El 9 Nou, dilluns 11 de maig de 2020
Llegir l'article a El 9Nou
Josep Anglada, que va ser molts anys cap de la segona força política de
Vic, sempre em deia que era gat vell i queia dempeus i que tenia més vides que
un gat. I els que hem seguit la seva trajectòria hem comprovat com judicis que semblava
que tenia perduts, finalment els guanyava. I fets que succeïen al voltant de la
seva persona que a altres polítics haguessin significat la fi de la seva
carrera, a ell no l’afectaven.
Va crear Plataforma Vigatana l’any 2001 sense un ideari clar, més enllà del
no a la immigració. Però de seguida va trobar gent amb un projecte similar, com
el pediatra del Vendrell, August Armengol, i va crear Plataforma per Catalunya.
Les manifestacions a Premià l’any 2002 contra una mesquita, li van donar els minuts
de glòria a TV3 suficients per donar-se a conèixer, no com el franquista deixeble
de l’ultra Blas Piñar, sinó com el català disposat a defensar la gent de casa. I
un cop entra a l’Ajuntament l’any 2003, aprofita la conjuntura numèrica de l’alcalde
d’Unió, Jacint Codina que, amb deu regidors n’hi cal un més per la majoria necessària
pel dia a dia, i enlloc d’apostar per la geometria variable, se serveix d’Anglada
per ser onze, atorgant-li una capacitat d’influència que no tindrà cap altra
grup de l’oposició. I en un context que sovint les relacions entre l’alcalde i
els regidors de CDC que són al govern no sempre són fluides, molts veïns quan
tenen un problema, enlloc d’anar al regidor o el tècnic de l’àrea, s’acostumen
a anar a Anglada que trucarà a l’alcalde
i resoldrà la queixa. L’amenaça de fer sortir al carrer a més gent que la que
es va manifestar a Premià contra la mesquita, fa que Codina aconsegueixi que
una església cristiana pentecostal d’immigrants que ja ho té tot a punt per
obrir i els permisos en regla, “voluntàriament” renunciï a fer-ho.
Quan plega Codina el 2007 i quedar-se Unió sense cap de llista, Duran
Lleida porta a Vila d’Abadal a Vic, que en la presentació de la candidatura li
fa el millor favor a Anglada. Així l’alcaldable dirà que “Vic ha sigut generosa
donant els mínims vitals als immigrants, però ara hem de fer que compleixin els
deures”. Afirmació que no és més que una legitimació del que diu Anglada, que
als immigrants se’ls hi dóna tot i de franc. La llista de CiU baixarà i Anglada
puja. Quatre anys després vindrà l’ascens a 5 regidors. I la destitució que li
fan els seus, al més estil operació Valquíria, desactivant-li minuts abans els
comptes de correu electrònic, Facebook i Twitter per tal que no pugui maniobrar
quan es faci públic la destitució, mostra que els mètodes que tant se li critiquen
a ell, també eren els propis dels seus regidors. El demés, ja és prou conegut,
amb l’estocada de fa un any de la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, que va avortar la seva possible continuïtat a l’Ajuntament,
perjudicant al seu nou partit, Som Identitaris, que només va obtenir representació
a Manlleu
El passat dimarts el Jutjat de Primera Instància número 5 de Vic va fer pública una sentència per la que condemna a Anglada a retornar 180.679 euros que abans de ser destituït, va traspassar dels comptes de Plataforma per Catalunya
als de Plataforma Vigatana, que només controlava ell. El text de la sentència
mostra el galimaties econòmic de com funcionava el partit. L’entrellat de la qüestió
és que Anglada, sense que ho sapiguessin els altres membres de PxC fa diverses
transferències des dels comptes de PxC als de Plataforma Vigatana on acaben els
diners de la subvenció que rep PxC pels 67 regidors aconseguits el 2011 o la
part de les assignacions mensuals que reben cada mes els regidors dels seus
respectius ajuntaments. PxC acusarà a
Anglada de quedar-se’ls per viure i per comprar-se un Mercedes. I Anglada ho
justificarà davant el jutjat al·legant que els diners van anar per pagar un préstec
personal de 75.000 euros a nom d’ell que li va fer el partit ultra flamenc,
Vlaams Belang, un altre sense cap mena de contracte del FPO austríac de 100.000
euros arribat com a les pel·lícules en un maletí, un tercer préstec de 12.500
euros del British National Party, i un quart préstec a un militant de Vic. Anglada
també al·legarà que va destinar prop de 30.000 euros per pagar els deutes a la Seguretat
Social de Plataforma por Madrid, primer intent d’exportar la marca a l’Estat espanyol
que va acabar com el Rosari de l’Aurora i el seu promotor és ara a la presó per
matar i esquartera una dona. I els únic pagaments de deutes que la sentència
reconeix provats que Anglada va fer amb diners traspassatS a comptes de
Plataforma Vigatana, és precisament el deutes a la Seguretat Social de l’experiment
madrileny perquè evidentment hi ha els comprovants. I per això la sentència
estipula que Anglada ha de retornar a PxC la quantitat de 180.679 euros. Fora
de l’Ajuntament i amb l’espasa de Damocles d’haver de respondre amb el seu
patrimoni a aquest deute, tot fa pensar, sense que qui això signa desitgi cap
mal en l’àmbit personal a ningú, que un gat encara que tingui moltes vides,
algun dia també li arriba el seu final.
Xavier Rius Sant, periodista
