Quan l’octubre de 2017 als que vam piular contra l’atac ultra amb
trencaments de vidres a Catalunya Ràdio i amenaces als seus treballadors
ningú no ens va criticar. Però en canvi als que vam tuitejar la setmana
passada contra un atac similar a la seu i als treballadors d’El
Periódico se’ns ha acusat de passar-nos a l’altra banda de la barricada,
de fer tuits fàcils, de ser incapaços de contextualitzar o de
criminalitzar el moviment popular. Si qüestiones i critiques la Rosa de
Foc que ha tornat a abraçar Barcelona i Catalunya, passant per Vic, o
ets un fatxa o ets incapaç d’entendre les causes profundes, cosa que
gairebé t’inhabilita com a periodista. Una violència que a Vic ha tingut
dos episodis greus. La persecució a dirigents de Vox amb els
enfrontaments i persecució inclosa de les furgonetes del 6 de febrer, i
l’assalt a la comissaria de Mossos del dia 16. Assalt que l’únic que
aconsegueix és deslegitimar la campanya contra l’injust empresonament de
Pablo Hasél, i afavorir políticament els que demanen més mà dura.
És
una evidència que Vox va venir a Vic sabent que hi hauria protestes que
multiplicarien el seu ressò mediàtic, que és potser el que buscava. I
probablement els membres de Vox no van seguir les recomanacions dels
Mossos d’evitar determinats carrers. Fa deu anys a Vic quan el partit
d’on provenen diversos dels ara diputats de Vox, Plataforma per
Catalunya, feia actes, fins i tot la CUP demanava que no es fessin
contramanifestacions al lloc on es reunia PxC, si després potser no es
podrien controlar. I si es volien fer, que es fessin un altre dia. La
manifestació del 26 de maig de 2012 n’és el millor exemple. Però ara si
es qüestiona l’oportunitat de contramanifestar-se i probablement acabar
amb incidents, et poden dir que estàs defensant els nazis. Jo tenia
llavors claríssim que no s’havien de fer contramanifestacions, no només
perquè es podien descontrolar i acabar amb violència, sinó perquè el
mateix Josep Anglada en algun acte seu que no hi havia presència
antifeixista em preguntava: “Xavier, així avui no venen els guarros?
Llàstima!”. Perquè si no hi havia protesta antifeixista, no apareixia la
Brigada Mòbil dels Mossos, no hi havia encreuament d’insults, no volava
cap llauna de cervesa i l’acte no sortia a la premsa. I sí; un pot
entendre la ràbia que senten molts joves vigatans antifeixistes, fills
de catalans de tota la vida, o fills de magribins que se senten
musulmans, als que Ignacio Garriga de Vox insulta qualificant els seus
barris de “femers multiculturals”. Però entendre la repugnància que
generen aquestes paraules no justifica regalar aquells minuts a tots els
telenotícies de Catalunya i Espanya, en què Vox apareix com la víctima
empaitada pels intolerants, amb uns Mossos impotents de contenir la
persecució. Cridar “Vic serà la tomba del feixisme!” encoratja molt,
però no els fa cap mal.
Els dirigents de Vox a Vic no van fer cas de les recomanacions dels
Mossos, perquè buscaven, com també desitjava de vegades fa deu anys
Josep Anglada, que hi haguessin incidents, aconseguir ressò i
mediàticament fer-se la víctima. En la protesta contra Vox hi havia
també vigatans de creença musulmana o origen magribí, que evidentment
tenien motius per sentir-se ferits. Però li van regalar la foto, o
millor dit el mig minut de vídeo que buscava. Els furgons de Mossos i en
els que anaven els polítics ultres, perseguits amb manifestants
enfilats sobre els vehicles. Una imatge amb molta èpica. Però repeteixo,
el resultat de les imatges dels furgons només van aconseguir donar més
vots a Vox, potser no a Vic, però segur que sí a l’Hospitalet o
Canovelles.
I pel que fa a l’atac a la comissaria de Vic, aquestes accions de violència, sense ni tan sols una actuació prèvia dels Mossos, no aporten cap solució al conflicte, però confirmen que hi ha un moviment social que ha perdut la por i està disposat a anar més lluny. No eren treballadors de sectors en ERTO des de fa un any. Uns diuen que és culpa de la precarietat laboral i d’oportunitats, sumat a la impossibilitat de fer la vida que els joves no poden fer a causa de la pandèmia. Altres de l’“Apreteu, apreteu!” de Torra. Altres de sentir-se forts després de la victòria d’Urquinaona. Però, canviarà alguna de les causes de la precarietat laboral o del racisme social que hi ha, o de les traves a la llibertat d’expressió, accions com l’assalt de la comissaria? Solucionarà alguna cosa o només ha estat un alliberament de ràbia continguda? Jo crec que encara que la protesta vagi més lluny que mai, en lloc de fer guanyar suports a la necessitat d’indultar Hasél i canviar el Codi Penal per determinats actes d’opinió, o revertir la precarietat laboral dels joves, només aconseguirà fer perdre suports a Hasél i debilitar el govern del PSOE-Podemos, que és qui té la clau per canviar el Codi Penal i indultar Hasél.
Xavier Rius Sant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada