SERGI H I RUBÉN G CONDEMNATS A DOS ANYS DE PRESÓ I A UNA INDEMNITZACIÓ DE 14.000 EUROS PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FENÁNDEZ EL 12-O-11. Els mossos denuncien al jutjat a set ultres i un antifeixista per les agressions a la porta de l'Audiència el dia que s'havia de fer el judici

(text actualitzat!)
El tribunal de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, han condemnat a dos anys de presó a Sergi H  i a Rubén G, per l'agressió i les ferides que va patir l'ex dirigent del MSR, ara militant de PxC,   Alejandro Fernández, a la porta de la Sala The Other Place del Poblenou de Barcelona el 12 d'octubre de 2011, on Democracia Nacional celebrava un concert. També se'ls condemna a pagar a Fernández, entre tots dos, una indemnització de 14.161 euros.

 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 

Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.

Si bé inicialment es demanaven 5 anys i mig de presó, en el judici el Fiscal Fernando Rodíguez Rey, (que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona), va rebaixar la petició de pena a només tres anys i mig de presó, més una multa i indemnització (clica) donat que els acusats van aportar prèviament una quantitat per reparació del dany. L'acusació particular va mantenir  la petició de 5 anys de presó. El judici, després de suspendre's el 9 d'octubre per incompareixença de l'advocat de Rubén G -dia que es van produir incidents i agressions a la porta de l'Audiència-, es va celebrar, en mig d'un gran desplegament policial el 24 d'octubre.

 Imatge del judici del dia 24

La sentència, al llarg de disset pàgines, després de valorar raonaments jurídics i jurisprudència sobre la responsabilitat penal en delictes fets per una "massa d'assetjament", conclou que tots dos van agredir a Alejandro Fernández amb objecte perillós, però rebaixen la pena demanada, donat que del testimoni dels policies que van declarar i les imatges no va poder determinar amb exactitud que els objectes llençats per ells fossin els que van impactar a Fernández.  

Així  la sentència "considera coherent la versió dels mossos d'esquadra sobre el fet que Sergi H va tenir una actitud activa en el llançament d'ampolles" fet que és coherent amb el reconeixement que va fer Alejandro Fernández de Sergi H com una de les dues persones que li va llençar un dels objectes que li va impactar, que va fer l'agredit en una posterior roda de reconeixement. La sentència reconeix, però, que tot i que a les imatges dels vídeos de telenotícies "hi ha una persona amb la vestimenta i la semblança del acusat (Sergi H) intervenint de forma activa en el moment de l'agressió no podem afirmar que sigui ell".  Pel que fa a Rubén es fa constar el fet que ell reconeix haver-li donat una patada quan havia resultat ferit al cap com es veu a les imatges. 

La sentència que recordem que la signa Montserrat Comes d'Argemir, jutge que de la sentència de l'Audiència que va condemnar l'any 2009 als membres del Circulo de Estudios Indoeuropeos y la llibreria Kalki per idees genocides, reahabilitació del Tercer Reich i incitació a l'odi (després tombada pel Suprem)  i Santi Vidal, jutge de la condemna a Pedro Varela de la Llibreria Europa (després tombada pel Tribunal Constitucional) rebat l'agrumentació de l'advocada Begoña Casado, defensora de Sergi H, sobre el fet que la tipificació del delicte i l'agravant d'odi ideològic es va incloure al Codi Penal per perseguir els grups feixistes, racistes i nazis, no per protegir-los. 

La sentència reconeix que el delicte i agravant per aquesta circumstància de motius d'odi ideològic es va introduir al Codi Penal l'any 1994 després de diversos episodis violència racista, antisemita i nazi i de les neteges ètniques a l'antiga Iugoslàvia, però que, tal con recullen el convenis internacionals i l'ordenament jurídic, s'ha d'aplicar per igual sigui quina sigui la ideologia del subjecta passiu que reb l'agressió.
I afegeix que "la protesta pacífica per raó d'ideologia és perfectament legítima. No hi ha dubtes del drets dels acusats a participar en la manifestació contra la celebració del Dia de la Hispanitat i contra grups neonazis. No obstant, tals drets es transmuten quan, per raons ideològiques s'actua de manera violenta contra persones de grups ideològic contraris amb instruments lesius sabent que s'atempta a la integritat física dels mateixos (...) La violència desplegada va ser gratuïta i carent de qualsevol justificació". 

 

 ELS INCIDENTS I AGRESSIONS DEL DIA 9 AL JUTJAT

 D'altra banda ahir van declarar ahir a la comissaria del mossos d'esquadra set militants ultres i un antifeixista pels incidents que es van donar a les 9'30 del matí del 9 d'octubre -dia que s'havia de celebrar inicialment el judici- quan un grups d'uns 25 ultres van irrompre sense provocació prèvia per darrera d'on es concentraven pacíficament els antifeixistes al la zona peatonal central del passeig Lluis Companys, que donaven suporta a Sergi i Rubén.  Aquell dia, en el moment dels incidents, només hi havia dues furgonetes dels ARRO a la porta de l'Audiència.

 Imatges dels incidents del dia 9. Les dues primeres quan els 9 agents de l'ARRO que eren a la porta de l'Audiència intervenen per separar als dos grups després de l'agressió dels ultres. La de sota, més tard, quan ja ha vingut la BRIMO

El ultres, entre els que hi havia militants i dirigents de PxC, MSR i Casal Tramuntana, van agafar desprevinguts als antifeixistes, als que des de darrera seu van donar cops amb la mà o amb un casc de moto, alguna colleja, patades i empentes. Alguns antifeixistes van respondre a l'agressió, produint-se una baralla. Immediatament els nou agents de mossos d'esqudara que eren a la porta de l'Audiència van anar cap allà, intentant separar-los, i traient les porres van fer anar als ultres cap a les escales de l'Audiència on van demanar la documentació a diversos militants ultres. 

Després de prendre'ls declaració ahir, els mossos han posat en comunicació dels jutjat els fets atribuint als set ultres i a  un antifeixista un presumpte delicte de baralla tumultuosa. S'ha de dir que l'únic antifeixista a qui els mossos atribueixin també una actitud agressiva en aquesta baralla provocada i iniciada pels ultres, seria el l'antifeisxta que és a la presó per ser el presumpte autor de l'agressió produïda el dia 11 d'octubre  després d'un debat sobre Ucraïna al Casal La Torna de Gràcia, al que van assistir ciutadans ucraïnesos d'una i altra tendència, que va acabar en enfrontaments, i un jove ucraïnés va resultar greument ferit, estant encara en coma.