DILLUNS COMENÇA JUDICI ALS 15 ATACANTS DE BLANQUERNA, QUE L'AFRONTEN DIVIDITS, EN HAVER DESAPAREGUT "LA ESPAÑA EN MARCHA". Tot i que no hi haurà postura comuna de les defenses, evitaran desqualificar-se els uns al altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Generalitat i CiU. La Generalitat demana 16 o 17 anys per cada un, mentre la Fiscalia ho rebaixa a dos per 13 acusats i a 4 anys pels autors de dues agressions

Dilluns a les 10 del matí comença a la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, el judici als quinze autors dels atacs a la seu de la Generalitat a Madrid l'onze de setembre de 2013. Acció que va ser perpetrada per la coordinadora o plataforma llavors existent,  La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español.  

El fet que La España en Marcha hagi desaparegut de facto per les discrepàncies personals i polítiques entre les diferents organitzacions, ha motivat que hores d'ara no hi hagi una estratègia comuna de les defenses, sigui per aconseguir l'absolució o que els fets siguin considerats només unes faltes de danys i desordres, sigui per polititzar el judici en l'actual context sobiranista que viu Catalunya, i reivindicar i assumir plenament la responsablitat de l'acció per tal de convertir les possibles condemnes a presó com un accte reivindicatiu dels defensor de la unitat d'Espanya.  
De totes formes evitaran desqualificar-se els uns als altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Genaralitat i el Grup Parlamentari de CiU.

Imatge de  l'acció en la que es veu en primer terme a Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, a Pedro Chaparro de Democracia Nacional Joven en segón, darrera seu el falangista Jesús F Fernández Gil amb la cara tapada, i en últim terme Javier Marcos del dirigent del desaparegut Nudo Patriota 

Els fets van passar el vespre de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, quan una quinzena de membres d'aquestes organitzacions, enquadrades llavors en La España en Marcha, van irrompre a crits de "No nos engañan, Cataluña es España" a l'acte que es feia a la llibreria Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, interrompent l'acte, donant cops o empentes al diputat d'UDC, Josep Sánchez Llibre i al delegrat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, tirant a terra la senyera i el faristol, i agredint també a un càmera de TV3. Algú també va llançar un gas amb pebre que va obligar a desallotjar el local. 

La Generalitat que es presenta com a part perjudicada demana setze anys de presó per catorze dels atacants, tret d'un, Jesús Fernando Fernández Gil, militant de La Falange, al qual demana un any més que a la resta perquè anava amb la cara tapada i és reincident. A més dels delictes de desordres públics i danys, el govern català els atribueix els d'atemptat a l'autoritat, amenaces, injúries, ultratge a la bandera catalana i coaccions, a més de faltes de lesions i maltractament d'obra. És el mateix que demanen el diputat Sánchez-Llibre i la federació de CiU, personats com a acusació particular. Televisió de Catalunya també exerceix l'acusació particular.

Per la seva banda la fiscalia demana dos anys de presó per tretze del acusats, mentre que pels falangistes Fernández Gil i Juan Luis López en demana quatre en ser els responsables de les agressions a Sánchez Llibre, a Josep M Bosch i al càmera de TV3. També sel's hi demana a tots una multa de prop de 4.000 euros i les costes del judici.

Pedro Chaparro, parlant amb la prensa el 12 d'octubre de 2014 a Barcelona

Entre els que seuran a la banqueta dels acusats en el judici que durarà dues setmanes, hi ha el Jefe Nacional de Falange FE, Manuel Andrino, i el dirigent històric d'Alianza Nacional,  Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, que va ser detingut el 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius quan volien atemptar contra un autocar en el que viatjaven familiras de presos d'ETA.

Andrino i Fernández Gil al cente de la imatge, a Barcelona el 12 d'octubre de 2013
  

Però la de Pérez d'Herrasti té una altra vertent. És fill de Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, marqués de Albaida, i  de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família de los marquesos d'Urquijo, que va ser la tresorera d'Alianza Popular. La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari de Estado para la Unión Europea. i la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, es la secretaria general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI).
Tot i que, de moment, no hi ha una estratègia conjunta de defensa dels acusats és probable que el cap de Falange, Manuel Andrino, i Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, aprofitaran el judici per defensar la seva acció i les seves idees.  Chaparro, poc després de l'acció la va reivindicar per Facebook, amb el comentari que poso aquí sota és dels meus bel·ligerants i el passat 12 d'octubre a Montjuïc va dir des de la tribuna que si algú veia al fotògraf Jordi Borràs, li donés un cop o una bona hòstia.

Pérez de Herrasti, a Barcelona, el 9 de novembre de 2014, dia que es feia la consulta sobre la independència

Les organitzacions enquadrades en La España en Marcha van fer entre l'octubre de 2013 i novembre de 2014 diversos actes a Catalunya en els que van defensar la lluita armada, a resultes de les quals  tenen diverses causes judicials obertes. 

 En haver desaparegut La España en Marcha, La Falange (FE) i Democracia Nacional (DN) recullen fons pel judici per separat. DN posa la foto de Chaparro, i sembla que ell sí que aprofitarà políticament el judici.

MINUTO DIGITAL CIERRA DEFINITIVAMENTE PARA DAR PASO A LA GACETA EUROPEA. Dirigida por Santiago Fontenla mantiene una línea similar pero distanciada de la dinámica de los grupos y partidos ultras.

Coincidiendo con el hundimiento político y electoral de buena parte de la llamada área identitaria española, de la ultraderecha política y de los partidos contrarios a la inmigración y/o xenófobos, el periódico Minuto Digital, dirigido por el periodista y experto en seguridad privada, Santiago Fontenla, que cerró ´temporalmente unas semanas por falta de fondos el pasado verano, ha cerrado definitivamente a finales de diciembre, para dar paso a un nuevo proyecto digital llamado La Gaceta europea.   

En la misma continuan escribiendo algunos colaboradores de Minuto Digital vinculados a la ultraderecha como Ernesto Milá, si bien por ahora no participa activamente del proyecto la editora de Minuto Digital, Yolanda Couceiro Morín, pareja de Fontela. Fontenla mantiene su sección de opinión El Picotazo, que ya tenía en Minuto Digital.

Couceiro Morín apostó en diversos momentos por Josep Anglada y PxC, y después fue en la lista de las municipales de 2011 de Vía Democrática, partido del ex secretario general de PxC, Pablo Barranco. Posteriormente apostó por VOX en las europeas, y fue cabeza de lista en Portugalete de la candidatura de Partido X La Libertad las pasadas municipales de 2015. En dichos comicios los grupos ultras, islamófobos i/identitarios fracasaron estrepitosamente, entre ellos el Parido X La Libertad que, aliado a Plataforma X Catalunya, quería reproducir su modelo e ideologia en el resto de España. La militancia de Yolanda C. Morín en los grupos ultras fue motivo de alguna controversia por sus opiniones sobre ciertos temas o por actitudes como aparecer desnuda en el cartel electoral de PxC en Portugalete.

Tras cerrar casi dos meses el pasado verano, alegando motivos económicos, Minuto Digital reapareció a finales de septiembre al recibir una donación de una lectora catalana, pero tres meses más tarde, tras unas semanas en las que la web estuvo prácticamente dormida, cerró definitivamente para dar paso a La Gaceta europea. Si se linkan enlaces pasados de Minuto Digital aparece ahora La Gaceta, habiéndose perdido la hemeroteca de Minuto Digital. Minuto Digital era uno de los pocos medios medios españoles que colgaban sin censura los vídeos de asesinatos del Estado Islámico o Daesh.

Por lo publicado hasta ahora parece que continuará centrándo parte de sus contenidos en temas como el auge del Estado Islámico y la defensa de la unidad de España, pero al margen de la dinámica de los grupos ultras, identitarios y/o socialpatriotas.

