El Tribunal Suprem deliberarà el proper dimarts 19 de maig per redactar la nova sentència del cas Blanquerna, que va ser parcialment anul·lada pel Constitucional. El Suprem va pujar les penes de 6 o 7 mesos de presó a 4 anys, i el Constitucional va ordenar que es fallés i redactés de nou, després de donar audiència als advocats dels acusats per al·legar en relació als agravant de discriminació o odi ideològic i de danys

La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha fixat pel proper dimarts 19 de maig la sessió en la que deliberarà per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del passat gener, que va anul·lar parcialment la sentència per la que incrementava fins a quatre anys de presó la condemna als catorze autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 de setembre de 2013.

El febrer de 2016 l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar als catorze militants ultres a una pena d'entre 6 i 7 mesoso de presó. Però un any més tard la Sala Penal del Tribunal Suprem va incrementar les penes fins a en 4 anys de presó, en negar alguns dels atenuants i aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, tipificat en l'article 22-4 del Codi Penal. En concret va condemnar a dotze dels ultres a 3 anys i 11 mesos, i als altres dos a 4 anys i un mes de presó. I els advocats dels acusats van interposar recurs al constitucional argumentant que per un increment de pena tant gran que va multiplicar les penes per vuit, s'hagués hagut de fer un vista per escoltar el arguments de les defenses.

Posteriorment, coincidint amb la data d'ingrés a presó, l'octubre i novembre de 2017, que va tenir diversos ajornaments, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara presentat pels ultres i va suspendre el seu ingrés a presó per lo irreversible de la mesura, si finalment el recurs era admés i s'anul·lava la sentència. I el Constitucional  en la Sentència 1/2020, de 14 de gener de 2020 va anul·lar la sentència del Suprem ordenant que se'n fer una de nova després de donar audiència als advocats per que al·leguessin les seves argumentacions pel que fa, només, a l'aplicació de l'agravant de discriminació o odi ideològic.  Així doncs el Suprem haurà de redactar ara una nova sentència. 

Paral·lelament al recurs d'empara, els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. L'indult el pot donar el Govern també en el cas que el condemnat no el demani.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que no ha demanat l'indult, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugir d'Espanya.  

L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL REBUTJA EL RECURS DEL FISCAL QUE DEMANAVA REPETIR EL JUDICI AL DIRIGENT DE DNJ, JUAN DE HARO, PER AMENACES I COACCIONS A ENRIC BORRÀS I ALTRES PERIODISTES EL 12 D'OCTUBRE DE 2016 A MONTJUÏC

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs del Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que demanava la repetició del judici en el que es va absoldre al màxim dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, de les presumptes amenaces i agressions a Enric Borràs (Diari Ara), Rebeca Carranco (El País), Guillem Sànchez (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) que van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. la sentència només va condemnar a l'altre acusat, José M. P, que digué a Borràs "Como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza!" a una multa per un delicte lleu d'amenaces. El fiscal justificava el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar o valorar malament la proves: el vídeo i les declaracions dels testimonis. L'advocat de l'acusació particular es va adherir a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.
La sentència del Penal 27 justificava una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constituïen "un anunci serio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs.

Imatge del juduci

L'Audiència justifica el seu rebuig a ordenar la repetició del judici argumentant que "No ha quedado acreditado que Juan de Haro y J. M. P, participaran a modo de inductores de una conducta delictiva , no siendom posible pretender para ellos ninguan responsabilidad penal más allá de la (multa) interpuesta a J.M.P, por la expresa amenaza dirigida a Enric Borràs".

Així mateix en relació a les arugumentacions del fiscal que no es van valorar adequadament les proives diu que "la valoración (de la prueba) no es arbitaria, ilógica, irrazonable o absurda, por lo que no cabe estimar las pretensiones anulatorias del recurso".

