns diuen que és culpa de la precarietat laboral i d’oportunitats, sumat a la impossibilitat de fer la vida que els joves no poden fer a causa de la pandèmia. Altres de l’“Apreteu, apreteu!” de Torra. Altres de sentir-se forts després de la victòria d’Urquinaona. Però, canviarà alguna de les causes de la precarietat laboral o del racisme social que hi ha, o de les traves a la llibertat d’expressió, accions com l’assalt de la comissaria? Solucionarà alguna cosa o només ha estat un alliberament de ràbia continguda? Jo crec que encara que la protesta vagi més lluny que mai, en lloc de fer guanyar suports a la necessitat d’indultar Hasél i canviar el Codi Penal per determinats actes d’opinió, o revertir la precarietat laboral dels joves, només aconseguirà fer perdre suports a Hasél i debilitar el govern del PSOE-Podemos, que és qui té la clau per canviar el Codi Penal i indultar Hasél.

Xavier Rius Sant 

 llegir a El 9 Nou