Santiago Fontenla, Director de La Gaceta, es licenciado en Ciencias de la Comunicación y de la Información por la UPV y Máster Universitario en Seguridad, Defensa y Geoestrategia. militó en La Falnge y con anterioridad a Minuto Digital, desarrolló labores de escolta y seguridad en el País Vasco y en zonas de riesgo. Actualmente combina la dirección de La Gaceta.eu con su cargo de Presidente de la Asociación de Escoltas en Activo del País Vasco.

COMENTARI CRÍTIC AL DISCURS DE PUIGDEMONT: NO EXPLICA QUÈ ES FARÀ PER FORÇAR A NEGOCIAR AL GOVERN ESPANYOL, NO EXPLICA QUINES MESURES DE FORÇA APLICARÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA, NO EXPLICA AMB QUINS RECURSOS ES GESTIONARÀ CATALUNYA QUAN S'INICIï UNA DESCONNEXIÓ NO PACTADA

Faig aquesta primera valoració del discurs d'investidura de Carles Puigdemont mostrant la meva decepció en no haver escoltat com pensa fer la desconnexió amb Espanya, com pensa forçar a l'Estat espanyol a negociar, com pensa en 18 mesos portar a Catalunya cap a la independència. No ha dit què farà per forçar a canviar d'opinió al govern d'Espanya, ni amb quins recursos administrarà Catalunya si s'inicia aquesta desconnexió no pactada  i l'Estat espanyol retén les tranferències a Catalunya. De res serveix tenir una Hisenda Pròpia, si la majoria d'empresaris, ajuntaments més poblats, i bona part dels ciutadans continuen dirigint-se a la hisenda de l'Estat, la qual tindrà legalment la facultat d'embargar comptes i cobra-se tributs en tenir al seu servei les entitats bancàries on els ciutadans i ajuntaments tenim els diners.

 L'anàlisis de conflictes internacional o de territoris que volen independitzar-se o esdevenir un estat, és una de les temàtiques de les que escric des de fa més de trenta anys. I tot i que afortunadament en el cas català no hi ha conflicte armat, crec que s'ha d'analitzar amb la mateixa rigorositat que s'utilitza per estudiar el cas del Sàhara, Palestina, Timor Oriental, Kosovo, Bòsnia, i molts altres conflictes en els que en no hi havia o no hi ha acord entre les parts. I quan un escriu ho ha de fer amb rigor, més enllà del que a ell li agradradia. Una cosa és dir que els sahrauís es mereixen un estat, però la realitat de les forces en conflicte i el context és que res fa pensar que ara per ara el puguin aconseguir. Una cosa és dir que hi hauria d'haver un estat palestí sobirà i territorialment viable, i l'altra reconèixer que, lamentablement, Palestina en el context actual i les correlacions de força que hi ha, té totes les de perdre tant si utilitza la violència, una intifada o la desobediència civil.

Fa més dos anys, quan Artur Mas va viatjar als Estats Units i l'Índia, en tornar va comparar el procés català amb la lluita no violenta i de desobediència civil de Gandhi i Luther King, però no va detallar quins mètodes i quins sacrificis i quins actes de desobediència civil, com els que van fer Gandhi, King o Mandela, proposaria i encapçalaria ell com a líder, quan el govern d'Espanya digués no a tot. Llavors jo vaig publicar aquest article al Periódico, titulat "el que CiU i ERC no responen"  recordant el sacrificis que va significar per la gent aquella desobediència civil massiva, fins i tot de Gandhi i Luther King que varen se assassinats. Uns sacrificis que res fa pensar que Mas pogués liderar i assumir. Una cosa és fer una manifestació d'un milió i mig de persones cada 11 de setembre i, una altra molt diferent, iniciar un moviment pacífic o violent per trencar amb un estat del que es vol sortir o canviar un marc legal com la segregació o l'aparheid.

Fa dos mesos, quan després que el Parlament aprovés la resolució de desconnexió amb Espanya Artur Mas no va dir on ens conectariem per tenir els fons que Espanya ens podia retenir. I llavors el conseller Mas Cullell va fer aquelles declaracions que s'ajupiria davant de qui fos, però que Madrid transferís ja els fons que feia uns dies que endarreria. Des de l'independentisme, s'ha dit molt que fariem com Kosovo, però a Kosovo era l'ONU i l'OTAN que portava primer marcs alemanys i després euros en vehicles blindats per finançar la incipient administració i els serveis socials que algú havia de pagar en haver-se desconnectat de Sèrbia.  Però a nosaltres ni ens deixarà o donarà els diners l'ONU, ni els mercats financers, ni el Banc Central Europeu sense el consetiment d'Espanya.

Puigdemont ha fet un discurs socialdemòcrata de gestió per una situació normal, i no ha parlat de República Catalana, ni ha explicat en què consisteix l'anomenat Procés Constituent. 
El mandat que ell inicia que es diu que ha de ser de desconnexió d'Espanya crec que no és una legislatura normal. I penso que Puigdemont ha mentit quan sense dir-nos què caldrà fer per aconseguir una independència no pactada, ha acabat dient que "ens queda el darrer tram per culminar el Procés".

Jo voldria saber amb quin vehicle s'avançarà, i com espera superar tots els obstacles que s'hi trobarà en un procés que no està com diu ell en el darrer tram, sinó en el primer. I repeteixo no he vist que expliqués com pensa aconseguir una independència no pactada, amb quins temps, quines forces i amb quines estratègies pensa aconseguir-ho.         

ELS REFUGIATS QUE NO ARRIBEN, analitzo al Periódico les causes de que no arribin refugiats a Catalunya i Espanya procedents de la ruta balcànica, i explico les dificultats que tenen els que entren per Melilla a causa de la legislació espanyola d'asil

La falta de diligència de la UE i la restrictiva normativa espanyola deixen en simbòlic el flux d'asilats

Xavier Rius, El Periódico 8 de gener de 2016 

La crisi dels refugiats, aquestes imatges de l'èxode de milers de persones fugint de la guerra, arribant a les illes gregues i travessant els Balcans, esquivant els filats que es van aixecant, i aquestes imatges dels que van morir ofegats, van ser el tema principal de la majoria dels resums del 2015 dels programes televisius i els suplements de premsa a Europa. En aquests resums es va recordar l'acord de redistribuir 160.000 refugiats en els diferents països de la Unió Europea per alleujar la situació de Grècia, Itàlia i Hongria, així com d'Alemanya, el principal receptor, que ha convertit els poliesportius en albergs. L'impacte de la imatge del nen Aylan Kurdi va forçar que s'arribés a l'acord de redistribució, al qual havien cridat personalitats de tots els àmbits. I des de Barcelona i Madrid va sorgir la iniciativa de ciutats refugi.