Text complert de la sentència eliminant cognoms d'un dels acusats:

 

 

 

 +

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ABSOL L'EX SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALS EXREGIDORS DE VIC I OLOT, J.C.FUENTES I NACHO MULLERAS DEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A JOSEP ANGLADA. No considera demostrada la versió de l'advocat Fc Bueno en no haver-se aportat les gravacions complertes del que es va dir en les dues trobades on se li hauria demanat la seva participació per emborratxar al fundador de PxC

Joan Carles Fuentes i Josep Anglada amb la seva advocada en sortir del judici

La Secció Cinquena del Penal de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat Josep Maria Assalt Vives, ha absolt a l'ex-secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC) i ex-regidor d'Igualada, Robert Hernando, i als ex-regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, del suposat pla per emborratxar i provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, fundador i ex-president de PxC, que havia estat  destituït i expulsat del partit vuit mesos abans.

El judici es va celebrar el passat dia 6, després d'una querella que Anglada va posar contra els acusats. I si bé l'advocada d'Anglada va demanar penes de 9 anys per homicidi en grau de temptativa, danys i conspiració per atemptar contra càrrec públic (Anglada era i és regidor), la fiscal no va considerar ni creible ni elaborat el pla, i va demanar l'absolució.

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que sorprenenment va declarar per videoconferència, va explicar que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar que participés l'octubre de 2014 en un pla per tal emborratxar en un dinar o sopar a Tavèrnoles a Anglada, avisar als Mossos d'Esquadra, i fer que, begut, tingués un accident amb el camió d'un romanès que s'hauria contractat. Així s'aconseguiria bé que donés positiu en el posterior control d'alcoholemia, bé que patís lesions o la mort, i així quedaria desacreditat o impedit físicament per tornar-se a presentar a les eleccions municipals de maig de 2015.

En el judici, l'ex-regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, va reconèixer haver dit tonteries i comentaris de com treures de sobre Anglada en els dos dinars que va tenir amb Bueno, però insistí que les gravacions aportades per Bueno, tal con reconeixia l'informe de la policia, eren només fragments descontextualitzats.

La sentència, que avui han rebut els absolts i se m'ha faciliat, després de constatar les males relacions personales i polítiques entre Bueno i Anglada amb els acusats, destaca que "la part acusadora  (Bueno i Anglada) no va demanar , ni en l'escrit d'acusació, ni en el judici, la transcripció, excepte fragments concrets (...) Inclús el testimoni de carga, Francesc Bueno, va manifestar en el judici que no va aportar tota la gravació, quedant en només una hora". I també destaca que Anglada i Bueno "van posar en coneixement de l'opinió pública els fets abans de formalitzar la querella, cosa que va tenir conseqüències negatives pels acusats".

Per tot això la sentència diu que "inclús en el cas que fos certa la versió de Bueno, no podem concluir que els causats tinguessin la voluntat d'atemptar contra la vida i integritat física de Josep Anglada, tampoc considerem provat qui hi hagués un pla concret i seriós per la seva execució". La sentència afirma que "no és inusual que en converses disteses i informals entre interlocutors que tenen confiança es manifestin desitjos, intencions o projectes carents de tota seriositat, allunyats d'una veritable voluntat de ser executat"

I conclou que "no té serietat un pla que consisteix, primer, que Josep Anglada prengués de forma voluntària alcohol, amb afectació del bé jurídics de la seguretat vial,  que aquest conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió,  portat per una persona concertada amb diners- que el fes fora de la carretera  i els Mossos d'Esquadra, alertats anteriorment pels acusats,  li fessin un control d'alcoholemia que donaria positiu (...) D'altra banda, partint de la suposició que Josep Anglada tingués el costum de beure alcohol en excés, n'hi havia prou amb aconseguir que se li fes el control d'alcoholemia per així aconseguir el descrèdit polític".

La sentència absolutòria declara costes d'ofici (que cada part pagui el seu advocat), rebutjant la petició dels acusats que s'imposés el pagament de totes les costes a Josep Anglada.   

     Nacho Mulleras en sortir del judici

    Fuentes, Hernando i Mulleras

L'AUDIÈNCIA ANUL·LA LA SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA D'ANGLADA PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A VIC EL 22 D'ABRIL DE 2012 I ORDENA REPETIR EL JUDICI AMB UN ALTRE JUTGE EN ESTAR CONTAMINADA LA QUE EL VA ABSOLDRE

La Secció 8a de l'Audiència de Barcelona ha anul·lat la sentència absolutoria a Josep Anglada  per les presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, fallada per la  jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. 

En sentència de 14 d'abril de 2016, els jutges Carlos Mir Pérez, Maria Mercé Otero i María José Trenzo de Asensio, ordenen la repetició del judici que va tenir lloc el 24 de novembre de 2015 a Vic, i que el nou judici sigui fet per un jutge diferent a María Gloria Pérez, donat que aquesta està contaminada pel coneixement de les proves.

El principal motiu de l'anul·lació del judici és que la sentència absolutòria no va tenir en compte la prova mèdica de les lesions dels dos nois víctimes de l'agressió. És a dir, que no va valorar ni citar els informes mèdics a l'hora de d'absoldre Anglada, en donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada -que per llei té dret a mentir- i a una ex regidora d'Olot, que al dels dos joves pressumptement agredits i als testimoni de persones alienes que eren a la plaça i van confirmar que Anglada va ser l'agressor.

Tot i reconèixer l'Audiència que la llei dóna certa llibertat als tribunals per fer una lliure valoració de les proves, recorda que això "no significa lliure arbitri, ni molt menys que pugui valorar-se arbitràriament la prova, sinó que està limitat a les normes de la lògica, les màximes de l'experiència o de la sana crítica". Així l'Audiència recull les tesis d'Antoni Iborra, advocat de les dues víctimes, i retreu a la jutgessa de Manresa, María Gloria Pérez, que no faci cap raonament repecte la prova pericial mèdica, que ningú no va qüestionar en el judici i  "podria tenir rellevància en la causa".

El judici per les suposades agressions imputades a Josep Anglada, ara invalidat, va tenir lloc el 24 de novembre passat, tres anys i mig després dels fets succeïts, el 22 d'abril de 2012, quan el polític ultradretà i aleshores president de Plataforma per Catalunya, tornava de fer unes copes després de la festa del partit que s'havia celebrat a Vic aquell dia i hauria agredit a dos joves amb els que es va creuar a la plaça. 

Uns dels motius pels que la jutge de Vic-Manresa va absoldre Anglada, donant més credibilitat a l'ex regidora d'Olot,  Rosa Maria Llandrich, i a l'esposa d'Anglada, va ser que les vícimes i els testimonis es contradissin, segons la jutge, en afirmar uns que Anglada havia dit "Putos motros!", mentre que altres afirmaven que Anglada va dir: "Moros de merda!"

De la celebració de judici va sorprendre l'actitud de la jutge que va fer posar una taula per Anglada, cosa no habitual al jutjats de Vic pels acusats, i pel fet que estigués a punt d'expulsar a la premsa, donat que dues vegades alguns periidistes vam parlar en veu baixa entre nosaltres.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors, Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici en favor d'Anglada, la magistrada donà credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que van declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

  Llambrich i l'esposa van coincidir en la versió que va donar Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois. La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L'advocat Toni Iborra, exercint l'acusació particular en nom dels dos nois, demanava un any i nou mesos, a més de la inhabilitació per exercir càrrec públic. En el cas que hagués estat condemnat, Anglada hauria pogut haver d'ingressar a la presó, ja que encara li computen uns antecedents penals per conduir begut per Madrid el setembre de 2009. Ara el judici s'haurà de repetir.

NO S'HAN PRESENTAT A DECLARAR LA MAJORIA DE CITATS AVUI PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA.  ARXIVADA LA DENÚNCIA CONTRA ANGLADA PER APROPIACIÓ DE DINERS DE PxC

D'altra banda avui no s'han presentat al jutjats de Vic sis dels set membres de l'anterior Executiva de PxC que havien estat cridats a declarar en condició d'imputats o investigats per l'apropiació de comptes de mail, face i twitter d'Anglada que es va fer instants abans de destituir-lo de la presidència de PxC. Només s'hi ha presentat l'exregidor d'Igualada i secretari General, Robert Hernando, que s'ha negat a fer declaracions en sortir del jutjats. Sembla que a la resta no se'ls ha localitzat. Aquesta és la segona vegada que són citats.  

I continuant amb les denúncies creuades derivades de la destitució d'Angalda, sembla que el Jutjat número 5 de Vic Manresa ha arxivat i desestimat la denúncia que va interposar PxC contra Josep Anglada per una suposada apropiació de diners dels partit.

L'ABSOLUCIÓ DE SESELJ EN UNS BALCANS QUE NO PASSEN PÀGINA, publico a Nació Digital sobre l'absolució al Tribunal Penal per l'antiga Iugoslàvia del líder radical impulsor de la Gran Sèrbia i la neteja ètinica.

 Llegir a Nació Digital

 Una setmana després que el Tribunal Penal per a l’antiga Iugoslàvia condemnés a 40 anys de presó per genocidi i crims de guerra al líder dels serbis de Bòsnia, Radovan Kardzic, la cort internacional ha absolt de tots els càrrecs als líder ultranacionislta serbi, Vojislav Seselj, en entendre que tot i que defensés la Gran Sèrbia amb afirmacions que allà on hi hagués una tomba sèrbia, sempre seria Sèrbia, o que al setge de la ciutat de Vukovar “cap ustatxa” –terme amb el que es referien als nacionalistes croats- “havia de sortir-ne viu”, no es pot demostrar que els crims i deportacions fossin conseqüència de les seves paraules.
Seselj va fundar el Partit Radical Serbi que propugnava l’expulsió de tots els croats i bosnians del que considerava la Gran Sèrbia, i la dominació i apartheid cap la majoria albanesa de Kosovo. Durant uns anys el Partit Radical es va aliar amb el Partit Socialista de Milosevic, arribant a se viceprimer ministre, fins que Milosevic va considerar que el seu llenguatge era massa dur i se’l va treure de sobre.  
Per alguns analistes aquesta sentència és la torna de la que va dictar la cort internacional el 2012 absolent al general croata, Ante Gotovina, dels crims que es van cometre el 1995 a la Krajina croata, quan Zagreb va recuperar aquest part del país on s’havia proclamat una república sèrbia i s’havia expulsat a la major part de població croata. Llavors es va responsabilitzar a Gotovina de les matances i deportacions de població civil sèrbia autòctona de la Krajina croata. Aquesta sentència absolutòria tensa molt les relacions entre Croàcia i Sèrbia, no ajuda a  passar pàgina del passat i pot dificultar l’ingrés de Sèrbia a la Unió Europea, donat que Croàcia podria vetar-ne l’entrada.
Però tampoc ajuda a tancar les ferides a Bòsnia que continua presonera del forat negre del Acords de  Dayton que van posar punt i final a la guerra l’any 1995. Uns acords que van legitimar la línia de la neteja ètnica i va dividir el país en dues entitats: la Federació de Bòsnia Herzegovina, de majoria musulmana i croata, en la que també hi ha serbis, i la República Sèrbia de Bòsnia, on pocs no serbis han pogut tornar. Dayton també va imposar una presidència tripartita rotatòria, amb un bosnimusulmà, un croat i un serbi, i un repartiment de càrrecs a tots els nivells que impedeix al país avançar. El fet que l’entitat sèrbia s’anomeni república, sempre ha donat esperances als seus líders d’independentitzar-se de Bòsnia i a incomplir moltes de les coses que aconsegueix acordar el parlament estatal. Però més a més impedeix que Bòsnia sigui una república de ciutadans.
Així hi ha hagut diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’estat bosnià per impedir que un jueu, un gitano o un bosnià que es negava a qualificar-se com a musulmà, ortodox o catòlic, poguessin presentar-se a les eleccions presidencials. Tota l’estructura de repartiment de poder imposada pels Acords de Dayton a les dues entitats, els governs i parlaments cantonals o regionals, i els càrrecs rotatoris, són presoneres d’una corrupció i clientelisme de grans dimensions. I en aquest context i sense esperances d’entrar a la Unió Europea l’atur continua creixent, més gent vol emigrar, però Europa diu que ara ja no hi ha espai per rebre més immigrants dels Balcans.

EL SUPREM RATIFICA L'ABSOLUCIÓ DEL FRENTE ANTISISTEMA DE VALÈNCIA, EN ACCEPTAR L'ANUL·LACIÓ DE LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució dels 16 membres del Frente Antisistema de València, imputats en l'anomenada operació Pánzer, que foren absolts fa un any, en anul·lar-se la validesa de les intervencions telefòniques. Les armes, prova fonamental, van ser destruïdes abans del judici per “una errada” de la Guàrdia Civil.

 El Suprem confirma la sentència del 29 de juliol dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de València, (clica aquí per llegir-la sencera) que absolvía a tots els acusats de pertànyer a aquesta esta banda neonazi que presumptament venia i distribuïa armes, algunes procedents de l'Exèrcit espanyol, a per mitjà de pàgines web. El Tribunal va acceptar els plantejaments de la defensa sobre la manca de motivació suficient per ordenar les escoltes telefòniques. Aquestes escoltes que no van ser tingudes en compte com a prova, acreditaven l'existència d'una organització neonazi, racista i violenta que tenia i venia armes, amb una estructura jeràquitzada, i que planificava "caceres" de "guarros" i d'immigrants. L'altra prova de pes, les armes intervingudes, van ser destruïdes abans del judici per un "error" de la Guàrdia Civil.

En el judici de fa una any (clica per llegir-ne el resum) van ser jutjades 18 persones, dos de les quals en rebel·lia, en haver fugit d'Espanya. Un dels que es va seure a la banqueta és Pedro Cuevas, assassí condemnat de Guillem Agulló, que sortí en llibertat per bona conducta després de 4 anys de presó. També es va jutjar el llavors regidor de Silla (València) d'España 2000, José Alejandro Serrador Ferres, en el domicili del qual la Guàrdia Civil trobà un llançagranades.

El Ministeri Fiscal va demanar una suma de 42 anys pel total dels 18 acusats pels delictes d'associació il·lícita, tinència d'armes prohibides i tinència d'armes de foc. Segons el fiscal els jutjats incitaven a la violència contra  persones per raó de les seves creences religioses, origen o orientació sexual. A més feien apologia del genocidi i l'Holocaust. Tenien una estructura jerarquitzada i posaven a la venda armes per internet des de la seu de València.

Els acusats van negar ser un grup violent, van afirmar que les armes eren de col·leccionista, i van denunciar que se'ls jutjava i perseguia per les seves idees. S'ha de dir que per una sèrie d'errors en la custòdia de les proves, les armes van ser destruïdes sense comunicar-ho al jutjat, fet que va afavorir als imputats. Entre les armes hi havia un llançagranades que segons els acusats era de col·leccionista i estava inutilitzat cosa que negava la investigació de la Guàrdia Civil.

 A les converses telefòniques intervingudes que consten al sumari els acusats queden per anar de cacera amb objectes punxants i armes blanques, contra immigrants i "guarros". Segons la investigació es finançaven amb la venda d'armes. 

 Tenien diferents locals al País Valencià i a la seu central de València s'ubicava la societat secreta  Thule, amb el mateix nom que la societat secreta nazi de les SS. Allà i a diferents domicilis s'hi van intervenir armes com un llançagranades en desús, diverses escopetes, pistoles semiautomàtiques i d'aire comprimit, punys americans, una ballesta i armes blanques, a més a més de motllos per a fabricació d'esvàstiques i pamflets xenòfobs.