Però quatre mesos després encara no s'ha activat la distribució d'aquestes 160.000 persones. Alemanya segueix rebent el gruix del flux, mentre que en molts llocs, com a resposta a aquest flux i als atacs gihadistes del novembre a París, s'ha restringit la lliure circulació que estableix Schengen. I a Catalunya i Espanya, les associacions i municipis que es van oferir a acollir refugiats no entenen per què no n'estan arribant.
Tot i que algun polític, com el regidor Alfred Bosch, ha acusat el Govern que encapçala Mariano Rajoy de bloquejar l'acollida de refugiats a Catalunya, les causes són més complexes. A l'abril, Rajoy va rebutjar assumir el primer contingent de 4.288 persones, però després de la mort d'Aylan, quan la Unió Europea va acordar el repartiment dels 160.000, va canviar i va dir que Espanya acceptaria 19.219 persones procedents de Grècia, Itàlia i Hongria. Però fins ara la Unió solament n'ha redistribuït -d'aquell total de 160.000- dos centenars, 19 d'ells cap a Espanya, mentre que en fronteres com la de Macedònia únicament es deixa passar ciutadans sirians, iraquians, afganesos o eritreus i es bloqueja el pas a la resta, fins i tot als que fugen de la franquícia africana de l'Estat Islàmic, Boko Haram.
Les causes del bloqueig d'aquest repartiment no estan principalment a la Moncloa, sinó que s'han de buscar en la falta de diligència dels que executen les decisions de la Unió Europea. Aquest repartiment ha de ser paral·lel a la creació de punts d'identificació a Grècia i Itàlia i a l'assumpció per part d'aquests països d'una política de control de les seves costes per evitar l'arribada de migrants, disminuir el flux de refugiats i fer retornar els que no procedeixin de Síria, l'Iraq, l'Afganistan o Eritrea. En aquesta línia va el cos policial europeu que proposa crear Brussel·les i les contrapartides de 3.000 milions d'euros d'ajuda que s'ofereixen a Turquia per alleujar el cost dels dos milions de refugiats que té. És a dir, es pretén que els estats costaners de la Unió facin el filtre, i que Turquia, a canvi d'aquests fons i d'altres contrapartides en la seva negociació amb la UE, contingui els que fugen de Síria i retorni els originaris d'altres països. I mentrestant, la majoria de persones que superen el corredor balcànic segueixen arribant espontàniament a Alemanya, i posen en una difícil situació Angela Merkel, que veu com al seu país creix la xenofòbia.
Sí que hi ha molta responsabilitat espanyola en el fet que Espanya gairebé no rebi refugiats arribats de manera espontània, a causa del procediment legal que se segueix en aquests casos. Molts dels que arriben a Europa no volen venir aquí perquè saben que, mentre que a Alemanya o Suècia s'accepten més del 50% de les peticions d'asil, a Espanya fins fa un any només se'n concedien el 5%. A més, a Espanya el procediment és més complex i dificulta que els sol·licitants puguin reunir-se amb compatriotes que ja estiguin aquí. Així, s'exigeix als sol·licitants que visquin en pisos gestionats per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, la Creu Roja i la Comissió Catòlica de Migracions a la ciutat que se'ls assigna. I si rebutgen aquest allotjament perquè desitgen anar allà on tenen compatriotes, perden totes les ajudes socials i econòmiques del programa de refugiats. El fet que no s'hagi aprovat el reglament de la llei d'asil del 2009 no facilita l'exercici d'aquest dret.
Escandalosa és l'espera -en molts casos, de més d'un any- dels sol·licitants sirians que es troben a Melilla i dels menys afortunats que esperen al Marroc. Quan va obrir una oficina d'asil a la frontera melillenca, Espanya va pactar amb el Marroc que només se'n deixaria passar uns 25 al dia. I si fa un any i mig els sirians havien de comprar un passaport fals marroquí per poder sortir del Marroc, ara, que ja poden travessar la frontera marroquina amb la seva documentació autèntica, han de pagar a màfies pròximes a la policia per poder estar entre els 25 elegits del dia. Tot això ha motivat que molts sirians retrocedeixin i optin per la via de Líbia cap a Itàlia. En això sí que la responsabilitat és tota la nostra. 
Periodista.

 

 Xavier Rius, El Periódico, 8 de enero de 2016 

La crisis de los refugiados, esas imágenes del éxodo de miles de personas huyendo de la guerra, llegando a las islas griegas y atravesando los Balcanes, sorteando las alambradas que se van levantado, y esas imágenes de aquellos que fallecieron ahogados, fueron el tema principal de la mayoría de los resúmenes del 2015 de los programas televisivos y los suplementos de prensa en Europa. En esos resúmenes se recordó el acuerdo de redistribuir a 160.000 refugiados en los distintos países de la Unión Europea para aliviar la situación de Grecia, Italia y Hungría, así como de Alemania, el principal receptor, que ha convertido los polideportivos en albergues. El impacto de la imagen del niño  Aylan Kurdi forzó que se consiguiera el acuerdo de redistribución, al que llamaron personalidades de todos los ámbitos. Y desde Barcelona y Madrid surgió la iniciativa de ciudades refugio.
Pero cuatro meses después no se ha activado aún la distribución de esas 160.000 personas. Alemania sigue recibiendo el grueso del flujo, mientras que en muchos lugares, como respuesta a ese flujo y a los ataques yihadistas de noviembre en París, se ha restringido la libre circulación que establece Schengen. Y aquellas asociaciones y municipios que se ofrecieron a acoger refugiados no entienden por qué no están llegando.

Pese a que algún político, como el concejal Alfred Bosch, ha acusado al Gobierno de Mariano Rajoy de bloquear la acogida de refugiados en Catalunya, las causas son más complejas. En abril, Rajoy rechazó asumir el primer contingente de 4.288 personas, pero tras la muerte de Aylan, cuando la UE acordó el reparto de los 160.000, cambió y dijo aceptar en España a 19.219 procedentes de Grecia, Italia y Hungría. Pero hasta ahora la UE solo ha redistribuido -de ese total de 160.000- a dos centenares, 19 de ellos hacia España, mientras que en fronteras como la de Macedonia solo se deja pasar a sirios, iraquís, afganos o eritreos y se bloquea el paso al resto, incluso a los que huyen de la franquicia africana del Estado Islámico, Boko Haram.
Las causas del bloqueo de este reparto no están principalmente en la Moncloa, sino en la falta de diligencia de quienes ejecutan las decisiones de la UE. Este reparto debe ser parejo a la creación de puntos de identificación en Grecia e Italia y a la asunción por parte de estos países de una política de control de sus costas para evitar la llegada de migrantes, disminuir el flujo de refugiados y retornar a los que no procedan de Siria, Irak, Afganistán o Eritrea. En esta línea van el cuerpo policial europeo que propone crear Bruselas y las contrapartidas de 3.000 millones de euros de ayuda que se ofrecen a Turquía para aliviar el coste de los dos millones de refugiados que tiene. Es decir, se pretende que los estados costeros de la Unión hagan el filtro, y que Turquía, a cambio de estos fondos y de otras contrapartidas en su negociación con la UE, contenga a los que huyen de Siria y retorne a los originarios de otros países. Y mientras, la mayoría de los que superan el corredor balcánico siguen llegando espontáneamente a Alemania, poniendo en una difícil situación a Angela Merkel, que ve como crece la xenofobia.
Sí hay mucha responsabilidad española en el hecho de que España apenas reciba refugiados llegados de manera espontánea, debido al procedimiento legal ante los mismos. Muchos de los que llegan a Europa no quieren venir aquí porque saben que, mientras que en Alemania o Suecia se aceptan más del 50% de peticiones de asilo, en España hasta hace un año solo se concedían el 5%. Además, en España el procedimiento es más complejo y dificulta que los solicitantes puedan reunirse con compatriotas que ya estén aquí. Así, se exige a los solicitantes que vivan en pisos gestionados por la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, Cruz Roja y la Comisión Católica de Migraciones en la ciudad que se les asigna. Y si rechazan dicho alojamiento porque desean ir allí donde tienen compatriotas, pierden todas las ayudas sociales y económicas del programa de refugiados. El hecho de que no se haya aprobado el reglamento de la ley de asilo del 2009 no facilita el ejercicio de este derecho.
Escandalosa es la espera -en muchos casos, de más de un año- de los solicitantes sirios que se encuentran en Melilla y de los menos afortunados que esperan en Marruecos. Cuando abrió una oficina de asilo en la frontera melillense, España pactó con Marruecos que solo se dejase pasar a unos 25 al día. Y si hace un año y medio los sirios debían comprar un pasaporte falso marroquí para poder salir de Marruecos, ahora, que ya pueden cruzar la frontera marroquí con el suyo auténtico, deben pagar a mafias cercanas a la policía para poder estar entre los 25 elegidos del día. Todo eso ha motivado que muchos sirios retrocedan y opten por la vía de Libia hacia Italia. En esto sí que la responsabilidad es toda nuestra.

Leer también en El Periódico de Aragón

PAU A SÍRIA EL 2016?, publico al Punt Avui sobre la resolució de l'ONU i el govern interí que s'hauria de formar a Síria, i plantejo que la certesa que tard o d'hora Al Assad sigui jutjat per crims de guerra, dificultarà que el líder sirià accepti una sortida política al conflicte que impliqui la seva renúncia.

"Encara que es pugui formar aquest govern de transició, l'escull final a la pau és la certesa que tenen Al-Assad i els caps alauites que, encara que en l'acord que s'arribi es garanteixi la seva retirada pacífica, l'autonomia per a la regió alauita de Latakia, res impediria que al cap d'uns anys, en nom de la justícia universal i de la no-prescripció dels crims contra la humanitat, siguin detinguts i condemnats".

El Punt Avui, 31 de desembre de 2015

Sembla que amb la resolució del Consell de Seguretat del 18 de desembre per posar fi a la guerra de Síria, les diferents potències i països allà enfrontats –els Estats Units, Rússia, Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Qatar i la Unió Europea– han arribat a la conclusió que cal anar plegats i tots han de cedir per posar fi a una guerra i un èxode de refugiats que perjudica tothom. Posar fi a la guerra és imprescindible per aturar Estat Islàmic, que té allà el seu califat, des d'on amenaça Occident, Rússia, l'Iran i les monarquies petrolieres.

La resolució 2254 del Consell de Seguretat estableix que es reuneixin totes les parts, excloent Estat Islàmic i el Front Al-Nusra –franquícia siriana d'Al-Qaida–, es formi un govern de transició i, en un termini de divuit mesos, se celebrin eleccions. Això significa que Turquia haurà de deixar d'ofegar els kurds sirians, tot i que la creació d'una regió autònoma kurda vagi en contra dels seus interessos. Significa que Rússia ha de deixar de bombardejar els grups sunnites armats no vinculats a Estat Islàmic i a Al-Qaida. Significa que Qatar i l'Aràbia Saudita han de deixar de finançar els grups insurgents. I també que Hezbol·là i l'Iran han de deixar de lluitar a Síria, tot i que, paradoxalment, han estat els més eficaços defensors de
la minoria cristiana.

L'evacuació i l'intercanvi de civils i combatents sunnites i alauites, feta el 27 de desembre gràcies a l'acord entre Hezbol·là, l'exèrcit sirià i les milícies sunnites, que ha permès evacuar cap al Líban i Turquia 800 persones, és una mostra de la voluntat de les parts a cooperar.

La resolució, i l'acord polític amb què es va aprovar, ja no planteja la retirada immediata de Baixar al-Assad ni exigeix la seva absència en el govern de transició. Però després de més de quatre anys de guerra i de destrucció de la societat siriana, es fa difícil imaginar com s'hauria de formar aquest govern.

L'abril del 2011 Al-Assad va reprimir a sang i foc les protestes en demanda de democràcia. I els grups armats laics o multiconfessionals del primer any de guerra van ser arraconats per milícies islamistes controlades per les monarquies petrolieres, tot i que aquestes es van veure superades pel Front Al-Nusra i, després, per Estat Islàmic, mentre les tropes d'Al-Assad cometien tota mena de crims de guerra.

Però, encara que es pugui formar aquest govern de transició, l'escull final a la pau és la certesa que tenen Al-Assad i la resta de caps alauites que, encara que en l'acord que s'arribi es garanteixi la seva retirada pacífica, l'autonomia per a la regió alauita de Latakia, res impediria que al cap d'uns quants anys, en nom de la justícia universal i de la no-prescripció dels delictes de crims contra la humanitat, siguin detinguts i condemnats. Encara que Al-Assad s'exiliés a Rússia o a l'Iran, aquests països canviaran. I sigui en el marc del Tribunal Penal Internacional, en el de les lleis sirianes o en les del país on s'exiliessin, Al-Assad i els seus saben que probablement acabaran a la garjola. Per paradoxal que sigui, el gran avenç de la universalitat de la persecució dels crims contra la humanitat i el genocidi, que està per sobre de qualsevol amnistia i pacte polític d'una transició, pot ser l'escull per aconseguir la pau. I atès que resulta impensable substituir l'administració i l'exèrcit sirià per una força internacional, sense Al-Assad no hi haurà ni pau ni transició.

Xavier Rius, periodista

ELS ATACS AMB GANIVETS A CIUTADANS ISRAELIANS, VISTOS PER LA PERIODISTA ISRAELIANA AMIRA HASS. "No ens ataquen perquè som jueus, sinó per ser els seus ocupants, toturadors i lladres de la seva terra"

La novetat d'aquest any en el conflicte palestí israelià, més enllà de l'increment dels assentaments jueus a Jerusalem i Cisjordània que fan inviable qualsevol pla de pau o acord, ha estat els atacs espontanis amb ganivet o amb un cotxe fet per arabs israelians o palestins de Cisjordània cap a ciutadans israelians. 

Aquesta violència des de l'1 d'octubre ha costat la vida de 24 jueus israelians i de 120 palestins abatuts a terts per la policia en considerar-los els agressors, fins i tot palestins que es van veure implicats accidentalment en un accident de tràsit i se'ls va considerar terroristes amb voluntat de matar i palestins que eren al lloc dels fets i se'ls va considerar equivocadament autors d'un intent d'apunyalament.   

Aquest atacs espontanis amb ganivets es van iniciar a Jerusalem, i en tancar-se els barrirs àrabs de Jerusalem Oriental, van començar a porduir-se als assentaments jueus de Cisjordània.   

Aquest és el dignòstic dels fets i les seves causes que fa la periodista israeliana del diari Haretz, Amira Hass. Ho comparteixo plenament: 

ANGLADA ABSOLT DE L'AGRESSIÓ A DOS JOVES L'ABRIL DE 2012, EN DONAR CREDIBILITAT LA JUTGESSA A LA VERSIÓ DE LA SEVA ESPOSA I DELS DOS EX REGIDORS DE PxC

La jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic, ha absolt al regidor vigatà  i fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, de les presumptes agressions a dos joves vigatans a crits de "moros de merda!", el 22 d'abril de 2012 a la Plaça Major, hores després que acabés la Diada del partit que Plataforma X Catalunya va celebrar a Vic aquell dia.

El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i s'absol a Anglada  en veure la jutgessa contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa retreu a les testimonis de l’acusació certes llacunes a l’hora de concretar els fets i que no coincideixin en les expressions exactes que recorden que Anglada va proferir als dos nois agredits -un d'ells d'origen magrebí- i a un tercer que els acompanyava.

Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

 Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i absoldre Anglada.

 Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici, la magistrada dóna credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També dóna credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

Els dos regidors i l'esposa van coincidir en la versió que prèviament havia donat Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois.
La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L’acusació particular demanava una pena d’un any i nou mesos de presó. 

Personalment considero sorprenent la sentència, donat que, des del meu punt de vista Llambrich  es va contradir i va reconèixer que tenia problemes de vista i no havia vist bé el que va passar, i que l'altra regidor, Nacho Mulleras, ara enfrontat amb Anglada, va dir en el judici que no ja no recordava res de res.

500 PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN FAVOR DE L'OBERTURA DE FRONTERES I L'ACOLLIDA DE REFUGIATS I IMMIGRANTS

Imatge de manifestació

Unes 500 persones s'han mobilitzat aquesta tarda al centre de Barcelona sota el lema "Obriu les fronteres!" per a reivindicar l'acollida de les persones refugiades que fugen del conflicte de Síria, però també de molts altres conflictes al món, coincidint amb el Dia internacional del Migrant que se celebra avui i que ha donat lloc a diversos actes i debats aquesta setmana.   .

La manifestació  també ha reivindicat els drets i l'acollida, també, de les persones que es veuen obligades a marxar del seu país per qualsevol motiu: persecució política, per orientació sexual, per la guerra... però també per la violència econòmica, és a dir, la pobresa. 

S'ha reivindicat la complicada situació en la que es troben milers de persones a casa nostra per no tenir les papers. La crida l'han feta el Espacio del Inmigrante, Papers sense contracte, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta, Tanquem els CIEs i Unitat contra el feixisme i el racisme. 
L'acte ha començat a la plaça Sant Jaume amb una concentració i lectura del manifest i ha recorregut els carrers de Ferran, la Rambles, carrer d'Hospital i la Rambla del Raval fins a la plaça Jean Genet on hi ha hagut un concert amb Che Sudaka, Jordi Ginesta de Bonobos, la coral dels Iaioflautes, Rosa Sánchez i Dani Caracola. D’aquesta manera Barcelona s'ha sumat a la Jornada Internacional d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugiades i desplaçades.

Més de 30.000 persones s'han comptabilitzat que han mort a les aigües del mar Mediterrani des de l’any 2000, prop de 3.500 ho han fet només en aquest 2015. Aquest mateix any, a Europa han arribat més de 430.000 refugiades. En el món n’hi ha prop de 60 milions i 232 milions (el 3,2% de la població mundial) no viu al país on va néixer. Ara mateix, però, arran de la guerra de Síria, ens trobem davant el major moviment de persones des de la II Guerra Mundial i els Estats europeus han demostrat no estar a l’alçada de la situació.

Les plataformes han elaborat un manifest unitari on reclamem una acció dels governs basada en els Drets Humans. Reclamem la lliure circulació de les persones, l’obertura de fronteres i la derogació de les lleis d’estrangeria que neguen a les persones migrants el dret a la ciutadania, a tenir els papers, a gaudir de la sanitat i a obtenir un habitatge i un treball dignes. Exigeixen que totes les persones, independentment dels motius que els han portat a marxar del seu país, puguin ser acollits amb dignitat a casa nostra i d’aquesta manera deixar de veure la migració com una vulneració de fronteres i ser conscients que és una crisi humanitària a la qual hem de donar resposta. Per últim, denuncien la manca d’implicació dels nostres govern, i per això, exigim la màxima implicació d’aquests en proporcionar una solució basada en la justícia global.

 D'altra banda aquest migdia Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i diverses associacions com Ibn Batuta o FedeLatina, han fet l'acte oficial del Dia del Migrant al Moll de la Fusta de Barcelona, en el que s'ha lamentat que el Govern espanyol no faciliti l'arribada de refugiats a Catalunya, com volen diversos ajuntaments. També hi ha estat present la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
 Miriam Hatibi, representant de la fundació Ibn Batuta, ha llegit un manifest amb què ha alertat del "drama humanitari" que viuen milions d'immigrants i refugiats arreu del món i ha demanat a la comunitat internacional que faci "tot el possible per frenar les guerres i la violència que comporta el fet que milers de persones abandonin les seves llars". La lectura ha precedit un minut de silenci per les víctimes de les migracions.

Imatge de l'acte del migdia al Moll de la Fusta

JAVIER DE LUCAS: EL LLIMB I INFERN JURÍDIC DE LES TANQUES I DEVOLUCIONS DE CEUTA I MELILLA S'ESTÀ IMPOSANT A ALTRES LLOCS D'EUROPA. Debat al CCCB sobre el "delicte de migrar" amb J Palazón i J de Lucas

Ahir al vespre, amb motiu del Dia internacional del Migrant, es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona un col·loqui sota el títol "El delicte de migrar", organitzat per SOS Racisme, Servei Civil Internacional i Tanquem els CIE, en el que van intervenir-hi el fundador de PRODEIN de Melilla, José Palazón, i el catedràtic de dret de la Universitat de València, Javier de Lucas, els quals, des de diferents òptiques van analitzar la situació dels migrats i refugiats a l'Estat espanyol i Europa en el context actual. 

Palazón és el principal impulsor de la defensa dels drets dels migrants que arriben a Melilla, i guanyador del premi de fotografia Ortega y Gasset 2015, per la seva foto d'immigrants pujats a la tanca amb un guàrdia civil que els vol fer recular, al costat de la gespa d'un camp de golf. 

Palazón va ser a Barcelona amb motiu de l'intent d'expulsió de Renaud Nyame-Belletti que,  quan portava 9 mesos al Centre d'Estància Temporal de Melilla, pendent de ser enviat lliure a la Península després de posar una denúncia per les devolucions en calent, va ser traslladat al CIE de Barcelona per tal de deportar-lo, cosa que gràcies a la campanya de solidaritat es va evitar.

Ahir Palazón va explicar com havia evolucionat la sitiació a Melilla on des de fa poc més d'un any els sirians que arriben a la frontera espanyola poden demanar asil, cosa que abans només ho podien fer si traspassaven la frontera marroquina amb un passaport fals marroquí que estripaven en els cinquanta metres de terra de ningú, per acreditar-se com a sirians amb el seu passaport autèntic en arribar pas fronterer espanyol. Des d'octubre de 2014 ja poden sortir del Marroc amb el passaport sirià, no tenint que comprar a les màfies un passaport fals marroquí i se'ls tramita la sol·licitud d'asil en el mateix pas fronterer espanyol. 

Però el problema és ara, segons Palazón, que el Govern espanyol va demanar al Marroc que no en deixés passar a més 25 sirians al dia, cosa que genera una cua de dies o mesos que només poden superar aviat els que paguen un suborn als policies marroquins.    

Palazón també va parlar de la situació Grècia on ha estat fa uns dies. Així va explicar que a les illes gregues l'estat és inexistent i qui fa la feina d'acollida són les ONG i organismes internacionals, limitant-se el govern grec a expedir el document que acredita que són sirians, afgans o iraquians i pagar a aquells que no tenen diners el vaixell fins Atenes. 

Es va mostrar impressionat pel fluxe a la fontera de Macedònia on la policia macedònia deixa entrar a aquells que porten el paper del govenr grec que acredita que són d'una d'aquestes tres nacionalitats. Va mostrar la seva preocupació pels que no poden passar a Macedònia en ser d'altres llocs i no se'ls considera refugiats. I va concloure afirmant que "cal defensar als migrants econòmics donat que estan molt més desprotegits que que els refugiats, que no se'ls reconeix al dret a ser protegits i es vol que Grècia retorni cap a Turquia". 

Palazón també es va referir a les querelles i procesament s contra agents de la Guàrdia Civil per les devolucions en calent a Melilla i per la morts d'uns subsaharians a la platja del Tarajal de Ceuta que es van ofegar en ser repelits amb material antidisturbis. Querelles que finalment s'han arxivat i s'han portat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tant Palazón com Javier de Lucas van afirmar que la Guàrdia Civil hauria comés, entre d'altres coses, un delicte d'omissió de socors.

José Palazón

 

Per la se banda, Javier de Lucas, va començar la seva inrevenció lamentant la situació actual que es viu a  Europa on s'està imposant una suspensió dels drets fonamentals que donaven sentit a Europa. "El dret ha de servir per aconseguir i garantir els drets. Si no és així esdevé muna xarxa que enx esclafa".

Va criticar la subhasta de refugiats fets per Brusseles de 160.000 refugiats que encara no s'han redistribuit, i els obstacles que ha posat a les cimeres europees el ministre espanyol d'Exteriors José Manuel García Margallo. 

Per De Lucar la posició europea i espanyola és escandolosa quan hi ha països com el Líban on un de cada quatre ciutadans és un refugiat. I referenint-se l llim i infern jurídic que Espanya ha imposat a les tanques de Ceuta i Melilla i les il·legals devolucions en calent, "ara s'està copiant i aplicant a molts altres llocs d'Europa"

Pel que fa a la suspressió de l'operació de salvament Mare Nóstrum que va ser substituida per la Tritó amb molts menys efectius i amb la prioritat de defensar les fronteres, que va ser justificada pel ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz dient que provocaria efecte crida, va dir que Fernández Díaz "fa aplogia del delicte d'omissió de socors"
De Lucas va cridar a no votar diumnenge ni al PP ni a Ciutadans.
 