SERGI H I RUBÉN G CONDEMNATS A DOS ANYS DE PRESÓ I A UNA INDEMNITZACIÓ DE 14.000 EUROS PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FENÁNDEZ EL 12-O-11. Els mossos denuncien al jutjat a set ultres i un antifeixista per les agressions a la porta de l'Audiència el dia que s'havia de fer el judici

(text actualitzat!)
El tribunal de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, han condemnat a dos anys de presó a Sergi H  i a Rubén G, per l'agressió i les ferides que va patir l'ex dirigent del MSR, ara militant de PxC,   Alejandro Fernández, a la porta de la Sala The Other Place del Poblenou de Barcelona el 12 d'octubre de 2011, on Democracia Nacional celebrava un concert. També se'ls condemna a pagar a Fernández, entre tots dos, una indemnització de 14.161 euros.

 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 

Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.

Si bé inicialment es demanaven 5 anys i mig de presó, en el judici el Fiscal Fernando Rodíguez Rey, (que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona), va rebaixar la petició de pena a només tres anys i mig de presó, més una multa i indemnització (clica) donat que els acusats van aportar prèviament una quantitat per reparació del dany. L'acusació particular va mantenir  la petició de 5 anys de presó. El judici, després de suspendre's el 9 d'octubre per incompareixença de l'advocat de Rubén G -dia que es van produir incidents i agressions a la porta de l'Audiència-, es va celebrar, en mig d'un gran desplegament policial el 24 d'octubre.

 Imatge del judici del dia 24

La sentència, al llarg de disset pàgines, després de valorar raonaments jurídics i jurisprudència sobre la responsabilitat penal en delictes fets per una "massa d'assetjament", conclou que tots dos van agredir a Alejandro Fernández amb objecte perillós, però rebaixen la pena demanada, donat que del testimoni dels policies que van declarar i les imatges no va poder determinar amb exactitud que els objectes llençats per ells fossin els que van impactar a Fernández.  

Així  la sentència "considera coherent la versió dels mossos d'esquadra sobre el fet que Sergi H va tenir una actitud activa en el llançament d'ampolles" fet que és coherent amb el reconeixement que va fer Alejandro Fernández de Sergi H com una de les dues persones que li va llençar un dels objectes que li va impactar, que va fer l'agredit en una posterior roda de reconeixement. La sentència reconeix, però, que tot i que a les imatges dels vídeos de telenotícies "hi ha una persona amb la vestimenta i la semblança del acusat (Sergi H) intervenint de forma activa en el moment de l'agressió no podem afirmar que sigui ell".  Pel que fa a Rubén es fa constar el fet que ell reconeix haver-li donat una patada quan havia resultat ferit al cap com es veu a les imatges. 

La sentència que recordem que la signa Montserrat Comes d'Argemir, jutge que de la sentència de l'Audiència que va condemnar l'any 2009 als membres del Circulo de Estudios Indoeuropeos y la llibreria Kalki per idees genocides, reahabilitació del Tercer Reich i incitació a l'odi (després tombada pel Suprem)  i Santi Vidal, jutge de la condemna a Pedro Varela de la Llibreria Europa (després tombada pel Tribunal Constitucional) rebat l'agrumentació de l'advocada Begoña Casado, defensora de Sergi H, sobre el fet que la tipificació del delicte i l'agravant d'odi ideològic es va incloure al Codi Penal per perseguir els grups feixistes, racistes i nazis, no per protegir-los. 