Javier De Lucas, en la seva intervenció

DIVENDRES 18, DIA D'ACCIÓ GLOBAL PELS DRETS DELS MIGRANTS, REFUGIATS I DESPLAÇATS

El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant. Davant la crisi humanitària que viu Europa amb l’arribada de milers de persones que marxen de casa seva fugint de la guerra de Síria, però també de molts altres conflictes al món així com per altres motius (violència econòmica, persecució política, religiosa o sexual, etc.), es faran mobilitzacions per reclamar els drets de les persones migrades. 

Les entitats CIES mai més, Espacio del Inmigrante, Papers sense contracte, Sense Fronteres Cornellà, SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Tras la manta i Unitat contra el feixisme i el racisme, convoquen una concentració el divendres 18 de desembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema “Obriu les Fronteres!”. Aquesta concentració anirà seguida d’una marxa fins a la plaça Jean Genet on hi haurà un concert de música. 
A Madrid la manifestació començarà a les 18,30 a la plaça Carlos V a Atocha. 
D’aquesta manera Barcelona se suma a la Jornada Internacional d’Acció Global contra el racisme i pels drets de les migrants, refugades i desplaçades. Aquesta tarda s'ha fet a la seu de Lafede.cat la roda de premsa de presentació de la Jornada.

 Més de 30.000 persones comptabilitzades han mort a les aigües del mar Mediterrani des de l’any 2000, prop de 3.500 ho han fet només en aquest 2015. Aquest mateix any, a Europa han arribat més de 264.000 refugiades. En el món n’hi ha prop de 60 milions i 232 milions (el 3,2% de la població mundial) no viu al país on va néixer. Ara mateix, però, arran de la guerra de Síria, ens trobem davant el major moviment de persones des de la II Guerra Mundial i els Estats europeus han demostrat no estar a l’alçada de la situació.

Imatge de la roda de premsa de presentació del manifest aquesta tarda a Barcelona

Les plataformes han elaborat un manifest unitari on reclamen una acció dels governs basada en els Drets Humans. Reclamen la lliure circulació de les persones, l’obertura de fronteres i la derogació de les lleis d’estrangeria que neguen a les persones migrants el dret a la ciutadania, a tenir els papers, a gaudir de la sanitat i a obtenir un habitatge i un treball dignes. Exigeixen que totes les persones, independentment dels motius que els han portat a marxar del seu país, puguin ser acollits amb dignitat a casa nostra i d’aquesta manera deixar de veure la migració com una vulneració de fronteres i ser conscients que és una crisi humanitària a la qual hem de donar resposta. Denuncien la falta d’implicació dels nostres govern, i per això, exigeixen la màxima implicació d’aquests en proporcionar una solució basada en la justícia global. 

MANIFEST DE LA CAMPANYA:
Obriu les fronteres!
Obriu les fronteres és el crit de les dones i els homes, nens i nenes detingudes a la fronteres; entre Grècia i Macedònia, entre l’Estat espanyol i el Marroc, entre Mèxic i USA… La seva protesta és símbol de tot el que demanen altres milers i milers de persones en migració, detingudes arreu del món: Obriu les fronteres! és i ha de ser el nostre lema.
Obriu les fronteres és també el crit contra la matança de persones que no van arribar al seu destí. És el que demanen els parents dels més de 30.000 morts i desapareguts a la Mediterrània comptabilitzats des del 2000. Si per les fronteres es permetés el pas dels éssers humans i no només el de les mercaderies, les persones no és veurien obligades a tractar amb les màfies i els traficants.
Obriu les fronteres i doneu la benvinguda a qui s'escapa de la guerra i de la violència econòmica en recerca d'un futur. Aquesta és la nostra resposta a la persecució, al terror, les bombes, la pobresa i la fam. No només ha de ser la solidaritat entre iguals la nostra arma contra les fronteres, sinó la crítica i pressió constant envers els qui les gestionen i un desmantellament de tot el sistema racista que s'encarrega de
negar (de forma violenta i oculta) la lliure circulació, mentre hipòcritament enarbora la bandera de la solidaritat davant els ciutadans europeus.
Avui ens unim contra els governs de la Unió Europea i les seves Lleis d'Estrangeria que neguen a persones immigrades, ja establertes en territori europeu, el dret als papers i a la plena ciutadania, a la sanitat, i a un habitatge i un treball dignes. No callarem davant els mitjans de comunicació que sembrin la por i l'alarma davant de la persona migrada.
Els governs que ara parlen de defensar i respectar una "generosa acollida" són els mateixos que continuen veient la migració com una vulneració de fronteres i no com
una crisi humanitària, que continuen construint murs, concertines i CIE's, i fan servir la policia en el seu format mes repressiu.
El nombre de persones migrants al món ha tocat un nou màxim històric aquest any i s'estima que se superaran els 232 milions de persones (el 3,2% de la població mundial). El nombre de persones migrants i refugiades arribades a Europa ha superat els 264.000 aquest 2015. Segons les Nacions Unides hi ha un total de 60 milions de refugiades al món. Es tracta del moviment de persones més gran des de la II Guerra mundial. No totes vénen de Síria, sinó que en les rutes en territori europeu s'uneixen persones d'altres nacionalitats que fugen perquè són perseguides per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, però també per exclusió social, violència econòmica o risc medi ambiental. Una violència generalitzada que viola els Drets Humans.
Mentre, l'auge del feixisme i racisme a Europa és una realitat. Els grups obertament  nazis com Alba Daurada i Jobbik ataquen i fins i tot assassinen persones immigrades.
A França el partit feixista del Front National porta les tesis ultres a les institucions. Les accions i declaracions racistes i islamòfobes de molts governs europeus, lluny de fer front als feixistes, els donen la raó i els ajuden a créixer.
Els Governs europeus tanquen fronteres, fan que milers de persones morin al mar, i empresonen en camps de concentració les persones que aconsegueixen arribar.
A la frontera amb el Marroc, l’Estat espanyol vulnera els drets humans amb tanques sagnants, tortures, deportacions i pallisses. Però nosaltres tenim memòria i no oblidem. Perquè aquí també vàrem patir, quan la por i la violència és van apoderar de nosaltres, al temps dels nostres pares i mares, avis i àvies. Recordem la mateixa migració forçada per la guerra, la fam i la violència econòmica. I quan ens toquen a
una, ens toquen a totes.
Per aquesta raó, una vegada més aquest 18 de desembre 2015, el Dia del Migrant, se celebra la Jornada d'Acció Global contra el racisme i pels drets de les persones migrants, refugiades, i desplaçades. No és un motiu de celebració sinó de mobilització.
Enguany, a més, a l'Estat espanyol és un dia doblement significatiu ja que coincideix amb les eleccions generals del 20 de desembre on, mentre les persones migrants no poden votar, algunes candidatures enarboren la por vers elles per captar vots.
Perquè defensar els seus drets significa defensar els drets de tots i totes! Immigrants,
refugiades i desplaçades.
Totes som iguals. Totes som persones. Totes som Migrants!
Obriu els Fronteres!