La sentència reconeix que el delicte i agravant per aquesta circumstància de motius d'odi ideològic es va introduir al Codi Penal l'any 1994 després de diversos episodis violència racista, antisemita i nazi i de les neteges ètniques a l'antiga Iugoslàvia, però que, tal con recullen el convenis internacionals i l'ordenament jurídic, s'ha d'aplicar per igual sigui quina sigui la ideologia del subjecta passiu que reb l'agressió.
I afegeix que "la protesta pacífica per raó d'ideologia és perfectament legítima. No hi ha dubtes del drets dels acusats a participar en la manifestació contra la celebració del Dia de la Hispanitat i contra grups neonazis. No obstant, tals drets es transmuten quan, per raons ideològiques s'actua de manera violenta contra persones de grups ideològic contraris amb instruments lesius sabent que s'atempta a la integritat física dels mateixos (...) La violència desplegada va ser gratuïta i carent de qualsevol justificació". 

 

 ELS INCIDENTS I AGRESSIONS DEL DIA 9 AL JUTJAT

 D'altra banda ahir van declarar ahir a la comissaria del mossos d'esquadra set militants ultres i un antifeixista pels incidents que es van donar a les 9'30 del matí del 9 d'octubre -dia que s'havia de celebrar inicialment el judici- quan un grups d'uns 25 ultres van irrompre sense provocació prèvia per darrera d'on es concentraven pacíficament els antifeixistes al la zona peatonal central del passeig Lluis Companys, que donaven suporta a Sergi i Rubén.  Aquell dia, en el moment dels incidents, només hi havia dues furgonetes dels ARRO a la porta de l'Audiència.

 Imatges dels incidents del dia 9. Les dues primeres quan els 9 agents de l'ARRO que eren a la porta de l'Audiència intervenen per separar als dos grups després de l'agressió dels ultres. La de sota, més tard, quan ja ha vingut la BRIMO

El ultres, entre els que hi havia militants i dirigents de PxC, MSR i Casal Tramuntana, van agafar desprevinguts als antifeixistes, als que des de darrera seu van donar cops amb la mà o amb un casc de moto, alguna colleja, patades i empentes. Alguns antifeixistes van respondre a l'agressió, produint-se una baralla. Immediatament els nou agents de mossos d'esqudara que eren a la porta de l'Audiència van anar cap allà, intentant separar-los, i traient les porres van fer anar als ultres cap a les escales de l'Audiència on van demanar la documentació a diversos militants ultres. 

Després de prendre'ls declaració ahir, els mossos han posat en comunicació dels jutjat els fets atribuint als set ultres i a  un antifeixista un presumpte delicte de baralla tumultuosa. S'ha de dir que l'únic antifeixista a qui els mossos atribueixin també una actitud agressiva en aquesta baralla provocada i iniciada pels ultres, seria el l'antifeisxta que és a la presó per ser el presumpte autor de l'agressió produïda el dia 11 d'octubre  després d'un debat sobre Ucraïna al Casal La Torna de Gràcia, al que van assistir ciutadans ucraïnesos d'una i altra tendència, que va acabar en enfrontaments, i un jove ucraïnés va resultar greument ferit, estant encara en coma.   

ABSOLTS ELS DOS MILITANTS D'UCFiR DE SANT BOI, I EL DOS DE PxC, PER LES DENÚNCIES CREUADES PER UNS CARTELLS amb imatges de militants de PxC amb simbologia nazi

El Jutjat de Primera Instància núm.1 de Sant Boi de Llobregat ha fet pública avui la sentència absolutòria de Sílvia Iborra i Alex Pérez, membres d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi, a qui Josep Anglada havia denunciat per calumnies i injúries en base al contingut d'un cartell que reprodueixo a sota on sortien membres de PxC amb banderes o símbols feixistes. 

El judici va tenir lloc el passat 18 de desembre, en un judici en el que es van veure denúncies creuades, en el que també van ser jutjats, el regidor de PxC, José Real, i el militant del partit, Juan Domínguez, que han estat absolts, de la denúncia de coaccions cap a Iborra i Pérez.