#Obriufronteres #18D 18.30h Pl.Sant Jaume. #DiaMigrant Barcelona

ACTES (PARAL·LELS) A BARCELONA AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA ISLAMOFÒBIA. Trobo a faltar en el programa algun apartat per l'autocrítica i per debatre sobre com la interpretació literal de l'Alcorà i la negativa dels estats i col·lectius musulmans a acceptar el dret a deixar de ser musulmà genera rebuig a l'islam i legitima un gihadisme que incrementa la islamofòbia

 Imatges dels dos actes

El dissabte 12 de desembre se celebrarà a diverses ciutats europees, el "dia internacional de lluita contra la Islamofòbia", al voltant de la temàtica central “Islamofobia Institucional”. A Barcelona es faran diversos actes.  
Personalment trobo a faltar en el programa dels dos actes, el plantejar-se què es podria fer des de les mesquites, les entitats islàmiques i, sobretot, des dels països musulmans, per combatre les causes de la islamofòbia. Em refereixo a les dificultats de les societats i estats islàmics per acceptar el dret a la llibertat religiosa, de creure i de no creure de tothom i fer-ho públic, ara per ara perseguit a la majoria de països de majoria musulmana, tret de Tunísia que ha prohibit la persecució penal i civil de l'anomenada apostasia. S'entén per apostasia fer públic que s'ha canviat de religió per part d'un nascut musulmà que esdevé agnòstic o ateu, o ha canviat de religió, i també que fer públic que tot sent musulmà, es relativitzen certes coses com ho fan, sense cap mena de problemes legals, molts cristians.   
Em refereixo també a que s'hauria de debatre de com la interpretació literal de l'Alcorà alimenta un gihadisme que incrementa la islamofòbia. Ho vaig explicar en aquest article al Periódico: Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà, que vaig publicar fa un mes. 

ACTES DE MUSULMANS CONTRA LA ISLAMOFÒBIA

Des de la Plataforma Musulmans Contra la Islamofobia s'organitzen aquests:
10:30 Presentació de la Plataforma Musulmans contra la Islamofòbia
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)
• Lola López - comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona.
• Gala Pin - Regidora del districte de Ciutat Vella

11:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional a través de les polítiques antiterroristes.
• Ali Abbas Ramon Arner (advocat i activista de MCI)
• Alberto López Bargados (activista, Investigador i professor d'Antropologia de la UB)
• Benet Salellas Vilar (advocat defensor en el cas "dixan" i "els onze del Raval")
• Zoubida Barik Edidi (advocadessa i activista contra la Islamofòbia)

12:30 TAULA RODONA:: la Islamofòbia institucional a través dels mitjans de comunicació
• Houssein El Ouariachi (periodista i responsable de traducció en Canal Còrdova TV)
• Jesús Rodríguez (periodista de "la Directa")
• Javier Alegría (periodista editor del diari “El Raval”)
• Joan Palomés (periodista expert en relacions internacionals - Sindicat de Periodistes)

14:00 DINAR: Cuscús a càrrec de la plataforma Musulmans contra la Islamofòbia

16:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional en la escola pública i concertada
• Jordi Moreras (investigador i professor d'Antropologia de la URV)
• Irene Santiago (psicòloga de IRÍDIA Centre per la Defensa dels Drets Humans)
• Fouad Bourni (president de la Federació Islàmica de Catalunya)
• Mimoun Jalich (president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya)
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)

17:30 CLOENDA
18:30 CONCENTRACIÓ a la plaça Sant Jaume

La plataforma “Musulmans contra la Islamofobia”, que acaba de veure la llum, consisteix en una espai de participació en el que ciutadans i ciutadanes de confessió musulmana, majoritàriament, treballen en clau comunitària i col·laborativa per a cercar solucions per a combatre la Islamofobia, entesa com a "hostilitat infundada contra l'Islam i els musulmans".

La plataforma Musulmans contra la Islamofobia està integrada per homes i dones musulmanes de la societat civil i també la recolzen entitats entre les qual actualment es troben:
Centre Euro Àrab de Catalunya, Amical dels immigrants marroquins a Catalunya, Federació Islàmica de Catalunya FIC, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), La llum del nord, Centre Islámic al–Qaim, Associació Cultural Imamita Duodecimana, Comunitat Islámica Annour de Sant Celoni, Comunitat Islámica de Sant Celoni –Mezquita Bilal-, Comunitat Islámica de Sabadell, Comunitat Islàmica de Torre Romeu de Sabadell (Mezquita Annasiha), associació Milet e-Kashmir, entre moltes altres ...

Unitat Contra el Feixisme organitza un debat sobre propostes polítiques per a combatre la Islamofòbia pel 20D
A la mateixa hora que s'estarà fent la cloenda de l'acte de Musulmans contra la Islamofòbia i l'Ajuntament de Barcelona i la manifestació anunciat unes ratlles més amunt, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat un acte amb representants de partits polítics per que expliquen i debatre sobre com lluitar contra la islamòfobia. Hi participaran la CUP Crida Constituent, Democràcia i Llibertat; En Comú Podem; Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya han acceptat la invitació. El Partit Popular s’ha disculpat i Ciutadans i Unió Democràtica de Catalunya estan per confirmar
(Ves a la convocatòria de Facebook) Personalment trobo una mica absurd la duplicitats actes a la mateixa hora.

La proposta d'UCFiR s’emmarca dins la Jornada Internacional contra la Islamofòbia que se celebra a nivell europeu. És per això que també s’ha elaborat un manifest “Ara més que mai, no deixem que els racistes i els feixistes ens divideixin”. Cal posar aquest debat sobre la taula ara més que mai perquè “Arran dels esdeveniments de París s’ha desfermat una nova onada d’agressions islamòfobes. De manera totalment injustificable, s’intenta culpar la gent musulmana i la seva fe pels crims d’uns terroristes amb els que no tenen res a veure. Les persones i entitats musulmanes de tot el planeta ho han dit clarament; ISIS/Daeix no els representa”, explica el manifest. Amb dades queda clar: “A França, les agressions islamòfobes es van multiplicar per tres després dels atemptats del gener de 2015”.

L’acte, format per un debat entre els ponents comptarà amb la participació oberta el públic assistent. De moment han confirmat: Eulàlia Reguant, de CUP Crida Constituent; Carles Campuzano, de Democràcia i Llibertat; Marcelo Expósito Prieto, d’En Comú Podem; Agnès Russiñol, d’ERC i Muhammad Iqbal Chaudry, del PSC. El PP s’ha disculpat i C’s i UDC estan per confirmar.
ENLLAÇ DE L’ACTE
MANIFEST

ALTRES ACTES:
Jornada Internacional (clica)
Jornada a altres llocs de l’Estat espanyol

El Centre Cultural Islàmic Català organitza la jornada prèvia “El joven musulmán en tiempos de Islamofobia” de 10:30h a 17h al CCIC adreçat a joves d’entre 14 i 30 anys. Enllaç

MEMÒRIA DE 25 ANYS DE "CRIMS D'ODI", DES DE 1990 A L'ESTAT ESPANYOL, L'han redactat els periodistes David Bou i Miquel Ramos del Grup d'Investigació de Delictes d'Odi

El Grup d’Investigació sobre Crims d’Odi, un equip multidisciplinar d’especialistes que treballen per l’eradicació dels incidents, agressions i els delictes d’odi, acaba de publicar digitalment la Memòria de 25 anys d'oblit, que recull els 86 casos amb 88 víctimes mortals, succeïts a l'Estat espanyol des de 1990.  

Un estudi realitzat per Miquel Ramos i David Bou, que es fonamenta en la recerca i la denúncia que ha dut a terme el Movimiento Contra la Intolerancia, l'organització que encapçalada Esteban Ibarra, i l’Informe Raxen.

A la presentació de l'informe que es va fer dimarts passat a Madrid,  a més de Ramos, Bou i Ibarra, i del catedràtic Tomás Calvo,  hi van intervenir familiars d’algunes de les víctimes, com la filla de Lucrecia Pérez, la germana de Jimmy Ndombele i familiars de Giovanni Musat.

 L'informe, publicat en català, castellà i anglès, mostra els casos, tant de manera conòlogica, com classificats pels motius o tipus: violència ultra al futbol, intolerància criminal, racisme i xenofòbia, aprofòbia, odi ideològic, islamofòbia, homofobia, transfòbia, antisemitisme i misogínia.

Com recull l'informe la majoria dels agressors són menors de 25 anys i els seus crims es concentren a Madrid amb 29 casos, Barcelona amb 19 i València-Múrcia amb 14. Lluny de la deformació periodística de referir-se a aquests casos com a episodis violents de bandes juvenils, els crims d’odi responen al perfil d’un agressor heterogeni, amb un perfil socioeconòmic divers.

El primer cas de l'informe és la transexual Sonia, morta a Barcelona el 6 d'octubre de 1991 al Parc de la Ciutadella, i el segon, també a Barcelona, el  Fréderic Rouquier, seguidor de l'Espanyol, assassinat el 13 d'octubre de 1991 per uns membres dels Boixos Nois. Recull casos com, és el de Josep Maria Isanta, assassinat a la Patum de Berga de 2005. o el de Carlos Javier Robledo, assassinat l'abril de l'any 2000  la Vila Olímpica de Barcelona. Robledo va ser escollit de manera totalment aleatòria per un noi a punt de complir 18 anys que, acompanyat de set joves més, el va matar. L’agressor principal, Valentín Moreno, que aquella nit encara era menor d'edat per poques hores perquè celebrava el seu divuitè aniversari, va ser condemnat a vuit anys de reclusió en un centre de menors. Després de cinc anys, quan ja es trobava en llibertat pels beneficis penitenciaris, va tornar a ser detingut per participar a la pallissa que es va produir al final del partit de futbol de Tercera Regional entre els Bada Bing, una secció dels ultres Boixos Nois, i el Rosario Central, un equip format per argentins de Barcelona. El jove, aleshores de 23 anys, lluïa el dorsal número 88, un número que, pel moviment neonazi, significa Heil Hitler.

 

L´últim cas que recull de Catalunya és el del senegalès, Ibrahima Dieye,el 3 de genr de 2012.  De cada crim, més a més de la fitxa amb les dades, recull i linka informacions del cas i la condemna judicial.  L'últim que recull és el del jove marroquí Salah Touil assasinat a la localitat Murciana de Totana el 16 d'agost de 2015

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE JORDI BORRÀS "DESMUNTANT SOCIETAT CIVIL CATALANA". Borràs amb un ampli treball d'investigació mostra els vincles ultres de l'entitat unionista i es pregunta qui la financia

 El fotoperiodista Jordi Borràs, expert en ultradreta, que fa 8 mesos va publicar "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya", va presentar ahir al vespre al centre cívic del Pati Llimona de Barcelona el seu nou llibre "Desmuntant Societat Civil Catalana", editat per Edicions Saldonar. Llibre que fa un exhastiu estudi de les vinculacions amb la ultradreta franquista de la majoria de fundadors i dirigents d'aquesta entitat unionista, creada l'abril de 2014 pels principals promotors de Somatemps. 

El periodista David Bassa, presentant el llibre de Borràs

Per Borràs darrera de Somatemps, "que és presenta com una associació de debat històric que defensa que el veiritable catalanisme és espanyolista, hi ha persones amb fortes vinculacions amb convocants d'actes nostàgics del franqusime, dirigents de Plataforma X Catalunya, el Casal Tamuatana, el neofeixista o nacional-revolucionari Movimiento Social Republicano (MSR), activistes catòlics preconciliars, falangistes i carlistes".

En la seva intervenció Borràs va donar alguns detalls de la investigació que va fer al voltant de l'expresident de Somatemps i fins fa poc de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, que, tot i voler donar una imatge de demòcrata, va participar a l'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 1936, celebrat Gandesa el juliol de 2013. D'aquell acte Borràs trobà fotos on Bosch, tot i que intenta amagar-se, apareix al costat de la bandera franquista. 

Borràs també va descobrir els comentaris de Bosch fets des del seu Facebook oficial homenatjant a l'ex diputat franquista, Blas Piñar, mort fa dos anys, així com el seu segon compte de Facebook, sota el nom de Félix de Sant Serní de Tavèrnoles, des d'on  amenaça a líders polítics i religiosos i  de Youtube. Així mentre a Yotube, sota el nom de Josep Codina, ell mateix posa veu a diversos vídeos franquistes i en té un d'homenatge a les Waffen SS, al de Facebook publica coses com que "s'hauria de cremar Montserrat amb el pare Hilari Raguer dins". Precisament la difusió per part de Borràs fa tres mesos d'aquests fets, va motivar que Bosch anunciés que deixava la presidència de SCC, i aquesta entitat ja no va convocar la manifestació unionista del 12 d'octubre a Plaça Catalunya.

El llibre s'ha fet gràcies a un llarg treball d'investigació del que Borràs no ho ha explica tot. "Hi ha moltes coses que no he pogut publicar al llibre. Pot haver-hi una segona part del llibre? Ja ho veurem", va dir. El que sí detalla molt el llibre són els molts recursos ecònomics d'aquesta entitat que va declarar que dels 992.000 euros recaptats els 2014, només 15.250 venen de quotes dels socias, i 14.396 recollits a paradetes i actes. La resta, més de 950.000 són donacions anònimes que Borràs creu que "provenen de grans empresaris o, potser de poders o cercles més ocults".

Per Borràs tot i que SCC "ha volgut ser transversal amagant els seus vincles amb l'extremadreta amb la presència d'un socialista com Joaquim Coll, no ha sabut o no ha volgut posar cap codó sanitari cap els ultres"

Marcus Pučnik, ex responsable de relacions a amb la premsa internaciona de SCC

Significativa va ser la intervenció a l'acte del periodista Marcus Pučnik que va ser responsable fins fa uns mesos de relacions  amb la premsa internacional de SCC. Pučnik va explicar que quan va començar a col·laborar i treballar amb SCC desconeixia els vincles ultres de Josep Ramon Bosch i d'altres dels seus dirigents. 

Pucnik es va anar donant poc a poc que darrera de SCC hi havia ultres començant pel seu president.  Així quan es va publicar que Bosch havia anat a l'acte d'homentage a l'aixecament franqusita a Gandesa, primer se li va dir que no era cert. Després va sortir que havia escrit des del seu Facebok un reconeixement a Blas Piñar que acabava amb un A.E., abreviatura que en cercles ultres s'utilitza per dir "Arriba España!". Llavors se li va reconèixer que sí que havia anat a l'acte franquista de Gandesa, només per acompanyar al seu pare, però que el comentari de Facebook homenatjant Blas Piñar era fals. I quan El País va publicar aquests fets, que ell com a responsable de relacions amb la premsa internacional havia de desmentir, es va trencar la confiança i va ser acomiadat.   

Markus Pučnik

A l'acte d'ahir també hi va intervenir el periodista Salvor Cot, director d'El Món, que des del Món i des de Nació Digital, ha anat publicat aquest últim any algunes de les coses que descobria Borràs i que s'expliquen àmpliament en el llibre. Per Salvador Cot Jordi Borràs respon a la pregunta d'on són ara els franquistes que a Catalunya van amagar-se durant la Transició. I va afirmar que el títol "Desmuntant SCC" és un treball que fa temps que està fent Borràs, al qui es va referir "com un gran fotògraf que més a més sap escriure i investiga molt bé, cosa que ens provoca molta embeja als periodistes que no som  fotògrafs"  
Per la seva banda el president del Grup de Periodistes Ramon Barnil, David Bassa, va afirmar que a altres estats europeus no es permetria que una entitat que està presidida per persones que homenatgen a Franco i el nazisme "rebi el suport de partits parlamentaris, o que un militant ultra que van un dia a un acte amb l'uniforme de La Falange, dies després coordini el servei d'ordre d'un acte amb diputats, com els del 12 d'octubre". 

A l'acte també hi va intervenir l'editor Francesc Gil que va constatar la dificultat que van tenir fa unes setmanes per tancar el llibre, donat que el tema continuava viu aportant nous fets i noves dades, i ha lloat la capacitat de treball de Borràs.

 David Bassa i l'editor, Francesc Gil

 

 Salvador Cot, escoltant la intervenció de Borràs

 

 Entre el públic hi havia nombrosos periodistes. A la imatge Pito Abril  felicitant a Borràs