La sentència considera que no hi ha afectació al dret a l'honor del partit polític de Josep Anglada, ja que a les fotografies "poden apreciar-se manifestacions o concentracions reals de membres de PxC", alguns dels qual no va reconèixer Anglada, tot i que va dir que "no feien res dolent" i per tant s'absol els activistes d'UCFR. A més, la sentència ha constatat que els dos activistes antifeixistes van ser perseguits pel carrer per dos membres de PxC, un d'ells regidor a l'Ajuntament de Sant Boi. Igualment ha absolt als dos membres de PxC de coaccions o intimidacions als dos antifeixistes.

 
 Els fets motiu de les denúncies van succeir la nit del passat 18 de juliol, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Boi de Llobregat, enganxava uns cartells contra de l'acte que Plataforma X Catalunya feia dos dies després a un restaurant del municipi, en el que hi havia fotografies de militants i dirigents de PxC amb una esvàstica, la creu celta, o fent la salutació feixista.

  Sílvia Iborra i Alex Pérez mentre enganxaven cartells es van adonar que el regidor de PxC, José Real, acompanyat de Juan Domínguez, els estaven fent fotos, fet que va motivar que Iborra i Pérez marxessin del lloc on eren, sent seguits pels dos militants de PxC. En veure que els seguien i, com va explicar Iborra, tenir por que pogués passar alguna cosa en separar-se per anar cap els seus domicilis, van decidir trucar als mossos d'esquadra els quals es van presentar i van identificar als quatre, finalitzant així el seguiment dels dos membres de PxC als dos antifeixistes. Iborra i Pérez posarien dies més tard una denúncia per coaccions i intimidació cap a Real i Domínguez, mentre Josep Anglada va denunciar els dos antifeixistes per injúries i calumnies vers PxC en base al contingut del cartell. 

En el judici  Josep Anglada, que va declarar en condició de president del PxC, va manifestar que no li constava que el qui apareixia en el cartell de PxC en una foto amb una esvàstica fos el dirigent de PxC de Lleida i Arbeca, Xavier Martínez Moyá, i tampoc va reconèixer al regidor de PxC, Alberto Sánchez, a la foto en la que surt amb la creu celta. Anglada va afegir que encara que les fotos fossin de membres del partit, no seria responsabilitat seva ni havia de comprometre a la resta.

Alex Pérez, d'UCFi R, a part de manifestar la satisfacció per l'absolució d'ell i d'Iborra, considera que "PxC ha fracassat en el seu intent d'intimidar i amenaçar la llibertat d'expressió, arma típica del feixisme". Pérez, però,  torna a demanar públicament la dimissió del  regidor José Real per  perseguir de nit a ciutadans del seu poble, "acció no sembla el millor exemple per part d'un càrrec públic". Així mateix es referma en continuar lluitant "amb més força que mai per fer fora el feixisme i el racisme dels ajuntaments".

 Miguel Ángel Merino, president d'ICV Sant Boi, on milita Alex Pérez, ha volgut "celebrar la sentència que mostra, una vegada més, la naturalesa d'un partit com PxC. Cal seguir treballant per tal de fer front a actituds xenòfobes i intolerants en pro de la convivència a la nostra ciutat".

 Cartell motiu de la denúncia de PxC cap a Iborra i Pérez on apareixen membres de PxC.

Anglada entran als jutjats de Sant Boi el passat 18 de desembre
 

NOTA DE XAVIER MARTÍNEZ MOYÀ, DE PxC, QUE SURT AL CARTELL AL COSTAT D'UNA ESVÀSTICA:

"En defensa pròpia diré que el de les fotos del cartell sóc jo quan tenia 13 anys (res a veure amb les inquietuds que ara em mouen). I també li faig saber, que no estic ja vinculat a PxC; vaig marxar per les mateixes raons exposades per els meus antics companys de partit, els ex-militants de la PxCatalunya Nord. El identitarisme neix com a contraposició als estats-nacions, que per a res són identitaris, només jacobins, masònics i francesos. Els identitaris catalans som favorables a la consulta, ja que les nacions tenen tot el dret del món a decidir (altra cosa és la independència).

Visca Catalunya Lliure!
Amunt Les Espanyes!
Europa Erwache!

Xavier Martínez Moyá"